La Yaiza ens comparteix els passos que va fer per començar la seva carrera internacional a Irlanda

Nom i població d’origen: Yaiza Rojas, Argentona

País on has fet/estàs fent l’estada: Irlanda Ciutat: Dublín

⁍ Quan vas arribar a Dublín? Què hi vas anar a fer?

Vaig arribar cap a finals de setembre del 2022, he vingut a estudiar una carrera durant tres anys. Estic estudiant cinema, teatre i literatura a la universitat UCD, University College Dublín.

⁍ Quins tràmits  vas  haver de fer abans de marxar?

Abans de venir vaig estar un any fent recerca d’informacions, posant-me en contacte amb diferents universitats i fent diferents tràmits. Per estudiar a Irlanda no cal visat en ser un país de la UE, però sí que és millor portar el passaport a més a més del DNI, ja que Irlanda no està a la zona Schengen i es fan control de passaports a l’entrada al país. Vaig haver de traduir oficialment el meu informe final de batxillerat amb una traductora jurada i enviar-ho per correu a Irlanda, a més d’una prova oficial de nivell d’anglès.

⁍ Pel que fa al nivell d’anglès, quin nivell et demanaven a la universitat?

En teoria no cal fer prova si a l’informe de batxillerat s’obté un 8 o més de nota final, però en preguntar a diferents institucions em van dir que era millor si es feia la prova a través d’una institució externa. Vaig escollir fer la prova IELTS, i la nota ideal era un nivell C1, però si no m’equivoco, acceptaven a partir d’un nivell B2.

⁍ Quines dificultats has trobat? Què has fet per solucionar-les?

Al principi no tenia idea de per on havia de començar a buscar informació perquè hi ha moltes webs que només em feien estar més confosa. El meu consell és que si hi ha gent interessada a fer el mateix camí que jo el millor és posar-se en contacte directe amb les institucions a través d’emails i si no contesten tornar a intentar-ho fins que responguin. Fer un document personal on es recull informacions útils em va servir molt per tenir-ho tot ben organitzat.

⁍ On has trobat ajuda, recursos, solucions? (webs, organismes…)

El millor que vaig poder fer va ser posar-me en contacte amb Mobilitat Internacional del Maresme i fer una reunió online explicant tot el meu cas, va ser un primer pas que em va ajudar moltíssim per començar a recercar informació. També va ser un punt de suport sempre que vaig tenir dubtes. A part, el lloc on es fan les sol·licituds per graus universitaris o d’altres estudis superiors en Irlanda oferia molta informació i diferents vies de contacte en cas de dubtes, la plataforma es diu Central Application Office (CAO).

⁍ Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Els hi diria que pot semblar un procés difícil i que els hi pot fer por marxar de casa si mai han viscut fora, com era el meu cas, però és un país on faciliten el treball a estudiants i si són responsables es pot viure bé. Una altra cosa molt important és el tema dels lloguers, actualment hi ha una crisi molt gran i pot ser complicat trobar un lloc decent on viure. Jo aquest curs estic vivint a una de les residències de la uni, però a través d’una amiga de Madrid que és companya de classe em mudaré aviat amb ella a una habitació que queda lliure.

⁍ Alguna recomanació?

Buscar molta informació individualment, ser insistents amb els emails per trobar respostes i estalviar al màxim de diners possibles. També fer recerca de beques. Principalment, vaig trobar una mena de finançament per part del govern irlandès cap a estudiants, el termini s’obre a l’abril per sol·licitar la beca per primera vegada, com jo, i al març per renovacions. Per poder sol·licitar la beca fa falta tenir el PPS number, que és l’equivalent al número de la seguretat social. És molt fàcil demanar-lo online i tot el tràmit és completament gratuït, la resolució acostuma a ser positiva i tarden aproximadament un mes a enviar-te el número.

⁍ Quins motius et van fer marxar?

Des de feia molts anys tenia el somni d’estudiar a Anglaterra la meva carrera universitària, però amb el Brexit el preu de les matrícules universitàries va canviar. Es va passar de pagar com un/a local a pagar com un/a estudiant internacional, sense comptar el cost de vida allà, és clar. Eren preus molt elevats i vaig haver de replantejar el lloc on volia estudiar. Com que volia un lloc on fos 100% en anglès vaig pensar en Irlanda, que està a la Unió Europea i els preus són bastant similars als que es pagarien a casa.

⁍ Com vius l’experiència fins al moment?

Estic molt contenta, estic aprenent molt i he conegut gent meravellosa. Entre les persones estrangeres fem comunitat i ens ajudem uns als altres.

⁍ Quins aspectes hi destaques?

Destaco sobretot la diferència del sistema educatiu. Hi ha més temps lliure, les classes són més curtes i s’aprèn amb molta autonomia. El professorat en general és molt amable i donen moltes facilitats de comunicació i suport. Un altre punt que em va sobtar és que en els dos semestres hi ha entre una i dues setmanes sense classes per fer els treballs parcials o els exàmens sense tanta pressió de les classes.

⁍ Què trobes a faltar?

Trobo a faltar a la meva família, però ara amb els mòbils no es nota tant la separació. També el menjar, es poden cuinar plats de casa, però no és el mateix. I finalment, el clima. Aquí és tot una mica més gris, però també surt el sol!

⁍ Recomanes a joves marxar a aquest país o en general? Per què?

Recomanaria venir aquí uns 3 o 4 anys si es vol treballar o estudiar una carrera, hi ha moltes oportunitats tan d’educació com de treball. És un bon país per viure l’experiència i per aprendre sobre tu mateixa, però quasi tothom que conec diu el mateix: és un país de pas, poca gent es queda aquí per fer la seva vida a llarg plaç. Personalment, penso el mateix, quan acabi el meu grau tinc plans de tornar a casa i segurament em traslladi a Madrid per cercar més oportunitats al món audiovisual.