Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

La Federació d´Agrupacions de Defensa Forestal denuncia el robatori de 280 arbustos que havien estat plantats per restaurar les rieres

 


La Federació d´Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, que duu a terme els treballs de restauració compresos dins el Pla de Manteniment de Rieres Públiques, impulsat pel Consell Comarcal i l´Agència Catalana de l´Aigua, ha denunciat davant els Mossos d´Esquadra el robatori de 280 arbustos que havien estat plantats per reforestar la riera de Clarà, al municipi d´Argentona. L´autor o autors del robatori han actuat en tres ocasions diferents, entre el 31 de desembre de 2002 i la nit passada.


El robatori s´ha produït sempre a la mateixa zona, al tram de la riera de Clarà proper al nou cementiri. Les plantes robades són arbustos de ribera de l´espècie dels alocs (Vitex acnus-castus), que tenien com a objectiu restaurar la vegetació autòctona de la riera, que serveix de protecció natural de l´escollera. El seu valor econòmic és d´aproximadament 1.500 €. El Consell Comarcal del Maresme desenvolupa des del juny de 2002 el Pla de Manteniment de Rieres Públiques. Aquests treballs comprenen la restauració i reforestació de la vegetació de les rieres de la comarca. Les plantes robades a Argentona seran substituïdes.

Servei de l´Oficina Tècnica Laboral del Maresme

ESTAT:
Adjudicat

Organisme:
Consell Comarcal del Maresme

Tipus:
Serveis

Procediment d´adjudicació:
Negociat sense publicitat

Adjudicatari:
Comunitat Terapèutica del Maresme – Serveis salut mental

DOCUMENTS:

Adjudicació:


  


 




 

Constitució del Consell Plenari del Parc Serralada Litoral

 


El dimecres 8 d’octubre a les 19:30h. se celebrarà la sessió de constitució del nou Consell Plenari del Consorci del Parc Serralada Litoral. L’acte es farà a la sala d’actes del Consorci. Després de les eleccions municipals celebrades el passat 25 de maig, els nous consistoris han nomenat els seus representants al Consorci del Parc Serralada Litoral, que hauran de prendre possessió en aquest acte. El nou representant del Consell Comarcal serà Josep Jo, Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat.

III Trobada de les ADF del Maresme

Diumenge, 6 d’abril, al Pavelló Poliesportiu de Premià de Dalt

 


La Federació de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme, conjuntament amb l’ADF de Premià de Dalt, ha organitzat per al diumenge 6 d’abril la III Trobada d’ADF del Maresme. Una diada lúdico-festiva a la qual assistiran unes 180 persones entre voluntaris i voluntàries forestals, bombers i agents rurals. També hi assistiran altres entitats, com el Parc Serralada Litoral, i altres Federacions com la d’Osona o la del Vallès Oriental que està en procès de consolidació, així com entitats, cossos, autoritats i volunariat relacionat amb la prevenció i extinció d’incendis forestals i amb la conservació de la natura dels municipis del Maresme i del Vallès Oriental.

L’acte se celebrarà el dimenge 6 d’abril, al Pavelló Poliesportiu de Premià de Dalt, a partir de les 9h.

El Consell Comarcal adopta els compromisos d’Acció Climàtica impulsats per la Generalitat

El Maresme, per la seva orografia, és una de les comarques catalanes més vulnerables als efectes dels canvi climàtic i cal començar a prendre mesures encaminades a la seva mitigació i adaptació.

En aquesta línia el Ple del Consell Comarcal, celebrat ahir, va aprovar per unanimitat l’adhesió del Consell Comarcal als compromisos d’Acció Climàtica impulsats a principis d’any per la Generalitat.

És un acord mitjançant el qual l’administració comarcal es compromet a emprendre mesures dins del seu àmbit d’actuació per contribuir a assolir la neutralitat de les emissions de carboni abans de 2050. La primera serà avaluar l’impacte de la seva activitat en l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i posar les mesures per anar-los reduïnt.

