Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Taula d’Objectius

Prioritat àmbit d’actuacióProcedimentMapesD’escala local a escala global


1.-Espais amb valor global d’interès (VGI) de l’hàbitat alt 

2.- Hàbitats d’interès comunitari (HIC)
Protecció dels espais (limitar les activitats a fer-hi) per evitar la degradació i garantir la conservació.
Important  garantir que el possible augment de la freqüentació no afectarà la conservació de la biodiversitat.
Mapa VGI

Mapa HIC
Potenciar la connectivitat i reduir la fragmentació entre àrees HIC i/o amb IC alt.
Prioritat àmbit d’actuacióProcedimentMapesD’escala local a escala global
1.- Hàbitats CORINE vinculats amb medi aquàtic 

2.- Qualsevol hàbitat CORINE
Adequació de zones potencialment inundables al llarg de les rieres com a basses de laminació, principalment a la seva capçalera.
Discriminar la zona de risc del buffer de 500m de la cartografia..
Mapa hàbitats CORINE: 
1. Subtipus d’hàbitats 15, 24, 44, 53; 
2. Subtipus d’hàbitat 87
Disseny a nivell de conca i  subconca. 
Imprescindible garantir la continuïtat al llarg de tota la conca per a què el model sigui efectiu.Potenciar la connectivitat i reduir la fragmentació entre àrees HIC i/o amb IC alt.
Prioritat àmbit d’actuacióProcedimentMapesD’escala local a escala global
1.- Hàbitats CORINE vinculats amb medi aquàtic 

2.- Qualsevol hàbitat CORINE
Adequació de zones potencialment inundables al llarg de les rieres com a basses de laminació, principalment a la seva capçalera.
Discriminar la zona de risc del buffer de 500m de la cartografia..
Mapa hàbitats CORINE: 
1. Subtipus d’hàbitats 15, 24, 44, 53; 
2. Subtipus d’hàbitat 87
Disseny a nivell de conca i  subconca. 
Imprescindible garantir la continuïtat al llarg de tota la conca per a què el model sigui efectiu.Potenciar la connectivitat i reduir la fragmentació entre àrees HIC i/o amb IC alt.
Prioritat àmbit d’actuacióProcedimentMapesD’escala local a escala global


1.- Espais amb VGI alt

2.- Hàbitats HIC

3.- Qualsevol hàbitat CORINE

Disseny de rutes en espais naturals.

Naturalització i protecció d’espais naturals propers d’itineraris.
Influència als fluxos marins preferents. 
Atenció a l’escala supramunicipal. 





Potenciació de la connectivitat dels espais naturals i atractius turístics a través dels itineraris. 
Prioritat àmbit d’actuacióProcedimentMapesD’escala local a escala global


1.-Espais amb VGI alt

2.- Hàbitats HIC

3.- Qualsevol hàbitat CORINE
Disseny itineraris de descoberta en espais naturals.

Instal·lació i manteniment de cartells informatius.

Conservació i protecció dels espais naturals propers als itineraris de descoberta.
Mapa VGI

Mapa HIC

Mapa hàbitats CORINE





Potenciació de la connectivitat dels espais naturals i atractius turístics a través dels itineraris.

Prioritat àmbit d’actuacióProcedimentMapesD’escala local a escala global


1.- Qualsevol hàbitat CORINE

2.-Qualsevol espai no urbanitzat
Disseny d’espais verds en zones urbanes i de xarxes de masses d’aigua.


Mapa hàbitats CORINE
Potenciació de la connectivitat dels espais verds i creació d’itineraris “frescos” per desplaçament en zones urbanes.

El Mapa d’Hàbitats

És un mapa de les diferents comunitats vegetals que es troben en el territori. Per a la definició d’aquestes comunitats vegetals hem utilitzat els hàbitats CORINE. El programa CORINE va ser creat per la Comissió Europea per establir un sistema d’informació geogràfica harmonitzat sobre l’estat del medi ambient a Europa. Comprèn un catàleg d’hàbitats, naturals i seminaturals, del territori europeu, que permet un millor coneixement dels hàbitats en vista a la seva protecció, gestió i conservació.

Els hàbitats CORINE permeten identificar i localitzar en el territori quin tipus de vegetació hi trobem utilitzant una metodologia comuna arreu d’Europa. Sobre aquesta base cartogràfica es poden identificar espais que tenen vegetació d’interès, com per exemple els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC), que són aquells que la Directiva Hàbitats de la Unió Europea (92/43/CEE) determina que cal conservar i obliga a que s’adoptin mesures per mantenir-los o restaurar-los en un bon estat. 

El mapa d’hàbitats ens dona una idea de la biodiversitat vegetal existent. La biodiversitat és l’element estructural clau en les SbN. La seva identificació i localització és el primer pas per a garantir l’èxit de la possible aplicació de SbN. 

L’ àrea de treball no comprèn tota la comarca, sinó únicament aquelles àrees on l’aplicació de SbN té més sentit o resulta més senzilla. Els criteris utilitzats per delimitar aquestes àrees han estat: 

  1. Espais de titularitat pública, on l’aplicació de SbN no condiciona el rendiment econòmic de la propietat, perquè aquí el rendiment és l’interès públic.
  2. Risc d’inundabilitat, tenint en compte el context geomorfològic i topogràfic del Maresme. La funció de protecció contra inundacions degudes a temporals de mar o a pluges intenses és una de les funcions més identificables de les SbN al Maresme.
  3. Àmbit d’influència, delimitat per una franja de 100m a partir de les àrees definides pels criteris 1 i 2. Permet ampliar i reforçar els beneficis de l’aplicació de SbN. 

Les superfícies incloses en algun d’aquests criteris anteriors configuren l’àrea d’estudi d’aquest treball (Figura 1A). Dins d’aquesta àrea d’estudi s’identifiquen els diferents hàbitats CORINE presents i el seu interès de conservació. A partir d’aquí es poden fer mapes temàtics com la distribució dels hàbitats HIC d’interès comunitari a la comarca (Figura 1B). D’una banda, la presència d’hàbitats d’interès ens obliga a la seva protecció. Allà on ja tenim hàbitats ben conservats serà més fàcil aplicar les SbN. 

Mapa

Descripción generada automáticamente

Mapa

Descripción generada automáticamente

Figura 1. Àrea d’estudi (A, esquerra) i distribució al Maresme dels hàbitats HIC d’interès comunitari (B, dreta).

Es poden identificar dues escales d’aplicació de SbN: una escala més global o ecosistèmica i una escala més local o d’hàbitat

En una escala ecosistèmica, la dimensió d’aplicació de SbN permet completar els diferents processos ecològics gràcies a la interacció entre ecosistemes adjacents, de manera que els serveis ecosistèmics resulten d’aquesta interacció. Els beneficis que proporcionen aquestes SbN van més enllà de l’àmbit territorial d’actuació i poden arribar a beneficiar al conjunt de la comarca. 

En una escala d’hàbitat la dimensió d’aplicació de les SbN es limita a un espai reduït i ofereix serveis ecosistèmics a un entorn més immediat. Els beneficis a escala comarcal es dilueixen a mesura que ens apartem del punt d’actuació. La suma d’intervencions a escala d’hàbitat, però, pot acabar proporcionant beneficis a escala més ecosistèmica si es realitza de forma prou àmplia i coordinada. 

Exemples d’SBN a escala ecosistèmica

  • Gestió forestal per reduir el risc d’incendi
  • Fluix de sediments a la Tordera i la seva distribució al llarg de la costa

Exemples d’SBN a escala local

  • Itineraris de natura i de descoberta
  • Zones verdes
  • Adequació d’espais perimetrals com a zona d’esbarjo
  • Creació d’espais urbans naturalitzats per reduir la temperatura ambiental
  • Creació d’estanys i basses per la millora de la biodiversitat local i/o depuració de l’aigua

Beneficis de SbN a escala local amb influència a escala ecosistèmica

  • Reducció del risc d’inundació
  • Balanç hídric a la xarxa fluvial superficial i subterrània
  • Connectivitat entre espais naturals
  • Embornal de carboni

El mapa d’hàbitats recull la informació a escala local per tal que sigui de fàcil aplicació en l’ordenació territorial municipal.  Aquesta cartografia permet a cada municipi consultar el mapa  corresponent al seu terme municipal. L’objectiu és que les SbN formin part de les estratègies de desenvolupament de ciutats i municipis resilients i que puguin contribuir a abordar els reptes urbans en un marc de sostenibilitat. Facilita l’aplicació de mesures a escala local, pensant en el global. 

Com en qualsevol mapa inclòs en un Sistema d’Informació Geogràfica, la informació que conté es pot posar en relació amb la d’altres mapes per tal d’identificar disfuncions i realitzar diagnosis territorials. Així identificar accions necessàries i/o prioritàries Per exemple, analitzar l’exposició dels diferents municipis al risc d’inundació (Figura 2) o identificar la presència d’hàbitats d’interès a la comarca (Figura 1B) i la seva distribució entre municipis (Figura 3).

Gráfico, Gráfico de barras

Descripción generada automáticamente

Gráfico, Gráfico de barras, Histograma

Descripción generada automáticamente

Figura 3. Superfície total d’Hàbitats d’Interès Comunitari susceptibles d’inundació (IM-HICI) presents als municipis de la Comarca del Maresme i percentatge del total de superfície del municipi ocupada per aquestes HIC. 

El mapa d’hàbitats permet l’aplicació immediata de SbN a escala local. Cal, però, tenir clar quin és l’objectiu de les SbN que es vulguin aplicar. La Taula següent recull alguns exemples que poden ajudar a identificar com aplicar-lo en funció de l’objectiu a assolir.

Les solucions basades en la Natura (SBN)

Accions que busquen protegir la natura i, a la vegada, potenciar el nostre benestar. És a dir, afavorir el funcionament natural dels ecosistemes per tal de conservar la biodiversitat i garantir unes bones condiciones de vida a la població. La Unió Internacional per a la Protecció de la Natura (IUCN) (2020) les defineix com a accions per protegir, gestionar i restaurar de manera sostenible els ecosistemes naturals o modificats que responguin als reptes socials de manera eficaç i adaptativa, alhora que proporcionen qualitat de vida humana i beneficis per a la biodiversitat.

Són una oportunitat d’integrar beneficis socials, econòmics i ecosistèmics en una sola acció. Plantegen solucions a problemes ambientals i aporten beneficis tangibles i/o intangibles a partir del que ens aporta la natura. Són beneficis que proporcionen els ecosistemes gràcies a la seva biodiversitat. Per tant, potencien la protecció i conservació de la biodiversitat. Conservar la biodiversitat garanteix que els ecosistemes funcionin adequadament i ens proporcionin serveis ecosistèmics. Alhora, gestionar els ecosistemes per tal d’afavorir el seu funcionament natural, és cabdal per a la conservació de la biodiversitat i per garantir la qualitat dels serveis ecosistèmics que ens ofereixen.

Els que es coneixen com a serveis ecosistèmics, inclouen serveis de provisió, regulació i culturals. L’agricultura, el balanç de carboni o el poder gaudir de la natura serien exemples de cada un d’aquests serveis. Les SbN formen part d’estratègies de desenvolupament de ciutats resilients, adaptades al canvi climàtic i poden contribuir positivament a abordar reptes urbans locals per millorar la qualitat de vida de la població, com ara reduir l’efecte de les illes de calor, moderar la vulnerabilitat als desastres climàtics, depurar les aigües residuals, reduir els danys deguts a inundacions, crear espais lúdics, etc.

El Consell Comarcal del Maresme aportarà suport empresarial i mediambiental al Saló Internacional Nàutic que se celebrarà a Mataró el mes de maig

El Consell Comarcal del Maresme dona suport i participarà activament en el Saló Internacional Nàutic de Catalunya que se celebrarà al Port de Mataró del 17 al 19 de maig. L’objectiu és que aquest esdeveniment sigui un revulsiu per a la promoció de l’economia blava a la comarca, impulsi la cultura d’iniciació a la nàutica al Maresme i serveixi per avançar en la sostenibilitat i la preservació del medi marí.

Concebut com a espai de trobada i celebració de la cultura marítima, el Saló Internacional Nàutic
de Catalunya es perfila, més enllà de la mera exhibició d’embarcacions, com un epicentre d’intercanvi de coneixements, innovació i oportunitats de negoci. És en aquests darrers aspectes que el Consell Comarcal considera que cal aprofitar sinèrgies i posicionar el Maresme com a comarca potenciadora del talent, impulsora de la innovació i la sostenibilitat i generadora d’oportunitats de negoci a l’entorn de les activitats marítimes. Tot plegat, una oportunitat per dinamitzar l’economia maresmenca des d’una perspectiva sostenible.

El Saló Internacional Nàutic que, per primera vegada se celebrarà a Mataró, ocuparà 8.000m2 del Port de Mataró. Preveu, a més de carpes d’expositors, un espai destinat a la gastronomia i un altre on es desenvoluparan xerrades i contactes entre el sector.

El Consell Comarcal assessorarà les empreses i persones emprenedores que vulguin desenvolupar el seu negoci a l’entorn de les activitats nàutiques i també oferirà xerrades sobre els impactes ambientals dels vaixells i la necessitat de preservar i tenir cura de la biodiversitat marina.

Francesc Alemany, president del Consell Comarcal del Maresme i Miquel Iniesta Raventos i Haitcham Jaadi Día, responsables de l'empresa Salincat S.L

Francesc Alemany, president del Consell Comarcal del Maresme i Miquel Iniesta Raventos i Haitcham J. Díaz, responsables de l’empresa Salincat S.L

El Consell Comarcal del Maresme reclama la tramitació urgent de les actuacions necessàries per fer front a la situació de sequera

El Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir per unanimitat una moció sol·licitant al Govern de la Generalitat la tramitació d’emergència que permetria agilitzar els expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries per pal·liar els efectes de la sequera al Maresme. També demana a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la dotació econòmica adient per tirar endavant les obres necessàries.

El Consell Comarcal considera que la situació actual obliga a actuar amb celeritat per assegurar els recursos hídrics al Maresme i planteja dues línies d’actuació partint de la reutilització de les aigües depurades. Una enfocada a recarregar l’aqüífer de la Tordera i evitar la salinització dels pous que abasteixen 11 municipis del Maresme Nord i l’altra focalitzada en el subministrament d’aigua als ajuntaments per a usos municipals, principalment neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.

Per poder reutilitzar l’aigua depurada cal però un tractament de desinfecció posterior que asseguri que aquesta aigua compleix tots els requisits sanitaris per al seu ús.

El Consell Comarcal, que gestiona el sistema de sanejament de tot el Maresme i el subministrament d’aigua en alta a 11 municipis del nord de la comarca, ja porta temps treballant en aquesta línia. La Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró, recentment inaugurada, n’és un exemple igual que el sistema de filtratge habilitat a les depuradores de la comarca que han permès la reutilització d’aigua per a cobrir les necessitats de funcionament de les pròpies EDAR’s.

La persistent sequera que vivim obliga ara a accelerar tots els plans d’expansió dels sistemes de regeneració d’aigua i, en especial, el que permetria recarregar l’aqüífer de la Tordera a partir d’aigua tractada a la depuradora de l’Alt Maresme.

És per això que s’ha sol·licitat al Govern de la Generalitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua la tramitació d’emergència dels expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries de l’àmbit territorial del Consell Comarcal del Maresme. Aquesta mesura permetria actuar el més ràpid possible per intentar mitigar l’impacte que està tenint aquesta sequera a l’aqüífer de la Tordera.

D’altra banda, el Ple celebrat ahir va ratificar la petició que el Consell Comarcal va fer fa unes setmanes a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments aigua tractada a les depuradores per a usos de neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.

DOCUMENT:

MOCIÓ PER LA TRAMITACIÓ URGENT DE LES ACTUACIONS NECESSÀRIES PER FER FRONT A LA SITUACIÓ DE SEQUERA

El Consell Comarcal ofereix als ajuntaments del Maresme aigua regenerada per a la neteja de carrers i reg de parcs i jardins

Avui s’ha inaugurat la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha inaugurat oficialment la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’EDAR de Mataró. Aquesta instal·lació, que va entrar en funcionament el passat mes de juliol, fa un tractament de l’aigua ja depurada (anomenat terciari). L’aigua resultant no és apta per a consum domèstic, però sí compleix tots els requisits per a altres usos com els industrials, agrícoles, neteja viària, reg de parcs i jardins o la regeneració d’aqüífers.

Tot i que la planta es troba encara en període de proves, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ja ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permís per poder subministrar aigua regenerada als ajuntaments alleugint d’aquesta manera la situació de sequera que patim.

Les analítiques són positives i mostren que l’aigua resultant és d’excel·lent qualitat i compleix tots els requisits sanitaris per a la seva utilització, fins i tot en sectors que requereixen un nivell més alt de puresa com el sector agrari. Es calcula que diariament es podrien subministrar uns 50m3 d’aigua regenerada. Una quantitat, però, insuficient per cobrir les necessitats. És per això que el Consell Comarcal també ha demanat permís a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments l’aigua de la resta d’EDAR’s del Maresme que ja apliquen un tractament addicional a l’aigua depurada i que la fa apta per a reg de parcs i jardins i neteja viària. De fet, actualment aquesta aigua ja s’està utilitzant per cobrir part de les necessitats de funcionament de les pròpies depuradores.

El Consell Comarcal del Maresme està en disposició de subministrar -en el moment que l’ACA ho permeti- un volum d’aigua diari similar al consum d’un municipi de 1.200 habitants i iniciar els treballs necessaris per ampliar aquesta quantiat.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduïr dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort Subiranas, també ha assegurat que la regeneració d’aigua “és un eix estratègic de país que posa en valor la feina que fem les administracions per aprofitar tota l’aigua que tenim. Aquesta planta ha de servir per experimentar quin tipus d’aigua volem pels usos que decidim tenir per aquesta aigua regenerada“.

La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró és una instal·lació cofinançada entre l’ACA i el Consell Comarcal del Maresme. El seu cost ha estat de 341.452 euros (iva inclòs). S’ha instal·lat a la depuradora de Mataró perquè és l’EDAR maresmenca que tracta més volum d’aigua residual (25.000m3 al dia). Dona servei als municipis de Mataró, Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt que sumen una població de 192.000 habitants.

El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells. En el primer se li aplica un sistema de fintració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua és conduïda fins a un sistema d’ultrafiltració que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors a 1 NTU, així com els principals paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que pemet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.

La planta pilot de regeneració d’aigua, que es va començar a projectar el desembre de 2022, està impulsada pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operada per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR. Utilitza tecnologies innovadores i sostenibles així com criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn. El seu model podria replicar-se en les depuradores situades en altres municipis del territori.

De fet, el president del Consell Comarcal ja ha avançat que “un objectiu prioritari és replicar aquest model de regeneració d’aigua a les depuradores del Maresme Nord per poder recarregar l’aqüífer de la Tordera que alimenta tant als muncipis del nord de la comarca com de la Selva sud“, un aqüífer que està sobreexplotat, “un bé preuat que hem de protegir de la intrussió de salinització ja que, a més de ser el recurs hídric per a consum domèstic, sosté també l’economia dels municipis a nivell industrial, agrícola o turístic“.

En aquesta línia, el conseller Mascort ha afegit que “En el total d’estacions d’aigua regenerada que estan planificades en el Maresme podriem arribar a recuperar 20Hm3 d’aigua”

Diferents alcaldies, conjuntament amb el director de l’ACA Samuel Reyes, el delegat del Govern a Barcelona Joan Borràs, i càrrecs electes comarcals han asssitit avui a l’acte d’inauguració oficial.

L’aigua al Maresme

El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

És per això que el Consell Comarcal està implementant un servei integral que contempla totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs la redacció d’un Pla director que contemplarà, entre d’altres, la regeneració de l’aqüífer de la Tordera i l’extensió de la regeneració a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.

Abastament en alta

El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Els municipis del Maresme centre i sud reben l’aigua del Ter-Llobregat.

Sanejament en alta

La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Abastament i sanejament en baixa

El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població.

Inauguració de la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a la Depuradora de Mataró

Divendres, 19 de gener a les 10h

El Conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, inaugurarà divendres la Planta pilot d’aigua regenerada ubicada a la Depuradora de Mataró. La nova instal·lació, promoguda pel Consell Comarcal del Maresme en cofinançament amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), dóna un tractament addicional a l’aigua ja depurada per tal de fer-la apta per a diferents usos.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, acompanyarà el conseller Mascort en la visita a les instal·lacions. També han confirmat la seva assistència altres autoritats, entre d’altres les diferents alcaldies dels municipis als quals dóna servei la depuradora de Mataró.

El Consell Comarcal del Maresme posa a disposició dels ajuntaments un model d’ordenança municipal per regular l’ús de l’aigua en període de sequera

Les reserves d’aigua als embassaments no es recuperen i la situació és força preocupant. El Maresme es troba en fase de preemergència i molt probablement en les properes setmanes passarà a fase d’emergència el que implicarà noves mesures d’estalvi d’aigua. Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal està elaborant un Pla -les línies generals del qual van ser presentades en el darrer Consell d’Alcaldies- per ajudar els municipis del Maresme a afrontar la nova conjuntura.

La primera actuació ha estat facilitar als ajuntaments un model d’ordenança municipal per tal que puguin garantir el servei públic d’abastament en temps de sequera a partir de la regulació dels usos de l’aigua i el foment de l’estalvi.

Cal tenir en compte que en un escenari d’emergència s’estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant (10 menys que en l’actual fase de preemergència) i aquesta quantitat podria baixar fins als 160 litres per habitant en cas d’emergència extrema.

Tenint com a base el model genèric d’ordenança municipal elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el document que ha fet arribar el Consell Comarcal als ajuntaments maresmencs intenta adaptar-se a les singularitats dels 30 municipis maresmencs emfatitzant, entre d’altres qüestions, l’obligació de les entitats subministradores a col·laborar-hi i incorporant nous supòsits relacionats amb plans d’estalvi d’aigua d’usuaris industrials, així com la implantació de comptadors de telemesura, un element imprescindible per poder fer un millor control dels cabals consumits.

El model d’ordenança especifica que és l’alcaldia del municipi la que té potestat per adoptar les mesures excepcionals i incorpora noves infraccions relacionades amb l’incompliment de les mesures com ara destinar aigua apta per al consum humà per a altres usos quan s’activi l’escenari d’emergència grau II i III o no presentar i/o incomplir els plans d’estalvi d’aigua requerits per l’Ajuntament.

La proposta del Consell Comarcal manté la categorització dels incompliments en lleus, greus i molt greus així com el règim sancionador presentat per l’ACA que preveu multes oscil·lants entre els 750€ per a les infraccions lleus i els 3.000€ per a les considerades molt greus.

DOCUMENT

Model d’ordenança municipal reguladora de les mesures aplicables a l’abastament d’aigua potable i als usos de l’aigua en situació de sequera presentat pel Consell Comarcal del Maresme als ajuntaments

L’ACA subvenciona actuacions de manteniment i conservació de lleres en zona urbana d’11 municipis del Maresme

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat les subvencions perquè els municipis puguin realitzar actuacions de manteniment i conservació de lleres en zones urbanes.

La subvenció finançarà actuacions en domini públic hidràulic dins de zona urbana que comportin la retirada selectiva de grans densitats de vegetació que obstaculitzin el pas de l’aigua, l’erradicació d’espècies vegetals invasores que redueixen la capacitat de desguàs, la retirada d’arbres morts i caiguts i la retirada i redistribució de sediments.

Al Maresme rebran aquest ajut 17 actuacions presentades per 11 municipis: Mataró, Santa Susanna, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Òrrius, Cabrera de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta amb una inversió total de 370.376 euros.

Les actuacions subvenc¡onades són les següents:

MataróMaresmeRiera Argentona21.553,28 €
Santa SusannaMaresmeRiera de Santa Susanna65.738,42 €
Arenys de MarMaresmeRiera d’Arenys63.149,73 €
CabrilsMaresmeTorrent Can Xinxa1.837,66 €
CabrilsMaresmeTorrent Roldós24.744,55 €
ÒrriusMaresmeRiudemeia17.891,95 €
ÒrriusMaresmeRiudemeia31.428,32 €
Arenys de MarMaresmeRial del Sapí 19.198,54 €
ÒrriusMaresmeTorrent de Can Céllecs19.215,28 €
Cabrera de MarMaresmeTorrent de Ca n’Amat3.399,83 €
Cabrera de MarMaresmeTorrent d’en Meniu30.065,43 €
MasnouMaresmeRiera d’Alella7.377,46 €
MataróMaresmeRiera de Sant Simó64.776,36 €
Sant Vicenç de MontaltMaresmeRiera de Sant Vicenç de Montalt20.942,23 €
Caldes d’EstracMaresmeRiera de Caldes d’Estrac9.230,02 €
Sant Iscle de VallaltaMaresmeRiera Vallalta4.573,89 €
Arenys de MuntMaresmeRiera d’Arenys21.804,33 €

Jornada i taller sobre la cadena de valor de la biomassa forestal

Amb el suport del Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Sant Pol de Mar i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), dimarts 27 de juny es farà una jornada-taller de debat a Sant Pol de Mar per parlar sobre la biomassa forestal de Km0.

La sessió, emmarcada en el projecte BCN Smart Rural, se celebrarà a la Sala Ainaud Lasarte (Plaça de la Vila,1) a les 11h.

La jornada va adreçada a representants d’empreses i propietaris forestals, empreses mantenidores i executores de calderes de biomassa, enginyeries de biomassa representants i tècnics/ques municipals i comarcals relacionats amb la cadena de la biomassa.

És una sessió en què es promourà el debat obert a l’entorn de la gestió de les xarxes de calor en biomassa de les instal·lacions públiques, com reproduir noves iniciatives de bioeconomia local, conèixer quins serveis, recolzament o informació necessita el personoal tècnic municipal o la societat en general, i com enfocar una estratègia de comunicació beneficiosa per tot el sector forestal.

Aquesta activitat està finançada a través de l’operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020.

Les persones interessades han de confirmar l’assistència al correu: biomassa@ctfc.cat abans del dia 26 de juny.