Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El Consell Comarcal adjudica a Factor Energia electricitat pública del Maresme per valor de 5 milions d’euros

Els ajuntaments estalviaran un 13,5% en la seva factura elèctrica

  


El Consell Comarcal del Maresme ha completat avui el procés de licitació de les pòlisses de subministrament elèctric que actualment tenen contractades els 30 ajuntaments del Maresme i el propi Consell Comarcal. Factor Energia ha estat l’empresa a qui s’han adjudicat avui les 970 pòlisses de més de 10 kW de potència contractada que quedaven per licitar. Aquesta comercialitzadora és la mateixa adjudicatària de les pòlisses que es van subhastar al mes de juliol.


El Consell Comarcal va obrir el procés de compra agregada d’energia el passat 21 de juliol amb l’objectiu d’aprofitar la liberalització del mercat per intentar reduïr la factura elèctrica que paguen les administracions locals del Maresme. Aquest procés s’ha completat avui amb l’adjudicació a Factor Energia de totes les pòlisses a subhasta per un import total de 5.020.959,53 euros anuals. La despesa prevista era de 5.807.000 euros, el que representa un estalvi del 13,54%. Amb aquesta subhasta, el Maresme es converteix en el primer territori de l’Estat espanyol en agregar la demanda de més d’un municipi per contractar l’energia elèctrica a la recerca d’economies d’escala. El Consell Comarcal del Maresme ha desestimat treure a subhasta els lots corresponents a pòlisses d’una potència contractada igual o inferior a 10 kW. El motiu és que el govern ha fixat per a elles una Tarifa d’Últim Recurs (TUR) tan baixa, que no deixa marge perquè les comercialitzadores la puguin millorar, per tant, el més rendible per als municipis és romandre a la TUR.

Jornada sobre els efectes de la crisi a la gestió dels riscos naturals des de l’administració local

La Vicepresidenta Primera del Consell Comarcal del Maresme, Marisa Ferreras, inaugurarà divendres la jornada tècnica en la qual es debatrà com està afectant la crisi a la gestió, per part de l’administració local, dels riscos naturals. Es parlarà, des del vessant tècnic, de diferents temes relacionats amb la prevenció i gestió del risc ambiental, especialment el manteniment de lleres i els incendis forestals. La cloenda serà a càrrec del Conseller Delegat de Medi Ambient del CCM, Antoni Valls
.

Podeu consultar el programa clicant sobre la imatge:

 

Data: 2014-05-09

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme

El Consell Comarcal i la gestió de residus

Des de 1998, per delegació dels municipis, el Consell Comarcal del Maresme gestiona la recollida selectiva, adaptant-se al model escollit per cada municipi (contenidors en superfície, soterrats, porta a porta o mixta) i el transport fins a les plantes de tractament de tres fraccions de residus municipals: envasos/embalatges lleugers, vidre i paper/cartró. D´aquesta manera i aprofitant les economies d´escala, es genera un estalvi pels municipis adherits al sistema.

La recollida selectiva de les tres fraccions esmentades es complementa amb:



  • Dosrius: recollida de rebuig, orgànica, voluminosos i restes vegetals.

  • Santa Susanna: recollida de rebuig i orgànica.

  • Pineda de Mar, Santa Susanna i Palafolls: recollida porta a porta a grans productors de les fraccions paper/cartró i vidre.

  • Palafolls: recollida porta a porta a grans productors de la fracció orgànica.

  • La recollida porta a porta a grans productors incrementa la quantitat i qualitat del residu i evita sobreeiximents a les àrees d’aportació convencionals.




El Consell Comarcal també gestiona, per delegació dels municipis, LES DEIXALLERIES MANCOMUNADES  d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta i la de la Vallalta (Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar).




 


El darrer servei que el Consell Comarcal del Maresme ha posat a disposició dels municipis és la DEIXALLERIA MÒBIL, un camió amb una gran caixa separada interiorment en diferents compartiments per facilitar la recollida selectiva dels residus (aquells pels quals no hi ha un contenidor específic). És un sistema de suport als municipis que no compten amb una deixalleria fixa i, en general, per apropar el servei a tots els ciutadans ja que es pot situar en llocs de pas i de fàcil accés. A més, la deixalleria mòbil no es limita a la recepció de materials, sinó que també informa i dóna resposta als dubtes sobre reciclatge que puguin plantejar els ciutadans. Actualment disposen d’aquest servei els municipis de Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta.


La planta de tractament de la brossa reduirà encara més les emissions gràcies a una inversió de més de 4 milions d’euros

El projecte de millores el subvenciona en un 80% la UE i estarà llest el 2004

El Fons de Cohesió de la Comissió Europea ha atorgat a la Planta de Tractament de Residus Urbans del Maresme una ajuda econòmica per tal d´adaptar la instal·lació a les futures normatives comunitàries sobre la incineració de residus i les emissions a l´atmosfera.


Tot i que la planta compleix amb escreix amb els límits d´emissions a l´atmosfera permesos per la normativa vigent, en previsió del futur marc legal de la Unió Europea que entrarà en vigència el 28 de desembre de 2005, el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme va sol·licitar una subvenció amb la finalitat d´adequar l´equipament.

El projecte d´adaptació de la instal.lació presentat al Fons de Cohesió, pressupostat en 4.102.112 euros, comporta les següents actuacions:

. Implantació d´un nou sistema per a la reducció de les emissions d´òxid de nitrogen que serà un sistema de reducció selectiva no catalítica (SNCR) amb utilització d´urea.

. Susbstitució dels actuals electrofiltres per filtres de mànegues.

. Adequació dels sistemes de mesura d´emissions gasoses per xemeneia per fer mesures en continu d´elements que ja es feien fins ara com les partícules totals, el monòxid de carboni i l´àcid clorhídric, i d´altres mesures que s´afegeixen amb la nova normativa, com són l´àcid fluorhídric, el carboni orgànic total i el diòxid de sofre.

L´ajuda econòmica que ha aprovat el Fons de Cohesió de la Comissió Europea cobrirà el 80% del projecte i el 20% restant el finançarà la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient de la Generalitat.

L´adaptació de les instal.lacions està previst que estiguin en funcionament abans del desembre de 2004.

Emissions de dioxines i furans

La injecció de carbó actiu a la Planta de Residus Sòlids Urbans del Maresme ha fet rebaixar substancialment el volum d´emissions de dioxines i furans a l´atmosfera.

Des que aquest sistema es va posar en marxa l´estiu del 2000, en els controls periòdics s´ha apreciat una davallada de les esmentades emissions, que en tot moment s´han situat per sota dels límits recomanats i dels que seran límits obligatoris a partir del 28 de desembre del 2005: 0,1 ng/Nm3.

Concretament, el promig d´emissions registrat durant el 2002 ha estat de 0,0218 ng/Nm3, mentre que en el 2001 va ser de 0,0231 ng/Nm3.

La rebaixa ha estat causada per una millora en l´afinament de la dosificació del carbó actiu, que acostuma a ser d´aproximadament 1 quilogram de carbó actiu per cada tona de residu incinerat.

Entrades de residus a la planta

Pel que fa al balanç de recollida de residus de 2002 de Mataró destaca l´assoliment i millora del compromís establert pel Ple Municipal d´abril de 2002 en el qual es comprometia a reduir les entrades a la Planta de Tractament de Residus del Maresme en un 4,36%, tot i que el resultat final ha estat d´un 5% de disminució de les tones entrades.

El resultat, però, de les entrades de tots els municipis de la comarca del Maresme se situa en una reducció global del 0,60%.

Comença la tercera fase del programa de control de l’expansió del mosquit tigre

 

17 dels 23 municipis que han seguit aquest estiu el programa de control de l’expansió del mosquit tigre a la via pública han confirmat al Consell Comarcal del Maresme que duran a terme la tercera fase que consisteix a tornar a tractar amb larvicida els embornals sifònics (aquells que conserven aigua i que poden convertir-se en focus de cria de mosquits tigre).

Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, El Masnou, Malgrat de Mar, Montgat, Pineda de MarPremià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Vilassar de Dalt són els municipis on es durà a terme aquest tercer tractament a partir d’avui.

El programa de control de l’expansió del mosquit tigre és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme per ajudar els ajuntaments en la seva lluita contra aquesta plaga. L’aposta ha estat la de controlar la reproducció del mosquit mitjançant l’aplicació d’un larvicida específic en els principals punts de cria que es troben a l’espai públic (els embornals sifònics). Les actuacions van començar el mes de juny amb una primera aplicació. Al juliol es va fer la segona i ara s’ha iniciat la tercera.

El cost de les dues primeres intervencions, que es va fer a 23 municipis, va ser assumida íntegrament pel Consell Comarcal del Maresme. Aquesta tercera la financen els ajuntaments, però està coordinada pel CCM que és qui ha contractat l’empresa especialitzada que realitza els tractaments. Al fer la contractació conjunta, s’ha aconseguit un preu molt competitiu: cada embornal costarà 1,13€.

Hi ha 3 municipis més: Premià de Mar, Arenys de Munt i Canet de Mar que també realitzaran aquesta aplicació de larvicida, però ho faran pel seu compte.

Amb aquest tractament es donarà per acabat el programa d’actuació a la via pública durant el 2011 tota vegada que quan arriba l´hivern i les temperatures baixen per sota dels 10ºC, els ous no eclosionen i els adults moren. S’ha de tenir en compte, però, que no es pot baixar la guàrdia perquè els ous són resistents al fred i passat l´hivern, amb la pujada de les temperatures i l’arribada de les primers pluges de primavera, surten les primeres larves dels ous hivernats. Per evitar-ho cal mantenir un constant control sobre els elements susceptibles d’acumular aigua.

Veieu els consells per actuar contra el mosquit tigre a les cases  CLICANT AQUÍ

El Conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, presidirà la V Trobada de voluntaris i voluntàries de les ADF del Maresme

 


El proper diumenge, 17 d’abril, tindrà lloc la celebració de la V Trobada de Voluntaris i Voluntàries de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme que aplega un total de 370 persones. Aquest any, la trobada es farà a Santa Susanna i comptarà amb l’assistència del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Salvador Milà, que dirigirà unes paraules als assistents a les 10:30h.


La celebració de la Federació d’ADF’s es farà al restaurant La Siesta, a Can Mas de Dalt de Santa Susanna i suposa un tret de sortida per a la temporada que requereix més vigilància forestal a causa del risc d’incendis. Precisament, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ja ha anunciat que aquest any està considerat d’alt risc d’incendis forestal a causa de l’escassetat de pluges. Entre els mesos de juny i octubre de l’any 2004 el personal que integra les ADF de la Federació del Maresme va realitzar un total de 14.442 hores de vigilància, tasques de prevenció i d’extinció d’incendis forestals i les patrulles van recórrer 37.320 quilòmetres de terreny forestal. La Federació d’ADF’s la integren 12 Agrupacions que apleguen 27 municipis del Maresme i 7 municipis del Vallès Oriental i el Consell Comarcal del Maresme.

El Maresme amplia la xarxa d’estacions meteorològiques

Ja són 16 les estacions meteorològiques amb les que compta el servei Meteomar per seguir l’evolució del temps i poder fer una predicció acurada a les diferents zones de la comarca.

La darrera a incorporar-hi ha estat la de Calella. Una estació completament automatitzada situada al nord del Far de la població que permet obtenir dades en temps real i en tot moment.

