Bones pràctiques per minimitzar els residus domèstics
-PLÀSTICS: Llençar les ampolles ben aixafades, per tal de reduir el volum al contenidor. Les ampolles d´aigua podrien ser de 2 litres, en comptes 1,5 l, el volum és més o menys el mateix i ens durarà més. Tòners: Per tal de reduir les unitats de tòners, i per tant de tinta, que gastem a l´any hem d´evitar imprimir documents interns, a més podem introduir en els mails que enviem el següent comentari: Abans d´imprimir-me, penseu bé si és realment necessari. El medi ambient és cosa de tots.{.d}
–2.- A CASA: {.d}Separem tots els residus: paper, envasos, vidre, i dipositem al seu contenidor corresponent. La resta de residus els hem de portar a la deixalleria més propera.
-Els olis, els podem reutilitzar. Després els portarem a la deixalleria.
-Utilitzem productes que tinguin una vida més llarga.
-Desconnectem la televisió així com la resta d´aparells elèctrics, quan no els estiguem utilitzant i quan marxem de casa, no deixem cap en “stand-by” (consum en espera), doncs malgasten energia. Utilitzem bombetes de baix consum, consumeixen menys energia i tenen una vida més llarga.{.d}
–3.-A LA COMPRA: {.d}Estalvia bosses de plàstic: quan vagis a comprar fes servir bosses de tela, el cistell, i carret de la compra.
-Es pot adquirir envasos de mida més gran que permetin la recàrrega del mateix producte en envasos més petits i d´ús comú.
-Comprar productes frescos i a granel, aquests no necessiten tants plàstics ni safates de porexpan. Optem per productes en envasos de vidre i retornables.
-Hem d´evitar productes d´un sol ús, i tot aquells que portin embolcalls i embalatges innecessaris. Triar productes que ofereixin una major durabilitat.
-Si compres aparells que fan servir piles, mira que aquestes puguin ser recarregables.{.d}
El Consell Comarcal assumeix la gestió de la depuradora de l’Alt Maresme Nord
El Consell Comarcal del Maresme assumeix des d’avui la gestió de la Planta Depuradora de l’Alt Maresme Nord després que la Vicepresidenta 1a, Marisa Ferreras, hagi signat l’Acta de Comprovació de les Obres de les instal·lacions que li ha lliurat el Director de l’Àrea de Sanejament d’Aigües Residuals i Director de l’Àrea d’Execució Actuacions (ACA), Josep Maria Obis. L’EDAR, que es troba ubicada a la pedrera de Montpalau, tractarà les aigües de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. El seva posada en funcionament és important perquè completa el mapa de sanejament de la comarca.
La nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) dóna servei a una població de 150.000 habitants. Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es completa el mapa de sanejament del Maresme de manera que es dóna cobertura de depuració d’aigües residuals als 30 municipis. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.
Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.
L’EDAR de l’Alt Maresme Nord, que ha tingut un pressupost de 38.676.019 euros (més IVA), està preparada per fer un tractament biològic de 54.000 m3 d’aigua al dia i té la peculiaritat de mantenir separat el pretractament de la resta de processos. La construcció del pretractament aposta per un model d’instal·lació compacta, semisoterrada i integrada en el medi que l’envolta. El seu disseny està basat en un projecte tècnic i arquitectònic que evita l’impacte paisatgístic i ambiental.
La seva posada en funcionament facilitarà la contractació de 14 treballadors.
El Consell Comarcal, a més de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord, gestiona les depuradores de Teià, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Genís de Palafolls i Tordera i està previst que el mes de febrer de 2013 assumeixi també la gestió de l’EDAR de Can Massuet-El Far (Dosrius). En total el Maresme està connectat amb 42 estacions de bombament i compta amb 98 quilòmetres de col·lectors.
Les deixalleries i el CAAD Maresme reobren dilluns
Seguint les indicaccions de la Fase 0 del Pla de desconfinament, el dilluns 4 de maig, el Centre d’acollida d’animals domèstics de companyia del Maresme (CAAD) i les deixalleries que gestiona el Consell Comarcal del Maresme reestableixen els serveis d’atenció al públic. Això sí, seguint les mesures de prevenció necessàries per evitar aglomeracions i assegurar que es manté la distància mínima entre persones.
En el cas del CAAD Maresme, ubicat a Can Carmany (Argentona), es restableixen els serveis de recuperació, adopcions i acollida d’animals. S’atendrà amb cita prèvia trucant al telèfon: 93 797 42 72.
Pel que fa a les deixalleries de la Vallalta-Sant Pol de Mar-Sant Cebrià de Vallalta , la Mancomunada de El Masnou-Alella-Teià, i la de Canet de Mar no cal demanar cita prèvia però només es permetrà l’entrada d’un en un als recintes.
La previsió del Consell Comarcal és que les deixalleris mòbils puguin tornar a l’activitat el dilluns 11 de maig.
La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.
Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”
Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.
Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.
La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:
– Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.
– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.
– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.
– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.
Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.
Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.
Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors.
