El CCM farà obres de conservació de l’emissari submarí de l’EDAR de Mataró

18 juliol 2007

L’actuació suposa una inversió de més de 138.190 euros

A partir de demà es duran a terme els treballs de substitució d’un elevat nombre de brides trencades que s’han detectat a l’emissari submarí de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Mataró. Per realitzar aquesta feina, és possible que, en moments puntuals, s’hagi d’aturar el funcionament de l’emissari. Això, però, no afectarà a la qualitat de les aigües de bany tota vegada que l’aigüa abocada haurà estat prèviament depurada.

El Consell Comarcal del Maresme ha considerat necessari reparar les brides trencades de l’emissari submarí de l’EDAR de Mataró per evitar mals majors. Es començarà a actuar en les més properes a la costa (a 700 metres de la trencant d’ona). La substitució d’aquestes brides pot obligar a aturar el funcionament de l’emissari durant breus períodes de temps que no superaran les 3-4 hores. En aquests casos, l’aigua depurada, en comptes de sortir per l’extem final de l’emissari, seria abocada al tram final de la llera de la Riera d’Argentona (a l’alçada del pont de la Renfe, a uns 5-6 metres del mar). Aquests abocaments es produirien entre les 7.00h i les 11.00h.

Al tractar-se d’aigua depurada, l’abocament que es farà directament no afectarà la qualitat de la zona de bany de les platges més properes: la de ponent de Mataró i la de Cabrera de Mar.

El pressupost total de l’actuació és de 138.190 euros executats pel Consell Comarcal del Maresme amb finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

6 récords històrics de temperatura al Maresme els darrers 6 anys

22 març 2021

Les estacions astronòmiques venen marcades pel calendari, però des d’un punt de vista meteorològic cada vegada estan quedant més desdibuixades. Si bé, en termes de pluviometria no es detecten variacions destacades, les estadístiques sí que mostren un canvi de tendència en les temperatures.

En el Dia Mundial de la Meteorologia, el Consell Comarcal del Maresme repassa els darrers anys a partir de les dades subministrades per dues estacions, una urbana i una altra forestal. En concret, s’han analitzat els paràmetres recollits, els darrers 10 anys, per les estacions meteorològiques de Tiana i del Montnegre. Aquesta darrera ubicada en el punt més elevat del Maresme.

Mostren petites variacions, però una tendència coincident.

A nivell de pluviometria, tant l’estació de Tiana com la del Montnegre reflecteixen que no hi ha una gran variació en la mitjana climàtica més enllà dels alts i baixos característics del nostre clima mediterrani. També coincideixen en detectar la tendència de la que ja han advertit els darrers informes sobre el canvi climàtic a Catalunya: les temperatures mitjanes van pujant i aquest increment tèrmic afavoreix l’aparició de fenòmens meteorològics cada cop més severs. Els darrers temporals que han afectat la comarca en són un clar exemple.

A la vegada, però, són un toc d’alerta sobre els efectes que aquest increment de les temperatures té sobre la salut i el benestar de les persones. I és que en els darrers 6 anys s’han registrat temperatures récord.

En la darrera dècada, l’estació meteorològica de Tiana ha registrat quatre episodis de temperatures màximes absolutes superiors als 35 graus. Tres s’ha produït en els darrers 6 anys: 2015, 2018 i 2019. En aquest darrer es va assolir 39 graus, la màxima més alta registrada. A més, la temperatura mitjana anual va arribar al seu punt màxim el 2015 amb 15,9ºC. Des de llavors s’ha estabilitzat.

Les estadístiques de l’estació forestal del Montnegre també reflecteixen un increment de la intensitat de les entrades d’aire càlid. Concretament, en 6 ocasions -totes elles recollides en els darrers 6 anys- s’ha superat la màxima absoluta de 32 graus arribant als 36,2 graus l’any 2019.

