Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

La presència de brutícia a les platges del Maresme es deu a causes alienes als sistemes de sanejament de la comarca

Aquest estiu s´està observant l´existència d´una gran quantitat de sòlids surant a les platges de la comarca, des d´Alella fins a Malgrat de Mar, generant nombroses queixes per part dels banyistes.

Davant d´aquest fet, el Consell Comarcal del Maresme vol informar a la població de que els sistemes de sanejament estan funcionant correctament i que els sòlids surant presents a les aigües de bany no són procedents de cap mal funcionament de les depuradores ni de les xarxes de col·lectors.

D´acord amb les analítiques de les aigües de bany realitzades per l´Agència Catalana de l´Aigua, excepte en les hores posteriors als episodis de pluges, la qualitat microbiològica de les aigües de bany és excel•lent a tota la comarca.

Diferents territoris catalans s’interessen per la plataforma centralitzadora de fangs de l’EDAR de l’Alt Maresme

El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.

El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.

En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.

La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.

Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.

Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.

Protegeixen els marges del Torrent del Sistres d'Alella

S'han recobert amb una geomalla de fibres de coco que protegeix el talús de l'erosió i afavoreix la revegetació.

Text
L'Àrea de Sostenibilitat i la Federació d'ADF del Maresme, una entitat experta en la recuperació i naturalització d'espais fluvials, han finalitzat les actuacions de protecció dels marges del Torrent del Sistres. La intervenció s'ha dut a terme en un tram d'un 100 metres de longitud comprès entre el Camí del Mig i l'autopista.
Els treballs han consistit en una desbrossada selectiva de la vegetació, amb l'aportació de 300 m3 de terra per refer els talussos. Posteriorment, els marges del torrent s'han protegit utilitzant tècniques de bioenginyeria, mitjançant una geomalla de fibres de coco que protegeix el talús de l'erosió i afavoreix la revegetació. Per assolir aquesta finalitat, a més, s'han aportat 60 kg de llavors de praderia.
Amb aquesta actuació es protegeixen els dos marges del torrent, especialment el que protegeix les pistes municipals d'atletisme.

Jornada: Maresme i Canvi Climàtic. Arriba el moment d’actuar

 













PROGRAMA:














































































































9:00hACREDITACIONS
9:15h

BENVINGUDA



a càrrec del President del Consell Comarcal del Maresme, Josep Triadó, i del regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Àngel Vadell




9:30h

CANVI CLIMÀTIC: DE LES DADES A LES CONSEQÜÊNCIES




  • Javier Martín Vide, expert en climatologia i coordinador del Tercer Informe de Canvi Climàtic a Catalunya




10:15h

RESILIÈNCIA I SOSTENIBILITAT EN UN MÓN FINIT




  • Lorenzo Chelleri, director de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre Resiliència Urbana (URNet) i Professor a la UIC




10:45h

PAESC I LLEI CATALANA DE CANVI CLIMÀTIC




  • Ramon Ravella (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona)

  • Gabriel Borràs, responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic




11.30h

PAUSA-CAFÈ




11.50h

EL MARESME, UNA COMARCA MOLT VULNERABLE FRONT EL CANVI CLIMÀTIC




  • Jordi Vayreda, investigador del CREAF i expert en pertorbacions sobre els boscos

  • Josep Mas-Pla, professor de recerca de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua

  • Francesc Giró, director de Planificació estratègica de l’ARC

  • V. García, professor agregat del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC




13.10h

EXPERIÈNCIA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC. ACTUANT DES DEL MUNICIPI




  • Josep Subirana, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Avià

  • Annelies Broekman, investigadora del CREAF i directora del projecte ISAAC




13.40H

TAULA RODONA AMB TOTS ELS PONENTS




14:00h

CLOENDA















 























___________________________________________________________________________________________________
ORGANITZA:COL.LABORA:
 
 
 

Incendis Forestals a les Urbanitzacions. La informació és Protecció

{]}./ARXIUS/2008/fotos/112.gif{]}
A continuació es detallen tot un seguit de consells de prevenció i d’actuació en el cas que ens sorprengui un incendi forestal. Són pautes de comportament difoses pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. I recordeu que el telèfon d’emergències és el 112.


EVITEU ELS INCENDIS No feu mai foc al bosc ni al voltant.
– No llenceu llumins ni cigarretes, ni feu focs d’artifici en zones properes al bosc.
– No circuleu amb el vehicle fora dels camins autoritzats.


PRENEU PRECAUCIONS Impulseu que la vostra urbanització disposi de les mesures de seguretat necessàries (Pla d’autoprotecció, franja de protecció, hidrants…).
-Conegueu i assageu el Pla d’autoprotecció.


