El meu nom és Facundo Rey, tinc 23 anys i vaig néixer i em vaig criar a Argentina. Tinc nacionalitat italiana i porto un temps vivint a Espanya. Vaig arribar a Krško, Eslovènia el dia 19 de maig amb l’objectiu d’aconseguir el meu projecte personal i al mateix temps ajudar en els esdeveniments en els quals treballa la meva “Hosting Organisation”.

El meu projecte personal consisteix en elaborar Una sèrie de documentals fotogràfics sobre diferents temàtiques o problemes socials de la regió de Krško, o de la Unió Europea en general.

En aquest moment, em trobo en la seva part inicial fent investigacions, coneixent la regió, la cultura i la societat, per després poder involucrar-me i començar a treballar puntualment en el tema a analitzar.

Abans de marxar a Eslovènia vaig haver de realitzar diversos tràmits i enviar papers a ambdues organitzacions per la complexitat de la meva doble nacionalitat i la meva residència a Espanya. De totes maneres, això no va ser un problema ni de bon tros una molèstia, ja que el desig per poder participar en aquest voluntariat m’impulsava a sortir a de la rutina d’estar treballant com a cambrer, quan això no és la meva professió ni la meva vocació. Però, sent fotògraf és difícil aconseguir una estabilitat laboral que et permeti no dedicar-te a una altra cosa.

No obstant això el meu consell per als que vulgueu visitar Eslovènia o venir a participar en un voluntariat és que estigueu oberts a noves possibilitats. És un país petit, i, això té tant el seu costat positiu com negatiu, depenent de cadascú… Per a mi, poder viatjar d’una punta a l’altra del país (del mar a la muntanya) en 3 hores és al·lucinant; per a altres, el canvi constant de costums i dialectes cada 20 km pot ser aclaparador. Però sobretot, la gent és càlida, amable i de caràcter fort pel que mai et sentiràs sol o extraviat.

En la meva experiència això és viatjar i crec que el viatge no té fi. Després d’estar vivint a Barcelona, vaig marxar a viure a Eslovènia i encara que de vegades em trobo preguntant “Per què?” l’única resposta que puc trobar per dir-vos és: “Per què no?”. Viatjar nodreix, és donar i rebre constantment.

Vaig arribar a Eslovènia fa tres setmanes, i ja he pogut estar a les muntanyes i al mar, a la capital i a la tercera ciutat més gran. He recorregut els pobles veïns a Krško i he conegut tanta gent que ja hi ha noms que no recordo. Així que, clar que recomano viatjar a aquest país, conèixer aquesta gent, aquesta nova societat!”