Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

La Federació d’ADF alerta que l’eruga peluda està afectant greument els boscos del Maresme

La Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) ha alertat que aquest any està sent especialment intensa la defoliació de les alzines, roures, arboços i la major part dels arbustos dels boscos maresmencs. La culpable és la coneguda popularment com a “eruga peluda del suro” (Lymatria dispar).

Aquest insecte, en la seva fase adulta de papallona, va fer saltar les alarmes, principalment de municipis de l’Alt Maresme, a finals de juny de l’any passat quan un gran nombre d’exemplars va envair els nuclis urbans .

Tot i els tractaments preventius aplicats al Montnegre Corredor pel Departament d’Agricultura de la Generalitat, la Federació d’ADF assegura que l’afectació de la coberta vegetal és greu. Ara per ara es troba afectada la zona forestal de diferents municipis del Nord del Maresme i de la zona central de la comarca.

Arenys de Munt, Calella, Pineda de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta i Tordera són les poblacions més afectades per la defoliació de la Lymantria dispar.

Les ADF es preparen per a la campanya de prevenció d’incendis forestals

 


Les previsions indiquen que aquest estiu el risc d’incendi forestal serà extrem com a conseqüència de la quantitat de llenya que hi ha als boscos. Davant d’aquests indicis, la Federació d’ADF del Maresme dedicarà el campus d’aquest any a millorar l’operativitat, l’eficàcia i l’eficiència en situacions extremes.


El Campus ADF 2010, que se celebrarà demà, dissabte 8 de maig a Cabrera de Mar comptarà amb l’assistència dels 50 caps operatius i caps de colla de la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme. Entre les 10.00h i les 14.00h treballaran els protocols d’intervenció i l’organització dels Cossos d’emergència davant situacions extremes com les que s’apunten per aquest estiu arrel de la quantitat de combustible (llenya) que hi ha acumulada als boscos. Al campus també assitiran representats dels Bombers, dels Agents Rurals i Unitats de Medi Ambient dels Mossos. El Campus, que es celebrarà a la Sala d’Actes de l’ajuntament de Cabrera, ha estat organitzat per la Federació d’ADF del Maresme i compta amb el suport del Consell Comarcal, l’ajuntament de Cabrera de Mar i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. PROGRAMA 9.30h.- Arribada 10.00h.- Operativitat i emergència, ADF Com actuar davant l’emergència d’un incendi forestal: Preparació de l’emergència
-Com s’endega d’actuació
-Qui coordina els mitjans ADF
-Com ens coordinem amb els altres cossos de l’emergència i amb els bombers
-Com es demanen més recursos humans, materials i aigua
-Com accedir a una emergència
-Com funciona la xarxa de comunicacions a l’emergència
-Què són el CCA, el Punt de Trànsit… 11.00h.- Cafè 11.30h.- Organització dels Cossos a l’emergència 1. Mossos, a càrrec del Cap de la Unitat de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra
-2.- Agents Rurals, a càrrec de Jaume Bosch, Cap d’Agents Rurals del Maresme
-3.- Bombers, a càrrec de Jesús Acebedo, Cap de l’ABE de Bombers del Maresme 13.00h.- Simulacre de despatx Coordinació pràctica intraADF-Bombers-Mossos-Agents Rurals. Hi participaran els Caps de Colla, Caps Operatius, Caps d’Intervenció i Coordinació Comarcal. 14.00h.- Final del Campus.

21 municipis se sumen a la campanya de control del mosquit tigre que impulsa el Consell Comarcal

 

Per segon any consecutiu el Consell Comarcal del Maresme està duent a terme una campanya de control de l’expansió del mosquit tigre. Tècnics del Consell estan actuant en els embornals sifònics (embornals que retenen aigua) de la via de pública dels 21 municipis que s’han sumat a la campanya. Els treballs consisteixen en l’aplicació de larvicida que, com el seu nom indica, actua sobre les larves impedint la seva eclosió.