Meteomar, el servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme fa un seguiment del temps i de les situacions meteorològiques adverses des de 1994. En aquests anys ha anat estenent pel territori una xarxa d’estacions automatitzades que registren la temperatura, la humitat, la pluja, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar neta, la radiació ultraviolada i la pressió atmosfèrica.

Amb la posada en funcionament aquest any de les estacions de Tordera i Calella, el servei compta amb 16 estacions meteorològiques.

Ajuntaments del Maresme estudien la implantació de l’ordenança d’estalvi d’aigua

25 juliol 2008

El Consell Comarcal del Maresme està assessorant aquells municipis de la comarca que han expressat la seva voluntat d’implantar una ordenança d’estalvi d’aigua com a mesura per fer front a futurs nivells d’excepcionalitat en la gestió de l’aigua. Per avançar en aquesta matèria, representants municipals han visitat Sant Cugat on l’ordenança funciona des de 2001.

La iniciativa d’implantar en el territori l’ordenança d’estalvi d’aigua va sorgir en la Taula de Sequera, impulsada pel Consell Comarcal del Maresme amb l’objectiu d’establir criteris comuns per donar una resposta unitària als problemes que es deriven de l’aplicació del decret de sequera. 16 municipis de la comarca hi formen part: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Malgrat de Mar, Òrrius, Santa Susanna, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià i Vilassar de Mar. L’ordenança d’estalvi d’aigua fixa uns criteris mínims que han de tenir els edificis de nova construcció i aquells que han de tenir una important rehabilitació i que, a tall de resum, se centra en els següents punts: 1.- Instal·lació d’airejadors a les aixetes i dutxes
-2.- Col.locació de reguladors de pressió d’aigua d’entrada
-3.- Ús de reutilitzadors de l’aigua sobrant de piscines
-4.- Utilització de captadors d’aigua de pluja
-5.- Ús de recirculadors de l’aigua de dutxes i banyeres
-6.- Cisternes dels vaters
-7.- Aprofitament d’aigües subterrànies
-8.- L’estalvi d’aigua en jardins. Per veure “in situ” els efectes de l’aplicació de l’ordenança d’estalvi d’aigua, polítics i tècnics del CCM i dels ajuntaments de Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Argentona, Malgrat de Mar i El Masnou han realitzat una visita guiada a diferents intal·lacions de Sant Cugat del Vallès.

El Consell Comarcal del Maresme reclama que es duguin a terme les actuacions de regeneració de platges previstes a Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar

18 maig 2004

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat una moció en la qual s’insta als representants del Ministerio de Medio Ambiente i del Ministerio de Fomento, per part de l’Estat, i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, per part de la Generalitat, a reunir-se amb els alcaldes dels municipis de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar per concertar i programar les actuacions previstes tant per compensar la pèrdua de sorra a les platges com per garantir l’estabilitat de la façana marítima.

Aquesta moció, subscrita per tots els grups polítics amb representació comarcal, s’ha presentat arrel de les declaracions de la Ministra de Medio Ambiente, el passat 9 de maig, en el sentit que des del seu departament no s’actuaria sobre les malmeses platges que pateixen constants pèrdues de sorra com a conseqüència de la construcció de ports o d’altres infraestructures. A la moció s’explica que es comparteix com a declaració d’intencions i d’actuacions de cara al futur aquest posicionament, però es recorda que les platges de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar ja tenien programada una actuació de regeneració, que els ajuntaments afectats porten més de nou anys fent gestions reivindicant una solució i que en els casos concrets de Cabrera de Mar i de Vilassar de Mar mai s’ha fet cap aportació de sorra per compensar la degradació constant que pateixen les seves platges des de fa 12 anys. En aquest període de temps hi ha trams de platja que han desaparegut quan abans tenien més de 80 metres de sorra. A aquest fet, se suma el constant risc que pateix la via de Renfe i d’altres infraestructures de sanejament.

