El Director General de Joventut, Àlex Sastre, va visitar dijous el Consell Comarcal del Maresme per conèixer més de prop la feina que es du a terme des del Servei Comarcal de Joventut.
El servei que presta el Consell Comarcal del Maresme treballa en dos àmbits. D’una banda, les seves actuacions van dirigides a aconseguir que les persones joves disposin d’eines per fer una tria conscient i informada del seu itinerari vital coneixent tots els recursos que tenen al seu abast i de l’altra, que el jovent del Maresme estigui connectat amb l’entorn que els envolta i amb el món.
El full de ruta el marca el Pla Comarcal de Joventut del Maresme 2021-2024 que estableix dues línies de treball: la Xarxa #MaresmeJove de suport a la gestió i dinamització de serveis i equipaments juvenils i les accions de delegació de competències en matèria de lleure infantil i juvenil. En total aglutinen 6 projectes d’actuació.
El Director General de Joventut va ser rebut per Estanis Fors, conseller de Promoció Econòmica (àrea de la que forma part el Servei Comarcal de Joventut); Montserrat Garrido, consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic; Jofre Serret, conseller comarcal, i les tècniques del Servei Comarcal de Joventut.
#MaresmeJove t’estàs plantejant iniciar un projecte de mobilitat internacional? Saps totes les opcions que n’hi ha? Saps què has de fer i quines passes seguir?
Primer de tot, has de coneixer quins recursos tens al teu abast per pendre la decisió encertada. D’opcions n’hi ha moltes, intercanvis, pràctiques, camps de treball, voluntariat…
En el marc de la campanya Viu un Estiu diferent, des del servei de mobilitat vam crear 3 videos explicatius sobre el Cos Europeu de Solidaritat, els camps de treball i els intercanvis juvenils. Visualitza’ls per fer-te una primera idea!
Camps de Treball
Intercanvis juvenils
Cos Europeu de Solidaritat
Ara pots tenir les idees més clares, però no saps on buscar el teu projecte?
El Servei mancomunatLa Rula encara el seu segon any de vida amb l’objectiu de consolidar els serveis iniciats en els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera per atendre i prevenir el consum de drogues i l’ús abusiu de pantalles entre els i les adolescents i joves.
Els 4 ajuntaments i el Consell Comarcal del Maresme, que és qui coordina la gestió del servei amb la contractació de l’empresa Eines Serveis Socioeducatius SCCL, han valorat molt positivament la feina feta durant aquest primer any de funcionament i han establert el full de ruta de cara als propers mesos.
Posant el focus en la prevenció, es volen consolidar les actuacions de prevenció als centres educatius de primària i secundària i l’Espai d’atenció personal a joves i famílies, així com la coordinació entre agents i professionals a través de la dinamització de les taules preventives municipals.
D’altra banda, la intervenció en els espais d’oci és un altre dels puntals de l’activitat del Servei que es potenciarà ampliant principalment les actuacions vinculades a les Festes Majors. Com a reptes, a més, es començarà a treballar en l’elaboració de protocols comunitaris i mesures que unifiquin actuacions en aquests 4 municipis, especialment en els col·lectius que presenten majors factors de risc en relació als consums de drogues i pantalles.
La Rula va començar a actuar el mes de setembre de 2022. En aquest primer any s’ha elaborat el protocol de centres educatius per a la detecció i intervenció en els usos de drogues i pantalles i s’han realitzat 184 tallers – 85 de consums de drogues i 99 de consums de pantalles- a alumnes d’entre 6è i 4t d’ESO, de cicles formatius i programes de formació i inserció. Unes activitats que han tingut una excel·lent rebuda per part del professorat i alumnat.
En l’àmbit de l’oci, durant aquest primer any, la Rula ha centrat la seva intervenció en les festes majors municipals. S’ha impartit formació sobre dispensació responsable d’alcohol a 94 persones i prop de 1.800 persones es van apropar a l’espai Rula que va estar present les nits de festa major als 4 municipis.
Què fa LA RULA
La RULA enfoca el seu pla d’acció principalment en la prevenció -en l’àmbit col·lectiu però també a nivell individual- a joves i famílies en cadascun dels 4 municipis. Treballa de forma coordinada i en xarxa amb les professionals dels 4 municipis on actua i amb la resta d’agents que intervenen en aquest territori des d’un àmbit supramunicipal.
La RULA oferix els següents recursos:
EN L’ÀMBIT EDUCATIU: tallers de prevenció dels possibles riscos associats als usos de drogues i pantalles per l’alumnat, així com formació i assessorament per a professionals i famílies. Es disposa del Protocol de detecció i intervenció en els usos de drogues i pantalles (TRIC) per a centres educatius.
EN L’ÀMBIT D’OCI NOCTURN:coordinació d’ intervencions preventives en les Festes Majors i Populars, amb la vela de salut, un estand d’informació i atenció sobre drogues.
EN L’ÀMBIT COMUNITÀRI: espais d’atenció, informació i acompanyament individual, personalitzat i confidencial en aspectes relacionats amb els usos de drogues i pantalles.
El funcionament de l’Oficina Jove del Maresme en la seva doble vessant d’impuls de la participació vinculada a l’informació juvenil i de coordinació amb els ajuntaments de la comarca ha despertat l’interés d’una delegació de professionals d’Albània, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro que ha visitat Catalunya en el marc del projecte YINFOPIONEERS impulsat per l’Agència Europea d’Informació Juvenil (ERYCA).
A la reunió, que es va celebrar el 21 d’abril a l’Espai Jove Cerdanyola de Mataró, a més del Servei de Joventut de l’Ajuntament de Mataró i del Servei comarcal de Joventut, hi va participar el Servei de Joventut de Premià de Dalt que va presentar el seu projecte de Corresponsals juvenils.
La delegació dels balcans estava integrada per diferents perfils tècnics d’entitats juvenils que van visitar el Maresme per conèixer de primera mà com es treballen els processos de participació juvenil vinculats a la informació juvenil i el treball que es realitza des del Servei comarcal de Joventut amb els ajuntaments del territori.
A la visita també van assistir professionals tècnics de l’Agència Catalana de Joventut que forma part del consorci del projecte YUNFOPIONEERS com a membre de prestigi i amb trajectòria en la implementació de xarxes d’informació juvenil.
Presentació de l’Oficina Jove del Maresme i del projecte Corresponsals juvenils de Premià de Dalt
Si busqueu un skatepark, un rocòdrom, un bikepark … o necessiteu accedir a algun dels equipaments i/o serveis per a persones joves que ofereixen els 30 ajuntaments o el Consell Comarcal del Maresme, només cal que tingueu com a referència la Xarxa #MaresmeJove.
Xarxa #MaresmeJove és un espai virtual que ha activat el Consell Comarcal amb l’objectiu de facilitar que les persones joves coneguin tots els recursos que tenen al seu abast. Se situen en el mapa els punts d’informació juvenil, els casals i espais joves i s’indica quins serveis posen a disposició de les i els joves els ajuntaments de a comarca: sales d’estudi, espais TIC i Multimèdia, sales de reunions, bucs d’assaig musical…
També s’ubiquen alguns dels espais creats especialment per a persones joves: bikeparks, rocòdroms, skateparks, boulderparks….
Tots els recursos es poden localitzar en el mapa interactiu del Maresme o fent una cerca determinada.
Aquest recurs l’ha impulsat el Servei Comarcal de Joventut amb la col·laboració dels serveis adreçats a persones joves dels 30 municipis del Maresme i en els propers mesos es veurà complementada amb altres recursos que s’estan treballant.
T’agradaria treballar en algun organisme oficial de la Unió Europea? El Ministeri d’Exteriors d’Espanya ha elaborat un seguit d’infografies amb alguns consells a tenir en compte a l’hora de sol·licitar una feina o unes pràctiques en alguna institució de la Unió Europea. Et compartim alguns dels recursos visuals que han creat:
Per fer un bon Currículum… • Fes ús el model Europass: https://europa.eu/europass/es • Redacta en anglès o francès. • Disposes de formació en lideratge? Ressalta-ho!
Tens una entrevista de feina en un organisme de la UE? • Informa’t sobre el servei que ofereix el lloc. • Investiga sobre els membres del comitè de selecció. • Si l’entrevista és per videoconferència, comprova amb antelació que el programa funciona!
Podràs consultar aquestes i altres infografies a: https://bit.ly/2GtgQ9I
El Consell Comarcal ha convocat una trobada virtual de joves del Maresme per avançar en l’elaboració del Protocol Comarcal per l’Abordatge de les Violències Masclistes i lgtbifòbiques als espais públics d’oci. El document, que es presentarà a finals d’aquest any, vol ser una eina perquè professionals i entitats maresmenques puguin treballar perquè tothom pugui gaudir d’unes festes lliures de violències sexistes.
