El paisatge de la vinya i el seu encaix en la trama urbana centren el curs dels Juliols de la UB a Alella

16 maig 2008

Les classes es faran del 7 al 11 de juliol a Can Lleonart i el termini de matriculació està obert des del 5 de maig a l'1 de juliol

Sinopsi
Alella acollirà del 7 al 11 de juliol una nova edició dels “Juliols de la UB” que aquest any giraran entorn al paisatge de la vinya i el seu encaix en la trama urbana. Amb el títol “Paisatge de vinya i ciutat: reptes d'ordenació”, el curs pretén abordar les relacions complexes entre paisatges vitivinícoles i realitats urbanes, analitzant territoris en què es dóna aquesta convivència i abordant mecanismes específics de planificació i gestió de l'agricultura periurbana.

Text
Alella acollirà del 7 al 11 de juliol una nova edició dels “Juliols de la UB” que aquest any giraran entorn al paisatge de la vinya i el seu encaix en la trama urbana. Amb el títol “Paisatge de vinya i ciutat: reptes d'ordenació”, el curs pretén abordar les relacions complexes entre paisatges vitivinícoles i realitats urbanes, analitzant territoris en què es dóna aquesta convivència i abordant mecanismes específics de planificació i gestió de l'agricultura periurbana.
El curs s'ha estructurat en quatre apartats: referents i experiències a regions vitivinícoles a la vora de grans ciutats; elements per posar en valor els paisatges de la vinya; conreus, aliments i pagesies en àrees metropolitanes; i iniciatives, decisions, esdevenedors per a Alella. Les classes es faran al Centre Cultural de Can Lleonart i es complementen amb visites sobre el terreny a indrets triats per poder gaudir intensament del paisatge alellenc – passejada per la vall de Rials, visita a les masies o la posta de sol des de les vinyes ecològiques de la DO Alella- i tasts de vins.
El període d'inscripció i de matriculació es va obrir el 5 de maig i finalitzarà 7 dies abans de l'inici del curs, l'1 de juliol. La inscripció i la matrícula poden formalitzar-se per tres vies diferents: per Internet a l'apartat “matriculació” del web www.ub.edu/juliols, per telèfon al 934035880 (de dilluns a divendres de 10 a 13h i de 16 a 18.30h) i personalment a l'oficina d'atenció al públic situada al passadís annex al vestíbul central de l'Edifici Històric (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).
Els interessats poden optar a dues modalitats de matrícula i reconeixement de crèdits: la del curs de 20 hores o la del curs de 30 hores. A la primera, el cost és de 155 euros si es formalitza fins al 13 de juny i de 185 si es fa a partir d'aquesta data. A la segona modalitat el preu oscil•la entre els 215 i els 260 euros, depenent de si es formalitza la matrícula abans o després del 13 de juny.

El curs està obert a totes les persones majors de 16 anys i tot l'alumnat que superi els requisits d'aprofitament obtindran un certificat susceptible de ser reconegut com a crèdits de lliure elecció de la UB i d'altres Universitats dels Païssos Catalans.

Per obtenir més informació podeu consultar podeu consultar els web www.alella.cat o www.ub.edu/juliols

L’EDAR de Mataró incorpora un sistema que li permet generar energia per a autoconsum

13 juny 2017

L’Estació depuradora d’aigües residuals de Mataró (EDAR) ha donat un nou pas cap a la sostenibilitat. El Consell Comarcal del Maresme ha construit una planta que transforma en energia elèctrica i energia tèrmica el biogàs que es produeix en el procès de tractament de l’aigua. Actualment ja genera el 37% de l’energia que necessita l’EDAR i, l’any vinent, arribarà al 55%, amb l’ampliació de 4 a 6 microturbines.

La planta de cogeneració instal·lada a la Depuradora de Mataró ha comptat amb un pressupost de 616.198 euros, el 90,5% aportat per un PUOSC i el 9,5% restant pel Consell Comarcal del Maresme. Amb aquesta inversió s’hi han instal·lat 4 microturbines que, a partir del biogàs que es genera en el tractament de les aigües residuals, generen simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica. L’elèctrica s’utilitza per al funcionament de la maquinària de l’EDAR i la tèrmica manté la temperatura que es necessita perquè els microorganismes facin la seva funció de degradació de la matèria orgànica.

