El Consell Comarcal completa la segona fase de control del mosquit tigre a 23 municipis
La tercera fase es farà la segona quinzena de setembre
El Consell Comarcal ha completat la segona fase d’actuacions per intentar frenar la propagació del mosquit tigre al Maresme. En total s’han tractat amb larvicida més de 2.500 embornals sifònics. En aquesta segona fase s’ha actuat a 23 municipis, 4 més que a la primera. Les poblacions que s’hi han incorporat a la campanya han estat: Malgrat de Mar, Montgat, Teià i Tiana.
Les actuacions amb larvicides impulsades pel Consell Comarcal se centren en l’espai públic i, en concret, en els embornals sifònics (aquells que retenen aigua) que són un dels llocs utilitzats habitualment pel mosquit tigre per la posta d’ous. El larvicida, com el seu nom indica, actua contra les larves impedint que es converteixin en mosquit adult.
Des del 18 de juliol, s’han tractat més de 2.500 embornals situats en els municipis: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, El Masnou, Malgrat de Mar, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Tordera i Vilassar de Dalt.
El Consell Coamrcal del Maresme ha assumit el total de les actuacions en aquells municipis que s’hi han adherit a la campanya. També ho ha fet Arenys de Munt, tot i que en aquesta població no s’han localitzat embornals sifònics.
La segona quinzena de setembre es durà a terme la tercera fase d’intervencions.
La lluita contra el mosquit tigre és cosa de tots
El Consell Comarcal i els ajuntaments estan actuant en els espais públics, però cal comptar amb la complicitat dels ciutadans. A les terrasses, als balcons, als patis i als jardins particulars també hi ha objectes i espais on s’acumula aigua i són susceptibles de convertir-se en lloc de posta d’ous de mosquit tigre. El CCM ha activat un espai a la web corporativa on s’informa d’aquells punts sensibles amb els quals cal tenir cura: www.ccmaresme.cat
El Consell Comarcal del Maresme es constitueix en Entitat Local de l’Aigua
La gestió integrada de l’aigua és una de les 8 línies estratègiques d’adaptació al canvi climàtic que contempla l’Estratègia de transició energètica i canvi climàtic al Maresme. L’informe, elaborat per la Diputació de Barcelona, qualifica d’elevat el risc de vulnerabilitat de la comarca respecte a la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.
A la vegada, forma part de les línies estratègiques consensuades pel Comitè Científic davant la tendència a una disminució general de les precipitacions anuals i també hi ha consens entre els ajuntaments sobre la necessitat d’actuar en aquest àmbit ja que l’aigua és un recurs bàsic i fonamental.
En aquesta línia de treball, el Ple celebrat dimarts va aprovar la constitució del Consell Comarcal en Entitat Local de l’Aigua (ELA) per la prestació dels serveis de sanejament en alta i d’abastament d’aigua en alta als municipis del Maresme. Aquesta figura permetrà donar un enfocament integral a la gestió de l’aigua i coordinar actuacions que tinguin en compte la complexitat del sistema d’abastament i sanejament de la comarca i la reutilització d’aigües terciàries. L’objectiu és contemplar en el seu conjunt el cicle de l’aigua i promoure un ús racional d’aquest bé tan escàs i necessari.
La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, ha explicat que la gestió integral del cicle de l’aigua és un dels projectes estratègics incorporats al Pla d’Actuació Comarcal (PAC) 2020-2024 i segueix el full de ruta establert per fer del Maresme “un comarca conscienciada amb la preservació del nostre entorn i dels nostres recursos“
Actualment, el Consell Comarcal del Maresme presta el servei supramunicipal d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del Maresme Nord: Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Santa susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. A més, n’és el titular de totes les instal·lacions de captació en alta en aquests municipis.
Paral·lelament, el Consell Comarcal del Maresme té atorgada, per part de l’ACA, la gestió de la depuració d’aigües residuals en alta en tots els municipis, a excepció de Tiana i Montgat, amb un total d’11 depuradores.
El Consell Comarcal adopta els compromisos d’Acció Climàtica impulsats per la Generalitat
El Maresme, per la seva orografia, és una de les comarques catalanes més vulnerables als efectes dels canvi climàtic i cal començar a prendre mesures encaminades a la seva mitigació i adaptació.
En aquesta línia el Ple del Consell Comarcal, celebrat ahir, va aprovar per unanimitat l’adhesió del Consell Comarcal als compromisos d’Acció Climàtica impulsats a principis d’any per la Generalitat.
És un acord mitjançant el qual l’administració comarcal es compromet a emprendre mesures dins del seu àmbit d’actuació per contribuir a assolir la neutralitat de les emissions de carboni abans de 2050. La primera serà avaluar l’impacte de la seva activitat en l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i posar les mesures per anar-los reduïnt.
Tanmateix, el Consell Comarcal es compromet a impulsar, en un termini màxim de 5 anys, la transició energètica tant en il·lumicació com en climatització i en l’activitat productiva. A la vegada, fa una aposta pels principis de l’economia circular i per reduir l’impacte climàtic de la mobilitat que genera.
A més d’avançar cap a la renovació de la flota de vehicles per altres d’emissió zero, es compromet a obrir camí en fòrmules de treball que redueixin progressivament els desplaçaments, tant de les persones usuàries dels seus serveis com del seu propi personal. Això implica reforçar la tramitació electrònica, promoure les videoconferències i elaborar un pla de teletreball, entre d’altres.
El Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.
Són dades de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona que recull el tècnic comarcal de Canvi Climàtic, Jordi Bonet, en l’article “El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic“.
Municipis del Maresme es veuen afectats per una plaga de papallones Lymantria dispar
 |
 |
Es diu Lymantria dispar. També se la coneix com “eruga peluda del suro” o “lagarta peluda”. És una espècie autòctona que neix als boscos d’alzines. Primer és una eruga i quan arriba a la fase adulta es converteix en papallona. La transformació sol produir-se a finals del mes de juliol, però aquest any les condicions climatològiques han fet avançar el procés i augmentar-ne la població fins al punt de ser declarada plaga. La proliferació d’aquestes papallones ha fet saltar les alarmes a molts municipis del Maresme, però tot i la espectacularitat i la molèstia que ocasionen, són inofensives per a l’èsser humà i els experts asseguren que en uns dies es reduirà la seva presència d’una forma natural.
El fenòmen és habitual i se sol detectar una plaga de Lymantria cada 7 / 8 anys en diferents punts del planeta.
Aquest insecte pot afectar diferents espècies forestals, les més habituals són les alzines sureres i les alzines, encara que també ha arribat a atacar algunes varietats de pins. Les femelles posen entre 200 i 500 ous al tronc i a les fulles dels arbres i, normalment al maig, neixen les erugues que, tot i ser molt similars a la processionària, no tenen efectes urticants per a les persones o els animals. En dos mesos, aquestes erugues peludes completen el seu desenvolupament transformant-se en les papallones que han arribat a diferents municipis del Maresme, principalment del centre i nord de la comarca.
La majoria d’exemplars detectats en els núclis urbans són mascles. Són els que tenen capacitat de recòrrer grans distàncies. En canvi, les femelles, més grans i més pessades, tenen poca capacitat de vol.
Tenint en compte que és un insecte inofensiu, els experts no aconsellen l’ús de de tractaments químics i asseguren que la població d’aquests insectes s’anirà reduint de forma natural els propers dies tant pel seu cicle vital com per l’acció dels seus depredadors naturals.
Pel que fa a l’efecte que la plaga està tenint sobre els boscos maresmencs, encara s’ha de fer una avaluació. S’ha de tenir en compte que al Maresme hi ha unes 17.000 alzines i unes 3.000 alzines sureres.
Podeu tenir més informació sobre la Lymantria dispar en aquesta fitxa de plagues forestals publicada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat:
El Maresme es converteix en el primer territori de l’Estat en adjudicar el subimistrament elèctric mitjançant concurs públic
La subhasta pública es realitzarà el dimarts 21 de juliol
Els 30 ajuntaments del Maresme, el Consell Comarcal i les depuradores que gestiona l’administració comarcal van invertir en energia elèctrica uns 10 milions d’euros l’any 2008, una quantitat que esperen poder reduir amb el concurs públic convocat pel Consell Comarcal després de la liberalització del mercat elèctric que va entrar en vigor el passat 1 de juliol. Per abaratir despeses, s’utilitza la metodologia de la compra agregada, un sistema en el qual també va ser pioner el Maresme i amb el qual les administracions de la comarca realitzen conjuntament l’adquisició de paper i els serveis de telefonia (mòbil, fixa i internet).
La subhasta pública d’electricitat es realitzarà al Consell Comarcal del Maresme. Començarà a les 16.50h i és previst que finalitzi a les 20.30h. Simultàniament es realitzarà una sessió del Consell d’Alcaldes, que començarà a les 16.30h i una sessió plenària que s’iniciarà a les 17.00h.
Alt risc d’incendi al Maresme fins al diumenge 2 d’agost
La comarca del Maresme es troba en una situació d’alerta per l’elevat risc d’incendi forestal que hi ha fins el diumenge 2 d’agost. Les condicions meteorològiques i ambientals han fet que la Generalitat hagi activat el Pla Alfa2 que extrema la vigilància i el control dels boscos i de qualsevol columna de fum.Tot El Maresme ja es troba en zona vermella, encara que el risc és extrem a la banda de Tordera i la Selva Marítima. La previsió per als propers dies i, especialment per la propera setmana, és que la situació s’agreugi. Davant d’això, la Generalitat ha anulat tots els permisos per fer foc i per realitzar treballs que generin restes vegetals (franges de protecció d’incendis, neteja de rieres i aprofitaments forestals, entre d’altres). Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF’s) del Maresme i els seus 300 voluntaris, han extremat els serveis de vigilància i activació en cas d’incendi forestal, duplicant els torns i garantint el màxim de personal i vehicles amb quit d’extinció preparats. El Consell Comarcal del Maresme ha enviat una alerta a les policies locals i està contactant amb els ajuntaments per informar-los de la situació i que activin a cada municipi les mesures preventives adients. És molt important que la població estigui assabentada i que davant de qualsevol columna de fum, ho comuniqui a bombers, policies o truqui al telèfon d’emergències: 112. En aquests casos, el temps de detecció del foc pot ser vital. NIVELL ALFA 2:Vigilància exclusiva d’incendis forestals Control de columnes de fum a terrenys forestals i a terrenys no forestals a menys de 500 m de zones forestals.
-Identificació de l’autor del foc.
-Fer-lo apagar. Excepte les autoritzacions excepcionals
-Control de llocs predeterminats d’especial risc.
-Control de circulació de vehicles per zones forestals predeterminades.
-Posada en servei de punts de guaita estratègics i predeterminats.
-Control d’abocadors predeterminats.
Actuacions de manteniment i conservació de les lleres al Maresme 2003
-Riera de Vallalta a Sant Cebrià de Vallalta (16.821,55€)
-Torrent Sintres Alella (2.825, 33€)
-Coll de Vedrans a Alella (2.249,36€)
-Torrent del Cementiri a Alella (559,75€)
-Torrent de Canyamars a Dosrius (565,14€)
-Riera d’en Font a Montgat (6.909,39€)
-Riera d’Argentona a Cabrera de Mar (15.470,14€)
-Torrent del Molí a Cabrera de Mar (2.249,36€)
-Riera de Cabrera a Cabrera de Mar (7.261,59€)
-Torrent de Maniu a Cabrera de Mar (2.618,62€)
-Rial de Bareu a Arenys de Mar (848,95€)
-Rial Llarg a Arenys de Mar (646,72€)
-Rial del Sepí a Arenys de Mar (1.951,20€)
-Rial de la Planeta a Arenys de Mar (460,36€)
-Torrent de Can Gili a Tiana (2.009,17€)
-Riera de Vallalta a Sant Pol de Mar (25.501,16€)
-Rial Horta de les Flors a Canet de Mar (1.595,74€)
-Riera de Targa a Vilassar de Mar (2.140,31€)
-Torrent Font d’en Colomer a Vilassar de Mar (1288,95€)
-Torrent de Ca l’Olla a Vilassar de Mar (1.255,47€)
-Torrent de Mas Mora a Tordera (8.512,58€)
-Torrent de Sant Daniel a Tordera (8.623,01€)
-Torrent de Sant Berger-psg Castanyer-riera a Teià (737,62€)
-Riera de Teià-autopista NII a Teià (2.696,06€)
-Riera de Teià (casc urbà-autopista NII) a Teià (3.577,20€)
-Riera de Capaspre a Calella (10.359,90€)
-Torrent d’en Lari a Calella (1.288,60€)
-Rec Viver (tram 1) a Palafolls (1.763,25€)
-Rec Viver (tram 2) a Palafolls (1.128,27€)
-Riera de Sant Genís-Can Borrell (tram 2) a Palafolls (935,01 €)
-Riera de Sant Genís (tram 1) a Palafolls (1.208,11€)
-Torrent Amell a Premià de Mar (809,95€)
-Torrent Castell a Premià de Mar (1.411,11€)
-Torrent de la Santa a Vilassar de Mar (601,51€)
-Riera de Cabrils a Vilassar de Mar (5.087,05€)
-Riera de Cabrils a Cabrils (6.653,46€)
-Torrent de Can Xica a Cabrils (1.301,65€)
-Torrent de Llongueres a Cabrils (1.561,72€)
-Torrent de Can Cabot a Cabrils (644,03€)
-Torrent Xaret a Cabrils (1.068,91€)
-Torrent Roldós a Cabrils (3.264,30€)
-Riera de Sant Vicenç a Sant Vicenç de Montalt (2.567,54€)
-Riera de Palafolls a Malgrat de Mar (3.007,55€)
-Riera de la Figuera Major a Mataró (4.272,34€)
-Torrent de les Valls a Mataró (1.757,94€)
-Riera d’Argentona (riab Mataró) a Mataró (15.470,14€)
-Torrent Moragues a Premià de Dalt (1.003,55€)
-Torrent Castells (principal) a Premià de Dalt (1.072,57€)
-Torrent Castells (passada l’autopista) a Premià de Dalt (1.118,12€)
-Torrent Malet a Premià de Dalt (1.224,41€)
-Torrent Santa Anna a Premià de Dalt (1.162,30€)
-Riera de Teià a El Masnou (3.627,69€) Total: 196.447,31€
Jornada i taller sobre la cadena de valor de la biomassa forestal
Amb el suport del Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Sant Pol de Mar i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), dimarts 27 de juny es farà una jornada-taller de debat a Sant Pol de Mar per parlar sobre la biomassa forestal de Km0.
La sessió, emmarcada en el projecte BCN Smart Rural, se celebrarà a la Sala Ainaud Lasarte (Plaça de la Vila,1) a les 11h.
La jornada va adreçada a representants d’empreses i propietaris forestals, empreses mantenidores i executores de calderes de biomassa, enginyeries de biomassa representants i tècnics/ques municipals i comarcals relacionats amb la cadena de la biomassa.
És una sessió en què es promourà el debat obert a l’entorn de la gestió de les xarxes de calor en biomassa de les instal·lacions públiques, com reproduir noves iniciatives de bioeconomia local, conèixer quins serveis, recolzament o informació necessita el personoal tècnic municipal o la societat en general, i com enfocar una estratègia de comunicació beneficiosa per tot el sector forestal.
Aquesta activitat està finançada a través de l’operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020.
Les persones interessades han de confirmar l’assistència al correu: biomassa@ctfc.cat abans del dia 26 de juny.
22 ajuntaments de la comarca i el CCM presentaran conjuntament les seves peticions al Programa de Manteniment de Lleres 2004-2005 que promou la Generalitat
El 5 de setembre finalitza el termini perquè els 22 ajuntaments de la comarca que han acordat presentar conjuntament les peticions de manteniment de rieres, rials i torrents al Programa de Manteniment de Lleres Públiques al Maresme 2004-2005, facin arribar al Consell Comarcal les seves propostes. A partir d’aquest recull de sol.licituds, els tècnics del Consell Comarcal prepararan el document conjunt que s’ha de presentar a la Generalitat abans del 15 de setembre.El manteniment de les rieres i rials de la comarca es fa imprescindible per a mantenir i millorar les condicions de desguàs i, per tant, deixar aquests espais preparats per poder suportar possibles avingudes d’aigua. Aquestes millores, però, han de ser compatibles amb la conservació, protecció i, si s’escau, millora de les condicions ambientals de les rieres amb especial atenció al tipus de sòls, morfologia i vegetació. Per això, cal aplicar-hi tècniques de mínim impacte, cost acceptable i fàcilment integrables al medi natural.