Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme comença a actuar

 


El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme ha començat a funcionar amb una sèrie d’inspeccions acústiques realitzades al municipi de Sant Vicenç de Montalt a petició de l’ajuntament d’aquesta localitat. El Servei, aprovat el mes de maig, té com a funció controlar i inspeccionar les indústries de la comarca en matèria de contaminació atmosfèrica i/o de contaminació acústica.


Al tractar-se d’un Servei delegat pels ajuntaments, els inspectors només actuen en aquells municipis on l’Ajuntament ha delegat les seves competències al Consell Comarcal. Així, en matèria d’inspecció acústica hi ha 17 municipis adherits: Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montant, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt. Pel que fa a inspeccions atmosfèriques, 14 són els municipis que s’hi han mostrat interessats: Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Teià i Vilassar de Dalt. Els inspectors del Servei de Control Ambiental actúen en el moment que un dels ajuntaments adherits ho sol·licita perquè ha detectat en el seu municipi un problema de contaminació acústica i/o atmosfèrica.

Formació d’escumes a les platges

 


 


La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural. 

 


 



Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. 



De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc. 

 

La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.  

 

En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.    

Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.  

 

Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i  nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal. 



També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les  tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.

 

Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents  masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…). 



A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició  d’escumes és més freqüent  que a l’estiu i a l’hivern.  


























 
 


 


Prova pilot de reutilització d’aigua regenerada a la depuradora de Mataró

L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.

Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.

El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.

Aigua regenerada

Actualment, els 9 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.

Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.

El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.

L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.

La depuradora de Mataró

El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.

Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.

El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.

El Maresme disposa de nombrosos arbres catalogats i protegits

La comarca del Maresme disposa d’un bon grapat d’arbres que, pel seu valor (grans dimensions, bellesa o edat), estan catalogats per la Generalitat de Catalunya i protegits.

Alguns han estat testimoni de fets històrics rellevants o bé són protagonistes de llegendes i tradicions. D’altres estan associats a personatges famosos com poetes, bandolers, etc.

Si voleu veure els arbres monumentals de la nostra comarca o bé aquells que han estat declarats d’interès comarcal i local del Maresme, cliqueu aquí

Acord interadministratiu per solucionar els problemes de soroll de la depuradora de Pineda de Mar

 

El Consell Comarcal, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’ajuntament de Pineda han mantingut una reunió per trobar una solució a  les molèsties de soroll que ocasiona el funcionament de la Planta Depuradora de l’Alt Maresme Nord als veïns de l’entorn de la instal·lació. Les tres administracions han acordat que l’ajuntament de Pineda avançarà els diners per a la col·locació d’unes pantalles acústiques per esmorteir el soroll provinent dels motors de ventilació.

Aquest acord es ratificarà en el conveni que properament signarà el Consell Comarcal, com a administració actuant, i l’ajuntament de Pineda on s’especificarà que els diners que avança l’ajuntament els recuperarà quan l’ACA faci les obres de reposició i millora.

A la reunió va assistir el gerent del Consell Comarcal, Ramon Llastarry, l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor; i representants de l’Agència Catalana de l’Aigua.

La nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals), ubicada a la pedrera de Montpalau, tractarà les aigües de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. La seva posada en funcionament és important perquè  completa el mapa de sanejament de la comarca donant servei a una població de 150.000 habitants. Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es completa el mapa de sanejament del Maresme de manera que es dóna cobertura de depuració  d’aigües residuals als 30 municipis. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

Ponències presentades a la Jornada: Aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental

La jornada sobre l’
aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental
celebrada el 12 de març a Argentona va despertar força interès.
Davant les peticions presentades al Consell Comarcal del Maresme, estem recollint les ponències presentades i les anirem incorporant en aquesta pàgina per a la seva consulta.Presentació de la jornada: Aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental. Usos, rendiments i costos. Exemples i aplicacions. Ajuts i subvencions.- Oriol Bassa, enginyer de forest del Consell Comarcal del Maresme i de la Federació d’ADF del Maresme

 

Clic aquí per a pdf




La producció de biomassa als boscos del Maresme i del Vallès Oriental: font d’energia renovable.- Josep Famadas, enginyer agrònom i enginyer tècnic forestal

 

Clic aquí per a pdf




Aprofitament energètic de la biomassa .- Toni Campañá Noguera, ICAEN, Àrea d’Energies Renovables

 

Clic aquí per a pdf




Rendiments, estalvis, costos i inversions en l’ús de la biomassa.- David Merino de Kapelbi

 

Clic aquí per a pdf




Presentació d’Apropellets (Associació de Productores de Pellets de Fusta de l’Estat Espanyol.- Carles Vilaseca, president d’APROPELLETS

 

Clic aquí per a pdf




Experiència rellevant d’aplicació de la biomassa: pavelló municipal d’esports Sant Antoni de Vilamajor.- Pere Vicente Vergés, regidor de Medi Ambient de l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.

