Irene Mayol, una jove de 22 anys d’Alella ens explica com va ser la seva experiència amb la beca de cooperació Ruta per diferents ciutats i pobles de Colòmbia, a la capital (Bogotà) i a la província del Meta.

Quan vas arribar?

Vaig fer l’ estada durant gairebé un mes. Vaig arribar a finals de juliol i vaig marxar a finals d’agost.

Què vas anar a fer?

Vaig anar- hi formant par d’un projecte engegat per l’Ajuntament del meu poble, que cada any beca a dos joves de de la regidoria de Cooperació, per anar a fer una estada solidària a un país on hi ha projectes iniciats per ONG’s. Hi vaig anar acompanyada de 3 persones més.

En el meu cas, vaig anar a realitzar un reportatge audiovisual sobre la tasca que fan algunes entitats defensores dels drets humans en zones rurals i amb població camperola, en el context del conflicte armat.

Què estàs fent?

A nivell pràctic vaig realitzar una ruta per la província del Meta, una província totalment rural, on vaig anar coneixent la xarxa d’organitzacions que treballen per conscienciar i fer respectar els drets humans dels camperols/es. Durant la meva ruta vaig anar gravant i documentant entrevistes i imatges sobre com afectava el conflicte a la població camperola.

Que vas fer abans de marxar? Visat, permisos, recerca de feina…

Abans de marxar vaig realitzar un mes de formacions sobre el context social, cultural i històric del país; ja que la nostra tasca allà requeria coneixements previs sobre el país. A banda d’això i la compra del bitllet, la ONG Catalana que estava en contacte amb les entitats Colombianes va encarregar-se de tramitar tota la documentació necessària per poder viatjar.

Quines dificultat s has trobat?

Tot el procés abans de marxar va resultar molt senzill, ja que vaig estar recolzada en tot moment per la ONG i les organitzacions d’acollida Colombianes, que em van fer de suport i de guia en tot moment. Tots els dubtes i problemes que se’m van plantejar van ser resolts per aquestes organitzacions.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Aconsello molt viatjar a Colòmbia, un país amb moltes realitats i contrastos dins seu i també moltes diferències amb el nostre país.

Per poder veure bé tots aquests contrastos, recomano viatjar fent voluntariat, amb alguna organització o entitat que treballi en diferents zones del país. D

d’aquesta manera podem tenir contacte directe amb la gent, la realitat i les característiques de Colòmbia. Penso que és clau informar-se sobre el país i el context, ja que ajuda molt a situar-se un cop allà.

Quins motius et van fer marxar?

Vaig voler marxar perquè estava molt interessada en el context social i polític del país, perquè tenia molt interès en conèixer diferents formes de vida i punts de vista sobre el món. A nivell geogràfic, sempre he sigut una enamorada de l’Amèrica Llatina, i volia conèixer també els paisatges d’aquella zona.

Com vius l’experiència fins al moment?

Vaig gaudir-ho moltíssim, és una experiència que et canvia el punt de vista, que et fa pensar i reflexionar sobre la teva realitat i la manera d’entendre el món que t’envolta. Vaig poder conèixer persones i llocs que no havia imaginat mai.

Quins aspectes hi destaques?

Destaco molt la oportunitat d’entendre i viure les conseqüències del conflicte armat de Colòmbia, poder sentir relats verídics sobre la vida dels camperols/es i apropar-me a la seva realitat. Tot això em va enriquir moltíssim.

Recomanes a joves marxar a aquest país? Per què?

Ho recomano moltíssim, ja sigui un mes, mig any o un any; sigui com sigui, viatjar et fa més ric/a i més savi/a. Penso que qualsevol país on vulguis anar t’aportarà alguna cosa, sempre t’enduus alguna cosa d’allà on viatges, i si a més pots dedicar-te a fer allò que més t’agrada, vagis on vagis, encara serà millor.