Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Aleatori

El Conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, presidirà la V Trobada de voluntaris i voluntàries de les ADF del Maresme

 


El proper diumenge, 17 d’abril, tindrà lloc la celebració de la V Trobada de Voluntaris i Voluntàries de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme que aplega un total de 370 persones. Aquest any, la trobada es farà a Santa Susanna i comptarà amb l’assistència del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Salvador Milà, que dirigirà unes paraules als assistents a les 10:30h.


La celebració de la Federació d’ADF’s es farà al restaurant La Siesta, a Can Mas de Dalt de Santa Susanna i suposa un tret de sortida per a la temporada que requereix més vigilància forestal a causa del risc d’incendis. Precisament, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ja ha anunciat que aquest any està considerat d’alt risc d’incendis forestal a causa de l’escassetat de pluges. Entre els mesos de juny i octubre de l’any 2004 el personal que integra les ADF de la Federació del Maresme va realitzar un total de 14.442 hores de vigilància, tasques de prevenció i d’extinció d’incendis forestals i les patrulles van recórrer 37.320 quilòmetres de terreny forestal. La Federació d’ADF’s la integren 12 Agrupacions que apleguen 27 municipis del Maresme i 7 municipis del Vallès Oriental i el Consell Comarcal del Maresme.

Comença la prohibició de fer foc al bosc

Del 15 de març al 15 d’octubre

 

El període de prohibició de fer foc al bosc sense autorització comença demà, 15 de març, i es perllongarà fins el 15 d’octubre. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural vol amb aquesta mesura prevenir els incendis forestals. El 51% de Catalunya i el 65% del Maresme són zona forestal, uns percentatges que superen amb escreix el 36% d’Espanya, el 34% de Canadà o el 31% de Suissa.

Al Maresme, amb 24.000 hectàrees de boscos (el 65% del territori),  tenim 23 milions d’arbres o el que és el mateix, 54 arbres per cada habitant.

Aquestes dades ja alerten dels efectes que una guspira podria desencadenar en el territori. Una alarma que es dispara aquest any davant de l’acumulació de fusta morta als boscos pels efectes de la sequera i de l’escarabat Tomicus.

“Aquesta situació i la proximitat dels arbres a zones habitades i  a la línia que marca l’autopista C-32 ens obliga aquest any a ser encara més curosos” ha dit el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, qui ha afegit que “encara que les prediccions meteorològiques apunten que tindrem una primavera i un estiu una mica més humits de l’habitual, també marquen dies de temperatures elevades i activitat tempestuosa. Tota una acumulació d’elements que ens fan estar molt alerta i vigilants”. Davant d’això, des del Consell Comarcal del Maresme es demana extremar les mesures de prevenció i davant de qualsevol columna de foc, trucar ràpidament al telèfon d’emergències 112.

La prohibició de fer foc en terrenys forestals del 15 de març al 15 d’octubre està  recollida en el Decret 64/1995. La norma afecta tant als terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, com a la franja de 500 metres que els envolta. Especifica que no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals, sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.

També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

Permisos per fer cremes controlades
Les  sol·licituds de les autoritzacions en zona forestal i la franja de 500 metres que l’envolta en el període comprès entre el 15 de març  i el 15 d’octubre, cal presentar-les a les oficines comarcals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Durant el període comprès entre el 16 d’octubre i el 14 de març les persones que tinguin previst fer foc a les zones citades no necessiten d’una autorització administrativa però sí que ho han de comunicar prèviament.
La normativa també preveu, només per a l’eliminació de restes vegetals i restes de poda procedents de treballs agrícoles (brancatge d’olivera i ametllers, vinya i restes vegetals procedents dels horts… ), la possibilitat de presentar les sol·licituds als ajuntaments. D’aquesta manera, els pagesos només han de fer un únic tràmit al seu ajuntament. 

El Consell Comarcal comença a Mataró la campanya per frenar la propagació del mosquit tigre

 
El Consell Comarcal del Maresme, en conveni amb l’Ajuntament, ha començat el tractament dels embornals sifònics de Mataró per evitar la proliferació del mosquit tigre aquest estiu. El CCM ha ofert als municipis, per quart any consecutiu, mancomunar i coordinar accions per dificultar l’expansió d’aquest insecte que tants problemes provoca entre la població els mesos de més calor. El Conseller Delegat de Medi Ambient, Antoni Valls, ha visitat avui un dels llocs de la ciutat on s’està actuant.

Les accions que realitza el Consell Comarcal consisteixen en l’aplicació de larvicida que, com el seu nom indica, actua sobre les larves impedint la seva eclosió. Aquest larvicida s’aplica als embornals sifònics (aquells que retenen aigua i que, per les seves característiques, són uns dels llocs triats pels mosquits tigre per a la posta d’ous. L’aigua retinguda facilita el creixement de les larves).

