Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Xerrada-tertúlia: Platges de Mataró (I) – Què en quedarà d’aquí uns anys? 

Una de les conseqüències més clares de l’escalfament de la Terra és la pujada del nivell del mar. Municipis a primera línia de costa, com Mataró, es veuran directament afectats.

En aquesta sessió, a partir d’aportacions d’expertes, es posarà sobre la taula el futur d’infraestructures com el Passeig Marítim o la línia de tren, demantenir la sorra a la platja i dels necessaris canvis en el dia a dia mataroní.

Intervindran Oriol Bassa i Joan Manel Riera

Organitza: CasaCapell, espai per a la sostenibilitat amb la col·laboració de Biblioteques de Mataró

Data: 27 de gener a les 19h

Lloc: Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró

Acord entre el Consell Comarcal i l’ajuntament de Pineda per reduir els sorolls de les instal·lacions de pretractament de l’EDAR del Maresme Nord

 
El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, i l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, han signat un conveni de col·laboració entre ambdues administracions que permetrà agilitzar les obres necessàries per reduir els sorolls que ocasiona el funcionament de la planta de pretractament de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Maresme Nord.

El pretractrament de l’EDAR de l’Alt Maresme es troba ubicat a la façana litoral de Pineda de Mar i des de la seva entrada en funcionament els veïns dels voltants han expressat les seves queixes per l’emissió de sorolls molestos. Tot i que les medicions realitzades han donat com a resultat que la instal·lació i el procés de pretractament compleixen la normativa acústica vigent, el Consell Comarcal i l’ajuntament de Pineda han cercat alternatives tècniques per evitar molèsties al veïnat.

L’acord signat avui entre el president del CCM, Miquel Àngel Martínez, i l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, faculta l’ajuntament de Pineda a avançar els diners necessaris per actuar en la font dels sorolls. Segons ha explicat Amor, sembla que l’actuació més ràpida i econòmica és l’aïllament acústic dels motors que impulsen el procés de pretractament.

El cost dels treballs pot oscil·lar entre els 8.000 i els 12.000 euros, una quantitat que avançarà l’ajuntament i que el Consell Comarcal, com a administració actuant, reclamarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

El president del Consell Comarcal ha destacat que la nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) és important perquè la seva posada en funcionament completa el mapa de sanejament de la comarca donant servei a una població de 150.000 habitants de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls.

Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es  dóna cobertura de depuració d’aigües residuals als 30 municipis del Maresme. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

El Consell Comarcal assessora l’ajuntament d’Alella en el programa de recuperació de l’arbrat viari malmès

Es calcula que un 60% de l’arbrat viari del Maresme necessitaria una actuació similar

 


L’ajuntament d’Alella ha endegat un programa de recuperació i millora de l’arbrat viari del municipi que es troba afectat del que s’anomena “mort parcial de branques principals i de tronc”. En aquesta situació, els arbres són molt vulnerables i poden caure amb facilitat, per exemple, davant d’una petita ràfega de vent, i posar en perill persones i béns.


La contaminació, l’estrès ambiental i l’aplicació d’esporgades intenses i períodiques poden provocar a l’arbrat viari una progressiva degradació que, si no s’agafa a temps, impedeix la recuperació de l’exemplar afectat. La mort parcial de branques principals i de tronc degenera en podridures importants i pèrdua de les condicions físiques i biològiques de l’arbre, com ara, la capacitat estructural d’aguantar tot l’arbre dret i comunicar les arrels i les fulles per a processar els nutrients. El procès de debilitament que s’origina en els exemplars afectats com a conseqüència de què es redueix en un 90% la capacitat de transportar nutrients, accelera el risc de trencament del tronc i de les branques i en condicions adverses (ràfegues de vent moderades, un accident…etc) podrien provocar la caiguda de l’arbre i afectar els transeunts o els béns que hi hagi al seu voltant (habitatges, cotxes, mobiliari urbà…etc). Podeu visualitzar tot aquest procès,  
Clicant aquí Per evitar aquestes situacions de perill, l’ajuntament d’Alella, amb l’assessorament tècnic i la direcció d’obra del Consell Comarcal del Maresme, ha endegat un programa de recuperació de l’arbrat viari. Inicialment ha intervingut sobre 18 exemplars de plàtans i negundos. Amb una anàlisi prèvia, s’han detectat els arbres en mal estat i s’ha procedit a descotonar-los intentant afectar el mínim possible els escossells, els paviments i els serveis municipals. En les properes setmanes es procedirà a reposar els arbres amb exemplars més adequats per a cada ubicació. Els serveis tècnics d’entorn urbà i medi natural del Consell Comarcal del Maresme consideren que aproximadament un 60% de l’arbrat viari dels municipis del Maresme es troba en condicions similars a les que han aconsellat a l’ajuntament d’Alella de fer una intervenció ràpida i acurada.

