Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El Consell Comarcal comença a Mataró la campanya per frenar la propagació del mosquit tigre

 
El Consell Comarcal del Maresme, en conveni amb l’Ajuntament, ha començat el tractament dels embornals sifònics de Mataró per evitar la proliferació del mosquit tigre aquest estiu. El CCM ha ofert als municipis, per quart any consecutiu, mancomunar i coordinar accions per dificultar l’expansió d’aquest insecte que tants problemes provoca entre la població els mesos de més calor. El Conseller Delegat de Medi Ambient, Antoni Valls, ha visitat avui un dels llocs de la ciutat on s’està actuant.

Les accions que realitza el Consell Comarcal consisteixen en l’aplicació de larvicida que, com el seu nom indica, actua sobre les larves impedint la seva eclosió. Aquest larvicida s’aplica als embornals sifònics (aquells que retenen aigua i que, per les seves característiques, són uns dels llocs triats pels mosquits tigre per a la posta d’ous. L’aigua retinguda facilita el creixement de les larves).

Els treballs han començat per Mataró i a principis del mes de juny es continuarà pels municipis del Maresme que ho sol·licitin. A cada municipi es faran 3 aplicacions per assegurar l’eficàcia del tractament.

La lluita contra el mosquit tigre és cosa de TOTS
Tot i les actuacions que s’estan realitzant a l’espai públic, el Consell Comarcal recorda que per aconseguir frenar l’expansió del mosquit tigre cal la col·laboració ciutadana.

Dins els espais privats hem de buscar tots els petits punts de possible acumulació d’aigua i hem de tenir cura perquè aquesta no estigui acumulada més enllà de 5 dies. Ho podrem fer seguint aquests senzills consells:

  • Posar, sempre que sigui possible, sota cobert tots els petits recipients per evitar que s’omplin d’aigua de pluja.
  • Buidar dos cops per setmana tots els recipients que estiguin a l’aire lliure i que tinguin aigua.

Podeu veure els llocs més habituals de posta d’ous dels mosquits tigres, CLICANT AQUÍ

Jornada: Maresme i Canvi Climàtic. Arriba el moment d’actuar

 













PROGRAMA:














































































































9:00hACREDITACIONS
9:15h

BENVINGUDA



a càrrec del President del Consell Comarcal del Maresme, Josep Triadó, i del regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Àngel Vadell




9:30h

CANVI CLIMÀTIC: DE LES DADES A LES CONSEQÜÊNCIES




  • Javier Martín Vide, expert en climatologia i coordinador del Tercer Informe de Canvi Climàtic a Catalunya




10:15h

RESILIÈNCIA I SOSTENIBILITAT EN UN MÓN FINIT




  • Lorenzo Chelleri, director de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre Resiliència Urbana (URNet) i Professor a la UIC




10:45h

PAESC I LLEI CATALANA DE CANVI CLIMÀTIC




  • Ramon Ravella (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona)

  • Gabriel Borràs, responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic




11.30h

PAUSA-CAFÈ




11.50h

EL MARESME, UNA COMARCA MOLT VULNERABLE FRONT EL CANVI CLIMÀTIC




  • Jordi Vayreda, investigador del CREAF i expert en pertorbacions sobre els boscos

  • Josep Mas-Pla, professor de recerca de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua

  • Francesc Giró, director de Planificació estratègica de l’ARC

  • V. García, professor agregat del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC




13.10h

EXPERIÈNCIA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC. ACTUANT DES DEL MUNICIPI




  • Josep Subirana, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Avià

  • Annelies Broekman, investigadora del CREAF i directora del projecte ISAAC




13.40H

TAULA RODONA AMB TOTS ELS PONENTS




14:00h

CLOENDA















 























___________________________________________________________________________________________________
ORGANITZA:COL.LABORA:
 
 
 

El Servei de Control Ambiental del CCM elabora els mapes de capacitat acústica d’Alella i Premià de Dalt

 


