Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El Conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, presidirà la V Trobada de voluntaris i voluntàries de les ADF del Maresme

 


El proper diumenge, 17 d’abril, tindrà lloc la celebració de la V Trobada de Voluntaris i Voluntàries de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme que aplega un total de 370 persones. Aquest any, la trobada es farà a Santa Susanna i comptarà amb l’assistència del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Salvador Milà, que dirigirà unes paraules als assistents a les 10:30h.


La celebració de la Federació d’ADF’s es farà al restaurant La Siesta, a Can Mas de Dalt de Santa Susanna i suposa un tret de sortida per a la temporada que requereix més vigilància forestal a causa del risc d’incendis. Precisament, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ja ha anunciat que aquest any està considerat d’alt risc d’incendis forestal a causa de l’escassetat de pluges. Entre els mesos de juny i octubre de l’any 2004 el personal que integra les ADF de la Federació del Maresme va realitzar un total de 14.442 hores de vigilància, tasques de prevenció i d’extinció d’incendis forestals i les patrulles van recórrer 37.320 quilòmetres de terreny forestal. La Federació d’ADF’s la integren 12 Agrupacions que apleguen 27 municipis del Maresme i 7 municipis del Vallès Oriental i el Consell Comarcal del Maresme.

El Consell Comarcal s’adhereix a la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del TecnoCampus Mataró-Maresme

El Ple del Consell Comarcal ha aprovat l’adhesió de l’administració comarcal a la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat de l’Escola Superior de Ciències Socials i d’Empresa de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme.

Aquesta Càtedra impulsa la recerca, la reflexió, la formació i la divulgació per avançar cap a un nou model econòmic i social del nostre territori, impulsant, entre d’altres, l’eliminació dels residus i l’aturada del consum continu dels recursos fins el seu exhauriment.

En un futur conveni s’establirà la col·laboració entre la Càtedra i el Consell Comarcal en l’àmbit de la promoció d’una economia circular i, especialment, en l’establiment d’un ens gestor comarcal del cicle integral de l’aigua que incorpori tant l’abastament com el sanejament.

L’establiment d’una gestió integral del cicle de l’aigua a escala supramunicipal al Maresme forma part del Pla d’Actuació Comarcal.

L’escarabat morrut ja ha provocat la mort de 2.500 palmeres de la comarca del Maresme

  


La comarca del Maresme és la més afectada per la plaga d’escarabat morrut que produeix danys, sovint irreparables, a diferents espècies de palmeres. Des de la seva detecció a la nostra comarca, ja ha provocat la mort de 2.500 exemplars de palmeres.


Segons fonts de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, es calcula que la plaga d’escarabat morrut ha acabat amb un 40% del total de palmeres del Maresme de les espècies canària i datilera. Els tres municipis on hi ha hagut més exemplars afectats han estat Pineda de Mar (430), Santa Susanna (287) i Vilassar de Mar (245). Tor i això, tots els municipis, excepte Òrrius, apareixen en el llistat de la Generalitat amb exemplars de palmeres afectades: Alella: 49
-Arenys de Mar: 40
-Arenys de Munt: 26
-Argentona: 105
-Cabrera de Mar: 199
-Cabrils: 148
-Caldes d’Estrac: 8
-Calella: 83
-Canet de Mar: 79
-Dosrius: 6
-Malgrat de Mar: 33
-El Masnou: 110
-Mataró: 43
-Montgat: 6
-Palafolls: 43
-Pineda de Mar: 430
-Premià de Dalt: 72
-Premià de Mar: 103
-Sant Andreu de Llavaneres: 43
-Sant Cebrià de Vallata: 19
-Sant Iscle de Vallalta: 16
-Sant Pol de Mar: 44
-Sant Vicenç de Montalt: 20
-Santa Susanna: 287
-Teià: 72
-Tiana: 38
-Tordera: 79
-Vilassar de Dalt: 56
-Vilassar de Mar: 245 Les palmeres, però, no són les úniques espècies afectades per plagues, també ho són les pinedes del Maresme. Es calcula que les plagues han acabat en els últims anys amb el 5% de les pinedes de la comarca i si ens centrem en el Parc de la Serralada Litoral, el percentatge desaparegut s’eleva al 15%. Per debatre aquest greu problema que està minvant el nostre patrimoni natural, demà, divendres 11 de desembre, se celebrarà una jornada per debatre les causes, mesures de prevenció, tractaments i gestió de les plagues de pins i palmeres al Maresme i al Vallès Oriental. Aquesta jornada tècnica ha estat organitzada conjuntament pel Consell Comarcal del Maresme, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la Federació d’ADF’s, el Parc de la Serralada Litoral i Centroplag S.L. Han confirmat la seva assistència 45 tècnics (80% representats d’ajuntaments i el 20% representants d’empreses de jardineria).
Podeu veure el programa, clicant sobre la imatge:
 

