Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Declaració d’Emergència Climàtica

Aprovada per unanimitat en el Ple del Consell Comarcal del Maresme del 16 de març de 2021


El Canvi Climàtic és el major repte de la humanitat per a les properes dècades. Hi ha un ampli consens en la necessitat de que les emissions de CO2 tendeixin a 0 fins a meitat de segle i cal estar preparats per afrontar aquesta transició energètica i organitzativa de la societat que comportarà canvis substancials en tots els àmbits. Per altra banda, l’augment de la temperatura del planeta per raons antropogèniques és una evidència científica que influeix significativament en la meteorologia i els ecosistemes. A més, encara que reduïm de forma dràstica les emissions, la inèrcia dels gasos d’efecte hivernacle continuarà incrementant l’escalfament mitjà de tot el planeta. Necessitem adaptar-nos a les noves realitats que ens aboquen els models predictius, on els efectes climàtics extrems seran cada cop més freqüents (onades de calor, temporals, incendis, sequera, espècies invasores…) i els recursos naturals cada cop més escassos.

La Comarca del Maresme

La comarca del Maresme és una de les més poblades de Catalunya i a l’hora una de les més vulnerables segons totes les prediccions i models científics. Tenim una orografia i una disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars: 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys; i 16 municipis molt poblats front del mar amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural. Tenim, per tant, dos tipologies de territoris dins d’una mateixa comarca que comparteixen les mateixos riscos front el canvi climàtic. 

Dins d’aquests riscos climàtics, cal destacar l’aigua com un dels recursos essencials que patirà més pressió per culpa del Canvi Climàtic, especialment al Maresme. S’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat del 10-15%, que tensionarà la demanda i pot generar conflictes territorials. Cal preparar, per tant, a la comarca amb recursos propis i/o alternatius als actuals.

Els boscos del Maresme són un altre recurs ecològic de la comarca que ja està en un seriós perill, tant per l’atac biòtics per culpa de les sequeres (27 dels últims 32 estius han sigut més secs del normal a l’Observatori Fabra de Barcelona) com per la manca de gestió forestal que incrementa enormement el risc d’incendi. Un risc que pot esdevenir en danys personals si no s’actua amb una alçada de mires suficient com per poder emprendre actuacions que tinguin el compte el Canvi Climàtic com a element fonamental en la gestió d’aquest recurs. 

L’augment del nivell del mar (el nou mapa elaborat per la Nasa preveu una pujada de 24 cm a la costa catalana en 10 anys) i els temporals cada cop més intensos seran nous riscos associats al Canvi Climàtic que obliguen a preparar i adaptar les infraestructures actuals així com repensar el model de gestió actual de la costa, amb les repercussions derivades cap al turisme i, per tant, cap a l’economia.

No menys important és la necessitat, dictada ja per Europa com a política prioritària, de disminuir les emissions de CO2. Es pot realitzar des de la gestió i política municipal, com podria ser la disminució de les emissions de gasos derivades de la incompleta separació dels Residus, increment en la instal·lació d’energies renovables, increment de la mobilitat sostenible i de proximitat o increment de la consciència ciutadana vers al Canvi Climàtic amb efectes positius per a les properes generacions. 

En relació a la conscienciació de la població, el resum executiu del Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya elaborat per la Generalitat (amb la participació de més de cent quaranta autors i quaranta revisors, tots científics i experts tècnics rellevants) en parla àmpliament i li confereix una importància cabdal, qualificant-lo com a objectiu essencial, ja que les mesures que s’han de prendre o es prendran afectaran l’àmbit personal i, per tant, sense aquesta consciència sobre el repte del canvi climàtic difícilment es podran implantar. 

En tots aquests aspectes, el Consell Comarcal del Maresme té una llarga trajectòria en la gestió d’infraestructures supramunicipals i és el punt de referència per molts ajuntaments en Sanejament, Recollida de Residus, Boscos, Inspecció, Meteorologia, Control d’espècies invasores i Energia. A l’any 2016, el Consell Comarcal del Maresme va aprovar en el seu ple com a línia estratègica la implicació de la institució en l’àmbit del Canvi Climàtic ja que respon a aquest caràcter supramunicipal i a l’hora som bons coneixedors del territori, els ecosistemes, el teixit social i les infraestructures, a més de comptar amb la proximitat dels polítics que formen part del Consell Comarcal del Maresme i dels Ajuntaments. 