Dos ajuntaments de la comarca, Premià de Dalt i Alella, han confiat al Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme l’elaboració dels mapes de capactiat acústica del seu municipi. Aquests mapes són un instrument de cabal importància perquè, a partir d’una prospecció del territori, detecten els problemes i fan les propostes adients de millora. A més, la legislació vigent obliga a tots els ajuntaments a tenir aprovats els seus mapes de capacitat acústica. El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme va entrar en funcionament a mitjans de 2005 amb l’objectiu de col·laborar amb els ajuntaments de la comarca en la millora de la qualitat mediambiental i en el compliment de la legislació. amb l’objectiu d’ajudar els municipis de la comarca a millorar la seva, de recent creació, té com a fita el seguiment de totes aquelles instal.lacions industrials que per la seva situació geogràfica o per la seva tipologia són susceptibles de provocar episodis de contaminació acústica i/o atmosférica. Per realitzar les preceptives medicions, el servei s’ha dotat de la millor tecnologia que existeix actualment al mercat.

Consells de protecció civil davant les ventades





























CONSELLS DAVANT EPISODIS DE VENTADES
SI SOU A CASA


  • Tanqueu i assegureu les portes, finestres i tendals. Cal abaixar completament les persianes i, si són de cordó, subjectar-les adequadament.

  • Eviteu deixar testos o d’altres objectes no estàtics a les façanes i terrasses i recolliu la roba dels estenedors per evitar que el vent els pugui fer caure al carrer i provocar un accident.


SI SOU A L’EXTERIOR


  • Vigileu amb el mobiliari urbà, l’enllumenat dels carrers, les motos i els cotxes aparcats, les grues, els contenidors de brossa, l’arbrat i tot allò que el vent pugui fer caure.

  • No pugeu a llocsa alts i exposats al vent, com ara les bastides o altres construccions.

  • Eviteu els parcs, els jardins i les zones boscoses. Si sou a una zona arbrada, vigileu amb els arbres que puguin caure i eviteu totes les activitats amb foc. Tingueu en compte també la proximitat dels arbres als edificis. El vent els podria fer caure a sobre d’aquests.


SI HEU DE VIATJAR


  • Consultu les prediccions del temps i l’estat de les carreteres. Si es preveuen vents forts, eviteu desplaçar-vos per carretera.

  • Si és imprescindible desplaçar-vos, tingueu molta precaució perquè us podeu trobar obstacles a la via. Cal alentir la marxa, ser prudents en els avançaments i mantenir les distàncies laterals adequades amb els altres vehicles.

  • Si conduïu vehicles de grans dimensions o amb remolc, extremeu les precaucions perquè teniu més risc de sortir-vos de la via o bolcar.


SI FEU UNA ACTIVITAT DE LLEURE


  • Aneu amb compte al practicar esports a l’aire lliure.

  • En l’esquí, tingueu en compte que els remuntadors poden veure’s afectats pel vent.

  • Al mar, no navegueu i vigileu amb els amarratges de les embarcacions. No passegeu per les esculleres o espigons o zones properes al mar.

  • A la muntanya, extremeu les precaucions i no us apropeu ni passegeu pels penya-segats. Tingueu en compte que el vent pot arrossegar objectes voluminosos (per exemple, pedres per un pendent pronunciat), així com afavorir l’acumulació de neu amb el consegüent augment del perill d’allaus.





  •  RECORDEU:


    EN CAS D’EMERGÈNCIA, TRUQUEU IMMEDIATAMENT AL 112 i doneu-los la màxima informació.




Plantada popular d’arbres a Òrrius

diumenge, 10 de febrer a partir de les 10.00h


L’Ajuntament d’Òrrius, el Consell Comarcal del Maresme, l’Agrupació de Defensa Forestal Òrrius i la Federació ADF Maresme, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, han organitzat per al diumenge, 10 de febrer, una plantada popular d’arbres a Òrrius. Concretament, aquesta activitat es durà a terme a la riera de Riudemeia, entre la Font de Sant Eloi i l’Escola Francesc Macià.


La plantada popular d’arbres es previst que comenci cap a les 10.00h. En total es plantaran 40 freixes i 40 verns, arbres autòctons de ribera. Tot seguit es farà un esmorzar i una sortida de natura per la riera, que anirà guiada pel tècnic naturalista del Consell Comarcal del Maresme Oriol Bassa.