Clic aquí per a pdf

Oberta la consulta sobre l’avaluació ambiental del PLATER per a les entitats i administracions locals

La Generalitat posa a disposició de les entitats i administracions públiques locals, la consulta del Document Inicial Estratègic del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER.  

Aquest pla ha d’establir els criteris per a la instal·lació d’energies renovables a Catalunya i ha de facilitar el compliment de les fites necessàries en aquest àmbit per a la transició energètica de la comunitat autònoma cap a un model descarbonitzat l’any 2050 amb la implantació de 23.136 MW i 19.394 MW d’energia eòlica terrestre i solar fotovoltaica a terra, respectivament. Així doncs, és necessari crear un pla territorial que ordeni el desplegament i tingui en compte els criteris de protecció mediambiental, paisatgística i urbanística, entre altres.

Aquest document haurà de determinar les directrius generals de la distribució arreu del territori de les instal·lacions d’aprofitament de les energies renovables, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, però també d’altres instal·lacions singulars necessàries per fer efectiva la transició energètica a Catalunya. També haurà d’establir tant les prioritats com els estàndards i normes de distribució territorial necessàries per a la implantació d’energies renovables a Catalunya, incloent-hi mesures per minimitzar els seus impactes. Finalment, haurà de concretar, si s’escau, l’obligació de reserva de sòl per a aquest tipus d’instal·lacions.
Aquesta consulta es tracta d’un espai d’interlocució per a entitats, organitzacions i administracions locals amb la finalitat de fer al·legacions, comentaris i aportacions al Document Inicial Estratègic del PLATER, un informe que pretén proporcionar tota la informació i especificacions establertes a la legislació per tal d’iniciar el procediment d’avaluació del PLATER. La participació estarà oberta fins al 30 de juny i la documentació objecte de la consulta es podrà descarregar en el següent enllaç: document inicial estratègic del PLATER

Les dues vies de consulta són les següents:

– Entitats: a través del Portal de consultes de la Generalitat.

– Administracions locals a través d’EACAT: Inici > Tràmits > Catàleg > ACC Avaluació Ambiental Estratègica > Resposta a la consulta.

180 voluntaris de les ADF del Maresme es reuneixen a Vilanova del Vallès per intercanviar experiències sobre la prevenció i extinció d’incendis

  


Els voluntaris de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) ja es comencen a preparar per a l’estiu, la temporada de màxim risc d’incendis forestals. El diumenge, 21 de març, celebren al Pavelló Municipal de Vilanova del Vallès la X Trobada de les ADF del Maresme


L’objectiu de la Trobada és reunir totes les entitats, cossos, autoritats i voluntariat relacionat amb la prevenció i extinció d’incendis per a intercanviar idees, opinions i experiències relacionades amb aquest àmbit. La Trobada estarà presidida per l’alcalde de Vilanova del Vallès, Oriol Safont. També hi assistirà el Cap del GRAF de la Regió Metropolitana Nord, el Cap dels Mossos d’Esquadra de l’Àrea Metropolitana Nord, el Cap dels Agents Rurals del Maresme i el Vallès Oriental, el president de la Federació de les ADF de Catalunya, Ramon Sala, el president de la Federació de les ADF del Maresme, Joan Aldrufeu i tot el voluntariat. La Federació de les ADF del Maresme està formada per 11 ADF que s’estenen per tot el territori del Maresme i per part del Vallès Oriental. Cobreixen 27 municipis del Maresme i 7 municipis del Vallès Oriental. En total vigilen 30.000 hectàrees forestals i compten amb 450 voluntaris i voluntàries.

