De pràctiques per Europa! La Judith, de Dosrius, ens explica la seva experiència fent pràctiques Erasmus+ a Roma i amb el programa TLN a Lisboa.
Em dic Judith, actualment tinc 26 anys i sóc Animadora Sociocultural i Turística (ASCT), Monitora de Lleure, Postgraduada en Arts Escèniques i Acció Social. Així mateix, sóc fan de les llengües, actualment en parlo cinc: català (la meva llengua materna), espanyol, anglès, italià i portuguès. Aquestes dues últimes, vaig tenir la sort d’aprendre-les al marxar d’ERASMUS durant dos mesos a Roma l’any 2016 i dos mesos a Lisboa l’any 2018 i aquesta va ser la meva experiència.
La primera vegada que vaig marxar (el 3 de maig de 2016), estava estudiant primer d’Animació a l’Institut Salvador Seguí. Buscant llocs on fer hores de pràctiques, em va sortir l’oportunitat de rebre una beca ERASMUS+ que em donava l’oportunitat de fer pràctiques laborals a l’estranger, gràcies a la Fundació BCN, que era la coordinadora d’aquell projecte.
Em van fer una entrevista, part d’aquesta era en anglès i segons el meu perfil i les meves experiències, se’m va acabar assignant la ciutat de Roma i el Centro Diurno per Anziani Fragili la Casetta com a lloc de pràctiques. Allà, compartia lloc de pràctiques amb una estudiant d’Integració Social. En total vam ser tres les que vam acabar marxant a Roma, dues fèiem pràctiques a la Casetta i l’altra feia pràctiques de màrqueting i publicitat a l’empresa ACE SPA Lloyds Insurance. Totes tres compartíem pis a prop de San Giovanni.
Els primers dies, el pis estava superbuit, no hi havia ni una trista escombra, afortunadament teníem molts basars i supermercats a l’abast. Tampoc hi havia el wifi instal·lat i la propietària ens va passar la contrasenya del wifi d’unes noies que també estaven allà d’ERASMUS, esveu que aquell bloc de pisos és on enviaven a tothom que feia pràctiques, de fet, actualment
formo part del Grupo Latentes, un grup de persones de diferents formacions artístiques que fan intervencions artístiques dins del marc de les arts comunitàries, i es veu que una de les meves companyes de Latentes també va fer pràctiques a Roma i no només va fer pràctiques en el mateix lloc que jo sinó que vivia en el mateix bloc també. Total, que la primera setmana, estàvem acabant tasques dels cicles formatius en el balcó d’una de les habitacions, que era l’únic lloc on arribava el wifi. Videotrucades i tot el que fos d’internet ho havíem de fer en aquell balcó. Un dels dies feia tant de Sol que vam improvisar un tendal fet amb paraigües, tovalloles… Amb tot el que vam poder arreplegar. Afortunadament això va durar només una setmana. La setmana següent ja vam tenir el wifi instal·lat en el pis.
Vaig gaudir la meva estada a Roma, vaig visitar molts llocs, alguns superconeguts com ara el Colosseo, la Fontana di Trevi o la Città del Vaticano. Però també d’altres com ara el Lago dell’EUR i la Basilica di San Paolo. Gràcies a les sortides que féiem en el centre de dia. Un dels llocs que em va agradar molt va ser el Roseto Comunale, que està just al costat del Foro Romano i el Palatino.
Tot i això, sent una noia d’un poble situat a la serralada litoral, situat al peu del Parc Natural Montnegre i Corredor, envoltat per muntanyes, vaig trobar molt a faltar les zones verdes, Roma en té, però és bàsicament una ciutat marró i grisa i, quan t’allunyes de les parts més turístiques, bastant bruta. De fet, tenia tanta enyorança de les zones verdes que quan vaig anar la Villa Borghese a veure un concurs d’equitació (del qual l’entrada em va costar 5€ pe
cert, una ganga), em vaig abraçar a un arbre. Així de grossa i, ho reconec, dramàtica, era la meva enyorança. En canvi, a Lisboa era tot el contrari, zones verdes per tot arreu i les voreres ben netes, tot i que no era ni segueixo sent massa fan de la Calçada Portuguesa, patina molt i és superirregular, els dies de pluja s’havia d’anar amb molta més precaució.
