Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme marca el full de ruta fins al 2030

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme lliurada per la Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Maresme identifica les principals vulnerabilitats de la comarca i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030. La finalitat és acomplir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen. 

Les darreres projecccions climàtiques elaborades el 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya mostren un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista en projeccions anteriors que, en el cas del Maresme, oscil·len entre un augment de l’1,5ºC i els 2.5ºC el 2050. Apunten, a més, a un increment de més de 10 dies de les anomenades nits tòrrides (aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25ºC) amb l’impacte negatiu que aquesta situació té sobre la salut.

Pel que fa a la projecció de precipitacions, el conjunt de la comarca té un comportament diferenciat. La zona sud segueix la tendència general a Catalunya d’una disminució general de la precipitació mitjana anual al voltant del 10%. A l’Alt Maresme, en canvi, s’eixampla la forquilla abarcant des d’una disminució de les precipitacions del 10% a un increment del 5%. El que queda clar és que les precipitacions cada vegada seran més intenses provocant riuades i destrosses.

Partint d’aquestes projeccions, el Pla avalua el grau de vulnerabilitat de la comarca i planteja un conjunt d’accions fins a 2030 per millorar la resiliència del territori destacant que no dur a terme una actuació planificada representa uns costos associats de més de 5.400 milions d’euros en el conjunt del Maresme.

En aquest marc, es plantegen tota una sèrie d’accions per aconseguir que el Maresme aconsegueixi i, fins i tot superi els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.

Reducció de les emissions del Maresme

El 70% de l’energia consumida al Maresme és d’origen fòssil, el 25% nuclear i només un 5% renovable. De fet, ens trobem entre les 3 comarques de la província amb menys producció renovable local. En aquest marc es plantegen tota una sèrie d’acions per aconseguir que el Maresme compleixi i, fins i tot superi, els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica.

Per aconseguir-ho es marquen 4 línies estratègiques:

1.- Generació d’energia renovable local per reduir les emissions de l’edificació en global i possibilitar una transició de la mobilitat sostenible verda.

2.- Eficiència energètica en edificis per tal de reduir les emissions de l’edificació i el consum d’energia final, atenent a les possibles mesures de rehabilitació energètica.

3.- Mobilitat sostenible i desmaterialitzada que permeti reduir el consum energètic i les emissions associades al volum del transport que ocupen gairebé el 50% de les emissions de la comarca.

4.- Gestió de la transició energètica

Els objectius són aconseguir el 2030 una reducció del 67% de les emissions (la UE marca un 55%); un 33% de reducció de l’energia final total respecte 2018 (la UE estableix un 32%); un 38% d’energia renovable en el total d’energia final (l’objectiu de la UE és el 32,5%); un 64% d’energia renovable en el consum d’energia elèctrica i un grau d’autoabastiment d’energia renovable del 25%.

Les vulnerabilitats del Maresme

Grau de vulnerabilitat del Maresme i accions – Pla d’adaptació al canvi climàtic del Maresme

L’anàlisi de les vulnerabilitats específiques del Maresme es gradua en baix, mitjà i alt el risc i estableix els objectius a 9 anys vista per reduir l’impacte actual. En aquests moments destaca l’elevat risc que per al territori tindran les sequeres i la disponibilitat d’aigua (per consum, però també per l’agricultura i el verd urbà), els efectes sobre els boscos (amb plagues per l’arbrat i risc d’incendis), les tempestes i pluges torrencials (amb inundacions i riuades) i la pujada del nivell del mar (desaparició de platges, afectació a serveis bàsics i impacte sobre el sector turístic).

El Pla estableix 8 eixos d’acció a escala comarcal i municipal:

1.- Governança per a l’adaptació i la resiliència. Promou l’actuació coordinada per part de les administracions implicades en l’adaptació al canvi climàtic, els agents econòmics, socials i les institucions de recerca. Inclou el seguiment de l’evolució dels efectes del canvi climàtic a la comarca, la presa de dicisions amb base experta i la prevenció del risc.

2.- Gestió integrada del cicle de l’aigua. Aquest eix aglutina l’actuació per reduir la dependència dels recursos hídrics disponibles actualment, a través del consum eficient, la disponibilitat de fonts alternatives i la reducció del risc de les infraestructures

3.- Gestió forestal sostenible. Impulsa accions a escala comarcal que permetin incrementar el valor dels boscos del Maresme per millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal sostenible i preservar els valors econsistèmics que proveeixen

4.- Reducció de la incidència d’inundacions i rierades. L’actuació coordinada entre administracions ha de reduir els danys dels episodis de rierades i preservar i recuperar els valors naturals dels espais associats a rieres i torrents

5.- Conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. Planifica actuacions per reduir la pèrdua de superfície de les platges i posa en valor els projectes de naturalització de platges i passejos en espais d’oportunitat

6.- Preservació de la biodiversitat. Preservació dels espais naturals existents a la comarca, fent compatible la seva protecció amb la convivència amb activitats econòmiques i socials

7.- Preservació del sòl agrícola i dinamització d’espais agraris. S’impulsa l’adaptació dels espais de la comarca als efectes del canvi climàtic, suport al desenvolupament de l’activitat i posada en valor dels productes de la comarca

8.- Suport a un model turístic resilient i responsable. Es promou un model turístic que posi en valor estratègies empresarials ambientalment sostenibles.

