Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El Consell Comarcal aprova la Declaració d’emergència climàtica i obrirà un procés participatiu per establir les prioritats d’actuació

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat la Declaració de situació d’Emergència Climàtica posant sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un canvi profund, radical i necessari de la societat per fer front al major repte que, a hores d’ara, té la humanitat. I és que l’escalfament del planeta ens interpel·la molt directament i ens obliga a repensar de dalt a baix el model actual.

El Maresme és una de les comarques més poblades de Catalunya i, a la vegada, una de les més vulnerables segons coincideixen a assenyalar totes les prediccions i models científics. Davant d’això, el Consell Comarcal considera que no val a badar i cal començar a treballar en un únic camí des de totes les esferes de la societat.

És per això que un dels compromisos adoptats és la constitució d’una Mesa de treball per l’adaptació al Canvi Climàtic. Una fòrmula participativa, inclusiva i transversal amb representació de l’àmbit científic, la societat civil, els agents econòmics i l’administració. El debat ampli ha de servir per establir les prioritats d’acció del territori.

El Consell Comarcal, a més, crearà l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme que concretarà accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2. També donarà suport als ajuntaments de la comarca en el procés de descarbonització del municipi, gestionarà ajuts i tràmits de subvencions i impulsarà una línia de formació en mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Segons estableix la Declaració de situació d’emergència climàtica, el Maresme és especialment vulnerable per la seva orografia i la seva disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars. Conviuen dues tipologies municipals. D’una banda, 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys i, de l’altra, 16 municipis marítims densament poblats amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural.

Apunta la necessitat d’intervenir -entre d’altres- sobre les infraestructures, la protecció dels boscos, la reducció del CO2, el model de gestió del litoral i la necessitat de dotar el Maresme de recursos propis i/o alternatius als actuals fons de captació d’aigua donat que aquest recurs essencial serà un dels que patirà més pressió del clima en els propers anys.

6 récords històrics de temperatura al Maresme els darrers 6 anys

Les estacions astronòmiques venen marcades pel calendari, però des d’un punt de vista meteorològic cada vegada estan quedant més desdibuixades. Si bé, en termes de pluviometria no es detecten variacions destacades, les estadístiques sí que mostren un canvi de tendència en les temperatures.

En el Dia Mundial de la Meteorologia, el Consell Comarcal del Maresme repassa els darrers anys a partir de les dades subministrades per dues estacions, una urbana i una altra forestal. En concret, s’han analitzat els paràmetres recollits, els darrers 10 anys, per les estacions meteorològiques de Tiana i del Montnegre. Aquesta darrera ubicada en el punt més elevat del Maresme.

Mostren petites variacions, però una tendència coincident.

A nivell de pluviometria, tant l’estació de Tiana com la del Montnegre reflecteixen que no hi ha una gran variació en la mitjana climàtica més enllà dels alts i baixos característics del nostre clima mediterrani. També coincideixen en detectar la tendència de la que ja han advertit els darrers informes sobre el canvi climàtic a Catalunya: les temperatures mitjanes van pujant i aquest increment tèrmic afavoreix l’aparició de fenòmens meteorològics cada cop més severs. Els darrers temporals que han afectat la comarca en són un clar exemple.

A la vegada, però, són un toc d’alerta sobre els efectes que aquest increment de les temperatures té sobre la salut i el benestar de les persones. I és que en els darrers 6 anys s’han registrat temperatures récord.

En la darrera dècada, l’estació meteorològica de Tiana ha registrat quatre episodis de temperatures màximes absolutes superiors als 35 graus. Tres s’ha produït en els darrers 6 anys: 2015, 2018 i 2019. En aquest darrer es va assolir 39 graus, la màxima més alta registrada. A més, la temperatura mitjana anual va arribar al seu punt màxim el 2015 amb 15,9ºC. Des de llavors s’ha estabilitzat.

Les estadístiques de l’estació forestal del Montnegre també reflecteixen un increment de la intensitat de les entrades d’aire càlid. Concretament, en 6 ocasions -totes elles recollides en els darrers 6 anys- s’ha superat la màxima absoluta de 32 graus arribant als 36,2 graus l’any 2019.

Meteomar, el servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme fa un seguiment del temps i de les situacions meteorològiques adverses des de 1994. En aquests anys ha anat estenent pel territori una xarxa d’estacions automatitzades que registren la temperatura, la humitat, la pluja, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar neta, la radiació ultraviolada i la pressió atmosfèrica.

Amb la posada en funcionament aquest any de les estacions de Tordera i Calella, el servei compta amb 16 estacions meteorològiques.

Declaració d’Emergència Climàtica

Aprovada per unanimitat en el Ple del Consell Comarcal del Maresme del 16 de març de 2021


El Canvi Climàtic és el major repte de la humanitat per a les properes dècades. Hi ha un ampli consens en la necessitat de que les emissions de CO2 tendeixin a 0 fins a meitat de segle i cal estar preparats per afrontar aquesta transició energètica i organitzativa de la societat que comportarà canvis substancials en tots els àmbits. Per altra banda, l’augment de la temperatura del planeta per raons antropogèniques és una evidència científica que influeix significativament en la meteorologia i els ecosistemes. A més, encara que reduïm de forma dràstica les emissions, la inèrcia dels gasos d’efecte hivernacle continuarà incrementant l’escalfament mitjà de tot el planeta. Necessitem adaptar-nos a les noves realitats que ens aboquen els models predictius, on els efectes climàtics extrems seran cada cop més freqüents (onades de calor, temporals, incendis, sequera, espècies invasores…) i els recursos naturals cada cop més escassos.

La Comarca del Maresme

La comarca del Maresme és una de les més poblades de Catalunya i a l’hora una de les més vulnerables segons totes les prediccions i models científics. Tenim una orografia i una disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars: 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys; i 16 municipis molt poblats front del mar amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural. Tenim, per tant, dos tipologies de territoris dins d’una mateixa comarca que comparteixen les mateixos riscos front el canvi climàtic. 

Dins d’aquests riscos climàtics, cal destacar l’aigua com un dels recursos essencials que patirà més pressió per culpa del Canvi Climàtic, especialment al Maresme. S’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat del 10-15%, que tensionarà la demanda i pot generar conflictes territorials. Cal preparar, per tant, a la comarca amb recursos propis i/o alternatius als actuals.

Els boscos del Maresme són un altre recurs ecològic de la comarca que ja està en un seriós perill, tant per l’atac biòtics per culpa de les sequeres (27 dels últims 32 estius han sigut més secs del normal a l’Observatori Fabra de Barcelona) com per la manca de gestió forestal que incrementa enormement el risc d’incendi. Un risc que pot esdevenir en danys personals si no s’actua amb una alçada de mires suficient com per poder emprendre actuacions que tinguin el compte el Canvi Climàtic com a element fonamental en la gestió d’aquest recurs. 

L’augment del nivell del mar (el nou mapa elaborat per la Nasa preveu una pujada de 24 cm a la costa catalana en 10 anys) i els temporals cada cop més intensos seran nous riscos associats al Canvi Climàtic que obliguen a preparar i adaptar les infraestructures actuals així com repensar el model de gestió actual de la costa, amb les repercussions derivades cap al turisme i, per tant, cap a l’economia.

No menys important és la necessitat, dictada ja per Europa com a política prioritària, de disminuir les emissions de CO2. Es pot realitzar des de la gestió i política municipal, com podria ser la disminució de les emissions de gasos derivades de la incompleta separació dels Residus, increment en la instal·lació d’energies renovables, increment de la mobilitat sostenible i de proximitat o increment de la consciència ciutadana vers al Canvi Climàtic amb efectes positius per a les properes generacions. 

En relació a la conscienciació de la població, el resum executiu del Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya elaborat per la Generalitat (amb la participació de més de cent quaranta autors i quaranta revisors, tots científics i experts tècnics rellevants) en parla àmpliament i li confereix una importància cabdal, qualificant-lo com a objectiu essencial, ja que les mesures que s’han de prendre o es prendran afectaran l’àmbit personal i, per tant, sense aquesta consciència sobre el repte del canvi climàtic difícilment es podran implantar. 

