Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca
El Consell comarcal del Maresme, amb la col·laboració de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), ha organitzat una sessió per informar els ajuntaments sobre la plaga de l’Halymorpha halys, conegut popularment com a Bernat Marbrejat.
Aquest insecte, de procedència asiàtica, es va detectar per primera vegada a Girona l’any 2016 i actualment es troba present a gairebé tota la geografia catalana.
Tot i que és totalment inofensiu per a les persones i animals domèstics, pot causar danys molt greus als cultius i als parcs i jardins.
La seva detecció al Maresme obliga a activar protocols de monitoratge de l’insecte i establir mesures per frenar la seva propagació.
Les pautes a seguir s’explicaran a les regidories de Medi Ambient i Parcs i Jardins a la reunió telemàtica programada per al dimarts 28 de març a les 12h.
La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural.
Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües.
De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc.
La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.
En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.
Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.
Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal.
També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.
Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…).
A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició d’escumes és més freqüent que a l’estiu i a l’hivern.
Seguint les indicaccions de la Fase 0 del Pla de desconfinament, el dilluns 4 de maig, el Centre d’acollida d’animals domèstics de companyia del Maresme (CAAD) i les deixalleries que gestiona el Consell Comarcal del Maresme reestableixen els serveis d’atenció al públic. Això sí, seguint les mesures de prevenció necessàries per evitar aglomeracions i assegurar que es manté la distància mínima entre persones.
En el cas del CAAD Maresme, ubicat a Can Carmany (Argentona), es restableixen els serveis de recuperació, adopcions i acollida d’animals. S’atendrà amb cita prèvia trucant al telèfon: 93 797 42 72.
Pel que fa a les deixalleries de la Vallalta-Sant Pol de Mar-Sant Cebrià de Vallalta , la Mancomunada de El Masnou-Alella-Teià, i la de Canet de Mar no cal demanar cita prèvia però només es permetrà l’entrada d’un en un als recintes.
La previsió del Consell Comarcal és que les deixalleris mòbils puguin tornar a l’activitat el dilluns 11 de maig.
S'han recobert amb una geomalla de fibres de coco que protegeix el talús de l'erosió i afavoreix la revegetació.
Text L'Àrea de Sostenibilitat i la Federació d'ADF del Maresme, una entitat experta en la recuperació i naturalització d'espais fluvials, han finalitzat les actuacions de protecció dels marges del Torrent del Sistres. La intervenció s'ha dut a terme en un tram d'un 100 metres de longitud comprès entre el Camí del Mig i l'autopista.
Els treballs han consistit en una desbrossada selectiva de la vegetació, amb l'aportació de 300 m3 de terra per refer els talussos. Posteriorment, els marges del torrent s'han protegit utilitzant tècniques de bioenginyeria, mitjançant una geomalla de fibres de coco que protegeix el talús de l'erosió i afavoreix la revegetació. Per assolir aquesta finalitat, a més, s'han aportat 60 kg de llavors de praderia.
Amb aquesta actuació es protegeixen els dos marges del torrent, especialment el que protegeix les pistes municipals d'atletisme.
{+} {+} Dissabte, diputats al Congrés i diputats al Parlament de Catalunya van poder comprovar sobre el terreny la precària situació de les platges del Maresme. Convidats pel Consell Comarcal del Maresme, els diputats i diputades acompanyats pel president del CCM i alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera, per l’alcalde de Cabrera de Mar, Carles Rocabert, pel Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del CCM, Josep Jo, i per regidors i regidores van fer una visita a una zona del litoral del municipi de Cabrera de Mar on la pèrdua de sorra és tan espectacular que fins i tot han quedat al descobert diverses infraestructures.
Tots els assistents van coincidir en la necessitat de frenar la degradació del litoral maresmenc i es van comprometre, cadascú des del seu àmbit d’actuació, a fer-hi les gestions pertinents. Així, els diputats i diputades al Parlament de Catalunya de les diferents formacions polítiques que hi eren presents (PSC, CiU, ERC i PP) van acordar treballar conjuntament una proposta que en els propers dies adreçaran al Govern de la Generalitat.
