Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Presentació del programa d’educació ambiental “L’aigua del Maresme”

 


El dijous, 1 d’abril, el Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat, Josep Jo, presentarà en roda de premsa el programa d’educació ambiental “L’aigua del Maresme”. Aquest programa va adreçat als alumnes de primària, secundària i cicles formatius de tots els centres d’ensenyament de la comarca. L’oferta didàctica aplega la possibilitat de fer visites guiades a dues instal·lacions de tractament d’aigua de la comarca i de realitzar una passejada “virtual” pel cicle de l’aigua al Maresme. La roda de premsa tindrà lloc el dijous, 1 d’abril, a les 12:00h a la sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme.

La baixada de temperatures fa ajornar la revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt


L’espectacular baixada de temperatures que estem vivint aquests dies ha recomanat ajornar la revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt que estava prevista pel dimecres, 26 de gener. Davant de les prvisions meteorològiques que apunten per demà temperatures màximes d’entre 3 i 5 graus, i tenint en compta que en aquesta acció havien de participar una seixantena de nens i nenes de l’escola Sant Jordi del municipi, el Consell Comarcal i l’ajuntament han decidit posposar la plantació d’espècies autòctones al Passeig de Casa Riera fins el dimecres, 2 de febrer.

Formació d’escumes a les platges

 


 


La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural. 

 


 



Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. 



De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc. 

 

La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.  

 

En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.    

Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.  

 

Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i  nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal. 



També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les  tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.

 

Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents  masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…). 



A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició  d’escumes és més freqüent  que a l’estiu i a l’hivern.  


























 
 


 


21 municipis se sumen a la campanya de control del mosquit tigre que impulsa el Consell Comarcal

 

Per segon any consecutiu el Consell Comarcal del Maresme està duent a terme una campanya de control de l’expansió del mosquit tigre. Tècnics del Consell estan actuant en els embornals sifònics (embornals que retenen aigua) de la via de pública dels 21 municipis que s’han sumat a la campanya. Els treballs consisteixen en l’aplicació de larvicida que, com el seu nom indica, actua sobre les larves impedint la seva eclosió.

El mosquit tigre, després d’haver colonitzat el Barcelonès i el Vallès Occidental, es va disseminar pel Maresme i el 2010 ja era present a la totalitat de municipis (podeu veure la seva expansió territorial, CLICANT AQUÍ. El Consell Comarcal, conscient que només es pot actuar contra la plaga a partir d’una estratègia conjunta, va crear el Servei comarcal de control de mosquits i va planificar tota una sèrie d’actuacions encaminades a frenar-ne la seva propagació. L’aposta ha estat la de controlar la reproducció del mosquit mitjançant l’aplicació d’un larvicida específic en els principals punts de cria que es troben a l’espai públic (els embornals sifònics).

Aquest any, el CCM torna a repetir la campanya i ja està actuant en els 21 municipis que s’hi han adherit: Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Mataró, Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. En total s’estan tractant més de 9.500 embornals sifònics. A cadascun d’ells es fan 3 intervencions per assegurar l’efectivitat del tractament.

Podeu veure el calendari d’actuacions, CLICANT AQUÍ

La lluita contra el mosquit tigre és cosa de TOTS

Tot i les actuacions que s’estan realitzant a l’espai públic, el Consell Comarcal recorda que per aconseguir frenar l’expansió del mosquit tigre cal la col·laboració ciutadana. Dins els espais privats hem de buscar tots els petits punts de possible acumulació d’aigua i hem de tenir cura perquè aquesta no estigui acumulada més enllà de 5 dies. Ho podrem fer seguint aquests senzills consells:

  • Posar, sempre que sigui possible, sota cobert tots els petits recipients per evitar que s’omplin d’aigua de pluja.
  • Buidar dos cops per setmana tots els recipients que estiguin a l’aire lliure i que tinguin aigua.

Podeu veure els llocs més habitual de posta d’ous dels mosquits tigres, CLICANT AQUÍ

Comença la prohibició de fer foc al bosc

Del 15 de març al 15 d’octubre

 

El període de prohibició de fer foc al bosc sense autorització comença demà, 15 de març, i es perllongarà fins el 15 d’octubre. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural vol amb aquesta mesura prevenir els incendis forestals. El 51% de Catalunya i el 65% del Maresme són zona forestal, uns percentatges que superen amb escreix el 36% d’Espanya, el 34% de Canadà o el 31% de Suissa.

Al Maresme, amb 24.000 hectàrees de boscos (el 65% del territori),  tenim 23 milions d’arbres o el que és el mateix, 54 arbres per cada habitant.

Aquestes dades ja alerten dels efectes que una guspira podria desencadenar en el territori. Una alarma que es dispara aquest any davant de l’acumulació de fusta morta als boscos pels efectes de la sequera i de l’escarabat Tomicus.

“Aquesta situació i la proximitat dels arbres a zones habitades i  a la línia que marca l’autopista C-32 ens obliga aquest any a ser encara més curosos” ha dit el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, qui ha afegit que “encara que les prediccions meteorològiques apunten que tindrem una primavera i un estiu una mica més humits de l’habitual, també marquen dies de temperatures elevades i activitat tempestuosa. Tota una acumulació d’elements que ens fan estar molt alerta i vigilants”. Davant d’això, des del Consell Comarcal del Maresme es demana extremar les mesures de prevenció i davant de qualsevol columna de foc, trucar ràpidament al telèfon d’emergències 112.

La prohibició de fer foc en terrenys forestals del 15 de març al 15 d’octubre està  recollida en el Decret 64/1995. La norma afecta tant als terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, com a la franja de 500 metres que els envolta. Especifica que no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals, sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.

També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

Permisos per fer cremes controlades
Les  sol·licituds de les autoritzacions en zona forestal i la franja de 500 metres que l’envolta en el període comprès entre el 15 de març  i el 15 d’octubre, cal presentar-les a les oficines comarcals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Durant el període comprès entre el 16 d’octubre i el 14 de març les persones que tinguin previst fer foc a les zones citades no necessiten d’una autorització administrativa però sí que ho han de comunicar prèviament.
La normativa també preveu, només per a l’eliminació de restes vegetals i restes de poda procedents de treballs agrícoles (brancatge d’olivera i ametllers, vinya i restes vegetals procedents dels horts… ), la possibilitat de presentar les sol·licituds als ajuntaments. D’aquesta manera, els pagesos només han de fer un únic tràmit al seu ajuntament. 

90 persones participaran a la jornada tècnica sobre la gestió integral de les rieres del Maresme que se celebrarà el proper divendres

 


La demanda ha superat l’oferta i s’ha hagut de tancar, abans de termini, la inscripció a la jornada tècnica sobre la gestió integral de les rieres del Maresme que se celebrarà divendres, 4 de juny, a Can Lleonart d’Alella. En total hi assistiran 90 persones, la major part de les quals són tècnics municipals i responsables de la secció de medi ambient dels Mossos d’Esquadra. La jornada, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme, ha comptat amb la col.laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ajuntament d’Alella, la Federació de les ADF del Maresme i Naturalea Conservació. El Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del CCM, Josep Jo, i el regidor de Sostenibilitat i Infraestructures de l’Ajuntament d’Alella, Àlex Asensio, seran els encarregats d’inaugurar la jornada.


