Laia Volart, una jove de 21 anys de Cabrils ens explica com va ser l’experiència d’arribar per anar a viure a una terra amb un temperatura de menys 25 graus sota cero.

A l’hora de mudar-me a un altre indret trobo interessant fer posta en comú de diversos factors per a decidir-me: l’entorn, l’essència, i profit a nivell personal, objectius i oportunitats. Anteriorment, vaig mudar-me a Escòcia per motius semblants als actuals, encara que l’estada a les Highlands fou més enfocada a nivell professional que formatiu.

Vaig arribar a Finlàndia, el meu tercer país de residència fins avui dia, als inicis de gener d’aquest nou any; la regió em va rebre amb les temperatures més fredes de tot l’hivern fins avui: -25ºC. Per a una persona provinent del sud d’Europa pot ésser un xoc ambiental. Tot i així, ja venia predisposada i amb ganes d’experimentar aquest contrast de temperatures i, encara que costava estar més de 15 minuts al carrer sense que se t’adormís la cara, em va agradar.

Acabar la carrera de Turisme era el meu objectiu principal; últim any, últim semestre, treball final de carrera i poques assignatures: combinació ideal! No vaig fer cas de l’oferta d’allotjament de la universitat receptora i vaig anar pel meu compte cercant allotjament amb la meva parella d’Hongria, qui es mudava amb mi des d’Escòcia a treballar.

Vam adonar-nos, però, que el pis que vam contractar era il·legal i no podíem registrar-nos a l’oficina de la zona ni, per tant, obrir compta bancària i començar de manera legal a Finlàndia. Em trobava sola fins que la parella arribés al cap de dues setmanes i, amb tots els tràmits de per mig per la universitat, l’adaptació al nou país de residència i aquest imprevist em van fer anar de bòlit durant uns quants dies. Però no hi ha res impossible i tot són obstacles a superar, i amb una mica d’organització i dedicació me’n vaig sortir i avui dia ens trobem perfectament instal·lats al nou pis.

A més a més, gràcies a l’experiència obtinguda al restaurant on treballava a les Highlands (on també vaig conèixer la parella) he aconseguit treball a mitja jornada (i en un futur a jornada completa) compaginable amb els estudis actuals i de durada indefinida en un nou restaurant dedicat a l’alimentació orgànica i ecològica; fins i tot els vins i la resta de begudes ho són, és fantàstic!

Tot ha anat fluint de manera adequada i ara que ja ens trobem instal·lats aquí Hèlsinki, començarem a planejar de cara a l’any que ve la pròxima destinació professional a… Nova Zelanda, Islàndia o Canadà. Sense oblidar-nos, es clar, de gaudir del present i del que aquest país té a oferir en termes de natura, educació, sostenibilitat, alimentació i professionalment parlant, que no és poc… És tan diferent al sud d’Europa!

El nivell de vida, però, és molt alt, cal afegir. O t’ajuden els pares, tens diners estalviats o has de treballar per a poder gaudir de l’estada. M’acomiado afegint que tenim moltes ganes de seguir creixent i experimentant, així com viatjant fins a trobar un indret on diguem: aquí ens volem quedar! Ara però, a gaudir de la joventut i la facilitat de la que gaudim per a moure’ns, ja tindrem temps de quedar-nos en algun indret!