Es registra la temperatura, la humitat, la pluja, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar neta, la radiació ultraviolada i la pressió atmosfèrica. Tota aquesta informació classificada amb els seus valors màxims, mínims i mitjans s’envia en intervals de 5 minuts i queda recollida al web de Meteomar, igual que ho fan les estacions de Tiana, El Masnou, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Mataró EDAR, Mataró Centre, Dosrius (Can Massuet), Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt (Collsacreu), Arenys de Mar, Calella, Montnegre (Sant Iscle de Valallta), Hortsavinyà (Tordera), Pineda de Mar, Palafolls i Tordera Centre.

La instal·lació, que té 10 metres d’alçària per poder pendre la mesura oficial de la velocitat del vent, ha estat possible per la implicació del Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Calella i la Diputació de Barcelona.

La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, conjuntament amb l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini i altres responsables de l’ajuntament de la població han fet una visita a la nova instal·lació per conèixer de primera mà el seu funcionament.

El Maresme, una comarca que anys enrera era notícia per les rierades, torna a estar considerada com a territori molt vulnerable als efectes del canvi climàtic. L’anàlisi dels episodis viscuts en els darers anys, corrobora que el territori haurà d’estar preparat per gestionar epìsodis de pluges torrencials, onades de calor i activar els mecanismes de protecció de les persones i els béns. El Consell Comarcal pot facilitar aquesta informació propera i fiable gràcies a les 16 estacions meteorològiques desplegades en el territori.

Jornada Tècnica: La Gestió Integral de les Rieres al Maresme

 


El Consell Comarcal del Maresme ha organitzat una jornada tècnica que es durà a terme el divendres 4 de juny a Alella per conèixer i debatre diferents aspectes relacionats amb la gestió integral de les rieres del Maresme. Els temes a l’entorn dels quals girarà la trobada són els fonaments hidrogeològics, naturals i legals; l’ordenació de les rieres i les tècniques de manteniment i restauració sostenibles. En l’organització d’aquesta jornada hi han col.laborat l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ajuntament d’Alella, la Federació de les ADF del Maresme i Naturalea Conservació.


LA GESTIÓ INTEGRAL DE LES RIERES AL MARESME Fonaments hidrogeològics, naturals i legals. Ordenació de rieres. Tècniques de manteniment i restauració sostenibles {n}Can Lleonart, Alella Divendres, 4 de juny de 2004{n} Programa 9.30h. Presentació de les jornades a càrrec de Josep Jo i Munné, Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del consell comarcal del Maresme, i d’Alex Asensio i Ferrer, regidor de Sostenibilitat i Infraestructures de l’Ajuntament d’Alella. 9.45h. la 1era conferència Fonaments hidrogeològics de les rieres al Maresme, a càrrec del Sr. Josep Gutiérrez Camarós, Llicenciat en Geologia
10.15h. Les rieres al Maresme. Medi natural i ecosistemes, a càrrec del Sr. Francesc Sabater, Doctor en Biologia. Departament d´Ecologia. UB.
11.00h. Les rieres. Marc legal. Competències municipals i de la Generalitat de Catalunya, fonts de finançament, a càrrec del Sr. Xavier Latorre, cap de la unitat territorial Tordera-Besòs de l´Agència Catalana de l´Aigua.
11.45h Café
12.15h. La Directiva Marc de l’Aigua i les rieres litorals, anàlisi del seu estat ecològic, a càrrec del Sr. Antoni Munné, Llicenciat en biologia, Àrea de Planificació de l´Agència Catalana de l´Aigua.
13.00h. Restauració de rieres. Tècniques de bioenginyeria. Solucions i problemes, a càrrec del Sr. Albert Sorolla, Biòleg, Naturalea Conservació
13.45h. Dinar
16.00h. Manteniment de rieres. Desbrossades selectives, neteja de residus. Solucions i problemes. Visita de camp d´actuacions de manteniment i restauració de rieres realitzades pel Consell Comarcal del Maresme i finançades per l´Agència Catalana de l´Aigua, amb aplicació de tècniques de bioenginyeria i tradicionals, a càrrec del Sr. Oriol Bassa, Enginyer de Forests, Àrea de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Maresme, Federació ADF Maresme
18.00h Finalització de les jornades Altres dades d´interès {.d}La jornada va adreçada a tècnics municipals responsables de la gestió de rieres (enginyers, arquitectes, tècnics de medi ambient, tècnics de serveis i manteniment) a regidors d´urbanisme, medi ambient i serveis i a professionals del sector.
-S´entregarà certificat d´assistència
-Drets d´inscripció: Públic en general, 20 €. Estudiants, 10 €. Ingrés al compte de la Caixa nº 2100 0354 12 0200171712, prèvia inscripció telefònica.
-Places limitades per rigorós ordre de pagament.
-Informació i inscripcions: Tel. 93.750.98.63. (en hores d´oficina){.d} Col·labora: -Agència Catalana de l´Aigua -Ajuntament d´Alella -Federació de les ADF del Maresme -Naturalea Conservació

