Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El Consell Comarcal fa un reconeixement a les empreses del Maresme pel seu esforç mediambiental

El Servei de Control d’Abocaments del Consell Comarcal del Maresme ha fet balanç dels seus 10 anys de funcionament i ha elaborat un estudi sobre la qualitat de l’aigua d’ús industrial que s’aboca al clavegueram. En aquests 10 anys s’ha aconseguit controlar el 100% del cabal d’aigua industrial potencialment contaminada i la totalitat de les empreses han ajustat el seu funcionament al Reglament d’aigües residuals. 


El Consell Comarcal del Maresme considera que la qualitat de les aigües de les nostres platges és bo gràcies a l’aplicació del Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals a la Comarca del Maresme, però també a la conscienciació mediambiental i a l’esforç econòmic que han fet les empreses del territori per implantar sistemes de depuració de les aigües que utilitzen en el seu procés industrial.

Al Maresme hi ha 211 empreses que fan servir aigüa en el seu procés industrial i que disposen d’alguna mena de tractament de les aigües residuals, tal i com s’ha pogut comprovar a les inspeccions que realitza el servei d’abocaments del CCM. Val a dir que en els 10 anys que porta funcionant aquest servei, s’han realitzat més de 2.800 inspeccions a empreses per sorpresa i s’han efectuat un total de 2.439 analítiques.

El sector industrial predominant al Maresme consumidor d’aigua (ja sigui de pou o de xarxa) és el del tint, estampació i acabats tèxtils amb 44 empreses (49%), li segueix el sector alimentari amb 13 emprees (14%), el químic i farmacèutic amb 9 empreses (10%), el tractament de superfícies amb 7 empreses (8%), els escorxadors amb 3 empreses (3%), la fabricació de pintures amb 2 empreses (2%) i un grup variat que agrupa bugaderies industrials, parcs aquàtics, foneries, lloguer de maquinària i grans instal·lacions de piscines que representaria el 14%. La resta d’empreses fins arribar a les 211 tenen un consum baix.

Per tal de poder determinar, la inversió econòmica que han realitzat les indústries maresmenques per adequar-se al Reglament regulador d’abocament d’aigües residuals, el CCM ha preparat un estudi en col·laboració amb 32 empreses i amb l’Associació d’Empresaris de Gènere de Punt de Mataró (ASEGEMA). L’objectiu era posar xifres a l’esforç empresarial en matèria mediambiental, una inversió que sovint queda ocult a la ciutadania.

De l’estudi es desprén que el sector químic i farmacèutic ha invertit 2.27 milions d’euros en sistemes de depuració d’aigua el que representa una mitjana de 379.300 euros per empresa. Els escorxadors han fer una inversió mitjana de 243.000 euros per empresa i el sector del tint i l’estampació 60.370 euros per empresa. La mitjana per al sector del tractaments de superfícies és de 59.750 euros. Aquestes xifres són només la inversió inicial, se li haurien de sumar les despeses de manteniment que generen els sistemes de depuració.

Quan el CCM va crear el servei de control d’abocaments, hi havia a la comarca un total de 293 empreses afectades, 10 anys després la xifra d’empreses d’ha reduït com a conseqüència d’una clara deslocalització cap a països on els costos de producció (salaris, preu del sòl i poca o nul·la regulació mediambiental dels processos industrials) són molt més baixos. A més, es corre el perill que la competència deslleial en l’àmbit del mediambient pugui provocar que tots els països relaxin les seves normes ambientals amb el propòsit de perpetuar el model competitiu actual.

Des del Consell Comarcal del Maresme es defensa la necessitat de mantenir una exigència estricta dels controls mediambientals i, a la vegada, un clar reconeixement a les empreses que el compleixen, tota vegada que la seva actuació no només dóna un valor afegit al producte final, sinó que també reverteix en un entorn més saludable i en la preservació de recursos no renovables.