90 persones participaran a la jornada tècnica sobre la gestió integral de les rieres del Maresme que se celebrarà el proper divendres

 


La demanda ha superat l’oferta i s’ha hagut de tancar, abans de termini, la inscripció a la jornada tècnica sobre la gestió integral de les rieres del Maresme que se celebrarà divendres, 4 de juny, a Can Lleonart d’Alella. En total hi assistiran 90 persones, la major part de les quals són tècnics municipals i responsables de la secció de medi ambient dels Mossos d’Esquadra. La jornada, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme, ha comptat amb la col.laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Ajuntament d’Alella, la Federació de les ADF del Maresme i Naturalea Conservació. El Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del CCM, Josep Jo, i el regidor de Sostenibilitat i Infraestructures de l’Ajuntament d’Alella, Àlex Asensio, seran els encarregats d’inaugurar la jornada.


LA GESTIÓ INTEGRAL DE LES RIERES AL MARESME Fonaments hidrogeològics, naturals i legals. Ordenació de rieres. Tècniques de manteniment i restauració sostenibles {n}Can Lleonart, Alella Divendres, 4 de juny de 2004{n} Programa 9.30h. Presentació de les jornades a càrrec de Josep Jo i Munné, Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat del consell comarcal del Maresme, i d’Alex Asensio i Ferrer, regidor de Sostenibilitat i Infraestructures de l’Ajuntament d’Alella. 9.45h. la 1era conferència Fonaments hidrogeològics de les rieres al Maresme, a càrrec del Sr. Josep Gutiérrez Camarós, Llicenciat en Geologia
10.15h. Les rieres al Maresme. Medi natural i ecosistemes, a càrrec del Sr. Francesc Sabater, Doctor en Biologia. Departament d´Ecologia. UB.
11.00h. Les rieres. Marc legal. Competències municipals i de la Generalitat de Catalunya, fonts de finançament, a càrrec del Sr. Xavier Latorre, cap de la unitat territorial Tordera-Besòs de l´Agència Catalana de l´Aigua.
11.45h Café
12.15h. La Directiva Marc de l’Aigua i les rieres litorals, anàlisi del seu estat ecològic, a càrrec del Sr. Antoni Munné, Llicenciat en biologia, Àrea de Planificació de l´Agència Catalana de l´Aigua.
13.00h. Restauració de rieres. Tècniques de bioenginyeria. Solucions i problemes, a càrrec del Sr. Albert Sorolla, Biòleg, Naturalea Conservació
13.45h. Dinar
16.00h. Manteniment de rieres. Desbrossades selectives, neteja de residus. Solucions i problemes. Visita de camp d´actuacions de manteniment i restauració de rieres realitzades pel Consell Comarcal del Maresme i finançades per l´Agència Catalana de l´Aigua, amb aplicació de tècniques de bioenginyeria i tradicionals, a càrrec del Sr. Oriol Bassa, Enginyer de Forests, Àrea de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Maresme, Federació ADF Maresme
18.00h Finalització de les jornades Altres dades d´interès {.d}La jornada va adreçada a tècnics municipals responsables de la gestió de rieres (enginyers, arquitectes, tècnics de medi ambient, tècnics de serveis i manteniment) a regidors d´urbanisme, medi ambient i serveis i a professionals del sector.{.d} Col·labora: -Agència Catalana de l´Aigua -Ajuntament d´Alella -Federació de les ADF del Maresme -Naturalea Conservació

El Consell Comarcal ofereix als ajuntaments del Maresme aigua regenerada per a la neteja de carrers i reg de parcs i jardins

Avui s’ha inaugurat la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha inaugurat oficialment la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’EDAR de Mataró. Aquesta instal·lació, que va entrar en funcionament el passat mes de juliol, fa un tractament de l’aigua ja depurada (anomenat terciari). L’aigua resultant no és apta per a consum domèstic, però sí compleix tots els requisits per a altres usos com els industrials, agrícoles, neteja viària, reg de parcs i jardins o la regeneració d’aqüífers.

Tot i que la planta es troba encara en període de proves, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ja ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permís per poder subministrar aigua regenerada als ajuntaments alleugint d’aquesta manera la situació de sequera que patim.

Les analítiques són positives i mostren que l’aigua resultant és d’excel·lent qualitat i compleix tots els requisits sanitaris per a la seva utilització, fins i tot en sectors que requereixen un nivell més alt de puresa com el sector agrari. Es calcula que diariament es podrien subministrar uns 50m3 d’aigua regenerada. Una quantitat, però, insuficient per cobrir les necessitats. És per això que el Consell Comarcal també ha demanat permís a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments l’aigua de la resta d’EDAR’s del Maresme que ja apliquen un tractament addicional a l’aigua depurada i que la fa apta per a reg de parcs i jardins i neteja viària. De fet, actualment aquesta aigua ja s’està utilitzant per cobrir part de les necessitats de funcionament de les pròpies depuradores.