Reunió de treball per avançar en la lluita contra el Tomicus

 

El Consell Comarcal ha convocat el regidors i tècnics de medi ambient municipals, tècnics dels Parcs i ADF’s a una reunió de treball en la qual s’exposaran els darrers treballs realitzats per delimitar les zones de bosc afectades per plagues, en concret la imatge aèria captada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat.

Les dades d´aquest vol han de ser ara contrastades a camp: comprovar que l’afectació és per Tomicus i la georeferenciació dels polígons afectats.  

Data: 2016-09-30

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)

Declaració d’Emergència Climàtica

Aprovada per unanimitat en el Ple del Consell Comarcal del Maresme del 16 de març de 2021


El Canvi Climàtic és el major repte de la humanitat per a les properes dècades. Hi ha un ampli consens en la necessitat de que les emissions de CO2 tendeixin a 0 fins a meitat de segle i cal estar preparats per afrontar aquesta transició energètica i organitzativa de la societat que comportarà canvis substancials en tots els àmbits. Per altra banda, l’augment de la temperatura del planeta per raons antropogèniques és una evidència científica que influeix significativament en la meteorologia i els ecosistemes. A més, encara que reduïm de forma dràstica les emissions, la inèrcia dels gasos d’efecte hivernacle continuarà incrementant l’escalfament mitjà de tot el planeta. Necessitem adaptar-nos a les noves realitats que ens aboquen els models predictius, on els efectes climàtics extrems seran cada cop més freqüents (onades de calor, temporals, incendis, sequera, espècies invasores…) i els recursos naturals cada cop més escassos.

La Comarca del Maresme

La comarca del Maresme és una de les més poblades de Catalunya i a l’hora una de les més vulnerables segons totes les prediccions i models científics. Tenim una orografia i una disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars: 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys; i 16 municipis molt poblats front del mar amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural. Tenim, per tant, dos tipologies de territoris dins d’una mateixa comarca que comparteixen les mateixos riscos front el canvi climàtic. 

Dins d’aquests riscos climàtics, cal destacar l’aigua com un dels recursos essencials que patirà més pressió per culpa del Canvi Climàtic, especialment al Maresme. S’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat del 10-15%, que tensionarà la demanda i pot generar conflictes territorials. Cal preparar, per tant, a la comarca amb recursos propis i/o alternatius als actuals.

Els boscos del Maresme són un altre recurs ecològic de la comarca que ja està en un seriós perill, tant per l’atac biòtics per culpa de les sequeres (27 dels últims 32 estius han sigut més secs del normal a l’Observatori Fabra de Barcelona) com per la manca de gestió forestal que incrementa enormement el risc d’incendi. Un risc que pot esdevenir en danys personals si no s’actua amb una alçada de mires suficient com per poder emprendre actuacions que tinguin el compte el Canvi Climàtic com a element fonamental en la gestió d’aquest recurs. 