 

Setmana de l’Energia

L’Institut Català de l’Energia ha organitzat per als dies compresos entre el 2 i el 8 d’octubre la Setmana de l’Energia. Per accedir a la programació d’activitats,
Cliqueu aquí

Servei de sanejament d’aigües residuals urbanes

 

El Consell Comarcal del Maresme va posar en funcionament el Servei de sanejament d’aigües residuals en alta a la comarca del Maresme el 1989. El Ple del 10 d’abril de 1989 va acordar prestar en matèria de sanejament al Maresme,les següents actuacions: 



  • L’explotació de les instal·lacions d’evacuació i tractament d’aigües residuals que existeixen i de les que s’impantin en el futur dins del territori de la comarca i que afectin a un àmbit supramunicipal, així com d’aquelles d’àmbit municipal que li siguin encomanades.

  • El control i la vigilància dels abocaments que siguin efectuats a les instal·lacions supramunicipals, tant a partir de les xarxes o col·lectors municipals com des de les instal·lacions pròpies de les empreses o polígons industrials

  • Actuacions complementàries de les que duguin a terme els municipis en les respectives xarxes i instal·lacions municipals i coordinació d’aquests serveis municipals

  • Elaboració d’estudis i informes tècnics relatius a la implantació i execució dels Plans de Sanejament que afectin a l’àmbit de la comarca



Mitjançant delegació de competències per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, titular del servei, el Consell Comarcal del Maresme és l’administració actuant en els sistemes de sanejament de la comarca. La seva funció és la de gestionar l’explotació i manteniment dels sistemes de sanejament del Maresme mitjançant la gestió indirecta, a través de l’empresa d’economia mixta SIMMAR SL.

D’entre altres funcions, el Servei també:






















  • Autoritza els permisos de connexió al sistema públic de sanejament en alta gestionats pel Consell Comarcal, d’acord amb el que estableix l’Art. 10 de condicions de la connexió i l’Art. 11 de conservació i manteniment, del Reglament Regulador d’Abocaments d’Aigües Residuals a la comarca del Maresme






Aquest servei està certificat amb la ISO 14001 de medi ambient:


 

Bones pràctiques per minimitzar els residus domèstics


1.- A LA FEINA: {.d}PAPER I CARTRÓ: Utilitzar les dues cares del paper. Els fulls que s´han imprès i no serveixen els hi pots allargar la vida donant-l´hi un altre ús: Per exemple crear un llibreta per notes, esborranys.. Fer servir paper 100% reciclat i totalment lliure de clor.
-PLÀSTICS: Llençar les ampolles ben aixafades, per tal de reduir el volum al contenidor. Les ampolles d´aigua podrien ser de 2 litres, en comptes 1,5 l, el volum és més o menys el mateix i ens durarà més. Tòners: Per tal de reduir les unitats de tòners, i per tant de tinta, que gastem a l´any hem d´evitar imprimir documents interns, a més podem introduir en els mails que enviem el següent comentari: Abans d´imprimir-me, penseu bé si és realment necessari. El medi ambient és cosa de tots.{.d}
2.- A CASA: {.d}Separem tots els residus: paper, envasos, vidre, i dipositem al seu contenidor corresponent. La resta de residus els hem de portar a la deixalleria més propera.
-Els olis, els podem reutilitzar. Després els portarem a la deixalleria.
-Utilitzem productes que tinguin una vida més llarga.
-Desconnectem la televisió així com la resta d´aparells elèctrics, quan no els estiguem utilitzant i quan marxem de casa, no deixem cap en “stand-by” (consum en espera), doncs malgasten energia. Utilitzem bombetes de baix consum, consumeixen menys energia i tenen una vida més llarga.{.d}
3.-A LA COMPRA: {.d}Estalvia bosses de plàstic: quan vagis a comprar fes servir bosses de tela, el cistell, i carret de la compra.
-Es pot adquirir envasos de mida més gran que permetin la recàrrega del mateix producte en envasos més petits i d´ús comú.
-Comprar productes frescos i a granel, aquests no necessiten tants plàstics ni safates de porexpan. Optem per productes en envasos de vidre i retornables.
-Hem d´evitar productes d´un sol ús, i tot aquells que portin embolcalls i embalatges innecessaris. Triar productes que ofereixin una major durabilitat.
-Si compres aparells que fan servir piles, mira que aquestes puguin ser recarregables.{.d}

Satisfacció pel funcionament de l’operatiu estiuenc de control d’incendis al Maresme

 

Tancada la temporada de màxim risc d’incendis forestals toca fer balanç de les incidències registrades i així ho han fet els diferents agents implicats en el dispositiu especial de control, prevenció i extinció d’incendis forestals. Han coincidit a valorar positivament el protocol establert i han expressat la voluntat de mantenir la mateixa dinàmica de funcionament per a la propera temporada. Al Maresme s’han registrat 14 incendis, 10 dels quals han estat causats per negligència i els altres 4 per causes desconegudes.