 

Clic aquí per a pdf

Una delegació del projecte europeu Mission4Nature visita el Maresme per conèixer l’erosió costanera

El projecte Mission4Nature, que aplega més de 80 institucions europees i té com a objectiu promoure el diàleg obert del món científic amb les administracions per facilitar la presa de decisions en un context de crisi climàtica, es presentarà demà, divendres 9 de juny, a Barcelona.

Per conèixer sobre el terreny els efectes del canvi global a la Mediterrània, una delegació de Mission4Nature visitarà al migdia el Maresme. S’ha escollit la comarca perquè està considerada un territori d’elevada vulnerabilitat davant dels efectes del canvi climàtic i perquè l’experiència iniciada pel Consell Comarcal del Maresme a partir de la creació de la Mesa de treball per l’adaptació al canvi climàtic (MeTTAC) sintonitza amb els objectius prioritaris de Mission4Nature que forma part del nou programa Interreg Euro-MED i que es desenvoluparà durant 7 anys.

És previst que la delegació arribi a Mataró sobre les 14h. Després que el Consell Comarcal expliqui als representants europeus el procés seguit a la MeTTAC i la feina realitzada pel Comitè Científic per a l’adaptació del Maresme al canvi climàtic, es farà una visita per veure sobre el terreny l’erosió que pateix el litoral de la comarca.

La delegació europea farà el viatge de Barcelona a Mataró en tren per resseguir el litoral del Maresme Sud i posteriorment farà una visita a peu per la costa mataronina. Prèviament, hauran mentingut una reunió amb el Consell Comarcal del Maresme (a la Sala Polivalent del Centre Cívic Cabot i Barba).

Sobre el projecte:
La Mission4Nature i els dos projectes que l’integren (Community4Nature i Dialogue4Nature) estan cofinançats per la UE i el programa Interreg Euro-MED i compten amb el suport i el segell de la Unió per la Mediterrània.

Nova línia de finançament IDAE-ICO per a projectes d’energies renovables

El dia 25 de febrer de 2003, el secretari d´Estat de l´Energia, Desenvolupament Industrial i de la PYME i president de l´Institut per a la Diversificació i Estalvi de l´Energia (IDAE), José Folgado, i el president de l´Institut de Crèdit Oficial (ICO), Ramón Aguirre, van signar la nova línia de finançament per a projectes de energies renovables, per un import de 179,7 milions d´euros. D´aquesta quantitat, 145 milions seran aportats per l´ICO i els 34,7 milions restants per l´IDAE. Ambdós organismes, que pertanyen al Ministeri d´Economia, han renovat un any més la línia de finançament d´inversions en energies renovables i eficiència energètica.
Els 145 milions aportats per l´ICO constitueixen l´import de la línia de crèdit destinada al finançament dels projectes d´eficiència energètica i energies renovables. Per una altra banda, els 34,7 milions d´euros aportats per l´IDAE formen part d´una partida pressupostària destinada tant a la bonificació de tipus d´interès de tota la tipologia de projectes com el suport directe als projectes d´energia solar tèrmica i solar fotovoltaica, de menys de 100 kwp. La novetat principal d´aquest acord, vigent durant el present exercici, radica en el fort impuls institucional que se ha volgut donar al desenvolupament de l´energia solar tèrmica i solar fotovoltaica. Per això s´han integrat en un instrument financer únic, com es aquesta línia, els Programes de recolzament que continuava mantenint l´IDAE per aquestes dues tecnologies. La raó d´aquesta integració ha estat, tant donar resposta a las demandes del sector (tal com facilitar al màxim al usuari) ja sigui en procediments com en terminis, l´accés al suport públics a la energia solar. Aquesta línia de finançament s´emmarca entre les actuacions previstes pel Pla de Foment de les Energies Renovables 2000-2010, i s´intenta aconseguir que al 2010 el 12% de consum d´energia primària a Espanya s´obtingui de fonts de energia renovable. Mitjançant aquest nou acord, vigent fins desembre d´enguany, l´IDAE i l´ICO posen un total de 179,7 milions d´euros a disposició de totes les persones, físiques o jurídiques, de naturalesa pública o privada que vulguin finançar els seus projectes d´energies renovables. La bonificació de tipus d´interès dels préstecs és de fins 3,5 punts percentuals, amb la qual cosa el tipus de interès final per al beneficiari pot arribar a ésser el de EURIBOR – 2,5 punts percentuals, depenent de la naturalesa del projecte. L´interès és variable amb referència a l´Euribor a 6 mesos més un punt percentual. Una vegada aplicada la bonificació de l´IDAE (que pot ésser de 2 o 3,5 punts percentuals, depenent del projecte) el tipus d´interès final per al beneficiari serà d´Euribor -1 o Euribor -2,5. Els fons se facilitaran mitjançant el sistema de mediació es a dir, a través de les entitats financeres que se incorporin al conveni. L´import màxim a finançar serà, amb caràcter general, del 70% del projecte, amb excepció de les tecnologies solars (tèrmica i fotovoltaica de < 100 kwp), que disposaran d´un finançament màxim del 96% i 89%, respectivament. Els préstecs tindran un termini de 5, 7 ó 10 anys, a elecció del beneficiari, amb un màxim de 2 anys de carència. En el cas dels projectes solars, disposen d´un termini únic de 7 anys, sense carència. Cada inversor podrà demanar préstecs per un import màxim anual de 6,3 milions d´euros. A partir de la posada en marxa de la
de Finançament d´Energies Renovables i Eficiència Energètica ICO-IDAE durant l´any 2000 fins el desembre de 2002 s´han formalitzat 99 operacions de préstecs per un import de 92,07 milions d´euros, que han generat una inversió de 332,95 milions d´euros. Per a més informació, consulteu la
plana web de l’idae
,  
correu electrònic , Telf.: 91 456 49 00

El Conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, presidirà la V Trobada de voluntaris i voluntàries de les ADF del Maresme

 


El proper diumenge, 17 d’abril, tindrà lloc la celebració de la V Trobada de Voluntaris i Voluntàries de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme que aplega un total de 370 persones. Aquest any, la trobada es farà a Santa Susanna i comptarà amb l’assistència del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Salvador Milà, que dirigirà unes paraules als assistents a les 10:30h.


La celebració de la Federació d’ADF’s es farà al restaurant La Siesta, a Can Mas de Dalt de Santa Susanna i suposa un tret de sortida per a la temporada que requereix més vigilància forestal a causa del risc d’incendis. Precisament, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ja ha anunciat que aquest any està considerat d’alt risc d’incendis forestal a causa de l’escassetat de pluges. Entre els mesos de juny i octubre de l’any 2004 el personal que integra les ADF de la Federació del Maresme va realitzar un total de 14.442 hores de vigilància, tasques de prevenció i d’extinció d’incendis forestals i les patrulles van recórrer 37.320 quilòmetres de terreny forestal. La Federació d’ADF’s la integren 12 Agrupacions que apleguen 27 municipis del Maresme i 7 municipis del Vallès Oriental i el Consell Comarcal del Maresme.

El CCM farà obres de conservació de l’emissari submarí de l’EDAR de Mataró

L’actuació suposa una inversió de més de 138.190 euros

A partir de demà es duran a terme els treballs de substitució d’un elevat nombre de brides trencades que s’han detectat a l’emissari submarí de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Mataró. Per realitzar aquesta feina, és possible que, en moments puntuals, s’hagi d’aturar el funcionament de l’emissari. Això, però, no afectarà a la qualitat de les aigües de bany tota vegada que l’aigüa abocada haurà estat prèviament depurada.


El Consell Comarcal del Maresme ha considerat necessari reparar les brides trencades de l’emissari submarí de l’EDAR de Mataró per evitar mals majors. Es començarà a actuar en les més properes a la costa (a 700 metres de la trencant d’ona). La substitució d’aquestes brides pot obligar a aturar el funcionament de l’emissari durant breus períodes de temps que no superaran les 3-4 hores. En aquests casos, l’aigua depurada, en comptes de sortir per l’extem final de l’emissari, seria abocada al tram final de la llera de la Riera d’Argentona (a l’alçada del pont de la Renfe, a uns 5-6 metres del mar). Aquests abocaments es produirien entre les 7.00h i les 11.00h.

Al tractar-se d’aigua depurada, l’abocament que es farà directament no afectarà la qualitat de la zona de bany de les platges més properes: la de ponent de Mataró i la de Cabrera de Mar.

El pressupost total de l’actuació és de 138.190 euros executats pel Consell Comarcal del Maresme amb finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).