El Consell Comarcal exigeix a la Generalitat i a la Diputació ampliar els pressupostos per prevenir incendis forestals

El Consell Comarcal del Maresme ha demanat a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona que s’ampliïn les partides pressupostàries destinades a gestió forestal per prioritzar la prevenció d’incendis. Així mateix, es demana a la mateixa petició que s’incorpori a les bases de les convocatòries un nou criteri que valori les actuacions en boscos -com els maresmencs- amb un servei ecosistèmic en un entorn d’elevada pressió social i zones d’interfície urbà-forestal. També es va acordar fer una crida als propietaris forestals perquè s’associïn, via que facilita actuacions coherents i planificades i accedir a les línies d’ajut econòmic institucionals.

La demanda elevada a Generalitat i Diputació sorgeix d’una sessió de treball d’urgència, celebrada la setmana passada, per a tractar l’estat de decaïment dels boscos del Maresme, on hi van participar associacions de propietaris forestals, els parcs, la Federació d’ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) de l’àmbit i el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquesta sessió arribava, així mateix, després de l’aprovació en el Ple del mes de maig de les mesures davant les conseqüències de la sequera de les masses forestals en la comarca del Maresme. Els assistents van coincidir en la necessitat urgent d’incrementar la gestió forestal com a mesura de prevenció d’incendis forestals que posarien en perill les persones i els béns.

La gestió forestal és mínima a la comarca, bàsicament per les escasses línies de subvenció, l’atomització de la propietat de les finques forestals (més del 65% dels boscos maresmencs són micropropietats privades) i que un elevat percentatge de propietaris no estan associats, no es troben en àrees de gestió prioritària o no tenen plans de gestió, fets que impossibiliten l’accés a fons de finançament.

La consellera de Medi Natural, Marta Gómez Pons, ha defensat la necessitat de treballar d’una forma coordinada ja que “cal que tots plegats sumem esforços i assumim el paper fonamental que juga el bosc a la nostra comarca, així com les conseqüències que tindrà en un futur immediat la inacció“. L’escassa gestió forestal que es fa al territori i les situacions de sequera han provocat que els boscos maresmencs siguin cada cop més vulnerables a patir malalties, plagues (com el Tomicus), incrementar el risc per caigudes i per incendis.

Els boscos són essencials per mantenir la biodiversitat d’un territori i també una peça clau per frenar el canvi climàtic. En el cas del Maresme, a més, juguen un paper crucial en l’aportació de sediments al litoral i actuen com a barrera per evitar les temudes rierades. A això s’afegeix una singularitat que té un doble vessant. D’una banda, la seva proximitat a Barcelona els converteix en un dels pulmons verds de l’àrea metropolitana i alhora espai d’esbarjo d’un territori densament poblat i de l’altra, l’existència d’un elevat nombre d’habitatges, propiciat pel model urbanístic expansiu desenvolupat les darreres dècades, al bell mig de zones forestals.

Actualment, la massa forestal arbrada del Maresme ocupa 190,33 km2 de sòl no urbanitzable i l’anàlisi de l’índex de vegetació de diferència normalitzada o NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) i de l’índex diferencial d’aigua normalitzat o NDWI (Normalized Difference Water Index) dels darrers 4 anys mostren com l’estat de la comarca és molt crític i la sequera ha comportat que actualment els boscos esdevinguin un polvorí per a les maresmenques i maresmencs, agreujat per l’ús de lleure.