En tots aquests aspectes, el Consell Comarcal del Maresme té una llarga trajectòria en la gestió d’infraestructures supramunicipals i és el punt de referència per molts ajuntaments en Sanejament, Recollida de Residus, Boscos, Inspecció, Meteorologia, Control d’espècies invasores i Energia. A l’any 2016, el Consell Comarcal del Maresme va aprovar en el seu ple com a línia estratègica la implicació de la institució en l’àmbit del Canvi Climàtic ja que respon a aquest caràcter supramunicipal i a l’hora som bons coneixedors del territori, els ecosistemes, el teixit social i les infraestructures, a més de comptar amb la proximitat dels polítics que formen part del Consell Comarcal del Maresme i dels Ajuntaments. 

El Consell Comarcal del Maresme està preparat i pot contribuir de la millor forma per acompanyar als ajuntaments, ja sigui de forma individual i de forma conjunta, en les seves polítiques de mitigació i adaptació aportant recursos tècnics, de gestió o establint ponts amb altres administracions que sumin, i d’aquesta forma s’aconsegueixi una implantació efectiva i pràctica de les estratègies per augmentar la resiliència de la comarca. Com a mostra del compromís de la institució, el Consell Comarcal va adherir-se als compromisos derivats de la 1ª Cimera d’Acció Climàtica organitzada per la Generalitat de Catalunya en el ple de l’octubre de 2020, establint una sèrie d’accions en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, la neutralitat en carboni, economia circular, divulgació i coneixement de l’impacte ecològic.

I per tot això, S’ ACORDA: 

Declarar la situació d’emergència climàtica per tal d’assolir els objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic establerts a la Llei 16/2017, de l’1 d’agost i aconseguir una comarca més adaptada als nous escenaris climàtics que esdevindran. 

Amb aquesta finalitat, el Consell Comarcal del Maresme, assumeix els compromisos següents

  1. Iniciar els tràmits per la creació de l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme, quines funcions principals es dirigiran a concretar accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2, mesures adaptatives a les conseqüències de Canvi Climàtic, comunicació dels efectes, formació en mitigació i adaptació, promoció d’acords en l’àmbit públic, gestió d’ajuts i tràmits de subvencions, suport als Ajuntaments en el procés de transició en la descarbonització de seu territori i augment de la resiliència i altres que es considerin oportunes. 

2. Creació d’una Mesa de treball per d’adaptació al Canvi Climàtic de la comarca del Maresme com a fórmula participativa, inclusiva i transversal de la societat civil, els actors econòmics, l’àmbit científic i l’administració en la configuració de prioritats d’acció front els futurs esdeveniments adversos i el clima canviant.

3. Comunicar a la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, així com a d’altres organismes i entitats relaciones amb l’emergència climàtica, del contingut i els compromisos d’aquesta moció. 

El Consell Comarcal se suma al “Dia Mundial de l’Aigua” amb el compromís de promoure’n un ús més eficient

El Consell Comarcal del Maresme s’adhereix a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua promogut per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. El Ple, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat el compromís institucional de fomentar un ús més eficient dels recursos hídrics i, a la vegada, promoure l’adaptació del territori als efectes del canvi climàtic.

Tal i com s’especifica a la Declaració d’Emergència Climàtica, també aprovada en el passat Ple, l’aigua és un dels recursos essencials del Maresme que patirà més pressió per culpa del canvi climàtic. Entre d’altres efectes, s’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat d’entre el 10 i el 15%, fet que tensionarà la demanda.

Davant d’aquestes alertes, el Consell Comarcal activarà dues línies d’actuació. La primera s’encamina a dotar el Maresme d’alternatives que facilitin la disposició de recursos hídrics propis i/o alternatius als actuals i la segona se centra en incentivar polítiques d’estalvi i millora de l’eficiència per tal que no es malbarati cap gota d’aigua.