El Consell Comarcal del Maresme està preparat i pot contribuir de la millor forma per acompanyar als ajuntaments, ja sigui de forma individual i de forma conjunta, en les seves polítiques de mitigació i adaptació aportant recursos tècnics, de gestió o establint ponts amb altres administracions que sumin, i d’aquesta forma s’aconsegueixi una implantació efectiva i pràctica de les estratègies per augmentar la resiliència de la comarca. Com a mostra del compromís de la institució, el Consell Comarcal va adherir-se als compromisos derivats de la 1ª Cimera d’Acció Climàtica organitzada per la Generalitat de Catalunya en el ple de l’octubre de 2020, establint una sèrie d’accions en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, la neutralitat en carboni, economia circular, divulgació i coneixement de l’impacte ecològic.

I per tot això, S’ ACORDA: 

Declarar la situació d’emergència climàtica per tal d’assolir els objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic establerts a la Llei 16/2017, de l’1 d’agost i aconseguir una comarca més adaptada als nous escenaris climàtics que esdevindran. 

Amb aquesta finalitat, el Consell Comarcal del Maresme, assumeix els compromisos següents

  1. Iniciar els tràmits per la creació de l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme, quines funcions principals es dirigiran a concretar accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2, mesures adaptatives a les conseqüències de Canvi Climàtic, comunicació dels efectes, formació en mitigació i adaptació, promoció d’acords en l’àmbit públic, gestió d’ajuts i tràmits de subvencions, suport als Ajuntaments en el procés de transició en la descarbonització de seu territori i augment de la resiliència i altres que es considerin oportunes. 

2. Creació d’una Mesa de treball per d’adaptació al Canvi Climàtic de la comarca del Maresme com a fórmula participativa, inclusiva i transversal de la societat civil, els actors econòmics, l’àmbit científic i l’administració en la configuració de prioritats d’acció front els futurs esdeveniments adversos i el clima canviant.

3. Comunicar a la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, així com a d’altres organismes i entitats relaciones amb l’emergència climàtica, del contingut i els compromisos d’aquesta moció. 

Ponències presentades a la Jornada: Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l’administració local

Aquí podeu trobar les ponències que es van presentar a la Jornada Tècnica: Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l’administració local, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme. La sessió es va fer el divendres 9 de maig de 2014


































Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l’administració local 
Les competències municipals en matèria dels denominats riscos naturals o ambientals   
La visió des del municipi 
Programa municipal de suport en prevenció d’incendis forestals 
Incendis forestals i zones urbanes 
Els riscos d’inundació al Maresme 
Programa de manteniment i conservació de lleres públiques 2014 
Informació sobre l’aplicació a Catalunya de determinats aspectes de la Llei 27/2013 

Finalitzen les obres de reparació de l’emissari submarí de Pineda de Mar

Es preveu que aquesta tarda finalitzi la reparació de la fuita d’aigües residuals que va patir l’emissari submarí de Pineda de Mar i, tot i que continuaran els treballs, els vessaments al mar quedaran completament aturats.

L’avaria, que es va detectar el passat divendres, ha estat provocada pel desllorigament i desplaçament dels tubs de l’emissari per l’efecte dels corrents i de les onades. Els treballs de reparació han estat realitzats en un temps rècord tenint en compte la magnitud de les obres que s’hi han hagut de realitzar i les condicions meteorològiques.


Per tornar a la normalitat s’ha hagut de fer una rassa submarina i tornar a recol.locar el tub en el seu lloc ajustant-ne les juntes.

Tot i aquesta reparació urgent, els tècnics del Consell Comarcal del Maresme asseguren que després de la temporada estiuenca caldrà fer una nova intervenció sobre el col.lector per tal d’adequar-lo definitivament a la seva utilització com a emissari submarí de la nova Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Pineda.

Dues ADF del Maresme guardonades a la XII edició dels premis de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona

  


Les Agrupacions de Defensa Forestal Burriac i Teià han estat guardonades per la Dipuació de Barcelona en la XII Festa dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals. L’ADF Burriac ha rebut el premi Palestra que es concedeix a les activitats de prevenció o organtizació de l’extinció d’incendis i l’ADF Teià ha obtingut l’accèssit al premi Rossend Montané que valora les activitats realitzades en prevenció.