El 55% del territori del Maresme està ocupat per boscos. Aquesta extensió de massa vegetal fa que 20 municipis de la comarca estiguin catalogats com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades. Per implantar mesures de prevenció i evitar, en la mesura del possible, que les flames destrueixin la reserva forestal de la comarca, els cossos de seguretat mantenen des de fa 18 anys un dispositiu d’actuació que els permet actuar coordinadament i d’una manera més eficaç i ràpida davant les emergències  (incendis forestals, inundacions, pèrdues de persones…) i, a la vegada, optimitzar recursos materials i humans.

En aquest operatiu hi participen bombers, agents rurals, mossos d’esquadra, agrupacions de defensa forestal, Federació d’ADF del Maresme, Oficina de Prevenció d’Incendis de la Diputaciño de Barcelona i els Parcs Naturals. Tots ells consideren molt positiu el Control Maresme i han expressat la voluntat de continuar treballant en la mateixa línia.

Les dades d’aquest any són força satisfactòries. Només s’han cremat 2,618 hectàrees del total de 1.534,77Ha que han cremat a Catalunya en el període gener-setembre 2015. En percentatges, els incendis al bosc del Maresme han estat del 0,17% de la totalitat de Catalunya i en xifres totals, s’han registrat 14 incendis, 10 dels quals han estat causats per negligència i els altres 4 per causes desconegudes. 

Comença la prohibició de fer foc al bosc

Del 15 de març al 15 d’octubre

 

El període de prohibició de fer foc al bosc sense autorització comença demà, 15 de març, i es perllongarà fins el 15 d’octubre. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural vol amb aquesta mesura prevenir els incendis forestals. El 51% de Catalunya i el 65% del Maresme són zona forestal, uns percentatges que superen amb escreix el 36% d’Espanya, el 34% de Canadà o el 31% de Suissa.

Al Maresme, amb 24.000 hectàrees de boscos (el 65% del territori),  tenim 23 milions d’arbres o el que és el mateix, 54 arbres per cada habitant.

Aquestes dades ja alerten dels efectes que una guspira podria desencadenar en el territori. Una alarma que es dispara aquest any davant de l’acumulació de fusta morta als boscos pels efectes de la sequera i de l’escarabat Tomicus.

“Aquesta situació i la proximitat dels arbres a zones habitades i  a la línia que marca l’autopista C-32 ens obliga aquest any a ser encara més curosos” ha dit el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, qui ha afegit que “encara que les prediccions meteorològiques apunten que tindrem una primavera i un estiu una mica més humits de l’habitual, també marquen dies de temperatures elevades i activitat tempestuosa. Tota una acumulació d’elements que ens fan estar molt alerta i vigilants”. Davant d’això, des del Consell Comarcal del Maresme es demana extremar les mesures de prevenció i davant de qualsevol columna de foc, trucar ràpidament al telèfon d’emergències 112.

La prohibició de fer foc en terrenys forestals del 15 de març al 15 d’octubre està  recollida en el Decret 64/1995. La norma afecta tant als terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, com a la franja de 500 metres que els envolta. Especifica que no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals, sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.

També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

Permisos per fer cremes controlades
Les  sol·licituds de les autoritzacions en zona forestal i la franja de 500 metres que l’envolta en el període comprès entre el 15 de març  i el 15 d’octubre, cal presentar-les a les oficines comarcals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Durant el període comprès entre el 16 d’octubre i el 14 de març les persones que tinguin previst fer foc a les zones citades no necessiten d’una autorització administrativa però sí que ho han de comunicar prèviament.
La normativa també preveu, només per a l’eliminació de restes vegetals i restes de poda procedents de treballs agrícoles (brancatge d’olivera i ametllers, vinya i restes vegetals procedents dels horts… ), la possibilitat de presentar les sol·licituds als ajuntaments. D’aquesta manera, els pagesos només han de fer un únic tràmit al seu ajuntament. 

Els municipis costaners comencen a treballar per presentar un projecte global de millora de la façana litoral del Maresme

  


El Consell Comarcal del Maresme ha impulsat una comissió de treball dels municipis costaners per abordar els problemes i les mancances que pateix la façana litoral de la comarca. L’objectiu és arribar a un model consensuat que marqui un full de ruta comú a l’entorn de futures actuacions en matèria de platges, passeig marítim i accessos a la franja de mar.


Els municipis costaners pateixen problemes semblants: manteniment, consolidació i estabilitat permanent de la sorra a les platges; millores al passeig marítim i als accessos urbans a les platges; gestió d’usos de la façana marítima….etc. Aquesta realitat comuna és la que ha fet que els alcaldes de les poblacions del litoral del Maresme (de Montgat a Malgrat) es posin a treballar plegats amb el Consell Comarcal per abordar les diferents problemàtiques, establir possibles línies d’actuació i mantenir una única veu d’interlocució amb les administracions competents. Un projecte global del litoral que beneficiï a tota la comarca. Els alcaldes d’aquestes poblacions van mantenir ahir una reunió en la qual es va acordar nomenar una comissió per preparar un primer document de treball. Aquesta comissió la formen el president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, l’alcalde de Cabrera de Mar,
Jaume Borràs, l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron i l’alcalde de Santa Susanna,
Josep Monreal
.

El Consell Comarcal del Maresme activa la campanya “I ara…reciclem més i millor”

Cal incrementar el volum de reciclatge als nostres municipis, però a més, cal reciclar bé per assegurar que tots els residus tornin a entrar en la cadena de reaprofitament econòmic i transformar en nous productes allò que fins ara es considerava una deixalla. És el principi de l’economia circular, un nou model d’entendre la vida que, a més de proporcionar una substancial millora ambiental, aporta beneficis econòmics i socials.

Amb aquesta filosofia, el Consell Comarcal del Maresme impulsa la campanya “I ara… reciclem més i millor” que es durà a terme entre el 21 de novembre i el 12 de desembre a Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Palafolls, Òrrius i Dosrius.

En aquests municipis s’informarà a la població dels beneficis del reciclatge i de la necessitat que totes les deixalles vagin al contenidor que els hi pertoca per assegurar el seu correcte reciclatge. A més, es donaran consells per anar incorporant hàbits més sostenibles que contribueixin a millorar el nostre entorn i que queden recollits en el fullet “I ara… reciclem més i millor”.

La campanya -que compta amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, Ecovidrio i Ecoembes- combinarà la presència al carrer amb carpes informatives amb accions educatives a escoles.

Un equip d’educadors ambientals serà l’encarregat de difondre la informació i ressoldre dubtes que es puguin plantejar en el moment de decidir a quin contenidor hem d’abocar un material concret.

CALENDARI:

21 de novembre: Sant Iscle de Vallalta (Fira de 2a mà)

24 de novembre: Palafolls (barri de Sant Lluis) i Dosrius (escola)

25 de novembre: Sant Iscle de Vallalta (escola)

26 de novembre: Òrrius (escola)

27 de novembre: Sant Cebrià de Vallalta

28 de novembre: Òrrius

29 de novembre: Palafolls (escola Mas Prats)

1 de desembre: Palafolls (Ferreries, Santa Maria i Centre) i Sant Cebrià de Vallalta (escola)

4 de desembre: Sant Cebrià de Vallalta

5 de desembre: Dosrius (Can Massuet)

6 de desembre: Palafolls (urbanitzacions)

12 de desembre: Dosrius (Canyamars)

Declaració d’Emergència Climàtica

Aprovada per unanimitat en el Ple del Consell Comarcal del Maresme del 16 de març de 2021


El Canvi Climàtic és el major repte de la humanitat per a les properes dècades. Hi ha un ampli consens en la necessitat de que les emissions de CO2 tendeixin a 0 fins a meitat de segle i cal estar preparats per afrontar aquesta transició energètica i organitzativa de la societat que comportarà canvis substancials en tots els àmbits. Per altra banda, l’augment de la temperatura del planeta per raons antropogèniques és una evidència científica que influeix significativament en la meteorologia i els ecosistemes. A més, encara que reduïm de forma dràstica les emissions, la inèrcia dels gasos d’efecte hivernacle continuarà incrementant l’escalfament mitjà de tot el planeta. Necessitem adaptar-nos a les noves realitats que ens aboquen els models predictius, on els efectes climàtics extrems seran cada cop més freqüents (onades de calor, temporals, incendis, sequera, espècies invasores…) i els recursos naturals cada cop més escassos.

La Comarca del Maresme

La comarca del Maresme és una de les més poblades de Catalunya i a l’hora una de les més vulnerables segons totes les prediccions i models científics. Tenim una orografia i una disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars: 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys; i 16 municipis molt poblats front del mar amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural. Tenim, per tant, dos tipologies de territoris dins d’una mateixa comarca que comparteixen les mateixos riscos front el canvi climàtic. 

Dins d’aquests riscos climàtics, cal destacar l’aigua com un dels recursos essencials que patirà més pressió per culpa del Canvi Climàtic, especialment al Maresme. S’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat del 10-15%, que tensionarà la demanda i pot generar conflictes territorials. Cal preparar, per tant, a la comarca amb recursos propis i/o alternatius als actuals.

Els boscos del Maresme són un altre recurs ecològic de la comarca que ja està en un seriós perill, tant per l’atac biòtics per culpa de les sequeres (27 dels últims 32 estius han sigut més secs del normal a l’Observatori Fabra de Barcelona) com per la manca de gestió forestal que incrementa enormement el risc d’incendi. Un risc que pot esdevenir en danys personals si no s’actua amb una alçada de mires suficient com per poder emprendre actuacions que tinguin el compte el Canvi Climàtic com a element fonamental en la gestió d’aquest recurs. 

L’augment del nivell del mar (el nou mapa elaborat per la Nasa preveu una pujada de 24 cm a la costa catalana en 10 anys) i els temporals cada cop més intensos seran nous riscos associats al Canvi Climàtic que obliguen a preparar i adaptar les infraestructures actuals així com repensar el model de gestió actual de la costa, amb les repercussions derivades cap al turisme i, per tant, cap a l’economia.

No menys important és la necessitat, dictada ja per Europa com a política prioritària, de disminuir les emissions de CO2. Es pot realitzar des de la gestió i política municipal, com podria ser la disminució de les emissions de gasos derivades de la incompleta separació dels Residus, increment en la instal·lació d’energies renovables, increment de la mobilitat sostenible i de proximitat o increment de la consciència ciutadana vers al Canvi Climàtic amb efectes positius per a les properes generacions. 

En relació a la conscienciació de la població, el resum executiu del Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya elaborat per la Generalitat (amb la participació de més de cent quaranta autors i quaranta revisors, tots científics i experts tècnics rellevants) en parla àmpliament i li confereix una importància cabdal, qualificant-lo com a objectiu essencial, ja que les mesures que s’han de prendre o es prendran afectaran l’àmbit personal i, per tant, sense aquesta consciència sobre el repte del canvi climàtic difícilment es podran implantar. 

En tots aquests aspectes, el Consell Comarcal del Maresme té una llarga trajectòria en la gestió d’infraestructures supramunicipals i és el punt de referència per molts ajuntaments en Sanejament, Recollida de Residus, Boscos, Inspecció, Meteorologia, Control d’espècies invasores i Energia. A l’any 2016, el Consell Comarcal del Maresme va aprovar en el seu ple com a línia estratègica la implicació de la institució en l’àmbit del Canvi Climàtic ja que respon a aquest caràcter supramunicipal i a l’hora som bons coneixedors del territori, els ecosistemes, el teixit social i les infraestructures, a més de comptar amb la proximitat dels polítics que formen part del Consell Comarcal del Maresme i dels Ajuntaments. 

