Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Reparat l’emissari submarí de la depuradora de Teià greument danyat pel temporal Glòria

Ahir van finalitzar els treballs de restitució dels 70 metres de canonada de l’emissari submarí de la depuradora de Teià que van quedar malmesos pel temporal Glòria. L’episodi de fort onatge havia trencat el tub que transporta aigua depurada a uns 40 metres de la platja d’Ocata mar endins.

La nova canonada, juntament amb els anclatges de formigó, que serveixen per llastrar els tubs al fons marí, es van muntar al Port Fòrum de Sant Adrià del Besós i es van traslladar al Masnou el 30 de juliol, dia en el qual es van iniciar els treballs d’enfonsament i connexió de la nova canonada a la part danyada de l’emissari submarí.

La part més complexa de la intervenció va ser la soldadura a l’extrem més proper al litoral ja que és una zona de roques a la rompent de les onades.

Per facilitar els treballs de reparació sense interrompre el procés de depuració de l’EDAR de Teià, es va buidar un decantador primari de la Planta que va ser utilitzat com a dipòsit pulmó d’acumulació de l’aigua bruta i es va instal.lar un bypass de l’emissari que va permetre la sortida de l’aigua neta a la platja.

Amb aquest sistema es va assegurar que l’aigua abocada a mar complís, en tot moment, els estàndards de qualitat, com queda recollit a les analítiques realitzades.

Els treballs de restitució dels 70 metres de nova canonada van finalitzar dimarts 4 d’agost.

Les substàncies prohibides

Article 28 del Reglament

Queden prohibits els abocaments de les següents substàncies:

a.)    Matèries sòlides o viscoses en quantitats, o grandàries que, per si soles o per integració amb unes altres, produeixin obstruccions o sediments que impedeixin el correcte funcionament del sistema o dificultin els treballs de la seva conservació o manteniment, i en una relació no exhaustiva, els següents: quitrà, sorra, escombraries, fang, carbonissa, cendres, ceres, deixalles d’animals, fems, fueloil, ossos, fusta, metall, palla, pèl, peces de reixeta, plàstics, plomes, serradures, ferritges, draps, vidres, encenalls, vísceres, etc.

b.)    Dissolvents o líquids orgànics immiscibles en aigua, així com els combustibles i els líquids inflamables, com: gasolina, petroli i productes intermedis de destil·lació, acetilè, benzè, naftalè, taladrina, toluè, xilè, dissolvents orgànics, olis volàtils, etc.

c.)     Olis i greixos flotants.

d.)    Substàncies sòlides potencialment perilloses: carbur càlcic, bromat, clorats, hidrurs, perclorats, peròxids, etc. 

e.)    Gasos o vapors combustibles inflamables, explosius o tòxics o procedents de motors d’explosió. 

f. )      Matèries que, per raons de la seva naturalesa, propietats i quantitats, per si mateixes o per integració amb unes altres, originin o puguin originar:

  1.  Qualsevol tipus de molèstia pública.
  2.  La formació de barreges inflamables o explosives amb l’aire.
  3.  La creació d’atmosferes molestes, insalubres, tòxiques o perilloses que impedeixin o dificultin el treball del personal encarregat de la inspecció, neteja, manteniment o funcionament del sistema públic de sanejament.

g.)    Matèries que, per si mateixes o a conseqüència de processos o reaccions que tinguin lloc dintre de la xarxa, tinguin o adquireixin qualsevol propietat corrosiva capaç de fer mal o deteriorar els materials del sistema públic de sanejament o perjudicar al personal encarregat de la neteja i conservació.

h.)    Residus de naturalesa radioactiva.

i.)    Residus industrials o comercials que, per les seves concentracions o característiques tòxiques o perilloses requereixin un tractament específic i/o control periòdic dels seus efectes nocius potencials. En el cas de dioxines (PCDDs) i furans (PCDFs) es consideraran a partir de 15 pg ITEQ / L

j.)     Els que per sí mateixos o a conseqüència de transformacions químiques o biològiques que es puguin produir a la xarxa de sanejament donin lloc a concentracions de gasos nocius en l’atmosfera de la xarxa de clavegueram superiors als límits següents:

o    Diòxid de carboni: 15.000 parts per milió.

o    Diòxid de sofre: 5 parts per milió.

o    Monòxid de carboni: 25 parts per milió.

o    Clor: 1 part per milió.

o    Sulfhídric: 10 parts per milió.

o    Cianhídric: 4.5 parts per milió. 

k.)   Residus sanitaris definits en el Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris.

l.)     Residus procedents de sistemes de pretractament, de tractament d’aigües residuals, siguin quines siguin les seves característiques.

m.)   Residus d’origen pecuari.

n.)    Fàrmacs que, puguin produir greus alteracions en les estacions depuradores, encara que siguin en petites concentracions, com per exemple els antibiòtics.

o.)     Altres substàncies no esmentades en els apartats anteriors i incloses en les relacions de substàncies tòxiques i perilloses de la normativa que li sigui d’aplicació, tant si és de caràcter autonòmic, com estatal o comunitari, com per exemple els plaguicides, pesticides i productes fitosanitaris.