Tot i que la visita es va fer a un municipi concret, el president del CCM va explicar que hi ha diferents punts del litoral maresmenc que, en major o en menor grau, pateixen una constant degradació i que cal posar-hi fre amb sistemes que permetin l’estabilitat de la sorra. Almera i Rocabert van demanar també que mentrestant es faci una actuació urgent a les zones més afectades. El Ple del Consell Comarcal, celebrat el passat mes de maig, va aprovar per unanimitat una moció en aquest sentit. Per veure el text de la moció, Cliqueu aquí
.
A la visita del dissabte 12 de juny van assistir-hi els diputats al Congrés: Manuel Mas (PSC), Josep Sánchez LLibre (CiU), Joan Puig i Rosa Bonàs (ERC); i els diputats al Parlament de Catalunya: Ramon Camp (CiU), Consol Prados (PSC), Teresa Aragonés (ERC) i Joan López (PP).
L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 localitats arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar.
En aquest context, una de les línies de sensibilització que havia engegat el Consell Comarcal i que va quedar en suspens arran de la pandèmia és el de la sensibilització de les noves generacions a partir de xerrades als centres docents de la comarca. Ara s’ha recuperat aquesta iniciativa que havia rebut molt bona valoració per part dels centres que l’havien sol·licitat.
Les xerrades adreçades als cursos de batxillerat s’imparteixen fomentant la participació de l’alumnat, les seves reflexions individuals i el debat grupal sobre el canvi climàtic, les seves causes, les evidències que tenim avui dia d’aquest fenòmen, els seus efectes a la nostra comarca i què hi podem fer. Finalment, es faciliten eines per poder calcular la petjada de carboni de cadascú i del conjunt del grup.
Els centres docents que hi estiguin interessats poden sol·licitar aquestes xerrades enviant al Consell Comarcal del Maresme AQUEST FORMULARI.
L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme lliurada per la Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Maresme identifica les principals vulnerabilitats de la comarca i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030. La finalitat és acomplir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.
Les darreres projecccions climàtiques elaborades el 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya mostren un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista en projeccions anteriors que, en el cas del Maresme, oscil·len entre un augment de l’1,5ºC i els 2.5ºC el 2050. Apunten, a més, a un increment de més de 10 dies de les anomenades nits tòrrides (aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25ºC) amb l’impacte negatiu que aquesta situació té sobre la salut.
Pel que fa a la projecció de precipitacions, el conjunt de la comarca té un comportament diferenciat. La zona sud segueix la tendència general a Catalunya d’una disminució general de la precipitació mitjana anual al voltant del 10%. A l’Alt Maresme, en canvi, s’eixampla la forquilla abarcant des d’una disminució de les precipitacions del 10% a un increment del 5%. El que queda clar és que les precipitacions cada vegada seran més intenses provocant riuades i destrosses.
Partint d’aquestes projeccions, el Pla avalua el grau de vulnerabilitat de la comarca i planteja un conjunt d’accions fins a 2030 per millorar la resiliència del territori destacant que no dur a terme una actuació planificada representa uns costos associats de més de 5.400 milions d’euros en el conjunt del Maresme.
En aquest marc, es plantegen tota una sèrie d’accions per aconseguir que el Maresme aconsegueixi i, fins i tot superi els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.
Reducció de les emissions del Maresme
El 70% de l’energia consumida al Maresme és d’origen fòssil, el 25% nuclear i només un 5% renovable. De fet, ens trobem entre les 3 comarques de la província amb menys producció renovable local. En aquest marc es plantegen tota una sèrie d’acions per aconseguir que el Maresme compleixi i, fins i tot superi, els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica.
Per aconseguir-ho es marquen 4 línies estratègiques:
1.- Generació d’energia renovable local per reduir les emissions de l’edificació en global i possibilitar una transició de la mobilitat sostenible verda.
2.- Eficiència energètica en edificis per tal de reduir les emissions de l’edificació i el consum d’energia final, atenent a les possibles mesures de rehabilitació energètica.
3.- Mobilitat sostenible i desmaterialitzada que permeti reduir el consum energètic i les emissions associades al volum del transport que ocupen gairebé el 50% de les emissions de la comarca.
4.- Gestió de la transició energètica
Els objectius són aconseguir el 2030 una reducció del 67% de les emissions (la UE marca un 55%); un 33% de reducció de l’energia final total respecte 2018 (la UE estableix un 32%); un 38% d’energia renovable en el total d’energia final (l’objectiu de la UE és el 32,5%); un 64% d’energia renovable en el consum d’energia elèctrica i un grau d’autoabastiment d’energia renovable del 25%.
Les vulnerabilitats del Maresme
Grau de vulnerabilitat del Maresme i accions – Pla d’adaptació al canvi climàtic del Maresme
L’anàlisi de les vulnerabilitats específiques del Maresme es gradua en baix, mitjà i alt el risc i estableix els objectius a 9 anys vista per reduir l’impacte actual. En aquests moments destaca l’elevat risc que per al territori tindran les sequeres i la disponibilitat d’aigua (per consum, però també per l’agricultura i el verd urbà), els efectes sobre els boscos (amb plagues per l’arbrat i risc d’incendis), les tempestes i pluges torrencials (amb inundacions i riuades) i la pujada del nivell del mar (desaparició de platges, afectació a serveis bàsics i impacte sobre el sector turístic).
El Pla estableix 8 eixos d’acció a escala comarcal i municipal:
1.- Governança per a l’adaptació i la resiliència. Promou l’actuació coordinada per part de les administracions implicades en l’adaptació al canvi climàtic, els agents econòmics, socials i les institucions de recerca. Inclou el seguiment de l’evolució dels efectes del canvi climàtic a la comarca, la presa de dicisions amb base experta i la prevenció del risc.
2.- Gestió integrada del cicle de l’aigua. Aquest eix aglutina l’actuació per reduir la dependència dels recursos hídrics disponibles actualment, a través del consum eficient, la disponibilitat de fonts alternatives i la reducció del risc de les infraestructures
3.- Gestió forestal sostenible. Impulsa accions a escala comarcal que permetin incrementar el valor dels boscos del Maresme per millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal sostenible i preservar els valors econsistèmics que proveeixen
4.- Reducció de la incidència d’inundacions i rierades. L’actuació coordinada entre administracions ha de reduir els danys dels episodis de rierades i preservar i recuperar els valors naturals dels espais associats a rieres i torrents
5.- Conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. Planifica actuacions per reduir la pèrdua de superfície de les platges i posa en valor els projectes de naturalització de platges i passejos en espais d’oportunitat
6.- Preservació de la biodiversitat. Preservació dels espais naturals existents a la comarca, fent compatible la seva protecció amb la convivència amb activitats econòmiques i socials
7.- Preservació del sòl agrícola i dinamització d’espais agraris. S’impulsa l’adaptació dels espais de la comarca als efectes del canvi climàtic, suport al desenvolupament de l’activitat i posada en valor dels productes de la comarca
8.- Suport a un model turístic resilient i responsable. Es promou un model turístic que posi en valor estratègies empresarials ambientalment sostenibles.
Les línies generals del Pla es van presentar als ajuntaments del Maresme el passat 3 de desembre.
El Consell Comarcal del Maresme està assessorant aquells municipis de la comarca que han expressat la seva voluntat d’implantar una ordenança d’estalvi d’aigua com a mesura per fer front a futurs nivells d’excepcionalitat en la gestió de l’aigua. Per avançar en aquesta matèria, representants municipals han visitat Sant Cugat on l’ordenança funciona des de 2001.
La iniciativa d’implantar en el territori l’ordenança d’estalvi d’aigua va sorgir en la Taula de Sequera, impulsada pel Consell Comarcal del Maresme amb l’objectiu d’establir criteris comuns per donar una resposta unitària als problemes que es deriven de l’aplicació del decret de sequera. 16 municipis de la comarca hi formen part: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Malgrat de Mar, Òrrius, Santa Susanna, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià i Vilassar de Mar.
L’ordenança d’estalvi d’aigua fixa uns criteris mínims que han de tenir els edificis de nova construcció i aquells que han de tenir una important rehabilitació i que, a tall de resum, se centra en els següents punts:
1.- Instal·lació d’airejadors a les aixetes i dutxes
-2.- Col.locació de reguladors de pressió d’aigua d’entrada
-3.- Ús de reutilitzadors de l’aigua sobrant de piscines
-4.- Utilització de captadors d’aigua de pluja
-5.- Ús de recirculadors de l’aigua de dutxes i banyeres
-6.- Cisternes dels vaters
-7.- Aprofitament d’aigües subterrànies
-8.- L’estalvi d’aigua en jardins.
Per veure “in situ” els efectes de l’aplicació de l’ordenança d’estalvi d’aigua, polítics i tècnics del CCM i dels ajuntaments de Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Argentona, Malgrat de Mar i El Masnou han realitzat una visita guiada a diferents intal·lacions de Sant Cugat del Vallès.
{+} {+}
El Maresme, una comarca que té una massa forestal que abasta el 55% del total de la seva superfície, ha patit entre l’1 de gener i el 15 de setembre de 2003 un total de 14 incendis que han devastat 238,628 hectàrees forestals. Una xifra que en els darrers 30 anys només ha estat superada per la superfície cremada el 1994 (555 hectàrees), el 1984 (1083 Ha), el 1979 (363 Ha) i el 1973 (441 Ha).
L’incendi més important ha estat el que va afectar els municipis de Tordera i Maçanet el passat 13 d’agost. Les flames van cremar un total de 933 hectàrees, 210 de les quals són del Maresme. També és destacable el foc que es va produir a Can Nogueres de Mayans (Dosrius) que va cremar 11 Ha. i el de Mas Salvador (Calella) que va afectar 3,9 hectàrees.
L’increment de la superfície cremada ha estat propiciada per les temperatures tan elevades que hem patit aquest estiu, amb temperatures mitjanes que han arribat a superar en 4 graus els valors normals per a l’època. A més, també ha estat un dels estius més secs dels darrers anys amb precipitacions molt poc destacables. Segons dades facilitades pel Servei de Meteorologia del Consell Comarcal, la precipitació al Maresme Sud durant els mesos de juny, juliol i agost ha estat de només 50 litres per metre quadrat davant els 304 que es van registrar l’any 2002. Pel que fa al Maresme Nord, la precipitació registrada ha estat de 57 litres/m2 davant els 185 de l’estiu passat.
A banda dels grans incendis, durant aquest any també s’han detectat 34 conats que no van arribar a incendis forestals gràcies a la ràpida intervenció dels cossos de prevenció i extinció. A més a més, les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i els guardes de la Diputació han detectat 460 actuacions de risc, com ara infraccions de la normativa de prevenció d’incendis forestals
, abocaments de residus i d’altres.
Les ADF’s del Maresme
En total al Maresme hi ha 12 ADF que actuen en 27 municipis de la comarca (tots menys Premià de Mar, El Masnou i Montgat) i en 7 municipis del Vallès Oriental. El territori que cobreixen és de 27.600 hectàrees forestals.
El Consell Comarcal del Maresme ha donat suport a les Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme a través de la Federació de les ADF del Maresme, que aplega totes les agrupacions de defensa forestal de la comarca. La federació ha permés millorar la coordinació, les comunicacions i l’equipament del personal voluntari i la millora de la seva eficàcia. Complementàriament el Consell Comarcal del Maresme participa en les ADF des de 1999 a través d’un enginyer de forests que s’encarrega de la direcció tècnica de la Federació de les ADF del Maresme.
Aquest any, les ADF han disposat dels següents efectius:
ADF Vilassar de Dalt {]}./ARXIUS/2008/fotos/adf2_.jpg{]}
14 voluntaris
1 vehicle autobomba
1 vehicle tot terreny
1 cuba d’extinció
ADF La Conreria
66 voluntaris
1 vehicle autobomba
2 vehicles tot terreny
ADF Serralada de Montalt
38 voluntaris
1 vehicle autobomba
1 cuba d’extinció
ADF voluntaris
5 voluntaris
ADF Alt Maresme
56 voluntaris {]}./ARXIUS/2008/fotos/adf1.gif{]}
2 vehicles autobomba
4 tot terrenys
1 cuba d’extinció
ADF Burriac
24 voluntaris
1 vehicle autobomba
ADF Serra de Marina
108 voluntaris
2 vehicles autobombas
1 vehicle tot terreny
ADF Teià
25 voluntaris
1 vehicle autobomba
1 vehicle tot terreny
1 cuba d’extinció
ADF Premià de Dalt
17 voluntaris
1 vehicle autobomba
ADF Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta
6 voluntaris
1 vehicle autobomba
ADF Canet de MarADF Tordera
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.