Jornada sobre els efectes de la crisi a la gestió dels riscos naturals des de l’administració local

La Vicepresidenta Primera del Consell Comarcal del Maresme, Marisa Ferreras, inaugurarà divendres la jornada tècnica en la qual es debatrà com està afectant la crisi a la gestió, per part de l’administració local, dels riscos naturals. Es parlarà, des del vessant tècnic, de diferents temes relacionats amb la prevenció i gestió del risc ambiental, especialment el manteniment de lleres i els incendis forestals. La cloenda serà a càrrec del Conseller Delegat de Medi Ambient del CCM, Antoni Valls
.

Podeu consultar el programa clicant sobre la imatge:

 

Data: 2014-05-09

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme

Finalitzen les obres de reparació de l’emissari submarí de Pineda de Mar

Es preveu que aquesta tarda finalitzi la reparació de la fuita d’aigües residuals que va patir l’emissari submarí de Pineda de Mar i, tot i que continuaran els treballs, els vessaments al mar quedaran completament aturats.

L’avaria, que es va detectar el passat divendres, ha estat provocada pel desllorigament i desplaçament dels tubs de l’emissari per l’efecte dels corrents i de les onades. Els treballs de reparació han estat realitzats en un temps rècord tenint en compte la magnitud de les obres que s’hi han hagut de realitzar i les condicions meteorològiques.


Per tornar a la normalitat s’ha hagut de fer una rassa submarina i tornar a recol.locar el tub en el seu lloc ajustant-ne les juntes.

Tot i aquesta reparació urgent, els tècnics del Consell Comarcal del Maresme asseguren que després de la temporada estiuenca caldrà fer una nova intervenció sobre el col.lector per tal d’adequar-lo definitivament a la seva utilització com a emissari submarí de la nova Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Pineda.

Les ADF es preparen per a la campanya de prevenció d’incendis forestals

 


Les previsions indiquen que aquest estiu el risc d’incendi forestal serà extrem com a conseqüència de la quantitat de llenya que hi ha als boscos. Davant d’aquests indicis, la Federació d’ADF del Maresme dedicarà el campus d’aquest any a millorar l’operativitat, l’eficàcia i l’eficiència en situacions extremes.


El Campus ADF 2010, que se celebrarà demà, dissabte 8 de maig a Cabrera de Mar comptarà amb l’assistència dels 50 caps operatius i caps de colla de la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme. Entre les 10.00h i les 14.00h treballaran els protocols d’intervenció i l’organització dels Cossos d’emergència davant situacions extremes com les que s’apunten per aquest estiu arrel de la quantitat de combustible (llenya) que hi ha acumulada als boscos. Al campus també assitiran representats dels Bombers, dels Agents Rurals i Unitats de Medi Ambient dels Mossos. El Campus, que es celebrarà a la Sala d’Actes de l’ajuntament de Cabrera, ha estat organitzat per la Federació d’ADF del Maresme i compta amb el suport del Consell Comarcal, l’ajuntament de Cabrera de Mar i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. PROGRAMA 9.30h.- Arribada 10.00h.- Operativitat i emergència, ADF Com actuar davant l’emergència d’un incendi forestal: Preparació de l’emergència
-Com s’endega d’actuació
-Qui coordina els mitjans ADF
-Com ens coordinem amb els altres cossos de l’emergència i amb els bombers
-Com es demanen més recursos humans, materials i aigua
-Com accedir a una emergència
-Com funciona la xarxa de comunicacions a l’emergència
-Què són el CCA, el Punt de Trànsit… 11.00h.- Cafè 11.30h.- Organització dels Cossos a l’emergència 1. Mossos, a càrrec del Cap de la Unitat de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra
-2.- Agents Rurals, a càrrec de Jaume Bosch, Cap d’Agents Rurals del Maresme
-3.- Bombers, a càrrec de Jesús Acebedo, Cap de l’ABE de Bombers del Maresme 13.00h.- Simulacre de despatx Coordinació pràctica intraADF-Bombers-Mossos-Agents Rurals. Hi participaran els Caps de Colla, Caps Operatius, Caps d’Intervenció i Coordinació Comarcal. 14.00h.- Final del Campus.