La segona vegada que vaig marxar (2 de maig de 2018), va estar estretament relacionada amb una lesió i una baixa laboral. L’estiu de 2017 vaig estar treballant com Animadora Turística en un hotel de Tossa de Mar, mentre treballava em vaig trencar per segona vegada el lligament creuat i aquesta vegada va anar acompanyada d’una operació. Vaig estar fins a mitjans de gener de baixa. Estant de baixa em vaig apuntar a la Garantia Juvenil i remenant la pàgina web vaig trobar el Projecte TLN Mobilicat, diferents entitats oferien diferents estades de pràctiques laborals de diferents durades amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), una d’aquelles estades era de dos mesos a Lisboa i la portava la Fundació BCN també, en aquesta ocasió, em van fer una petita part de l’entrevista en italià, a part de fer-la en català i anglès.
Aquesta vegada, la beca era més elevada i incloïa un curs intensiu de la llengua d’un mes de durada tot subvencionat, en el meu cas de portuguès a l’Acadèmia ABCHumboldt, cosa que va ser ben útil, ja que l’altra vegada el curs de la llengua era online i durant l’estada. Recomano molt aprendre la llengua abans de marxar, perquè tot i ser llengües de la mateixa família en aquest cas, sempre és millor aprendre la llengua i no esperar que parlin anglès o castellà. De fet a Portugal, no vaig fer servir l’anglès ni el castellà per res, tot va ser en portuguès.
Allà vaig estar fent pràctiques a la Rede de Bibliotecas Municipais de Lisboa, especialment a la secció infantil de la Biblioteca de Belém i a la de Marvila, també vaig col·laborar amb l’organització d’activitats de la Feira do Livro’18 que es feia en el Parque Eduardo VII.
Vaig marxar amb una altra noia, ella feia pràctiques d’educació infantil en una escola bressol. Totes dues teníem una habitació cadascuna al pis d’una senyora. Vivíem a Belém, just davant de la biblioteca, jo trigava un minut a arribar a la feina. Vivíem en una zona no turística, no obstant això, en el mateix carrer una mica més enllà, la cosa canviava, estàvem també al mateix carrer on es venen els famosos Pastéis de Belém.
Vam anar a molts llocs, molts d’ells ben coneguts, com ara: la Torre de Belém, Castelo de São Jorge i també la Praça do Comerço/ Terreiro do Paço, de fet allà, vam anar a veure la Final d’Eurovisió, a les pantalles, ja que aquell any es celebraven allà, a causa de la victòria de Salvador Sobral amb la cançó Amar pelos dois l’any anterior. Durant una setmana, els carrers estaven pleníssims de gent de tot arreu, es veien banderes de països de totes bandes, participessin o no al concurs.
També vam anar a altres llocs no tan coneguts, com el Jardim Botánico i també un lloc on acostumàvem a anar a passejar perquè la meva companya d’ERASMUS feia pràctiques a prop del Jardim da Fundação Calouste Gulbenkian. Així mateix, les dues vegades que he anat d’ERASMUS, m’ha vingut a visitar ma germana l’última setmana de la meva estada. La segona vegada va venir també la meva tieta (una setmana abans que ma germana) i al portar-la a visitar el Castelo de São Jorge, resulta que just aquells dies estava tancat, jo volia ensenyar-li les vistes de la ciutat des de dalt i vam començar a voltar pels carrers del barri d’Alfama, voltant i voltant vam veure que hi havia una fira, no us sabria dir que, però estaven tots els carrers del barri plens de paradetes, una de les paradetes de menjar ens va cridar molt l’atenció, perquè vam veure un cartell que posava que es venien Entremeadas i això ens va fer molta gràcia. Aquells carrers els podeu veure en el videoclip de la cançó Um contra o Outro, d’una cantant local que es diu Deolinda. Personalment no sóc massa fan del Fado (exceptuant algunes cantants com la Mariza), i aquesta cantant em va agradar molt perquè tenia un estil de música més fresc, més rítmic i més alegre que no pas el Fado.