Per tal de poder observar sobre el terreny la dramàtica situació de les platges d’aquests municipis, el Ple del CCM va acordar convidar als representants dels Grups parlamentaris del Congrés de Diputats i del Parlament de Catalunya a visitar les zones afectades acompanyats dels alcaldes i regidors dels diferents municipis.

Tot i que la moció fa especial èmfasi en la situació del litoral d’aquests tres municipis del Baix Maresme, també demana a les administracions competents la realització d’un estudi de solucions per garantir i estabilitzar totes les platges de la comarca.

Per consultar el text íntegre de la Moció, Cliqueu aquí

La Federació d’ADF del Maresme edita una fitxa amb consells per evitar els incendis forestals

21 juliol 2003

{+}

{+}
“No facis foc al bosc”, amb aquest missatge la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme ha editat una fitxa que al.lerta del perill d’incendis forestals a l’època estiuenca i recorda que fins el 15 d’octubre queda prohibit fer foc en els terrenys forestals, siguin o no poblats d’espècies arbòries, així com a la franja de 500 metres que els envolta.

per evitar els Incendis Forestals, cal:
1) No encendre-hi cap mena de foc ni cremar-hi deixalles.
-2) No llençar mai les cigarretes enceses ni llumins sense apagar. Ni caminant, ni per la finestra del cotxe.
-3) No encendre focs artificials ni llançar coets en zones de perill; ni que sigui a camp ras, ni en terrenys agrícoles ni, sobretot, en urbanitzacions envoltades de bosc.
-4) No cremar la brossa de les parcel·les de les urbanitzacions. En podeu fer compost o abocar-la als contenidors de la recollida d’escombraries.
-5) No deixar mai les escombraries ni deixalles en el bosc ja que, a més d’embrutar-lo, poden ser l’origen d’un incendi. Utilitzeu els serveis de recollida i els contenidors adients.
-6) Si es va a menjar al bosc, cal que siguin entrepans o plats freds. En cas contrari, feu servir les àrees recreatives que tinguin barbacoes d’obra amb mataguspires. En els terrenys forestals i a la franja de 500 metres que els envolta, si es vol fer foc durant el període comprès entre el 6 d’octubre i el 14 de març s’haurà de comunicar prèviament a les oficines del cos d’agents rurals, a l’ajuntament on es trobi situat el terreny forestal, al consell comarcal corresponent o a les delegacions territorials del Departament de Medi Ambient.
I recordeu… {3}EN CAS D’INCENDI, TRUQUEU AL 112{3}

El Consell Comarcal realitza el mapa acústic dels municipis del Masnou i de Cabrera de Mar

9 juny 2008

Els ajuntaments del Masnou i de Cabrera de Mar han encarregat al Consell Comarcal del Maresme la realització dels mapes de capacitat acústica dels seus respectius municipis. Aquests mapes són un instrument de cabal importància perquè, a partir d’una prospecció del territori, detecten els problemes acústics i fan les propostes adients de millora. A més, la legislació vigent obliga tots els ajuntaments a tenir aprovats els seus mapes de capacitat acústica.

Durant els propers mesos, el servei de control ambiental del Consell Comarcal del Maresme mesurarà el nivell de sorolls i de vibracions que es produeixen a diferents zones dels municipis de Cabrera de Mar i del Masnou. Les dades obtingudes permetran conèixer el grau de contaminació acústica i identificar els focus emissors. Aquesta informació serà bàsica per tal que els ajuntaments aprovin les seves ordenances municipals en aquesta matèria. El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme ja ha realitzat els mapes de capacitat acústica de Premià de Dalt, d’Alella, de Sant Vicenç de Moltalt, de Sant Cebrià de Vallalta i de Sant Iscle de Vallalta. Aquest servei comarcal va entrar en funcionament a mitjans de 2005 amb l’objectiu de col·laborar amb els ajuntaments de la comarca en la millora de la qualitat mediambiental i en el compliment de la legislació que determina que els ajuntaments, o els consells comarcals prèvia delegació municipal, han d’aprovar ordenances reguladores de contaminació per sorolls i vibracions. Aquest servei és molt flexible per facilitar que cada ajuntament el pugui utilitzar en funció de les seves necessitats. Així, els ajuntaments que no hi hagin delegat plenament les competències, també poden demanar la intervenció dels tècnics de control ambiental del CCM per a realitzar inspeccions i controls puntuals d’aquells elements que provoquen molèsties al veïnat, per exemple aires condicionats, conflictes amb establiments recreatius,..etc.

Comencen els treballs d’extracció de pins afectats per tomicus a 7 municipis del Maresme

12 gener 2017

La recentment creada Associació de Propietaris Forestals de Boscos del Maresme començarà dilluns vinent a actuar en finques de set municipis de la comarca que tenen més d’un 80% dels pins pinyers afectats per tomicus. Els treballs, que es perllongaran fins a finals de febrer, consistiran en l’extracció dels arbres morts i el seu trasllat per a l’aprofitament de la fusta com a biomassa.

Els efectes del canvi climàtic (sequera, onades de calor, pedregades) i els sòls prims i en pendent, han provocat que els boscos del Maresme siguin més vulnerables a les plagues.Un factor que ha estat aprotitat per la processisonària, el fong Thyriopsis Halepensis i, especialment, l’escarabat Tomicus per fer estralls en la població de pins pinyers maresmencs, tal i com va denunciar públicament el Consell Comarcal el passat mes de maig.

Davant de la gravetat de la situació i la ràpida expansió del Tomicus en el territori, l’administració comarcal va sol·licitar la implicació de les administracions competents i dels propietaris forestals. I el passat mes de juliol va potenciar la creació d’una nova associació (Associació de Propietaris Forestals dels Boscos del Maresme) que agrupés els propietaris forestals públics i privats de la comarca (especialment dels que tenen finques entre els termes municipals d’Argentona, Malgrat de Mar i Tordera). L’objectiu de la nova entitat és facilitar una eina als propietaris per fer una gestió forestal sostenible.

Les intervencions del Consell Comarcal han facilitat que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat hagi atorgat un primer ajut de 100.000 euros per al tractament de les zones afectades per Tomicus al Maresme i al Vallès Oriental. Aquests ajuts es vehiculen a través de les associacions de propietaris i estableixen un ajut de 1.250€ per hectàrea tractada.

La nova associació, que ja agrupa 1.500 hectàrees (el 6% de tota la superfície forestal del Maresme) destinarà els diners aconseguits a netejar onze finques forestals (28 hectàrees) en les quals s’ha detectat un elevat grau d’afectació (més del 80% dels pins afectats). Les finques, en les quals es començarà a actuar el proper dilluns, són les següents:

Dosrius (Turó de la Gola i Plana de l’Arenys
Argentona (Can Castells, Can Belluguins, la Vinya d’en Barretes i la Pujada)
Mataró (Can Bruguera)
Sant Andreu de Llavaneres (Can Cabot d’Amunt i la Roca Roja)
Sant Vicenç de Montalt (Les Godelles)
Arenys de Mar i Arenys de Munt (Veïnat del Remei)

Els treballs consistiran en la tallada i posterior extracció dels arbres i el trasllat de la fusta per al seu aprofitament com a biomassa. Les actuacions es perllongaran fins a finals de febrer. És important que l’extracció es faci abans del mes març perquè és quan els Tomicus destruens adults comencen a sortir dels troncs.

El Consell Comarcal del Maresme continuarà treballant per aconseguir nous recursos que permetin fer una gestió sostenible dels boscos ja que un 65% del territori és zona forestal i es fonamental preservar-la perquè juga un paper molt important en la prevenció d’inundacions, a més de fomentar la biodiversitat, el paisatge i l’economia. Uns valors que es troben en perill ja que les previsions apunten que, a casusa de les condicions del canvi climàtic, la sequera i les plagues continuaran atacant els boscos.