EN CAS D’INCENDI FORESTAL, ACTUEU RÀPIDAMENT Truqueu immediatament al 112 i doneu-los la màxima informació.
-Aviseu els veïns
-Actueu segons el que estigui previst al Pla d’autoprotecció. SI L’INCENDI S’ACOSTA A CASA VOSTRA Faciliteu als serveis de socors l’entrada a la vostra propietat.
-Remulleu abundantment les parts amenaçades per les flames.
-En cas d’evacuació: tanqueu tota la casa. Desconnecteu els interruptors de llum i gas. Agafeu les coses imprescindibles: documentació, diners i medicaments. SI L’INCENDI ÉS A LA PORTA DE CASA VOSTRA Tanqueu-vos a casa vostra amb tota la vostra família i els animals domèstics i no l’abandoneu fins que el foc no hagi passat.
-Tanqueu totes les portes i finestres. Tapeu els forats de ventilació i totes les obertures a l’exterior per evitar que entri material en combustió.
-Desconnecteu tots els subministraments de combustible.
-Ompliu d’aigua la banyera, les piques i, si podeu, traieu les cortines.
-Si el fum penetra a casa vostra: poseu tovalloles mullades sota les portes i ruixeu-les sovint.
-Protegiu-vos amb roba de cotó o llana, amb unes ulleres i un mocador moll a la cara.
-Si el fum és espès, deixeu els llums encesos per facilitar que us trobin. SI L’INCENDI US SORPRÈN A camp obert Allunyeu-vos del front del foc pels costats. És vital fugir en la direcció oposada a l’avanç del foc i del fum.
-Entreu a la zona ja cremada el més aviat possible.
-Reguleu la respiració: feu inspiracions poc profundes i lentes, agafant l’aire de prop de terra, i eviteu inhablar el fum espès.
-Si podeu, mulleu un mocador per tapar-vos la cara i evitar així els efectes nocius del fum.
-Protegiu-vos de la radiació del foc darrere d’una roca o d’una rasa.
-No us refugieu dins de pous ni coves, ja que l’oxigen es pot acabar ràpidament. Eviteu també les zones pendents, els ports de muntanya i les valls estretes. Al cotxe Busqueu un lloc arrecerat i atureu-vos. Si el front del foc travessa la carretera no sortiu del vehicle, tanqueu els vidres i enceneu els fars perquè us puguin trobar enmig del fum.
-Estireu-vos al terra del vehicle. Cobriu-vos la pell fins que el foc hagi passat. Vora el mar Acosteu-vos a la platja, reagrupeu-vos i, si cal, fiqueu-vos a l’aigua. PROTEGIU LA VOSTRA LLAR Elimineu les fulles seques i les branques en contacte amb la façana o la teulada.
-Les tanques verdes o tanques seques (brucs) poden propagar l’incendi: eviteu-ne la continuïtat.
-Situeu a més de 10 metres de la casa tota mena de reserva de combustible (propà, gasoil…) i desu la llenya en un lloc tancat.
-Les obertures a l’exterior de la casa s’han de poder tapar o tancar: tingueu els estris necessaris preparats.
-Aneu amb compte amb la xemeneia. Poseu-hi una tela metàlica per evitar que saltin espurnes o brases.
-Utilitzeu materials no combustibles en finestres, portes i elements exteriors.
-Tingueu a punt eines bàsiques contra incendis (mànegues d’aigua, destrals, serres…) i disposeu d’una reserva d’aigua.

Calendari de la CERCAVILA AMBIENTAL














































































DATESMUNICIPI

21 de desembre 2013


Pineda de Mar       

 ÀLBUM DE FOTOS





11 de gener 2014



Sant Cebrià de Vallalta



19 de gener 2014


Òrrius

ÀLBUM DE FOTOS





25 de gener de 2014


Teià

ÀLBUM DE FOTOS





1 de febrer de 2014


Santa Susanna

ÀLBUM DE FOTOS





2 de febrer de 2014


Dosrius

ÀLBUM DE FOTOS





9 de febrer de 2014


Arenys de Mar

ÀLBUM DE FOTOS



15 de febrer de 2014


El Masnou

16 de febrer de 2014


Arenys de Munt

22 de febrer de 2014


Palafolls

23 de febrer de 2014


Alella

9 de març de 2014


Sant Iscle de Vallalta

Escolars de Sant Vicenç de Montalt revegetaran la platja del municipi

 


El proper 26 de gener es realitzarà la segona fase de revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt. Aquest és un projecte que du a terme l’ajuntament del municipi conjuntament amb el Consell Comarcal del Maresme i que compta amb la col.laboració de la Federació Agrupació de Defensa Forestal (ADF)del Maresme. Consisteix en la plantació d’espècies autòctones com a mitjà per preservar el medi natural, augmentar la biodiversitat i la gestió sostenible i integrada d’aquest ecosistema.


Tal i com es va fer a la primera fase (el 31 de març de 2004), seran escolars del municipi els encarregats de dur a terme la revegetació. En aquesta ocasió, participaran 60 nens i nenes de l’escola Sant Jordi que, entre les 10:00h i les 11:30h i sota la direcció i supervisió de tècnics del Consell Comarcal, plantaran fenals de platja, fonoll marí i altres cinc espècies vegetals. Aquesta actuació, que compta amb un pressupost de 2000 euros, es realitzarà al Passeig de Casa Riera i s’emmarca dins el programa Elymus de restauració i gestió sostenible de platges que està desenvolupant el Consell Comarcal del Maresme amb el suport de diversos Ajuntaments i ONG.

Ajuntaments, Generalitat i Consell Comarcal acorden realitzar la Carta del Paisatge de la Vall de la Riera d’Argentona

 


Les administracions competents: Generalitat, ajuntaments i Consell Comarcal han sentat les bases per començar a treballar en l’elaboració de la Carta del Paisatge de la Riera d’Argentona, un estudi que haurà de determinar, a través d’un procés participatiu de tots els agents implicats, quines accions cal emprendre per tal de millorar qualitativament l’entorn d’aquest espai.


El Consell Comarcal del Maresme ha estat la seu on els alcaldes de’Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius i Mataró, el Consell Comarcal del Maresme i la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat han signat un conveni de col·laboració per impulsar la Carta de Paisatge de la Vall de la Riera d’Argentona. Es tracta d’elaborar un document que serveixi com a instrument de concertació d’estratègies entre els agents públics i privats amb l’objectiu de mantenir i millorar la qualitat del paisatge de la vall, tot harmonitzant els seus valors paisatgístics naturals, culturals i econòmics i fer-los compatibles amb un desenvolupament econòmic i social sostenible. El pressupost total per a l’elaboració de la Carta del Paisatge és de 30.000 euros, un 50% dels quals seran aportats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el 50% restant el finançarà el Consell Comarcal del Maresme.

III Trobada de les ADF del Maresme

Diumenge, 6 d’abril, al Pavelló Poliesportiu de Premià de Dalt

 


La Federació de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme, conjuntament amb l’ADF de Premià de Dalt, ha organitzat per al diumenge 6 d’abril la III Trobada d’ADF del Maresme. Una diada lúdico-festiva a la qual assistiran unes 180 persones entre voluntaris i voluntàries forestals, bombers i agents rurals. També hi assistiran altres entitats, com el Parc Serralada Litoral, i altres Federacions com la d’Osona o la del Vallès Oriental que està en procès de consolidació, així com entitats, cossos, autoritats i volunariat relacionat amb la prevenció i extinció d’incendis forestals i amb la conservació de la natura dels municipis del Maresme i del Vallès Oriental.

L’acte se celebrarà el dimenge 6 d’abril, al Pavelló Poliesportiu de Premià de Dalt, a partir de les 9h.

Diputats al Parlament de Catalunya del PSC, CiU, ERC i PP es comprometen a presentar conjuntament una proposta per recuperar les malmeses platges del Maresme

{+}  

{+}
Dissabte, diputats al Congrés i diputats al Parlament de Catalunya van poder comprovar sobre el terreny la precària situació de les platges del Maresme. Convidats pel Consell Comarcal del Maresme, els diputats i diputades acompanyats pel president del CCM i alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera, per l’alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert, pel Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del CCM, Josep Jo, i per regidors i regidores van fer una visita a una zona del litoral del municipi de Cabrera de Mar on la pèrdua de sorra és tan espectacular que fins i tot han quedat al descobert diverses infraestructures.


Tots els assistents van coincidir en la necessitat de frenar la degradació del litoral maresmenc i es van comprometre, cadascú des del seu àmbit d’actuació, a fer-hi les gestions pertinents. Així, els diputats i diputades al Parlament de Catalunya de les diferents formacions polítiques que hi eren presents (PSC, CiU, ERC i PP) van acordar treballar conjuntament una proposta que en els propers dies adreçaran al Govern de la Generalitat. Tot i que la visita es va fer a un municipi concret, el president del CCM va explicar que hi ha diferents punts del litoral maresmenc que, en major o en menor grau, pateixen una constant degradació i que cal posar-hi fre amb sistemes que permetin l’estabilitat de la sorra. Almera i Rocabert van demanar també que mentrestant es faci una actuació urgent a les zones més afectades. El Ple del Consell Comarcal, celebrat el passat mes de maig, va aprovar per unanimitat una moció en aquest sentit. Per veure el text de la moció,  
Cliqueu aquí . A la visita del dissabte 12 de juny van assistir-hi els diputats al Congrés: Manuel Mas (PSC), Josep Sánchez LLibre (CiU), Joan Puig i Rosa Bonàs (ERC); i els diputats al Parlament de Catalunya: Ramon Camp (CiU), Consol Prados (PSC), Teresa Aragonés (ERC) i Joan López (PP).