Escolars de Sant Vicenç de Montalt participen en una acció de restauració amb vegetació autòctona d’un tram de la platja

 


125 nens i nenes de l’escola Sant Jordi de Sant Vicenç de Montalt participaran el dimecres, 31 de març, en una acció de naturalització i restauració d’un tram de la platja. El projecte ha estat elaborat pel Consell Comarcal del Maresme i està finançat per l’ajuntament de Sant Vicenç.


L’acció de revegetació es durà a terme davant del Passeig del Marquès de Casa Riera i consisteix en la resforestació d’un tram de 15 metres de llargada i 2 d’amplada. Els nens i nenes de l’escola Sant Jordi dividits en dos grups (un al matí i l’altre a la tarda) seran els encarregats de fer la plantada sota la direcció i supervisió dels tècnics del Consell Comarcal. Els treballs es realitzaran en horari escolar. En total es plantaran prop de 600 unitats de vegetació de platja. A més, la zona quedarà senyalitzada amb rotulació que informarà sobre el projecte i sobre les característiques de les especies vegetals plantades. Tot plegat té un pressupost de 4.262 euros. La vegetació a les platges és un element bàsic per a la protecció del medi natural, l’augment de la biodiversitat i la gestió sostenible i integrada d’aquest ecosistema. És un sistema que ja s’ha aplicat a d’altres punts de l’Estat i d’Europa. En el cas de la comarca del Maresme comptem amb tres experiències de restauració de zones vegetals a platges: Sant Pol (costat de Canet de Mar), Vilassar de Mar (entre el nucli urbà i el terme municipal de Premià de Mar) i Malgrat de Mar (platja de la Pomareda). Aquests indrets, però, ja tenien vegetació autòctona d’interès. L’experiència de Sant Vicenç de Montalt serà la primera que es durà a terme a la comarca pel que fa a restauració directa d’un espai nu de vegetació.

Escolars de Sant Vicenç de Montalt revegetaran la platja del municipi

 


El proper 26 de gener es realitzarà la segona fase de revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt. Aquest és un projecte que du a terme l’ajuntament del municipi conjuntament amb el Consell Comarcal del Maresme i que compta amb la col.laboració de la Federació Agrupació de Defensa Forestal (ADF)del Maresme. Consisteix en la plantació d’espècies autòctones com a mitjà per preservar el medi natural, augmentar la biodiversitat i la gestió sostenible i integrada d’aquest ecosistema.


Tal i com es va fer a la primera fase (el 31 de març de 2004), seran escolars del municipi els encarregats de dur a terme la revegetació. En aquesta ocasió, participaran 60 nens i nenes de l’escola Sant Jordi que, entre les 10:00h i les 11:30h i sota la direcció i supervisió de tècnics del Consell Comarcal, plantaran fenals de platja, fonoll marí i altres cinc espècies vegetals. Aquesta actuació, que compta amb un pressupost de 2000 euros, es realitzarà al Passeig de Casa Riera i s’emmarca dins el programa Elymus de restauració i gestió sostenible de platges que està desenvolupant el Consell Comarcal del Maresme amb el suport de diversos Ajuntaments i ONG.

La revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt a càrrec de 60 estudiants es farà demà, dimecres 2 de febrer


Dimecres, 2 de febrer, es realitzarà la segona fase de la revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt. Aquesta acció, prevista per al passat 26 de gener, va ser ajornada a causa de les baixes temperatures. Així, doncs, demà entre les 10:00h i les 11:30h, 60 alumnes de l’escola Sant Jordi del municipi, assessorats per tècnics del Consell Comarcal del Maresme, plantaran espècies autòctones al Passeig de Casa Riera. A les 10:30h, l’alcalde de Sant Vicenç, Lluis Bisbal, i el conseller delegat de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal, Josep Jo faran un seguiment dels treballs de revegetació.


Aquesta actuació compta amb un pressupost de 2000 euros que financia l’ajuntament de Sant Vicenç, ha estat dirigida pel Consell Comarcal del Maresme i compta amb la col·laboració de la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme. Consisteix en la plantació d’espècies autòctones com a mitjà per preservar el medi natural, augmentar la biodiversitat i la gestió sostenible i integrada d’aquest ecosistema. A la vegada, és una bona acció de sensibilització i eduació ambiental per als nens i nenes que hi participaran.

Front comú per protegir els boscos del Maresme

 

Consell Comarcal, Ajuntaments, Diputació i Generalitat treballaran conjuntament per salvar les pinedes del Maresme. Després de l’alerta llançada pel Consell Comarcal del Maresme, s’han mantingut diverses reunions tècniques i polítiques per pactar les actuacions a emprendre. Els darrers informes apunten que unes 40 hectàrees de pi pinyer són irrecuperables, però el problema es pot agreujar encara més si no es posen en marxa les mesures adients. S’ha detectat que hi ha unes 6.600 hectàrees (el 20% de la superfície forestal de la comarca) vulnerables als efectes de les tres plagues que estan atacant els pins pinyers maresmencs: l’escarabat Tomicus, l’eruga processionària i els fongs.

