La Marián, una monitora de l’esplai La Tribu de Mataró recorda com va ser l’experiència de fer un intercanvi juvenil en un campament internacional en el seu últim any com a jove de l’esplai.

Hola! Sóc la Marián Rodés i la meva experiència a nivell internacional la vaig viure farà uns quatre anys. El meu esplai (La Tribu) està federat a Esplac (Esplais Catalans), que és una entitat que reuneix molts dels esplais de Catalunya. Des de Esplac, ens van informar de que hi havia uns campaments internacionals anomenats: “TOGETHER FOR DIVERSITY” prop del Pedraforca, on hi hauria gent d’Itàlia, Alemanya, Noruega, Gran Bretanya, Finlàndia, i Lituània… així que vaig pensar que seria una oportunitat única per conèixer altres cultures, maneres de fer i acumular experiències, aquest cop, a prop de casa.

Durant el campament ens vam organitzar amb quatre “villages” i en cadascun d’aquests hi vivien 4 grups d’esplais de diferents països, també teníem el campament central que era on ens reuníem totes. Allà vam conviure durant 10 dies entre muntanyes i noves cultures.

Va ser molt enriquidor conviure amb altres maneres de fer i altres punts de vista, ja que havíem de compartir coses molt bàsiques, sense tecnologies, directament de la natura, repartir-nos les tasques per comissions, (netejar latrines, plats, activitats, cuidar l’entorn, repartir menjar..) i el veure com cada persona ho vivia era divertit, les tendències de cada grup, maneres de comunicar-se…

Un dels majors problemes que vam tenir, es que dels 10 dies, van ploure 7 i mig i algunes de les activitats no es van poder acabar de fer, moltes nits havíem d’evacuar el terreny, i hi havia moltes persones acostumades a altres entorns i això creava mal estar. Però la pluja no podia amb nosaltres, cooperàvem per refer totes les estructures i les parts del campament que la pluja destruïa. I malgrat la pluja, era brutal veure mes de 200 persones reunides en una carpa, cantant cançons de tota mena, fent caliu… En aquell moment no importava fins on t’arribes el fang o si aquella nit sopaves una o dues salsitxes. En aquell moment estaves a casa i no pas per el lloc, sinó per totes les persones que t’acompanyaven, que ja era una família.

Era genial com a mesura que passaven els dies, veies que anaves compartint valors que al teu esplai sempre s’han parlat i allà els podies aplicar al 100 per 100. I com paraules, expressions i formes de fer les coses, s’anaven posant en comú, creant així de noves juntes. Va ser divertit com es van crear lemes del campament com “TOGETHER FOR SURVIVAL” o, veure la diferència dels països menys mediterranis que sempre cridàvem “WE WANT MORE FISICAL CONTACT”, el primer exemple degut a la pluja i el segon va ser l’excusa per conèixer gent nova.

Vaig decidir marxar i fer un intercanvi com aquest, malgrat estava molt insegura pel que em trobaria, perquè perdia una part important de l’estiu a la meva ciutat i perquè mai saps que et trobaràs. Però si tingues oportunitat, marxaria cada cop que se’m presentes i no dubtaria en recomanar-ho a tothom que, aquestes experiències no les pots tenir sempre i son una gran oportunitat per carregar la teva motxilla de coneixements i créixer com a persona.

No trobo a faltar pas la pluja! Però si la companyia de totes les persones que fèiem per comunicar-nos, amb senyals, amb danses, amb jocs, aprenent idiomes, provant nous jocs i activitats, per un motiu, conviure amb harmonia amb la resta de persones.