El Consell Comarcal gestiona el subministrament d’aigua potable en alta a onze municipis de l’Alt Maresme (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Tordera, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar). Aquest servei inclou la captació d’aigua del riu Tordera, la seva potabilització a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Palafolls, la recepció d’aigua de la instal·lació de Tractament d’Aigua Marina del Delta de la Tordera, l’enmagatzematge en dipòsits reguladors generals i el transport fins al subministrament dels municipis perquè aquests la distribueixin a partir de les seves pròpies xarxes en baixa.

Així mateix, també El Consell Comarcal del Maresme té les competències en matèria de sanejament d’aigües residuals en alta. Gestiona11 sistemes (Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Teià, Arenys de Mar, Dosrius, Pineda de Mar i Tordera), els quals inclouen estacions depuradores, pretractaments, bombejaments, col·lectors i emissaris submarins.

#water2me #AiguaXmi

El Dia Mundial de l’Aigua (World Water Day) se celebra el proper dilluns (22 de març). L’edició d’aquest any gira a l’entorn del significat de l’aigua per a les persones. Jugant amb el llenguatge de les xarxes socials, el lema triat és #water2me o #AiguaXmi i vol que la ciutadania s’hi impliqui reflexionant sobre el veritable valor de l’aigua i de com podem protegir millor aquest recurs vital.

Sessió Informativa: “El futur de la gestió de residus a Catalunya. D’on venim. Cap a on anem”

Sessió adreçada als municipis del Maresme Centre

AVÍS LEGAL

Abans d'enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Sessió Informativa: “El futur de la gestió de residus a Catalunya. D’on venim. Cap a on anem”

Sessió adreçada als municipis de l’Alt Maresme

AVÍS LEGAL

Abans d'enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Sessió Informativa: “El futur de la gestió de residus a Catalunya. D’on venim. Cap a on anem”

Sessió adreçada al personal electe de Cabrils

AVÍS LEGAL

Abans d'enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Sessió Informativa: “El futur de la gestió de residus a Catalunya. D’on venim. Cap a on anem”

Sessió adreçada als municipis del Baix Maresme

AVÍS LEGAL

Abans d'enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

El Consell Comarcal demanarà a l’ACA consignació pressupostària per protegir diverses instal·lacions de sanejament

Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.

Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.

Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.

El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.

La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.

En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.

El Maresme amplia la xarxa d’estacions meteorològiques

Ja són 16 les estacions meteorològiques amb les que compta el servei Meteomar per seguir l’evolució del temps i poder fer una predicció acurada a les diferents zones de la comarca.

La darrera a incorporar-hi ha estat la de Calella. Una estació completament automatitzada situada al nord del Far de la població que permet obtenir dades en temps real i en tot moment.

Es registra la temperatura, la humitat, la pluja, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar neta, la radiació ultraviolada i la pressió atmosfèrica. Tota aquesta informació classificada amb els seus valors màxims, mínims i mitjans s’envia en intervals de 5 minuts i queda recollida al web de Meteomar, igual que ho fan les estacions de Tiana, El Masnou, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Mataró EDAR, Mataró Centre, Dosrius (Can Massuet), Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt (Collsacreu), Arenys de Mar, Calella, Montnegre (Sant Iscle de Valallta), Hortsavinyà (Tordera), Pineda de Mar, Palafolls i Tordera Centre.

La instal·lació, que té 10 metres d’alçària per poder pendre la mesura oficial de la velocitat del vent, ha estat possible per la implicació del Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Calella i la Diputació de Barcelona.

La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, conjuntament amb l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini i altres responsables de l’ajuntament de la població han fet una visita a la nova instal·lació per conèixer de primera mà el seu funcionament.

El Maresme, una comarca que anys enrera era notícia per les rierades, torna a estar considerada com a territori molt vulnerable als efectes del canvi climàtic. L’anàlisi dels episodis viscuts en els darers anys, corrobora que el territori haurà d’estar preparat per gestionar epìsodis de pluges torrencials, onades de calor i activar els mecanismes de protecció de les persones i els béns. El Consell Comarcal pot facilitar aquesta informació propera i fiable gràcies a les 16 estacions meteorològiques desplegades en el territori.