LA GESTIÓ INTEGRAL DE LES RIERES AL MARESME Fonaments hidrogeològics, naturals i legals. Ordenació de rieres. Tècniques de manteniment i restauració sostenibles {n}Can Lleonart, Alella Divendres, 4 de juny de 2004{n} Programa 9.30h. Presentació de les jornades a càrrec de Josep Jo i Munné, Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del consell comarcal del Maresme, i d’Alex Asensio i Ferrer, regidor de Sostenibilitat i Infraestructures de l’Ajuntament d’Alella. 9.45h. la 1era conferència Fonaments hidrogeològics de les rieres al Maresme, a càrrec del Sr. Josep Gutiérrez Camarós, Llicenciat en Geologia
10.15h. Les rieres al Maresme. Medi natural i ecosistemes, a càrrec del Sr. Francesc Sabater, Doctor en Biologia. Departament d´Ecologia. UB.
11.00h. Les rieres. Marc legal. Competències municipals i de la Generalitat de Catalunya, fonts de finançament, a càrrec del Sr. Xavier Latorre, cap de la unitat territorial Tordera-Besòs de l´Agència Catalana de l´Aigua.
11.45h Café
12.15h. La Directiva Marc de l’Aigua i les rieres litorals, anàlisi del seu estat ecològic, a càrrec del Sr. Antoni Munné, Llicenciat en biologia, Àrea de Planificació de l´Agència Catalana de l´Aigua.
13.00h. Restauració de rieres. Tècniques de bioenginyeria. Solucions i problemes, a càrrec del Sr. Albert Sorolla, Biòleg, Naturalea Conservació
13.45h. Dinar
16.00h. Manteniment de rieres. Desbrossades selectives, neteja de residus. Solucions i problemes. Visita de camp d´actuacions de manteniment i restauració de rieres realitzades pel Consell Comarcal del Maresme i finançades per l´Agència Catalana de l´Aigua, amb aplicació de tècniques de bioenginyeria i tradicionals, a càrrec del Sr. Oriol Bassa, Enginyer de Forests, Àrea de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Maresme, Federació ADF Maresme
18.00h Finalització de les jornades Altres dades d´interès {.d}La jornada va adreçada a tècnics municipals responsables de la gestió de rieres (enginyers, arquitectes, tècnics de medi ambient, tècnics de serveis i manteniment) a regidors d´urbanisme, medi ambient i serveis i a professionals del sector.{.d} Col·labora: -Agència Catalana de l´Aigua -Ajuntament d´Alella -Federació de les ADF del Maresme -Naturalea Conservació

La Federació de les ADF del Maresme i els Bombers del GRAF s´uneixen per a parlar de les urbanitzacions, els incendis forestals i les cremes prescrites

 


El passat 7 de febrer a Argentona, es va realitzar la Jornada “Urbanitzacions, incendis forestals i cremes prescrites” dins de les IV Jornada Tècnica de la Federació de les ADF del Maresme, que van ser organitzades juntament amb el Departament d´Interior de la Generalitat, Direcció General d´Emergències i Seguretat Civil, Divisió Operativa dels GRAF i amb la col·laboració de l´ADF Serra de Marina.


En aquesta Jornada, es van tractar temes com el marc legal; la normativa i mesures de prevenció, mesures d´autoprotecció tant en les urbanitzacions com en edificacions aïllades, es va definir que és un incendi de disseny, com funciona el GRAF i es va explicar les experiències de les cremes que es realitzen a Mallorca. En aquesta jornada es va destacar que com una eina més de gestió al bosc, les cremes controlades poden ser solucions molt factibles. En aquest sentit, es va realitzar una crema prescrita al Turó de Cerdanyola, amb l´objectiu de poder rebaixar el combustible i crear discontinuïtat en la massa vegetal per a prevenir els incendis forestals que afecten a aquest Turó cada any en les èpoques de més risc d´incendi. Creiem que aquestes Jornades serveixen per donar a conèixer d´altres actuacions per a gestionar els nostres boscos en la lluita contra els incendis, que potser en la nostra comarca no s´utilitzen gaire, com són les cremes prescrites i així iniciar un debat entre les avantatges i desavantatges que tenen les diverses gestions en el nostre territori per a una millor i eficaç lluita contra els incendis forestals. La Jornada va ser un èxit de participació, unes 90 persones, entre tècnics forestals, professionals forestals, estudiants, membres d´entitats de protecció de la natura, i en la qualitat dels ponents, ja que van participar els tècnics del GRAF: en Miquel López i en Moisès Galán, i en Pep Solivellas i en Tomeu Lorca que són membres de l´IBANAT (Institut Balear Natura) de Mallorca, en Oriol Bassa, enginyer de forests del Consell Comarcal del Maresme, na Antònia Vilella que és l´actual tècnica de medi ambient de la comarca del Maresme i en Miquel Casadesus, President de la Federació de les ADF de l´Anoia. L´acte va ser tancat pel Sr. Jesús Acebedo, Cap de l´Àrea Bàsica d´Emergència del Maresme, el Sr. Antoni Soy, Alcalde d´Argentona, el Sr. Andreu Bosch, President del Parc Serralada Litoral, el Sr. Josep Jo, Conseller de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Maresme i el Sr. Jaume Riera, President de la Federació de les ADF del Maresme.
Cabrils, febrer de 2004

