Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Oberta la consulta sobre l’avaluació ambiental del PLATER per a les entitats i administracions locals

La Generalitat posa a disposició de les entitats i administracions públiques locals, la consulta del Document Inicial Estratègic del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER.  

Aquest pla ha d’establir els criteris per a la instal·lació d’energies renovables a Catalunya i ha de facilitar el compliment de les fites necessàries en aquest àmbit per a la transició energètica de la comunitat autònoma cap a un model descarbonitzat l’any 2050 amb la implantació de 23.136 MW i 19.394 MW d’energia eòlica terrestre i solar fotovoltaica a terra, respectivament. Així doncs, és necessari crear un pla territorial que ordeni el desplegament i tingui en compte els criteris de protecció mediambiental, paisatgística i urbanística, entre altres.

Aquest document haurà de determinar les directrius generals de la distribució arreu del territori de les instal·lacions d’aprofitament de les energies renovables, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, però també d’altres instal·lacions singulars necessàries per fer efectiva la transició energètica a Catalunya. També haurà d’establir tant les prioritats com els estàndards i normes de distribució territorial necessàries per a la implantació d’energies renovables a Catalunya, incloent-hi mesures per minimitzar els seus impactes. Finalment, haurà de concretar, si s’escau, l’obligació de reserva de sòl per a aquest tipus d’instal·lacions.
Aquesta consulta es tracta d’un espai d’interlocució per a entitats, organitzacions i administracions locals amb la finalitat de fer al·legacions, comentaris i aportacions al Document Inicial Estratègic del PLATER, un informe que pretén proporcionar tota la informació i especificacions establertes a la legislació per tal d’iniciar el procediment d’avaluació del PLATER. La participació estarà oberta fins al 30 de juny i la documentació objecte de la consulta es podrà descarregar en el següent enllaç: document inicial estratègic del PLATER

Les dues vies de consulta són les següents:

– Entitats: a través del Portal de consultes de la Generalitat.

– Administracions locals a través d’EACAT: Inici > Tràmits > Catàleg > ACC Avaluació Ambiental Estratègica > Resposta a la consulta.

El 75,5% dels maresmencs mostra una actitud positiva envers el reciclatge, segons una enquesta feta pel Consell Comarcal

La població que menys recicla és la d’entre 26 i 35 anys

 


La consellera delegada de Territori i Medi Ambient, Sílvia Tamayo, ha presentat el balanç de la campanya “Recicla Maresme” que s’ha realitzat a 17 municipis de la comarca amb l’objectiu d’incidir en la correcta separació dels residus domèstics. La divulgació de l’ús correcte de cada contenidor s’ha complementat amb una enquesta realitzada a 1.415 ciutadans per conèixer els hàbits de recollida selectiva de la població.


