El Maresme ja disposa d’un Protocol comarcal per a l’abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en els espais públics i en contextos d’oci

El Consell Comarcal del Maresme dóna un nou pas per a la prevenció, detecció i atenció a les víctimes de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb l’elaboració d’un Protocol específic per al seu abordatge en els espais públics i en contextos d’oci. El document, impulsat pels serveis comarcals de Joventut i Igualtat, va ser aprovat per unanimitat en el darrer Ple.

El Protocol, enfocat principalment a la població jove, vol avançar per aconseguir uns espais d’oci al Maresme -especialment nocturns- segurs i lliures de violències i, a la vegada, estableix unes pautes perquè les víctimes d’aquestes agressions coneguin i tinguin al seu abast els canals de denúncia i suport comunitari necessari.

És un document marc que serveix de referència, principalment als municipis que no disposen de protocols propis, a l’hora de planificar esdeveniments d’oci nocturn perquè aquests estiguin lliures de violències masclistes i avançar perquè tothom pugui gaudir de la festa sense patir assetjament, violència física o exhibició de símbols sexistes ofensius.

Les agressions viscudes en primera persona, segons es desprén del sondeig realitzat per elaborar la Diagnosi del Protocol, es produeixen dins de l’espai d’oci, però igualment és força elevat el nombre d’agressions que es donen durant els desplaçaments (en la seva majoria quan es fan caminant, però també quan es realitzen en transport públic). Alhora, gairebé un 9% tenen lloc als voltants de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat.

En base a aquestes dades i de cara a configurar els entorns festius des d’una perspectiva feminista caldrà tenir en compte els espais en els quals aquests es realitzen i la mobilitat de la població en els trajectes que faci. Així, alguns dels elements a tenir en compte seran:

Espais: aquests hauran d’estar ben il·luminats, evitant punts foscos o punts morts a la vista, tant pel que fa al mateix espai on s’organitzen les activitats com en els entorns. En aquest sentit, s’haurà d’aplicar la mateixa lògica en la col·locació de lavabos públics, evitant així que estiguin a espais allunyats i/o poc il·luminats. D’aquesta manera s’incrementa la percepció de seguretat i es minimitza el risc d’agressions. Per això resulta d’utilitat comptar amb una bona senyalització de l’espai on les persones puguin saber en tot moment on estan i cap a on es dirigeixen. També es podrà considerar incloure-ho al mapa del programa de la festa, fent-hi constar també les opcions de mobilitat existents i la iniciativa d’acompanyament segur amb les parades liles.


Mobilitat: caldrà considerar de quina manera es fan els desplaçaments, tenint en compte les
particularitats de les joves, que acudeixen a l’esdeveniment i quin tipus de trajectes fan.
Per això es farà difusió de les diferents possibilitats existents a l’hora de desplaçar-se pel
municipi. També es pot considerar aplicar mesures tals com: posar panells informatius a les parades de bus per saber quant temps trigarà en passar o fer que els autobusos nocturns
facin parada a demanda quan dones o persones menors d’edat ho sol·licitin.

El Protocol -elaborat amb una mirada transversal i amb el suport de l’Agència Catalana de la Joventut- planteja també una revisió amb perspectiva de gènere de les polítiques i serveis vinculats als espais d’oci i estableix mecanismes de coordinació i cooperació per desplegar actuacions conjuntes, al’hora que promou el consens de circuits d’atenció clars en relació a les violències masclistes als espais d’oci nocturn.

DOCUMENT:

Protocol Comarcal d’Abordatge de les Violències Masclistes i LGTBIfòbiques a l’espai públic i en contextos d’oci

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme marxa de vacances amb els deures fets

Les assessories en mobilitat internacional es prenen un descans el mes d’agost per tornar al setembre amb les piles renovades i amb el calendari i horaris habituals.

Aquest és un servei on el jovent interessat en viatjar a l’estranger per ampliar estudis, trobar una feina o realitzar activitats solidàries o col·laboratives pot trobar informació sobre l’ampli ventall d’alternatives que hi ha al seu abast, així com assessorament personalitzat a partir de la seva situació i inquietuds personals.

En els darrers 5 mesos (entre febrer i juliol) el Servei ha fet més de 80 asssessories presencials i virtuals a Vilassar de Mar, Mataró, Calella i el Masnou. En aquestes trobades individuals, les professionals ajuden el jovent a acotar i concretar el seu projecte de mobilitat internacional posant en sintonia els seus interessos i les alternatives que hi ha actives.

