Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El Consell Comarcal aplicarà criteris socials, ambientals i ètics en la contractació pública

El Consell Comarcal del Maresme avança cap a la contractació pública socialment responsable amb l’aprovació, en la sessió plenària de dimarts, de la “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal”.

La Guia concreta mesures socials, ambientals i ètiques per incentivar la contractació de les obres, els subministraments i els serveis amb empreses i professionals que executin els contractes públics amb un model de negoci basat en salaris dignes, contractació laboral estable amb protecció de la salut laboral, sostenibilitat ambiental i comportament ètic, a fi de promoure la participació democràtica dels agents productius i impulsar la innovació social.

La Guia, explica en quines fases del procediment de contractació es poden utilitzar les clàusules; defineix les diferents tipologies de clàusules (ètica, madiambiental i social); enumera i posa exemples de la tipologia de contractes amb reserva a centres especials de treball o entitats sense ànim de lucre; menciona els compromisos ètics que han de complir els licitadors i contractistes; explica els criteris d’adjudicació, les condicions especials d’execució i els sistemes de control. El darrer apartat està dedicat a les mesures per facilitar l’accés de les PIME als contractes públics.

El debat al Ple

El document ha rebut els vots favorables de totes les forces polítiques amb presència comarcal, exceptuant el PSC i ECG. Els representants dels PSC consideren que el contingut no està actualitzat i que “menysté els agents socials“. De la seva banda, En Comú Guanyem troba que és un document “de bones intencions” amb “mancances importants“.

El govern comarcal (ERC i JxCat), en canvi, considera que és important dotar-se d’un referent com el que marca la Guia, principalment per les referències al Tercer Sector que és un dels que, per la seva vulnerabilitat, està patint amb més crueltat la situació actual. Indica, a més, que “no és un document tancat. Està obert a totes les millores possibles“. El grup comarcal de la CUP també considera que “és un primer pas, encara que hauria d’anar més enllà i ser d’obligat compliment“.

La “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal” va ser elaborada a finals del mandat anterior en el si de la “Taula d’Economia Social i Solidària del Maresme” de la qual en formen part:

  • Membres de l’Acord de Desenvolupament Econòmic per l’Ocupació del Maresme (Un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la presidència de la taula i un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la secretaria tècnica de la taula, un/a representant de l’Ajuntament de Mataró, un/a representant de l’Ajuntament de Premià de Mar, un/a representant de Pineda de Mar, un/a representant de d’Arenys de Mar, un/a representant de Comissions Obreres (CCOO), un/a representant de la Unió General de Treballadors (UGT), un/a representant de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM) i un/a representant de de la Patronal de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)
  • Altres membres específics: (un/a representant de la Federació de Cooperatives de treball de Catalunya, un/a representant de la de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i un/a representant de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona)

DOCUMENT:

Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal

El Consell Comarcal adopta els compromisos d’Acció Climàtica impulsats per la Generalitat

El Maresme, per la seva orografia, és una de les comarques catalanes més vulnerables als efectes dels canvi climàtic i cal començar a prendre mesures encaminades a la seva mitigació i adaptació.

En aquesta línia el Ple del Consell Comarcal, celebrat ahir, va aprovar per unanimitat l’adhesió del Consell Comarcal als compromisos d’Acció Climàtica impulsats a principis d’any per la Generalitat.

És un acord mitjançant el qual l’administració comarcal es compromet a emprendre mesures dins del seu àmbit d’actuació per contribuir a assolir la neutralitat de les emissions de carboni abans de 2050. La primera serà avaluar l’impacte de la seva activitat en l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i posar les mesures per anar-los reduïnt.

Tanmateix, el Consell Comarcal es compromet a impulsar, en un termini màxim de 5 anys, la transició energètica tant en il·lumicació com en climatització i en l’activitat productiva. A la vegada, fa una aposta pels principis de l’economia circular i per reduir l’impacte climàtic de la mobilitat que genera.