Tramitar la sol·licitud de permís d’abocaments

IMPORTANT. Llegiu les indicacions abans d’emplenar el formulari

És important que en el primer apartat  “Dades de contacte (per a la complimentació d’aquest formulari)” es posi el  correu electrònic de la persona que està fent la tramitació, tant si és d’una enginyeria com de la pròpia empresa.

Guardar sessió: per a no perdre la informació ja incorporada al qüestionari, és important que cada vegada que es deixa de treballar es guardi sessió. Quan es guarda sessió s’envia un enllaç  al correu electrònic que s’ha posat en l’apartat de contacte per poder continuar treballant.

A l’apartat de primeres matèries i auxiliars consumides i a l’apartat de productes obtinguts o emmagatzemats: es pot escollir alguna de les opcions o bé es pot escriure manualment.

A l’apartat de definició d’efluents generats: cal omplir tantes vegades com punts d’abocament hi hagi. En cas que en un mateix punt d’abocament hi arribin abocaments de diferents usos, caldrà posar tots els usos mitjançant el seleccionador múltiple.

Un cop s’hagi complimentat tot el qüestionari s’haurà d’ENVIAR  el qüestionari  (botó existent al final). En cas que es detecti algun error, no es podrà fer la tramesa. S’indicaran els errors que cal corregir.

Un cop ENVIAT el qüestionari amb èxit, es rebrà un correu electrònic amb el qüestionari en format PDF. Aquest document s’haurà d’enviar al Consell Comarcal del Maresme amb tota la documentació adjunta que es requereixi.

La tramesa s’haurà de fer mitjançant la seu electrònica per instància genèrica

*** Tots els camps marcats amb un * són obligatoris

*** Dificultats per marcar alguns camps o posar les coordenades UTM: podria ser causa del navegador que s’estigui utilitzant. En  aquest cas haureu de guardar sessió i obrir una nova sessió en un navegador diferent.

Autorització d’abocaments d’aigües residuals industrials

El Consell Comarcal del Maresme és qui té competències a la comarca per concedir l’autorització d’abocaments d’aigües residuals industrials a la xarxa de sanejament, a excepció dels municipis de Tiana i Montgat.

Abans de fer la sol·licitud cal que comproveu que teniu a punt la documentació complementària que es requereix en cada cas:

Permís d’abocaments (PAB)Programa de reducció de la contaminació (PRC) / PAB amb exempció de límits RENOVACIÓ del permís d’abocament
DOCUMENTACIÓDOCUMENTACIÓDOCUMENTACIÓ

La Federació d’ADF alerta que l’eruga peluda està afectant greument els boscos del Maresme

La Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) ha alertat que aquest any està sent especialment intensa la defoliació de les alzines, roures, arboços i la major part dels arbustos dels boscos maresmencs. La culpable és la coneguda popularment com a “eruga peluda del suro” (Lymatria dispar).

Aquest insecte, en la seva fase adulta de papallona, va fer saltar les alarmes, principalment de municipis de l’Alt Maresme, a finals de juny de l’any passat quan un gran nombre d’exemplars va envair els nuclis urbans .

Tot i els tractaments preventius aplicats al Montnegre Corredor pel Departament d’Agricultura de la Generalitat, la Federació d’ADF assegura que l’afectació de la coberta vegetal és greu. Ara per ara es troba afectada la zona forestal de diferents municipis del Nord del Maresme i de la zona central de la comarca.

Arenys de Munt, Calella, Pineda de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta i Tordera són les poblacions més afectades per la defoliació de la Lymantria dispar.

La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.

Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i  requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”

Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.

Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic   The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.

La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:

Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.

– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.

– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.

– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.

Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.

Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.

Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors. 

Jordi Bonet

Tècnic en Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme

La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres, cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairen ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant a la comarca.

La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

 


Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.

Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i  requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”


Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.


Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic   The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.


La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:


Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.


– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.


– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.


– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.


Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.


Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.


Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors. 



Jordi Bonet


Tècnic en Canvi Climàtic del CCM

Servei d’alertes en situacions meteorològiques de risc

Els municipis del Maresme, malauradament, tenen experiència en els efectes que les situacions meteorològiques adverses tenen sobre el territori i les persones. Per això és important poder disposar de previsions el més concretes possibles que permetin als ajuntaments avançar-se i posar en marxa les mesures de prevenció necessàries.

El servei de meteoroloçia del Consell Comarcal facilita aquesta informació i alerta els ajuntaments en el moment que detecta situacions de risc de rierades o d’aquelles situacions meteorològiques que fan necessari establir mesures de protecció especial.

QUI POT UTILITZAR EL SERVEI;

Els ajuntaments i les entitats del Maresme

REQUISITS D’ACCÉS I MECANISMES DE SOL·LICITUD:

Sol·licitud al Consell Comarcal del Maresme i signatura del conveni d’adhesió

COST PER ALS USUARIS

1.500 euros/any amb liquidació semestral