A banda de les assessories, el Servei també ofereix tallers a instituts per donar a conèixer a l’alumnat les oportunitats que ofereix la mobilitat internacional. En els darrers 5 mesos se n’han fet 55 a centres docents de Vilassar de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Mataró i Calella i als equipaments juvenils Espai Jove de Tiana i Mataró Jove.

En aquestes sessions s’aporta una visió àmplia sobre les diferents alternatives que té el jovent a l’hora de plantejar-se fer una estada a l’estranger en les seves diferents facetes: voluntariat, estudis, treball o turisme alternatiu.

A més d’aquest contacte directe amb les persones que volen viure una experiència a l’estranger, el servei de Mobilitat Internacional Jove que coordina el Consell Comarcal també té com a objectiu formar els i les professionals de la comarca que treballen amb joves.

Entre maig i juliol s’han fet 10 trobades individuals amb les referents de joventut dels 20 ajuntaments que formen part del servei (Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Mataró, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar). L’objectiu és conèixer el perfil de joves amb els que es treballa, els programes i projectes que estan portant a terme, aterrar accions de projecció internacional i generar sincronies per tal que el servei de Mobilitat Internacional arribi al màxim de joves del Maresme.

Aquest també va ser l’objectiu de la formació d’acollida que es va fer a Calella amb la participació de 6 professionals dels ajuntaments d’Argentona, Calella, Canet de Mar i Vilassar de Dalt.

Com funciona el servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme?

Els serveis de joventut visibilitzen la seva tasca en la transició escola-món laboral

Tal i com reflecteix l’estudi “Realitats Juvenils al Maresme-2020” elaborat conjuntament pel Servei comarcal de Joventut i l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el Maresme té una elevada taxa de graduació en ESO (90,50%) que se situa per sobre de la catalana (88,86%) destacant municipis com Cabrera de Mar on s’assoleix el 100%. El percentatge comarcal és lleugerament inferior en el cas de la formació postobligatòria (74,61% davant del 75,23%). I també és inferior en l’abandonament dels estudis a segon de batxillerat (2,91% en l’àmbit català front el 4,12% registrat a nivell català).

Les situacions d’abandonament prematur dels estudis solen provocar una important pèrdua d’oportunitats personals lligades a un posterior dèficit d’ocupabilitat, limitacions en el desenvolupament professional, i sovint, consolidació de baixes expectatives cap a un mateix, entre d’altres qüestions per les dificultats d’emancipació de la llar d’origen.

Davant d’aquesta constatació, la xarxa #MaresmeJove, composada per 79 professionals dels 30 serveis municipals de joventut i del servei comarcal, realitza tasques d’orientació i acompanyament de les persones joves en la seva transició entre l’etapa educativa obligatòria, la postobligatòria i el món laboral.

Amb l’objectiu d’evitar les situacions d’abandonament prematur dels estudis, els serveis de joventut entren als instituts i treballen conjuntament amb el professorat oferint orientacions personalitzades als i les estudiants que no acaben de visibilitzar el camí a seguir.

També, però, hi ha alternatives per als i les joves que ja no estan en els circuits educatius reglats, que ja han sortit del sistema educatiu, amb o sense ESO i amb o sense una formació postobligatoria que els qualifiqui professionalment. En aquest punt intervé el programa Referent d’Ocupació Juvenil (ROJ) que facilita eines i recursos per a la recerca activa de feina o per a continuar un pla de formació.

El servei comarcal de joventut, amb el suport del ROJ i dels ajuntaments de Canet de Mar, Pineda de Mar, St. Vicenç de Montalt i Tordera, va exposar la feina que es realitza des d’aquests serveis en la IV Jornada d’Orientació Professional de l’Alt Maresme organitzada pel Servei Educatiu a través del Centre de Recursos pedegògics de l’Alt Maresme.

Aquests 2 vídeos resumeixen la tasca dins i fora dels instituts.

 

Els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera es doten d’un Pla per prevenir els usos problemàtics de drogues i pantalles entre el jovent

Els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera a través del servei intermunicipal LA RULA , sota la coordinació del Consell Comarcal del Maresme, fan una aposta per l’abordatge de la promoció de la salut i el benestar d’adolescents i joves a través, principalment, d’accions de prevenció en l’àmbit educatiu, comunitari i de lleure i oci en aquests 4 municipis.

