Una delegació del projecte europeu Mission4Nature visita el Maresme per conèixer l’erosió costanera

8 juny 2023

El projecte Mission4Nature, que aplega més de 80 institucions europees i té com a objectiu promoure el diàleg obert del món científic amb les administracions per facilitar la presa de decisions en un context de crisi climàtica, es presentarà demà, divendres 9 de juny, a Barcelona.

Per conèixer sobre el terreny els efectes del canvi global a la Mediterrània, una delegació de Mission4Nature visitarà al migdia el Maresme. S’ha escollit la comarca perquè està considerada un territori d’elevada vulnerabilitat davant dels efectes del canvi climàtic i perquè l’experiència iniciada pel Consell Comarcal del Maresme a partir de la creació de la Mesa de treball per l’adaptació al canvi climàtic (MeTTAC) sintonitza amb els objectius prioritaris de Mission4Nature que forma part del nou programa Interreg Euro-MED i que es desenvoluparà durant 7 anys.

És previst que la delegació arribi a Mataró sobre les 14h. Després que el Consell Comarcal expliqui als representants europeus el procés seguit a la MeTTAC i la feina realitzada pel Comitè Científic per a l’adaptació del Maresme al canvi climàtic, es farà una visita per veure sobre el terreny l’erosió que pateix el litoral de la comarca.

La delegació europea farà el viatge de Barcelona a Mataró en tren per resseguir el litoral del Maresme Sud i posteriorment farà una visita a peu per la costa mataronina. Prèviament, hauran mentingut una reunió amb el Consell Comarcal del Maresme (a la Sala Polivalent del Centre Cívic Cabot i Barba).

Sobre el projecte:
La Mission4Nature i els dos projectes que l’integren (Community4Nature i Dialogue4Nature) estan cofinançats per la UE i el programa Interreg Euro-MED i compten amb el suport i el segell de la Unió per la Mediterrània.

Front comú per protegir els boscos del Maresme

4 juliol 2016

Consell Comarcal, Ajuntaments, Diputació i Generalitat treballaran conjuntament per salvar les pinedes del Maresme. Després de l’alerta llançada pel Consell Comarcal del Maresme, s’han mantingut diverses reunions tècniques i polítiques per pactar les actuacions a emprendre. Els darrers informes apunten que unes 40 hectàrees de pi pinyer són irrecuperables, però el problema es pot agreujar encara més si no es posen en marxa les mesures adients. S’ha detectat que hi ha unes 6.600 hectàrees (el 20% de la superfície forestal de la comarca) vulnerables als efectes de les tres plagues que estan atacant els pins pinyers maresmencs: l’escarabat Tomicus, l’eruga processionària i els fongs.

Tal i com va fer públic el Consell Comarcal el passat 23 de maig, les pinedes maresmenques estan patint els efectes del canvi climàtic. Les situacions de sequera i d’onades de calor, agreujades per una manca de gestió forestal eficaç, han debilitat els arbres deixant-los sense recursos per contrarestar les plagues. A més,estan patint simultàniament els atacs de la Processionària, del fong Thyriopsis halepensis i de l’escarabat Tomicus destruens. A hores d’ara, s’han detectat exemplars afectats -en major o menor intensistat- a tots els municipis del Maresme.

La situació requereix d’una intervenció urgent, tant per retirar dels boscos els arbres morts com per protegir aquells exemplars que, tot i estar afectats, poden ser salvables. Són actuacions, però, que s’han de programar de manera coordinada tota vegada que hi ha arbres afectats en sòl forestal, però també en sòl urbà. A més, el 99% són de propietat privada.

Davant d’això, el Consell Comarcal del Maresme ha cercat la complicitat dels diferents departaments competents de la Generalitat i la Diputació. Aquestes administracions s’han compromés a dotar de recursos un pla d’actuació que permeti salvar els boscos maresmencs. Aquests ajuts es canalitzaran a través de les dues associacions de propietaris forestals que hi ha a la comarca: El Parc Serralada Litoral Central i El Montnegre Corredor. Cal, doncs, que els propietaris que tinguin arbres afectats, contactin amb l’associació que territorialment tinguin adscrita.

Paral·lelament, s’han mantingut reunions amb els ajuntaments de la comarca per tal de coordinar les actuacions a emprendre des dels serveis tècnics i mantenir una única línia d’informació ciutadana. El Consell Comarcal els ha fet arribar uns opuscles especificant les mesures de prevenció i control de les plagues i d’actuació per retirar els arbres morts, tant en zones urbanes com forestals.

La Federació d’ADF del Maresme edita una fitxa amb consells per evitar els incendis forestals

21 juliol 2003

{+}

{+}
“No facis foc al bosc”, amb aquest missatge la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme ha editat una fitxa que al.lerta del perill d’incendis forestals a l’època estiuenca i recorda que fins el 15 d’octubre queda prohibit fer foc en els terrenys forestals, siguin o no poblats d’espècies arbòries, així com a la franja de 500 metres que els envolta.

per evitar els Incendis Forestals, cal:
1) No encendre-hi cap mena de foc ni cremar-hi deixalles.
-2) No llençar mai les cigarretes enceses ni llumins sense apagar. Ni caminant, ni per la finestra del cotxe.
-3) No encendre focs artificials ni llançar coets en zones de perill; ni que sigui a camp ras, ni en terrenys agrícoles ni, sobretot, en urbanitzacions envoltades de bosc.
-4) No cremar la brossa de les parcel·les de les urbanitzacions. En podeu fer compost o abocar-la als contenidors de la recollida d’escombraries.
-5) No deixar mai les escombraries ni deixalles en el bosc ja que, a més d’embrutar-lo, poden ser l’origen d’un incendi. Utilitzeu els serveis de recollida i els contenidors adients.
-6) Si es va a menjar al bosc, cal que siguin entrepans o plats freds. En cas contrari, feu servir les àrees recreatives que tinguin barbacoes d’obra amb mataguspires. En els terrenys forestals i a la franja de 500 metres que els envolta, si es vol fer foc durant el període comprès entre el 6 d’octubre i el 14 de març s’haurà de comunicar prèviament a les oficines del cos d’agents rurals, a l’ajuntament on es trobi situat el terreny forestal, al consell comarcal corresponent o a les delegacions territorials del Departament de Medi Ambient.
I recordeu… {3}EN CAS D’INCENDI, TRUQUEU AL 112{3}

Comença la prohibició de fer foc al bosc

14 març 2017

Del 15 de març al 15 d’octubre

El període de prohibició de fer foc al bosc sense autorització comença demà, 15 de març, i es perllongarà fins el 15 d’octubre. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural vol amb aquesta mesura prevenir els incendis forestals. El 51% de Catalunya i el 65% del Maresme són zona forestal, uns percentatges que superen amb escreix el 36% d’Espanya, el 34% de Canadà o el 31% de Suissa.

Al Maresme, amb 24.000 hectàrees de boscos (el 65% del territori), tenim 23 milions d’arbres o el que és el mateix, 54 arbres per cada habitant.

Aquestes dades ja alerten dels efectes que una guspira podria desencadenar en el territori. Una alarma que es dispara aquest any davant de l’acumulació de fusta morta als boscos pels efectes de la sequera i de l’escarabat Tomicus.

“Aquesta situació i la proximitat dels arbres a zones habitades i a la línia que marca l’autopista C-32 ens obliga aquest any a ser encara més curosos” ha dit el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, qui ha afegit que “encara que les prediccions meteorològiques apunten que tindrem una primavera i un estiu una mica més humits de l’habitual, també marquen dies de temperatures elevades i activitat tempestuosa. Tota una acumulació d’elements que ens fan estar molt alerta i vigilants”. Davant d’això, des del Consell Comarcal del Maresme es demana extremar les mesures de prevenció i davant de qualsevol columna de foc, trucar ràpidament al telèfon d’emergències 112.

La prohibició de fer foc en terrenys forestals del 15 de març al 15 d’octubre està recollida en el Decret 64/1995. La norma afecta tant als terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, com a la franja de 500 metres que els envolta. Especifica que no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals, sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.

També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

Permisos per fer cremes controlades

Les sol·licituds de les autoritzacions en zona forestal i la franja de 500 metres que l’envolta en el període comprès entre el 15 de març i el 15 d’octubre, cal presentar-les a les oficines comarcals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Durant el període comprès entre el 16 d’octubre i el 14 de març les persones que tinguin previst fer foc a les zones citades no necessiten d’una autorització administrativa però sí que ho han de comunicar prèviament.