Les línies generals del Pla es van presentar als ajuntaments del Maresme el passat 3 de desembre.

El Consell Comarcal oferirà als municipis un servei integral de recollida de residus

 

Els consellers comarcals de Cooperació Municipal i Planificació, Alfons Molons, i de Medi Ambient, Antoni Valls, s’han reunit amb una vintena de regidors de medi ambient i sostenibilitat per explicar la nova línia de treball que seguirà el Consell Comarcal en matèria de residus.

Les dues conselleries estan treballant en la reorientació del servei de manera que respongui a les demandes i necessitats de cada municipi. Actualment, el servei de Recollida, Transport i Gestió de Residus Municipals se centra, a l’àmbit domèstic, en la recollida selectiva de les tres fraccions clàssiques: vidre, envasos i paper. També realitza la recollida de la fracció orgànica, de la poda, del rebuig i dels voluminosos en el municipi de Dosrius.

En els propers mesos, el servei donarà un gir. Incorporarà prestacions i oferirà diverses alternatives de manera que estigui preparat per cobrir totes les necessitats que demanden els municipis. A més d’ampliar les diverses modalitats de recollida selectiva, s’oferirà el servei de neteja viària i el de manteniment i neteja de platges.

Amb aquest sistema integral, el CCM continua potenciant un model de gestió que aprofita les economies d’escala per aconseguir l’eficiència i l’estalvi econòmic en la prestació de serveis al ciutadà.

El Consell Comarcal adjudica a Factor Energia electricitat pública del Maresme per valor de 5 milions d’euros

Els ajuntaments estalviaran un 13,5% en la seva factura elèctrica

  


El Consell Comarcal del Maresme ha completat avui el procés de licitació de les pòlisses de subministrament elèctric que actualment tenen contractades els 30 ajuntaments del Maresme i el propi Consell Comarcal. Factor Energia ha estat l’empresa a qui s’han adjudicat avui les 970 pòlisses de més de 10 kW de potència contractada que quedaven per licitar. Aquesta comercialitzadora és la mateixa adjudicatària de les pòlisses que es van subhastar al mes de juliol.


El Consell Comarcal va obrir el procés de compra agregada d’energia el passat 21 de juliol amb l’objectiu d’aprofitar la liberalització del mercat per intentar reduïr la factura elèctrica que paguen les administracions locals del Maresme. Aquest procés s’ha completat avui amb l’adjudicació a Factor Energia de totes les pòlisses a subhasta per un import total de 5.020.959,53 euros anuals. La despesa prevista era de 5.807.000 euros, el que representa un estalvi del 13,54%. Amb aquesta subhasta, el Maresme es converteix en el primer territori de l’Estat espanyol en agregar la demanda de més d’un municipi per contractar l’energia elèctrica a la recerca d’economies d’escala. El Consell Comarcal del Maresme ha desestimat treure a subhasta els lots corresponents a pòlisses d’una potència contractada igual o inferior a 10 kW. El motiu és que el govern ha fixat per a elles una Tarifa d’Últim Recurs (TUR) tan baixa, que no deixa marge perquè les comercialitzadores la puguin millorar, per tant, el més rendible per als municipis és romandre a la TUR.

Ponències presentades a la Jornada: Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l’administració local

Aquí podeu trobar les ponències que es van presentar a la Jornada Tècnica: Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l’administració local, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme. La sessió es va fer el divendres 9 de maig de 2014


































Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l’administració local 
Les competències municipals en matèria dels denominats riscos naturals o ambientals   
La visió des del municipi 
Programa municipal de suport en prevenció d’incendis forestals 
Incendis forestals i zones urbanes 
Els riscos d’inundació al Maresme 
Programa de manteniment i conservació de lleres públiques 2014 
Informació sobre l’aplicació a Catalunya de determinats aspectes de la Llei 27/2013 

El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme comença a actuar

 


El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme ha començat a funcionar amb una sèrie d’inspeccions acústiques realitzades al municipi de Sant Vicenç de Montalt a petició de l’ajuntament d’aquesta localitat. El Servei, aprovat el mes de maig, té com a funció controlar i inspeccionar les indústries de la comarca en matèria de contaminació atmosfèrica i/o de contaminació acústica.


Al tractar-se d’un Servei delegat pels ajuntaments, els inspectors només actuen en aquells municipis on l’Ajuntament ha delegat les seves competències al Consell Comarcal. Així, en matèria d’inspecció acústica hi ha 17 municipis adherits: Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montant, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt. Pel que fa a inspeccions atmosfèriques, 14 són els municipis que s’hi han mostrat interessats: Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Teià i Vilassar de Dalt. Els inspectors del Servei de Control Ambiental actúen en el moment que un dels ajuntaments adherits ho sol·licita perquè ha detectat en el seu municipi un problema de contaminació acústica i/o atmosfèrica.

El Consell Comarcal porta el debat sobre el canvi climàtic als instituts del Maresme

 

L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 municipis arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar.  En aquest context, una de les línies de sensibilització que s’ha engegat és el de la sensibilització de les noves generacions oferint xerrades als centres docents de la comarca.

La iniciativa, que es va posar en marxa fa 10 dies, està tenint molt bona acollida per part dels instituts i ja n’hi ha 6 que han contactat amb el Consell Comarcal del Maresme per fixar dia i hora. La xerrada que ofereix l’administració comarcal se centra en les conseqüències del canvi climàtic al Maresme. El contingut està adaptat per a l’alumnat des de primer d’ESO a 2n de batxillerat. Aporta dades sobre l’emergència climàtica, les característiques que fan de la comarca un territori molt vulnerable i els canvis que cal introduir en els nostres hàbits diaris. El Consell Comarcal ha posat en marxa aquest cicle de xerrades aprofitant el gran interès que ha despertat el moviment mundial joves contra el canvi climàtic que està impulsant l’activista Greta Thumberg.

22 ajuntaments i el Consell Comarcal comencen la campanya per frenar l’expansió del mosquit tigre

 

Per tercer any consecutiu el Consell Comarcal del Maresme està duent a terme una campanya de control de l’expansió del mosquit tigre. Tècnics del Consell estan actuant en els embornals sifònics (embornals que retenen aigua) de la via de pública dels 22 municipis que s’han sumat a la campanya. Els treballs consisteixen en l’aplicació de larvicida que, com el seu nom indica, actua sobre les larves impedint la seva eclosió.

El mosquit tigre, després d’haver colonitzat el Barcelonès i el Vallès Occidental, es va disseminar pel Maresme i el 2010 ja era present a la totalitat de municipis. El Consell Comarcal, conscient que només es pot actuar contra la plaga a partir d’una estratègia conjunta, va crear el Servei comarcal de control de mosquits i va planificar tota una sèrie d’actuacions encaminades a frenar-ne la seva propagació. L’aposta ha estat la de controlar la reproducció del mosquit mitjançant l’aplicació d’un larvicida específic en els principals punts de cria que es troben a l’espai públic (els embornals sifònics).

Aquest any, el CCM torna a repetir la campanya i ja està actuant en els 21 municipis que s’hi han adherit: Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Mataró, Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de MarSanta Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. La campanya, que ha començat aquest mes de maig, es perllongarà fins l’octubre.

La lluita contra el mosquit tigre és cosa de TOTS

Tot i les actuacions que s’estan realitzant a l’espai públic, el Consell Comarcal recorda que per aconseguir frenar l’expansió del mosquit tigre cal la col·laboració ciutadana. Dins els espais privats hem de buscar tots els petits punts de possible acumulació d’aigua i hem de tenir cura perquè aquesta no estigui acumulada més enllà de 5 dies. Ho podrem fer seguint aquests senzills consells:

  • Posar, sempre que sigui possible, sota cobert tots els petits recipients per evitar que s’omplin d’aigua de pluja.
  • Buidar dos cops per setmana tots els recipients que estiguin a l’aire lliure i que tinguin aigua.

Podeu veure els llocs més habituals de posta d’ous dels mosquits tigres, CLICANT AQUÍ

El Consell Comarcal ofereix als ajuntaments del Maresme aigua regenerada per a la neteja de carrers i reg de parcs i jardins

Avui s’ha inaugurat la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha inaugurat oficialment la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’EDAR de Mataró. Aquesta instal·lació, que va entrar en funcionament el passat mes de juliol, fa un tractament de l’aigua ja depurada (anomenat terciari). L’aigua resultant no és apta per a consum domèstic, però sí compleix tots els requisits per a altres usos com els industrials, agrícoles, neteja viària, reg de parcs i jardins o la regeneració d’aqüífers.

Tot i que la planta es troba encara en període de proves, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ja ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permís per poder subministrar aigua regenerada als ajuntaments alleugint d’aquesta manera la situació de sequera que patim.

Les analítiques són positives i mostren que l’aigua resultant és d’excel·lent qualitat i compleix tots els requisits sanitaris per a la seva utilització, fins i tot en sectors que requereixen un nivell més alt de puresa com el sector agrari. Es calcula que diariament es podrien subministrar uns 50m3 d’aigua regenerada. Una quantitat, però, insuficient per cobrir les necessitats. És per això que el Consell Comarcal també ha demanat permís a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments l’aigua de la resta d’EDAR’s del Maresme que ja apliquen un tractament addicional a l’aigua depurada i que la fa apta per a reg de parcs i jardins i neteja viària. De fet, actualment aquesta aigua ja s’està utilitzant per cobrir part de les necessitats de funcionament de les pròpies depuradores.

El Consell Comarcal del Maresme està en disposició de subministrar -en el moment que l’ACA ho permeti- un volum d’aigua diari similar al consum d’un municipi de 1.200 habitants i iniciar els treballs necessaris per ampliar aquesta quantiat.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduïr dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort Subiranas, també ha assegurat que la regeneració d’aigua “és un eix estratègic de país que posa en valor la feina que fem les administracions per aprofitar tota l’aigua que tenim. Aquesta planta ha de servir per experimentar quin tipus d’aigua volem pels usos que decidim tenir per aquesta aigua regenerada“.

La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró és una instal·lació cofinançada entre l’ACA i el Consell Comarcal del Maresme. El seu cost ha estat de 341.452 euros (iva inclòs). S’ha instal·lat a la depuradora de Mataró perquè és l’EDAR maresmenca que tracta més volum d’aigua residual (25.000m3 al dia). Dona servei als municipis de Mataró, Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt que sumen una població de 192.000 habitants.

El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells. En el primer se li aplica un sistema de fintració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua és conduïda fins a un sistema d’ultrafiltració que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors a 1 NTU, així com els principals paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que pemet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.

La planta pilot de regeneració d’aigua, que es va començar a projectar el desembre de 2022, està impulsada pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operada per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR. Utilitza tecnologies innovadores i sostenibles així com criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn. El seu model podria replicar-se en les depuradores situades en altres municipis del territori.

De fet, el president del Consell Comarcal ja ha avançat que “un objectiu prioritari és replicar aquest model de regeneració d’aigua a les depuradores del Maresme Nord per poder recarregar l’aqüífer de la Tordera que alimenta tant als muncipis del nord de la comarca com de la Selva sud“, un aqüífer que està sobreexplotat, “un bé preuat que hem de protegir de la intrussió de salinització ja que, a més de ser el recurs hídric per a consum domèstic, sosté també l’economia dels municipis a nivell industrial, agrícola o turístic“.

En aquesta línia, el conseller Mascort ha afegit que “En el total d’estacions d’aigua regenerada que estan planificades en el Maresme podriem arribar a recuperar 20Hm3 d’aigua”

Diferents alcaldies, conjuntament amb el director de l’ACA Samuel Reyes, el delegat del Govern a Barcelona Joan Borràs, i càrrecs electes comarcals han asssitit avui a l’acte d’inauguració oficial.

L’aigua al Maresme

El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

És per això que el Consell Comarcal està implementant un servei integral que contempla totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs la redacció d’un Pla director que contemplarà, entre d’altres, la regeneració de l’aqüífer de la Tordera i l’extensió de la regeneració a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.

Abastament en alta

El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Els municipis del Maresme centre i sud reben l’aigua del Ter-Llobregat.

Sanejament en alta

La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Abastament i sanejament en baixa

El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població.

La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.

Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i  requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”

Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.

Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic   The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.

La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:

Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.

– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.

– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.

– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.

Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.

Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.

Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors. 

Jordi Bonet

Tècnic en Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme

22 ajuntaments de la comarca i el CCM presentaran conjuntament les seves peticions al Programa de Manteniment de Lleres 2004-2005 que promou la Generalitat

 


El 5 de setembre finalitza el termini perquè els 22 ajuntaments de la comarca que han acordat presentar conjuntament les peticions de manteniment de rieres, rials i torrents al Programa de Manteniment de Lleres Públiques al Maresme 2004-2005, facin arribar al Consell Comarcal les seves propostes. A partir d’aquest recull de sol.licituds, els tècnics del Consell Comarcal prepararan el document conjunt que s’ha de presentar a la Generalitat abans del 15 de setembre.


El manteniment de les rieres i rials de la comarca es fa imprescindible per a mantenir i millorar les condicions de desguàs i, per tant, deixar aquests espais preparats per poder suportar possibles avingudes d’aigua. Aquestes millores, però, han de ser compatibles amb la conservació, protecció i, si s’escau, millora de les condicions ambientals de les rieres amb especial atenció al tipus de sòls, morfologia i vegetació. Per això, cal aplicar-hi tècniques de mínim impacte, cost acceptable i fàcilment integrables al medi natural.