😀Claudia
🛫Cabrils
🛬Austràlia
✅ Viatge alternatiu
Claudia Reig Martin, maresmenca viatgera a Australia.





Aquest mes us presentem l’experiència d’una cabrilenca que vol compartir el seus aprenentatges i la seva passió pel viatjar com a forma de vida, aprenent de la pràctica del ioga,la dansa i l’ayurveda.
Estava viatjant com a forma de vida, sense bitllet de tornada, present en el camí, oberta a quedar-me a qualsevol lloc… com a resultat vaig acabar fent un viatge d’un any en el que vaig estar tres mesos a India, tres al Nepal, tres a Nova Zelanda i els tres últims a Australia. La meva intenció no era viatjar per viatjar, era viure-hi en el lloc estudiar ioga, dansa i ayurveda. Quan estava al Nepal desprès de fer un Vipassana, un retiro de meditació de 10 dies sense parlar, vaig tenir un somni lúcid amb els Aborígens Australians que va despertar en mi una crida molt forta per anar a conèixer la seva cultura. Semblava un impuls descabellat però sempre que dubtava se’m presentaven contactes i oportunitats que em guiaven cap a Austràlia.
Vaig marxar el 12 de Novembre del 2013 direcció Delhi India amb una motxilla de 45 litres gairebé buida i el visat per India. Sabia que anava a estudiar ioga però no a on ni com. En menys d’una setmana ja havia començat el meu curs.
El permís de turista Australià el vaig sol·licitar des del Nepal, és de tres mesos i es demana gratuïtament per Internet des de fora d’Austràlia. Un cop estàs dins tens l’opció d’extendre’l fins a un any renovant-lo cada tres mesos y pagant aproximadament 300$ amb el requisit de demostrar, cada vegada, que disposes de 3.000€ lo qual es una mica complicat perquè amb la visa de turista no es pot treballar. Hi ha gent que al finalitzar els 3 mesos agafen un bitllet barat d’avió a Bali i des d’allà demanen la visa de turista Australiana de forma gratuïta. S’ha de vigilar una mica perquè he escoltat casos on a les fronteres els hi miraven el facebook per a saber si havien treballat il·legalment i en cas afirmatiu els deportaven cap al seu país.
Hi ha un control molt exhaustiu, et poden fer obrir la maleta i registrar-la de dalt a baix, demanar-te que els hi ensenyis el saldo de la compte bancària en els seus ordinadors o un bitllet de sortida del país, fer-te preguntes pretensioses per saber de que treballaves abans d’arribar-hi… I si estàs mes de 28 dies sense visa et veten l’entrada a tots els països de la Commonwelth.
Hi ha una altre raó per la qual hi ha un gran control a les fronteres. Tant Austràlia com NovaZelanda són ecosistemes tancats, cal preservar-los, vigilar que no hi entrin llavors, insectes, o animals que puguin posar en perill el medi. A Nova Zelanda hi ha una plaga de possoum, un animal provinent d’Austràlia, que destrossa moltes collites i ha posat en perill moltes aus fins gairebé extingir-ne algunes especies. A diferència d’Austràlia on hi ha alguns dels animals mes perillosos de la Terra, a Nova Zelanda no hi ha cap animal que sigui venenós. Penso que el fet de saber-ho, et fa caminar per les terres Australianes amb molta escolta, molt despert/a i connectat amb la Terra i sobretot amb molt respecte.
Quan vaig arribar a Nova Zelanda el 30 d’Abril del 2014 vaig patir un xoc cultural, venia de Delhi, India, una de les ciutats mes caòtiques i poblades del mon, on començava l’estiu i no hi es estrany trobar un camell, un elefant o varies vaques en mig de la ciutat. Va ser molt dur arribar de sobte a Nova Zelanda on era tardor, plovia, feia molt fred, tot està nou i polit i les infraestructures i edificis no tenen mes de 200 anys. Les ciutats s’organitzen diferent, estan mes expandides en el terreny, no tenen l’estructura clàssica que trobem a Europa amb el centre, la plaça i els carrers principals… els primers dies em preguntava on s’hi ha posat la gent? Amagats sota les pedres? A Índia anava a dinar a un restaurant i hi sortia amb deu amics. Un contrast curiós entre aquestes dues cultures es que a l’Índia havia de lluitar i arriscar per a poder creuar el carrer, ni tan sols recordo els passos de zebra. En canvi, a Nova Zelanda feia la petita acció de voler creuar i els cotxes paraven molt alegrement per adeixar-me passar. Tenia la sensació de que ningú tenia presa, és una cultura tranquil·la i respectuosa, prioritzen en qualitat de vida, valoren el temps lliure i cuiden molt la naturalesa.
Poc a poc vaig anar entenent que tot es tracta de maneres diferents d’organitzar-se, relacionar-se i moure’s. Viatjar t’obre a entendre que es pot viure d’infinites maneres, t’ensenya a estar lliure de judici ja que el que catalogaríem anormal en una punta del mon, pot ser lo normal en una altre. En quant a al idioma no crec que sigui una dificultat. El primer cop que es va a un país on no es coneix la llengua potser que al principi produeixi una sensació un tant estranya o desconfortant, però de seguida un/a s’obre a entendre’s d’altres maneres.
L’anglès es una llengua fàcil i de seguida se li agafa el ritme, lo important es anar-se provant sense por a equivocar-se, preguntar molt i demanar contínuament que et corregeixin.
La meva recomanació per a aquelles persones que volen marxar, seria viatjar de la manera més respectuosa possible per al medi ambient i entrant de ple en la vida del lloc visitat compartint amb les persones autòctones. En els sis mesos que vaig estar a Nova Zelanda i Australia mai vaig dormir a un hostel, sempre vaig estar fent WWOOFING i allotjada a casa de coneguts recomanats o persones que esdevenien ràpidament molt bons amics. A Delhi, per exemple, estava a casa d’una amiga India que em va donar la clau de casa seva i jo hi entrava i sortia lliurement. També és còmode estar-se en els meetingpoints per a conèixer altres backpackers i turistes amb qui compartir experiències, viatjar junts etc.. però es important moure’s amb gent local de tots tipus per a conèixer la verdadera cultura del país. Confiar en el camí i en un mateix, la confiança permet fluir, entrega, cultivar una integritat pròpia i escoltar que es el que un/a realment vol fer o on anar… En el viatge es desperta un gran valor cap a la vida, ja que sense tenir res un ho t’he tot. Es valoren les vivències compartides, les persones amb les que et vas creuant, els bens que venen i se’n van, valor a poder veure la vida des dels ulls d’una cultura completament diferent, valorar les pròpies arrels i a la pròpia cultura, ja que quan més lluny de la teva cultura estàs mes descobreixes les particularitats que té. Indispensable de viatjar amb una llibreta o un bolígraf per a poder escriure i dibuixar al igual que ho recomano de fer en la vida diària. Un diari serveix per a plasmar-hi les històries de vida et permet d’anar a mirar tant endins com en fora, això es tota una filosofia de vida, el moviment sempre està movent-se, estiguis on estiguis.
Publicat al Butlletí de abril de 2016