Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Consells d’autoprotecció en casos d’aiguats i inundacions

Abans que arribi el període de pluges cal que:



  • Comproveu on es troben localitzats l’interruptor general del corrent elèctric i les claus de pas de l’aigua i del gas a casa vostr

  • Preveniu el deteriorament de la teulada i les terrasses per evitar filtracions que puguin afectar l’estructura de l’edifici

  • Reviseu periòdicament la teulada i mantingueu nets els baixants i desguassos d’aigua de pluja, especialment als patis o als terrats dels edifici

  • En soterranis i locals amb possibilitats d’inundació, cal que prevegeu mesures de protecció i disposeu d’eines per treure l’aigua (bombres d’aigua, etc)

  • Tingueu elements d’utilitat a mà, com ara: un transistor, una llanterna, els medicaments indispensables, roba de protecció (impermeables, botes d’aigua, etc.) i la documentació personal.

  • Al cotxe, també és recomanable portar una llanterna, roba d’abric i roba de protecció per a l’aigua, una farmaciola i mapes de carreteres.

  • No oblideu portar el telèfon mòbil carregat: us permetrà demanar ajut en el cas que patiu una emergència


 





































































Consells d’autoprotecció en casos d’aiguats i inundacions

Si us sorprenen precipitacions importants a l’exterior:



 


Quan sou fora de casa

 


 

  • En lloc urbanitzat busqueu refugi dins d’un edifici segur i tanqueu bé les portes i les finestres.

  • A la muntanya, dirigiu-vos a punts enlairats que estiguin lluny dels marges de rius i de les lleres de barrancs, rambles o torrents.


 


  Quan circuleu amb el vostre vehicle


  • Circuleu preferentment per les rutes principals i les autopistes. Modereu la velocitat i mantingueu les distàncies de seguretat


 



  • Si teniu problemes de visibilitat, atureu el vehicle i senyalitzeu la vostra posició.


 



  • Allunyeu-vos de les rieres, dels torrents i de les zones que es poden inundar, i no hi estacioneu el vehicle. No us quedeu als ponts perquè aquests poden caure.


 



  • No travesseu cap riu, n riera ni zona inundada. Encara que no ho sembli, els cotxes poden flotar amb poca alçada d’aigua i ser arrossegats amb facilitat.


 



  • Si heu de travessar un bassal gran d’aigua avanceu molt a poc a poc amb una velocitat curta per evitar que l’aigua esquitxi el motor i es pari. Després d’haver passat comproveu diverses vegades que els frens del vehicle funcionen bé.


 



  • Si el cotxe comença a flotar i a ser arrossegat, sortiu-ne immediatament. Els ocupants que es queden a dins, sovint no sobreviuen.


 



  • Vigileu els moviments de terra, forats, clavegueram, cables de conducció elèctrica fluixos, i en general, tots els objectes caiguts (branques d’arbres, etc.).


 



  • Cal que abandoneu el vehicle i us dirigiu a zones altes quan: el vostre vehicle quedi immobilitzat per l’aigua / observeu que el nivell de l’aigua puja massa a la calçada / observeu que l’aigua arriba a l’eix del vostre vehicle … I si teniu dificultats per obrir la porta, sortiu per les finestres ràpidament.



 


 Si us sorprenen precipitacions importants a casa:

 



 



  •  No baixeu a les zones inundables de casa vostra compoden ser el soterrani, el garatge, etc. Quedeu-vos a les zones altes.