A més d’avançar cap a la renovació de la flota de vehicles per altres d’emissió zero, es compromet a obrir camí en fòrmules de treball que redueixin progressivament els desplaçaments, tant de les persones usuàries dels seus serveis com del seu propi personal. Això implica reforçar la tramitació electrònica, promoure les videoconferències i elaborar un pla de teletreball, entre d’altres.

El Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.

Són dades de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona que recull el tècnic comarcal de Canvi Climàtic, Jordi Bonet, en l’article “El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic“.

El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic

L’escenari està canviant a marxes forçades. A finals de 2019, davant de la situació d’emergència climàtica, s’apuntava la necessitat d’introduir el teletreball a les organitzacions laborals per reduir els desplaçaments obligats per raó de feina. Menys desplaçaments igual a menys emissions de CO2.

A l’emergència climàtica s’ha sumat l’emergència sanitària, l’aturada forçosa a la primavera i, aquesta setmana, la obligació de reduir la presencialitat a la feina com a mesura per aturar el nombre de contagis i evitar que a les properes setmanes s’hagin de prendre mesures més dràstiques.

En definitiva, el teletreball ha arribat per quedar-se i, a banda de la valoració positiva o negativa que es pugui fer als entorns laborals, els seus efectes sobre l’ecosistema i el canvi Climàtic són clarament beneficiosos. Deixem milers de cotxes aparcats i sense emetre centenars de tones de CO2 a l’atmosfera.

Segons l’enquesta realitzada per l’IERMB, el Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.

No obstant, actualment s’estima que el teletreball al Maresme, al igual que a la resta de Catalunya, està al voltant del 10%. Les fórmules escollides per les empreses son diverses, des d’un teletreball al 100%, a uns dies a la setmana. Això implica que estem deixant d’emetre a l’atmosfera 48 tones de CO2 diàries. El benefici és clar: menys contaminació, menys soroll, més qualitat de vida i un millor entorn.

Ara bé, no n’hi ha prou. Cal fer una aposta decidida per facilitar el trasllat de les persones en transport públic i dissenyar circuits de mobilitat sostenible. En aquest sentit, cal aplaudir la filosofia que mou el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme aprovat aquest mes per la Mesa de Mobilitat del Maresme.

Planteja 32 actuacions a realitzar amb l’horitzó de 2025. L’objectiu, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, damià Calvet, és passar del 37% d’utilització del transport públic en els desplaçaments a Barcelona al 42%. Aquesta i altres mesures suposaran la reducció del 13% de les actuals emissions de CO2 i al voltant del 25% de les emissions d’òxids de nitrogen i altres partícules.

Tot suma per mitigar els efectes del Canvi Climàtic.


Jordi Bonet

Tècnic del Servei comarcal de Canvi Climàtic

El Consell Comarcal s’adhereix a la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del TecnoCampus Mataró-Maresme

El Ple del Consell Comarcal ha aprovat l’adhesió de l’administració comarcal a la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat de l’Escola Superior de Ciències Socials i d’Empresa de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme.

Aquesta Càtedra impulsa la recerca, la reflexió, la formació i la divulgació per avançar cap a un nou model econòmic i social del nostre territori, impulsant, entre d’altres, l’eliminació dels residus i l’aturada del consum continu dels recursos fins el seu exhauriment.

En un futur conveni s’establirà la col·laboració entre la Càtedra i el Consell Comarcal en l’àmbit de la promoció d’una economia circular i, especialment, en l’establiment d’un ens gestor comarcal del cicle integral de l’aigua que incorpori tant l’abastament com el sanejament.

L’establiment d’una gestió integral del cicle de l’aigua a escala supramunicipal al Maresme forma part del Pla d’Actuació Comarcal.

Reparat l’emissari submarí de la depuradora de Teià greument danyat pel temporal Glòria

Ahir van finalitzar els treballs de restitució dels 70 metres de canonada de l’emissari submarí de la depuradora de Teià que van quedar malmesos pel temporal Glòria. L’episodi de fort onatge havia trencat el tub que transporta aigua depurada a uns 40 metres de la platja d’Ocata mar endins.