La campanya s’ha dut a terme als 17 municipis que tenen delegat en el Consell Comarcal del Maresme el servei de recollida selectiva de les fraccions de vidre, envasos i paper/cartró. Aquestes poblacions són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Teià. En total, una població de gairebé 162.000 habitants. La campanya ha consistit en el repartiment de 40.000 tríptics informatius que informen sobre la correcta separació dels residus per garantir la seva màxima recuperació; el bon ús dels contenidors groc, blau i verd per reduir el volum de material impropi que es diposita en ells d’una manera incorrecta; i la millora de la imatge externa de les àrees d’aportació (llocs on són ubicats els contenidors) per evitar problemes al veïnat. A banda de la tasca divulgativa, s’ha realitzat una enquesta per conèixer els hàbits de la població en separació de residus i els principals dubtes que tenen els ciutadans sobre la recollida selectiva. L’estudi fet pels educadors ambientals sobre els hàbits de recollida selectiva mostren que un 75,5% de la població mostra una actitud positiva envers el reciclatge i només l´1,1% expressen dubtes sobre la utilitat de separar els residus. Pel que fa a la percepció de problemes, un 26,9% lamenta que hi ha contenidors massa plens i un 14,1% es queixa que els contenidors estan massa allunyats del seu lloc de residència. L´11,6% es queixa de l´incivisme dels seus veïns que no separen les deixalles o que ho fan d´una manera incorrecta provocant brutícia a l´entorn dels contenidors. A més, els ciutadans tenen un elevat coneixement sobre els conceptes bàsics de la recollida selectiva i saben distingir amb facilitat la funció de cada contenidor. Així, a la pregunta: “Vostè sap dir-me quin tipus de deixalles van a cada contenidor?”, el 66,9% dóna una resposta correcta respecte als envasos, el 70% sap com s´ha de separar i a on va el vidre i el 70,7% té clara la separació del paper i cartró. Els dubtes que s´han plantejat als educadors han fet referència als olis de cuina, el porexpan, els taps i sobre el funcionament de la deixalleria. Les dones reciclen més, però els homes dominen la teoria L´enquesta també emfatitza que, encara que són les dones les que més duen a terme la recollida selectiva (se situen entre 2 i 4 punts per sobre dels homes en separar habitualment els residus), són els homes els que tenen un coneixement teòric més clar de com s´ha de fer. D´entre el col·lectiu de dones, un 50,4% donen una resposta correcta sobre la separació de cada residu, el 32% manifesten no saber-ho o no contesten, el 13,8% s´equivoca en alguna fracció i el 3,7% respon incorrectament. En canvi, en el col·lectiu d´homes enquestats, el 68% responen correctament, el 16,9% no saben o no contesten, el 12,9% s´equivoquen en la resposta sobre alguna fracció i el 2,2% donen una resposta incorrecta. De 26 a 35 anys, els que menys reciclen Contràriament a la idea generalitzada de què els joves son els que més reciclen, els resultats mostren que a mesura que s´incrementa l´edat, es fa més recollida selectiva fins arribar a la franja de la tercera edat, on els percentatges es redueixen substancialment. Tot i això, hi ha un punt d´inflexió important en la franja d´edat compresa entre els 26 i els 35 anys, en què els percentatges dels que afirmen fer recollida selectiva baixen molt, principalment en la separació del paper/cartró. S´ha estudiat la possible influència d´altres factors que expliquin aquest resultat, però no s´ha detectat cap característica diferent en les respostes respecte de les altres edats, ni per tipus d´habitatge de residència, ni per nivell d´estudis, ni per sexe. Podeu accedir als resultats de l’enquesta,  
Clicant aquí El conjunt d´aquestes dades serveix al Consell Comarcal del Maresme per conèixer més de prop els usuaris directes del servei de recollida selectiva i poder anar aplicant aquelles millores que siguin necessàries. De fet, el mes de gener de 2007 ja es van començar a aplicar tot un seguit de millores en el servei que podeu veure,
clicant aquí

Municipis del Maresme es veuen afectats per una plaga de papallones Lymantria dispar

 
 

 Es diu Lymantria dispar. També se la coneix com “eruga peluda del suro” o “lagarta peluda”. És una espècie autòctona que neix als boscos d’alzines. Primer és una eruga i quan arriba a la fase adulta es converteix en papallona. La transformació sol produir-se a finals del mes de juliol, però aquest any les condicions climatològiques han fet avançar el procés i augmentar-ne la població fins al punt de ser declarada plaga. La proliferació d’aquestes papallones ha fet saltar les alarmes a molts municipis del Maresme, però tot i la espectacularitat i la molèstia que ocasionen, són inofensives per a l’èsser humà i els experts asseguren que en uns dies es reduirà la seva presència d’una forma natural.

El fenòmen és habitual i se sol detectar una plaga de Lymantria cada 7 / 8 anys en diferents punts del planeta. 

Aquest insecte pot afectar diferents espècies forestals, les més habituals són les alzines sureres i les alzines, encara que també ha arribat a atacar algunes varietats de pins. Les femelles posen  entre 200 i 500 ous al tronc i a les fulles dels arbres i, normalment al maig, neixen les erugues que, tot i ser molt similars a la processionària, no tenen efectes urticants per a les persones o els animals. En dos mesos, aquestes erugues peludes completen el seu desenvolupament transformant-se en les papallones que han arribat a diferents municipis del Maresme, principalment del centre i nord de la comarca.

La majoria d’exemplars detectats en els núclis urbans són mascles. Són els que tenen capacitat de recòrrer grans distàncies. En canvi, les femelles, més grans i més pessades, tenen poca capacitat de vol.

Tenint en compte que és un insecte inofensiu, els experts no aconsellen l’ús de de tractaments químics  i asseguren que la població d’aquests insectes s’anirà reduint de forma natural els propers dies tant pel seu cicle vital com per l’acció dels seus depredadors naturals.

Pel que fa a l’efecte que la plaga està tenint sobre els boscos maresmencs, encara s’ha de fer una avaluació. S’ha de tenir en compte que al Maresme hi ha unes 17.000 alzines i unes 3.000 alzines sureres.

Podeu tenir més informació sobre la Lymantria dispar en aquesta fitxa de plagues forestals publicada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat:

 

El Consell Comarcal aplicarà criteris socials, ambientals i ètics en la contractació pública

El Consell Comarcal del Maresme avança cap a la contractació pública socialment responsable amb l’aprovació, en la sessió plenària de dimarts, de la “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal”.

La Guia concreta mesures socials, ambientals i ètiques per incentivar la contractació de les obres, els subministraments i els serveis amb empreses i professionals que executin els contractes públics amb un model de negoci basat en salaris dignes, contractació laboral estable amb protecció de la salut laboral, sostenibilitat ambiental i comportament ètic, a fi de promoure la participació democràtica dels agents productius i impulsar la innovació social.

La Guia, explica en quines fases del procediment de contractació es poden utilitzar les clàusules; defineix les diferents tipologies de clàusules (ètica, madiambiental i social); enumera i posa exemples de la tipologia de contractes amb reserva a centres especials de treball o entitats sense ànim de lucre; menciona els compromisos ètics que han de complir els licitadors i contractistes; explica els criteris d’adjudicació, les condicions especials d’execució i els sistemes de control. El darrer apartat està dedicat a les mesures per facilitar l’accés de les PIME als contractes públics.

El debat al Ple

El document ha rebut els vots favorables de totes les forces polítiques amb presència comarcal, exceptuant el PSC i ECG. Els representants dels PSC consideren que el contingut no està actualitzat i que “menysté els agents socials“. De la seva banda, En Comú Guanyem troba que és un document “de bones intencions” amb “mancances importants“.

El govern comarcal (ERC i JxCat), en canvi, considera que és important dotar-se d’un referent com el que marca la Guia, principalment per les referències al Tercer Sector que és un dels que, per la seva vulnerabilitat, està patint amb més crueltat la situació actual. Indica, a més, que “no és un document tancat. Està obert a totes les millores possibles“. El grup comarcal de la CUP també considera que “és un primer pas, encara que hauria d’anar més enllà i ser d’obligat compliment“.

La “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal” va ser elaborada a finals del mandat anterior en el si de la “Taula d’Economia Social i Solidària del Maresme” de la qual en formen part:

  • Membres de l’Acord de Desenvolupament Econòmic per l’Ocupació del Maresme (Un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la presidència de la taula i un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la secretaria tècnica de la taula, un/a representant de l’Ajuntament de Mataró, un/a representant de l’Ajuntament de Premià de Mar, un/a representant de Pineda de Mar, un/a representant de d’Arenys de Mar, un/a representant de Comissions Obreres (CCOO), un/a representant de la Unió General de Treballadors (UGT), un/a representant de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM) i un/a representant de de la Patronal de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)
  • Altres membres específics: (un/a representant de la Federació de Cooperatives de treball de Catalunya, un/a representant de la de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i un/a representant de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona)

DOCUMENT:

Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal

Recepció del Pla d’Adaptació i Mitigació al Canvi Climàtic al Maresme

(ACTE AJORNAT)

El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, lliurarà oficialment al Consell Comarcal del Maresme el Pla d’Adaptació i Mitigació al Canvi Climàtic del Maresme.

L’estudi, encarregat pel Consell Comarcal a la Diputació, serà recepcionat pel president Damià del Clot i la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido.

L’acte es farà dimarts 30 de novembre a les 9:00h al Consell Comarcal del Maresme

Sessió tècnica per identificar les plagues que afecten les pinedes de pi pinyer al Maresme i com tractar-les adequadament

 

El Consell Comarcal del Maresme ha organitzat, amb el suport del Departament d’Agricultura de la Generalitat i de l’ajuntament de Cabrera de Mar, una jornada per explicar a regidors, jardiners i tècnics municipals com detectar les plagues que afecten el pinyer, les mesures de prevenció i les actuacions a fer en el moment que es detectaun arbre malalt. El Consell Comarcal ja va alertar, la primavera passada, de la delicada situació de les pinedes maresmenques i de la necessitat d’emprendre accions per frenar la mortaldat de pins pinyers, uns arbres que, debilitats per la sequera, no estan ressistint la invasió de plagues com la processionària i l’escarabat Tomicus.

L’organització d’aquesta sessió respòn a la necessitat expressada pel personal tècnic municipal de conèixer més a fons els efectes que les plagues tenen sobre l’arbrat, actuacions a emprendre en el moment que es detecta la malaltia i mesures de prevenció a les zones urbanes i zones verdes.
Els tècnics del Departament d’Agricultura, ramaderia i Pesca i Medi Natural de la Generalitat, Toni Torell i Eloi Beules seran els encarregats de formar en aquestes matèries els tècnics de serveis, tècnics de jardineria, caps de brigada de jardineria i professionals de la jardineria i forestal.
La sessió es gratuïta i complementa els protocols d’actuació que el Consell Comarcal va enviar als ajuntaments el passat mes de juliol.
Les inscripcions d’han de fer per correu electrònic ( pinedesmaresme@ccmaresme.cat ) indicant nom i cognoms i ajuntament i/o empresa

Data: 2016-09-16

Lloc: Ajuntament de Cabrera de Mar (Sala d’Actes sobre la Policia Local)

Adreça: 2 hores

Servei de l´Oficina Tècnica Laboral del Maresme

ESTAT:
Adjudicat

Organisme:
Consell Comarcal del Maresme

Tipus:
Serveis

Procediment d´adjudicació:
Negociat sense publicitat

Adjudicatari:
Comunitat Terapèutica del Maresme – Serveis salut mental

DOCUMENTS:

Adjudicació:


  


 




 

Diferents territoris catalans s’interessen per la plataforma centralitzadora de fangs de l’EDAR de l’Alt Maresme

El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.

El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.

En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.

La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.

Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.

Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.

Bombers, ADF´s, agents rurals i mossos d´esquadra celebren un campus de coordinació i operativitat d´incendis forestals

Es preveu una primavera-estiu d’alt risc

 


Aquest cap de setmana, els coordinadors dels voluntaris que formen part de les Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme i els comandaments dels bombers, dels agents rurals i dels mossos d´esquadra han celebrat un campus de coordinació i operativitat en la intervenció dels incendis forestals.

El campus, que ha tingut lloc al municipi de Vidrà (Osona) els dies 24 i 25 de març, ha estat valorat molt positivament per part dels 42 assistents, tota vegada que ha servit per abordar com actuar i com coordinar-se per sufocar mitjans i grans incendis forestals. Tots els indicis apunten que aquesta primavera-estiu, si no canvien les condicions meteorològiques, serà d´alt risc de focs. La sessió amb més interès va ser la del simulacre d´un gran incendi forestal a un punt de l´Alt Maresme, en les condicions ambientals més desfavorables (vent de ponent, temperatures altes, sequera acumulada….etc). El simulacre va estar conduit pels tècnics del GRAF de Bombers, i hi van col.laborar els agents rurals, mossos d’esquadra, caps de parc, àrea bàsica d’emergència i cap de regió de bombers, així com tots els coordinadors de les ADF del Maresme. Al campus es van presentar els Quaderns Tècnics per ADF referents a Operatiu, Mitjans i Recursos i Transmissions, elaborats pels serveis tècnics de les ADF i pel tècnic de riscos ambientals del CCM.

El Consell Comarcal realitzarà un estudi per determinar com s’ha de dur a terme la recàrrega de l’aqüífer de la Tordera amb aigua regenerada

El Consell Comarcal del Maresme aposta per la regeneració i reutilització com a estratègia clau per fer front a la sequera i avançar cap a un cicle integral de l’aigua que faci més resilient el territori davant la situació d’escassetat de pluges.

Considera, a més, que l’escenari actual i les perspectives a curt i llarg termini obliguen a fer una planificació d’inversions coherent, sense improvitzacions, i focalitzada a garantir el subministrament d’aigua en els propers anys, sent la principal fita la recàrrega dels aqüífers i, prioritàriament, el de la Tordera.

Per començar a sentar les bases de com s’hauria de dur a terme la recàrrega d’aquest aqüífer, les actuacions que s’haurien de realitzar i el seu cost econòmic, el Consell Comarcal i l’ACA signaran un conveni de col·laboració que ja va ser aprovat per unanimitat en el Ple celebrat ahir.

El conveni contempla una inversió de 110.000 euros que s’executaran entre el 2024 i el 2025 per realitzar l’estudi d’alternatives i la redacció del projecte bàsic de l’actuació “ERA a Pineda de Mar per recàrrega de l’aqüífer de la Tordera (retorn a la riera de Vallmanya) i altres usos, i xarxa de distribució”.

Aquest estudi, que es realitzarà simultàniament al Pla Director que s’està redactant que contemplarà l’extensió dels sistemes de regeneració d’aigua a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.

l Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre la població en general, però també sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura, la indústria i el turisme.