La RULA ha donat un nou pas dotant aquests 4 municipis d’un Pla de prevenció dels usos problemàtics de drogues i pantalles. El Pla, que s’ha presentat avui a Calella, parteix d’una diagnosi, que entre d’altres fonts d’informació, s’ha fet a partir d’entrevistes a la població jove i grups de discussió que apunten, per exemple, que l’inici de consum d’alcohol se situa als 13,5 anys i el de marihuana entre els 14-15 anys i que l’ús de tranquilitzants i del “vaper” està augmentant entre la gent jove, sobretot als instituts.

Pel que fa a l’ús de pantalles, el treball fet a partir d’una mostra de 1.435 alumnes de 1er, 2n, 3er i 4t d’ESO de les quatre poblacions mostra que el 96,7% utilitza les xarxes socials per comunicar-se amb amics, el 90,6% per comunicar-se amb familiars, el 89,9% per buscar informació i un 67,7% per jugar online. Tot i que el 72% de joves enquestats no ha jugat mai diners, els que sí ho han fet es van iniciar en aquestes prèctiques quan tenien 10 anys.

A partir d’aquest treball prospectiu, el Pla de prevenció dels usos problemàtics de drogues i pantalles, que vol ser una eina dinàmica que s’adapti als constants canvis socials, marca 16 objectius emmarcats en 4 eixos estratègics, així com la implementació de 54 actuacions fins a 2027. Totes elles tenen com a fil conductor la prevenció en els seus quatre nivells: prevenció universal (adreçada a la població en general i desenvolupada principalment en el marc escolar, en el de les famílies i en el del lleure; prevenció selectiva (dirigida a grups de risc o subgrups més vulnerables de la població general que estan sotmesos a factors de risc associats al consum de drogues i pantalles); prevenció indicada (dirigida a aquelles persones que ja han iniciat el consum i presenten signes inicials de problemes associats al consum de substàncies i consum d’usos abusius de mòbil, jocs… i problemes de conducta) i prevenció determinada (adreçada als grups de consumidors amb diagnòstic de drogodependència i addicció i/o altres trastorns de salut relacionats).

Els eixos i objectius en els quals s’emmarquen les 54 actuacions són els següents:

EIX 1: COORDINACIÓ, PLANIFICACIÓ I DIFUSIÓ
Aquest eix proposa i desenvolupa la creació de mecanismes de gestió, planificació i avaluació coordinada de les accions en matèria de drogues i pantalles. Alhora garanteix que el propi Pla s’estableixi i es visibilitzi com un referent en l’assessorament per la població del municipi. Es proposen 10 accions per assolir els 3 objectius vinculats a aquest eix:
1- Mantenir l’estratègia comunitària coordinada en l’abordatge dels usos de drogues, pantalles i la promoció dels hàbits saludables.
2- Difondre el Pla i les seves accions a les professionals del territori.
3- Posar en marxa el Grup motor del Pla.

EIX 2: PREVENCIÓ I GESTIÓ DE RISCOS I PLAERS
Des de la premissa que l’activitat preventiva s’ha de contemplar de forma transversal als diversos àmbits d’actuació (familiar, educatiu, comunitari, i de l’oci i el temps de lleure…) i des de la perspectiva de promoció de la salut i de foment d’actituds i d’hàbits saludables, aquest eix aborda, a través de les 18 accions que s’hi recullen, les intervencions centrades en la informació, la prevenció i l’assessorament a partir de les especificitats de cadascun d’ells.
4- Articular i consolidar la tasca de la Rula com a òrgan tècnic del Pla.
5- Oferir assessorament i seguiment adreçat a joves i a famílies respecte als usos de drogues i pantalles.
6- Informar sobre els usos de drogues i pantalles, i altres conductes relacionades, per fer-ne un ús més responsable per la pròpia salut i la dels altres.
7- Explorar estratègies per aproximar-se a les famílies.
8- Fomentar un oci més plaent incentivant la participació de les joves.

EIX 3: DETECCIÓ, INTERVENCIÓ I SEGUIMENT
Un dels aspectes fonamentals del Pla és el de garantir una atenció integral i de qualitat, adaptada a les necessitats de les persones consumidores o amb altres circumstàncies, per a la qual cosa és indispensable l’existència de mecanismes de detecció, atenció i derivació eficaços entre serveis i recursos. L’abordatge comunitari de les intervencions es tracta de forma específica en aquest eix, que es desplega a través d’11 actuacions amb els objectius de:
9- Apropar els diferents dispositius socials i sanitaris a la població en general.
10- Reforçar les Taules preventives municipals.
11- Abordar els usos de drogues i pantalles de forma comunitària.
12- Promoure la implementació del Programa d’Alternatives a la Sanció Administrativa (ASA) de manera comuna als 4 municipis del Pla.

EIX 4: FORMACIÓ
En tant que la formació i la informació continuada dels i les agents socials que intervenen en els diferents àmbits és clau per a proveir-los de les habilitats i competències necessàries a l’hora de prevenir, detectar i intervenir en casos de consum de substàncies o d’usos problemàtics de pantalles, s’ha valorat important donar un pes rellevant a les accions formatives que s’impulsin des del Pla agrupant-les sota un mateix eix. Un total de 13 accions estan incorporades en aquest eix que plateja aquests objectius:
13- Oferir formació als i les agents socioeducatives del territori que participin en la detecció, la prevenció, la intervenció o l’assessorament en relació amb els usos de drogues i pantalles.
14- Elaborar estratègies per fomentar una dispensació responsable d’alcohol.
15- Oferir formació a l’àmbit educatiu.
16- Formar a agents de salut per facilitar l’acció preventiva dins el grup d’iguals.

El Pla que s’ha realitzat amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, esdevé el full de ruta en matèria de prevenció dels ajuntaments de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera, en els àmbits de drogues i pantalles i la Rula serà l’òrgan tècnic per al seu desplegament. Amb l’acte d’avui, s’inicia el camí més públic d’aquest pla amb la intenció que l’abordatge comunitari que proposa per treballar la prevenció sigui una realitat i que mica en mica la mirada compartida pels agents que intervenen en la prevenció dels consums problemàtics de drogues i pantalles es realitzi des de la gestió dels riscos i dels plaers.

El Consell Comarcal crearà el Servei mancomunat de promoció de la salut i prevenció de les drogodependències

Es prestarà a Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera

A petició dels ajuntaments de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera el Consell Comarcal ha iniciat els tràmits per a la creació d’un nou servei mancomunat que s’encarregarà de detectar necessitats, planificar, coordinar i realitzar accions de promoció de la salut i prevenció de les drogodependències en aquests 4 municipis.

El Consell Comarcal ja va aprovar en el passat Ple els 4 convenis en els quals s’especifiquen les hores de prestació del servei en cada municipi. Així, Calella i Malgrat de Mar disposaran cadascun d’ells de 15 hores setmanals de servei i Palafolls i Tordera en tindran 7,5h/setmana.

El Servei Comarcal de Joventut, que ja impulsa espais de treball i accions de suport als ajuntaments per abordar la prevenció de les conductes de risc en l’àmbit de la salut i els consums abusius de substàncies addictives, serà qui assumirà la gestió i coordinació.

En aquests moments, el Consell Comarcal ja està ultimant els plecs per licitar el servei amb l’objectiu que entri en funcionament durant el primer semestre d’aquest any.

Tots els recursos de joventut del Maresme en un clic

Si busqueu un skatepark, un rocòdrom, un bikepark … o necessiteu accedir a algun dels equipaments i/o serveis per a persones joves que ofereixen els 30 ajuntaments o el Consell Comarcal del Maresme, només cal que tingueu com a referència la Xarxa #MaresmeJove.

Xarxa #MaresmeJove és un espai virtual que ha activat el Consell Comarcal amb l’objectiu de facilitar que les persones joves coneguin tots els recursos que tenen al seu abast. Se situen en el mapa els punts d’informació juvenil, els casals i espais joves i s’indica quins serveis posen a disposició de les i els joves els ajuntaments de a comarca: sales d’estudi, espais TIC i Multimèdia, sales de reunions, bucs d’assaig musical…

També s’ubiquen alguns dels espais creats especialment per a persones joves: bikeparks, rocòdroms, skateparks, boulderparks….

Tots els recursos es poden localitzar en el mapa interactiu del Maresme o fent una cerca determinada.

Aquest recurs l’ha impulsat el Servei Comarcal de Joventut amb la col·laboració dels serveis adreçats a persones joves dels 30 municipis del Maresme i en els propers mesos es veurà complementada amb altres recursos que s’estan treballant.

El Servei de Mobilitat Internacional del Maresme, exemple de bones pràctiques al Congrés de la Joventut de Catalunya

El Consell Comarcal del Maresme ha participat en el Congrés de la Joventut de Catalunya que s’ha celebrat els dies 17, 18 i 19 de març al TecnoCampus Mataró-Maresme. Els espais en els quals ha estat present la comarca han estat els destinats a la mobilitat internacional, un tema que el Consell Comarcal i la majoria d’ajuntaments maresmencs treballen des de fa deu anys a través del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme.

La feina que es realitza des d’aquest servei per acostar al jovent els diferents recursos i alternatives que tenen al seu abast per emprendre un projecte de mobilitat internacional es va presentar al taller “Com podem dissenyar projectes CES i Erasmus Plus” on va compartir espai de bones pràctiques amb l’Associació Obre’t Ebre, Associació Prossec, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-Edc); Consell Comarcal de la Garrotxa; AHEAD, Ajuntament de Sant Just Desvern i el Consell de la Joventut de Barcelona. En el cas del Maresme, es fa fer especial menció a les seccions de “Maresmecs i Maresmenques al món” i “El Maresme és mou” del butlletí mensual que edita el servei de Mobilitat Internacional Jove.

També va estar present en l’espai Fira d’entitats juvenils amb mirada internacional que va organitzar el Congrés de la Joventut per oferir una mostra de projectes sobre mobilitat internacionals vinculats al Cos Europeu de Solidaritat (CES) i Erasmus Plus. Durant el matí del dissabte, el Servei comarcal de Joventut va mostrar tot el que es fa des del servei de Mobilitat Internacional posant especial èmfasi en la difusió de la secció de maresmencs i maresmenques al món. A la Fira van estar present també el Servei Internacional de Catalunya, Mou-te amb TACC, La Vibria Intercultural, Associació Obre T’Ebre, Direcció General de Joventut + Agència Catalana de la Joventut, SOC, Consell Comarcal del Bages i Associació Prossec.

Finalment, les persones que van visitar el Congrés també van poder veure l’exposició de Reptes 2018.Joves del Maresme en el règims de mobilitat, el muntatge de la qual va estar exposat durant tot el matí de dissabte a la zona del catering perquè pugués ser visualitzada per tots i totes les congressistes.

(RE) Connectem-nos Joves i professionals en el nou context social. Espai de diàleg intercultural

Data: 9.10.2020 | Horari: 9:30-13:30 | Modalitat: online

Programa

9:30 – 9:45 Benvinguda i presentació del seminari.

Javier Silva Pérez. Diputat Delegat de Joventut. Àrea d’Educació, Esports i Joventut. Diputació de Barcelona

Laura Martínez Portell, Consellera delegada de Promoció Econòmica, Consell Comarcal del Maresme

9:45 – 10:30 El nostre present i el futur que volem

Espai Joves: Persones joves vinculades a equipaments, entitats, projectes juvenils del Maresme

Dinamitzador: Alfredo Cohen, elParlante, QSL/Col.lectiu i+

10:30 – 11:15 Present i futur del treball amb joves en clau intercultural i d’equipaments i espais juvenils

Espai Professionals: 

Elisabet Roca, educadora social de l’Espai Jove Can Jalpí de Pineda de Mar, i membre del Grup de Treball d’Interculturalitat i Joves del Maresme.

Fadhila Mammar, professional referent del treball amb joves en clau intercultural.

Carles Vila, professional referent del treball socieducatiu amb joves

Dinamitzadora: Jessica González, Col·lectiu i+

11:15 – 11:25 Pausa

11:25 – 13:00 Reptes i propostes pel treball intercultural amb persones joves en el context actual

Grups de debat en simultani (joves, professionals i entitats que treballen amb joves, referents del treball intercultural amb joves)

Grup 1: La igualtat en el treball amb joves

Grup 2: El reconeixement de la diversitat en el treball amb joves

Grup 3: La participació i la interacció en el treball amb joves

Dinamitzadores: Jessica González, Pat Sillah, Moha Ait abou, QSL/Col.lectiu i+

13:00 – 13:10 Pausa

13:10 – 13:25 Idees clau del seminari: De què hem parlat?

Clownclusions: Activitat artística

Col·lectiu Brufut

13:25 – 13:30 Agraïments i Tancament del seminari.

Meritxell Romero Pinet Consellera Delegada d’Equitat i Acció Social, Consell Comarcal del Maresme

Carol Astudillo QSL/Col.lectiu i+

Vídeos i materials creats

Accedeix als diferents espais de treball del seminari. Hi trobaràs a cada apartat, el video de la sessió i un recull amb les idees principals i les propostes de futur.

QUÈ i PER A QUÈ

Aquest seminari vol ser un espai de reflexió compartida, intercanvi i generació de propostes, amb mirada intercultural, que ens permeti resituar la realitat que estem vivint per fer front als nous reptes que se’ns plantegen en el context actual en l’abordatge de la diversitat i la convivència als espais i equipaments juvenils. 

AMB QUI

Volem debatre i dialogar amb joves amb diversitat d’orígens i trajectòries, professionals i entitats que treballen amb joves als municipis del Maresme des de diferents espais i equipaments per a joves, i, amb referents del treball intercultural amb joves a la nostra comarca.

EL NOSTRE PUNT DE PARTIDA

Des del Consell Comarcal del Maresme, ja fa uns anys que col·laborem el Servei Comarcal de Joventut i el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració amb la finalitat de treballar millor amb els ajuntaments i ser útils per a les professionals de joventut en els municipis de la comarca. Mitjançant iniciatives de formació, assessorament i treball en xarxa, el nostre objectiu és contribuir a la competència professional necessària pel treball intercultural en els espais i equipaments juvenils. 

Els espais i equipaments juvenils municipals es troben actualment en procés d’adaptació a la nova realitat social generada per la pandèmia de la COVID-19 i la complexa gestió del seu impacte en tots els àmbits.

Els escenaris de futur apunten a una greu crisi social que genera incertesa pel que fa la tasca de les persones que treballen amb joves en els nostres municipis. També posen de relleu algunes conseqüències negatives que estan afectant especialment a les persones joves, algunes de les quals són o han estat participants de diversos espais i iniciatives juvenils. L’agreujament de les desigualtats, l’augment de la precarietat econòmica de les famílies, la inestabilitat emocional, els desequilibris en l’educació i la formació ocupacional, la fragmentació en la vida comunitària, l’exacerbació del racisme i la xenofòbia, la bretxa digital i/o el consum excessiu de mitjans i xarxes, són conseqüències que han anat emergint.

En aquest context actual, el Projecte “Construint coneixement compartit dels equipaments juvenils des de la perspectiva intercultural” (2020), que impulsem conjuntament amb ajuntaments de la comarca amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Direcció General de Joventut, i l’acompanyament tècnic de l’entitat QSL, es planteja donar suport als ajuntaments del territori mitjançant l’organització d’un seminari virtual per explorar com les persones joves i les persones que treballem amb joves podem adequar i transformar els espais i equipaments juvenils, així com les nostres formes de relació, per tal de fer front conjuntament als reptes de futur.

COM 

Proposem diferents espais de diàleg a l’entorn de 3 reptes de futur per a les persones joves i les persones que treballen amb elles. Aquests reptes han estat definits en clau intercultural i estan basats en la constatació de realitats que, en el context actual, impacten directament en les possibilitats d’acció des dels espais i equipaments juvenils de la comarca. Entre d’altres:

  • l’agreujament de les desigualtats en drets i oportunitats de les persones joves i les seves famílies en el context actual; 
  • el creixent racisme, xenofòbia i manca de reconeixement de les persones joves en tota la seva diversitat (origen cultural, trajectòria migratòria, gènere, classe, sexe, orientació sexual, religió, capacitat, generació)
  • la fragmentació de la vida comunitària i la manca d’espais de participació social i política de les persones joves en la construcció de propostes de futur que afecten directament les seves vides.

REPTE 1: Assegurar la igualtat/equitat/justícia social en drets i oportunitats de les persones joves de diversos orígens, cultures i religions.

  • Quines desigualtats afecten les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecten particularment aquestes desigualtats, i com?
  • Quin impacte tenen aquestes desigualtats en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem des dels espais i equipaments juvenils per fer front a les desigualtats que afecten les vides de les persones joves?

REPTE 2: Reconèixer la diversitat de les persones joves, amb mirada interseccional i pel que fa a la seva identitat de gènere, cultural, sexual, de classe, capacitat

  • Quins són els rumors, estereotips, prejudicis que estigmatitzen les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecta particularment el racisme i la xenofòbia, i com?
  • Quin impacte té la manca de reconeixement de la diversitat de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, pel coneixement i reconeixement de la diversitat de les persones joves en el context actual? 

REPTE 3: Millorar la participació i la interacció entre joves de diversos orígens, cultures i religions

  • Quins són els espais de participació i interacció dels quals queden excloses les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecta particularment aquesta manca de participació i interacció, i com?
  • Quin impacte té aquesta manca de participació i interacció de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, per millorar la participació i la interacció entre joves en el context actual? 

Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici



“Pedalem”, la bici com a eina d’inserció social i laboral

El Consell Comarcal del Maresme ha posat en marxa el taller “Pedalem” que té com a objectiu obrir noves vies a la inserció social i laboral de persones joves amb pocs recursos professionalitzadors i preferentment sense NIE o en procés d’obtenir-lo. Es tracta d’un projecte pilot que pretén estimular la consciència social i sostenible a partir d’un model de pràctica laboral respectuosa amb l’entorn, basada en un model cooperativista i amb l’ús de la bicicleta com a centre i exemple d’hàbit saludable.

El taller, que va començar el passat 24 d’octubre, es desenvolupa en 6 sessions on 8 joves aprenen, d’una manera pràctica i interactiva: Models de pràctiques saludables i respectuoses amb l’entorn (cooperativisme i economia social); Mecànica (muntatge i reparació de bicicletes); Model de repartiment sostenible (bicimissatgeria, ciclologística i atenció al client); Competències transversals (TICS, habilitats comunicatives, treball en equip, tècniques de planificació i organització).

En definitiva, un taller formatiu i vivencial que vol ser una via de formació i promoció de l’ocupació a partir d’un primer “tastet” al món de la bicicleta i el seu ampli ventall de possibilitats: eina de treball, mitjà de transport sostenible i utilitat lúdica i esportiva.

“Pedalem” és un projecte impulsat conjuntament pel Servei Comarcal de Joventut i l’Equip de Dinamitzadors Cívics per a l’Emancipació Juvenil del Servei de Ciutadania i Immigració.

El disseny dels continguts i la dinamització de les sessions l’ha realitzat la cooperativa mataronina Coop de Pedal, que compta amb el suport de les botigues-taller Onveló Cycling i Plat i Pinyó (per a la realització de la formació pràctica en taller). Hi col·laboren Esports Ciclisme Mataró (amb dues pràctiques de ciclisme en pista al Velòdrom de Mataró) i el Centre de Formació i Prevenció amb la cessió de bicicletes destinades a una sortida en BTT pels entorns naturals del la Serralada Marina.

El Consell Comarcal del Maresme contracta 12 joves per ajudar-los a adquirir experiència laboral

Aquesta setmana s’han incorporat al Consell Comarcal del Maresme 12 joves amb estudis de formació professional de grau mitjà, superior i estudis universitaris. Han estat contractats gràcies al programa Contractació per a persones joves beneficiàries de la Garantia Juvenil – Joves en pràctiques, finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i els Fons Social Europeu, i emmarcat en el Pla Nacional d’Implantació de la Garantia Juvenil.

Les noves treballadores, seleccionades d’entre més d’un centenar de candidatures, treballaran durant un període de 6 mesos a jornqada completa en diferents departaments del Consell Comarcal i de l’Arxiu Comarcal del Maresme fent tasques directament relacionades amb la seva formació acadèmica. L’objectiu és que tinguin un primer contacte amb el món laboral i guanyin experiència per millorar la seva futura ocupabilitat.

En concret, 2 desenvoluparan la seva feina a l’àrea de Promoció Econòmica, 2 a l’àrea d’Equitat i Acció Social, 1 a Medi Ambient i Canvi Climàtic, 4 a Serveis Generals i 3 a l’Arxiu Comarcal del Maresme.

Aquesta convocatòria de contractació en pràctiques remunerades va adreçada a joves menors de 30 anys>; amb una formació, en els darrers 5 anys, de títol universitari o de formació professional de grau; beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil i inscripció com a demandants d’ocupació no ocupades al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.