Incendis Forestals a les Urbanitzacions. La informació és Protecció

{]}./ARXIUS/2008/fotos/112.gif{]}
A continuació es detallen tot un seguit de consells de prevenció i d’actuació en el cas que ens sorprengui un incendi forestal. Són pautes de comportament difoses pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. I recordeu que el telèfon d’emergències és el 112.


EVITEU ELS INCENDIS No feu mai foc al bosc ni al voltant.
– No llenceu llumins ni cigarretes, ni feu focs d’artifici en zones properes al bosc.
– No circuleu amb el vehicle fora dels camins autoritzats.


PRENEU PRECAUCIONS Impulseu que la vostra urbanització disposi de les mesures de seguretat necessàries (Pla d’autoprotecció, franja de protecció, hidrants…).
-Conegueu i assageu el Pla d’autoprotecció.


EN CAS D’INCENDI FORESTAL, ACTUEU RÀPIDAMENT Truqueu immediatament al 112 i doneu-los la màxima informació.
-Aviseu els veïns
-Actueu segons el que estigui previst al Pla d’autoprotecció. SI L’INCENDI S’ACOSTA A CASA VOSTRA Faciliteu als serveis de socors l’entrada a la vostra propietat.
-Remulleu abundantment les parts amenaçades per les flames.
-En cas d’evacuació: tanqueu tota la casa. Desconnecteu els interruptors de llum i gas. Agafeu les coses imprescindibles: documentació, diners i medicaments. SI L’INCENDI ÉS A LA PORTA DE CASA VOSTRA Tanqueu-vos a casa vostra amb tota la vostra família i els animals domèstics i no l’abandoneu fins que el foc no hagi passat.
-Tanqueu totes les portes i finestres. Tapeu els forats de ventilació i totes les obertures a l’exterior per evitar que entri material en combustió.
-Desconnecteu tots els subministraments de combustible.
-Ompliu d’aigua la banyera, les piques i, si podeu, traieu les cortines.
-Si el fum penetra a casa vostra: poseu tovalloles mullades sota les portes i ruixeu-les sovint.
-Protegiu-vos amb roba de cotó o llana, amb unes ulleres i un mocador moll a la cara.
-Si el fum és espès, deixeu els llums encesos per facilitar que us trobin. SI L’INCENDI US SORPRÈN A camp obert Allunyeu-vos del front del foc pels costats. És vital fugir en la direcció oposada a l’avanç del foc i del fum.
-Entreu a la zona ja cremada el més aviat possible.
-Reguleu la respiració: feu inspiracions poc profundes i lentes, agafant l’aire de prop de terra, i eviteu inhablar el fum espès.
-Si podeu, mulleu un mocador per tapar-vos la cara i evitar així els efectes nocius del fum.
-Protegiu-vos de la radiació del foc darrere d’una roca o d’una rasa.
-No us refugieu dins de pous ni coves, ja que l’oxigen es pot acabar ràpidament. Eviteu també les zones pendents, els ports de muntanya i les valls estretes. Al cotxe Busqueu un lloc arrecerat i atureu-vos. Si el front del foc travessa la carretera no sortiu del vehicle, tanqueu els vidres i enceneu els fars perquè us puguin trobar enmig del fum.
-Estireu-vos al terra del vehicle. Cobriu-vos la pell fins que el foc hagi passat. Vora el mar Acosteu-vos a la platja, reagrupeu-vos i, si cal, fiqueu-vos a l’aigua. PROTEGIU LA VOSTRA LLAR Elimineu les fulles seques i les branques en contacte amb la façana o la teulada.
-Les tanques verdes o tanques seques (brucs) poden propagar l’incendi: eviteu-ne la continuïtat.
-Situeu a més de 10 metres de la casa tota mena de reserva de combustible (propà, gasoil…) i desu la llenya en un lloc tancat.
-Les obertures a l’exterior de la casa s’han de poder tapar o tancar: tingueu els estris necessaris preparats.
-Aneu amb compte amb la xemeneia. Poseu-hi una tela metàlica per evitar que saltin espurnes o brases.
-Utilitzeu materials no combustibles en finestres, portes i elements exteriors.
-Tingueu a punt eines bàsiques contra incendis (mànegues d’aigua, destrals, serres…) i disposeu d’una reserva d’aigua.

El Consell Comarcal del Maresme contracta 12 joves per ajudar-los a adquirir experiència laboral

Aquesta setmana s’han incorporat al Consell Comarcal del Maresme 12 joves amb estudis de formació professional de grau mitjà, superior i estudis universitaris. Han estat contractats gràcies al programa Contractació per a persones joves beneficiàries de la Garantia Juvenil – Joves en pràctiques, finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i els Fons Social Europeu, i emmarcat en el Pla Nacional d’Implantació de la Garantia Juvenil.

Les noves treballadores, seleccionades d’entre més d’un centenar de candidatures, treballaran durant un període de 6 mesos a jornqada completa en diferents departaments del Consell Comarcal i de l’Arxiu Comarcal del Maresme fent tasques directament relacionades amb la seva formació acadèmica. L’objectiu és que tinguin un primer contacte amb el món laboral i guanyin experiència per millorar la seva futura ocupabilitat.

En concret, 2 desenvoluparan la seva feina a l’àrea de Promoció Econòmica, 2 a l’àrea d’Equitat i Acció Social, 1 a Medi Ambient i Canvi Climàtic, 4 a Serveis Generals i 3 a l’Arxiu Comarcal del Maresme.

Aquesta convocatòria de contractació en pràctiques remunerades va adreçada a joves menors de 30 anys>; amb una formació, en els darrers 5 anys, de títol universitari o de formació professional de grau; beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil i inscripció com a demandants d’ocupació no ocupades al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.


La qualitat de les aigües de bany del Maresme és excel·lent

 

El Maresme ha començat la temporada de bany amb una qualitat exel.lent de les seves aigües. Així queda reflectit a les analítiques que fa l’Agència Catalana de l’Aigua i que es poden consultar en AQUESTA WEB. La xarxa de sanejament, amb 10 depuradores gestionades pel Consell Comarcal, assegura que l’aigua que s’aboca a mar estigui lliure de qualsevol substància nociva, a la vegada que impedeix el pas de materials surants com plàstics, productes higièncis i altres.

Tot i el correcte procés de sanejament de les aigües residuals al Maresme, es poden donar situacions que, d’entrada, poden crear alarma entre els banyistes. La principal és l’aparició d’escumes. Aquestes, però, es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. Podeu veure més informació sobre aquest procés en AQUEST ENLLAÇ.

Un altre element que sol provocar la sensació de brutícia és l’aparició d’objectes i materials surant al mar: plàstics, material higiènic, envasos, fustes, vegetació…etc. Aquests arriben al mar per l’incivisme. Cal que tots plegats siguem conscients que tot el que s’aboca a les rieres, als carrers o es deixa a la sorra aribarà al mar.

Per tal de conscienciar la població, el Consell Comarcal fa una crida a la reflexió. El mar és un espai de lleure que hem de mantenir net entre tots.

COMUNICAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME, cliqueu aquí