Tanmateix, el Consell Comarcal es compromet a impulsar, en un termini màxim de 5 anys, la transició energètica tant en il·lumicació com en climatització i en l’activitat productiva. A la vegada, fa una aposta pels principis de l’economia circular i per reduir l’impacte climàtic de la mobilitat que genera.

A més d’avançar cap a la renovació de la flota de vehicles per altres d’emissió zero, es compromet a obrir camí en fòrmules de treball que redueixin progressivament els desplaçaments, tant de les persones usuàries dels seus serveis com del seu propi personal. Això implica reforçar la tramitació electrònica, promoure les videoconferències i elaborar un pla de teletreball, entre d’altres.

El Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.

Són dades de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona que recull el tècnic comarcal de Canvi Climàtic, Jordi Bonet, en l’article “El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic“.

El Consell Comarcal ensenya els escolars del Maresme a reciclar bé

 

La segona fase de la campanya de sensibilització ambiental: “Apunta-t’ho: Recicla BÉ” ja està en marxa. Els destinataris són els escolars del Maresme per als quals el Consell Comarcal ha preparat activitats i sessions divulgatives especials i adaptades al seu cicle formatiu: Educació Infantil, Primària, ESO i Batxillerat.

La brossa és un tresor i a les nostres mans està fer que aquest important recurs pugui allargar la seva vida útil més enllà dels contenidors. La campanya mediamdiental que porta a terme el Consell Comarcal cerca la sensibilització dels més joves perquè se sumin al reciclatge i aprenguin a fer una separació correcta dels residus. Només d’aquesta manera aconseguirem la seva posterior recuperació.

Les activitats ofertes a les escoles i instituts dels 14 municipis on l’administració comarcal presta el servei de recollida de residus són gratuïtes per als centres docents perquè estan finançades al 100% pel Consell Comarcal a partir dels convenis marc subscrits amb Ecoembes i Ecovidrio. Educadors mediambientals es traslladen al centre educatiu que ho sol·licita i realitzen unes sessions formatives adaptades a les edats dels escolars i pensades per incentivar la participació proactiva de l’alumnat.

De moment, aquestes sessions ja s’han dut a terme als següents centres:

ALELLA: Escola Hamelin- Internacional Laie (infantil i primària)

ARENYS DE MUNT: CEIP Sobirans (infantil i primària)

DOSRIUS: CEIP del Pi

PINEDA DE MAR: CEIP Poble Nou (infantil i primària)

PREMIÀ DE MAR: CEIP La Lió (infantil i primària) i CEIP Mar Nova (infantil i primària)

TEIÀ: SES de Teià (ESO)

La campanya es perllongarà durant aquest primer trimestre de 2012

Apunta-t’ho: Recicla BÉ!

Les accions de sensibilització ambiental per a escolars formen part de la segona fase de la campanya “Apunta-t’ho: Recicla BÉ!” que el Consell Comarcal va realitzar els mesos de juny i juliol de 2011. Com el seu nom indica, l’objectiu és conscienciar la població de la necessitat no només de reciclar, sinó de fer-ho bé: dipositant cada residu en el contenidor que li pertoca.

El ciutadà ha de tenir present que en el moment que barregem fraccions estem incorporant a la nostra bossa de la brossa els anomenats “impropis” i aquests limiten la capacitat de reciclatge de la resta de residus que sí que han estat ben seleccionats a l’hora que rebaixa la qualitat del producte resultant, principalment quan es tracta de matèria orgànica. Per tot això, l’Agència de Residus sanciona els ajuntaments que aporten als centres de reciclatge un percentatge elevat d’impropis. Cal, doncs,  que tots hi col·laborem per aconseguir valoritzar els nostres residus.

El Ple aprova la creació del Servei comarcal del cicle de l’aigua

El Consell Comarcal del Maresme es dota d’un nou servei que li permetrà dur a terme una gestió integral del cicle de l’aigua absorbint els serveis en alta que ja presta (sanejament i abastament d’aigua potable al Maresme Nord), incorporant projectes de reutilització de l’aigua i obrint la porta a la incorporació dels serveis de sanejament i abastament en baixa en aquells municipis que li deleguin la competència.

