D’un Intercanvi Juvenil al Servei de Voluntariat Europeu. L’Ester és una mataronina que està buscant la seva oportunitat feta a mida, a l’estranger. Va participar en un intercanvi juvenil a Lituània, i ara està buscant un voluntariat relacionat amb la seva passió, els animals.

Vaig començar buscant intercanvis juvenils per Europa (pensats per gent de 18 a 30 anys) i vaig trobar-ne un a Lituània que durava una setmana. Es deia Picture of Nature (imatges de la natura) i el seu objectiu era ensenyar als participants fotografia bàsica per després fer un recull i seleccionar les millors. Vam fer també una exposició de les millors fotografies a l’aire lliure, al municipi on estàvem allotjats. També vam visitar la capital de Lituània, Vilnius, i el famós castell de Trakaij, tot envoltat per aigua.

També fèiem debats, en anglès, sobre el respecte cap al medi ambient, activitats per donar a conèixer la cultura del país on veníem (sopar intercultural, presentacions mitjançant Power Point…) i dinàmiques de grup, com la caça de balenes. El debat sobre la caça de balenes és un joc format per quatre equips, en el qual cada u representava i defensava una visió diferent de lacaça de balenes: caçador d’una tribu (que caçava per tradició), associació defensora de les tradicions, intermediari i associació ecologista/animalista. La conclusió que vam treure és que, tot i que al joc defensàvem postures oposades, a la vida real estàvem d’acord en que era una pràctica poc ètica i injustificada.

Una nit, la vam dedicar a conèixer la cultura del país dels grups de participants: Grècia, Bulgària, Lituània, Croàcia, Polònia… Nosaltres, com que veníem de zones amb tradicions molt diferents d’Espanya, cada Comunitat Autònoma va dur el menjar típic del lloc on era: Els valencians van dur fartons i orxata, els andalusos van dur embotits i truita i jo vaig fer pa amb tomàquet. La oportunitat la vaig trobar a través del Butlletí de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. Em vaig posar en contacte amb l’entitat que ho organitzava, Libertas Internacional, de València, per saber si hi havia places, i em van dir que si. Abans de marxar, vaig parlar per telèfon amb la coordinadora dels participants d’Espanya que anirien a l’intercanvi, vaig demanar la meva targeta sanitària europea, comprar el vol i dir l’hora en la que arribaria per tal que hi hagués gent a l’hostal on ens allotjàvem, pendent de mi.

Actualment, estic buscant un projecte SVE (Servei Voluntariat Europeu) relacionat amb la protecció d’animals. Vaig estar preseleccionada en un projecte que m’agradava molt, però finalment no em van agafar. Alguns projectes, com aquest, tenen molta demanda i en reben fins a 500 sol·licituds. D’aquests fan una preselecció i entrevistes per skype o telèfon. A mi em van fer una per telèfon. És important fer una bona carta de motivació en anglès, explicant perquè vols fer aquell projecte, i si vols, fer alguna cosa més especial.

Considero que viatjar i viure a l’estranger és una experiència molt positiva per la gent de la meva edat, ja que millores l’anglès i aprens altres llengües, cultures diferents i coneixes persones i llocs nous. Així que tinc moltes ganes de començar el meu projecte de Voluntariat Europeu, tot i que ara, com he d’esperar a la propera convocatòria del programa, és possible que no marxi fins al Maig o Juny de l’any vinent. per tant, he decidir estudiar anglès aquí, i treure’m el nivell B2.