El mosquit tigre, després d’haver colonitzat el Barcelonès i el Vallès Occidental, es va disseminar pel Maresme i el 2010 ja era present a la totalitat de municipis (podeu veure la seva expansió territorial, CLICANT AQUÍ. El Consell Comarcal, conscient que només es pot actuar contra la plaga a partir d’una estratègia conjunta, va crear el Servei comarcal de control de mosquits i va planificar tota una sèrie d’actuacions encaminades a frenar-ne la seva propagació. L’aposta ha estat la de controlar la reproducció del mosquit mitjançant l’aplicació d’un larvicida específic en els principals punts de cria que es troben a l’espai públic (els embornals sifònics).

Aquest any, el CCM torna a repetir la campanya i ja està actuant en els 21 municipis que s’hi han adherit: Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Mataró, Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. En total s’estan tractant més de 9.500 embornals sifònics. A cadascun d’ells es fan 3 intervencions per assegurar l’efectivitat del tractament.

Podeu veure el calendari d’actuacions, CLICANT AQUÍ

La lluita contra el mosquit tigre és cosa de TOTS

Tot i les actuacions que s’estan realitzant a l’espai públic, el Consell Comarcal recorda que per aconseguir frenar l’expansió del mosquit tigre cal la col·laboració ciutadana. Dins els espais privats hem de buscar tots els petits punts de possible acumulació d’aigua i hem de tenir cura perquè aquesta no estigui acumulada més enllà de 5 dies. Ho podrem fer seguint aquests senzills consells:

  • Posar, sempre que sigui possible, sota cobert tots els petits recipients per evitar que s’omplin d’aigua de pluja.
  • Buidar dos cops per setmana tots els recipients que estiguin a l’aire lliure i que tinguin aigua.

Podeu veure els llocs més habitual de posta d’ous dels mosquits tigres, CLICANT AQUÍ

El Consell Comarcal assumeix la gestió de la depuradora de l’Alt Maresme Nord

 
El Consell Comarcal del Maresme assumeix des d’avui la gestió de la Planta Depuradora de l’Alt Maresme Nord després que la Vicepresidenta 1a, Marisa Ferreras, hagi signat l’Acta de Comprovació de les Obres de les instal·lacions que li ha lliurat el Director de l’Àrea de Sanejament d’Aigües Residuals i Director de l’Àrea d’Execució Actuacions (ACA), Josep Maria Obis. L’EDAR, que es troba ubicada a la pedrera de Montpalau, tractarà les aigües de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. El seva posada en funcionament és important perquè  completa el mapa de sanejament de la comarca.

La nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) dóna servei a una població de 150.000 habitants. Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es completa el mapa de sanejament del Maresme de manera que es dóna cobertura de depuració  d’aigües residuals als 30 municipis. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

 
L’EDAR de l’Alt  Maresme Nord, que ha tingut un pressupost de 38.676.019 euros (més IVA), està preparada per fer un tractament biològic de  54.000 m3 d’aigua al dia i té la peculiaritat de mantenir separat el pretractament de la resta de processos. La construcció del pretractament aposta per un model d’instal·lació compacta, semisoterrada i integrada en el medi que l’envolta. El seu disseny està basat en un projecte tècnic i arquitectònic que evita l’impacte paisatgístic i ambiental.

La seva posada en funcionament facilitarà la contractació de 14 treballadors.

El Consell Comarcal, a més de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord, gestiona les depuradores de Teià, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Genís de Palafolls i Tordera i està previst que el mes de febrer de 2013 assumeixi també la gestió de l’EDAR de Can Massuet-El Far (Dosrius). En total el Maresme està connectat amb 42 estacions de bombament i compta amb 98 quilòmetres de col·lectors.

Preguntes freqüents sobre contaminació acústica


La contaminació acústica: on estem?
La contaminació acústica és un dels fenòmens que pren una importància destacada en la nostra qualitat de vida. Vivim en una societat que genera contaminació acústica i que la pateix al mateix temps. La relació entre el progrés econòmic i l´increment de soroll és molt estreta, fins al punt que s´ha arribat a tolerar un cert grau de pol·lució acústica quan en realitat existeixen solucions que podrien pal·liar aquesta mena d´intrusió. A més, existeixen estudis que demostren que nivells alts de contaminació acústica provoquen augments dels nivells d´adrenalina a la sang i això augmenta les possibilitats de patir infarts de miocardi.

Per tant, és necessari intervenir sobre la contaminació acústica per minimitzar els seus efectes i augmentar la qualitat de vida. I per aconseguir-ho, cal un marc regulatori que estableixi els límits màxims assumibles i que defineixi els procediments d´actuació en front aquesta intrusió.

En aquest aspecte, la Generalitat de Catalunya va publicar a finals de l´any 2009 el decret 176/2009, que desenvolupa la llei 16/2002 contra la contaminació acústica, i que tanca finalment el marc legal necessari per a una completa aplicació de mesures encaminades a intervenir en episodis de contaminació acústica, ja sigui provocada pel transport, les activitats o les accions humanes quotidianes.

Així mateix, la major part dels Ajuntaments del Maresme s´han dotat, o s´estan dotant, de mapes de capacitat acústica i ordenances per actuar de forma eficient front a una millora integral de la qualitat acústica municipal i actuar davant de queixes de particulars.


Però, què puc fer si pateixo Contaminació Acústica?
Cal adreçar-se a l´Ajuntament, ja que és la institució amb potestat en l´àmbit de la contaminació acústica.

A través dels seus serveis tècnics (o d´entitats supramunicipals), l´ajuntament ha de comprovar si es compleix la normativa municipal on s´estableixen els límits màxims admissibles. Cal tenir present que el fet de sentir-se molest per un soroll aliè no és raó suficient per actuar directament contra el causant del soroll, si no que cal comprovar si es respecten els límits màxims permesos.


Tothom té el mateix límit de contaminació acústica?
No, cada zona dins d´un mateix poble és diferent. El Reial decret espanyol 1376/2007 estableix que els límits tolerables de contaminació acústica han d´estar relacionats amb els usos de les zones. O sigui, les zones purament residencials han d´estar menys exposades al soroll que les zones comercials, i aquestes menys exposades que les zones industrials. Es tracta d´una distinció lògica que té molt a veure amb la realitat que vivim. Tots els ciutadans tenim dret a consultar el mapa de capacitat acústica del municipi on s´estableix, carrer a carrer, la classificació que ha establert prèviament l´Ajuntament.


Això vol dir que si visc en un barri amb botigues haig de suportar el soroll?
No, en realitat la diferència entre una zona o una altra, entre una zona amb comerços (zona B1) o una zona residencial (zona A4) no és significativa. Si el soroll que es pateix és clarament audible i pertorba la normal convivència, cal acudir a l´Ajuntament i presentar una queixa.


Haig de denunciar al meu veí o a l´activitat de sota de casa meva si em provoca molèsties? Jo no vull tenir més problemes.
Sempre cal emprendre un primer contacte amb el causant de la contaminació acústica per resoldre els problemes de convivència. La major part de les vegades, els responsables de l´emissió acústica no són conscients de perjudici que estant causant i es pot arribar a una solució sense tenir que recorre a l´ajuntament. Tanmateix, si no s´arriba a una resolució satisfactòria, els ciutadans tenen dret a presentar una queixa davant de l´Ajuntament per determinar si el nivell que es pateix de contaminació sonora està dins dels límits permesos per la normativa local.


Si el soroll m´arriba des de una activitat que està situada davant o a uns quants metres de casa meva, també puc queixar-me?
La normativa estableix límits de contaminació acústica tant si prové d´una activitat situada lluny o en el mateix edifici on està la persona que pateix la intrusió sonora. Tanmateix, la forma de determinar el nivell és diferent: Si l´origen de la contaminació acústica se situa en el propi edifici (un veí, una activitat en els baixos, l´ascensor…) el nivell es determinarà amb les finestres tancades; si l´origen se situa fora del propi edifici (una activitat, el trànsit del carrer o una infraestructura…) el nivell es determinarà amb les finestres obertes. Els nivells són, lògicament, diferents. Mentre que els nivells de contaminació suportables amb les finestres obertes (amb ambient exterior) se situen entre els 50 a 60 decibels (65 en alguns casos), amb les finestres tancades se situen entre els 25 als 35 decibels.


Si el que em molesta és el soroll d´una autopista o una carretera?
En aquest cas, el responsable és el titular de la infraestructura. De tota manera, cal acudir a l´Ajuntament per tal de que trameti la queixa al responsable de la via i així quedi constància del prejudici.


