| Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l’administració local | |
| Les competències municipals en matèria dels denominats riscos naturals o ambientals | |
| La visió des del municipi | |
| Programa municipal de suport en prevenció d’incendis forestals | |
| Incendis forestals i zones urbanes | |
| Els riscos d’inundació al Maresme | |
| Programa de manteniment i conservació de lleres públiques 2014 | |
| Informació sobre l’aplicació a Catalunya de determinats aspectes de la Llei 27/2013 | |
Ponències presentades a la Jornada: Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l’administració local
Aquí podeu trobar les ponències que es van presentar a la Jornada Tècnica: Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l’administració local, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme. La sessió es va fer el divendres 9 de maig de 2014
Dues ADF del Maresme guardonades a la XII edició dels premis de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona
Les Agrupacions de Defensa Forestal Burriac i Teià han estat guardonades per la Dipuació de Barcelona en la XII Festa dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals. L’ADF Burriac ha rebut el premi Palestra que es concedeix a les activitats de prevenció o organtizació de l’extinció d’incendis i l’ADF Teià ha obtingut l’accèssit al premi Rossend Montané que valora les activitats realitzades en prevenció. El premi aconseguit per l’ADF Burriac està dotat amb 8.000 euros. Aquesta entitat agrupa els municipis de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Cabrils. L’accèssit obtingut per l’ADF Teià té una dotació econòmica de 3.000 euros. Els premis de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona, que es lliuren des de 1997, pretenen reconèixer públicament la feina que realitzen durant tot l’any les agrupacions de defensa forestal. El lliurament de distincions de l’edició d’aquest any es va fer dissabte passat al palau municipal d’esports de Sant Feliu de Llobregat.
Front comú per protegir els boscos del Maresme
Consell Comarcal, Ajuntaments, Diputació i Generalitat treballaran conjuntament per salvar les pinedes del Maresme. Després de l’alerta llançada pel Consell Comarcal del Maresme, s’han mantingut diverses reunions tècniques i polítiques per pactar les actuacions a emprendre. Els darrers informes apunten que unes 40 hectàrees de pi pinyer són irrecuperables, però el problema es pot agreujar encara més si no es posen en marxa les mesures adients. S’ha detectat que hi ha unes 6.600 hectàrees (el 20% de la superfície forestal de la comarca) vulnerables als efectes de les tres plagues que estan atacant els pins pinyers maresmencs: l’escarabat Tomicus, l’eruga processionària i els fongs.
Tal i com va fer públic el Consell Comarcal el passat 23 de maig, les pinedes maresmenques estan patint els efectes del canvi climàtic. Les situacions de sequera i d’onades de calor, agreujades per una manca de gestió forestal eficaç, han debilitat els arbres deixant-los sense recursos per contrarestar les plagues. A més,estan patint simultàniament els atacs de la Processionària, del fong Thyriopsis halepensis i de l’escarabat Tomicus destruens. A hores d’ara, s’han detectat exemplars afectats -en major o menor intensistat- a tots els municipis del Maresme.
La situació requereix d’una intervenció urgent, tant per retirar dels boscos els arbres morts com per protegir aquells exemplars que, tot i estar afectats, poden ser salvables. Són actuacions, però, que s’han de programar de manera coordinada tota vegada que hi ha arbres afectats en sòl forestal, però també en sòl urbà. A més, el 99% són de propietat privada.
Davant d’això, el Consell Comarcal del Maresme ha cercat la complicitat dels diferents departaments competents de la Generalitat i la Diputació. Aquestes administracions s’han compromés a dotar de recursos un pla d’actuació que permeti salvar els boscos maresmencs. Aquests ajuts es canalitzaran a través de les dues associacions de propietaris forestals que hi ha a la comarca: El Parc Serralada Litoral Central i El Montnegre Corredor. Cal, doncs, que els propietaris que tinguin arbres afectats, contactin amb l’associació que territorialment tinguin adscrita.
Paral·lelament, s’han mantingut reunions amb els ajuntaments de la comarca per tal de coordinar les actuacions a emprendre des dels serveis tècnics i mantenir una única línia d’informació ciutadana. El Consell Comarcal els ha fet arribar uns opuscles especificant les mesures de prevenció i control de les plagues i d’actuació per retirar els arbres morts, tant en zones urbanes com forestals.