  • No deixeu fora objectes o mobles que l’aigua pugui arrossegar

  • Tanqueu portes i finestres i obtureu totes les escletxes possibles

  • Poseu els animals domèstics, els aliments, l’aigua potable, els documents importants, els objectes de valor i, sobre tot, els productes perillosos (com ara verí per a les rates, dissolvents, etc…) en llocs alts i protegits

  • Si se us està inundant la casa, desconnecteu l’interruptor general de l’electricitat

  • Si a l’edifici on us trobeu, no hi esteu segurs, sortiu-ne, tanqueu la porta i dirigiu-vos a punts alts de la zona


 



 Si heu de marxar de casa



 



 



  • Tanqueu les claus de pas de l’aigua i del gas i l’interruptor general de l’electricitat

  • Assegureu i tanqueu les portes i les finestres

  • Agafeu un bastó, una llanterna, roba impermeable i calçat adequat, i emporteu-vos la documentació personal, els diners i els medicaments imprescindibles

  • No camineu per zones on hi hagi aigua en moviment i, si cal, ajudeu-ovs del bastó per determinar l’alçada de l’aigua o detectar zones perilloses

  • Seguiu les instruccions dels equips de socors



 



 Quan torneu a casa un cop passat el perill:



 



  •  Feu una inspecció prèvia i no hi accediu si hi ha perill d’ensorrament

  • Si l’aigua no té garanties de potabilitat, bulliu-la o beveu aigua embotellada

  • Reviseu l’estat dels aliments abans de consumir-los


 



 



 Si el temporal i la pluja produeixen grans onades a la costa;


 



 


A la conca mediterrània es poden donar tempestes i forts vents que agiten el mar i poden provocar a les costes grans onades que poden afectar el litoral amb violència. Encara que no hi hagi indicis de perillositat, sigueu prudents, el temporal marítim pot fer que sigueu arrossegats per un cop de mar


 



  • Si hi ha fortes onades no us banyeu ni us quedeu a la platja. Respecteu els senyals de perill


 



  • Tingueu molta precaució en les activitats recreatives o professionals al mar, cal evitar-les en cas de grans onades 


 



  • No accediu als punts del litoral afectats pel fort onatge o als llocs on les onades trenquin amb força. Respecteu els tancaments d’accessos a aquests punts, són per la vostra seguretat.


 



  • No us atureu a contemplar les onades, eviteu posar-vos en perill


 



  • Allunyeu-vos d’espigons, esculleres, passejos marítims i altres zones on trenquin les onades a prop. Busqueu un lloc segur


 



  • Si algú cau a l’aigua truqueu immediatament al 112 i no perdeu de vista el punt exacte de la caiguda per indicar-ho als serveis de salvament.


 



  • Si caieu a l’aigua nedeu en direcció oposada a les roques i intenteu resistir flotant, sense fer cap altres esforç, en espera de socors.


 



 


 

 


Tala de 7 exemplars de pi insignis a Òrrius sota la direcció tècnica del CCM

 


La brigada d’especialistes en arboricultura de la Federació de les ADF del Maresme, sota la direcció tècnica del servei d’entorn urbà i medi natural del Consell Comarcal del Maresme, està duent a terme la tala de 7 arbres de risc que es troben prop de l’Escola Francesc Macià d’Òrrius. Els treballs han començat avui i finalitzaran el dimecres 9 d’abril.


Els pins insignes tenen un gran creixement, i el seu torn o període de tallada és de 15 a 30 anys. A partir d’aquesta edat, aquesta espècie presenta un risc important de trencament, i les probabilitats de caigudes de branques o del propi tronc són molt elevades. Això obliga al titular de l’arbre o a l’Ajuntament, de manera subsidiària, a ordenar la tala de l’exemplar. Els 7 exemplars de pi insignis que s’estan talant a Òrrius tenen entre 22 i 27 metres d’alçada i uns perímetres de soca de 120 a 140 cm. La tala presenta, a més de l’alçada, el pes i el volum dels pins, riscos complementaris, com el fet que per sota els pins travessen dues línies (elèctrica i telefònica), hi ha un carrer i el que és més important, els arbres són molt aprop de l’escola Francesc Macià i del club esportiu d’Òrrius. Per tal de reduir el risc d’afectar a persones i béns, els pins de grans dimensions s’estan talant a trams, practicant tècniques d’escalada i també l’ús d’una plataforma elevadora o podator de 27 metres d’alçada. Els treballs es fan sota la supervisió tècnica del servei d’entorn urbà i medi natural del Consell Comarcal del Maresme i els executa la brigada de la FADFM, especialista en arboricultura i en tala d’arbrat de risc.

