Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

L’ACA concedeix més de 196.000€ al CCM per fer el manteniment de les rieres del Maresme el 2003

 


De les 113 intervencions de manteniment i conservació de les lleres al Maresme que havia sol.licitat el Consell Comarcal per a aquest any 2003, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) n’ha aprovat 53 que tenen un pressupost total de 196.447,31€. El programa de manteniment elaborat per l’Àrea de Territori i Sostenibilitat del CCM, conjuntament amb els ajuntaments de la comarca, contemplava 113 actuacions a 27 municipis amb un import total de 978.935€. La quantitat atorgada representa un 20% del sol·licitat


Segons la notificació que va arribar al Consell Comarcal el passat 25 d’agost, l’ACA ha aprovat actuacions a rieres, rials i torrents de 22 municipis de la comarca, algunes de les quals ja s’han començat a executar. Per veure el llistat d’intervencions i el pressupost detallat de cada treball  
cliqueu aquí . Les actuacions contemplades a les subvencions afecten a rieres de Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Alella, Dosrius, Montgat, Cabrera de Mar, Arenys de Mar, Tiana, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Vilassar de Mar, Tordera, Teià, Calella, Palafolls, Premià de Mar, Cabrils, Sant Vicenç de Montalt, Malgrat de Mar, Mataró, Premià de Dalt i El Masnou. El manteniment d’aquests espais contempla desbrossades selectives de vegetació, retirada d’escombraries i de brossa, revegetació de trams no consolidats amb vegetació autòctona, reconstrucció d’estructures de protecció existents i reperfilat de marges i lleres. Amb l’execució del programa es preveu, entre d’altres objectius, afavorir la recuperació del medi natural i millorar i consolidar la xarxa de drenatge a través d’una intervenció de neteja i manteniment. La finalitat última del programa és establir la millora i l’adequació hidrològica mitjançant la protecció de les riberes en el tram afectat. Complementàriament, es consolida la vegetació i el paisatge dels trams de rieres, rials i torrents inclosos en el programa.

Èxit en la III Trobada de Voluntaris de les ADF del Maresme

 


El passat 6 d´abril, al Pavelló Esportiu de Premià de Dalt, va tenir lloc la III Trobada de voluntaris ADF del Maresme i es va celebrar amb un esmorzar. En aquesta Trobada també van assistir una representació dels Bombers de Mataró, del Parc de Bombers de Malgrat de Mar i el d´Arenys; una representació dels Agents Rurals del Vallès Oriental i del Maresme , una representació del Parc Serralada Litoral, el representant de la Federació del Vallès Oriental, que és de nova creació, una representació del Secretariat de les Federacions de les ADF de Catalunya i les 12 ADF del Maresme. L´acte va ser presidit per l´Alcalde de Premià de Dalt, el Sr. Joan Baliarda i el Director de General de Prevenció de Riscos del Medi Natural, el Sr. Josep Escorihuela. En total es van trobar unes 160 persones de diversos sectors per a la prevenció i extinció d´incendis forestals.

Les anteriors Trobades de les ADF s´han realitzat a Cabrils i a Sant Cebrià de Vallalta i sempre amb un gran nombre d´assistents, consolidant així una de les trobades amb més èxit d´assistència d´entre les entitats, els cossos, autoritats i voluntariat, relacionats amb la prevenció i extinció d´incendis.


Imatges de la Trobada
 
Foto 1

– 
Foto 2

– 
Foto 3

Protegeixen els marges del Torrent del Sistres d'Alella

S'han recobert amb una geomalla de fibres de coco que protegeix el talús de l'erosió i afavoreix la revegetació.

Text
L'Àrea de Sostenibilitat i la Federació d'ADF del Maresme, una entitat experta en la recuperació i naturalització d'espais fluvials, han finalitzat les actuacions de protecció dels marges del Torrent del Sistres. La intervenció s'ha dut a terme en un tram d'un 100 metres de longitud comprès entre el Camí del Mig i l'autopista.
Els treballs han consistit en una desbrossada selectiva de la vegetació, amb l'aportació de 300 m3 de terra per refer els talussos. Posteriorment, els marges del torrent s'han protegit utilitzant tècniques de bioenginyeria, mitjançant una geomalla de fibres de coco que protegeix el talús de l'erosió i afavoreix la revegetació. Per assolir aquesta finalitat, a més, s'han aportat 60 kg de llavors de praderia.
Amb aquesta actuació es protegeixen els dos marges del torrent, especialment el que protegeix les pistes municipals d'atletisme.

Ajuntaments del Maresme estudien la implantació de l’ordenança d’estalvi d’aigua

  


El Consell Comarcal del Maresme està assessorant aquells municipis de la comarca que han expressat la seva voluntat d’implantar una ordenança d’estalvi d’aigua com a mesura per fer front a futurs nivells d’excepcionalitat en la gestió de l’aigua. Per avançar en aquesta matèria, representants municipals han visitat Sant Cugat on l’ordenança funciona des de 2001.


La iniciativa d’implantar en el territori l’ordenança d’estalvi d’aigua va sorgir en la Taula de Sequera, impulsada pel Consell Comarcal del Maresme amb l’objectiu d’establir criteris comuns per donar una resposta unitària als problemes que es deriven de l’aplicació del decret de sequera. 16 municipis de la comarca hi formen part: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Malgrat de Mar, Òrrius, Santa Susanna, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià i Vilassar de Mar. L’ordenança d’estalvi d’aigua fixa uns criteris mínims que han de tenir els edificis de nova construcció i aquells que han de tenir una important rehabilitació i que, a tall de resum, se centra en els següents punts: 1.- Instal·lació d’airejadors a les aixetes i dutxes
-2.- Col.locació de reguladors de pressió d’aigua d’entrada
-3.- Ús de reutilitzadors de l’aigua sobrant de piscines
-4.- Utilització de captadors d’aigua de pluja
-5.- Ús de recirculadors de l’aigua de dutxes i banyeres
-6.- Cisternes dels vaters
-7.- Aprofitament d’aigües subterrànies
-8.- L’estalvi d’aigua en jardins. Per veure “in situ” els efectes de l’aplicació de l’ordenança d’estalvi d’aigua, polítics i tècnics del CCM i dels ajuntaments de Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Argentona, Malgrat de Mar i El Masnou han realitzat una visita guiada a diferents intal·lacions de Sant Cugat del Vallès.

Ponències presentades a la Jornada: Aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental

La jornada sobre l’
aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental
celebrada el 12 de març a Argentona va despertar força interès.
Davant les peticions presentades al Consell Comarcal del Maresme, estem recollint les ponències presentades i les anirem incorporant en aquesta pàgina per a la seva consulta.Presentació de la jornada: Aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental. Usos, rendiments i costos. Exemples i aplicacions. Ajuts i subvencions.- Oriol Bassa, enginyer de forest del Consell Comarcal del Maresme i de la Federació d’ADF del Maresme

 

Clic aquí per a pdf




La producció de biomassa als boscos del Maresme i del Vallès Oriental: font d’energia renovable.- Josep Famadas, enginyer agrònom i enginyer tècnic forestal

 

Clic aquí per a pdf




Aprofitament energètic de la biomassa .- Toni Campañá Noguera, ICAEN, Àrea d’Energies Renovables

 

Clic aquí per a pdf




Rendiments, estalvis, costos i inversions en l’ús de la biomassa.- David Merino de Kapelbi

 

Clic aquí per a pdf




Presentació d’Apropellets (Associació de Productores de Pellets de Fusta de l’Estat Espanyol.- Carles Vilaseca, president d’APROPELLETS

 

Clic aquí per a pdf




Experiència rellevant d’aplicació de la biomassa: pavelló municipal d’esports Sant Antoni de Vilamajor.- Pere Vicente Vergés, regidor de Medi Ambient de l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.

 

Clic aquí per a pdf

Municipis del Maresme es veuen afectats per una plaga de papallones Lymantria dispar

 
 

 Es diu Lymantria dispar. També se la coneix com “eruga peluda del suro” o “lagarta peluda”. És una espècie autòctona que neix als boscos d’alzines. Primer és una eruga i quan arriba a la fase adulta es converteix en papallona. La transformació sol produir-se a finals del mes de juliol, però aquest any les condicions climatològiques han fet avançar el procés i augmentar-ne la població fins al punt de ser declarada plaga. La proliferació d’aquestes papallones ha fet saltar les alarmes a molts municipis del Maresme, però tot i la espectacularitat i la molèstia que ocasionen, són inofensives per a l’èsser humà i els experts asseguren que en uns dies es reduirà la seva presència d’una forma natural.

El fenòmen és habitual i se sol detectar una plaga de Lymantria cada 7 / 8 anys en diferents punts del planeta. 

Aquest insecte pot afectar diferents espècies forestals, les més habituals són les alzines sureres i les alzines, encara que també ha arribat a atacar algunes varietats de pins. Les femelles posen  entre 200 i 500 ous al tronc i a les fulles dels arbres i, normalment al maig, neixen les erugues que, tot i ser molt similars a la processionària, no tenen efectes urticants per a les persones o els animals. En dos mesos, aquestes erugues peludes completen el seu desenvolupament transformant-se en les papallones que han arribat a diferents municipis del Maresme, principalment del centre i nord de la comarca.

La majoria d’exemplars detectats en els núclis urbans són mascles. Són els que tenen capacitat de recòrrer grans distàncies. En canvi, les femelles, més grans i més pessades, tenen poca capacitat de vol.

Tenint en compte que és un insecte inofensiu, els experts no aconsellen l’ús de de tractaments químics  i asseguren que la població d’aquests insectes s’anirà reduint de forma natural els propers dies tant pel seu cicle vital com per l’acció dels seus depredadors naturals.

Pel que fa a l’efecte que la plaga està tenint sobre els boscos maresmencs, encara s’ha de fer una avaluació. S’ha de tenir en compte que al Maresme hi ha unes 17.000 alzines i unes 3.000 alzines sureres.

Podeu tenir més informació sobre la Lymantria dispar en aquesta fitxa de plagues forestals publicada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat:

 

El Maresme en alerta pel perill d’incendis forestals

Queden prohibides les cremes a l’entorn de terrenys forestals

 


El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha activat el nivell 2 del Pla Alfa davant l’augment del risc d´incendi forestal motivat pel forts vents que ens afecten i per la situació de sequera. L’activació d’aquest nivell del Pla de prevenció d’incendis implica la prohibició d’efectuar cremes en terrenys forestals i en la franja de 500 metres que els envolta.


Aquesta mesura, en principi, es perllongarà fins el divendres, 7 de març. El departament de Medi Ambient, actualitza a diari el mapa del Pla Alfa. Hi podeu accedir,
clicant aquí

La Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal dota els voluntaris de material personal per actuar en els incendis forestals

{+}  

{+}
La Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme ha invertit 12.000 euros en l’adquisió de material de prevenció d’incendis que es repartirà al centenar de voluntaris forestals del Maresme més actius. És la primera vegada que els voluntaris comptaran amb un equip personal complert per poder actuar en cas d’incendi. El material,presentat a la seu del Consell Comarcal del Maresme, està inclòs en una motxilla groga i està pensat per garantir la seguretat dels voluntaris. Consta d’una cantimplora amb bossa tèrmica, un lot frontal amb pila, cinturó de seguretat, armilla antireflectant, gorra, braçal, samarreta i mocador identificatiu, un parell de guants, una farmaciola i una navalla.


Al Maresme hi ha 12 Agrupacions de Defensa Forestal dotades de 9 vehicles autobombes i 7 cubes per a l’extinció d’incendis. Per realitzar les tasques de prevenció, actualment hi ha 8 vehicles tot terreny, 4 tractors, 4 desbrossadores de braç, 3 trituradores, 17 motosserres, 11 desbrossadores, 85 emissores de ràdio i altres eines bàsiques per a treballar al bosc com aixades, magalls, pales, matafocs, mànegues….etc. Part d’aquest material ha estat cedit pels propis voluntaris forestals, que de vegades, també fan la vigilància amb vehicles particulars. L’any passat, amb un estiu relativament tranquil pel que fa a incendis forestals, es van declarar un total de 12 focs que van cremar 0,390 hectàrees forestals, d’aquestes 0,120 eren zones arbrades. En el decurs d’aquest any (entre l’1 de gener i el 30 d’abril) hi ha hagut 4 incendis forestals que han cremat un total de 0,155 hectàrees de bosc. Per tal d’establir un protocol d’actuació coordinat entre les diferents associacions i cossos de seguretat que participen en les tasques de prevenció i extinció d’incendis hi haurà una reunió de treball a principis del mes vinent.

El Consell Comarcal exigeix a la Generalitat i a la Diputació ampliar els pressupostos per prevenir incendis forestals

El Consell Comarcal del Maresme ha demanat a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona que s’ampliïn les partides pressupostàries destinades a gestió forestal per prioritzar la prevenció d’incendis. Així mateix, es demana a la mateixa petició que s’incorpori a les bases de les convocatòries un nou criteri que valori les actuacions en boscos -com els maresmencs- amb un servei ecosistèmic en un entorn d’elevada pressió social i zones d’interfície urbà-forestal. També es va acordar fer una crida als propietaris forestals perquè s’associïn, via que facilita actuacions coherents i planificades i accedir a les línies d’ajut econòmic institucionals.

La demanda elevada a Generalitat i Diputació sorgeix d’una sessió de treball d’urgència, celebrada la setmana passada, per a tractar l’estat de decaïment dels boscos del Maresme, on hi van participar associacions de propietaris forestals, els parcs, la Federació d’ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) de l’àmbit i el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquesta sessió arribava, així mateix, després de l’aprovació en el Ple del mes de maig de les mesures davant les conseqüències de la sequera de les masses forestals en la comarca del Maresme. Els assistents van coincidir en la necessitat urgent d’incrementar la gestió forestal com a mesura de prevenció d’incendis forestals que posarien en perill les persones i els béns.

La gestió forestal és mínima a la comarca, bàsicament per les escasses línies de subvenció, l’atomització de la propietat de les finques forestals (més del 65% dels boscos maresmencs són micropropietats privades) i que un elevat percentatge de propietaris no estan associats, no es troben en àrees de gestió prioritària o no tenen plans de gestió, fets que impossibiliten l’accés a fons de finançament.

La consellera de Medi Natural, Marta Gómez Pons, ha defensat la necessitat de treballar d’una forma coordinada ja que “cal que tots plegats sumem esforços i assumim el paper fonamental que juga el bosc a la nostra comarca, així com les conseqüències que tindrà en un futur immediat la inacció“. L’escassa gestió forestal que es fa al territori i les situacions de sequera han provocat que els boscos maresmencs siguin cada cop més vulnerables a patir malalties, plagues (com el Tomicus), incrementar el risc per caigudes i per incendis.

Els boscos són essencials per mantenir la biodiversitat d’un territori i també una peça clau per frenar el canvi climàtic. En el cas del Maresme, a més, juguen un paper crucial en l’aportació de sediments al litoral i actuen com a barrera per evitar les temudes rierades. A això s’afegeix una singularitat que té un doble vessant. D’una banda, la seva proximitat a Barcelona els converteix en un dels pulmons verds de l’àrea metropolitana i alhora espai d’esbarjo d’un territori densament poblat i de l’altra, l’existència d’un elevat nombre d’habitatges, propiciat pel model urbanístic expansiu desenvolupat les darreres dècades, al bell mig de zones forestals.

Actualment, la massa forestal arbrada del Maresme ocupa 190,33 km2 de sòl no urbanitzable i l’anàlisi de l’índex de vegetació de diferència normalitzada o NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) i de l’índex diferencial d’aigua normalitzat o NDWI (Normalized Difference Water Index) dels darrers 4 anys mostren com l’estat de la comarca és molt crític i la sequera ha comportat que actualment els boscos esdevinguin un polvorí per a les maresmenques i maresmencs, agreujat per l’ús de lleure.

El Consell Comarcal del Maresme renova la certificació “Biosphere” pel seu compromís amb la sostenibilitat

El Consell Comarcal del Maresme ha tornat a obtenir la certificació “Biosphere” que acredita el compromís de la institució amb el medi ambient i amb un desenvolupament turístic sostenible.

El distintiu Biosphere reconeix les bones pràctiques basades en els 17 objectius de desenvolupament sostenible de la ONU integrats en l’Agenda 2030 i promou un turisme sostenible i respectuós amb el Planeta. A la província de Barcelona es va posar en marxa l’any 2017, moment en el qual la Diputació de Barcelona es va distingir a través de les marques turístiques. D’aquesta manera, les empreses del territori poden participar-hi sota el seu lideratge. A la comarca, qui gestiona el certificat és el Consorci de Tursime.

Des del primer moment, la comarca del Maresme ha mostrat una clara adhesió a aquest segell que fa que any rera any s’incrementi el nombre d’empreses, establiments i entitats distingides. Així, l’any 2017 van ser reconegudes 40 empreses i serveis maresmencs, l’any 2018 se’n van distingir 56, l’any 2019 en van ser 66, al 2020 es van convertir en 76, el 2021 van arribar a 95 i enguany, corresponents al 2022, en són 99.

El lliurament de certificacions es fa fer el passat dijous