Aquesta planta és la primera que s’hi instal·la al Maresme i, a banda dels seus beneficis mediambientals, permet reduir la dependència de les companyies elèctriques i estalviar. Les quatre microturbines que ja han entrat en funcionament generen 1.934 MWh a l’any, el 37% del consum de l’EDAR, o el que és el mateix, un estalvi en compra d’electricitat de 72.686 euros anuals.

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha anunciat que després de l’estiu s’ampliarà la planta de cogeneració amb la instal·lació de dues noves microturbines. Amb les 6 unitats a rendiment l’EDAR s’assegurarà el 55% de l’energia que conseumeix i incrementarà l’estalvi fins als 118.718 euros anuals.

Martínez ha avançat que el Consell Comarcal instal·larà també l’any vinent una planta de cogeneració a l’EDAR del Maresme Nord. “Avancem cap a instal·lacions més sostenibles que, amb menys impacte ambiental i amb més estalvi econòmic, facin la mateixa feina” ha dit recordant la recent posada en marxa del tractament integrat de fangs a l’EDAR del Maresme Nord, un sistema pioner que permet una gestió integradora i més eficaç de les depruadores de la comarca.

El conseller de Medi Ambient, Josep Triadó, ha expressat la seva satisfacció pels resultats de la incorporació de la cogeneració a la depuradora de Mataró i ha manifestat que “l’adaptació i mitigació del Canvi Climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques que ens hem marcat com a Consell Comarcal i aquest compromís el posem en pràctica en totes les obres, actuacions i projectes” i ha afegit que “els esforços dels darrers anys han anat destinat a sanejar la pràctica totalitat de les aigües residuals de la comarca, ara toca fer la feina d’una manera més eficaç i sostenible”.

El Consell Comarcal gestiona el sanejament al Maresme amb 10 EDARS, 39 estacions de bombament i 123 kilòmetres de col·lectors.

Sessió tècnica per identificar les plagues que afecten les pinedes de pi pinyer al Maresme i com tractar-les adequadament

16 setembre 2016

El Consell Comarcal del Maresme ha organitzat, amb el suport del Departament d’Agricultura de la Generalitat i de l’ajuntament de Cabrera de Mar, una jornada per explicar a regidors, jardiners i tècnics municipals com detectar les plagues que afecten el pinyer, les mesures de prevenció i les actuacions a fer en el moment que es detectaun arbre malalt. El Consell Comarcal ja va alertar, la primavera passada, de la delicada situació de les pinedes maresmenques i de la necessitat d’emprendre accions per frenar la mortaldat de pins pinyers, uns arbres que, debilitats per la sequera, no estan ressistint la invasió de plagues com la processionària i l’escarabat Tomicus.

L’organització d’aquesta sessió respòn a la necessitat expressada pel personal tècnic municipal de conèixer més a fons els efectes que les plagues tenen sobre l’arbrat, actuacions a emprendre en el moment que es detecta la malaltia i mesures de prevenció a les zones urbanes i zones verdes.

Els tècnics del Departament d’Agricultura, ramaderia i Pesca i Medi Natural de la Generalitat, Toni Torell i Eloi Beules seran els encarregats de formar en aquestes matèries els tècnics de serveis, tècnics de jardineria, caps de brigada de jardineria i professionals de la jardineria i forestal.

La sessió es gratuïta i complementa els protocols d’actuació que el Consell Comarcal va enviar als ajuntaments el passat mes de juliol.

Les inscripcions d’han de fer per correu electrònic ( pinedesmaresme@ccmaresme.cat ) indicant nom i cognoms i ajuntament i/o empresa

Data: 2016-09-16

Lloc: Ajuntament de Cabrera de Mar (Sala d’Actes sobre la Policia Local)

Adreça: 2 hores

Municipis del Maresme es veuen afectats per una plaga de papallones Lymantria dispar

2 juliol 2019

Es diu Lymantria dispar. També se la coneix com “eruga peluda del suro” o “lagarta peluda”. És una espècie autòctona que neix als boscos d’alzines. Primer és una eruga i quan arriba a la fase adulta es converteix en papallona. La transformació sol produir-se a finals del mes de juliol, però aquest any les condicions climatològiques han fet avançar el procés i augmentar-ne la població fins al punt de ser declarada plaga. La proliferació d’aquestes papallones ha fet saltar les alarmes a molts municipis del Maresme, però tot i la espectacularitat i la molèstia que ocasionen, són inofensives per a l’èsser humà i els experts asseguren que en uns dies es reduirà la seva presència d’una forma natural.