L’escarabat morrut ja ha provocat la mort de 2.500 palmeres de la comarca del Maresme
La comarca del Maresme és la més afectada per la plaga d’escarabat morrut que produeix danys, sovint irreparables, a diferents espècies de palmeres. Des de la seva detecció a la nostra comarca, ja ha provocat la mort de 2.500 exemplars de palmeres. Segons fonts de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, es calcula que la plaga d’escarabat morrut ha acabat amb un 40% del total de palmeres del Maresme de les espècies canària i datilera. Els tres municipis on hi ha hagut més exemplars afectats han estat Pineda de Mar (430), Santa Susanna (287) i Vilassar de Mar (245). Tor i això, tots els municipis, excepte Òrrius, apareixen en el llistat de la Generalitat amb exemplars de palmeres afectades: Alella: 49
-Arenys de Mar: 40
-Arenys de Munt: 26
-Argentona: 105
-Cabrera de Mar: 199
-Cabrils: 148
-Caldes d’Estrac: 8
-Calella: 83
-Canet de Mar: 79
-Dosrius: 6
-Malgrat de Mar: 33
-El Masnou: 110
-Mataró: 43
-Montgat: 6
-Palafolls: 43
-Pineda de Mar: 430
-Premià de Dalt: 72
-Premià de Mar: 103
-Sant Andreu de Llavaneres: 43
-Sant Cebrià de Vallata: 19
-Sant Iscle de Vallalta: 16
-Sant Pol de Mar: 44
-Sant Vicenç de Montalt: 20
-Santa Susanna: 287
-Teià: 72
-Tiana: 38
-Tordera: 79
-Vilassar de Dalt: 56
-Vilassar de Mar: 245 Les palmeres, però, no són les úniques espècies afectades per plagues, també ho són les pinedes del Maresme. Es calcula que les plagues han acabat en els últims anys amb el 5% de les pinedes de la comarca i si ens centrem en el Parc de la Serralada Litoral, el percentatge desaparegut s’eleva al 15%. Per debatre aquest greu problema que està minvant el nostre patrimoni natural, demà, divendres 11 de desembre, se celebrarà una jornada per debatre les causes, mesures de prevenció, tractaments i gestió de les plagues de pins i palmeres al Maresme i al Vallès Oriental. Aquesta jornada tècnica ha estat organitzada conjuntament pel Consell Comarcal del Maresme, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la Federació d’ADF’s, el Parc de la Serralada Litoral i Centroplag S.L. Han confirmat la seva assistència 45 tècnics (80% representats d’ajuntaments i el 20% representants d’empreses de jardineria). Podeu veure el programa, clicant sobre la imatge:
Clic aquí per a pdf El Consell Comarcal assessora l’ajuntament d’Alella en el programa de recuperació de l’arbrat viari malmès
Es calcula que un 60% de l’arbrat viari del Maresme necessitaria una actuació similar
L’ajuntament d’Alella ha endegat un programa de recuperació i millora de l’arbrat viari del municipi que es troba afectat del que s’anomena “mort parcial de branques principals i de tronc”. En aquesta situació, els arbres són molt vulnerables i poden caure amb facilitat, per exemple, davant d’una petita ràfega de vent, i posar en perill persones i béns.La contaminació, l’estrès ambiental i l’aplicació d’esporgades intenses i períodiques poden provocar a l’arbrat viari una progressiva degradació que, si no s’agafa a temps, impedeix la recuperació de l’exemplar afectat. La mort parcial de branques principals i de tronc degenera en podridures importants i pèrdua de les condicions físiques i biològiques de l’arbre, com ara, la capacitat estructural d’aguantar tot l’arbre dret i comunicar les arrels i les fulles per a processar els nutrients. El procès de debilitament que s’origina en els exemplars afectats com a conseqüència de què es redueix en un 90% la capacitat de transportar nutrients, accelera el risc de trencament del tronc i de les branques i en condicions adverses (ràfegues de vent moderades, un accident…etc) podrien provocar la caiguda de l’arbre i afectar els transeunts o els béns que hi hagi al seu voltant (habitatges, cotxes, mobiliari urbà…etc). Podeu visualitzar tot aquest procès,
Clicant aquí Per evitar aquestes situacions de perill, l’ajuntament d’Alella, amb l’assessorament tècnic i la direcció d’obra del Consell Comarcal del Maresme, ha endegat un programa de recuperació de l’arbrat viari. Inicialment ha intervingut sobre 18 exemplars de plàtans i negundos. Amb una anàlisi prèvia, s’han detectat els arbres en mal estat i s’ha procedit a descotonar-los intentant afectar el mínim possible els escossells, els paviments i els serveis municipals. En les properes setmanes es procedirà a reposar els arbres amb exemplars més adequats per a cada ubicació. Els serveis tècnics d’entorn urbà i medi natural del Consell Comarcal del Maresme consideren que aproximadament un 60% de l’arbrat viari dels municipis del Maresme es troba en condicions similars a les que han aconsellat a l’ajuntament d’Alella de fer una intervenció ràpida i acurada.
El Maresme amplia la xarxa d’estacions meteorològiques
Ja són 16 les estacions meteorològiques amb les que compta el servei Meteomar per seguir l’evolució del temps i poder fer una predicció acurada a les diferents zones de la comarca.
La darrera a incorporar-hi ha estat la de Calella. Una estació completament automatitzada situada al nord del Far de la població que permet obtenir dades en temps real i en tot moment.
Es registra la temperatura, la humitat, la pluja, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar neta, la radiació ultraviolada i la pressió atmosfèrica. Tota aquesta informació classificada amb els seus valors màxims, mínims i mitjans s’envia en intervals de 5 minuts i queda recollida al web de Meteomar, igual que ho fan les estacions de Tiana, El Masnou, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Mataró EDAR, Mataró Centre, Dosrius (Can Massuet), Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt (Collsacreu), Arenys de Mar, Calella, Montnegre (Sant Iscle de Valallta), Hortsavinyà (Tordera), Pineda de Mar, Palafolls i Tordera Centre.
La instal·lació, que té 10 metres d’alçària per poder pendre la mesura oficial de la velocitat del vent, ha estat possible per la implicació del Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Calella i la Diputació de Barcelona.
La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, conjuntament amb l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini i altres responsables de l’ajuntament de la població han fet una visita a la nova instal·lació per conèixer de primera mà el seu funcionament.
El Maresme, una comarca que anys enrera era notícia per les rierades, torna a estar considerada com a territori molt vulnerable als efectes del canvi climàtic. L’anàlisi dels episodis viscuts en els darers anys, corrobora que el territori haurà d’estar preparat per gestionar epìsodis de pluges torrencials, onades de calor i activar els mecanismes de protecció de les persones i els béns. El Consell Comarcal pot facilitar aquesta informació propera i fiable gràcies a les 16 estacions meteorològiques desplegades en el territori.
Els voluntaris de les ADF es preparan per la campanya de prevenció d’incendis de l’estiu
Els voluntaris i voluntàries forestals del Maresme que estan seguint el pla de formació “ADF aprèn 2008” participaran el dissabte en l’extinció d’un foc forestal programat al terme municipal d’Òrrius. Les flames estaran en tot moment controlades i aquest incendi de disseny servirà als voluntaris i voluntàries per poder aplicar a la pràctica els coneixements teòrics apresos sobre com actuar en cas d’incendi forestal.Aquest és el segon any que la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, amb el suport del Consell Comarcal i de la Direcció de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, ha organitzat unes sessions de formació del voluntariat de la comarca perquè estigui preparat de cara a la campanya de prevenció d’incendis de l’estiu. Els prop de 200 voluntaris i voluntàries que han seguit les diferents sessions de formació, podran posar en pràctica la teoria el dissabte, 1 de març. Entre les 12.00 i les 14.00h intervenindran en l’apagada d’un foc forestal que es realitzarà en una zona controlada del municipi d’Òrrius. Es tracta d’aplicar els coneixements adquirits sobre mètodos, material i seguretat. A la comarca del Maresme i al sud-est del Vallès Oriental hi ha prop de 500 voluntaris i voluntàries forestals repartits en 11 agrupacions de defensa forestal (ADF) que tenen com a missió vigilar prop de 40.000 hectàrees forestals.
La Federació de les ADF del Maresme i els Bombers del GRAF s´uneixen per a parlar de les urbanitzacions, els incendis forestals i les cremes prescrites
El passat 7 de febrer a Argentona, es va realitzar la Jornada “Urbanitzacions, incendis forestals i cremes prescrites” dins de les IV Jornada Tècnica de la Federació de les ADF del Maresme, que van ser organitzades juntament amb el Departament d´Interior de la Generalitat, Direcció General d´Emergències i Seguretat Civil, Divisió Operativa dels GRAF i amb la col·laboració de l´ADF Serra de Marina.En aquesta Jornada, es van tractar temes com el marc legal; la normativa i mesures de prevenció, mesures d´autoprotecció tant en les urbanitzacions com en edificacions aïllades, es va definir que és un incendi de disseny, com funciona el GRAF i es va explicar les experiències de les cremes que es realitzen a Mallorca. En aquesta jornada es va destacar que com una eina més de gestió al bosc, les cremes controlades poden ser solucions molt factibles. En aquest sentit, es va realitzar una crema prescrita al Turó de Cerdanyola, amb l´objectiu de poder rebaixar el combustible i crear discontinuïtat en la massa vegetal per a prevenir els incendis forestals que afecten a aquest Turó cada any en les èpoques de més risc d´incendi. Creiem que aquestes Jornades serveixen per donar a conèixer d´altres actuacions per a gestionar els nostres boscos en la lluita contra els incendis, que potser en la nostra comarca no s´utilitzen gaire, com són les cremes prescrites i així iniciar un debat entre les avantatges i desavantatges que tenen les diverses gestions en el nostre territori per a una millor i eficaç lluita contra els incendis forestals. La Jornada va ser un èxit de participació, unes 90 persones, entre tècnics forestals, professionals forestals, estudiants, membres d´entitats de protecció de la natura, i en la qualitat dels ponents, ja que van participar els tècnics del GRAF: en Miquel López i en Moisès Galán, i en Pep Solivellas i en Tomeu Lorca que són membres de l´IBANAT (Institut Balear Natura) de Mallorca, en Oriol Bassa, enginyer de forests del Consell Comarcal del Maresme, na Antònia Vilella que és l´actual tècnica de medi ambient de la comarca del Maresme i en Miquel Casadesus, President de la Federació de les ADF de l´Anoia. L´acte va ser tancat pel Sr. Jesús Acebedo, Cap de l´Àrea Bàsica d´Emergència del Maresme, el Sr. Antoni Soy, Alcalde d´Argentona, el Sr. Andreu Bosch, President del Parc Serralada Litoral, el Sr. Josep Jo, Conseller de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Maresme i el Sr. Jaume Riera, President de la Federació de les ADF del Maresme. Cabrils, febrer de 2004
El Maresme es prepara per a la campanya de prevenció i extinció d’incendis forestals
El 52,5% del territori del Maresme està ocupat per boscos. Aquesta extensió de massa vegetal fa que 20 municipis de la comarca estiguin catalogats com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades. Per implantar mesures de prevenció i evitar que aquest estiu les flames destrueixin la reserva forestal de la comarca, els cossos de seguretat i les administracions s’han reunit per acordar un protocol de coordinació que els permeti actuar d’una manera més eficaç i ràpida davant les emergències (incendis forestals, inundacions, pèrdues de persones…) i optimitzar recursos materials i humans. El seu àmbit d’actuació també incorpora massa forestal de municipis del Vallès Oriental.
A la reunió, celebrada ahir a Cabrera de Mar, van assistir-hi representants de tots els cossos professionals i voluntaris que actuen en els incendis al Maresme. Concretanent hi havia Bombers, Agents Rurals, Parcs Naturals i Oficina Tecnica Municipal de Prevencio d’Incendis de la Diputació de Barcelona, Mossos d’Esquadra, Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), Federacio de les ADF del Maresme i el Consell Comarcal del Maresme. L’objectiu d’aquesta coordinadora, que porta 14 anys organitzant-se, és millorar la coordinacio i l’efectivitat davant dels incendis forestals al Maresme i a la Serralada Litoral. El seu radi d’actuació abarca l’àmbit forestal que comparteixen El Maresme i El Vallès Oriental. En total 30.000 hectàrees que pertanyen a 36 municipis. Segons analistes de la Generalitat, aquest any s’espera un estiu sec, amb importants i puntuals pujades de temperatura.El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic
L’escenari està canviant a marxes forçades. A finals de 2019, davant de la situació d’emergència climàtica, s’apuntava la necessitat d’introduir el teletreball a les organitzacions laborals per reduir els desplaçaments obligats per raó de feina. Menys desplaçaments igual a menys emissions de CO2.
A l’emergència climàtica s’ha sumat l’emergència sanitària, l’aturada forçosa a la primavera i, aquesta setmana, la obligació de reduir la presencialitat a la feina com a mesura per aturar el nombre de contagis i evitar que a les properes setmanes s’hagin de prendre mesures més dràstiques.
En definitiva, el teletreball ha arribat per quedar-se i, a banda de la valoració positiva o negativa que es pugui fer als entorns laborals, els seus efectes sobre l’ecosistema i el canvi Climàtic són clarament beneficiosos. Deixem milers de cotxes aparcats i sense emetre centenars de tones de CO2 a l’atmosfera.
Segons l’enquesta realitzada per l’IERMB, el Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.
No obstant, actualment s’estima que el teletreball al Maresme, al igual que a la resta de Catalunya, està al voltant del 10%. Les fórmules escollides per les empreses son diverses, des d’un teletreball al 100%, a uns dies a la setmana. Això implica que estem deixant d’emetre a l’atmosfera 48 tones de CO2 diàries. El benefici és clar: menys contaminació, menys soroll, més qualitat de vida i un millor entorn.
Ara bé, no n’hi ha prou. Cal fer una aposta decidida per facilitar el trasllat de les persones en transport públic i dissenyar circuits de mobilitat sostenible. En aquest sentit, cal aplaudir la filosofia que mou el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme aprovat aquest mes per la Mesa de Mobilitat del Maresme.
Planteja 32 actuacions a realitzar amb l’horitzó de 2025. L’objectiu, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, damià Calvet, és passar del 37% d’utilització del transport públic en els desplaçaments a Barcelona al 42%. Aquesta i altres mesures suposaran la reducció del 13% de les actuals emissions de CO2 i al voltant del 25% de les emissions d’òxids de nitrogen i altres partícules.
Tot suma per mitigar els efectes del Canvi Climàtic.
Jordi Bonet
Tècnic del Servei comarcal de Canvi Climàtic