L’objectiu és doble. D’una banda donar resposta a l’actual context climàtic que obliga a incorporar un enfocament integral tot impulsant la producció i distribució de l’aigua regenerada i de l’altra, incrementar el control públic en la gestió d’aquest bé tan necessari i escàs.

El Consell Comarcal ha apostat per crear aquest nou Servei coincidint amb la finalització ,al juny de 2024, de la concessió de l’abastament d’aigua potable en alta a 11 poblacions del Maresme Nord i del servei de sanejament en alta a tots els municipis del Maresme, exceptuant Montgat i Tiana. Actualment, el Consell Comarcal del Maresme gestiona l’abastament d’aigua potable en alta de forma indirecta mitjançant una concessió a l’empresa Sorea; i el sanejament a través de l’empresa mixta SIMMAR (20% pública i 80% privada).

La forma de gestió del nou Servei comarcal del cicle de l’aigua reverteix aquesta situació tota vegada que es farà a través d’una empresa mixta amb majoria pública (60% pública i 40% privada) durant un període de 15 anys i revisable a partir del desè.

La creació del nou Servei va ser ampliament debatuda i aprovada inicialment pel Ple celebrat dimarts. Va rebre els vots favorables de l’equip de govern (ERC i JxCat) i del conseller no adscrit Francesc Guillem; per la seva banda, Ciutadans i el conseller Ramir Roger (ERC) es van abstenir i el PSC, CUP, ECG i la consellera Carme Terradas (ERC) van votar-hi en contra.

L’aigua al Maresme

El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

És per això que el Consell Comarcal planteja la necessitat de fer un servei integral que contempli totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs d’execució dues actuacions en matèria d’aigua regenerada: la redacció d’un Pla director i la instal·lació d’una planta pilot a l’EDAR de Mataró per al tractament terciari.

El futur servei comarcal haurà de gestinar de forma integrada les instal·lacions de producció, adducció i distribució d’aigua regenerada en el conjunt de la comarca tancant així el cicle de l’aigua

Abastament en alta

El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Sanejament en alta

La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Abastament i sanejament en baixa

El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població. El nou servei posarà a l’abast dels ajuntaments la possibilitat de delegar aquestes competències al Consell Comarcal.

90 persones participaran a la jornada tècnica sobre la gestió integral de les rieres del Maresme que se celebrarà el proper divendres

 


La demanda ha superat l’oferta i s’ha hagut de tancar, abans de termini, la inscripció a la jornada tècnica sobre la gestió integral de les rieres del Maresme que se celebrarà divendres, 4 de juny, a Can Lleonart d’Alella. En total hi assistiran 90 persones, la major part de les quals són tècnics municipals i responsables de la secció de medi ambient dels Mossos d’Esquadra. La jornada, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme, ha comptat amb la col.laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ajuntament d’Alella, la Federació de les ADF del Maresme i Naturalea Conservació. El Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del CCM, Josep Jo, i el regidor de Sostenibilitat i Infraestructures de l’Ajuntament d’Alella, Àlex Asensio, seran els encarregats d’inaugurar la jornada.


LA GESTIÓ INTEGRAL DE LES RIERES AL MARESME Fonaments hidrogeològics, naturals i legals. Ordenació de rieres. Tècniques de manteniment i restauració sostenibles {n}Can Lleonart, Alella Divendres, 4 de juny de 2004{n} Programa 9.30h. Presentació de les jornades a càrrec de Josep Jo i Munné, Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del consell comarcal del Maresme, i d’Alex Asensio i Ferrer, regidor de Sostenibilitat i Infraestructures de l’Ajuntament d’Alella. 9.45h. la 1era conferència Fonaments hidrogeològics de les rieres al Maresme, a càrrec del Sr. Josep Gutiérrez Camarós, Llicenciat en Geologia
10.15h. Les rieres al Maresme. Medi natural i ecosistemes, a càrrec del Sr. Francesc Sabater, Doctor en Biologia. Departament d´Ecologia. UB.
11.00h. Les rieres. Marc legal. Competències municipals i de la Generalitat de Catalunya, fonts de finançament, a càrrec del Sr. Xavier Latorre, cap de la unitat territorial Tordera-Besòs de l´Agència Catalana de l´Aigua.
11.45h Café
12.15h. La Directiva Marc de l’Aigua i les rieres litorals, anàlisi del seu estat ecològic, a càrrec del Sr. Antoni Munné, Llicenciat en biologia, Àrea de Planificació de l´Agència Catalana de l´Aigua.
13.00h. Restauració de rieres. Tècniques de bioenginyeria. Solucions i problemes, a càrrec del Sr. Albert Sorolla, Biòleg, Naturalea Conservació
13.45h. Dinar
16.00h. Manteniment de rieres. Desbrossades selectives, neteja de residus. Solucions i problemes. Visita de camp d´actuacions de manteniment i restauració de rieres realitzades pel Consell Comarcal del Maresme i finançades per l´Agència Catalana de l´Aigua, amb aplicació de tècniques de bioenginyeria i tradicionals, a càrrec del Sr. Oriol Bassa, Enginyer de Forests, Àrea de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Maresme, Federació ADF Maresme
18.00h Finalització de les jornades Altres dades d´interès {.d}La jornada va adreçada a tècnics municipals responsables de la gestió de rieres (enginyers, arquitectes, tècnics de medi ambient, tècnics de serveis i manteniment) a regidors d´urbanisme, medi ambient i serveis i a professionals del sector.{.d} Col·labora: -Agència Catalana de l´Aigua -Ajuntament d´Alella -Federació de les ADF del Maresme -Naturalea Conservació

1.620 alumnes han seguit les xerrades sobre canvi climàtic impartides pel Consell Comarcal del Maresme

Finalitza el curs escolar i, amb ell, el cicle de xerrades sobre el canvi climàtic i la vulnerabilitat del Maresme que ha ofert el Consell Comarcal amb l’objectiu de sensibilitzar l’alumnat sobre la realitat climàtica i els canvis que podem introduir en el nostre dia a dia per tal de mitiga i adaptar-nos a la nova realitat.

En total s’han fet més de 50 xerrades a una vintena d’instituts de 13 municipis maresmencs (Argentona, Cabrils, Dosrius, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) arribant a 1.620 alumnes de 4t d’ESO i batxillerat. L’edat dels participants se situa entre els 15 i els 18 anys, una etapa òptima per forjar un criteri propi i una visió més profunda dels conceptes. Així mateix, els i les adolescents es consciencien del que significa implicar-se en el seu municipi i esdevenir agents actius en la lluita contra el canvi climàtic des d’una escala local.

A les sessions, que han tingut una durada d’una hora i mitja, s’ha parlat de l’efecte hivernacle, del canvi climàtic a nivell global i a escala local i de les actuacions a emprendre per frenar l’escalfament global. La dinàmica ha estat força participativa promovent el debat i contrastant diferents punts de vista.

Els instituts on s’han impartit les xerrades han valorat amb un 4,3 sobre 5 aquesta activitat i el 100% han expressat la seva voluntat de tornar-la a demanar el curs vinent. De fet, tots els centres que van participar el curs 2021-2022 han repetit experiència i 7 instituts han participat per primera vegada.

Des del Consell Comarcal del Maresme també es fa una valoració positiva tota vegada que els centres docents i l’alumnat cada vegada esta estan més sensiblitzats i s’impliquen més en la preservació del medi natural i en el foment de pràctiques que ajudin a reduir la nostra emprenta ecològica.

El Consell Comarcal del Maresme du a terme aquesta activitat amb el suport de SIMMAR.

Formació d’escumes a les platges

 


 


La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural. 

 


 



Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. 



De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc. 

 

La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.  

 

En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.    

Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.  

 

Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i  nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal. 



També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les  tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.

 

Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents  masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…). 



A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició  d’escumes és més freqüent  que a l’estiu i a l’hivern.