El Consell Comarcal del Maresme aposta pel “carsharing” i comença a renovar la seva flota de vehicles

El Consell Comarcal del Maresme comença avui a utilitzar la mobilitat elèctrica amb la incorporació de 2 vehicles de cotxe compartit. El contracte subscrit amb la cooperativa Som mobilitat facilita que els turismes que farà servir la plantilla del CCM per als seus desplaçaments laborals (de dilluns a divendres de 8h a 15h) puguin ser utilitzats també per la ciutadania fora d’aquest horari.

El Consell Comarcal del Maresme dona així un nou pas cap a la mobilitat sostenible i la reducció de vehicles contaminants al nostres carrers i carreteres. A més, incorpora la filosofia de l’economia col·laborativa que optimitza els recursos avançant cap a la protecció mediambiental.

L’acord amb Som mobilitat té una vigència d’1 any, període en el qual s’avaluarà aquesta modalitat de cotxe compartit i es valorarà la seva ampliació en la progressiva renovació de la flota de vehicles comarcals composada per 9 turismes amb matriculacions superiors als 10 anys.

Seguint el model que ja està funcionant en diversos municipis, els vehicles que utilitzarà el personal del Consell Comarcal del Maresme podran ser reservats també per la ciutadania. Per accedir-hi, cal fer-se soci/a de la cooperativa Som Mobilitat amb una aportació inicial única de 10€ i registrar-se al servei de “carsharing”. Som Mobilitat explica aquí el funcionament del servei de lloguer de vehicles elèctrics.

Jornada: “Diferents models de gestió de la recollida selectiva de residus: Vilassar de Mar i Premià de Mar”


Dins el cicle de Jornades de Bones Pràctiques organitzades pel Consell Comarcal del Maresme, el dimarts 22 de març a les 17:00h tindrà lloc la sessió: “Diferents models de gestió de la recollida selectiva de residus: Vilassar de Mar i Premià de Mar”. Intervindran: Marisa Ferreras, regidora de Medi Ambient de l’ajuntament de Premià de Mar i Daniel Cárceles, regidor de Medi Ambient de l’ajuntament de Vilassar de Mar. Aquesta sessió és gratuïta, es durà a terme a la Sala de Plens del CCM (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró) i va adreçada a tècnics i regidors dels ajuntaments de la comarca. Si hi esteu interessats, us hi podeu inscriure  
Clicant aquí

Data: 2005-03-22

El CCM farà obres de conservació de l’emissari submarí de l’EDAR de Mataró

L’actuació suposa una inversió de més de 138.190 euros

A partir de demà es duran a terme els treballs de substitució d’un elevat nombre de brides trencades que s’han detectat a l’emissari submarí de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Mataró. Per realitzar aquesta feina, és possible que, en moments puntuals, s’hagi d’aturar el funcionament de l’emissari. Això, però, no afectarà a la qualitat de les aigües de bany tota vegada que l’aigüa abocada haurà estat prèviament depurada.


El Consell Comarcal del Maresme ha considerat necessari reparar les brides trencades de l’emissari submarí de l’EDAR de Mataró per evitar mals majors. Es començarà a actuar en les més properes a la costa (a 700 metres de la trencant d’ona). La substitució d’aquestes brides pot obligar a aturar el funcionament de l’emissari durant breus períodes de temps que no superaran les 3-4 hores. En aquests casos, l’aigua depurada, en comptes de sortir per l’extem final de l’emissari, seria abocada al tram final de la llera de la Riera d’Argentona (a l’alçada del pont de la Renfe, a uns 5-6 metres del mar). Aquests abocaments es produirien entre les 7.00h i les 11.00h.

Al tractar-se d’aigua depurada, l’abocament que es farà directament no afectarà la qualitat de la zona de bany de les platges més properes: la de ponent de Mataró i la de Cabrera de Mar.

El pressupost total de l’actuació és de 138.190 euros executats pel Consell Comarcal del Maresme amb finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).