El Consell Comarcal del Maresme està preparat i pot contribuir de la millor forma per acompanyar als ajuntaments, ja sigui de forma individual i de forma conjunta, en les seves polítiques de mitigació i adaptació aportant recursos tècnics, de gestió o establint ponts amb altres administracions que sumin, i d’aquesta forma s’aconsegueixi una implantació efectiva i pràctica de les estratègies per augmentar la resiliència de la comarca. Com a mostra del compromís de la institució, el Consell Comarcal va adherir-se als compromisos derivats de la 1ª Cimera d’Acció Climàtica organitzada per la Generalitat de Catalunya en el ple de l’octubre de 2020, establint una sèrie d’accions en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, la neutralitat en carboni, economia circular, divulgació i coneixement de l’impacte ecològic.

I per tot això, S’ ACORDA: 

Declarar la situació d’emergència climàtica per tal d’assolir els objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic establerts a la Llei 16/2017, de l’1 d’agost i aconseguir una comarca més adaptada als nous escenaris climàtics que esdevindran. 

Amb aquesta finalitat, el Consell Comarcal del Maresme, assumeix els compromisos següents

  1. Iniciar els tràmits per la creació de l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme, quines funcions principals es dirigiran a concretar accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2, mesures adaptatives a les conseqüències de Canvi Climàtic, comunicació dels efectes, formació en mitigació i adaptació, promoció d’acords en l’àmbit públic, gestió d’ajuts i tràmits de subvencions, suport als Ajuntaments en el procés de transició en la descarbonització de seu territori i augment de la resiliència i altres que es considerin oportunes. 

2. Creació d’una Mesa de treball per d’adaptació al Canvi Climàtic de la comarca del Maresme com a fórmula participativa, inclusiva i transversal de la societat civil, els actors econòmics, l’àmbit científic i l’administració en la configuració de prioritats d’acció front els futurs esdeveniments adversos i el clima canviant.

3. Comunicar a la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, així com a d’altres organismes i entitats relaciones amb l’emergència climàtica, del contingut i els compromisos d’aquesta moció. 

Diputats al Parlament de Catalunya del PSC, CiU, ERC i PP es comprometen a presentar conjuntament una proposta per recuperar les malmeses platges del Maresme

{+}  

{+}
Dissabte, diputats al Congrés i diputats al Parlament de Catalunya van poder comprovar sobre el terreny la precària situació de les platges del Maresme. Convidats pel Consell Comarcal del Maresme, els diputats i diputades acompanyats pel president del CCM i alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera, per l’alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert, pel Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del CCM, Josep Jo, i per regidors i regidores van fer una visita a una zona del litoral del municipi de Cabrera de Mar on la pèrdua de sorra és tan espectacular que fins i tot han quedat al descobert diverses infraestructures.


Tots els assistents van coincidir en la necessitat de frenar la degradació del litoral maresmenc i es van comprometre, cadascú des del seu àmbit d’actuació, a fer-hi les gestions pertinents. Així, els diputats i diputades al Parlament de Catalunya de les diferents formacions polítiques que hi eren presents (PSC, CiU, ERC i PP) van acordar treballar conjuntament una proposta que en els propers dies adreçaran al Govern de la Generalitat. Tot i que la visita es va fer a un municipi concret, el president del CCM va explicar que hi ha diferents punts del litoral maresmenc que, en major o en menor grau, pateixen una constant degradació i que cal posar-hi fre amb sistemes que permetin l’estabilitat de la sorra. Almera i Rocabert van demanar també que mentrestant es faci una actuació urgent a les zones més afectades. El Ple del Consell Comarcal, celebrat el passat mes de maig, va aprovar per unanimitat una moció en aquest sentit. Per veure el text de la moció,  
Cliqueu aquí . A la visita del dissabte 12 de juny van assistir-hi els diputats al Congrés: Manuel Mas (PSC), Josep Sánchez LLibre (CiU), Joan Puig i Rosa Bonàs (ERC); i els diputats al Parlament de Catalunya: Ramon Camp (CiU), Consol Prados (PSC), Teresa Aragonés (ERC) i Joan López (PP).