El premi aconseguit per l’ADF Burriac està dotat amb 8.000 euros. Aquesta entitat agrupa els municipis de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Cabrils. L’accèssit obtingut per l’ADF Teià té una dotació econòmica de 3.000 euros. Els premis de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona, que es lliuren des de 1997, pretenen reconèixer públicament la feina que realitzen durant tot l’any les agrupacions de defensa forestal. El lliurament de distincions de l’edició d’aquest any es va fer dissabte passat al palau municipal d’esports de Sant Feliu de Llobregat.

Comença la tercera fase del programa de control de l’expansió del mosquit tigre

 

17 dels 23 municipis que han seguit aquest estiu el programa de control de l’expansió del mosquit tigre a la via pública han confirmat al Consell Comarcal del Maresme que duran a terme la tercera fase que consisteix a tornar a tractar amb larvicida els embornals sifònics (aquells que conserven aigua i que poden convertir-se en focus de cria de mosquits tigre).

Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, El Masnou, Malgrat de Mar, Montgat, Pineda de MarPremià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Vilassar de Dalt són els municipis on es durà a terme aquest tercer tractament a partir d’avui.

El programa de control de l’expansió del mosquit tigre és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme per ajudar els ajuntaments en la seva lluita contra aquesta plaga. L’aposta ha estat la de controlar la reproducció del mosquit mitjançant l’aplicació d’un larvicida específic en els principals punts de cria que es troben a l’espai públic (els embornals sifònics). Les actuacions van començar el mes de juny amb una primera aplicació. Al juliol es va fer la segona i ara s’ha iniciat la tercera.

El cost de les dues primeres intervencions, que es va fer a 23 municipis, va ser assumida íntegrament pel Consell Comarcal del Maresme. Aquesta tercera la financen els ajuntaments, però està coordinada pel CCM que és qui ha contractat l’empresa especialitzada que realitza els tractaments. Al fer la contractació conjunta, s’ha aconseguit un preu molt competitiu: cada embornal costarà 1,13€.

Hi ha 3 municipis més: Premià de Mar, Arenys de Munt i Canet de Mar que també realitzaran aquesta aplicació de larvicida, però ho faran pel seu compte.

Amb aquest tractament es donarà per acabat el programa d’actuació a la via pública durant el 2011 tota vegada que quan arriba l´hivern i les temperatures baixen per sota dels 10ºC, els ous no eclosionen i els adults moren. S’ha de tenir en compte, però, que no es pot baixar la guàrdia perquè els ous són resistents al fred i passat l´hivern, amb la pujada de les temperatures i l’arribada de les primers pluges de primavera, surten les primeres larves dels ous hivernats. Per evitar-ho cal mantenir un constant control sobre els elements susceptibles d’acumular aigua.

Veieu els consells per actuar contra el mosquit tigre a les cases  CLICANT AQUÍ

L’Agència Comarcal de l’Energia explica als futurs professionals del sector  el model d’eficiència energètica que impulsa al Maresme

 
Els professionals de l’Agència Comarcal de l’Energia (ACE) han explicat a alumnes de grau superior de l’Escola Tècnica XALOC de l’Hospitalet de Llobregat la necessitat de reduir les emissions de gassos d’efecte hivernacle i la d’apostar fermament per incrementar l’eficiència energètica. A la xerrada han assistit futurs professionals del sector energètic.

Els destinataris de la xerrada que ha fet l’ACE han sigut els alumnes que estan cursant el grau superior de manteniment d’instal·lacions tèrmiques i de fluids i els que estudien eficiència energètica i energia solar tèrmica.

Des de l’Agència Comarcal de l’Energia, servei que presta el Consell Comarcal del Maresme, es promou l’eficiència energètica dels municipis i es fomenta un consum responsable i sostenible per tal de reduir, tant el cost de la factura d’energia com els factors causants del canvi climàtic.

Per avançar en aquesta línia, l’Agència treballa amb 4 objectius estratègics:

1. Saber què consumim: Implantació d’un software de gestió energètica a cada municipi de la comarca que recull informació de consum. Les dades s’integren en un observatori energètic comarcal en xarxa, des d’on l’Agència treballa.

2. Comprar barata l´energia:  La contractació del subministrament d´energia (elèctrica, gas natural i gasoil) es realitza  través del sistema de compra agregada. La d’energia elèctrica es fa des de 2009. En els propers mesos s’aplicarà també aquest sistema a la compra de gas natural i de gasoil

3. Finançar les inversions que els municipis no poden assumir, a partir de contractes específics amb Empreses de Serveis Energètics (ESES)

4. Estalviar energia: Realització de PAES (Pla d’Acció d’Energia Sostenible) locals i proposant accions concretes que permetin assolir els compromisos d’eficiència energètica.