L’augment del nivell del mar (el nou mapa elaborat per la Nasa preveu una pujada de 24 cm a la costa catalana en 10 anys) i els temporals cada cop més intensos seran nous riscos associats al Canvi Climàtic que obliguen a preparar i adaptar les infraestructures actuals així com repensar el model de gestió actual de la costa, amb les repercussions derivades cap al turisme i, per tant, cap a l’economia.

No menys important és la necessitat, dictada ja per Europa com a política prioritària, de disminuir les emissions de CO2. Es pot realitzar des de la gestió i política municipal, com podria ser la disminució de les emissions de gasos derivades de la incompleta separació dels Residus, increment en la instal·lació d’energies renovables, increment de la mobilitat sostenible i de proximitat o increment de la consciència ciutadana vers al Canvi Climàtic amb efectes positius per a les properes generacions. 

En relació a la conscienciació de la població, el resum executiu del Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya elaborat per la Generalitat (amb la participació de més de cent quaranta autors i quaranta revisors, tots científics i experts tècnics rellevants) en parla àmpliament i li confereix una importància cabdal, qualificant-lo com a objectiu essencial, ja que les mesures que s’han de prendre o es prendran afectaran l’àmbit personal i, per tant, sense aquesta consciència sobre el repte del canvi climàtic difícilment es podran implantar. 

En tots aquests aspectes, el Consell Comarcal del Maresme té una llarga trajectòria en la gestió d’infraestructures supramunicipals i és el punt de referència per molts ajuntaments en Sanejament, Recollida de Residus, Boscos, Inspecció, Meteorologia, Control d’espècies invasores i Energia. A l’any 2016, el Consell Comarcal del Maresme va aprovar en el seu ple com a línia estratègica la implicació de la institució en l’àmbit del Canvi Climàtic ja que respon a aquest caràcter supramunicipal i a l’hora som bons coneixedors del territori, els ecosistemes, el teixit social i les infraestructures, a més de comptar amb la proximitat dels polítics que formen part del Consell Comarcal del Maresme i dels Ajuntaments. 

El Consell Comarcal del Maresme està preparat i pot contribuir de la millor forma per acompanyar als ajuntaments, ja sigui de forma individual i de forma conjunta, en les seves polítiques de mitigació i adaptació aportant recursos tècnics, de gestió o establint ponts amb altres administracions que sumin, i d’aquesta forma s’aconsegueixi una implantació efectiva i pràctica de les estratègies per augmentar la resiliència de la comarca. Com a mostra del compromís de la institució, el Consell Comarcal va adherir-se als compromisos derivats de la 1ª Cimera d’Acció Climàtica organitzada per la Generalitat de Catalunya en el ple de l’octubre de 2020, establint una sèrie d’accions en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, la neutralitat en carboni, economia circular, divulgació i coneixement de l’impacte ecològic.

I per tot això, S’ ACORDA: 

Declarar la situació d’emergència climàtica per tal d’assolir els objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic establerts a la Llei 16/2017, de l’1 d’agost i aconseguir una comarca més adaptada als nous escenaris climàtics que esdevindran. 

Amb aquesta finalitat, el Consell Comarcal del Maresme, assumeix els compromisos següents

  1. Iniciar els tràmits per la creació de l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme, quines funcions principals es dirigiran a concretar accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2, mesures adaptatives a les conseqüències de Canvi Climàtic, comunicació dels efectes, formació en mitigació i adaptació, promoció d’acords en l’àmbit públic, gestió d’ajuts i tràmits de subvencions, suport als Ajuntaments en el procés de transició en la descarbonització de seu territori i augment de la resiliència i altres que es considerin oportunes. 

2. Creació d’una Mesa de treball per d’adaptació al Canvi Climàtic de la comarca del Maresme com a fórmula participativa, inclusiva i transversal de la societat civil, els actors econòmics, l’àmbit científic i l’administració en la configuració de prioritats d’acció front els futurs esdeveniments adversos i el clima canviant.

3. Comunicar a la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, així com a d’altres organismes i entitats relaciones amb l’emergència climàtica, del contingut i els compromisos d’aquesta moció.