Què puc fer si l´Ajuntament no actua?
Cal tenir present que fins a l´any 2009, el context legal en l´àmbit de la contaminació acústica no estava perfectament definit i alguns Ajuntaments demoraven les actuacions a fi i efecte d´actuar dins de l´empara d´una normativa protocol·litzada. En cas de que l´ajuntament continuï sense realitzar accions encaminades a determinar el soroll sofert o accions per cessar la font de molèstia, els ciutadans poden acudir a la justícia per la inactivitat de l´Administració.

Jornada tècnica: Canvi climàtic i boscos al Maresme

 












 
  
 


El Maresme, amb un 65% de territori cobert de boscos, és una de les comarques més forestals de tot Catalunya. En els darrers anys, s’ha fet palès els efectes del canvi climàtic sobre aquests boscos, especialment sobre les pinedes de pi pinyer, que han resultat afectades per la sequera i per un insecte que s’ha enfortit amb aquests canvis: el Tomicus.


Això ens està portant a plantejar-nos com actuar per prevenir i controlar els efectes del Canvi Climàtic als nostres Boscos, per evitar la propagació de les plagues, la pèrdua de producció forestal i, especialment, per evitar els incendis forestals i les inundacions.


Amb aquest objectiu hem organitzat una Jornada amb la participació d’experts que ens parlaran dels efectes del canvi Climàtic als nostres Boscos, els del Maresme i els de les comarques veïnes; de com aquesta situació incrementa la vulnerabilitat del risc dels incendis forestals i de les inundacions en un territori sensible, i com actuar per minimitzar els efectes negatius de les noves condicions ambientals als nostres boscos.


 



  • 9.00h.- Acreditacions i lliurament de documentació

  • 9.15h.- Obertura de la Jornada a càrrec de Miquel Àngel Martínez i Camarasa, President del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Sant Vicenç de Montalt, i de  Josep Pena, Director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura a Barcelona 

  • 9.30h.- Aprendre a conviure amb el Canvi Climàtic al Maresme



    • Javier Martín Vide, Catedràtic del Departament de Geografia Física i Anàlisis del Geografia Regional de la Universitat de Barcelona



  • 10.15h.- El canvi climàtic com a factor d’increment del risc d’incendi al Maresme. El cas de les pinedes de pi pinyer



    •  Marc Castellnou, enginyer de forests, Inspector del cos de Bombers i Cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal. Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya



  • 11h.-  Pausa – Cafè

  • 11.30h.- Les plagues forestals com a efecte del canvi climàtic al Maresme. Prevenció i control



    • Jorge Agustin Heras, Cap de la Secció de Planificació del Servei de Gestió Forestal del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya





  • 12.15h.- Els Boscos del Maresme, on som i on anem



    • Oriol Bassa, enginyer de forests del Consell Comarcal del Maresme



  • 13h.- Adaptar els boscos al Canvi Climàtic, de Catalunya al Maresme



    • Martí Boada, Doctor en Ciències Ambientals, Geògraf i Naturalista



  • 13.45h.- Clausura de la Jornada a càrrec de Josep Triadó, Conseller de Medi Ambient del Consell Comaral del Maresme, i de Josep Canals, President de l’Associació de Propietaris de Boscos del Maresme





































ORGANITZA:
 
 
 
Amb la col·laboració de: 
 
 
 
Amb el suport de:
 

L’EDAR de Mataró incorpora un sistema que li permet generar energia per a autoconsum

 

L’Estació depuradora d’aigües residuals de Mataró (EDAR) ha donat un nou pas cap a la sostenibilitat. El Consell Comarcal del Maresme ha construit una planta que transforma en energia elèctrica i energia tèrmica el biogàs que es produeix en el procès de tractament de l’aigua. Actualment ja genera el 37% de l’energia que necessita l’EDAR i, l’any vinent, arribarà al 55%, amb l’ampliació de 4 a 6 microturbines.

La planta de cogeneració instal·lada a la Depuradora de Mataró ha comptat amb un pressupost de 616.198 euros, el 90,5% aportat per un PUOSC i el 9,5% restant pel Consell Comarcal del Maresme. Amb aquesta inversió s’hi han instal·lat 4 microturbines que, a partir del biogàs que es genera en el tractament de les aigües residuals, generen simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica. L’elèctrica s’utilitza per al funcionament de la maquinària de l’EDAR i la tèrmica manté la temperatura que es necessita perquè els microorganismes facin la seva funció de degradació de la matèria orgànica.