El Consell Comarcal fa un reconeixement a les empreses del Maresme pel seu esforç mediambiental

23 març 2009

El Servei de Control d’Abocaments del Consell Comarcal del Maresme ha fet balanç dels seus 10 anys de funcionament i ha elaborat un estudi sobre la qualitat de l’aigua d’ús industrial que s’aboca al clavegueram. En aquests 10 anys s’ha aconseguit controlar el 100% del cabal d’aigua industrial potencialment contaminada i la totalitat de les empreses han ajustat el seu funcionament al Reglament d’aigües residuals.

El Consell Comarcal del Maresme considera que la qualitat de les aigües de les nostres platges és bo gràcies a l’aplicació del Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals a la Comarca del Maresme, però també a la conscienciació mediambiental i a l’esforç econòmic que han fet les empreses del territori per implantar sistemes de depuració de les aigües que utilitzen en el seu procés industrial.

Al Maresme hi ha 211 empreses que fan servir aigüa en el seu procés industrial i que disposen d’alguna mena de tractament de les aigües residuals, tal i com s’ha pogut comprovar a les inspeccions que realitza el servei d’abocaments del CCM. Val a dir que en els 10 anys que porta funcionant aquest servei, s’han realitzat més de 2.800 inspeccions a empreses per sorpresa i s’han efectuat un total de 2.439 analítiques.

El sector industrial predominant al Maresme consumidor d’aigua (ja sigui de pou o de xarxa) és el del tint, estampació i acabats tèxtils amb 44 empreses (49%), li segueix el sector alimentari amb 13 emprees (14%), el químic i farmacèutic amb 9 empreses (10%), el tractament de superfícies amb 7 empreses (8%), els escorxadors amb 3 empreses (3%), la fabricació de pintures amb 2 empreses (2%) i un grup variat que agrupa bugaderies industrials, parcs aquàtics, foneries, lloguer de maquinària i grans instal·lacions de piscines que representaria el 14%. La resta d’empreses fins arribar a les 211 tenen un consum baix.

Per tal de poder determinar, la inversió econòmica que han realitzat les indústries maresmenques per adequar-se al Reglament regulador d’abocament d’aigües residuals, el CCM ha preparat un estudi en col·laboració amb 32 empreses i amb l’Associació d’Empresaris de Gènere de Punt de Mataró (ASEGEMA). L’objectiu era posar xifres a l’esforç empresarial en matèria mediambiental, una inversió que sovint queda ocult a la ciutadania.

De l’estudi es desprén que el sector químic i farmacèutic ha invertit 2.27 milions d’euros en sistemes de depuració d’aigua el que representa una mitjana de 379.300 euros per empresa. Els escorxadors han fer una inversió mitjana de 243.000 euros per empresa i el sector del tint i l’estampació 60.370 euros per empresa. La mitjana per al sector del tractaments de superfícies és de 59.750 euros. Aquestes xifres són només la inversió inicial, se li haurien de sumar les despeses de manteniment que generen els sistemes de depuració.

Quan el CCM va crear el servei de control d’abocaments, hi havia a la comarca un total de 293 empreses afectades, 10 anys després la xifra d’empreses d’ha reduït com a conseqüència d’una clara deslocalització cap a països on els costos de producció (salaris, preu del sòl i poca o nul·la regulació mediambiental dels processos industrials) són molt més baixos. A més, es corre el perill que la competència deslleial en l’àmbit del mediambient pugui provocar que tots els països relaxin les seves normes ambientals amb el propòsit de perpetuar el model competitiu actual.

Des del Consell Comarcal del Maresme es defensa la necessitat de mantenir una exigència estricta dels controls mediambientals i, a la vegada, un clar reconeixement a les empreses que el compleixen, tota vegada que la seva actuació no només dóna un valor afegit al producte final, sinó que també reverteix en un entorn més saludable i en la preservació de recursos no renovables.