També un lloc que vam anar la meva companya i jo, pel fet que la nostra professora de portuguès ens va demanar una foto, va ser on està situada l’estàtua de Fernando Pessoa, un poeta portuguès ben important nascut i mort a la ciutat de Lisboa.
D’històries en podria explicar moltes, podria omplir pàgines i pàgines de mil aventures, no totes d’elles bones, vam tenir un parell d’ensurts de salut, una de les meves companyes a Roma va agafar angines i a Lisboa vaig tenir una infecció d’oïda lleu, no van ser pas greus aquestes situacions, però vam haver d’anar a l’hospital, per tant, quan es diu que s’ha de demanar la Targeta de Sanitat Europea no es diu perquè sí, mai se sap el que pot passar.
Altres tràmits que recomano fer abans de marxar seria l’ISIC (International Student Identity Card), ja que us pot servir per descomptes en museus per exemple. Tant Roma com Lisboa estan a petar de museus i vaig anar a tants com vaig poder. Així mateix, recomano fer-se el carnet d’alberguista, ja que a l’estar dos mesos a Roma i després dos mesos a Lisboa, vaig aprofitar per fer una escapada a Florència i a Porto. A Florència vam anar-hi les tres un parell de dies i vam estar en un alberg juvenil a prop del Palazzo Pitti i el Giardino di Boboli. Quan vaig anar a Porto, que per cert, no es diu “oporto” en portuguès se li diu o Porto perquè va acompanyada de l’article. Bé doncs, vam anar les dues amb avió, perquè curiosament era més barat anar-hi en avió que en tren, vam passar-hi el dia i a la nit ja vam tornar a l’aeroport.
Fun fact! Per temes de transport i demés, he arribat a passar quatre nits en terminals d’aeroports. Sabent que podria passar, la segona vegada que vaig marxar em vaig endur un sac de dormir, ja que vaig passar molt de fred la primera vegada. Encara que sigui estiu, si heu de passar la nit a l’aeroport, recomano que us emporteu roba d’abrigar. El sac ens va anar de meravella, vam dormir per torns.
Aquests dos països la particularitat que tenen és que unper ser de cultura mediterrània i l’altre per formar part
de la Península Ibèrica, amb cultura molt semblant a la mediterrània també, fa que siguin molt propers a la nostra cultura catalana, els paisatges, els carrers, les persones, tots tenen les seves individualitats, així i tot, és tan semblant que et sents com a casa. Vaig estar-hi molt a gust.
Per Itàlia és on he estat més, he estat a les ciutats i pobles de: Florència (tres vegades, cada vegada que he anat a Itàlia), Pisa, Siena, Venècia, Gènova, Savona, Voltaggio i òbviament, Roma. De Portugal, a part de Lisboa i Porto, vaig anar a Sagres quan era petita, quan vaig anar amb la meva família a fer la volta a la Península Ibèrica per la perifèria. Em vaig quedar amb les ganes d’anar a Sintra i Coimbra, si tornés a Portugal, són ciutats a les quals voldria anar, a part de Lisboa, on em vaig sentir molt acollida i on vaig aprendre molt i m’encantaria tornar. De fet, estic començant un projecte relacionat amb el món del conta-contes i la mediació literària incorporant-hi les arts escèniques, la inspiració del qual, està estretament lligada amb tot el que vaig aprendre allà, entre altres, vaig participar en una formació sobre la música en els contes.
En definitiva, van ser experiències de curta durada però intenses. Tinc Saudades (nostàlgia, enyorança…) tant d’una ciutat com de l’altra i al marxar no hi havia un adéu en els meus llavis, sinó un arrivederci Roma i un até a próxima Lisboa!