El Consell Comarcal posa sobre la taula la necessitat d’una estratègia conjunta de protecció del litoral

El Consell Comarcal recupera el lideratge i promou una Taula interadministrativa per marcar una línia d’acció conjunta en la protecció del litoral maresmenc. La proposta presentada avui al Consell d’Alcaldies ha estat acceptada i en les properes setmanes es constituirà aquest foro de debat.

El president del Consell Comarcal, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat la necessitat de recuperar la unitat i superar les “actuacions tàctiques en moments puntuals” que van a remolc dels diferents episodis climàtics i dels danys que aquests provoquen. Ha afegit que quan el Maresme parla de litoral no es refereix només a platges, “el litoral és la columna vertebral de la comarca i el cordó umbilical entre municipis” ja que afecta a serveis essencials com la via del tren, passejos marítims, la carretera o el sanejament.

El punt de partida serà la preservació del litoral amb actuacions a llarg termini, però sempre mantenint la idiosincràsia de cada municipi. De fet, tots els estudis i prospeccions fetes en els darrers anys han deixat constància que les problemàtiques són diferents al Maresme Nord i al Maresme Sud.

La nova Taula del litoral que es constituirà les properes setmanes recuperarà tots els treballs tècnics que s’han realitzat els darrers anys i, a diferència dels organismes de debat creats en mandats anteriors, incorporarà els municipis de muntanya ja que el seu paper en la regeneració de platges a través de les rieres i rierals també és fonamental.

La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

 


Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.

Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i  requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”


Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.


Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic   The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.


La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:


Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.


– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.


– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.


– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.


Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.


Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.


Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors. 



Jordi Bonet


Tècnic en Canvi Climàtic del CCM

Presentació del programa i de l’equipament de prevenció d’incendis forestals


El proper dilluns, 19 de maig, a les 11:00h tindrà lloc a la seu del Consell Comarcal del Maresme la presentació del programa i de l’equipament pel voluntariat de prevenció d’incendis forestals de les ADF’s per a l’estiu 2003. Actualment la comarca del Maresme compta amb un col·lectiu de més de 200 voluntaris de les ADF’s equipats i formats per participar en tasques de prevenció i extinció d’incendis forestals.

El CCM organitza una visita guiada a l’EDAR per alcaldes, regidors i tècnics de l’Alt Maresme

 
Alcaldes, regidors, consellers comarcals i tècnics municipals van visitar divendres l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme Nord. La delegació, encapçalada pel conseller delegat de Medi Ambient del Consell Comarcal, Antoni Valls,  van poder veure tant el procés de pretractament com el de depuració que se segueix a les noves instal·lacions.

L’EDAR del Maresme Nord, que va entrar en funcionament a finals de 2012, va completar el mapa de sanejament del Maresme permetent que els 30 municipis de la comarca disposin de depuració d’aigües residuals.

Divendres, el Consell Comarcal, com a ens gestor, va fer una visita guiada per les instal·lacions de Pretractament ( ubicades a l’Avinguda del Consolat del Mar de Pineda de Mar) i per l’EDAR (a la pedrera de Montpalau). Polítics i tècnics van veure tot el procés que se segueix per abocar les aigües residuals al mar amb totes les garanties mediambientals. Entre d’altres, van assistir l’alcalde de Pineda de Mar Xavier Amor, l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini i l’alcalde de Santa Susanna Joan Campolier; així com els consellers i conselleres comarcals Diego Sánchez, Neus Serra, Carlos Fernández, Albert Torrent, Alfons Molons, Jaume Borrell, Isabel Roig i Xavier Serra. També van assistir-hi representants de diverses associacions de veïns

L’EDAR de l’Alt Maresme Nord,  que  tracta l’aigua residual d’una població equivalent de 200.000 habitants, està preparada per tractar un cabal màxim  de  54.000 m3 d’aigua al dia, tot i que aquest estiu no s’han superat els 35.000 m3 al dia. Aquesta planta té la peculiaritat de mantenir separat el pretractament de la resta de processos. La construcció del pretractament aposta per un model d’instal·lació compacta, semisoterrada i integrada en el medi que l’envolta. El seu disseny està basat en un projecte tècnic i arquitectònic que evita l’impacte paisatgístic i ambiental.

El Consell Comarcal, a més de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord, gestiona les depuradores de Teià, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Genís de Palafolls i Tordera. En total el Maresme està connectat amb 42 estacions de bombament i compta amb 108 quilòmetres de col·lectors.