La normativa també preveu, només per a l’eliminació de restes vegetals i restes de poda procedents de treballs agrícoles (brancatge d’olivera i ametllers, vinya i restes vegetals procedents dels horts… ), la possibilitat de presentar les sol·licituds als ajuntaments. D’aquesta manera, els pagesos només han de fer un únic tràmit al seu ajuntament.

El Maresme amplia la xarxa d’estacions meteorològiques

10 març 2021

Ja són 16 les estacions meteorològiques amb les que compta el servei Meteomar per seguir l’evolució del temps i poder fer una predicció acurada a les diferents zones de la comarca.

La darrera a incorporar-hi ha estat la de Calella. Una estació completament automatitzada situada al nord del Far de la població que permet obtenir dades en temps real i en tot moment.

Es registra la temperatura, la humitat, la pluja, la velocitat i direcció del vent, la radiació solar neta, la radiació ultraviolada i la pressió atmosfèrica. Tota aquesta informació classificada amb els seus valors màxims, mínims i mitjans s’envia en intervals de 5 minuts i queda recollida al web de Meteomar, igual que ho fan les estacions de Tiana, El Masnou, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Mataró EDAR, Mataró Centre, Dosrius (Can Massuet), Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Munt (Collsacreu), Arenys de Mar, Calella, Montnegre (Sant Iscle de Valallta), Hortsavinyà (Tordera), Pineda de Mar, Palafolls i Tordera Centre.

La instal·lació, que té 10 metres d’alçària per poder pendre la mesura oficial de la velocitat del vent, ha estat possible per la implicació del Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Calella i la Diputació de Barcelona.

La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, conjuntament amb l’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini i altres responsables de l’ajuntament de la població han fet una visita a la nova instal·lació per conèixer de primera mà el seu funcionament.

El Maresme, una comarca que anys enrera era notícia per les rierades, torna a estar considerada com a territori molt vulnerable als efectes del canvi climàtic. L’anàlisi dels episodis viscuts en els darers anys, corrobora que el territori haurà d’estar preparat per gestionar epìsodis de pluges torrencials, onades de calor i activar els mecanismes de protecció de les persones i els béns. El Consell Comarcal pot facilitar aquesta informació propera i fiable gràcies a les 16 estacions meteorològiques desplegades en el territori.

Protocols d’actuació: pins malalts

4 juliol 2016

XVII Conferència Catalana per un futur sense nuclears i energèticament sostenible

6 març 2003

Es farà a Barcelona el 29 d’abril de 2003

XVII CONFERÈNCIA CATALANA PER UN FUTUR SENSE NUCLEARS I ENERGÈTICAMENT SOSTENIBLE BARCELONA, 29 D´ABRIL DEL 2003 En nom del GCTPFNN vos anunciem que el proper 29 d’abril tindrà lloc la XVII CONFERÈNCIA CATALANA PER UN FUTUR SENSE NUCLEARS I ENERGÈTICAMENT SOSTENIBLE, la qual continua la tasca de pressió perquè Catalunya pugui abandonar el malson nuclear i l´addicció als combustibles fòssils i pugui començar a fer via pel camí de la sostenibilitat energètica. Per fer-ho possible hem d´obrir la porta a l´ús generalitzat de les fonts d´energia que flueixen de forma natural per la biosfera: el Sol, el vent, l´aigua, la biomassa, la calor de la terra, etc. combinat amb fer que l´energia es faci servir amb la màxima eficiència, tan a nivell de generació com a nivell d´ús final. L´edició d´enguany l´hem titulada ‘Fer energia amb el vent: èxits i dificultats. El cas de Catalunya´. I ens ho mirarem des del nivell global fins al local. Tindrem la oportunitat d´escoltar de primera mà què s´està fent a nivell de països com ara Alemanya, l´Estat Espanyol i Dinamarca en el camp de l´energia eòlica i què es podria fer i no es fa a Catalunya. Per això hem convidat a Arthouros Zervos, president de l´European Wind Energy Association – EWEA i a Preben Maegard, president de la World Wind Energy Association. Enguany que s´ha ‘obert´ definitivament el mercat de l´energia, ens continua preocupant com s´està desenvolupant. Volem que aquest nou marc serveixi no pas per continuar beneficiant aquells sectors econòmics que han fet i continuen fent negocis i diners a costa de la degradació dels sistemes naturals, tot abocant gasos d´efecte hivernacle a l´atmosfera o tot enverinant radioactivament la biosfera. Volem que serveixi perquè la ciutadania pugui tenir a l´abast serveis energètics de qualitat, perquè la ciutadania pugui decidir lliurement amb quina font d´energia vol ser subministrada, perquè la ciutadania tingui reconegut el dret a produir localment l´energia que necessita i ho pugui fer amb energies netes i renovables i amb sistemes de microgeneració. Les energies renovables i netes o ‘verdes´ són una oportunitat que hem de saber aprofitar i fer-ho amb saviesa. Recordem que el 26 d’abril serà el 17è aniversari de l’accident a la central nuclear de Txernòbil. Aquesta és la raó de l’existència de les conferències que per 17è any consecutiu organitzem a Barcelona. També aquest any la XVII CONFERÈNCIA CATALANA PER UN FUTUR SENSE NUCLEARS I ENERGÈTICAMENT SOSTENIBLE s’emmarcarà dins dels actes que arreu del món (i també a Cata-lunya) tindran lloc en ocasió del DIA DE LA TERRA – 2003 i que a nivell mundial són coordinats per Earth Day Network. Dr. Joaquim Corominas Dr. Josep Puig

La Diputació de Barcelona premia les ADF del Maresme per la seva tasca en la prevenció d’incendis forestals

29 novembre 2004

Les Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme estan d’enhorabona. Dissabte passat, la Diputació de Barcelona va concedir a l’ADF Serra de Marina el premi Rossend Montané per la millor obra de prevenció i a Jaume Riera, president de la Federació d’ADF’s del Maresme, el premi honorífic Joaquim M. de Castellarnau com a reconeixement públic per la seva trajectòria i implicació en les feines forestals i la prevenció d’incendis.

El premi Rossend Montané, que es concedeix a la millor obra de prevenció d’incendis forestals, ha estat atorgada a l’ADF Serra de Marina pel treball d’arranjament de més de 30 quilòmetres de pistes forestals, tot restaurant un punt d’aigua i recuperant diversos camps abandonats per crear les discontinuitats necessàries per evitar la propagació dels incendis forestals. El premi Joaquim M. de Catellarnau ha estat concedit a Jaume Riera com a reconeixement per la seva trajectòria a l’ADF de Premià de Dalt i, en els darrers anys, com a president de la Federació de les ADF del Maresme, càrrec des d’on ha impulsat la promoció de la gestió de boscos de forma associada entre petits propietaris forestals. La Federació d’ADF’s del Maresme entén que aquests premis suposen un important recolzament de la feina que realitza el voluntariat que col·labora amb les Agrupacions de Defensa Forestal. Una feina que ha aconseguit reduir sensiblement el risc d’incendis forestals a comarca del Maresme. A banda d’això, a l’edició d’aquest any dels premis que concedeix la Diputació de Barcelona també hi havia, com a finalistes, l’ADF Burriac i l’ADF Teià, fet que demostra la bona salut de la que gaudeixen les ADF de la comarca. Precisament, l’ADF Teià ja va aconseguir el 1999 el Premi Palestra com a reconeixement a la millor organització de la prevenció, i l’any 2003 el premi Rossend Montané.

El 75,5% dels maresmencs mostra una actitud positiva envers el reciclatge, segons una enquesta feta pel Consell Comarcal

23 octubre 2007

La població que menys recicla és la d’entre 26 i 35 anys

La consellera delegada de Territori i Medi Ambient, Sílvia Tamayo, ha presentat el balanç de la campanya “Recicla Maresme” que s’ha realitzat a 17 municipis de la comarca amb l’objectiu d’incidir en la correcta separació dels residus domèstics. La divulgació de l’ús correcte de cada contenidor s’ha complementat amb una enquesta realitzada a 1.415 ciutadans per conèixer els hàbits de recollida selectiva de la població.

