😀Carlos
🛫 Mataró
🛬Polònia
✅ Feina
Marianów Experience.



En Carlos Linares Benítez, un jove nascut a Mataró i estudiant del grau en Administració i Direcció d’Empreses, ens explica la seva experiència en un camp de treball.
El darrer mes de Juliol vaig participar en un camp de treball a Marianów, un petit poble d’uns 60 habitants
prop de Varsòvia. A partir d’una assessoria amb el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme vaig contactar amb l’SCI, entitat que organitzava el projecte. Els coordinadors del camp van estar en contacte permanent amb nosaltres i ens van ajudar en tot moment. El projecte estava format per un grup de 7 voluntaris procedents d’Espanya, Itàlia, Polònia, ússia i Ucraïna. La nostra feina consistia en preparar i dur a terme activitats d’entreteniment per a un grup de 30 nens i nenes residents a la zona (de 8 a 13 anys proximadament). Es tractava d’una zona rural tranquil·la, apartada de l’àrea metropolitana de Varsòvia, formada per pobles molts petits en els quals no hi havia una gran oferta de lleure per als nens i nenes, i és per això que l’associació AXA, junt amb l’SCI van decidir crear una mena de casal d’estiu amb voluntaris internacionals. Les activitats que reparàvem eren bàsicament tallers de manualitats (workshops), esports, jocs d’aigua, balls, obres de teatre i altres actuacions.
També destacava la temàtica de la diversitat cultural. De fet, cada dia preparàvem els jocs i les manualitats tradicionals d’un dels països dels quals procedíem els voluntaris. A més, havíem d’animar als nens i nenes a parlar anglès el màxim possible, per tal que prenguessin mentre s’ho passaven d’allò més bé.
Pel que fa a l’allotjament, ho vam tenir d’allò més bé. Dormíem a una casa rural molt espaiosa, amb dues dutxes i tres habitacions d’un, dos i quatre llits. La casa tenia una cuina en condicions i una sala per jugar al billar. La nostra veïna era membre de l’organització AXA i ens deixava utilitzar la rentadora i el wifi. A més, ens proveïa del menjar i part del material que necessitàvem per fer les activitats.
La veritat és que feia temps que volia prendre part d’un projecte com aquest i només me’n penedeixo
de no haver-me decidit abans. Només tinc bones paraules pels companys, els coordinadors voluntaris,
els organitzadors, i els nens i nenes amb els quals vaig passar uns dies inoblidables. He gaudit gairebé com ho vaig fer quan era jo el nen que participava als casals d’estiu. Personalment, penso que aquesta experiència ha estat gratificant, m’ha aportat molt. Malgrat que els integrants compartíem la passió pels idiomes, no teníem gaire experiència en el camp de l’educació. Tot i així, considero que ens en vam sortir força bé. He hagut de planificar, treballar en equip, comunicar-me en anglès i amb gestos amb els nens i nenes , i he après molt d’altres països i cultures, coses que realment només pots aprendre quan convius amb la gent i formes un bon equip. Des de l’SCI només requerien que portéssim la targeta sanitària europea, i els coordinadors del camp ens van anar informant i aconsellant sobre altres coses que portar, material, vestuari, etc.
Vaig triar el projecte per la informació que es podia veure al portal de l’SCI, i no tant pel país. Tot i que penso que Polònia és u país maquíssim per vistar i poc conegut (especialment recomano visitar Cracòvia). Recomano també l’experiència en un projecte d’aquest tipus pel que m’ha aportat personalment, com he dit anteriorment, i en especial aquest projecte per a joves que vulguin dedicar-se a l’educació i a l’ensenyament d’idiomes.
Com a dificultat vaig trobar únicament la comunicació amb els nens i nenes més joves (8- 10 anys), ja que òbviament els hi costava comunicar-se en anglès i havíem de recórrer als gestos. La col·laboració dels voluntaris locals i d’una voluntària Polonesa del grup va ser clau en algunes situacions en què era difícil transmetre idees o entendre el que deien els nens i nenes locals.
Publicat al Butlletí de març de 2018