6 récords històrics de temperatura al Maresme els darrers 6 anys

Les estacions astronòmiques venen marcades pel calendari, però des d’un punt de vista meteorològic cada vegada estan quedant més desdibuixades. Si bé, en termes de pluviometria no es detecten variacions destacades, les estadístiques sí que mostren un canvi de tendència en les temperatures.

En el Dia Mundial de la Meteorologia, el Consell Comarcal del Maresme repassa els darrers anys a partir de les dades subministrades per dues estacions, una urbana i una altra forestal. En concret, s’han analitzat els paràmetres recollits, els darrers 10 anys, per les estacions meteorològiques de Tiana i del Montnegre. Aquesta darrera ubicada en el punt més elevat del Maresme.

Mostren petites variacions, però una tendència coincident.

A nivell de pluviometria, tant l’estació de Tiana com la del Montnegre reflecteixen que no hi ha una gran variació en la mitjana climàtica més enllà dels alts i baixos característics del nostre clima mediterrani. També coincideixen en detectar la tendència de la que ja han advertit els darrers informes sobre el canvi climàtic a Catalunya: les temperatures mitjanes van pujant i aquest increment tèrmic afavoreix l’aparició de fenòmens meteorològics cada cop més severs. Els darrers temporals que han afectat la comarca en són un clar exemple.

A la vegada, però, són un toc d’alerta sobre els efectes que aquest increment de les temperatures té sobre la salut i el benestar de les persones. I és que en els darrers 6 anys s’han registrat temperatures récord.

En la darrera dècada, l’estació meteorològica de Tiana ha registrat quatre episodis de temperatures màximes absolutes superiors als 35 graus. Tres s’ha produït en els darrers 6 anys: 2015, 2018 i 2019. En aquest darrer es va assolir 39 graus, la màxima més alta registrada. A més, la temperatura mitjana anual va arribar al seu punt màxim el 2015 amb 15,9ºC. Des de llavors s’ha estabilitzat.

Les estadístiques de l’estació forestal del Montnegre també reflecteixen un increment de la intensitat de les entrades d’aire càlid. Concretament, en 6 ocasions -totes elles recollides en els darrers 6 anys- s’ha superat la màxima absoluta de 32 graus arribant als 36,2 graus l’any 2019.

Meteomar, el servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme fa un seguiment del temps i de les situacions meteorològiques adverses des de 1994. En aquests anys ha anat estenent pel territori una xarxa d’estacions automatitzades que registren la temperatura, la humitat, la pluja, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar neta, la radiació ultraviolada i la pressió atmosfèrica.

Amb la posada en funcionament aquest any de les estacions de Tordera i Calella, el servei compta amb 16 estacions meteorològiques.

Incendis Forestals a les Urbanitzacions. La informació és Protecció

{]}./ARXIUS/2008/fotos/112.gif{]}
A continuació es detallen tot un seguit de consells de prevenció i d’actuació en el cas que ens sorprengui un incendi forestal. Són pautes de comportament difoses pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. I recordeu que el telèfon d’emergències és el 112.


EVITEU ELS INCENDIS No feu mai foc al bosc ni al voltant.
– No llenceu llumins ni cigarretes, ni feu focs d’artifici en zones properes al bosc.
– No circuleu amb el vehicle fora dels camins autoritzats.


PRENEU PRECAUCIONS Impulseu que la vostra urbanització disposi de les mesures de seguretat necessàries (Pla d’autoprotecció, franja de protecció, hidrants…).
-Conegueu i assageu el Pla d’autoprotecció.


