Escolars de Sant Vicenç de Montalt participen en una acció de restauració amb vegetació autòctona d’un tram de la platja

29 març 2004

125 nens i nenes de l’escola Sant Jordi de Sant Vicenç de Montalt participaran el dimecres, 31 de març, en una acció de naturalització i restauració d’un tram de la platja. El projecte ha estat elaborat pel Consell Comarcal del Maresme i està finançat per l’ajuntament de Sant Vicenç.

L’acció de revegetació es durà a terme davant del Passeig del Marquès de Casa Riera i consisteix en la resforestació d’un tram de 15 metres de llargada i 2 d’amplada. Els nens i nenes de l’escola Sant Jordi dividits en dos grups (un al matí i l’altre a la tarda) seran els encarregats de fer la plantada sota la direcció i supervisió dels tècnics del Consell Comarcal. Els treballs es realitzaran en horari escolar. En total es plantaran prop de 600 unitats de vegetació de platja. A més, la zona quedarà senyalitzada amb rotulació que informarà sobre el projecte i sobre les característiques de les especies vegetals plantades. Tot plegat té un pressupost de 4.262 euros. La vegetació a les platges és un element bàsic per a la protecció del medi natural, l’augment de la biodiversitat i la gestió sostenible i integrada d’aquest ecosistema. És un sistema que ja s’ha aplicat a d’altres punts de l’Estat i d’Europa. En el cas de la comarca del Maresme comptem amb tres experiències de restauració de zones vegetals a platges: Sant Pol (costat de Canet de Mar), Vilassar de Mar (entre el nucli urbà i el terme municipal de Premià de Mar) i Malgrat de Mar (platja de la Pomareda). Aquests indrets, però, ja tenien vegetació autòctona d’interès. L’experiència de Sant Vicenç de Montalt serà la primera que es durà a terme a la comarca pel que fa a restauració directa d’un espai nu de vegetació.

En la primera setmana del PAP s´ha passat del 7% al 70% de recollida selectiva a Vilassar de Mar

15 maig 2003

La primera fase d´implantació de la recollida selectiva porta a porta al nucli antic de Vilassar de Mar ha fet que en aquesta zona el percentatge de recollida selectiva hagi pujat del 7% al 70%. El Porta a Porta s´està realitzant des del passat 28 d´abril a 1.350 habitatges i 161 comerços de la zona delimitada pels carrers Colom, riera d´en Cintet, riera de Cabrils i N-II.

Com a aspecte més positiu assenyalar la implicació dels veïns i veïnes de la zona, la bona tria que fan dels materials seleccionats, que no hi ha hagut incidències destacables i que s´estan complint els horaris a l´hora de treure les bosses al carrer.

Les dades de recollida de la primera setmana als habitatges i comerços són les següents: de paper es van recollir 1.160 quilos; de vidre 1.350 quilos; d´envasos, 1.000; de matèria orgànica, 5.880 quilos; i de rebuig incloent els bolquers, 3.905 quilos.

A on van a parar?
El paper recollit s´envia a un recuperador de Sant Celoni, Recumas. Els envasos s´envien a la planta de triatge d´envasos de Mollet, Ecoembes (CESPA), que els tria i els envia als corresponents recicladors. Les restes de menjar es porten a la planta de compostatge de Granoller, concretament al Consorci per a la gestió de residus del Vallès Oriental. Per últim, el vidre va a parar a un recuperador de Mollet, Ecovidrio.

El voluntariat de les ADF celebra la XIV Trobada

20 març 2015

150 voluntaris forestals -acompanyats d’alcaldes i alcaldesses del Maresme, representants del Cos de Bombers i diversos agents implicats en la prevenció i extinció d’incendis- han celebrat a Sant Iscle de Vallalta la trobada anual en el decurs de la qual comparteixen experiències que els ajuden a actuar d’una manera més eficaç. Una reunió que també és un reconeixement a les persones que, d’una manera voluntaria, col·laboren en el manteniment del nostre entorn.

L’acte, que es va celebrar al Poliesportiu de Sant Iscle de Vallalta, va estar organitzat en aquesta XIV edició per la Federació de les ADF del Maresme conjuntament amb l´ADF Vallalta i l´Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta.

S’hi van donar cita el voluntariat de les ADF, el Cos d´Agents Rurals, el Cos de Mossos d´Esquadra, el Cos de Bombers i les entitats que treballen per la prevenció i extinció d´incendis forestals, per a continuar coneixent les persones, les activitats i també per intercanviar idees, maneres de fer i bones pràctiques; així com millorar la participació en la prevenció i extinció d´incendis forestals. Així també s’agraeix la feina voluntària que realitzen les ADF per preservar el nostre territori.

Hi van assistir l’alcadessa de Sant Cebrià de Vallalta, l’alcaldessa de Sant Iscle de Vallalta, l’alcaldessa de Sant Pol i el regidor de Medi Ambient de Sant Cebrià de Vallalta. També hi van assistir el Caporal en cap de l’URMA, de la Regió Metropolotana Nord dels Mossos d’Esquadra de Medi Ambient, el Cap dels Agents Rurals del Maresme, el Cap de Bombers de la Regió d’Emergència Metropolitana Nord, Cap de Bombers dels Parc de Mataró i Arenys de Mar, el President i Vice-President de la Federació de les ADF del Maresme així com les ADF que formen part de la comarca: ADF Alella, ADF Alt Maresme, ADF Premià de Dalt, ADF Vilassar de Dalt, ADF Burriac, ADF Serra de Marina, ADF La Conreria, ADF Serralada Montalt, ADF Teià i l’ADF Vallalta, que era l’amfitriona de la XIV Trobada de les AD del Maresme fent que la l’acte fos tot un èxit. En total 150 persones.

21 municipis se sumen a la campanya de control del mosquit tigre que impulsa el Consell Comarcal

1 agost 2012

Per segon any consecutiu el Consell Comarcal del Maresme està duent a terme una campanya de control de l’expansió del mosquit tigre. Tècnics del Consell estan actuant en els embornals sifònics (embornals que retenen aigua) de la via de pública dels 21 municipis que s’han sumat a la campanya. Els treballs consisteixen en l’aplicació de larvicida que, com el seu nom indica, actua sobre les larves impedint la seva eclosió.

El mosquit tigre, després d’haver colonitzat el Barcelonès i el Vallès Occidental, es va disseminar pel Maresme i el 2010 ja era present a la totalitat de municipis (podeu veure la seva expansió territorial, CLICANT AQUÍ. El Consell Comarcal, conscient que només es pot actuar contra la plaga a partir d’una estratègia conjunta, va crear el Servei comarcal de control de mosquits i va planificar tota una sèrie d’actuacions encaminades a frenar-ne la seva propagació. L’aposta ha estat la de controlar la reproducció del mosquit mitjançant l’aplicació d’un larvicida específic en els principals punts de cria que es troben a l’espai públic (els embornals sifònics).

Aquest any, el CCM torna a repetir la campanya i ja està actuant en els 21 municipis que s’hi han adherit: Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Mataró, Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. En total s’estan tractant més de 9.500 embornals sifònics. A cadascun d’ells es fan 3 intervencions per assegurar l’efectivitat del tractament.

Podeu veure el calendari d’actuacions, CLICANT AQUÍ

La lluita contra el mosquit tigre és cosa de TOTS

Tot i les actuacions que s’estan realitzant a l’espai públic, el Consell Comarcal recorda que per aconseguir frenar l’expansió del mosquit tigre cal la col·laboració ciutadana. Dins els espais privats hem de buscar tots els petits punts de possible acumulació d’aigua i hem de tenir cura perquè aquesta no estigui acumulada més enllà de 5 dies. Ho podrem fer seguint aquests senzills consells:

Posar, sempre que sigui possible, sota cobert tots els petits recipients per evitar que s’omplin d’aigua de pluja.
Buidar dos cops per setmana tots els recipients que estiguin a l’aire lliure i que tinguin aigua.

Podeu veure els llocs més habitual de posta d’ous dels mosquits tigres, CLICANT AQUÍ

La presència de brutícia a les platges del Maresme es deu a causes alienes als sistemes de sanejament de la comarca

7 agost 2013

Aquest estiu s´està observant l´existència d´una gran quantitat de sòlids surant a les platges de la comarca, des d´Alella fins a Malgrat de Mar, generant nombroses queixes per part dels banyistes.

Davant d´aquest fet, el Consell Comarcal del Maresme vol informar a la població de que els sistemes de sanejament estan funcionant correctament i que els sòlids surant presents a les aigües de bany no són procedents de cap mal funcionament de les depuradores ni de les xarxes de col·lectors.

D´acord amb les analítiques de les aigües de bany realitzades per l´Agència Catalana de l´Aigua, excepte en les hores posteriors als episodis de pluges, la qualitat microbiològica de les aigües de bany és excel•lent a tota la comarca.

La planta de tractament de la brossa reduirà encara més les emissions gràcies a una inversió de més de 4 milions d’euros

13 febrer 2003

El projecte de millores el subvenciona en un 80% la UE i estarà llest el 2004

El Fons de Cohesió de la Comissió Europea ha atorgat a la Planta de Tractament de Residus Urbans del Maresme una ajuda econòmica per tal d´adaptar la instal·lació a les futures normatives comunitàries sobre la incineració de residus i les emissions a l´atmosfera.

Tot i que la planta compleix amb escreix amb els límits d´emissions a l´atmosfera permesos per la normativa vigent, en previsió del futur marc legal de la Unió Europea que entrarà en vigència el 28 de desembre de 2005, el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme va sol·licitar una subvenció amb la finalitat d´adequar l´equipament.

El projecte d´adaptació de la instal.lació presentat al Fons de Cohesió, pressupostat en 4.102.112 euros, comporta les següents actuacions:

. Implantació d´un nou sistema per a la reducció de les emissions d´òxid de nitrogen que serà un sistema de reducció selectiva no catalítica (SNCR) amb utilització d´urea.

. Susbstitució dels actuals electrofiltres per filtres de mànegues.

. Adequació dels sistemes de mesura d´emissions gasoses per xemeneia per fer mesures en continu d´elements que ja es feien fins ara com les partícules totals, el monòxid de carboni i l´àcid clorhídric, i d´altres mesures que s´afegeixen amb la nova normativa, com són l´àcid fluorhídric, el carboni orgànic total i el diòxid de sofre.

L´ajuda econòmica que ha aprovat el Fons de Cohesió de la Comissió Europea cobrirà el 80% del projecte i el 20% restant el finançarà la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient de la Generalitat.

L´adaptació de les instal.lacions està previst que estiguin en funcionament abans del desembre de 2004.

Emissions de dioxines i furans

La injecció de carbó actiu a la Planta de Residus Sòlids Urbans del Maresme ha fet rebaixar substancialment el volum d´emissions de dioxines i furans a l´atmosfera.

Des que aquest sistema es va posar en marxa l´estiu del 2000, en els controls periòdics s´ha apreciat una davallada de les esmentades emissions, que en tot moment s´han situat per sota dels límits recomanats i dels que seran límits obligatoris a partir del 28 de desembre del 2005: 0,1 ng/Nm3.

Concretament, el promig d´emissions registrat durant el 2002 ha estat de 0,0218 ng/Nm3, mentre que en el 2001 va ser de 0,0231 ng/Nm3.

La rebaixa ha estat causada per una millora en l´afinament de la dosificació del carbó actiu, que acostuma a ser d´aproximadament 1 quilogram de carbó actiu per cada tona de residu incinerat.

Entrades de residus a la planta

Pel que fa al balanç de recollida de residus de 2002 de Mataró destaca l´assoliment i millora del compromís establert pel Ple Municipal d´abril de 2002 en el qual es comprometia a reduir les entrades a la Planta de Tractament de Residus del Maresme en un 4,36%, tot i que el resultat final ha estat d´un 5% de disminució de les tones entrades.

El resultat, però, de les entrades de tots els municipis de la comarca del Maresme se situa en una reducció global del 0,60%.

El Consell Comarcal rep 3 milions d’euros dels fons Next Generation per a accions de turisme i de mobilitat sostenible al Maresme

12 maig 2023

El projecte presentat per l’Àrea de Projectes Estratègics i Europeus del Consell Comarcal del Maresme en el marc del Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions 2023 rebrà una dotació de 3 milions d’euros. El projecte impulsa l’obertura de nous recorreguts en bicicleta fomentant la mobilitat sostenible del territori.

El nou traçat té com a eix principal la incorporació de la comarca a la xarxa EuroVelo que, actualment, connecta el continent europeu a partir de 17 rutes ciclistes. Una d’aquestes rutes -la número 8- és la Mediterrània i uneix Cadis amb Atenes i Xipre. Al seu pas per Catalunya, es troben alguns trams sense definir. Amb l’ajut dels fons europeus es vol perllongar el recorregut de la ruta al llarg de la costa del Maresme.

