Intervencions contra el mosquit tigre al Maresme 2012

31 juliol 2012

El control de plagues és competència dels ajuntaments. En el cas del mosquit tigre, però, el Consell Comarcal del Maresme va crear el 2011 el servei comarcal per donar suport als municipis en la seva lluita contra aquest insecte que tants problemes està ocasionant a la població.

Les administracions poden actuar a la via pública eliminant aquells elements que faciliten la cria de mosquits, però cal també que la ciutadania intervingui en els espais privats.

INTERVENCIONS A LA VIA PÚBLICA 2013
Maig – Juny – Juliol – Agost – Setembre- Octubre
	Larvicides en embornals sifònics El Consell Comarcal del Maresme ha signat conveni de col·laboració amb 21 municipis per tal de fer 3 intervencions amb larvicides en els embornals sifònics situats a la vía pública. Aquestes aplicacions serveixen per controlar l’expansió del mosquit tigre
MUNICIPIS ON S’ACTUARÀ
ALELLA	ARENYS DE MAR	ARGENTONA
CABRERA DE MAR	CABRILS	CALELLA
CALDES D’ESTRAC	CANET DE MAR	DOSRIUS
MATARÓ	MONTGAT	ÒRRIUS
PREMIÀ DE DALT	SANT ANDREU DE LLAVANERES	SANT ISCLE DE VALLALTA
SANT POL DE MAR	SANTA SUSANNA	SANT VICENÇ DE MONTALT
TEIÀ	TIANA	VILASSAR DE DALT
VILASSAR DE MAR

El Consell Comarcal sol·licita a l’ACA 4.600.000 euros per a millores i noves inversions en el sistema de sanejament

19 novembre 2020

El Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions del Sistema de Sanejament en alta que preveu el Consell Comarcal del Mareme per a 2021 requereix una inversió total a 5 anys vista de 4.673.467,78 euros que ja s’han sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb el corresponent detall de les 141 intervencions planificades. D’aquestes, les actuacions de reposició i millora classificades amb prioritat important ascedeixen a 2.278.301,85 € que s’espera poder executar al llarg de l’any 2021.

A banda de les actuacions de conservació i manteniment de les 11 EDAR (estacions depuradores), els 40 bombaments i els més de 115 quilòmetres de col·lectors que hi ha al Maresme, aquest Pla contempla millores que permetin la gradual incorporació de sistemes que facilitin l’estalvi energètic i una dependència major de les energies verdes.

En aquest sentit, per exemple, es contempla la millora de l’eficiència energètica de l’EDAR de Pineda i la instal·lació de plaques solars a l’EDAR Sant Daniel (Tordera)

També per minimitzar les molèsties que les instal·lacions de depuració d’aigües residuals provoquen en el veïnat, i en línia amb les actuacions que ja s’estan duent a terme en els darrers anys, el Pla incorpora actuacions de desodorització en les EDAR de Pineda i d’Arenys.

La sol·licitud d’atribucions a l’ACA per poder tirar endavant el Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions dels Sistemes de Sanejament en alta va rebre el suport de tots els grups polítics en el Ple celebrat aquesta setmana.

Servei de sanejament d’aigües residuals urbanes

10 març 2015

El Consell Comarcal del Maresme va posar en funcionament el Servei de sanejament d’aigües residuals en alta a la comarca del Maresme el 1989. El Ple del 10 d’abril de 1989 va acordar prestar en matèria de sanejament al Maresme,les següents actuacions:

L’explotació de les instal·lacions d’evacuació i tractament d’aigües residuals que existeixen i de les que s’impantin en el futur dins del territori de la comarca i que afectin a un àmbit supramunicipal, així com d’aquelles d’àmbit municipal que li siguin encomanades.

El control i la vigilància dels abocaments que siguin efectuats a les instal·lacions supramunicipals, tant a partir de les xarxes o col·lectors municipals com des de les instal·lacions pròpies de les empreses o polígons industrials

Actuacions complementàries de les que duguin a terme els municipis en les respectives xarxes i instal·lacions municipals i coordinació d’aquests serveis municipals

Elaboració d’estudis i informes tècnics relatius a la implantació i execució dels Plans de Sanejament que afectin a l’àmbit de la comarca

Mitjançant delegació de competències per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, titular del servei, el Consell Comarcal del Maresme és l’administració actuant en els sistemes de sanejament de la comarca. La seva funció és la de gestionar l’explotació i manteniment dels sistemes de sanejament del Maresme mitjançant la gestió indirecta, a través de l’empresa d’economia mixta SIMMAR SL.

D’entre altres funcions, el Servei també:


Autoritza els abocaments d’aigües residuals, via camió cisterna, a les instal·lacions de sanejament gestionats pel Consell Comarcal del Maresme, d’acord amb el que estableix l’Art. 23 del Reglament Regulador d’Abocaments d’Aigües Residuals a la comarca del Maresme		Autoritza els permisos de connexió al sistema públic de sanejament en alta gestionats pel Consell Comarcal, d’acord amb el que estableix l’Art. 10 de condicions de la connexió i l’Art. 11 de conservació i manteniment, del Reglament Regulador d’Abocaments d’Aigües Residuals a la comarca del Maresme

Aquest servei està certificat amb la ISO 14001 de medi ambient:

Assessorament tècnic per a l´execució de l´adequació de la il·luminació exterior al municipi

31 març 2008

El Consell Comarcal del Maresme ofereix un assessorament a mida de les necessitats de cada municipi: 1.Informació sobre com tramitar aquesta sol·licitud
-2.Assessorament sobre aspectes tècnics relatius a la convocatòria i les seves bases.
-3.Elaboració d´un informe tècnic i econòmic per avaluar el projecte a subvencionar
-4.Realització del projecte executiu
-5. Direcció d´obra i relació d´industrials Les dues primeres tasques (1 i 2) són gratuïtes. En el cas de les opcions 3, 4 i 5, l´ajuntament interessat haurà de formalitzar amb el Consell Comarcal del Maresme l´encàrrec de gestió pertinent. El cost previst per a les tasques 3, 4 i 5 són un 1%, un 2% i un 4% respectivament de l´import total del projecte a executar. Per qualsevol consulta podeu contactar amb Ignasi Font, responsable de l´Agència Comarcal de l’Energia (ACE)
ignasi.font@ccmaresme.cat Àrea de Territori i Medi Ambient
www.ccmaresme.cat/mediambient
Consell Comarcal del Maresme Plaça Miquel Biada, 1 08301 MATARÓ T. 93 741 16 16 F.93 757 21 12

Una delegació del projecte europeu Mission4Nature visita el Maresme per conèixer l’erosió costanera

8 juny 2023

El projecte Mission4Nature, que aplega més de 80 institucions europees i té com a objectiu promoure el diàleg obert del món científic amb les administracions per facilitar la presa de decisions en un context de crisi climàtica, es presentarà demà, divendres 9 de juny, a Barcelona.

Per conèixer sobre el terreny els efectes del canvi global a la Mediterrània, una delegació de Mission4Nature visitarà al migdia el Maresme. S’ha escollit la comarca perquè està considerada un territori d’elevada vulnerabilitat davant dels efectes del canvi climàtic i perquè l’experiència iniciada pel Consell Comarcal del Maresme a partir de la creació de la Mesa de treball per l’adaptació al canvi climàtic (MeTTAC) sintonitza amb els objectius prioritaris de Mission4Nature que forma part del nou programa Interreg Euro-MED i que es desenvoluparà durant 7 anys.

És previst que la delegació arribi a Mataró sobre les 14h. Després que el Consell Comarcal expliqui als representants europeus el procés seguit a la MeTTAC i la feina realitzada pel Comitè Científic per a l’adaptació del Maresme al canvi climàtic, es farà una visita per veure sobre el terreny l’erosió que pateix el litoral de la comarca.

La delegació europea farà el viatge de Barcelona a Mataró en tren per resseguir el litoral del Maresme Sud i posteriorment farà una visita a peu per la costa mataronina. Prèviament, hauran mentingut una reunió amb el Consell Comarcal del Maresme (a la Sala Polivalent del Centre Cívic Cabot i Barba).

Sobre el projecte:
La Mission4Nature i els dos projectes que l’integren (Community4Nature i Dialogue4Nature) estan cofinançats per la UE i el programa Interreg Euro-MED i compten amb el suport i el segell de la Unió per la Mediterrània.

Sessió Informativa: “El futur de la gestió de residus a Catalunya. D’on venim. Cap a on anem”

18 març 2021

Sessió adreçada als municipis del Baix Maresme

El Consell Comarcal posa a disposció dels ajuntaments del Maresme el “Mapa d’hàbitats per a aplicació local de solucions basades en la natura (SbN)”

24 octubre 2024

El Consell Comarcal del Maresme, amb la col·laboració de la Universitat de Girona, ha elaborat el Mapa d’hàbits per a aplicació local de solucions basades en la Natura (SbN), una eina interactiva que facilita als ajuntaments donar resposta a diferents problemàtiques relacionades amb la gestió territorial i urbana a partir d’accions basades en els principis de la natura i de l’ecosistema. Aquests processos s’enfoquen a promoure els valors naturals d’un indret com a peça clau en la mitigació i adaptació al canvi climàtic.

El mapa estableix les àrees del Maresme susceptibles d’aplicació de les SbN a partir de la delimitació d’espais de titularitat pública, amb risc d’inundabilitat o que es troben en un àmbit d’influència, delimitat per una franja de 100 metres, d’algun dels dos criteris anteriors.

Sota aquestes premisses, identifica i localitza en cada terme municipal el tipus de vegetació, analitza el seu potencial per a la conservació de la biodiversitat i especifica si hi ha hàbitats amenaçats. A més, identifica els espais que tenen vegetació d’interès, el grau de biodiversitat vegetal, la seva fragilitat, si es troben amenaçats i el seu valor global d’interès.