Tal i com va fer públic el Consell Comarcal el passat 23 de maig, les pinedes maresmenques estan patint els efectes del canvi climàtic. Les situacions de sequera i d’onades de calor, agreujades per una manca de gestió forestal eficaç, han debilitat els arbres deixant-los sense recursos per contrarestar les plagues. A més,estan patint simultàniament els atacs de la Processionària, del fong Thyriopsis halepensis i de l’escarabat Tomicus destruens. A hores d’ara, s’han detectat exemplars afectats -en major o menor intensistat- a tots els municipis del Maresme.

La situació requereix d’una intervenció urgent, tant per retirar dels boscos els arbres morts com per protegir aquells exemplars que, tot i estar afectats, poden ser salvables. Són actuacions, però, que s’han de programar de manera coordinada tota vegada que hi ha arbres afectats en sòl forestal, però també en sòl urbà. A més, el 99% són de propietat privada.

Davant d’això, el Consell Comarcal del Maresme ha cercat la complicitat dels diferents departaments competents de la Generalitat i la Diputació. Aquestes administracions s’han compromés a dotar de recursos un pla d’actuació que permeti salvar els boscos maresmencs. Aquests ajuts es canalitzaran a través de les dues associacions de propietaris forestals que hi ha a la comarca: El Parc Serralada Litoral Central i El Montnegre Corredor. Cal, doncs, que els propietaris que tinguin arbres afectats, contactin amb l’associació que territorialment tinguin adscrita.

Paral·lelament, s’han mantingut reunions amb els ajuntaments de la comarca per tal de coordinar les actuacions a emprendre des dels serveis tècnics i mantenir una única línia d’informació ciutadana. El Consell Comarcal els ha fet arribar uns opuscles especificant les mesures de prevenció i control de les plagues i d’actuació per retirar els arbres morts, tant en zones urbanes com forestals. 

 

 

 

El Consell Comarcal contractarà 180 persones per netejar les zones forestals de 15 municipis del Maresme

La inversió puja a 979.000 euros

  


A principis del mes de juny, començaran a treballar en tasques de neteja de boscos 180 persones que contracta el Consell Comarcal del Maresme amb el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquesta contractació s’emmarca dins els Plans d’Ocupació per a la neteja de boscos i zones arbrades malmeses pel temporal de neu del mes de març. En total s’invertiran 979.000 euros. D’aquests, 884.000 provenen del SOC per a la contractació dels treballadors i 95.000 els ha aconseguit el CCM a partir del departament de Governació per poder equipar el servei.


El temporal que va afectar el Maresme els dies 7 i 8 de març va provocar importants danys forestals. Segons l’informe que va elaborar el Consell Comarcal i la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF’s) del Maresme, les nevades i les ventades van provocar desperfectes en el 54% dels boscos de la comarca amb una valoració econòmica de danys de 35,68 milions d’euros. Dels 18 municipis afectats, 15 van delegar en el Consell Comarcal la petició d’un Pla d’Ocupació que permetés recuperar les zones forestals. El Servei d’Ocupació de Catalunya ha acceptat la petició feta per l’administració comarcal i ha aprovat la contractació durant tres mesos de 180 persones desocupades. Hi treballaran els mesos de juny, juliol i agost i durant la darrera setmana de maig rebran la formació adient. El CCM, a més de seleccionar i contractar els treballadors, se n’encarregarà de la seva formació i de l’adquisició del material necessari per equipar les diferents brigades. Per la seva banda, els ajuntaments col·laboraran en la coordinació i organització de les brigades i els treballs que es realitzaran en el seu terme municipal. Els treballadors es distribuiran en 20 brigades de 5 persones que actuaran a les 2.800 Ha amb afectació greu i en 20 brigades de 4 persones per a treballar a les 6.592 Ha amb afectació moderada. El repartiment per municipis és el següent: ALELLA: 12 persones distribuïdes en 3 brigades. El municipi té 15 hectàrees de bosc amb afectació greu i 88 amb afectació moderada.
ARGENTONA: 8 persones repartides en 2 brigades. 81 hectàrees de bosc es troben afectades greument i 566 tenen una afectació moderada.
ARENYS DE MUNT: 8 treballadors en 2 brigades. El municipi té 245 hectàrees de bosc amb afectació greu i 429 amb afectació moderada.
CABRERA DE MAR: 1 brigada de 5 persones. Treballaran en 14 Ha de bosc amb afectació greu i en 81 d’afectació moderada.
CABRILS: 1 brigada de 5 persones. El municipi té 14 Ha de bosc afectadeds greument i 81 amb afectació moderada.
CALELLA: 3 brigades de 4 persones. 51 Ha de bosc tenen afectació greu i 102 afectació moderada.
DOSRIUS: 6 brigades de 5 persones. 331 Ha amb afectació greu i 1.016 amb afectació moderada.
ÒRRIUS: 1 brigada de 5 persones. 23 Ha d’afectació greu i 181 d’afectació moderada.
PREMIÀ DE DALT: 1 brigada de 5 persones. 73 Ha amb afectació greu i 80 amb afectació moderada.
SANT ISCLE DE VALLALTA: 2 brigades de 4 persones. 371 Ha amb afectació greu i 669 Ha amb afectació moderada.
SANTA SUSANNA: 1 brigada de 5 persones i 2 brigades de 4 persones. 294 Ha amb afectació greu i 378 Ha amb afectació moderada.
TEIÀ: 1 brigada de 4 persones. 10 Ha amb afectació greu i 49 Ha amb afectació moderada.
TIANA: 1 brigada de 5 persones. 12 Ha amb afectació greu i 59 Ha amb afectació moderada.
TORDERA: 14 brigades de 4 persones. 1.163 Ha boscoses amb afectació greu i 2.616 Ha amb afectació moderada.
VILASSAR DE DALT: 1 brigada de 5 persones. 74 Ha amb afectació greu i 172 Ha amb afectació moderada. Palafolls, Sant Cebrià de Vallalta, Malgrat de Mar i Pineda de Mar han fet la tramitació directament des de l’ajuntament.

Jornada sobre els efectes de la crisi a la gestió dels riscos naturals des de l’administració local

La Vicepresidenta Primera del Consell Comarcal del Maresme, Marisa Ferreras, inaugurarà divendres la jornada tècnica en la qual es debatrà com està afectant la crisi a la gestió, per part de l’administració local, dels riscos naturals. Es parlarà, des del vessant tècnic, de diferents temes relacionats amb la prevenció i gestió del risc ambiental, especialment el manteniment de lleres i els incendis forestals. La cloenda serà a càrrec del Conseller Delegat de Medi Ambient del CCM, Antoni Valls
.

Podeu consultar el programa clicant sobre la imatge:

 

Data: 2014-05-09

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme

Comença la prohibició de fer foc al bosc

Del 15 de març al 15 d’octubre

 

El període de prohibició de fer foc al bosc sense autorització comença demà, 15 de març, i es perllongarà fins el 15 d’octubre. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural vol amb aquesta mesura prevenir els incendis forestals. El 51% de Catalunya i el 65% del Maresme són zona forestal, uns percentatges que superen amb escreix el 36% d’Espanya, el 34% de Canadà o el 31% de Suissa.

Al Maresme, amb 24.000 hectàrees de boscos (el 65% del territori),  tenim 23 milions d’arbres o el que és el mateix, 54 arbres per cada habitant.

Aquestes dades ja alerten dels efectes que una guspira podria desencadenar en el territori. Una alarma que es dispara aquest any davant de l’acumulació de fusta morta als boscos pels efectes de la sequera i de l’escarabat Tomicus.

“Aquesta situació i la proximitat dels arbres a zones habitades i  a la línia que marca l’autopista C-32 ens obliga aquest any a ser encara més curosos” ha dit el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, qui ha afegit que “encara que les prediccions meteorològiques apunten que tindrem una primavera i un estiu una mica més humits de l’habitual, també marquen dies de temperatures elevades i activitat tempestuosa. Tota una acumulació d’elements que ens fan estar molt alerta i vigilants”. Davant d’això, des del Consell Comarcal del Maresme es demana extremar les mesures de prevenció i davant de qualsevol columna de foc, trucar ràpidament al telèfon d’emergències 112.

La prohibició de fer foc en terrenys forestals del 15 de març al 15 d’octubre està  recollida en el Decret 64/1995. La norma afecta tant als terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, com a la franja de 500 metres que els envolta. Especifica que no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals, sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.

També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

Permisos per fer cremes controlades
Les  sol·licituds de les autoritzacions en zona forestal i la franja de 500 metres que l’envolta en el període comprès entre el 15 de març  i el 15 d’octubre, cal presentar-les a les oficines comarcals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Durant el període comprès entre el 16 d’octubre i el 14 de març les persones que tinguin previst fer foc a les zones citades no necessiten d’una autorització administrativa però sí que ho han de comunicar prèviament.
La normativa també preveu, només per a l’eliminació de restes vegetals i restes de poda procedents de treballs agrícoles (brancatge d’olivera i ametllers, vinya i restes vegetals procedents dels horts… ), la possibilitat de presentar les sol·licituds als ajuntaments. D’aquesta manera, els pagesos només han de fer un únic tràmit al seu ajuntament. 

Signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat, el Consell Comarcal i 5 ajuntaments per a la realització de la Carta del Paisatge de la Vall de la Riera d’Argentona


El dijous, 26 d’octubre, a les 11:00h. tindrà lloc a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró) la signatura d’un conveni interadministratiu que permetrà realitzar la Carta del Paisatge de la Vall de la Riera d’Argentona.


Signaran aquest conveni, el director general d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joan Ganyet; l’alcalde d’Argentona, Antoni Soy; l’alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert; l’alcalde de Dosrius, Josep Jo; l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron; l’alcalde d’Òrrius, Francesc de P. Cunill; el president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera i el director de l’Observatori del Paisatge, Joan Nogué.

Data: 2006-10-26

22 ajuntaments de la comarca i el CCM presentaran conjuntament les seves peticions al Programa de Manteniment de Lleres 2004-2005 que promou la Generalitat

 


El 5 de setembre finalitza el termini perquè els 22 ajuntaments de la comarca que han acordat presentar conjuntament les peticions de manteniment de rieres, rials i torrents al Programa de Manteniment de Lleres Públiques al Maresme 2004-2005, facin arribar al Consell Comarcal les seves propostes. A partir d’aquest recull de sol.licituds, els tècnics del Consell Comarcal prepararan el document conjunt que s’ha de presentar a la Generalitat abans del 15 de setembre.


El manteniment de les rieres i rials de la comarca es fa imprescindible per a mantenir i millorar les condicions de desguàs i, per tant, deixar aquests espais preparats per poder suportar possibles avingudes d’aigua. Aquestes millores, però, han de ser compatibles amb la conservació, protecció i, si s’escau, millora de les condicions ambientals de les rieres amb especial atenció al tipus de sòls, morfologia i vegetació. Per això, cal aplicar-hi tècniques de mínim impacte, cost acceptable i fàcilment integrables al medi natural.

Les pinedes maresmenques de pi pinyer, en perill de mort

 

Només cal una mirada als boscos maresmencs per detectar que quelcom està passant amb el pi pinyer maresmenc. El verd està deixant pas a un malaltís to marronós. La sequera, les onades de calor, les pedregades i els sòls prims, pobres en nutrients i amb poca capacitat de retenció d’aigua, han provocat que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processisonària, l’escarabat Tomicus i el fong Thyriopsis Halepensis estan fent la resta. El Consell Comarcal del Maresme ha alertat de la situació als Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat i les dues administracions treballaran plegades per fer una diagnosi acurada del problema i cercar-ne sol.lucions.

Un primer estudi pel Consell Comarcal apunta que entre 600 i 800 hectàrees de pi pinyer es troben en una situació difícilment recuperable. S’han trobat afectacions significatives de les masses de pi pinyer a Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Canet de Mar i Sant Pol de Mar.

El pi pinyer és l’espècie dominant als boscos del Maresme. Ocupa 6.500 hectàrees de les 24.969 Ha forestals de la comarca (el 26,43%). Aquesta espècie ha sigut molt sensible a les situacions d’estrès hídric generades per les sequeres prolongades i les onades de calor. A més, pateix molt directament la competència de les alzines i roures. La suma de tot això l’ha debilitat i l’ha deixat més vulnerable a l’atac de plagues. S’han detectat afectacions per processionària, per dues espècies d’escarabat Tomicus (Destruens i Pinniperda) i pel fong Thyriopsis Halepensis.

Aquest cúmul de circumstàncies està provocant la mort de centenars de pins pinyers amb la conseqüent pèrdua de valor paisatgístic i de producció forestal (fusta i pinyes) i l’augment de risc d’incendi forestal. A més, el Consell Comarcal alerta que, si no s’actua urgentment, es corre el perill que l’extensió afectada continuï augmentant.

Es dóna la circumstància que les pinedes que s’estan gestionant i ordenant forestalment no han resultat afectades per aquestes plagues. Malhauradament, l’atomització de les propietats forestals al Maresme, amb una gran quantitat de petits propietaris, dificulta econòmicament i tècnica l’ordenació forestal, si no es fa a través de les Associacions de Propietaris que s’han creat al Montnegre Corredor i a la Serralada Litoral.

El Consell Comarcal ha posat en coneixement dels Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat aquesta preocupació i han acordat treballar conjuntament. Es farà una detallada avaluació de l’estat actual dels boscos maresmencs de pi pinyer per tal de determinar l’abast dels danys i el cost de l’extracció de la fusta. S’estudiarà també com es pot controlar la malaltia i es proposarà treballar conjuntament amb els propietaris, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona per posar fre a la situació.