L’eix principal està en execució per part del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la pacificació de la N-II, i la inversió que farà el Consell Comarcal complementarà aquest eix principal amb els eixos transversals que uneixen els
territoris d’interior amb els de costa.

El projecte, però, va més enllà del circuit EuroVelo ja que vol contribuir a generar un turisme més sostenible a la comarca i impulsa la transformació de la mobilitat del Maresme aprofitant les oportunitats generades a partir de la supressió del peatge de la C32 i dels projectes de pacificació de la N-II.

A més, promou “l’Estratègia Comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur”, recentment aprovada pel Consell Comarcal, que té com objectiu principal mitigar els efectes del canvi climàtic fomentant la reducció energètica provinent de combustibles fòssils i la transició cap a energies verdes. A més, coincideix amb els objectius que proposa, en matèria de planificació turística, el desplegament del Pla Estratègic de
Turisme del Maresme aprovat l’any passat pel Consorci de Promoció Turística.

En aquest marc, planteja actuacions en camins, rieres, platges i boscos. Espais que donen identitat pròpia al Maresme i que cal preservar des d’una visió respectuosa amb el medi ambient i que tingui en compte les vulnerabilitats del territori davant la situació d’emergència climàtica.

En concret, el Projecte contempla un total de 20 actuacions dins de 4 eixos programàtics (Transició verda i sostenible, Millora de l’eficiència energètica, Transició digital i Competitivitat) que es desenvoluparan en els tres propers anys.

El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme comença a actuar

9 agost 2004

El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme ha començat a funcionar amb una sèrie d’inspeccions acústiques realitzades al municipi de Sant Vicenç de Montalt a petició de l’ajuntament d’aquesta localitat. El Servei, aprovat el mes de maig, té com a funció controlar i inspeccionar les indústries de la comarca en matèria de contaminació atmosfèrica i/o de contaminació acústica.

Al tractar-se d’un Servei delegat pels ajuntaments, els inspectors només actuen en aquells municipis on l’Ajuntament ha delegat les seves competències al Consell Comarcal. Així, en matèria d’inspecció acústica hi ha 17 municipis adherits: Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montant, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt. Pel que fa a inspeccions atmosfèriques, 14 són els municipis que s’hi han mostrat interessats: Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Teià i Vilassar de Dalt. Els inspectors del Servei de Control Ambiental actúen en el moment que un dels ajuntaments adherits ho sol·licita perquè ha detectat en el seu municipi un problema de contaminació acústica i/o atmosfèrica.

Formació d’escumes a les platges

2 juny 2017

La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural.

Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües.

De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc.

La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.

En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.

Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.

Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal.

També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.

Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…).

A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició d’escumes és més freqüent que a l’estiu i a l’hivern.