La consellera de Medi Natural, Marta Gómez Pons, ha explicat que aquesta eina facilita als ajuntaments avançar en la seva planificació urbanística cap al verd urbà creant espais que potenciïn el benestar de la ciutadania i que segueixin les directrius de la normativa europea de Restauració de la Natura.

Avui s’ha fet a Can Palauet una formació adreçada a personal tècnic dels ajuntaments de la comarca sobre la utilització d’aquesta nova eina.

El Mapa d’hàbitats per a aplicació local de solucions basades en la natura (SbN) el poden consultar els urbanistes i personal tècnic en el web del Consell Comarcal del Maresme

Tala de 7 exemplars de pi insignis a Òrrius sota la direcció tècnica del CCM

8 abril 2008

La brigada d’especialistes en arboricultura de la Federació de les ADF del Maresme, sota la direcció tècnica del servei d’entorn urbà i medi natural del Consell Comarcal del Maresme, està duent a terme la tala de 7 arbres de risc que es troben prop de l’Escola Francesc Macià d’Òrrius. Els treballs han començat avui i finalitzaran el dimecres 9 d’abril.

Els pins insignes tenen un gran creixement, i el seu torn o període de tallada és de 15 a 30 anys. A partir d’aquesta edat, aquesta espècie presenta un risc important de trencament, i les probabilitats de caigudes de branques o del propi tronc són molt elevades. Això obliga al titular de l’arbre o a l’Ajuntament, de manera subsidiària, a ordenar la tala de l’exemplar. Els 7 exemplars de pi insignis que s’estan talant a Òrrius tenen entre 22 i 27 metres d’alçada i uns perímetres de soca de 120 a 140 cm. La tala presenta, a més de l’alçada, el pes i el volum dels pins, riscos complementaris, com el fet que per sota els pins travessen dues línies (elèctrica i telefònica), hi ha un carrer i el que és més important, els arbres són molt aprop de l’escola Francesc Macià i del club esportiu d’Òrrius. Per tal de reduir el risc d’afectar a persones i béns, els pins de grans dimensions s’estan talant a trams, practicant tècniques d’escalada i també l’ús d’una plataforma elevadora o podator de 27 metres d’alçada. Els treballs es fan sota la supervisió tècnica del servei d’entorn urbà i medi natural del Consell Comarcal del Maresme i els executa la brigada de la FADFM, especialista en arboricultura i en tala d’arbrat de risc.

Sessió Informativa: “El futur de la gestió de residus a Catalunya. D’on venim. Cap a on anem”

18 març 2021

Sessió adreçada als municipis de l’Alt Maresme

Municipis del Maresme es veuen afectats per una plaga de papallones Lymantria dispar

2 juliol 2019

Es diu Lymantria dispar. També se la coneix com “eruga peluda del suro” o “lagarta peluda”. És una espècie autòctona que neix als boscos d’alzines. Primer és una eruga i quan arriba a la fase adulta es converteix en papallona. La transformació sol produir-se a finals del mes de juliol, però aquest any les condicions climatològiques han fet avançar el procés i augmentar-ne la població fins al punt de ser declarada plaga. La proliferació d’aquestes papallones ha fet saltar les alarmes a molts municipis del Maresme, però tot i la espectacularitat i la molèstia que ocasionen, són inofensives per a l’èsser humà i els experts asseguren que en uns dies es reduirà la seva presència d’una forma natural.

El fenòmen és habitual i se sol detectar una plaga de Lymantria cada 7 / 8 anys en diferents punts del planeta.

Aquest insecte pot afectar diferents espècies forestals, les més habituals són les alzines sureres i les alzines, encara que també ha arribat a atacar algunes varietats de pins. Les femelles posen entre 200 i 500 ous al tronc i a les fulles dels arbres i, normalment al maig, neixen les erugues que, tot i ser molt similars a la processionària, no tenen efectes urticants per a les persones o els animals. En dos mesos, aquestes erugues peludes completen el seu desenvolupament transformant-se en les papallones que han arribat a diferents municipis del Maresme, principalment del centre i nord de la comarca.

La majoria d’exemplars detectats en els núclis urbans són mascles. Són els que tenen capacitat de recòrrer grans distàncies. En canvi, les femelles, més grans i més pessades, tenen poca capacitat de vol.

Tenint en compte que és un insecte inofensiu, els experts no aconsellen l’ús de de tractaments químics i asseguren que la població d’aquests insectes s’anirà reduint de forma natural els propers dies tant pel seu cicle vital com per l’acció dels seus depredadors naturals.

Pel que fa a l’efecte que la plaga està tenint sobre els boscos maresmencs, encara s’ha de fer una avaluació. S’ha de tenir en compte que al Maresme hi ha unes 17.000 alzines i unes 3.000 alzines sureres.

Podeu tenir més informació sobre la Lymantria dispar en aquesta fitxa de plagues forestals publicada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat:

Medi ambient i canvi climàtic