EN CAS D’INCENDI FORESTAL, ACTUEU RÀPIDAMENT Truqueu immediatament al 112 i doneu-los la màxima informació.
-Aviseu els veïns
-Actueu segons el que estigui previst al Pla d’autoprotecció. SI L’INCENDI S’ACOSTA A CASA VOSTRA Faciliteu als serveis de socors l’entrada a la vostra propietat.
-Remulleu abundantment les parts amenaçades per les flames.
-En cas d’evacuació: tanqueu tota la casa. Desconnecteu els interruptors de llum i gas. Agafeu les coses imprescindibles: documentació, diners i medicaments. SI L’INCENDI ÉS A LA PORTA DE CASA VOSTRA Tanqueu-vos a casa vostra amb tota la vostra família i els animals domèstics i no l’abandoneu fins que el foc no hagi passat.
-Tanqueu totes les portes i finestres. Tapeu els forats de ventilació i totes les obertures a l’exterior per evitar que entri material en combustió.
-Desconnecteu tots els subministraments de combustible.
-Ompliu d’aigua la banyera, les piques i, si podeu, traieu les cortines.
-Si el fum penetra a casa vostra: poseu tovalloles mullades sota les portes i ruixeu-les sovint.
-Protegiu-vos amb roba de cotó o llana, amb unes ulleres i un mocador moll a la cara.
-Si el fum és espès, deixeu els llums encesos per facilitar que us trobin. SI L’INCENDI US SORPRÈN A camp obert Allunyeu-vos del front del foc pels costats. És vital fugir en la direcció oposada a l’avanç del foc i del fum.
-Entreu a la zona ja cremada el més aviat possible.
-Reguleu la respiració: feu inspiracions poc profundes i lentes, agafant l’aire de prop de terra, i eviteu inhablar el fum espès.
-Si podeu, mulleu un mocador per tapar-vos la cara i evitar així els efectes nocius del fum.
-Protegiu-vos de la radiació del foc darrere d’una roca o d’una rasa.
-No us refugieu dins de pous ni coves, ja que l’oxigen es pot acabar ràpidament. Eviteu també les zones pendents, els ports de muntanya i les valls estretes. Al cotxe Busqueu un lloc arrecerat i atureu-vos. Si el front del foc travessa la carretera no sortiu del vehicle, tanqueu els vidres i enceneu els fars perquè us puguin trobar enmig del fum.
-Estireu-vos al terra del vehicle. Cobriu-vos la pell fins que el foc hagi passat. Vora el mar Acosteu-vos a la platja, reagrupeu-vos i, si cal, fiqueu-vos a l’aigua. PROTEGIU LA VOSTRA LLAR Elimineu les fulles seques i les branques en contacte amb la façana o la teulada.
-Les tanques verdes o tanques seques (brucs) poden propagar l’incendi: eviteu-ne la continuïtat.
-Situeu a més de 10 metres de la casa tota mena de reserva de combustible (propà, gasoil…) i desu la llenya en un lloc tancat.
-Les obertures a l’exterior de la casa s’han de poder tapar o tancar: tingueu els estris necessaris preparats.
-Aneu amb compte amb la xemeneia. Poseu-hi una tela metàlica per evitar que saltin espurnes o brases.
-Utilitzeu materials no combustibles en finestres, portes i elements exteriors.
-Tingueu a punt eines bàsiques contra incendis (mànegues d’aigua, destrals, serres…) i disposeu d’una reserva d’aigua.

Diferents territoris catalans s’interessen per la plataforma centralitzadora de fangs de l’EDAR de l’Alt Maresme

El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.

El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.

En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.

La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.

Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.

Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.

El Consell Comarcal posa sobre la taula la necessitat d’una estratègia conjunta de protecció del litoral

El Consell Comarcal recupera el lideratge i promou una Taula interadministrativa per marcar una línia d’acció conjunta en la protecció del litoral maresmenc. La proposta presentada avui al Consell d’Alcaldies ha estat acceptada i en les properes setmanes es constituirà aquest foro de debat.

El president del Consell Comarcal, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat la necessitat de recuperar la unitat i superar les “actuacions tàctiques en moments puntuals” que van a remolc dels diferents episodis climàtics i dels danys que aquests provoquen. Ha afegit que quan el Maresme parla de litoral no es refereix només a platges, “el litoral és la columna vertebral de la comarca i el cordó umbilical entre municipis” ja que afecta a serveis essencials com la via del tren, passejos marítims, la carretera o el sanejament.

El punt de partida serà la preservació del litoral amb actuacions a llarg termini, però sempre mantenint la idiosincràsia de cada municipi. De fet, tots els estudis i prospeccions fetes en els darrers anys han deixat constància que les problemàtiques són diferents al Maresme Nord i al Maresme Sud.

La nova Taula del litoral que es constituirà les properes setmanes recuperarà tots els treballs tècnics que s’han realitzat els darrers anys i, a diferència dels organismes de debat creats en mandats anteriors, incorporarà els municipis de muntanya ja que el seu paper en la regeneració de platges a través de les rieres i rierals també és fonamental.