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme marca el full de ruta fins al 2030

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme lliurada per la Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Maresme identifica les principals vulnerabilitats de la comarca i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030. La finalitat és acomplir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen. 

Les darreres projecccions climàtiques elaborades el 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya mostren un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista en projeccions anteriors que, en el cas del Maresme, oscil·len entre un augment de l’1,5ºC i els 2.5ºC el 2050. Apunten, a més, a un increment de més de 10 dies de les anomenades nits tòrrides (aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25ºC) amb l’impacte negatiu que aquesta situació té sobre la salut.

Pel que fa a la projecció de precipitacions, el conjunt de la comarca té un comportament diferenciat. La zona sud segueix la tendència general a Catalunya d’una disminució general de la precipitació mitjana anual al voltant del 10%. A l’Alt Maresme, en canvi, s’eixampla la forquilla abarcant des d’una disminució de les precipitacions del 10% a un increment del 5%. El que queda clar és que les precipitacions cada vegada seran més intenses provocant riuades i destrosses.

Partint d’aquestes projeccions, el Pla avalua el grau de vulnerabilitat de la comarca i planteja un conjunt d’accions fins a 2030 per millorar la resiliència del territori destacant que no dur a terme una actuació planificada representa uns costos associats de més de 5.400 milions d’euros en el conjunt del Maresme.

En aquest marc, es plantegen tota una sèrie d’accions per aconseguir que el Maresme aconsegueixi i, fins i tot superi els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.

Reducció de les emissions del Maresme

El 70% de l’energia consumida al Maresme és d’origen fòssil, el 25% nuclear i només un 5% renovable. De fet, ens trobem entre les 3 comarques de la província amb menys producció renovable local. En aquest marc es plantegen tota una sèrie d’acions per aconseguir que el Maresme compleixi i, fins i tot superi, els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica.

Per aconseguir-ho es marquen 4 línies estratègiques:

1.- Generació d’energia renovable local per reduir les emissions de l’edificació en global i possibilitar una transició de la mobilitat sostenible verda.

2.- Eficiència energètica en edificis per tal de reduir les emissions de l’edificació i el consum d’energia final, atenent a les possibles mesures de rehabilitació energètica.

3.- Mobilitat sostenible i desmaterialitzada que permeti reduir el consum energètic i les emissions associades al volum del transport que ocupen gairebé el 50% de les emissions de la comarca.

4.- Gestió de la transició energètica

Els objectius són aconseguir el 2030 una reducció del 67% de les emissions (la UE marca un 55%); un 33% de reducció de l’energia final total respecte 2018 (la UE estableix un 32%); un 38% d’energia renovable en el total d’energia final (l’objectiu de la UE és el 32,5%); un 64% d’energia renovable en el consum d’energia elèctrica i un grau d’autoabastiment d’energia renovable del 25%.

Les vulnerabilitats del Maresme

Grau de vulnerabilitat del Maresme i accions – Pla d’adaptació al canvi climàtic del Maresme

L’anàlisi de les vulnerabilitats específiques del Maresme es gradua en baix, mitjà i alt el risc i estableix els objectius a 9 anys vista per reduir l’impacte actual. En aquests moments destaca l’elevat risc que per al territori tindran les sequeres i la disponibilitat d’aigua (per consum, però també per l’agricultura i el verd urbà), els efectes sobre els boscos (amb plagues per l’arbrat i risc d’incendis), les tempestes i pluges torrencials (amb inundacions i riuades) i la pujada del nivell del mar (desaparició de platges, afectació a serveis bàsics i impacte sobre el sector turístic).

El Pla estableix 8 eixos d’acció a escala comarcal i municipal:

1.- Governança per a l’adaptació i la resiliència. Promou l’actuació coordinada per part de les administracions implicades en l’adaptació al canvi climàtic, els agents econòmics, socials i les institucions de recerca. Inclou el seguiment de l’evolució dels efectes del canvi climàtic a la comarca, la presa de dicisions amb base experta i la prevenció del risc.