Presentació del programa d’educació ambiental “L’aigua del Maresme”

30 març 2004

El dijous, 1 d’abril, el Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat, Josep Jo, presentarà en roda de premsa el programa d’educació ambiental “L’aigua del Maresme”. Aquest programa va adreçat als alumnes de primària, secundària i cicles formatius de tots els centres d’ensenyament de la comarca. L’oferta didàctica aplega la possibilitat de fer visites guiades a dues instal·lacions de tractament d’aigua de la comarca i de realitzar una passejada “virtual” pel cicle de l’aigua al Maresme. La roda de premsa tindrà lloc el dijous, 1 d’abril, a les 12:00h a la sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme.

El Consell Comarcal aplicarà criteris socials, ambientals i ètics en la contractació pública

23 octubre 2020

El Consell Comarcal del Maresme avança cap a la contractació pública socialment responsable amb l’aprovació, en la sessió plenària de dimarts, de la “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal”.

La Guia concreta mesures socials, ambientals i ètiques per incentivar la contractació de les obres, els subministraments i els serveis amb empreses i professionals que executin els contractes públics amb un model de negoci basat en salaris dignes, contractació laboral estable amb protecció de la salut laboral, sostenibilitat ambiental i comportament ètic, a fi de promoure la participació democràtica dels agents productius i impulsar la innovació social.

La Guia, explica en quines fases del procediment de contractació es poden utilitzar les clàusules; defineix les diferents tipologies de clàusules (ètica, madiambiental i social); enumera i posa exemples de la tipologia de contractes amb reserva a centres especials de treball o entitats sense ànim de lucre; menciona els compromisos ètics que han de complir els licitadors i contractistes; explica els criteris d’adjudicació, les condicions especials d’execució i els sistemes de control. El darrer apartat està dedicat a les mesures per facilitar l’accés de les PIME als contractes públics.

El debat al Ple

El document ha rebut els vots favorables de totes les forces polítiques amb presència comarcal, exceptuant el PSC i ECG. Els representants dels PSC consideren que el contingut no està actualitzat i que “menysté els agents socials“. De la seva banda, En Comú Guanyem troba que és un document “de bones intencions” amb “mancances importants“.

El govern comarcal (ERC i JxCat), en canvi, considera que és important dotar-se d’un referent com el que marca la Guia, principalment per les referències al Tercer Sector que és un dels que, per la seva vulnerabilitat, està patint amb més crueltat la situació actual. Indica, a més, que “no és un document tancat. Està obert a totes les millores possibles“. El grup comarcal de la CUP també considera que “és un primer pas, encara que hauria d’anar més enllà i ser d’obligat compliment“.

La “Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal” va ser elaborada a finals del mandat anterior en el si de la “Taula d’Economia Social i Solidària del Maresme” de la qual en formen part:

Membres de l’Acord de Desenvolupament Econòmic per l’Ocupació del Maresme (Un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la presidència de la taula i un/a representant del Consell Comarcal del Maresme exercint la secretaria tècnica de la taula, un/a representant de l’Ajuntament de Mataró, un/a representant de l’Ajuntament de Premià de Mar, un/a representant de Pineda de Mar, un/a representant de d’Arenys de Mar, un/a representant de Comissions Obreres (CCOO), un/a representant de la Unió General de Treballadors (UGT), un/a representant de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM) i un/a representant de de la Patronal de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)
Altres membres específics: (un/a representant de la Federació de Cooperatives de treball de Catalunya, un/a representant de la de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) i un/a representant de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona)

DOCUMENT:

“Guia pràctica per a la inclusió de criteris socials, ambientals i ètics en la contractació púbica del Consell Comarcal del Maresme i entitats del sector públic comarcal“

Medi ambient i canvi climàtic

El debat al Ple

DOCUMENT: