Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Aleatori

Ajuntaments del Maresme estudien la implantació de l’ordenança d’estalvi d’aigua

  


El Consell Comarcal del Maresme està assessorant aquells municipis de la comarca que han expressat la seva voluntat d’implantar una ordenança d’estalvi d’aigua com a mesura per fer front a futurs nivells d’excepcionalitat en la gestió de l’aigua. Per avançar en aquesta matèria, representants municipals han visitat Sant Cugat on l’ordenança funciona des de 2001.


La iniciativa d’implantar en el territori l’ordenança d’estalvi d’aigua va sorgir en la Taula de Sequera, impulsada pel Consell Comarcal del Maresme amb l’objectiu d’establir criteris comuns per donar una resposta unitària als problemes que es deriven de l’aplicació del decret de sequera. 16 municipis de la comarca hi formen part: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Malgrat de Mar, Òrrius, Santa Susanna, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià i Vilassar de Mar. L’ordenança d’estalvi d’aigua fixa uns criteris mínims que han de tenir els edificis de nova construcció i aquells que han de tenir una important rehabilitació i que, a tall de resum, se centra en els següents punts: 1.- Instal·lació d’airejadors a les aixetes i dutxes
-2.- Col.locació de reguladors de pressió d’aigua d’entrada
-3.- Ús de reutilitzadors de l’aigua sobrant de piscines
-4.- Utilització de captadors d’aigua de pluja
-5.- Ús de recirculadors de l’aigua de dutxes i banyeres
-6.- Cisternes dels vaters
-7.- Aprofitament d’aigües subterrànies
-8.- L’estalvi d’aigua en jardins. Per veure “in situ” els efectes de l’aplicació de l’ordenança d’estalvi d’aigua, polítics i tècnics del CCM i dels ajuntaments de Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Argentona, Malgrat de Mar i El Masnou han realitzat una visita guiada a diferents intal·lacions de Sant Cugat del Vallès.

Les pinedes maresmenques de pi pinyer, en perill de mort

 

Només cal una mirada als boscos maresmencs per detectar que quelcom està passant amb el pi pinyer maresmenc. El verd està deixant pas a un malaltís to marronós. La sequera, les onades de calor, les pedregades i els sòls prims, pobres en nutrients i amb poca capacitat de retenció d’aigua, han provocat que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processisonària, l’escarabat Tomicus i el fong Thyriopsis Halepensis estan fent la resta. El Consell Comarcal del Maresme ha alertat de la situació als Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat i les dues administracions treballaran plegades per fer una diagnosi acurada del problema i cercar-ne sol.lucions.

Un primer estudi pel Consell Comarcal apunta que entre 600 i 800 hectàrees de pi pinyer es troben en una situació difícilment recuperable. S’han trobat afectacions significatives de les masses de pi pinyer a Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Canet de Mar i Sant Pol de Mar.

El pi pinyer és l’espècie dominant als boscos del Maresme. Ocupa 6.500 hectàrees de les 24.969 Ha forestals de la comarca (el 26,43%). Aquesta espècie ha sigut molt sensible a les situacions d’estrès hídric generades per les sequeres prolongades i les onades de calor. A més, pateix molt directament la competència de les alzines i roures. La suma de tot això l’ha debilitat i l’ha deixat més vulnerable a l’atac de plagues. S’han detectat afectacions per processionària, per dues espècies d’escarabat Tomicus (Destruens i Pinniperda) i pel fong Thyriopsis Halepensis.

Aquest cúmul de circumstàncies està provocant la mort de centenars de pins pinyers amb la conseqüent pèrdua de valor paisatgístic i de producció forestal (fusta i pinyes) i l’augment de risc d’incendi forestal. A més, el Consell Comarcal alerta que, si no s’actua urgentment, es corre el perill que l’extensió afectada continuï augmentant.

Es dóna la circumstància que les pinedes que s’estan gestionant i ordenant forestalment no han resultat afectades per aquestes plagues. Malhauradament, l’atomització de les propietats forestals al Maresme, amb una gran quantitat de petits propietaris, dificulta econòmicament i tècnica l’ordenació forestal, si no es fa a través de les Associacions de Propietaris que s’han creat al Montnegre Corredor i a la Serralada Litoral.

El Consell Comarcal ha posat en coneixement dels Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat aquesta preocupació i han acordat treballar conjuntament. Es farà una detallada avaluació de l’estat actual dels boscos maresmencs de pi pinyer per tal de determinar l’abast dels danys i el cost de l’extracció de la fusta. S’estudiarà també com es pot controlar la malaltia i es proposarà treballar conjuntament amb els propietaris, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona per posar fre a la situació. 

Assessorament tècnic per a l´execució de l´adequació de la il·luminació exterior al municipi


El Consell Comarcal del Maresme ofereix un assessorament a mida de les necessitats de cada municipi: 1.Informació sobre com tramitar aquesta sol·licitud
-2.Assessorament sobre aspectes tècnics relatius a la convocatòria i les seves bases.
-3.Elaboració d´un informe tècnic i econòmic per avaluar el projecte a subvencionar
-4.Realització del projecte executiu
-5. Direcció d´obra i relació d´industrials Les dues primeres tasques (1 i 2) són gratuïtes. En el cas de les opcions 3, 4 i 5, l´ajuntament interessat haurà de formalitzar amb el Consell Comarcal del Maresme l´encàrrec de gestió pertinent. El cost previst per a les tasques 3, 4 i 5 són un 1%, un 2% i un 4% respectivament de l´import total del projecte a executar. Per qualsevol consulta podeu contactar amb Ignasi Font, responsable de l´Agència Comarcal de l’Energia (ACE)  
ignasi.font@ccmaresme.cat Àrea de Territori i Medi Ambient
www.ccmaresme.cat/mediambient
Consell Comarcal del Maresme Plaça Miquel Biada, 1 08301 MATARÓ T. 93 741 16 16 F.93 757 21 12

La planta de tractament de la brossa reduirà encara més les emissions gràcies a una inversió de més de 4 milions d’euros

El projecte de millores el subvenciona en un 80% la UE i estarà llest el 2004

El Fons de Cohesió de la Comissió Europea ha atorgat a la Planta de Tractament de Residus Urbans del Maresme una ajuda econòmica per tal d´adaptar la instal·lació a les futures normatives comunitàries sobre la incineració de residus i les emissions a l´atmosfera.


Tot i que la planta compleix amb escreix amb els límits d´emissions a l´atmosfera permesos per la normativa vigent, en previsió del futur marc legal de la Unió Europea que entrarà en vigència el 28 de desembre de 2005, el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme va sol·licitar una subvenció amb la finalitat d´adequar l´equipament.

El projecte d´adaptació de la instal.lació presentat al Fons de Cohesió, pressupostat en 4.102.112 euros, comporta les següents actuacions:

. Implantació d´un nou sistema per a la reducció de les emissions d´òxid de nitrogen que serà un sistema de reducció selectiva no catalítica (SNCR) amb utilització d´urea.

. Susbstitució dels actuals electrofiltres per filtres de mànegues.

. Adequació dels sistemes de mesura d´emissions gasoses per xemeneia per fer mesures en continu d´elements que ja es feien fins ara com les partícules totals, el monòxid de carboni i l´àcid clorhídric, i d´altres mesures que s´afegeixen amb la nova normativa, com són l´àcid fluorhídric, el carboni orgànic total i el diòxid de sofre.

L´ajuda econòmica que ha aprovat el Fons de Cohesió de la Comissió Europea cobrirà el 80% del projecte i el 20% restant el finançarà la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient de la Generalitat.

L´adaptació de les instal.lacions està previst que estiguin en funcionament abans del desembre de 2004.

Emissions de dioxines i furans

La injecció de carbó actiu a la Planta de Residus Sòlids Urbans del Maresme ha fet rebaixar substancialment el volum d´emissions de dioxines i furans a l´atmosfera.

Des que aquest sistema es va posar en marxa l´estiu del 2000, en els controls periòdics s´ha apreciat una davallada de les esmentades emissions, que en tot moment s´han situat per sota dels límits recomanats i dels que seran límits obligatoris a partir del 28 de desembre del 2005: 0,1 ng/Nm3.

Concretament, el promig d´emissions registrat durant el 2002 ha estat de 0,0218 ng/Nm3, mentre que en el 2001 va ser de 0,0231 ng/Nm3.

La rebaixa ha estat causada per una millora en l´afinament de la dosificació del carbó actiu, que acostuma a ser d´aproximadament 1 quilogram de carbó actiu per cada tona de residu incinerat.

Entrades de residus a la planta

Pel que fa al balanç de recollida de residus de 2002 de Mataró destaca l´assoliment i millora del compromís establert pel Ple Municipal d´abril de 2002 en el qual es comprometia a reduir les entrades a la Planta de Tractament de Residus del Maresme en un 4,36%, tot i que el resultat final ha estat d´un 5% de disminució de les tones entrades.

El resultat, però, de les entrades de tots els municipis de la comarca del Maresme se situa en una reducció global del 0,60%.

Xerrades als instituts de la comarca sobre el canvi climàtic al Maresme

Després de l’interès que va despertar el curs passat, el Consell Comarcal del Maresme torna a oferir als instituts xerrades sobre la situació d’emergència climàtica que vivim, quina afectació té sobre el nostre entorn més immediat i què tenim al nostre abast per mitigar-ne els efectes.

Les xerrades, impusades des del Servei de Canvi Climàtic, van adreçades a l’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat i fomenten una dinàmica participativa per potenciar la reflexió i enfortir la sensibilització mediambiental del jovent.

La situació d’emergència climàtica que vivim és prou coneguda, però sovint es desconeixen els efectes que l’escalfament planetari està tenint i tindrà en els propers anys sobre el Maresme, una de les comarques més vulnerables segons tots els estudis i projeccions científiques.

Els centres docents del Maresme que hi estiguin interessats, han d’enviar al Consell Comarcal AQUESTA SOL·LICITUD:

SOL.LICITUD DE XERRADA SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

El Consell Comarcal del Maresme posa a disposició dels ajuntaments un model d’ordenança municipal per regular l’ús de l’aigua en període de sequera

Les reserves d’aigua als embassaments no es recuperen i la situació és força preocupant. El Maresme es troba en fase de preemergència i molt probablement en les properes setmanes passarà a fase d’emergència el que implicarà noves mesures d’estalvi d’aigua. Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal està elaborant un Pla -les línies generals del qual van ser presentades en el darrer Consell d’Alcaldies- per ajudar els municipis del Maresme a afrontar la nova conjuntura.

La primera actuació ha estat facilitar als ajuntaments un model d’ordenança municipal per tal que puguin garantir el servei públic d’abastament en temps de sequera a partir de la regulació dels usos de l’aigua i el foment de l’estalvi.

Cal tenir en compte que en un escenari d’emergència s’estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant (10 menys que en l’actual fase de preemergència) i aquesta quantitat podria baixar fins als 160 litres per habitant en cas d’emergència extrema.

Tenint com a base el model genèric d’ordenança municipal elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el document que ha fet arribar el Consell Comarcal als ajuntaments maresmencs intenta adaptar-se a les singularitats dels 30 municipis maresmencs emfatitzant, entre d’altres qüestions, l’obligació de les entitats subministradores a col·laborar-hi i incorporant nous supòsits relacionats amb plans d’estalvi d’aigua d’usuaris industrials, així com la implantació de comptadors de telemesura, un element imprescindible per poder fer un millor control dels cabals consumits.

El model d’ordenança especifica que és l’alcaldia del municipi la que té potestat per adoptar les mesures excepcionals i incorpora noves infraccions relacionades amb l’incompliment de les mesures com ara destinar aigua apta per al consum humà per a altres usos quan s’activi l’escenari d’emergència grau II i III o no presentar i/o incomplir els plans d’estalvi d’aigua requerits per l’Ajuntament.

La proposta del Consell Comarcal manté la categorització dels incompliments en lleus, greus i molt greus així com el règim sancionador presentat per l’ACA que preveu multes oscil·lants entre els 750€ per a les infraccions lleus i els 3.000€ per a les considerades molt greus.

DOCUMENT

Model d’ordenança municipal reguladora de les mesures aplicables a l’abastament d’aigua potable i als usos de l’aigua en situació de sequera presentat pel Consell Comarcal del Maresme als ajuntaments

Prova pilot de reutilització d’aigua regenerada a la depuradora de Mataró

L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.

Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.

El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.

Aigua regenerada

Actualment, els 9 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.

Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.

El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.

L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.

La depuradora de Mataró

El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.

Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.

El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.

El Consell Comarcal del Maresme activa la campanya “I ara…reciclem més i millor”

Cal incrementar el volum de reciclatge als nostres municipis, però a més, cal reciclar bé per assegurar que tots els residus tornin a entrar en la cadena de reaprofitament econòmic i transformar en nous productes allò que fins ara es considerava una deixalla. És el principi de l’economia circular, un nou model d’entendre la vida que, a més de proporcionar una substancial millora ambiental, aporta beneficis econòmics i socials.

Amb aquesta filosofia, el Consell Comarcal del Maresme impulsa la campanya “I ara… reciclem més i millor” que es durà a terme entre el 21 de novembre i el 12 de desembre a Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Palafolls, Òrrius i Dosrius.

En aquests municipis s’informarà a la població dels beneficis del reciclatge i de la necessitat que totes les deixalles vagin al contenidor que els hi pertoca per assegurar el seu correcte reciclatge. A més, es donaran consells per anar incorporant hàbits més sostenibles que contribueixin a millorar el nostre entorn i que queden recollits en el fullet “I ara… reciclem més i millor”.

La campanya -que compta amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, Ecovidrio i Ecoembes- combinarà la presència al carrer amb carpes informatives amb accions educatives a escoles.

Un equip d’educadors ambientals serà l’encarregat de difondre la informació i ressoldre dubtes que es puguin plantejar en el moment de decidir a quin contenidor hem d’abocar un material concret.

CALENDARI:

21 de novembre: Sant Iscle de Vallalta (Fira de 2a mà)

24 de novembre: Palafolls (barri de Sant Lluis) i Dosrius (escola)

25 de novembre: Sant Iscle de Vallalta (escola)

26 de novembre: Òrrius (escola)

27 de novembre: Sant Cebrià de Vallalta

28 de novembre: Òrrius

29 de novembre: Palafolls (escola Mas Prats)

1 de desembre: Palafolls (Ferreries, Santa Maria i Centre) i Sant Cebrià de Vallalta (escola)

4 de desembre: Sant Cebrià de Vallalta

5 de desembre: Dosrius (Can Massuet)

6 de desembre: Palafolls (urbanitzacions)

12 de desembre: Dosrius (Canyamars)

La Diputació lliura una bicicleta elèctrica al Consell Comarcal del Maresme

 
El Conseller Delegat de Medi Ambient, Antoni Valls, ha estat l’encarregat de recepcionar la bicicleta elèctrica que la Diputació de Barcelona ha lliurat al Consell Comarcal del Maresme en el marc del programa de foment de la mobilitat sostenible. La utilització d’aquest mitjà de transport contribueix a la reducció d’emissions de CO2, un dels objectius europeus recollits en el Pacte d’Alcaldes per l’energia. D’aquesta manera, el CCM també se suma a la mobilitat sostenible i utilitzarà la bicicleta en els desplaçaments urbans dels serveis tècnics.

La Federació d’ADF del Maresme organitza una jornada per tractar sobre els incendis forestals i les cremes prescrites a les urbanitzacions

 


“Urbanitzacions, incendis forestals i cremes prescrites” és el títol de la Jornada Tècnica que el proper dissabte, 7 de febrer, tindrà lloc a Argentona i en el decurs de la qual experts en la matèria presentaran diferents ponències a l’entorn de la normativa i de les mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions. També s’exposaran sistemes de crema controlada i se n’executarà una al Turó de Cerdanyola, per la vessant d’Argentona.


La Jornada va adreçada a membres de les ADF, tècnics municipals, professionals, propietaris forestals i estudiants i ha estat organitzada per la Federació de les ADF del Maresme, la Generalitat de Catalunya i la Divisió Operativa GRAF. Hi han col.laborat el Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament d’Argentona i les ADF del Maresme. Per consultar el programa de la jornada,  
Cliqueu aquí
123...24Pàgina 1 de 24
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats