El dia 25 de febrer de 2003, el secretari d´Estat de l´Energia, Desenvolupament Industrial i de la PYME i president de l´Institut per a la Diversificació i Estalvi de l´Energia (IDAE), José Folgado, i el president de l´Institut de Crèdit Oficial (ICO), Ramón Aguirre, van signar la nova línia de finançament per a projectes de energies renovables, per un import de 179,7 milions d´euros. D´aquesta quantitat, 145 milions seran aportats per l´ICO i els 34,7 milions restants per l´IDAE. Ambdós organismes, que pertanyen al Ministeri d´Economia, han renovat un any més la línia de finançament d´inversions en energies renovables i eficiència energètica.
Els 145 milions aportats per l´ICO constitueixen l´import de la línia de crèdit destinada al finançament dels projectes d´eficiència energètica i energies renovables. Per una altra banda, els 34,7 milions d´euros aportats per l´IDAE formen part d´una partida pressupostària destinada tant a la bonificació de tipus d´interès de tota la tipologia de projectes com el suport directe als projectes d´energia solar tèrmica i solar fotovoltaica, de menys de 100 kwp.
La novetat principal d´aquest acord, vigent durant el present exercici, radica en el fort impuls institucional que se ha volgut donar al desenvolupament de l´energia solar tèrmica i solar fotovoltaica. Per això s´han integrat en un instrument financer únic, com es aquesta línia, els Programes de recolzament que continuava mantenint l´IDAE per aquestes dues tecnologies. La raó d´aquesta integració ha estat, tant donar resposta a las demandes del sector (tal com facilitar al màxim al usuari) ja sigui en procediments com en terminis, l´accés al suport públics a la energia solar.
Aquesta línia de finançament s´emmarca entre les actuacions previstes pel Pla de Foment de les Energies Renovables 2000-2010, i s´intenta aconseguir que al 2010 el 12% de consum d´energia primària a Espanya s´obtingui de fonts de energia renovable.
Mitjançant aquest nou acord, vigent fins desembre d´enguany, l´IDAE i l´ICO posen un total de 179,7 milions d´euros a disposició de totes les persones, físiques o jurídiques, de naturalesa pública o privada que vulguin finançar els seus projectes d´energies renovables.
La bonificació de tipus d´interès dels préstecs és de fins 3,5 punts percentuals, amb la qual cosa el tipus de interès final per al beneficiari pot arribar a ésser el de EURIBOR – 2,5 punts percentuals, depenent de la naturalesa del projecte.
L´interès és variable amb referència a l´Euribor a 6 mesos més un punt percentual. Una vegada aplicada la bonificació de l´IDAE (que pot ésser de 2 o 3,5 punts percentuals, depenent del projecte) el tipus d´interès final per al beneficiari serà d´Euribor -1 o Euribor -2,5. Els fons se facilitaran mitjançant el sistema de mediació es a dir, a través de les entitats financeres que se incorporin al conveni.
L´import màxim a finançar serà, amb caràcter general, del 70% del projecte, amb excepció de les tecnologies solars (tèrmica i fotovoltaica de < 100 kwp), que disposaran d´un finançament màxim del 96% i 89%, respectivament. Els préstecs tindran un termini de 5, 7 ó 10 anys, a elecció del beneficiari, amb un màxim de 2 anys de carència. En el cas dels projectes solars, disposen d´un termini únic de 7 anys, sense carència. Cada inversor podrà demanar préstecs per un import màxim anual de 6,3 milions d´euros.
A partir de la posada en marxa de la
de Finançament d´Energies Renovables i Eficiència Energètica ICO-IDAE durant l´any 2000 fins el desembre de 2002 s´han formalitzat 99 operacions de préstecs per un import de 92,07 milions d´euros, que han generat una inversió de 332,95 milions d´euros.
Per a més informació, consulteu la plana web de l’idae
,
correu electrònic
, Telf.: 91 456 49 00
El Consell Comarcal contractarà 180 persones per netejar les zones forestals de 15 municipis del Maresme
La inversió puja a 979.000 euros
A principis del mes de juny, començaran a treballar en tasques de neteja de boscos 180 persones que contracta el Consell Comarcal del Maresme amb el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquesta contractació s’emmarca dins els Plans d’Ocupació per a la neteja de boscos i zones arbrades malmeses pel temporal de neu del mes de març. En total s’invertiran 979.000 euros. D’aquests, 884.000 provenen del SOC per a la contractació dels treballadors i 95.000 els ha aconseguit el CCM a partir del departament de Governació per poder equipar el servei.El temporal que va afectar el Maresme els dies 7 i 8 de març va provocar importants danys forestals. Segons l’informe que va elaborar el Consell Comarcal i la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF’s) del Maresme, les nevades i les ventades van provocar desperfectes en el 54% dels boscos de la comarca amb una valoració econòmica de danys de 35,68 milions d’euros. Dels 18 municipis afectats, 15 van delegar en el Consell Comarcal la petició d’un Pla d’Ocupació que permetés recuperar les zones forestals. El Servei d’Ocupació de Catalunya ha acceptat la petició feta per l’administració comarcal i ha aprovat la contractació durant tres mesos de 180 persones desocupades. Hi treballaran els mesos de juny, juliol i agost i durant la darrera setmana de maig rebran la formació adient. El CCM, a més de seleccionar i contractar els treballadors, se n’encarregarà de la seva formació i de l’adquisició del material necessari per equipar les diferents brigades. Per la seva banda, els ajuntaments col·laboraran en la coordinació i organització de les brigades i els treballs que es realitzaran en el seu terme municipal. Els treballadors es distribuiran en 20 brigades de 5 persones que actuaran a les 2.800 Ha amb afectació greu i en 20 brigades de 4 persones per a treballar a les 6.592 Ha amb afectació moderada. El repartiment per municipis és el següent: ALELLA: 12 persones distribuïdes en 3 brigades. El municipi té 15 hectàrees de bosc amb afectació greu i 88 amb afectació moderada.
–ARGENTONA: 8 persones repartides en 2 brigades. 81 hectàrees de bosc es troben afectades greument i 566 tenen una afectació moderada.
–ARENYS DE MUNT: 8 treballadors en 2 brigades. El municipi té 245 hectàrees de bosc amb afectació greu i 429 amb afectació moderada.
–CABRERA DE MAR: 1 brigada de 5 persones. Treballaran en 14 Ha de bosc amb afectació greu i en 81 d’afectació moderada.
–CABRILS: 1 brigada de 5 persones. El municipi té 14 Ha de bosc afectadeds greument i 81 amb afectació moderada.
–CALELLA: 3 brigades de 4 persones. 51 Ha de bosc tenen afectació greu i 102 afectació moderada.
–DOSRIUS: 6 brigades de 5 persones. 331 Ha amb afectació greu i 1.016 amb afectació moderada.
–ÒRRIUS: 1 brigada de 5 persones. 23 Ha d’afectació greu i 181 d’afectació moderada.
–PREMIÀ DE DALT: 1 brigada de 5 persones. 73 Ha amb afectació greu i 80 amb afectació moderada.
–SANT ISCLE DE VALLALTA: 2 brigades de 4 persones. 371 Ha amb afectació greu i 669 Ha amb afectació moderada.
–SANTA SUSANNA: 1 brigada de 5 persones i 2 brigades de 4 persones. 294 Ha amb afectació greu i 378 Ha amb afectació moderada.
–TEIÀ: 1 brigada de 4 persones. 10 Ha amb afectació greu i 49 Ha amb afectació moderada.
–TIANA: 1 brigada de 5 persones. 12 Ha amb afectació greu i 59 Ha amb afectació moderada.
–TORDERA: 14 brigades de 4 persones. 1.163 Ha boscoses amb afectació greu i 2.616 Ha amb afectació moderada.
–VILASSAR DE DALT: 1 brigada de 5 persones. 74 Ha amb afectació greu i 172 Ha amb afectació moderada. Palafolls, Sant Cebrià de Vallalta, Malgrat de Mar i Pineda de Mar han fet la tramitació directament des de l’ajuntament.