La nova canonada, juntament amb els anclatges de formigó, que serveixen per llastrar els tubs al fons marí, es van muntar al Port Fòrum de Sant Adrià del Besós i es van traslladar al Masnou el 30 de juliol, dia en el qual es van iniciar els treballs d’enfonsament i connexió de la nova canonada a la part danyada de l’emissari submarí.

La part més complexa de la intervenció va ser la soldadura a l’extrem més proper al litoral ja que és una zona de roques a la rompent de les onades.

Per facilitar els treballs de reparació sense interrompre el procés de depuració de l’EDAR de Teià, es va buidar un decantador primari de la Planta que va ser utilitzat com a dipòsit pulmó d’acumulació de l’aigua bruta i es va instal.lar un bypass de l’emissari que va permetre la sortida de l’aigua neta a la platja.

Amb aquest sistema es va assegurar que l’aigua abocada a mar complís, en tot moment, els estàndards de qualitat, com queda recollit a les analítiques realitzades.

Els treballs de restitució dels 70 metres de nova canonada van finalitzar dimarts 4 d’agost.

Les substàncies prohibides

Article 28 del Reglament

Queden prohibits els abocaments de les següents substàncies:

a.)    Matèries sòlides o viscoses en quantitats, o grandàries que, per si soles o per integració amb unes altres, produeixin obstruccions o sediments que impedeixin el correcte funcionament del sistema o dificultin els treballs de la seva conservació o manteniment, i en una relació no exhaustiva, els següents: quitrà, sorra, escombraries, fang, carbonissa, cendres, ceres, deixalles d’animals, fems, fueloil, ossos, fusta, metall, palla, pèl, peces de reixeta, plàstics, plomes, serradures, ferritges, draps, vidres, encenalls, vísceres, etc.

b.)    Dissolvents o líquids orgànics immiscibles en aigua, així com els combustibles i els líquids inflamables, com: gasolina, petroli i productes intermedis de destil·lació, acetilè, benzè, naftalè, taladrina, toluè, xilè, dissolvents orgànics, olis volàtils, etc.

c.)     Olis i greixos flotants.

d.)    Substàncies sòlides potencialment perilloses: carbur càlcic, bromat, clorats, hidrurs, perclorats, peròxids, etc. 

e.)    Gasos o vapors combustibles inflamables, explosius o tòxics o procedents de motors d’explosió. 

f. )      Matèries que, per raons de la seva naturalesa, propietats i quantitats, per si mateixes o per integració amb unes altres, originin o puguin originar:

  1.  Qualsevol tipus de molèstia pública.
  2.  La formació de barreges inflamables o explosives amb l’aire.
  3.  La creació d’atmosferes molestes, insalubres, tòxiques o perilloses que impedeixin o dificultin el treball del personal encarregat de la inspecció, neteja, manteniment o funcionament del sistema públic de sanejament.

g.)    Matèries que, per si mateixes o a conseqüència de processos o reaccions que tinguin lloc dintre de la xarxa, tinguin o adquireixin qualsevol propietat corrosiva capaç de fer mal o deteriorar els materials del sistema públic de sanejament o perjudicar al personal encarregat de la neteja i conservació.

h.)    Residus de naturalesa radioactiva.

i.)    Residus industrials o comercials que, per les seves concentracions o característiques tòxiques o perilloses requereixin un tractament específic i/o control periòdic dels seus efectes nocius potencials. En el cas de dioxines (PCDDs) i furans (PCDFs) es consideraran a partir de 15 pg ITEQ / L

j.)     Els que per sí mateixos o a conseqüència de transformacions químiques o biològiques que es puguin produir a la xarxa de sanejament donin lloc a concentracions de gasos nocius en l’atmosfera de la xarxa de clavegueram superiors als límits següents:

o    Diòxid de carboni: 15.000 parts per milió.

o    Diòxid de sofre: 5 parts per milió.

o    Monòxid de carboni: 25 parts per milió.

o    Clor: 1 part per milió.

o    Sulfhídric: 10 parts per milió.

o    Cianhídric: 4.5 parts per milió. 

k.)   Residus sanitaris definits en el Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris.

l.)     Residus procedents de sistemes de pretractament, de tractament d’aigües residuals, siguin quines siguin les seves característiques.

m.)   Residus d’origen pecuari.

n.)    Fàrmacs que, puguin produir greus alteracions en les estacions depuradores, encara que siguin en petites concentracions, com per exemple els antibiòtics.

o.)     Altres substàncies no esmentades en els apartats anteriors i incloses en les relacions de substàncies tòxiques i perilloses de la normativa que li sigui d’aplicació, tant si és de caràcter autonòmic, com estatal o comunitari, com per exemple els plaguicides, pesticides i productes fitosanitaris.

Tramitar la sol·licitud de permís d’abocaments

IMPORTANT. Llegiu les indicacions abans d’emplenar el formulari

És important que en el primer apartat  “Dades de contacte (per a la complimentació d’aquest formulari)” es posi el  correu electrònic de la persona que està fent la tramitació, tant si és d’una enginyeria com de la pròpia empresa.

Guardar sessió: per a no perdre la informació ja incorporada al qüestionari, és important que cada vegada que es deixa de treballar es guardi sessió. Quan es guarda sessió s’envia un enllaç  al correu electrònic que s’ha posat en l’apartat de contacte per poder continuar treballant.

A l’apartat de primeres matèries i auxiliars consumides i a l’apartat de productes obtinguts o emmagatzemats: es pot escollir alguna de les opcions o bé es pot escriure manualment.

A l’apartat de definició d’efluents generats: cal omplir tantes vegades com punts d’abocament hi hagi. En cas que en un mateix punt d’abocament hi arribin abocaments de diferents usos, caldrà posar tots els usos mitjançant el seleccionador múltiple.

Un cop s’hagi complimentat tot el qüestionari s’haurà d’ENVIAR  el qüestionari  (botó existent al final). En cas que es detecti algun error, no es podrà fer la tramesa. S’indicaran els errors que cal corregir.

Un cop ENVIAT el qüestionari amb èxit, es rebrà un correu electrònic amb el qüestionari en format PDF. Aquest document s’haurà d’enviar al Consell Comarcal del Maresme amb tota la documentació adjunta que es requereixi.

La tramesa s’haurà de fer mitjançant la seu electrònica per instància genèrica

*** Tots els camps marcats amb un * són obligatoris

*** Dificultats per marcar alguns camps o posar les coordenades UTM: podria ser causa del navegador que s’estigui utilitzant. En  aquest cas haureu de guardar sessió i obrir una nova sessió en un navegador diferent.

Autorització d’abocaments d’aigües residuals industrials

El Consell Comarcal del Maresme és qui té competències a la comarca per concedir l’autorització d’abocaments d’aigües residuals industrials a la xarxa de sanejament, a excepció dels municipis de Tiana i Montgat.

Abans de fer la sol·licitud cal que comproveu que teniu a punt la documentació complementària que es requereix en cada cas:

Permís d’abocaments (PAB)Programa de reducció de la contaminació (PRC) / PAB amb exempció de límits RENOVACIÓ del permís d’abocament
DOCUMENTACIÓDOCUMENTACIÓDOCUMENTACIÓ

La Federació d’ADF alerta que l’eruga peluda està afectant greument els boscos del Maresme

La Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) ha alertat que aquest any està sent especialment intensa la defoliació de les alzines, roures, arboços i la major part dels arbustos dels boscos maresmencs. La culpable és la coneguda popularment com a “eruga peluda del suro” (Lymatria dispar).

Aquest insecte, en la seva fase adulta de papallona, va fer saltar les alarmes, principalment de municipis de l’Alt Maresme, a finals de juny de l’any passat quan un gran nombre d’exemplars va envair els nuclis urbans .

Tot i els tractaments preventius aplicats al Montnegre Corredor pel Departament d’Agricultura de la Generalitat, la Federació d’ADF assegura que l’afectació de la coberta vegetal és greu. Ara per ara es troba afectada la zona forestal de diferents municipis del Nord del Maresme i de la zona central de la comarca.

Arenys de Munt, Calella, Pineda de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta i Tordera són les poblacions més afectades per la defoliació de la Lymantria dispar.