Jordi Bonet
Tècnic en Canvi Climàtic del CCM
El Consell Comarcal i la gestió de residus
La recollida selectiva de les tres fraccions esmentades es complementa amb:
- Dosrius: recollida de rebuig, orgànica, voluminosos i restes vegetals.
- Santa Susanna: recollida de rebuig i orgànica.
- Pineda de Mar, Santa Susanna i Palafolls: recollida porta a porta a grans productors de les fraccions paper/cartró i vidre.
- Palafolls: recollida porta a porta a grans productors de la fracció orgànica.
- La recollida porta a porta a grans productors incrementa la quantitat i qualitat del residu i evita sobreeiximents a les àrees d’aportació convencionals.
El Consell Comarcal també gestiona, per delegació dels municipis, LES DEIXALLERIES MANCOMUNADES d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta i la de la Vallalta (Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar).

El darrer servei que el Consell Comarcal del Maresme ha posat a disposició dels municipis és la DEIXALLERIA MÒBIL, un camió amb una gran caixa separada interiorment en diferents compartiments per facilitar la recollida selectiva dels residus (aquells pels quals no hi ha un contenidor específic). És un sistema de suport als municipis que no compten amb una deixalleria fixa i, en general, per apropar el servei a tots els ciutadans ja que es pot situar en llocs de pas i de fàcil accés. A més, la deixalleria mòbil no es limita a la recepció de materials, sinó que també informa i dóna resposta als dubtes sobre reciclatge que puguin plantejar els ciutadans. Actualment disposen d’aquest servei els municipis de Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta.
El Maresme estrena deixalleria mòbil

Sota l’eslògan “Apunta-t’ho bé: porta’m a la deixalleria mòbil“, aquest cap de setmana ha fet la seva primera sortida la deixalleria mòbil que el Consell Comarcal del Maresme posa a disposició dels ajuntaments per apropar als seus veïns aquest servei de recollida d’aquells estris per als quals no hi ha un contenidor específic. Sant Iscle de Vallalta ha estat el primer municipi en fer-ne ús.
La deixalleria mòbil comarcal és un camió amb una gran caixa separada interiorment en diferents compartimets per facilitar la recollida selectiva dels residus que s’hi poden dipositar. És un sistema de suport a les deixalleries fixes que té com a gran avantatge que s’apropa al ciutadà situant-se en dies concrets en llocs de pas i de fàcil accés per als usuaris. A més, el servei no es limita a la recepció de materials, sinó que també informa i dóna resposta als dubtes de reciclatge que puguin plantejar els ciutadans.
El Consell Comarcal del Maresme ha ampliat el seu servei de recollida selectiva amb la incorporació d’aquesta instal·lació mòbil per ajudar els ajuntaments que no disposen de deixalleria fixa, o que la tenen ubicada en indrets allunyats del núcli urbà, a millorar el seu sistema de recollida selectiva.
De moment, l’han sol·licitat Sant Iscle de Vallalta, Dosrius i Sant Cebrià de Vallalta. La deixalleria mòbil visitarà aquests municipis un dia al mes. En concret, a Sant Iscle de Vallalta s’instal·larà el tercer dissabte de mes; a Dosrius el primer diumenge de mes i a Sant Cebrià de Vallalta el tercer dissabte de mes.
Què es pot dur a la deixalleria mòbil?
- Pneumàtics
- Fluorescents i làmpades de vapor de mercuri
- Bateries
- Dissolvents
- Pintures i vernissos
- Piles
- Radiografies
- Tòners
- Olis minerals i usats
- Olis vegetals i usats
- Ferralla i metal
- Tèxtils
- Mobles i altres
- Electrodomèstics
- Ferralla electrònica (ordinadors, petits electrodomèstics, aparells electrònics…)
Setmana de l’Energia
El Conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, presidirà la V Trobada de voluntaris i voluntàries de les ADF del Maresme
El proper diumenge, 17 d’abril, tindrà lloc la celebració de la V Trobada de Voluntaris i Voluntàries de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme que aplega un total de 370 persones. Aquest any, la trobada es farà a Santa Susanna i comptarà amb l’assistència del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Salvador Milà, que dirigirà unes paraules als assistents a les 10:30h. La celebració de la Federació d’ADF’s es farà al restaurant La Siesta, a Can Mas de Dalt de Santa Susanna i suposa un tret de sortida per a la temporada que requereix més vigilància forestal a causa del risc d’incendis. Precisament, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ja ha anunciat que aquest any està considerat d’alt risc d’incendis forestal a causa de l’escassetat de pluges. Entre els mesos de juny i octubre de l’any 2004 el personal que integra les ADF de la Federació del Maresme va realitzar un total de 14.442 hores de vigilància, tasques de prevenció i d’extinció d’incendis forestals i les patrulles van recórrer 37.320 quilòmetres de terreny forestal. La Federació d’ADF’s la integren 12 Agrupacions que apleguen 27 municipis del Maresme i 7 municipis del Vallès Oriental i el Consell Comarcal del Maresme.
El Consell Comarcal demanarà a l’ACA consignació pressupostària per protegir diverses instal·lacions de sanejament
Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.
Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.
Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.
“El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.
La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.
Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.
En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.