La trobada que es farà el proper 23 de setembre a les 17:30h a través de la plataforma zoom vol ser un espai obert de participació que complementarà l’enquesta feta els mesos de juny i juliol per conèixer la visió de les persones d’entre 12 i 29 anys sobre les agressions sexuals en espais públics i d’oci.
Les persones interessades a participar poden accedir a la reunió amb AQUEST ENLLAÇ
Impulsat pels departaments de Joventut i Equitat del Consell Comarcal del Maresme, el Protocol s’està treballant pluridisciplinarment i compta amb el suport de la Direcció General de Joventut i l’acompanyament tècnic del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS).
El Consell Comarcal del Maresme dóna un nou pas per a la prevenció, detecció i atenció a les víctimes de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb l’elaboració d’un Protocol específic per al seu abordatge en els espais públics i en contextos d’oci. El document, impulsat pels serveis comarcals de Joventut i Igualtat, va ser aprovat per unanimitat en el darrer Ple.
El Protocol, enfocat principalment a la població jove, vol avançar per aconseguir uns espais d’oci al Maresme -especialment nocturns- segurs i lliures de violències i, a la vegada, estableix unes pautes perquè les víctimes d’aquestes agressions coneguin i tinguin al seu abast els canals de denúncia i suport comunitari necessari.
És un document marc que serveix de referència, principalment als municipis que no disposen de protocols propis, a l’hora de planificar esdeveniments d’oci nocturn perquè aquests estiguin lliures de violències masclistes i avançar perquè tothom pugui gaudir de la festa sense patir assetjament, violència física o exhibició de símbols sexistes ofensius.
Les agressions viscudes en primera persona, segons es desprén del sondeig realitzat per elaborar la Diagnosi del Protocol, es produeixen dins de l’espai d’oci, però igualment és força elevat el nombre d’agressions que es donen durant els desplaçaments (en la seva majoria quan es fan caminant, però també quan es realitzen en transport públic). Alhora, gairebé un 9% tenen lloc als voltants de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat.
En base a aquestes dades i de cara a configurar els entorns festius des d’una perspectiva feminista caldrà tenir en compte els espais en els quals aquests es realitzen i la mobilitat de la població en els trajectes que faci. Així, alguns dels elements a tenir en compte seran:
● Espais: aquests hauran d’estar ben il·luminats, evitant punts foscos o punts morts a la vista, tant pel que fa al mateix espai on s’organitzen les activitats com en els entorns. En aquest sentit, s’haurà d’aplicar la mateixa lògica en la col·locació de lavabos públics, evitant així que estiguin a espais allunyats i/o poc il·luminats. D’aquesta manera s’incrementa la percepció de seguretat i es minimitza el risc d’agressions. Per això resulta d’utilitat comptar amb una bona senyalització de l’espai on les persones puguin saber en tot moment on estan i cap a on es dirigeixen. També es podrà considerar incloure-ho al mapa del programa de la festa, fent-hi constar també les opcions de mobilitat existents i la iniciativa d’acompanyament segur amb les parades liles.
● Mobilitat: caldrà considerar de quina manera es fan els desplaçaments, tenint en compte les particularitats de les joves, que acudeixen a l’esdeveniment i quin tipus de trajectes fan. Per això es farà difusió de les diferents possibilitats existents a l’hora de desplaçar-se pel municipi. També es pot considerar aplicar mesures tals com: posar panells informatius a les parades de bus per saber quant temps trigarà en passar o fer que els autobusos nocturns facin parada a demanda quan dones o persones menors d’edat ho sol·licitin.
El Protocol -elaborat amb una mirada transversal i amb el suport de l’Agència Catalana de la Joventut- planteja també una revisió amb perspectiva de gènere de les polítiques i serveis vinculats als espais d’oci i estableix mecanismes de coordinació i cooperació per desplegar actuacions conjuntes, al’hora que promou el consens de circuits d’atenció clars en relació a les violències masclistes als espais d’oci nocturn.
La campanya dissenyada per l’Oficina Jove del Maresme per sensibilitzar sobre el consum de begudes energètiques “Que no et venguin la llauna!” segueix el seu recorregut pel Maresme i el dimarts 8 d’abril arribarà a Mataró, concretament a les instal·lacions del TecnoCampus on es podrà veure l’exposició itinerant que informa sobre les begudes energètiques, els seus efectes sobre la salut i com llegir de forma crítica els missatges publicitaris que les promouen. L’exposició es complementarà amb xerrades i una taula rodona on s’aprofundirà en els riscos del consum d’aquestes begudes, especialment en els adolescents, i s’incidirà en la prevenció.
Les dades apunten que gairebé la meitat dels joves d’entre 14 i 18 anys consumeixen regularment begudes energètiques i, sovint, desconeixen els efectes perjudicials que un consum excessiu pot tenir sobre la seva salut. La moda, la publicitat i les falses creences estan convertint aquestes begudes en un hàbit per a molts adolescents abans de l’entrenament del gimnàs, abans d’un examen i, fins i tot, en moments de lleure barrejades amb alcohol.
La campanya “Que no et venguin la llauna!” vol incidir en aquesta realitat afavorint els hàbits saludables i despertant l’esperit crític del jovent davant dels missatges publicitaris que promouen falsos mites a l’entorn de les begudes energètiques. Des de la seva posada en marxa, ara fa un any, s’ha presentat a diferents entitats que desenvolupen la seva activitat amb el jovent, professionals de la infermeria del programa Salut i Escola, nutricionistes i referents de salut comunitària que han trobat en la campanya una bona eina per treballar la prevenció i els hàbits saludables entre el jovent.
La jornada que es farà el 8 d’abril a l’Aula TCM1-112 del TecnoCampus va en aquesta línia i, tot i estar oberta al públic en general, s’adreça específicament a voluntariat i professionals que treballen amb joves a Mataró. L’acte està organitzat conjuntament pel Servei d’Igualtat i Diversitat Ciutadana de l’Ajuntament de Mataró, l’Oficina Jove del Maresme i el TecnoCampus.
PROGRAMA DE L’ACTE:
Modera l’acte: Montserrat Balaguer, cap del servei d’Igualtat i Diversitat Ciutadana de l’Ajuntament de Mataró.
10.00 h – Benvinguda, a càrrec de:
Marta Moya, regidora de Joventut i Emancipació juvenil, de Solidaritat i Cooperació, de Tinença responsable i Benestar Animal, i de Diversitat Ciutadana i Igualtat de l’Ajuntament de Mataró.
Patrícia Crespo, Sostsdirectora de relacions amb els estudiants i compromís social del TecnoCampus.
Marta Rovira, consellera de Joventut, Educació i Cultura del Consell Comarcal del Maresme.
10.15 h – Presentació de la campanya, l’exposició i el procés de treball, a càrrec de:
Nati Puvill, tècnica de Joventut del Consell Comarcal del Maresme.
Mar Latorre, tècnica de Promoció de la Salut de l’Ajuntament de Pineda de Mar.
10.40 h – Visionat del vídeo de la campanya de sensibilització “Que no et venguin la llauna”.
10.50 h – Taula rodona sobre el consum de begudes energètiques i riscos entre adolescents i joves:
Consum de begudes energètiques i estratègies de prevenció, a càrrec d’Oriol Segovia Minguet, tècnic de prevenció d’addiccions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Departament de Salut.
Presentació dels resultats principals de l’Enquesta Interuniversitària sobre comportaments de salut de la xarxa US.CAT, a càrrec de la dra. Alba Pardo, docent investigadora del Departament de Salut del Tecnocampus.
Riscos del consum de begudes energètiques per a la població, a càrrec del Jordi Sarola, docent investigador i coordinador del Grau de Nutrició Humana i Dietètica del Tecnocampus.
Projectes i recursos de promoció d’estils de vida saludable de Mataró, a càrrec de Teresa Torres, tècnica de salut de la Secció Atenció Integral Social i Sanitària. Servei de Benestar Social de l’Ajuntament de Mataró.
11.50 h – Procediment per sol·licitar l’exposició, a càrrec de:
Arlet Palomar, referent tècnica de l’Oficina Jove del Maresme – Sidral.
Marta Llabrés, coordinadora dels Serveis Juvenils de Mataró.
12.00 h – Torn obert de preguntes
12.10 h – Visita col·lectiva de l’exposició i refrigeri (sala Business Lab TCM1-112).
Accedeix als diferents espais de treball del seminari. Hi trobaràs a cada apartat, el video de la sessió i un recull amb les idees principals i les propostes de futur.
QUÈ i PER A QUÈ
Aquest seminari vol ser un espai de reflexió compartida, intercanvi i generació de propostes, amb mirada intercultural, que ens permeti resituar la realitat que estem vivint per fer front als nous reptes que se’ns plantegen en el context actual en l’abordatge de la diversitat i la convivència als espais i equipaments juvenils.
AMB QUI
Volem debatre i dialogar amb joves amb diversitat d’orígens i trajectòries, professionals i entitats que treballen amb joves als municipis del Maresme des de diferents espais i equipaments per a joves, i, amb referents del treball intercultural amb joves a la nostra comarca.
EL NOSTRE PUNT DE PARTIDA
Des del Consell Comarcal del Maresme, ja fa uns anys que col·laborem el Servei Comarcal de Joventut i el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració amb la finalitat de treballar millor amb els ajuntaments i ser útils per a les professionals de joventut en els municipis de la comarca. Mitjançant iniciatives de formació, assessorament i treball en xarxa, el nostre objectiu és contribuir a la competència professional necessària pel treball intercultural en els espais i equipaments juvenils.
Els espais i equipaments juvenils municipals es troben actualment en procés d’adaptació a la nova realitat social generada per la pandèmia de la COVID-19 i la complexa gestió del seu impacte en tots els àmbits.
Els escenaris de futur apunten a una greu crisi social que genera incertesa pel que fa la tasca de les persones que treballen amb joves en els nostres municipis. També posen de relleu algunes conseqüències negatives que estan afectant especialment a les persones joves, algunes de les quals són o han estat participants de diversos espais i iniciatives juvenils. L’agreujament de les desigualtats, l’augment de la precarietat econòmica de les famílies, la inestabilitat emocional, els desequilibris en l’educació i la formació ocupacional, la fragmentació en la vida comunitària, l’exacerbació del racisme i la xenofòbia, la bretxa digital i/o el consum excessiu de mitjans i xarxes, són conseqüències que han anat emergint.
En aquest context actual, el Projecte “Construint coneixement compartit dels equipaments juvenils des de la perspectiva intercultural” (2020), que impulsem conjuntament amb ajuntaments de la comarca amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Direcció General de Joventut, i l’acompanyament tècnic de l’entitat QSL, es planteja donar suport als ajuntaments del territori mitjançant l’organització d’un seminari virtual per explorar com les persones joves i les persones que treballem amb joves podem adequar i transformar els espais i equipaments juvenils, així com les nostres formes de relació, per tal de fer front conjuntament als reptes de futur.
COM
Proposem diferents espais de diàleg a l’entorn de 3 reptes de futur per a les persones joves i les persones que treballen amb elles. Aquests reptes han estat definits en clau intercultural i estan basats en la constatació de realitats que, en el context actual, impacten directament en les possibilitats d’acció des dels espais i equipaments juvenils de la comarca. Entre d’altres:
l’agreujament de les desigualtats en drets i oportunitats de les persones joves i les seves famílies en el context actual;
el creixent racisme, xenofòbia i manca de reconeixement de les persones joves en tota la seva diversitat (origen cultural, trajectòria migratòria, gènere, classe, sexe, orientació sexual, religió, capacitat, generació)
la fragmentació de la vida comunitària i la manca d’espais de participació social i política de les persones joves en la construcció de propostes de futur que afecten directament les seves vides.
REPTE 1:Assegurar la igualtat/equitat/justícia social en drets i oportunitats de les persones joves de diversos orígens, cultures i religions.
Quines desigualtats afecten les persones joves en el context actual?
A quins joves afecten particularment aquestes desigualtats, i com?
Quin impacte tenen aquestes desigualtats en les polítiques de joventut i en el treball amb joves?
Quines propostes d’actuació fem des dels espais i equipaments juvenils per fer front a les desigualtats que afecten les vides de les persones joves?
REPTE 2: Reconèixer la diversitat de les persones joves, amb mirada interseccional i pel que fa a la seva identitat de gènere, cultural, sexual, de classe, capacitat
Quins són els rumors, estereotips, prejudicis que estigmatitzen les persones joves en el context actual?
A quins joves afecta particularment el racisme i la xenofòbia, i com?
Quin impacte té la manca de reconeixement de la diversitat de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves?
Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, pel coneixement i reconeixement de la diversitat de les persones joves en el context actual?
REPTE 3:Millorar la participació i la interacció entre joves de diversos orígens, cultures i religions
Quins són els espais de participació i interacció dels quals queden excloses les persones joves en el context actual?
A quins joves afecta particularment aquesta manca de participació i interacció, i com?
Quin impacte té aquesta manca de participació i interacció de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves?
Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, per millorar la participació i la interacció entre joves en el context actual?
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