 
Aquesta planta és la primera que s’hi instal·la al Maresme i, a banda dels seus beneficis mediambientals, permet reduir la dependència de les companyies elèctriques i estalviar. Les quatre microturbines que ja han entrat en funcionament generen 1.934 MWh a l’any, el 37% del consum de l’EDAR, o el que és el mateix, un estalvi en compra d’electricitat de 72.686 euros anuals.

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha anunciat que després de l’estiu s’ampliarà la planta de cogeneració amb la instal·lació de dues noves microturbines. Amb les 6 unitats a rendiment l’EDAR s’assegurarà el 55% de l’energia que conseumeix i incrementarà l’estalvi fins als 118.718 euros anuals.

Martínez ha avançat que el Consell Comarcal instal·larà també l’any vinent una planta de cogeneració a l’EDAR del Maresme Nord. “Avancem cap a instal·lacions més sostenibles que, amb menys impacte ambiental i amb més estalvi econòmic, facin la mateixa feina” ha dit recordant la recent posada en marxa del tractament integrat de fangs a l’EDAR del Maresme Nord, un sistema pioner que permet una gestió integradora i més eficaç de les depruadores de la comarca.

El conseller de Medi Ambient, Josep Triadó, ha expressat la seva satisfacció pels resultats de la incorporació de la cogeneració a la depuradora de Mataró i ha manifestat que “l’adaptació i mitigació del Canvi Climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques que ens hem marcat com a Consell Comarcal i aquest compromís el posem en pràctica en totes les obres, actuacions i projectes” i ha afegit que “els esforços dels darrers anys han anat destinat a sanejar la pràctica totalitat de les aigües residuals de la comarca, ara toca fer la feina d’una manera més eficaç i sostenible”.

El Consell Comarcal gestiona el sanejament al Maresme amb 10 EDARS, 39 estacions de bombament i 123 kilòmetres de col·lectors.

 

 
 

El Consell Comarcal comença a actuar per intentar frenar l’expansió del mosquit tigre al Maresme

 

El Servei comarcal de suport en la lluita contra el mosquit tigre al Maresme comença a actuar. A partir del dilluns, 30 de maig, una empresa especialitzada contractada pel Consell Comarcal del Maresme començarà a aplicar larvicides en els embornals sifònics dels municipis que ho han sol·licitat. La primera intervenció es farà a Premià de Mar.

El mosquit tigre, després d’haver colonitzar el Barcelonès i el Vallès Occidental, s’ha disseminat per tots els municipis del Maresme. El Consell Comarcal, conscient que només es pot lluitar contra la plaga a partir d’una estratègia conjunta, ha creat el Servei comarcal de suport al control de mosquits. El seu objectiu és estar al costat dels ajuntaments, que són qui tenen la competència, per dissenyar actuacions que ajudin a frenar la plaga.

La primera actuació es farà a la vía pública d’aquells municipis que ho sol·licitin. El Consell Comarcal ha contractat una empresa especialitzada per aplicar larvicida en els embornals sifònics, un dels llocs que per les seves característiques són triats pels mosquits tigre per a la posta d’ous. Els larvicides impedeixen l’eclosió de les cries.

La primera fase d’aplicació de larvicida l’assumeix al 100% el Consell Comarcal que hi destina 9.000 euros. La segona i la tercera reposició haurà de ser assumida per l’ajuntament, tot i que el CCM facilitarà els grànuls per als tractaments, els materials d’aplicació i la formació específica que requereixen les brigades municipals.

Premià de Mar és el primer municipi en el qual es durà a terme l’aplicació de larvicides en els embornals sifònics. S’actuarà en aquells punts que han estat indicats pel propi ajuntament i el personal especialitzat que efectuarà el tractament estarà acompanyat en tot moment per tècnics comarcals i municipals.

Al web del CCM s’anirà actualitzant el calendari d’actuacions fins a finals de juny que és quan es preveu que finalitzarà aquesta primera fase.

L’ACA subvenciona actuacions de manteniment i conservació de lleres en zona urbana d’11 municipis del Maresme

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat les subvencions perquè els municipis puguin realitzar actuacions de manteniment i conservació de lleres en zones urbanes.