El fenòmen és habitual i se sol detectar una plaga de Lymantria cada 7 / 8 anys en diferents punts del planeta.

Aquest insecte pot afectar diferents espècies forestals, les més habituals són les alzines sureres i les alzines, encara que també ha arribat a atacar algunes varietats de pins. Les femelles posen entre 200 i 500 ous al tronc i a les fulles dels arbres i, normalment al maig, neixen les erugues que, tot i ser molt similars a la processionària, no tenen efectes urticants per a les persones o els animals. En dos mesos, aquestes erugues peludes completen el seu desenvolupament transformant-se en les papallones que han arribat a diferents municipis del Maresme, principalment del centre i nord de la comarca.

La majoria d’exemplars detectats en els núclis urbans són mascles. Són els que tenen capacitat de recòrrer grans distàncies. En canvi, les femelles, més grans i més pessades, tenen poca capacitat de vol.

Tenint en compte que és un insecte inofensiu, els experts no aconsellen l’ús de de tractaments químics i asseguren que la població d’aquests insectes s’anirà reduint de forma natural els propers dies tant pel seu cicle vital com per l’acció dels seus depredadors naturals.

Pel que fa a l’efecte que la plaga està tenint sobre els boscos maresmencs, encara s’ha de fer una avaluació. S’ha de tenir en compte que al Maresme hi ha unes 17.000 alzines i unes 3.000 alzines sureres.

Podeu tenir més informació sobre la Lymantria dispar en aquesta fitxa de plagues forestals publicada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat:

La planta de tractament de la brossa reduirà encara més les emissions gràcies a una inversió de més de 4 milions d’euros

13 febrer 2003

El projecte de millores el subvenciona en un 80% la UE i estarà llest el 2004

El Fons de Cohesió de la Comissió Europea ha atorgat a la Planta de Tractament de Residus Urbans del Maresme una ajuda econòmica per tal d´adaptar la instal·lació a les futures normatives comunitàries sobre la incineració de residus i les emissions a l´atmosfera.

Tot i que la planta compleix amb escreix amb els límits d´emissions a l´atmosfera permesos per la normativa vigent, en previsió del futur marc legal de la Unió Europea que entrarà en vigència el 28 de desembre de 2005, el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme va sol·licitar una subvenció amb la finalitat d´adequar l´equipament.

El projecte d´adaptació de la instal.lació presentat al Fons de Cohesió, pressupostat en 4.102.112 euros, comporta les següents actuacions:

. Implantació d´un nou sistema per a la reducció de les emissions d´òxid de nitrogen que serà un sistema de reducció selectiva no catalítica (SNCR) amb utilització d´urea.

. Susbstitució dels actuals electrofiltres per filtres de mànegues.

. Adequació dels sistemes de mesura d´emissions gasoses per xemeneia per fer mesures en continu d´elements que ja es feien fins ara com les partícules totals, el monòxid de carboni i l´àcid clorhídric, i d´altres mesures que s´afegeixen amb la nova normativa, com són l´àcid fluorhídric, el carboni orgànic total i el diòxid de sofre.

L´ajuda econòmica que ha aprovat el Fons de Cohesió de la Comissió Europea cobrirà el 80% del projecte i el 20% restant el finançarà la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient de la Generalitat.

L´adaptació de les instal.lacions està previst que estiguin en funcionament abans del desembre de 2004.

Emissions de dioxines i furans

La injecció de carbó actiu a la Planta de Residus Sòlids Urbans del Maresme ha fet rebaixar substancialment el volum d´emissions de dioxines i furans a l´atmosfera.

Des que aquest sistema es va posar en marxa l´estiu del 2000, en els controls periòdics s´ha apreciat una davallada de les esmentades emissions, que en tot moment s´han situat per sota dels límits recomanats i dels que seran límits obligatoris a partir del 28 de desembre del 2005: 0,1 ng/Nm3.

Concretament, el promig d´emissions registrat durant el 2002 ha estat de 0,0218 ng/Nm3, mentre que en el 2001 va ser de 0,0231 ng/Nm3.

La rebaixa ha estat causada per una millora en l´afinament de la dosificació del carbó actiu, que acostuma a ser d´aproximadament 1 quilogram de carbó actiu per cada tona de residu incinerat.

Entrades de residus a la planta

Pel que fa al balanç de recollida de residus de 2002 de Mataró destaca l´assoliment i millora del compromís establert pel Ple Municipal d´abril de 2002 en el qual es comprometia a reduir les entrades a la Planta de Tractament de Residus del Maresme en un 4,36%, tot i que el resultat final ha estat d´un 5% de disminució de les tones entrades.

El resultat, però, de les entrades de tots els municipis de la comarca del Maresme se situa en una reducció global del 0,60%.

El Consell Comarcal ultima la creació de l’agència de boscos del Maresme

22 març 2017

El Consell Comarcal del Maresme va anunciar ahir al Consell d’Alcaldes i al Ple de la Corporació la propera creació de l’agència de boscos del Maresme que tindrà com a principal objectiu impulsar una gestió forestal sostenible que permeti preparar el pulmó verd de la comarca per afrontar els efectes del canvi climàtic.

El Maresme és una de les comarques amb més massa forestal, el 65% del territori està ocupat pels boscos. La manca de gestió forestal, els episodis de sequera i l’aparició de plagues, com el Tomicus, estan provocant estralls que poden tenir greus conseqüències per al territori en cas de pluges torrencials o d’incendis forestals. Davant d’aquesta situació que afecta a tots els municipis del Maresme, el Consell Comarcal ha endegat dues línies d’actuació. La primera és intentar frenar la propagació de la plaga de Tomicus i la segona avançar cap a una gestió forestal sostenible definint territorialment el model de bosc més resistent a les noves condicions ambientals que, segons l’informe sobre el canvi climàtic a Catalunya publicat el gener de 2017, apunta a un augment de les temperatures amb onades de calor crítiques. Les dues línies de treball són complementàries i executables en el temps. Pel que fa a la primera, el Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir sol·licitar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat la declaració de Zona d’Urgència dels Boscos del Maresme i, en els propers dies, mantindrà una reunió amb la Diputació de Barcelona per demanar més ajuts en la neteja dels arbres morts. Paral·lelament està treballant en la creació de l’Agència de Boscos del Maresme que té com a objectiu impulsar el treball coordinat de tots els agents implicats (administracions: ajuntaments, Consell Comarcal, Diputació i Generalitat; i agents privats: associacions de propietaris), facilitar la gestió conjunta dels boscos, impulsar la contractació agregada dels treballs forestals, facilitar suport tècnic als ajuntaments i generar un debat transversal que contribueixi a un pacte territorial de gestió sostenible dels boscos maresmencs. Tenint en compte que el 95% dels boscos són de propietat privada (4.500 propietaris), l’Agència també treballarà coordinadament amb les 3 associacions de propietaris forestals. Per això, continua fent una crida perquè els propietaris forestals s’associïn.

El Consell Comarcal realitza el mapa acústic dels municipis del Masnou i de Cabrera de Mar

9 juny 2008

Els ajuntaments del Masnou i de Cabrera de Mar han encarregat al Consell Comarcal del Maresme la realització dels mapes de capacitat acústica dels seus respectius municipis. Aquests mapes són un instrument de cabal importància perquè, a partir d’una prospecció del territori, detecten els problemes acústics i fan les propostes adients de millora. A més, la legislació vigent obliga tots els ajuntaments a tenir aprovats els seus mapes de capacitat acústica.

Durant els propers mesos, el servei de control ambiental del Consell Comarcal del Maresme mesurarà el nivell de sorolls i de vibracions que es produeixen a diferents zones dels municipis de Cabrera de Mar i del Masnou. Les dades obtingudes permetran conèixer el grau de contaminació acústica i identificar els focus emissors. Aquesta informació serà bàsica per tal que els ajuntaments aprovin les seves ordenances municipals en aquesta matèria. El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme ja ha realitzat els mapes de capacitat acústica de Premià de Dalt, d’Alella, de Sant Vicenç de Moltalt, de Sant Cebrià de Vallalta i de Sant Iscle de Vallalta. Aquest servei comarcal va entrar en funcionament a mitjans de 2005 amb l’objectiu de col·laborar amb els ajuntaments de la comarca en la millora de la qualitat mediambiental i en el compliment de la legislació que determina que els ajuntaments, o els consells comarcals prèvia delegació municipal, han d’aprovar ordenances reguladores de contaminació per sorolls i vibracions. Aquest servei és molt flexible per facilitar que cada ajuntament el pugui utilitzar en funció de les seves necessitats. Així, els ajuntaments que no hi hagin delegat plenament les competències, també poden demanar la intervenció dels tècnics de control ambiental del CCM per a realitzar inspeccions i controls puntuals d’aquells elements que provoquen molèsties al veïnat, per exemple aires condicionats, conflictes amb establiments recreatius,..etc.

