Aina Soler Jofra, de 26 anys i Vilassarenca (Vilassar de Mar) de tota la vida. Va marxar a Delft (Països Baixos) el Setembre de 2014 a acabar la carrera de Biotecnologia fent un Erasmus Pràctiques de 6 mesos. Sense voler, ha acabat vivint a Delft gairebé 4 anys.

Quan vas arribar a Delft? Que hi vas anar a fer?

Quan estava acabant la carrera de Biotecnologia el Juny de 2014 no tenia molt clar que fer després: recerca, buscar feina, un màster, prendre’m un descans… Com a part de la carrera hi havia l’opció de fer pràctiques en empresa (o Universitat) i sabia que hi havia l’opció de demanar una beca Erasmus+ Internship per anar a fer pràctiques fora. Així que vaig decidir aprofitar una de les meves passions, com és viatjar i conèixer món, i acabar la carrera fora fent unes pràctiques mentre decidia que fer després.

Per què els Països Baixos?

Per poder demanar la beca, necessitava trobar un lloc de pràctiques primer. Així que quan vaig començar a buscar tenia dues condicions: i) Un país Europeu (condició de les beques Erasmus) on l’hivern no fos extremadament fred (sóc molt de sol i mar jo), ii) Que s’hi parles bé anglès (els números si, però els idiomes no són el meu fort). D’aquesta manera vaig començar a envia e-mails a Universitats i empreses principalment de Dinamarca, Bèlgica i Països Baixos.

Essent pràctiques no remunerades (l’ajuda Erasmus amb prou feina ajuda a cobrir l’allotjament) la primera intuïció va ser que seria relativament fàcil trobar un lloc on busquessin algú que treballes sense cobrar. La realitat va ser que de molts e-mails avui en dia encara n’espero una resposta, així que un primer consell seria no desesperar. Però finalment em van respondre d’un parell o tres de llocs i finalment vaig decidirme pel projecte que més em va interessar, al Departament de Biotecnologia Ambiental de la Universitat Tècnica de Delft. La sol·licitud de la beca va ser relativament fàcil, des de la meva universitat d’origen (Universitat Autònoma de Barcelona) em van donar tota la informació i em va respondre els dubtes que vaig tenir.

I com 6 mesos es van transformar en anys?

Quan arribes a un lloc nou amb la intenció d’establir-t’hi una temporada, més enllà del temps que podries marxar de vacances, fa impressió. Tot és nou, no coneixes a ningú, no saps com funciona res, bàsicament vas molt perdut. Però també tens un full en blanc a les teves mans i tu ho decideixes tot, i aquesta sensació també és molt poderosa. Potser al principi t’enyores més de casa, però tots els estímuls que et dóna sortir de la teva zona de confort ho fan una experiència increïble. Cada dia et sorprèn alguna cosa. D’aquesta manera sis mesos em va semblar poc, el grup de recerca on vaig fer l’estada em va agradar i també les pràctiques, vaig conèixer algun dels professors que estaven impartint les classes al màster en Life Science & Technology i vaig decidir quedar-me. Tant per seguir la meva formació com per seguir una mica més l’aventura descobrint Delft i els Països Baixos. Així que l’aventura va seguir durant dos anys més fent el màster.

I després del màster encara et vas animar a quedar-t’hi a fer un doctorat? Per què?

Quan estava acabant el màster, tenia clar que volia seguir fent recerca i fer un doctorat, així que vaig començar a mirar opcions per tornar a Barcelona. La meva parella vivia a Barcelona i jo ja havia tingut suficient amb la pluja (plou molt als Països Baixos). Tot i que em van sortir oportunitats de fer el doctorat a Barcelona, a Delft em van oferir quedar-m’hi, així que va ser un moment on va ser complicat decidir-me.

Una de les coses més increïbles de la forma de funcionar holandesa, és que hi ha poques jerarquies. Per posar un exemple, els divendres el cap del grup sempre venia a fer les típiques cerveses abans de marxar de cap de setmana amb la resta del grup. D’aquesta manera va ser fàcil explicar el neguit que tenia de voler tornar i vam poder trobar una solució intermèdia. Fer part del doctorat en intercanvi a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes facilitats combinades amb les condicions de treball que oferien eren molt millors a Holanda em va fer decidir. (I aquí m’agradaria reivindicar que fent un doctorat a Espanya, és a dir, fer investigació durant 4 anys, implica plantar-te a la porta dels 30 anys amb un sou de menys de 1000 euros mensuals).

Què és el que més et va agradar i que vas trobar a faltar més?

Sense cap dubte, el millor dels Països Baixos és la bici! El país està més preparat per anar amb bici que pels vianants, així que el primer que faria si algun dia hi aneu a passar més d’una setmana, és buscar una bici (hi ha moltes opcions econòmiques de segona mà). Una altra de les coses que també vaig aprendre a apreciar (al principi va ser molt xocant!) van ser els horaris dinar i sopar d’hora. Després si era cap de setmana i volies sortir la festa començava abans, de manera que acabaves anant al llit a una hora raonable i aprofitaves l’endemà. Finalment una altra cosa de la qual ja he parlat és la forma de fer a l’hora de treballar, molt poca jerarquia, tot es pot parlar i són molt directes a l’hora de dir les coses. En general diuen el que pensen tal com és, cosa que a nosaltres potser ens pot semblar de maleducats segons com, però en el fons acaba estalviant problemes, ja que es pot parlar de tot fàcilment. I no podria faltar a tota la gent que he conegut i que m’enduc d’aquesta experiència increïble.

Tant em van agradar moltes coses, com també en vaig trobar a faltar moltes. La família i amics per descomptat. Però també el bon temps (anar amb bici al matí i que plogui no acaba de ser agradable), el menjar (les verdures i la fruita sobretot per falta de sol son d’hivernacle o importades) i la vida al carrer (als bars i als llocs tancats el que vulguis, però la pluja sempre amenaça les coses que s’organitzen al carrer).

Ho recomanaries?

Recomano els Països Baixos, però el que més recomano és atrevir-se a marxar. Veure diferents maneres d’entendre el món, sortir de la zona de confort i veure que te’n pots sortir i gaudir-ho molt. Sigui on sigui i el temps que cadascú cregui necessari, però crec que és una experiència que ningú s’hauria de perdre. I diuen que tornar sempre és la millor part de l’aventura…