El Consell Comarcal del Maresme està en disposició de subministrar -en el moment que l’ACA ho permeti- un volum d’aigua diari similar al consum d’un municipi de 1.200 habitants i iniciar els treballs necessaris per ampliar aquesta quantiat.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduïr dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort Subiranas, també ha assegurat que la regeneració d’aigua “és un eix estratègic de país que posa en valor la feina que fem les administracions per aprofitar tota l’aigua que tenim. Aquesta planta ha de servir per experimentar quin tipus d’aigua volem pels usos que decidim tenir per aquesta aigua regenerada“.

La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró és una instal·lació cofinançada entre l’ACA i el Consell Comarcal del Maresme. El seu cost ha estat de 341.452 euros (iva inclòs). S’ha instal·lat a la depuradora de Mataró perquè és l’EDAR maresmenca que tracta més volum d’aigua residual (25.000m3 al dia). Dona servei als municipis de Mataró, Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt que sumen una població de 192.000 habitants.

El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells. En el primer se li aplica un sistema de fintració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua és conduïda fins a un sistema d’ultrafiltració que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors a 1 NTU, així com els principals paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que pemet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.

La planta pilot de regeneració d’aigua, que es va començar a projectar el desembre de 2022, està impulsada pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operada per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR. Utilitza tecnologies innovadores i sostenibles així com criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn. El seu model podria replicar-se en les depuradores situades en altres municipis del territori.

De fet, el president del Consell Comarcal ja ha avançat que “un objectiu prioritari és replicar aquest model de regeneració d’aigua a les depuradores del Maresme Nord per poder recarregar l’aqüífer de la Tordera que alimenta tant als muncipis del nord de la comarca com de la Selva sud“, un aqüífer que està sobreexplotat, “un bé preuat que hem de protegir de la intrussió de salinització ja que, a més de ser el recurs hídric per a consum domèstic, sosté també l’economia dels municipis a nivell industrial, agrícola o turístic“.

En aquesta línia, el conseller Mascort ha afegit que “En el total d’estacions d’aigua regenerada que estan planificades en el Maresme podriem arribar a recuperar 20Hm3 d’aigua”

Diferents alcaldies, conjuntament amb el director de l’ACA Samuel Reyes, el delegat del Govern a Barcelona Joan Borràs, i càrrecs electes comarcals han asssitit avui a l’acte d’inauguració oficial.

L’aigua al Maresme

El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

És per això que el Consell Comarcal està implementant un servei integral que contempla totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs la redacció d’un Pla director que contemplarà, entre d’altres, la regeneració de l’aqüífer de la Tordera i l’extensió de la regeneració a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.

Abastament en alta

El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Els municipis del Maresme centre i sud reben l’aigua del Ter-Llobregat.

Sanejament en alta

La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Abastament i sanejament en baixa

El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població.

1.620 alumnes han seguit les xerrades sobre canvi climàtic impartides pel Consell Comarcal del Maresme

Finalitza el curs escolar i, amb ell, el cicle de xerrades sobre el canvi climàtic i la vulnerabilitat del Maresme que ha ofert el Consell Comarcal amb l’objectiu de sensibilitzar l’alumnat sobre la realitat climàtica i els canvis que podem introduir en el nostre dia a dia per tal de mitiga i adaptar-nos a la nova realitat.

En total s’han fet més de 50 xerrades a una vintena d’instituts de 13 municipis maresmencs (Argentona, Cabrils, Dosrius, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) arribant a 1.620 alumnes de 4t d’ESO i batxillerat. L’edat dels participants se situa entre els 15 i els 18 anys, una etapa òptima per forjar un criteri propi i una visió més profunda dels conceptes. Així mateix, els i les adolescents es consciencien del que significa implicar-se en el seu municipi i esdevenir agents actius en la lluita contra el canvi climàtic des d’una escala local.

A les sessions, que han tingut una durada d’una hora i mitja, s’ha parlat de l’efecte hivernacle, del canvi climàtic a nivell global i a escala local i de les actuacions a emprendre per frenar l’escalfament global. La dinàmica ha estat força participativa promovent el debat i contrastant diferents punts de vista.

Els instituts on s’han impartit les xerrades han valorat amb un 4,3 sobre 5 aquesta activitat i el 100% han expressat la seva voluntat de tornar-la a demanar el curs vinent. De fet, tots els centres que van participar el curs 2021-2022 han repetit experiència i 7 instituts han participat per primera vegada.

Des del Consell Comarcal del Maresme també es fa una valoració positiva tota vegada que els centres docents i l’alumnat cada vegada esta estan més sensiblitzats i s’impliquen més en la preservació del medi natural i en el foment de pràctiques que ajudin a reduir la nostra emprenta ecològica.

El Consell Comarcal del Maresme du a terme aquesta activitat amb el suport de SIMMAR.

Actualització de convenis amb els ajuntaments d’Arenys de Mar, Cabrils i Palafolls relacionats amb la recollida de residus

El Ple extraordinari celebrat dijous va aprovar diferents convenis relacionats amb el servei de recollida de residus que ofereix el Consell Comarcal als ajuntaments del Maresme.

En concret es va aprovar un conveni transitori amb l’ajuntament d’Arenys de Mar perquè el Consell Comarcal continuï prestant el servei de recollida i transport de residus al municipi fins que l’ajuntament faci la nova adjudicació del servei.

En el casos de Palafolls i Cabrils, s’han actualitzat els convenis signats entre el Consell Comarcal i cadascun d’aquests ajuntaments l’any 2018.

El Consell Comarcal presta el servei de recollida de residus i neteja viària i de platges en els municipis del Maresme que ho sol·liciten adequant els treballs a les característiques de cada població i a les demandes de cada ajuntament.

A banda de la recollida i transport de residus en els municipis d’Arenys de Mar, Cabrils i Palafolls, el Consell Comarcal també està realitzant actualment els següents serveis:

Residus:

  • Recollida d’envasos, paper i vidre a Pineda de Mar amb contenidors de càrrega lateral
  • Recollida porta a porta de totes les fraccions a Canet de Mar
  • Recollida de totes les fraccions amb contenidors de càrrega lateral a Sant Cebrià de Vallalta
  • Recollida de totes les fraccions amb contenidors de càrrega lateral a Dosrius
  • Recollida d’envasos, paper i vidre amb contenidors de càrrega superior a Sant Iscle de Vallalta
  • Recollida d’envasos, paper i vidre amb contenidors de càrrega superior a Òrrius
  • Recollida de paper-cartró a grans productors al Masnou

Neteja viària:

  • El servei es porta a terma a Canet de Mar i Dosrius. A Sant Cebrià de Vallalta es fa neteja manual i el desbrossat.

Neteja de platges

  • El servei es presta a Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres

Gestió de deixalleries

  • Deixalleries de Canet de Mar i de la Vallalta

Gestió de deixalleries mòbils:

  • Es gestionen les deixalleries mòbils d’Arenys de Mar, Sant Iscle i Dosrius

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme marca el full de ruta fins al 2030

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme lliurada per la Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Maresme identifica les principals vulnerabilitats de la comarca i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030. La finalitat és acomplir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen. 

Les darreres projecccions climàtiques elaborades el 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya mostren un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista en projeccions anteriors que, en el cas del Maresme, oscil·len entre un augment de l’1,5ºC i els 2.5ºC el 2050. Apunten, a més, a un increment de més de 10 dies de les anomenades nits tòrrides (aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25ºC) amb l’impacte negatiu que aquesta situació té sobre la salut.

Pel que fa a la projecció de precipitacions, el conjunt de la comarca té un comportament diferenciat. La zona sud segueix la tendència general a Catalunya d’una disminució general de la precipitació mitjana anual al voltant del 10%. A l’Alt Maresme, en canvi, s’eixampla la forquilla abarcant des d’una disminució de les precipitacions del 10% a un increment del 5%. El que queda clar és que les precipitacions cada vegada seran més intenses provocant riuades i destrosses.

Partint d’aquestes projeccions, el Pla avalua el grau de vulnerabilitat de la comarca i planteja un conjunt d’accions fins a 2030 per millorar la resiliència del territori destacant que no dur a terme una actuació planificada representa uns costos associats de més de 5.400 milions d’euros en el conjunt del Maresme.

En aquest marc, es plantegen tota una sèrie d’accions per aconseguir que el Maresme aconsegueixi i, fins i tot superi els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.

Reducció de les emissions del Maresme

El 70% de l’energia consumida al Maresme és d’origen fòssil, el 25% nuclear i només un 5% renovable. De fet, ens trobem entre les 3 comarques de la província amb menys producció renovable local. En aquest marc es plantegen tota una sèrie d’acions per aconseguir que el Maresme compleixi i, fins i tot superi, els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica.

Per aconseguir-ho es marquen 4 línies estratègiques:

1.- Generació d’energia renovable local per reduir les emissions de l’edificació en global i possibilitar una transició de la mobilitat sostenible verda.

2.- Eficiència energètica en edificis per tal de reduir les emissions de l’edificació i el consum d’energia final, atenent a les possibles mesures de rehabilitació energètica.

3.- Mobilitat sostenible i desmaterialitzada que permeti reduir el consum energètic i les emissions associades al volum del transport que ocupen gairebé el 50% de les emissions de la comarca.

4.- Gestió de la transició energètica

Els objectius són aconseguir el 2030 una reducció del 67% de les emissions (la UE marca un 55%); un 33% de reducció de l’energia final total respecte 2018 (la UE estableix un 32%); un 38% d’energia renovable en el total d’energia final (l’objectiu de la UE és el 32,5%); un 64% d’energia renovable en el consum d’energia elèctrica i un grau d’autoabastiment d’energia renovable del 25%.

Les vulnerabilitats del Maresme

Grau de vulnerabilitat del Maresme i accions – Pla d’adaptació al canvi climàtic del Maresme

L’anàlisi de les vulnerabilitats específiques del Maresme es gradua en baix, mitjà i alt el risc i estableix els objectius a 9 anys vista per reduir l’impacte actual. En aquests moments destaca l’elevat risc que per al territori tindran les sequeres i la disponibilitat d’aigua (per consum, però també per l’agricultura i el verd urbà), els efectes sobre els boscos (amb plagues per l’arbrat i risc d’incendis), les tempestes i pluges torrencials (amb inundacions i riuades) i la pujada del nivell del mar (desaparició de platges, afectació a serveis bàsics i impacte sobre el sector turístic).

El Pla estableix 8 eixos d’acció a escala comarcal i municipal:

1.- Governança per a l’adaptació i la resiliència. Promou l’actuació coordinada per part de les administracions implicades en l’adaptació al canvi climàtic, els agents econòmics, socials i les institucions de recerca. Inclou el seguiment de l’evolució dels efectes del canvi climàtic a la comarca, la presa de dicisions amb base experta i la prevenció del risc.

2.- Gestió integrada del cicle de l’aigua. Aquest eix aglutina l’actuació per reduir la dependència dels recursos hídrics disponibles actualment, a través del consum eficient, la disponibilitat de fonts alternatives i la reducció del risc de les infraestructures

3.- Gestió forestal sostenible. Impulsa accions a escala comarcal que permetin incrementar el valor dels boscos del Maresme per millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal sostenible i preservar els valors econsistèmics que proveeixen

4.- Reducció de la incidència d’inundacions i rierades. L’actuació coordinada entre administracions ha de reduir els danys dels episodis de rierades i preservar i recuperar els valors naturals dels espais associats a rieres i torrents

5.- Conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. Planifica actuacions per reduir la pèrdua de superfície de les platges i posa en valor els projectes de naturalització de platges i passejos en espais d’oportunitat

6.- Preservació de la biodiversitat. Preservació dels espais naturals existents a la comarca, fent compatible la seva protecció amb la convivència amb activitats econòmiques i socials

7.- Preservació del sòl agrícola i dinamització d’espais agraris. S’impulsa l’adaptació dels espais de la comarca als efectes del canvi climàtic, suport al desenvolupament de l’activitat i posada en valor dels productes de la comarca

8.- Suport a un model turístic resilient i responsable. Es promou un model turístic que posi en valor estratègies empresarials ambientalment sostenibles.

Les línies generals del Pla es van presentar als ajuntaments del Maresme el passat 3 de desembre.