Experiència d’estiu fent un camp de treball a França

Hola! Soc l’Alba, tinc 15 anys, soc d’Arenys de Mar i aquest estiu vaig anar a un camp de treball a França. Jo sempre havia volgut fer alguna cosa així i aquest estiu vaig trobar l’oportunitat.

Com va començar tot:

Tot va començar perquè la meva mare va trobar un cartell al meu poble de la mobilitat Jove del Maresme i em vaig posar en contacte amb ells. Vaig tenir una reunió amb la Clara del Consell Comarcal. Em va acompanyar una amiga que en principi anava a venir amb mi, però després es va tirar enrere. En aquesta reunió es van comentar vàries webs de camps de treball i campaments i me les va enviar per Gmail.

D’aquelles webs la que més em va interessar va ser una que es deia COCAT i em vaig posar a buscar camps de treball, però com que era una mica tard només hi havia places a França i a Estònia i vaig preferir França per proximitat. En aquella web havies que posar tres opcions, i depenent del país on volies anar i de la gent que hi havia et tocava la primera opció o les altres dues. Crec que a mi em va tocar la segona o tercera opció, però m’agradava igual. El camp de treball tractava de crear jocs de fusta de gran format, encara que jo no havia fet mai fusteria vaig pensar que estaria bé per aprendre una cosa nova.

Els dies abans de marxar:

Al principi estava molt nerviosa, més que res perquè soc una mica tímida i de vegades quan conec a gent nova em costa de parlar, però va ser tot el contrari. Dies abans d’anar a França un home es va posar en contacte amb mi per mail dient que era un voluntari com jo al camp de treball. Em va semblar una mica estrany perquè semblava més gran que jo, però quan li vaig dir a la meva mare em va dir que li truquéssim així ens assegurarem. Quan vam parlar amb ell ens va dir que era el pare d’una nena d’Espanya que es diu Lucía, que aniria al mateix camp de treball que jo. Quan em vaig posar en contacte amb la Lucía per WhatsApp em vaig quedar més tranquil·la de saber que encara que no la conegués en persona almenys ja hauria parlat amb algú d’allà.

El viatge cap a Besançon:

Vaig anar amb els meus pares fins a Montpellier amb cotxe i la resta de camí el vaig fer sola en tren. Allà a Montpellier ens vam quedar un dia per visitar la ciutat i l’endemà vaig anar cap a l’estació de tren per marxar. Al principi estava molt neguitosa per si l’agafaria bé i per si havia de preguntar alguna cosa, ja que no se’m dóna gaire bé el francès. Però tot va anar bé i estava contenta per haverho fet jo sola. L’únic inconvenient va ser que quan vaig fer el transbord el tren es va retardar una hora i mitja per un incendi i vaig haver d’esperar a l’estació. Això va fer que arribés una mica més tard del previst, però a part d’això tot va anar perfecte. Quan vaig arribar a l’estació de Besançon m’estaven esperant una monitora amb més gent de la meva edat. Hi havia joves de França, d’Alemanya, d’Espanya i d’Itàlia. Quan vaig arribar amb la maleta tothom m’estava mirant, em va fer una mica de vergonya, però se’m va passar quan vaig començar a parlar amb la monitora en anglès.

Després em va presentar a la gent i la Lucía, que estava allà, em va preguntar si era amb mi amb qui havia parlat dies abans i jo li vaig dir que sí, i vam començar a parlar de camí cap al poble.

Els primers dies al Camp de treball:

El primer cop que vaig veure el lloc del camp de treball em vaig quedar una mica impactada perquè era molt diferent de com m’ho imaginava. Era un jardí molt gran apartat de la resta del poble amb dues tendes de campanya allargades amb lliteres a dins, hi havia camps amb vaques pasturant i al costat una casa molt gran. Ens van explicar que la casa era a on dormien els monitors i la gent que vivia allà, perquè era una casa on acollien a gent amb problemes de diners o alguna cosa així i les tendes de campanya era on dormiríem nosaltres.

També hi havia una taula molt gran al jardí, que sería a on menjariem els àpats dels dia. Quan vam arribar ens van deixar que fèssim una volta pel lloc i després d’això vam entrar a dins de la casa i vam jugar al futbolin. A mi em va agradar perquè tenia un ambient molt acollidor, pero no em va agradar tant quan vam començar a sopar i ens van dir que només menjariem carn dos cops a la setmana i justament aquell dia tocaba carn. Després de sopar vam fer una llar de foc perquè estavem al nord de frança i feia fred per les nits, i vam tenir l’ocasió de conèixer-nos més.

Al camp de treball:

Els dies següents ens vam repartir entre fer l’esmorzar, el dinar i el sopar la resta de dies i també vam començar a fer el taller de fusteria. Per les tardes feiem jocs esportius i culturals. També hi van haver dies que vam fer diferents activitats com anar a un llac, a un concert d’un grup francès o a visitar la ciutat de Besançon. A mesura que els dies passaven m’agradava més estar allà i m’ho passava molt bé amb els amics que havia fet allà. Al final els últims dies crec que tots estavem una mica tristos de marxar.

La tornada:

El dia que ja marxàvem cadascú se’n va anar a l’hora que tenia que agafar el tren. Quan em vaig despedir dels meus amics em vaig posar a plorar perquè pensava que no els tornaria a veure mai més, però ara encara parlo amb alguns d’ells i aquest desembre vindran uns amics italians a Barcelona i els anirem a veure jo, la Lucia i l’Ibai.

En què m’ha ajudat això?

Crec que això m’ha ajudat molt a guanyar independència i seguretat en mi mateixa. A més que també m’emporto molts amics i records d’aquells dies, m’ha servit per millorar l’anglès i el francès i he ajudat a un poble amb la fusteria. Ho recomano molt per a la gent que busqui una experiència diferent a l’estiu i s’atreveixi a sortir de la seva zona de confort.