La campanya s’ha dut a terme als 17 municipis que tenen delegat en el Consell Comarcal del Maresme el servei de recollida selectiva de les fraccions de vidre, envasos i paper/cartró. Aquestes poblacions són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Teià. En total, una població de gairebé 162.000 habitants. La campanya ha consistit en el repartiment de 40.000 tríptics informatius que informen sobre la correcta separació dels residus per garantir la seva màxima recuperació; el bon ús dels contenidors groc, blau i verd per reduir el volum de material impropi que es diposita en ells d’una manera incorrecta; i la millora de la imatge externa de les àrees d’aportació (llocs on són ubicats els contenidors) per evitar problemes al veïnat. A banda de la tasca divulgativa, s’ha realitzat una enquesta per conèixer els hàbits de la població en separació de residus i els principals dubtes que tenen els ciutadans sobre la recollida selectiva. L’estudi fet pels educadors ambientals sobre els hàbits de recollida selectiva mostren que un 75,5% de la població mostra una actitud positiva envers el reciclatge i només l´1,1% expressen dubtes sobre la utilitat de separar els residus. Pel que fa a la percepció de problemes, un 26,9% lamenta que hi ha contenidors massa plens i un 14,1% es queixa que els contenidors estan massa allunyats del seu lloc de residència. L´11,6% es queixa de l´incivisme dels seus veïns que no separen les deixalles o que ho fan d´una manera incorrecta provocant brutícia a l´entorn dels contenidors. A més, els ciutadans tenen un elevat coneixement sobre els conceptes bàsics de la recollida selectiva i saben distingir amb facilitat la funció de cada contenidor. Així, a la pregunta: “Vostè sap dir-me quin tipus de deixalles van a cada contenidor?”, el 66,9% dóna una resposta correcta respecte als envasos, el 70% sap com s´ha de separar i a on va el vidre i el 70,7% té clara la separació del paper i cartró. Els dubtes que s´han plantejat als educadors han fet referència als olis de cuina, el porexpan, els taps i sobre el funcionament de la deixalleria. Les dones reciclen més, però els homes dominen la teoria L´enquesta també emfatitza que, encara que són les dones les que més duen a terme la recollida selectiva (se situen entre 2 i 4 punts per sobre dels homes en separar habitualment els residus), són els homes els que tenen un coneixement teòric més clar de com s´ha de fer. D´entre el col·lectiu de dones, un 50,4% donen una resposta correcta sobre la separació de cada residu, el 32% manifesten no saber-ho o no contesten, el 13,8% s´equivoca en alguna fracció i el 3,7% respon incorrectament. En canvi, en el col·lectiu d´homes enquestats, el 68% responen correctament, el 16,9% no saben o no contesten, el 12,9% s´equivoquen en la resposta sobre alguna fracció i el 2,2% donen una resposta incorrecta. De 26 a 35 anys, els que menys reciclen Contràriament a la idea generalitzada de què els joves son els que més reciclen, els resultats mostren que a mesura que s´incrementa l´edat, es fa més recollida selectiva fins arribar a la franja de la tercera edat, on els percentatges es redueixen substancialment. Tot i això, hi ha un punt d´inflexió important en la franja d´edat compresa entre els 26 i els 35 anys, en què els percentatges dels que afirmen fer recollida selectiva baixen molt, principalment en la separació del paper/cartró. S´ha estudiat la possible influència d´altres factors que expliquin aquest resultat, però no s´ha detectat cap característica diferent en les respostes respecte de les altres edats, ni per tipus d´habitatge de residència, ni per nivell d´estudis, ni per sexe. Podeu accedir als resultats de l’enquesta,
Clicant aquí El conjunt d´aquestes dades serveix al Consell Comarcal del Maresme per conèixer més de prop els usuaris directes del servei de recollida selectiva i poder anar aplicant aquelles millores que siguin necessàries. De fet, el mes de gener de 2007 ja es van començar a aplicar tot un seguit de millores en el servei que podeu veure,
clicant aquí

Xerrada-tertúlia: Platges de Mataró (I) – Què en quedarà d’aquí uns anys?

26 gener 2022

Una de les conseqüències més clares de l’escalfament de la Terra és la pujada del nivell del mar. Municipis a primera línia de costa, com Mataró, es veuran directament afectats.

En aquesta sessió, a partir d’aportacions d’expertes, es posarà sobre la taula el futur d’infraestructures com el Passeig Marítim o la línia de tren, demantenir la sorra a la platja i dels necessaris canvis en el dia a dia mataroní.

Intervindran Oriol Bassa i Joan Manel Riera

Organitza: CasaCapell, espai per a la sostenibilitat amb la col·laboració de Biblioteques de Mataró

Data: 27 de gener a les 19h

Lloc: Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró

Medi ambient i canvi climàtic