Consells per onades de fred

19 setembre 2012

CONSELLS PER ONADES DE FRED
Cal que us mantingueu informats de les previsions del temps i de les instruccions que donin les autoritats Eviteu els canvis sobtats de temperatura, sobretot pel que fa als nens, a les persones grans i als qui pateixen alguna malaltia de tipus respiratori. En dies d’onada de fred, sempre que sigui possible, eviteu que surtin al carrer els nadons, la gent gran i aquells que pateixin malalties respiratòries. Si cal que surtin a l’extgerior, que sigui el temps estrictament necessari i que evitin els espais oberts exposats al fred i estar-se gaire temps sense moure’s. Vestiu-vos amb roba i calçat adequat per a temperatures baixes. Eviteu portar peces ajustades i poseu-vos diverses capes, cosa que us permetrà mantenir la calor corporal durant més temps. Protegiu-vos la cara i el cap. Tingueu a mà guants, bufanda i alguna peça de roba per cobrir-vos el cap. Eviteu l’entrada d’aire fred directa als pulmons. Eviteu ingerir alcohol: pot donar una falsa sensació de calor. Adeqüeu al fred l’activitat professional, esportiva i de lleure a l’exterior. Eviteu fer esforços físics intensos a l’exterior: es corre el perill de patir una lesió. Estigueu atents als vostres familiars o veïns que es trobin en situació de vulnerabilitat, especialment gent gran, perquè es protegeixin dels efectes del fred.
Si sou a casa	Tingueu preparat un aparell de ràdio, piles de recanvi, llanternes, aliments calòrics, combustible de calefacció i una farmaciola Cal que disposeu d’una reserva mínima de medicaments per a la gent gran i els malalts crònics i de tipus respiratori. Davant d’un avís de baixada extrema de les temperatures, si viviu en zones aïllades o fora de nuclis urbans, amntingueu un rajolí d’aigua corrent a les aixetes per evitar que les canonades es congelin i protegiu amb draps la clau de pas de l’aigua. També podeu disposar d’una reserve mínima d’aigua o líquid per si el subministrament queda afectat. No utilitzeu espelmes. Si és l’única alternativa, poseu-les en espalmatòries perquè no es tombin. Recordeu sempre d’apagar-les abans d’anar a dormir o en sortir de casa i eviteu que els nens les manipulin. Si disposeu de reg automàtic tanqueu-lo i eviteu totes les activitats que puguin comportar mullar els carrers, com regar o fregar.
Vigileu amb els aparelles de calefacció	Les calderes i els aparells de combustió que s’utilitzen per a la calefacció poden convertir-se en un element de risc si no estan en bon estat o no se’n fa un bon ús. Cal evitar la mala combustió. Per aquest motiu, seguiu els consells següents: Quan reviseu l’aïllament de finestres i portes de l’exterior, no tapeu les reixes ni els conductes ni els punts de ventilació de gas o combustió: serveixen per garantir una bona combustió i alhora per evitar l’acumulació de gasos. Per tal d’evitar la intoxicació, assegureu-vos de ventilar el menjador o les habitacions tancades si utilitzeu un escalfador o una estufa amb foc obert o qualsevol altre element de calefacció. Ventileu cada dia durant uns minuts els locals, els habitatges o les habitacions, per garantir l’entrada d’oxigen i aire net. No feu servir els aparells de calefacció si fan una olor estranya en connectar-los o no semblen en bon estat. Renoveu o feu revisar els aparells molt antics o quan noteu que no funcionen correctament. Reviseu l’estat de la calefacció, de les calderes, de les estufes i, en general, dels elements de combustió. Recorderu que cal complir els períodes de revisió i manteniment de calderes que estableix la normativa. Mantingueu els nens allunyats de les estufes, dels brasers i de les xemeneies. No deixeu encenedors al seu abast. No acosteu les estufes, els brasers, etc. a les cortines, als mobles i, especialment, als llits o matalassos. Tampoc eixugueu la roba o altres objectes sobre l’estufa, el braser o la cuina de llenya, ja que podríeu provocar un incendi. No els cobri amb cap objecte.
En cas d’urgència	Si sou en una habitació amb una estufa de llenya, carbó o gas, un braser o una caldera i noteu símptomes de mareig, obriu alguna porta o finestra i ventileu immediatament. Truqueu sempre al 112 si us trobeu malament o penseu que patiu una intoxicació per mala combustiu o si trobeu algú inconscient en arribar al domicili.
Si heu d’agafar el vehicle	Feu-ho només si és imprescindible i eviteu desplaçar-vos de nit. Consulteu prèviament la informació meteorològica i l’estat del trànsit i seguiu els consells del Servei Català de Trànsit. Reviseu els pneumàtics, el líquid anticongelant, l’estat de les bateries, els llums i els frens. Disposeu de cadenes al vehicle i assegureu-vos que les sabeu col·locar. Si viviu o us desplaceu a zones de muntanya, feu servir pneumàtics d’hivern. Heu de portar el dipòsit de la gasolina ple, les cadenes del cotxe, roba d’abric, un telèfon mòbil carregat i el carregador, aigua i aliments energètics. A dins del cotxe, si teniu la calefacció engegada, deixeu una finestra entreoberta per renovar l’aire. Quan sortiu del cotxe aneu amb molt de compte amb possibles relliscades si hi ha plaques de gel o neu. Les plaques de gel acostumen a trobar-se a les zones més ombrívoles de les carreteres.
RECORDEU: EN CAS D’EMERGÈNCIA, TRUQUEU IMMEDIATAMENT AL 112 i doneu-los la màxima informació.

12 3...24 Pàgina 1 de 24

Medi ambient i canvi climàtic