La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural.
Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües.
De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc.
La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.
En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.
Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.
Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal.
També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.
Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…).
A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició d’escumes és més freqüent que a l’estiu i a l’hivern.
 |  |
El Consell Comarcal del Maresme ha impulsat una comissió de treball dels municipis costaners per abordar els problemes i les mancances que pateix la façana litoral de la comarca. L’objectiu és arribar a un model consensuat que marqui un full de ruta comú a l’entorn de futures actuacions en matèria de platges, passeig marítim i accessos a la franja de mar.
El dijous, 1 d’abril, el Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat, Josep Jo, presentarà en roda de premsa el programa d’educació ambiental “L’aigua del Maresme”. Aquest programa va adreçat als alumnes de primària, secundària i cicles formatius de tots els centres d’ensenyament de la comarca. L’oferta didàctica aplega la possibilitat de fer visites guiades a dues instal·lacions de tractament d’aigua de la comarca i de realitzar una passejada “virtual” pel cicle de l’aigua al Maresme.
La roda de premsa tindrà lloc el dijous, 1 d’abril, a les 12:00h a la sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme. 
La brigada d’especialistes en arboricultura de la Federació de les ADF del Maresme, sota la direcció tècnica del servei d’entorn urbà i medi natural del Consell Comarcal del Maresme, està duent a terme la tala de 7 arbres de risc que es troben prop de l’Escola Francesc Macià d’Òrrius. Els treballs han començat avui i finalitzaran el dimecres 9 d’abril.
El dimarts a la tarda es va declarar al Turó d’en Baldiri de Teià el primer incendi forestal fort de la temporada al Maresme. Les flames, que es van detectar a les 15:30h, van cremar 3,7 hectàrees d’alzines i pi regenerat. Fins les 10 de la nit, hora en la qual es va considerar totalment extingit l’incendi, bombers, voluntaris de 6 Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme i mossos d’esquadra van treballar de manera coordinada. 
El proper 26 de gener es realitzarà la segona fase de revegetació de la platja de Sant Vicenç de Montalt. Aquest és un projecte que du a terme l’ajuntament del municipi conjuntament amb el Consell Comarcal del Maresme i que compta amb la col.laboració de la Federació Agrupació de Defensa Forestal (ADF)del Maresme. Consisteix en la plantació d’espècies autòctones com a mitjà per preservar el medi natural, augmentar la biodiversitat i la gestió sostenible i integrada d’aquest ecosistema.