2.- Gestió integrada del cicle de l’aigua. Aquest eix aglutina l’actuació per reduir la dependència dels recursos hídrics disponibles actualment, a través del consum eficient, la disponibilitat de fonts alternatives i la reducció del risc de les infraestructures

3.- Gestió forestal sostenible. Impulsa accions a escala comarcal que permetin incrementar el valor dels boscos del Maresme per millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal sostenible i preservar els valors econsistèmics que proveeixen

4.- Reducció de la incidència d’inundacions i rierades. L’actuació coordinada entre administracions ha de reduir els danys dels episodis de rierades i preservar i recuperar els valors naturals dels espais associats a rieres i torrents

5.- Conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. Planifica actuacions per reduir la pèrdua de superfície de les platges i posa en valor els projectes de naturalització de platges i passejos en espais d’oportunitat

6.- Preservació de la biodiversitat. Preservació dels espais naturals existents a la comarca, fent compatible la seva protecció amb la convivència amb activitats econòmiques i socials

7.- Preservació del sòl agrícola i dinamització d’espais agraris. S’impulsa l’adaptació dels espais de la comarca als efectes del canvi climàtic, suport al desenvolupament de l’activitat i posada en valor dels productes de la comarca

8.- Suport a un model turístic resilient i responsable. Es promou un model turístic que posi en valor estratègies empresarials ambientalment sostenibles.

Les línies generals del Pla es van presentar als ajuntaments del Maresme el passat 3 de desembre.

Servei de l´Oficina Tècnica Laboral del Maresme

ESTAT:
Adjudicat

Organisme:
Consell Comarcal del Maresme

Tipus:
Serveis

Procediment d´adjudicació:
Negociat sense publicitat

Adjudicatari:
Comunitat Terapèutica del Maresme – Serveis salut mental

DOCUMENTS:

Adjudicació:


  


 




 

Plantada popular d’arbres a Òrrius

diumenge, 10 de febrer a partir de les 10.00h


L’Ajuntament d’Òrrius, el Consell Comarcal del Maresme, l’Agrupació de Defensa Forestal Òrrius i la Federació ADF Maresme, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, han organitzat per al diumenge, 10 de febrer, una plantada popular d’arbres a Òrrius. Concretament, aquesta activitat es durà a terme a la riera de Riudemeia, entre la Font de Sant Eloi i l’Escola Francesc Macià.


La plantada popular d’arbres es previst que comenci cap a les 10.00h. En total es plantaran 40 freixes i 40 verns, arbres autòctons de ribera. Tot seguit es farà un esmorzar i una sortida de natura per la riera, que anirà guiada pel tècnic naturalista del Consell Comarcal del Maresme Oriol Bassa.

Xerrada a Argentona sobre mesures d’autoprotecció en cas d’incendi forestal

 

El Consell Comarcal del Maresme, en col·laboració amb l’ajuntament d’Argentona, ha organitzat una xerrada per informar sobre les mesures de protecció dels habitatges i les persones en cas d’incendi forestal. La xerrada, que tindrà lloc el 14 de maig a la biblioteca municipal, està destinada principalment a les persones que viuen en urbanitzacions o cases properes a terrenys forestals

 

Data: 2019-05-14

Lloc: Biblioteca Municipal d’Argentona

Ho organitza: Consell Comarcal del Maresme i Ajuntament d’Argentona amb la col·laboració de la Federació d’ADF del Maresme i Argentona és cultura

El Ple aprova la creació del Servei comarcal del cicle de l’aigua

El Consell Comarcal del Maresme es dota d’un nou servei que li permetrà dur a terme una gestió integral del cicle de l’aigua absorbint els serveis en alta que ja presta (sanejament i abastament d’aigua potable al Maresme Nord), incorporant projectes de reutilització de l’aigua i obrint la porta a la incorporació dels serveis de sanejament i abastament en baixa en aquells municipis que li deleguin la competència.

L’objectiu és doble. D’una banda donar resposta a l’actual context climàtic que obliga a incorporar un enfocament integral tot impulsant la producció i distribució de l’aigua regenerada i de l’altra, incrementar el control públic en la gestió d’aquest bé tan necessari i escàs.