El govern del Consell Comarcal vol que la Generalitat declari “Zona d’Actuació Urgent als Boscos del Maresme” de pi pinyer afectats per sequera i Tomicus

8 març 2017

El govern del Consell Comarcal presentarà al proper Ple la proposta de sol·licitar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat la Declaració de Zona d’Atenció Urgent als Boscos del Maresme amb coberta vegetal de pi pinyer. “La ràpida extensió de la plaga de Tomicus i l’increment de risc d’incendis per l’acumulació d’arbres morts obliga a una intervenció ràpida” ha dit el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa qui ha afegit que cal destinar-hi més recursos en la gestió forestal dels boscos per “evitar mals majors”.

Els darrers informes tècnics sobre la situació dels boscos del Maresme són alarmants. La sequera i l’atac de diferents plagues han provocat la mort de 800 hectàrees de pins i les expectatives no són gaire optimistes. Sense una política de gestió forestal, en pocs anys haurà desaparegut un 20% de la superfície de boscos de la comarca.

El seu impacte, més enllà de l’ambiental, porta danys associats com l’increment de risc d’aiguats per la desforestació de les capçaleres de conca i l’augment de risc d’incendis.

Aquests temes seran tractats demà a la jornada sobre “Canvi Climàtic i Boscos al Maresme” que ha organitzat el Consell Comarcal. Prestigiosos ponents de diferents àmbits explicaran com el canvi climàtic està afectant i continuarà canviant el paisatge maresmenc i quines mesures caldria emprendre per mitigar els seus efectes.

150 electes, tècnics mediambientals, propietaris forestals, professors… assistiran a la Jornada que es farà a Sant Vicenç de Montalt.

La Federació d’ADF alerta que l’eruga peluda està afectant greument els boscos del Maresme

12 juny 2020

La Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) ha alertat que aquest any està sent especialment intensa la defoliació de les alzines, roures, arboços i la major part dels arbustos dels boscos maresmencs. La culpable és la coneguda popularment com a “eruga peluda del suro” (Lymatria dispar).

Aquest insecte, en la seva fase adulta de papallona, va fer saltar les alarmes, principalment de municipis de l’Alt Maresme, a finals de juny de l’any passat quan un gran nombre d’exemplars va envair els nuclis urbans .

Tot i els tractaments preventius aplicats al Montnegre Corredor pel Departament d’Agricultura de la Generalitat, la Federació d’ADF assegura que l’afectació de la coberta vegetal és greu. Ara per ara es troba afectada la zona forestal de diferents municipis del Nord del Maresme i de la zona central de la comarca.

Arenys de Munt, Calella, Pineda de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta i Tordera són les poblacions més afectades per la defoliació de la Lymantria dispar.

Plantada popular d’arbres a Òrrius

7 febrer 2008

diumenge, 10 de febrer a partir de les 10.00h

L’Ajuntament d’Òrrius, el Consell Comarcal del Maresme, l’Agrupació de Defensa Forestal Òrrius i la Federació ADF Maresme, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, han organitzat per al diumenge, 10 de febrer, una plantada popular d’arbres a Òrrius. Concretament, aquesta activitat es durà a terme a la riera de Riudemeia, entre la Font de Sant Eloi i l’Escola Francesc Macià.

La plantada popular d’arbres es previst que comenci cap a les 10.00h. En total es plantaran 40 freixes i 40 verns, arbres autòctons de ribera. Tot seguit es farà un esmorzar i una sortida de natura per la riera, que anirà guiada pel tècnic naturalista del Consell Comarcal del Maresme Oriol Bassa.

Medi ambient i canvi climàtic