Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El paisatge de la vinya i el seu encaix en la trama urbana centren el curs dels Juliols de la UB a Alella

Les classes es faran del 7 al 11 de juliol a Can Lleonart i el termini de matriculació està obert des del 5 de maig a l'1 de juliol

Sinopsi
Alella acollirà del 7 al 11 de juliol una nova edició dels “Juliols de la UB” que aquest any giraran entorn al paisatge de la vinya i el seu encaix en la trama urbana. Amb el títol “Paisatge de vinya i ciutat: reptes d'ordenació”, el curs pretén abordar les relacions complexes entre paisatges vitivinícoles i realitats urbanes, analitzant territoris en què es dóna aquesta convivència i abordant mecanismes específics de planificació i gestió de l'agricultura periurbana.

Text
Alella acollirà del 7 al 11 de juliol una nova edició dels “Juliols de la UB” que aquest any giraran entorn al paisatge de la vinya i el seu encaix en la trama urbana. Amb el títol “Paisatge de vinya i ciutat: reptes d'ordenació”, el curs pretén abordar les relacions complexes entre paisatges vitivinícoles i realitats urbanes, analitzant territoris en què es dóna aquesta convivència i abordant mecanismes específics de planificació i gestió de l'agricultura periurbana.
El curs s'ha estructurat en quatre apartats: referents i experiències a regions vitivinícoles a la vora de grans ciutats; elements per posar en valor els paisatges de la vinya; conreus, aliments i pagesies en àrees metropolitanes; i iniciatives, decisions, esdevenedors per a Alella. Les classes es faran al Centre Cultural de Can Lleonart i es complementen amb visites sobre el terreny a indrets triats per poder gaudir intensament del paisatge alellenc – passejada per la vall de Rials, visita a les masies o la posta de sol des de les vinyes ecològiques de la DO Alella- i tasts de vins.
El període d'inscripció i de matriculació es va obrir el 5 de maig i finalitzarà 7 dies abans de l'inici del curs, l'1 de juliol. La inscripció i la matrícula poden formalitzar-se per tres vies diferents: per Internet a l'apartat “matriculació” del web www.ub.edu/juliols, per telèfon al 934035880 (de dilluns a divendres de 10 a 13h i de 16 a 18.30h) i personalment a l'oficina d'atenció al públic situada al passadís annex al vestíbul central de l'Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).
Els interessats poden optar a dues modalitats de matrícula i reconeixement de crèdits: la del curs de 20 hores o la del curs de 30 hores. A la primera, el cost és de 155 euros si es formalitza fins al 13 de juny i de 185 si es fa a partir d'aquesta data. A la segona modalitat el preu oscil•la entre els 215 i els 260 euros, depenent de si es formalitza la matrícula abans o després del 13 de juny.

El curs està obert a totes les persones majors de 16 anys i tot l'alumnat que superi els requisits d'aprofitament obtindran un certificat susceptible de ser reconegut com a crèdits de lliure elecció de la UB i d'altres Universitats dels Païssos Catalans.

Per obtenir més informació podeu consultar podeu consultar els web www.alella.cat o www.ub.edu/juliols

La baixada de temperatures fa ajornar la revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt


L’espectacular baixada de temperatures que estem vivint aquests dies ha recomanat ajornar la revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt que estava prevista pel dimecres, 26 de gener. Davant de les prvisions meteorològiques que apunten per demà temperatures màximes d’entre 3 i 5 graus, i tenint en compta que en aquesta acció havien de participar una seixantena de nens i nenes de l’escola Sant Jordi del municipi, el Consell Comarcal i l’ajuntament han decidit posposar la plantació d’espècies autòctones al Passeig de Casa Riera fins el dimecres, 2 de febrer.

Diferents territoris catalans s’interessen per la plataforma centralitzadora de fangs de l’EDAR de l’Alt Maresme

El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.

El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.

En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.

La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.

Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.

Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.

El Consell Comarcal assumeix la gestió de la depuradora de l’Alt Maresme Nord

 
El Consell Comarcal del Maresme assumeix des d’avui la gestió de la Planta Depuradora de l’Alt Maresme Nord després que la Vicepresidenta 1a, Marisa Ferreras, hagi signat l’Acta de Comprovació de les Obres de les instal·lacions que li ha lliurat el Director de l’Àrea de Sanejament d’Aigües Residuals i Director de l’Àrea d’Execució Actuacions (ACA), Josep Maria Obis. L’EDAR, que es troba ubicada a la pedrera de Montpalau, tractarà les aigües de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. El seva posada en funcionament és important perquè  completa el mapa de sanejament de la comarca.

La nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) dóna servei a una població de 150.000 habitants. Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es completa el mapa de sanejament del Maresme de manera que es dóna cobertura de depuració  d’aigües residuals als 30 municipis. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

 
L’EDAR de l’Alt  Maresme Nord, que ha tingut un pressupost de 38.676.019 euros (més IVA), està preparada per fer un tractament biològic de  54.000 m3 d’aigua al dia i té la peculiaritat de mantenir separat el pretractament de la resta de processos. La construcció del pretractament aposta per un model d’instal·lació compacta, semisoterrada i integrada en el medi que l’envolta. El seu disseny està basat en un projecte tècnic i arquitectònic que evita l’impacte paisatgístic i ambiental.

La seva posada en funcionament facilitarà la contractació de 14 treballadors.

El Consell Comarcal, a més de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord, gestiona les depuradores de Teià, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Genís de Palafolls i Tordera i està previst que el mes de febrer de 2013 assumeixi també la gestió de l’EDAR de Can Massuet-El Far (Dosrius). En total el Maresme està connectat amb 42 estacions de bombament i compta amb 98 quilòmetres de col·lectors.

Xerrada-tertúlia: Platges de Mataró (I) – Què en quedarà d’aquí uns anys? 

Una de les conseqüències més clares de l’escalfament de la Terra és la pujada del nivell del mar. Municipis a primera línia de costa, com Mataró, es veuran directament afectats.

En aquesta sessió, a partir d’aportacions d’expertes, es posarà sobre la taula el futur d’infraestructures com el Passeig Marítim o la línia de tren, demantenir la sorra a la platja i dels necessaris canvis en el dia a dia mataroní.

Intervindran Oriol Bassa i Joan Manel Riera

Organitza: CasaCapell, espai per a la sostenibilitat amb la col·laboració de Biblioteques de Mataró

Data: 27 de gener a les 19h

Lloc: Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró

El 75,5% dels maresmencs mostra una actitud positiva envers el reciclatge, segons una enquesta feta pel Consell Comarcal

La població que menys recicla és la d’entre 26 i 35 anys

 


La consellera delegada de Territori i Medi Ambient, Sílvia Tamayo, ha presentat el balanç de la campanya “Recicla Maresme” que s’ha realitzat a 17 municipis de la comarca amb l’objectiu d’incidir en la correcta separació dels residus domèstics. La divulgació de l’ús correcte de cada contenidor s’ha complementat amb una enquesta realitzada a 1.415 ciutadans per conèixer els hàbits de recollida selectiva de la població.


La campanya s’ha dut a terme als 17 municipis que tenen delegat en el Consell Comarcal del Maresme el servei de recollida selectiva de les fraccions de vidre, envasos i paper/cartró. Aquestes poblacions són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Teià. En total, una població de gairebé 162.000 habitants. La campanya ha consistit en el repartiment de 40.000 tríptics informatius que informen sobre la correcta separació dels residus per garantir la seva màxima recuperació; el bon ús dels contenidors groc, blau i verd per reduir el volum de material impropi que es diposita en ells d’una manera incorrecta; i la millora de la imatge externa de les àrees d’aportació (llocs on són ubicats els contenidors) per evitar problemes al veïnat. A banda de la tasca divulgativa, s’ha realitzat una enquesta per conèixer els hàbits de la població en separació de residus i els principals dubtes que tenen els ciutadans sobre la recollida selectiva. L’estudi fet pels educadors ambientals sobre els hàbits de recollida selectiva mostren que un 75,5% de la població mostra una actitud positiva envers el reciclatge i només l´1,1% expressen dubtes sobre la utilitat de separar els residus. Pel que fa a la percepció de problemes, un 26,9% lamenta que hi ha contenidors massa plens i un 14,1% es queixa que els contenidors estan massa allunyats del seu lloc de residència. L´11,6% es queixa de l´incivisme dels seus veïns que no separen les deixalles o que ho fan d´una manera incorrecta provocant brutícia a l´entorn dels contenidors. A més, els ciutadans tenen un elevat coneixement sobre els conceptes bàsics de la recollida selectiva i saben distingir amb facilitat la funció de cada contenidor. Així, a la pregunta: “Vostè sap dir-me quin tipus de deixalles van a cada contenidor?”, el 66,9% dóna una resposta correcta respecte als envasos, el 70% sap com s´ha de separar i a on va el vidre i el 70,7% té clara la separació del paper i cartró. Els dubtes que s´han plantejat als educadors han fet referència als olis de cuina, el porexpan, els taps i sobre el funcionament de la deixalleria. Les dones reciclen més, però els homes dominen la teoria L´enquesta també emfatitza que, encara que són les dones les que més duen a terme la recollida selectiva (se situen entre 2 i 4 punts per sobre dels homes en separar habitualment els residus), són els homes els que tenen un coneixement teòric més clar de com s´ha de fer. D´entre el col·lectiu de dones, un 50,4% donen una resposta correcta sobre la separació de cada residu, el 32% manifesten no saber-ho o no contesten, el 13,8% s´equivoca en alguna fracció i el 3,7% respon incorrectament. En canvi, en el col·lectiu d´homes enquestats, el 68% responen correctament, el 16,9% no saben o no contesten, el 12,9% s´equivoquen en la resposta sobre alguna fracció i el 2,2% donen una resposta incorrecta. De 26 a 35 anys, els que menys reciclen Contràriament a la idea generalitzada de què els joves son els que més reciclen, els resultats mostren que a mesura que s´incrementa l´edat, es fa més recollida selectiva fins arribar a la franja de la tercera edat, on els percentatges es redueixen substancialment. Tot i això, hi ha un punt d´inflexió important en la franja d´edat compresa entre els 26 i els 35 anys, en què els percentatges dels que afirmen fer recollida selectiva baixen molt, principalment en la separació del paper/cartró. S´ha estudiat la possible influència d´altres factors que expliquin aquest resultat, però no s´ha detectat cap característica diferent en les respostes respecte de les altres edats, ni per tipus d´habitatge de residència, ni per nivell d´estudis, ni per sexe. Podeu accedir als resultats de l’enquesta,  
Clicant aquí El conjunt d´aquestes dades serveix al Consell Comarcal del Maresme per conèixer més de prop els usuaris directes del servei de recollida selectiva i poder anar aplicant aquelles millores que siguin necessàries. De fet, el mes de gener de 2007 ja es van començar a aplicar tot un seguit de millores en el servei que podeu veure,
clicant aquí

El  Consell Comarcal del Maresme reclama que es duguin a terme les actuacions de regeneració de platges previstes a Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat una moció en la qual s’insta als representants del Ministerio de Medio Ambiente i del Ministerio de Fomento, per part de l’Estat, i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, per part de la Generalitat, a reunir-se amb els alcaldes dels municipis de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar per concertar i programar les actuacions previstes tant per compensar la pèrdua de sorra a les platges com per garantir l’estabilitat de la façana marítima.


Aquesta moció, subscrita per tots els grups polítics amb representació comarcal, s’ha presentat arrel de les declaracions de la Ministra de Medio Ambiente, el passat 9 de maig, en el sentit que des del seu departament no s’actuaria sobre les malmeses platges que pateixen constants pèrdues de sorra com a conseqüència de la construcció de ports o d’altres infraestructures. A la moció s’explica que es comparteix com a declaració d’intencions i d’actuacions de cara al futur aquest posicionament, però es recorda que les platges de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar ja tenien programada una actuació de regeneració, que els ajuntaments afectats porten més de nou anys fent gestions reivindicant una solució i que en els casos concrets de Cabrera de Mar i de Vilassar de Mar mai s’ha fet cap aportació de sorra per compensar la degradació constant que pateixen les seves platges des de fa 12 anys. En aquest període de temps hi ha trams de platja que han desaparegut quan abans tenien més de 80 metres de sorra. A aquest fet, se suma el constant risc que pateix la via de Renfe i d’altres infraestructures de sanejament.

Per tal de poder observar sobre el terreny la dramàtica situació de les platges d’aquests municipis, el Ple del CCM va acordar convidar als representants dels Grups parlamentaris del Congrés de Diputats i del Parlament de Catalunya a visitar les zones afectades acompanyats dels alcaldes i regidors dels diferents municipis.

Tot i que la moció fa especial èmfasi en la situació del litoral d’aquests tres municipis del Baix Maresme, també demana a les administracions competents la realització d’un estudi de solucions per garantir i estabilitzar totes les platges de la comarca.

Per consultar el text íntegre de la Moció, Cliqueu aquí

El Consell Comarcal demanarà a l’ACA consignació pressupostària per protegir diverses instal·lacions de sanejament

Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.

Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.

Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.

El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.

La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.

En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.

22 ajuntaments de la comarca i el CCM presentaran conjuntament les seves peticions al Programa de Manteniment de Lleres 2004-2005 que promou la Generalitat

 


El 5 de setembre finalitza el termini perquè els 22 ajuntaments de la comarca que han acordat presentar conjuntament les peticions de manteniment de rieres, rials i torrents al Programa de Manteniment de Lleres Públiques al Maresme 2004-2005, facin arribar al Consell Comarcal les seves propostes. A partir d’aquest recull de sol.licituds, els tècnics del Consell Comarcal prepararan el document conjunt que s’ha de presentar a la Generalitat abans del 15 de setembre.


El manteniment de les rieres i rials de la comarca es fa imprescindible per a mantenir i millorar les condicions de desguàs i, per tant, deixar aquests espais preparats per poder suportar possibles avingudes d’aigua. Aquestes millores, però, han de ser compatibles amb la conservació, protecció i, si s’escau, millora de les condicions ambientals de les rieres amb especial atenció al tipus de sòls, morfologia i vegetació. Per això, cal aplicar-hi tècniques de mínim impacte, cost acceptable i fàcilment integrables al medi natural.

XVII Conferència Catalana per un futur sense nuclears i energèticament sostenible

Es farà a Barcelona el 29 d’abril de 2003

XVII CONFERÈNCIA CATALANA PER UN FUTUR SENSE NUCLEARS I ENERGÈTICAMENT SOSTENIBLE BARCELONA, 29 D´ABRIL DEL 2003 En nom del GCTPFNN vos anunciem que el proper 29 d’abril tindrà lloc la XVII CONFERÈNCIA CATALANA PER UN FUTUR SENSE NUCLEARS I ENERGÈTICAMENT SOSTENIBLE, la qual continua la tasca de pressió perquè Catalunya pugui abandonar el malson nuclear i l´addicció als combustibles fòssils i pugui començar a fer via pel camí de la sostenibilitat energètica. Per fer-ho possible hem d´obrir la porta a l´ús generalitzat de les fonts d´energia que flueixen de forma natural per la biosfera: el Sol, el vent, l´aigua, la biomassa, la calor de la terra, etc. combinat amb fer que l´energia es faci servir amb la màxima eficiència, tan a nivell de generació com a nivell d´ús final. L´edició d´enguany l´hem titulada ‘Fer energia amb el vent: èxits i dificultats. El cas de Catalunya´. I ens ho mirarem des del nivell global fins al local. Tindrem la oportunitat d´escoltar de primera mà què s´està fent a nivell de països com ara Alemanya, l´Estat Espanyol i Dinamarca en el camp de l´energia eòlica i què es podria fer i no es fa a Catalunya. Per això hem convidat a Arthouros Zervos, president de l´European Wind Energy Association – EWEA i a Preben Maegard, president de la World Wind Energy Association. Enguany que s´ha ‘obert´ definitivament el mercat de l´energia, ens continua preocupant com s´està desenvolupant. Volem que aquest nou marc serveixi no pas per continuar beneficiant aquells sectors econòmics que han fet i continuen fent negocis i diners a costa de la degradació dels sistemes naturals, tot abocant gasos d´efecte hivernacle a l´atmosfera o tot enverinant radioactivament la biosfera. Volem que serveixi perquè la ciutadania pugui tenir a l´abast serveis energètics de qualitat, perquè la ciutadania pugui decidir lliurement amb quina font d´energia vol ser subministrada, perquè la ciutadania tingui reconegut el dret a produir localment l´energia que necessita i ho pugui fer amb energies netes i renovables i amb sistemes de microgeneració. Les energies renovables i netes o ‘verdes´ són una oportunitat que hem de saber aprofitar i fer-ho amb saviesa. Recordem que el 26 d’abril serà el 17è aniversari de l’accident a la central nuclear de Txernòbil. Aquesta és la raó de l’existència de les conferències que per 17è any consecutiu organitzem a Barcelona. També aquest any la XVII CONFERÈNCIA CATALANA PER UN FUTUR SENSE NUCLEARS I ENERGÈTICAMENT SOSTENIBLE s’emmarcarà dins dels actes que arreu del món (i també a Cata-lunya) tindran lloc en ocasió del DIA DE LA TERRA – 2003 i que a nivell mundial són coordinats per Earth Day Network. Dr. Joaquim Corominas Dr. Josep Puig