El Consell Comarcal ha apostat per crear aquest nou Servei coincidint amb la finalització ,al juny de 2024, de la concessió de l’abastament d’aigua potable en alta a 11 poblacions del Maresme Nord i del servei de sanejament en alta a tots els municipis del Maresme, exceptuant Montgat i Tiana. Actualment, el Consell Comarcal del Maresme gestiona l’abastament d’aigua potable en alta de forma indirecta mitjançant una concessió a l’empresa Sorea; i el sanejament a través de l’empresa mixta SIMMAR (20% pública i 80% privada).

La forma de gestió del nou Servei comarcal del cicle de l’aigua reverteix aquesta situació tota vegada que es farà a través d’una empresa mixta amb majoria pública (60% pública i 40% privada) durant un període de 15 anys i revisable a partir del desè.

La creació del nou Servei va ser ampliament debatuda i aprovada inicialment pel Ple celebrat dimarts. Va rebre els vots favorables de l’equip de govern (ERC i JxCat) i del conseller no adscrit Francesc Guillem; per la seva banda, Ciutadans i el conseller Ramir Roger (ERC) es van abstenir i el PSC, CUP, ECG i la consellera Carme Terradas (ERC) van votar-hi en contra.

L’aigua al Maresme

El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

És per això que el Consell Comarcal planteja la necessitat de fer un servei integral que contempli totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs d’execució dues actuacions en matèria d’aigua regenerada: la redacció d’un Pla director i la instal·lació d’una planta pilot a l’EDAR de Mataró per al tractament terciari.

El futur servei comarcal haurà de gestinar de forma integrada les instal·lacions de producció, adducció i distribució d’aigua regenerada en el conjunt de la comarca tancant així el cicle de l’aigua

Abastament en alta

El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Sanejament en alta

La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Abastament i sanejament en baixa

El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població. El nou servei posarà a l’abast dels ajuntaments la possibilitat de delegar aquestes competències al Consell Comarcal.

L’EDAR de Mataró incorpora un sistema que li permet generar energia per a autoconsum

 

L’Estació depuradora d’aigües residuals de Mataró (EDAR) ha donat un nou pas cap a la sostenibilitat. El Consell Comarcal del Maresme ha construit una planta que transforma en energia elèctrica i energia tèrmica el biogàs que es produeix en el procès de tractament de l’aigua. Actualment ja genera el 37% de l’energia que necessita l’EDAR i, l’any vinent, arribarà al 55%, amb l’ampliació de 4 a 6 microturbines.

La planta de cogeneració instal·lada a la Depuradora de Mataró ha comptat amb un pressupost de 616.198 euros, el 90,5% aportat per un PUOSC i el 9,5% restant pel Consell Comarcal del Maresme. Amb aquesta inversió s’hi han instal·lat 4 microturbines que, a partir del biogàs que es genera en el tractament de les aigües residuals, generen simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica. L’elèctrica s’utilitza per al funcionament de la maquinària de l’EDAR i la tèrmica manté la temperatura que es necessita perquè els microorganismes facin la seva funció de degradació de la matèria orgànica.

 
Aquesta planta és la primera que s’hi instal·la al Maresme i, a banda dels seus beneficis mediambientals, permet reduir la dependència de les companyies elèctriques i estalviar. Les quatre microturbines que ja han entrat en funcionament generen 1.934 MWh a l’any, el 37% del consum de l’EDAR, o el que és el mateix, un estalvi en compra d’electricitat de 72.686 euros anuals.

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha anunciat que després de l’estiu s’ampliarà la planta de cogeneració amb la instal·lació de dues noves microturbines. Amb les 6 unitats a rendiment l’EDAR s’assegurarà el 55% de l’energia que conseumeix i incrementarà l’estalvi fins als 118.718 euros anuals.

Martínez ha avançat que el Consell Comarcal instal·larà també l’any vinent una planta de cogeneració a l’EDAR del Maresme Nord. “Avancem cap a instal·lacions més sostenibles que, amb menys impacte ambiental i amb més estalvi econòmic, facin la mateixa feina” ha dit recordant la recent posada en marxa del tractament integrat de fangs a l’EDAR del Maresme Nord, un sistema pioner que permet una gestió integradora i més eficaç de les depruadores de la comarca.

El conseller de Medi Ambient, Josep Triadó, ha expressat la seva satisfacció pels resultats de la incorporació de la cogeneració a la depuradora de Mataró i ha manifestat que “l’adaptació i mitigació del Canvi Climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques que ens hem marcat com a Consell Comarcal i aquest compromís el posem en pràctica en totes les obres, actuacions i projectes” i ha afegit que “els esforços dels darrers anys han anat destinat a sanejar la pràctica totalitat de les aigües residuals de la comarca, ara toca fer la feina d’una manera més eficaç i sostenible”.

El Consell Comarcal gestiona el sanejament al Maresme amb 10 EDARS, 39 estacions de bombament i 123 kilòmetres de col·lectors.

 

 
 

El Maresme disposa de nombrosos arbres catalogats i protegits

La comarca del Maresme disposa d’un bon grapat d’arbres que, pel seu valor (grans dimensions, bellesa o edat), estan catalogats per la Generalitat de Catalunya i protegits.

Alguns han estat testimoni de fets històrics rellevants o bé són protagonistes de llegendes i tradicions. D’altres estan associats a personatges famosos com poetes, bandolers, etc.

Si voleu veure els arbres monumentals de la nostra comarca o bé aquells que han estat declarats d’interès comarcal i local del Maresme, cliqueu aquí

Les ADF es preparen per a la campanya de prevenció d’incendis forestals

 


Les previsions indiquen que aquest estiu el risc d’incendi forestal serà extrem com a conseqüència de la quantitat de llenya que hi ha als boscos. Davant d’aquests indicis, la Federació d’ADF del Maresme dedicarà el campus d’aquest any a millorar l’operativitat, l’eficàcia i l’eficiència en situacions extremes.


El Campus ADF 2010, que se celebrarà demà, dissabte 8 de maig a Cabrera de Mar comptarà amb l’assistència dels 50 caps operatius i caps de colla de la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme. Entre les 10.00h i les 14.00h treballaran els protocols d’intervenció i l’organització dels Cossos d’emergència davant situacions extremes com les que s’apunten per aquest estiu arrel de la quantitat de combustible (llenya) que hi ha acumulada als boscos. Al campus també assitiran representats dels Bombers, dels Agents Rurals i Unitats de Medi Ambient dels Mossos. El Campus, que es celebrarà a la Sala d’Actes de l’ajuntament de Cabrera, ha estat organitzat per la Federació d’ADF del Maresme i compta amb el suport del Consell Comarcal, l’ajuntament de Cabrera de Mar i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. PROGRAMA 9.30h.- Arribada 10.00h.- Operativitat i emergència, ADF Com actuar davant l’emergència d’un incendi forestal: Preparació de l’emergència
-Com s’endega d’actuació
-Qui coordina els mitjans ADF
-Com ens coordinem amb els altres cossos de l’emergència i amb els bombers
-Com es demanen més recursos humans, materials i aigua
-Com accedir a una emergència
-Com funciona la xarxa de comunicacions a l’emergència
-Què són el CCA, el Punt de Trànsit… 11.00h.- Cafè 11.30h.- Organització dels Cossos a l’emergència 1. Mossos, a càrrec del Cap de la Unitat de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra
-2.- Agents Rurals, a càrrec de Jaume Bosch, Cap d’Agents Rurals del Maresme
-3.- Bombers, a càrrec de Jesús Acebedo, Cap de l’ABE de Bombers del Maresme 13.00h.- Simulacre de despatx Coordinació pràctica intraADF-Bombers-Mossos-Agents Rurals. Hi participaran els Caps de Colla, Caps Operatius, Caps d’Intervenció i Coordinació Comarcal. 14.00h.- Final del Campus.