La subvenció finançarà actuacions en domini públic hidràulic dins de zona urbana que comportin la retirada selectiva de grans densitats de vegetació que obstaculitzin el pas de l’aigua, l’erradicació d’espècies vegetals invasores que redueixen la capacitat de desguàs, la retirada d’arbres morts i caiguts i la retirada i redistribució de sediments.

Al Maresme rebran aquest ajut 17 actuacions presentades per 11 municipis: Mataró, Santa Susanna, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Òrrius, Cabrera de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta amb una inversió total de 370.376 euros.

Les actuacions subvenc¡onades són les següents:

MataróMaresmeRiera Argentona21.553,28 €
Santa SusannaMaresmeRiera de Santa Susanna65.738,42 €
Arenys de MarMaresmeRiera d’Arenys63.149,73 €
CabrilsMaresmeTorrent Can Xinxa1.837,66 €
CabrilsMaresmeTorrent Roldós24.744,55 €
ÒrriusMaresmeRiudemeia17.891,95 €
ÒrriusMaresmeRiudemeia31.428,32 €
Arenys de MarMaresmeRial del Sapí 19.198,54 €
ÒrriusMaresmeTorrent de Can Céllecs19.215,28 €
Cabrera de MarMaresmeTorrent de Ca n’Amat3.399,83 €
Cabrera de MarMaresmeTorrent d’en Meniu30.065,43 €
MasnouMaresmeRiera d’Alella7.377,46 €
MataróMaresmeRiera de Sant Simó64.776,36 €
Sant Vicenç de MontaltMaresmeRiera de Sant Vicenç de Montalt20.942,23 €
Caldes d’EstracMaresmeRiera de Caldes d’Estrac9.230,02 €
Sant Iscle de VallaltaMaresmeRiera Vallalta4.573,89 €
Arenys de MuntMaresmeRiera d’Arenys21.804,33 €

Es constitueix el Comitè científic que avalarà les estratègies en emergència climàtica al Maresme

El Consell Comarcal del Maresme comença l’any posant fil a l’agulla en matèria d’emergència climàtica. Amb l’estudi “L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme” sobre la taula, s’ha constituït un Comitè científic format per especialistes que aportaran la seva expertesa en diferents matèries com boscos, inundacions, geologia, hidrogeologia, urbanisme, economia circular, ordenació del litoral, meteorologia, ecologia…..

El Comitè científic està format inicialment per 33 professisonals que, a més, tenen un elevat coneixement de les singularitats del Maresme. La xifra, però, s’incrementarà perquè hi ha més experts que han mostrat el seu interès en participar-hi.

De moment, en formen part: Josep Maria Aguirre, Enric Badosa, Mireia Banqué, Oriol Bassa, Elisa Berdalet, Lorenzo Chelleri, Xavier Garcia Martínez, Andrea Alejandra Guerrero, Sònia Llorens, Anna Marín, Xavier Martin Tost, Josep Mas Pla, Eduard Pla Ferrer, Diana Puigserver, Xavier Quintana, Manel Riera, Enric Sagristà, Rafael Sardà, Sandra Saura, Joaquim Serra, Carles Tobella, Roger Urgeles, Albert Pelachs, Jordi Solé, Javier Martín Vide, Carolina Martí, Carme Llasat, Maria del Mar Isla, Jofre Herrero, Marc Diego, Josep Maria Carmona, Jordi Bartrolí i Aaron Alorda. Podeu veure la seva trajectetòria professional en aquest enllaç.

Les seves funcions seran donar suport, proposar i avalar les estratègies que s’adoptin a la comarca i aportar una visió interdisciplinar i holística en la seva adaptació a l’àmbit local.

El Comitè científic ja ha començat a treballar. La setmana passada va mantenir la primera reunió -en format virtual a causa de les restriccions- en el decurs de la qual i amb l’assessorament del Centre de Recerca Ecològica i Aplicació Forestal (CREAF) es va acordar la metodologia de treball i es va establir l’agenda de reunions.

L’objectiu és disposar en 4 mesos d’un llistat d’accions concretes enfocades a la realitat del Maresme per iniciar després un procés participatiu amb els ajuntaments de la comarca que acabi concretant la priorització d’actuacions per arribar al 2030 havent assolit els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, increment de l’ús de les energies renovables i augment de la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.