Gairebé 1.300 estudiants maresmencs van participar el curs passat en el programa “L’Aigua del Maresme” impulsat pel Consell Comarcal
L’aigua és un bé escàs. Un recurs natural del qual gaudim i del qual tots i totes hem de tenir cura. Aquest missatge de sensibilització, de respecte i de cura del nostre entorn és el que transmet el programa d’educació ambiental “L’Aigua del Maresme” que el Consell Comarcal posa a disposició dels centres docents del Maresme. Durant el curs passat 54 grups d’escolars hi van participar fent visites guiades a l’estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Palafolls i a l’estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sant Pol de Mar.El programa d´educació ambiental l´Aigua del Maresme vol conscienciar els nens i joves de la comarca de la necessitat de no malbaratar un recurs tan escàs i necessari com és l’aigua. Amb aquesta finalitat posa a disposició dels centres escolars de la comarca el web
./aigua que fa una passejada virtual pel cicle de l´aigua i que aporta tot un seguit de fitxes didàctiques que serveixen com a material de suport i d´aprenentatge. Visites guiades A banda d´aquest recurs on-line que és utilitzat fins i tot per centres docents d´altres comarques, el CCM ofereix als escolars la possibilitat de fer visites guiades a l´estació de Tractament d´Aigua Potable (ETAP) de Palafolls i visites guiades a l´Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Sant Pol de Mar. Cadascuna d´aquestes visites té una durada de 2 hores i es poden fer per separat o conjuntament. En el cas de l´ETAP, es mostra als alumnes el camí que segueix l´aigua des de la seva captació fins que surt per l´aixeta de casa i a l´EDAR de Sant Pol de Mar s´expliquen els processos físics i biològics que intervenen en la depuració de l´aigua per tal que quan sigui retornada al mar no produeixi contaminació. Durant el curs 2005-2006, 54 grups (en total 1.264 estudiants) van realitzar aquestes visites. Tot i que el programa educatiu va destinat als alumnes dels centres d´ensenyament de tota la comarca, des de tercer de primària fins a batxillerat, els materials didàctics estan dissenyats especialment per als alumnes de primer i segon d´ESO. Majoritàriament els grups que van seguir les visites a l´ETAP i/o a l´EDAR van ser estudiants d´ESO de segon i de tercer. També però, a petició dels centres docents es van organitzar visites de grups de tercer i de quart de primària. Davant de l´èxit del programa, el Consell Comarcal del Maresme manté aquesta oferta educativa aquest curs. Les escoles que hi estiguin interessades poden demanar més informació al telèfon 618 30 68 20 o enviant un correu electrònic a l´adreça:
aigua.maresme@ccmaresme.cat
El Consell Comarcal elabora un estudi sobre els costos que assumeixen les empreses del Maresme per fer una gestió correcta de les seves aigües
En els últims anys les empreses maresmenques han fet un important esforç econòmic per reduir el consum o per millorar la qualitat de les aigües abans d’abocar-les al clavegueram, però no existeix cap document, estudi o informe que reculli les actuacions i inversions realitzades per les empreses privades en aquest àmbit. El Consell Comarcal del Maresme ara en fara un.
El Consell Comarcal del Maresme, com a ens gestor dels sistemes de sanejament de la comarca, ha endegat un estudi per fer visible la situació actual del teixit empresarial del Maresme que utilitza l’aigua com a part fonamental en el seu procés industrial. Aquest estudi es realitza en un moment difícil per aquestes empreses tota vegada que la manca de pluja ha activat el decret de sequera.
El Consell Comarcal realitza des de fa 10 anys el control d’abocaments de les aigües residuals industrials que fan les empreses a les xarxes municipals de sanejament i als col·lectors comarcals per evitar episodis de contaminació a tots els municipis del Maresme, excepte a Tordera, Montgat i Tiana.
En aquests anys, els inspectors han detectat una substancial millora del tractament de les aigües residuals industrials al Maresme com a conseqüència de les inversions realitzades per les empreses. Una despesa que no sempre pot ser repercutida en el producte final, més ara amb l’actual conjuntura econòmica.
L’estudi que ha començat a elaborar el CCM té com a objectiu fer aflorar aquest conjunt d’inversions assumides per l’es empreses maresmenques per aconseguir una correcta gestió de les seves aigües. En aquests moments s’està en fase de recollida de dades i està previst que l’estudi pugui estar acabat el mes de juliol de 2008.
El Consell Comarcal demanarà a l’ACA consignació pressupostària per protegir diverses instal·lacions de sanejament
Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.
Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.
Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.
“El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.
La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.
Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.
En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.
El Consell Comarcal del Maresme reclama que es duguin a terme les actuacions de regeneració de platges previstes a Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar
El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat una moció en la qual s’insta als representants del Ministerio de Medio Ambiente i del Ministerio de Fomento, per part de l’Estat, i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, per part de la Generalitat, a reunir-se amb els alcaldes dels municipis de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar per concertar i programar les actuacions previstes tant per compensar la pèrdua de sorra a les platges com per garantir l’estabilitat de la façana marítima.
Aquesta moció, subscrita per tots els grups polítics amb representació comarcal, s’ha presentat arrel de les declaracions de la Ministra de Medio Ambiente, el passat 9 de maig, en el sentit que des del seu departament no s’actuaria sobre les malmeses platges que pateixen constants pèrdues de sorra com a conseqüència de la construcció de ports o d’altres infraestructures. A la moció s’explica que es comparteix com a declaració d’intencions i d’actuacions de cara al futur aquest posicionament, però es recorda que les platges de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar ja tenien programada una actuació de regeneració, que els ajuntaments afectats porten més de nou anys fent gestions reivindicant una solució i que en els casos concrets de Cabrera de Mar i de Vilassar de Mar mai s’ha fet cap aportació de sorra per compensar la degradació constant que pateixen les seves platges des de fa 12 anys. En aquest període de temps hi ha trams de platja que han desaparegut quan abans tenien més de 80 metres de sorra. A aquest fet, se suma el constant risc que pateix la via de Renfe i d’altres infraestructures de sanejament.
Per tal de poder observar sobre el terreny la dramàtica situació de les platges d’aquests municipis, el Ple del CCM va acordar convidar als representants dels Grups parlamentaris del Congrés de Diputats i del Parlament de Catalunya a visitar les zones afectades acompanyats dels alcaldes i regidors dels diferents municipis.
Tot i que la moció fa especial èmfasi en la situació del litoral d’aquests tres municipis del Baix Maresme, també demana a les administracions competents la realització d’un estudi de solucions per garantir i estabilitzar totes les platges de la comarca.
Per consultar el text íntegre de la Moció, Cliqueu aquí
Municipis del Maresme es veuen afectats per una plaga de papallones Lymantria dispar
 |
 |
Es diu Lymantria dispar. També se la coneix com “eruga peluda del suro” o “lagarta peluda”. És una espècie autòctona que neix als boscos d’alzines. Primer és una eruga i quan arriba a la fase adulta es converteix en papallona. La transformació sol produir-se a finals del mes de juliol, però aquest any les condicions climatològiques han fet avançar el procés i augmentar-ne la població fins al punt de ser declarada plaga. La proliferació d’aquestes papallones ha fet saltar les alarmes a molts municipis del Maresme, però tot i la espectacularitat i la molèstia que ocasionen, són inofensives per a l’èsser humà i els experts asseguren que en uns dies es reduirà la seva presència d’una forma natural.
El fenòmen és habitual i se sol detectar una plaga de Lymantria cada 7 / 8 anys en diferents punts del planeta.
Aquest insecte pot afectar diferents espècies forestals, les més habituals són les alzines sureres i les alzines, encara que també ha arribat a atacar algunes varietats de pins. Les femelles posen entre 200 i 500 ous al tronc i a les fulles dels arbres i, normalment al maig, neixen les erugues que, tot i ser molt similars a la processionària, no tenen efectes urticants per a les persones o els animals. En dos mesos, aquestes erugues peludes completen el seu desenvolupament transformant-se en les papallones que han arribat a diferents municipis del Maresme, principalment del centre i nord de la comarca.
La majoria d’exemplars detectats en els núclis urbans són mascles. Són els que tenen capacitat de recòrrer grans distàncies. En canvi, les femelles, més grans i més pessades, tenen poca capacitat de vol.
Tenint en compte que és un insecte inofensiu, els experts no aconsellen l’ús de de tractaments químics i asseguren que la població d’aquests insectes s’anirà reduint de forma natural els propers dies tant pel seu cicle vital com per l’acció dels seus depredadors naturals.
Pel que fa a l’efecte que la plaga està tenint sobre els boscos maresmencs, encara s’ha de fer una avaluació. S’ha de tenir en compte que al Maresme hi ha unes 17.000 alzines i unes 3.000 alzines sureres.
Podeu tenir més informació sobre la Lymantria dispar en aquesta fitxa de plagues forestals publicada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat:
Oberta la consulta sobre l’avaluació ambiental del PLATER per a les entitats i administracions locals
La Generalitat posa a disposició de les entitats i administracions públiques locals, la consulta del Document Inicial Estratègic del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER.
Aquest pla ha d’establir els criteris per a la instal·lació d’energies renovables a Catalunya i ha de facilitar el compliment de les fites necessàries en aquest àmbit per a la transició energètica de la comunitat autònoma cap a un model descarbonitzat l’any 2050 amb la implantació de 23.136 MW i 19.394 MW d’energia eòlica terrestre i solar fotovoltaica a terra, respectivament. Així doncs, és necessari crear un pla territorial que ordeni el desplegament i tingui en compte els criteris de protecció mediambiental, paisatgística i urbanística, entre altres.
Aquest document haurà de determinar les directrius generals de la distribució arreu del territori de les instal·lacions d’aprofitament de les energies renovables, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, però també d’altres instal·lacions singulars necessàries per fer efectiva la transició energètica a Catalunya. També haurà d’establir tant les prioritats com els estàndards i normes de distribució territorial necessàries per a la implantació d’energies renovables a Catalunya, incloent-hi mesures per minimitzar els seus impactes. Finalment, haurà de concretar, si s’escau, l’obligació de reserva de sòl per a aquest tipus d’instal·lacions.
Aquesta consulta es tracta d’un espai d’interlocució per a entitats, organitzacions i administracions locals amb la finalitat de fer al·legacions, comentaris i aportacions al Document Inicial Estratègic del PLATER, un informe que pretén proporcionar tota la informació i especificacions establertes a la legislació per tal d’iniciar el procediment d’avaluació del PLATER. La participació estarà oberta fins al 30 de juny i la documentació objecte de la consulta es podrà descarregar en el següent enllaç: document inicial estratègic del PLATER
Les dues vies de consulta són les següents:
– Entitats: a través del Portal de consultes de la Generalitat.
– Administracions locals a través d’EACAT: Inici > Tràmits > Catàleg > ACC Avaluació Ambiental Estratègica > Resposta a la consulta.
Formació en comptabilitat energètica mitjançant la plataforma “GEMWEB” per a tècnics municipals
L’Agència Comarcal d’Energia (ACE) del Consell Comarcal organitza una formació específica per a responsables de la gestió energètica dels Ajuntaments del Maresme. En la sessió, que se celebrarà el proper 20 de setembre, s’explicarà el funcionament de la plataforma de comptabilitat energètica GEMWEB.
Aquesta eina permet reduir el consum energètic dels equipaments i enllumenats municipals facilitant una important disminució del cost econòmic.
El Consell Comarcal del Maresme, compromès amb la mitigació dels efectes del canvi climàtic, dóna suport als municipis en les estratègies locals encaminades a l’eficiència energètica i a la reducció d’emissions de CO2.
Data: 2018-09-20
Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme
Adreça: Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró
Adreça: de 9:00h a 14:00h
Ho organitza: Consell Comarcal del Maresme
El Consell Comarcal ultima la creació de l’agència de boscos del Maresme
El Consell Comarcal del Maresme va anunciar ahir al Consell d’Alcaldes i al Ple de la Corporació la propera creació de l’agència de boscos del Maresme que tindrà com a principal objectiu impulsar una gestió forestal sostenible que permeti preparar el pulmó verd de la comarca per afrontar els efectes del canvi climàtic.
El Maresme és una de les comarques amb més massa forestal, el 65% del territori està ocupat pels boscos. La manca de gestió forestal, els episodis de sequera i l’aparició de plagues, com el Tomicus, estan provocant estralls que poden tenir greus conseqüències per al territori en cas de pluges torrencials o d’incendis forestals. Davant d’aquesta situació que afecta a tots els municipis del Maresme, el Consell Comarcal ha endegat dues línies d’actuació. La primera és intentar frenar la propagació de la plaga de Tomicus i la segona avançar cap a una gestió forestal sostenible definint territorialment el model de bosc més resistent a les noves condicions ambientals que, segons l’informe sobre el canvi climàtic a Catalunya publicat el gener de 2017, apunta a un augment de les temperatures amb onades de calor crítiques. Les dues línies de treball són complementàries i executables en el temps. Pel que fa a la primera, el Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir sol·licitar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat la declaració de Zona d’Urgència dels Boscos del Maresme i, en els propers dies, mantindrà una reunió amb la Diputació de Barcelona per demanar més ajuts en la neteja dels arbres morts. Paral·lelament està treballant en la creació de l’Agència de Boscos del Maresme que té com a objectiu impulsar el treball coordinat de tots els agents implicats (administracions: ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació i Generalitat; i agents privats: associacions de propietaris), facilitar la gestió conjunta dels boscos, impulsar la contractació agregada dels treballs forestals, facilitar suport tècnic als ajuntaments i generar un debat transversal que contribueixi a un pacte territorial de gestió sostenible dels boscos maresmencs. Tenint en compte que el 95% dels boscos són de propietat privada (4.500 propietaris), l’Agència també treballarà coordinadament amb les 3 associacions de propietaris forestals. Per això, continua fent una crida perquè els propietaris forestals s’associïn.