Els treballs han començat per Mataró i a principis del mes de juny es continuarà pels municipis del Maresme que ho sol·licitin. A cada municipi es faran 3 aplicacions per assegurar l’eficàcia del tractament.

La lluita contra el mosquit tigre és cosa de TOTS
Tot i les actuacions que s’estan realitzant a l’espai públic, el Consell Comarcal recorda que per aconseguir frenar l’expansió del mosquit tigre cal la col·laboració ciutadana.

Dins els espais privats hem de buscar tots els petits punts de possible acumulació d’aigua i hem de tenir cura perquè aquesta no estigui acumulada més enllà de 5 dies. Ho podrem fer seguint aquests senzills consells:

  • Posar, sempre que sigui possible, sota cobert tots els petits recipients per evitar que s’omplin d’aigua de pluja.
  • Buidar dos cops per setmana tots els recipients que estiguin a l’aire lliure i que tinguin aigua.

Podeu veure els llocs més habituals de posta d’ous dels mosquits tigres, CLICANT AQUÍ

El CCM fa una crida a la població perquè només truqui al 112 en casos d’emergència

El CCM avisa a tots els ciutadans i ciutadanes de la comarca que el fum i les cendres que estan afectant a alguns municipis són fruït de l’incendi que s’està produïnt a l’Alt Empordà (Girona).
El CCM fa una crida a la calma i recorda als ciutadans i ciutadanes que NOMÉS S’HA DE TRUCAR AL 112 EN CASOS D’EMERGÈNCIA. CAL DEIXAR LLIURE LA LÍNIA PER ATENDRE LES URGÈNCIES.

La planta de tractament de la brossa reduirà encara més les emissions gràcies a una inversió de més de 4 milions d’euros

El projecte de millores el subvenciona en un 80% la UE i estarà llest el 2004

El Fons de Cohesió de la Comissió Europea ha atorgat a la Planta de Tractament de Residus Urbans del Maresme una ajuda econòmica per tal d´adaptar la instal·lació a les futures normatives comunitàries sobre la incineració de residus i les emissions a l´atmosfera.


Tot i que la planta compleix amb escreix amb els límits d´emissions a l´atmosfera permesos per la normativa vigent, en previsió del futur marc legal de la Unió Europea que entrarà en vigència el 28 de desembre de 2005, el Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme va sol·licitar una subvenció amb la finalitat d´adequar l´equipament.

El projecte d´adaptació de la instal.lació presentat al Fons de Cohesió, pressupostat en 4.102.112 euros, comporta les següents actuacions:

. Implantació d´un nou sistema per a la reducció de les emissions d´òxid de nitrogen que serà un sistema de reducció selectiva no catalítica (SNCR) amb utilització d´urea.

. Susbstitució dels actuals electrofiltres per filtres de mànegues.

. Adequació dels sistemes de mesura d´emissions gasoses per xemeneia per fer mesures en continu d´elements que ja es feien fins ara com les partícules totals, el monòxid de carboni i l´àcid clorhídric, i d´altres mesures que s´afegeixen amb la nova normativa, com són l´àcid fluorhídric, el carboni orgànic total i el diòxid de sofre.

L´ajuda econòmica que ha aprovat el Fons de Cohesió de la Comissió Europea cobrirà el 80% del projecte i el 20% restant el finançarà la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient de la Generalitat.

L´adaptació de les instal.lacions està previst que estiguin en funcionament abans del desembre de 2004.

Emissions de dioxines i furans

La injecció de carbó actiu a la Planta de Residus Sòlids Urbans del Maresme ha fet rebaixar substancialment el volum d´emissions de dioxines i furans a l´atmosfera.

Des que aquest sistema es va posar en marxa l´estiu del 2000, en els controls periòdics s´ha apreciat una davallada de les esmentades emissions, que en tot moment s´han situat per sota dels límits recomanats i dels que seran límits obligatoris a partir del 28 de desembre del 2005: 0,1 ng/Nm3.

Concretament, el promig d´emissions registrat durant el 2002 ha estat de 0,0218 ng/Nm3, mentre que en el 2001 va ser de 0,0231 ng/Nm3.

La rebaixa ha estat causada per una millora en l´afinament de la dosificació del carbó actiu, que acostuma a ser d´aproximadament 1 quilogram de carbó actiu per cada tona de residu incinerat.

Entrades de residus a la planta

Pel que fa al balanç de recollida de residus de 2002 de Mataró destaca l´assoliment i millora del compromís establert pel Ple Municipal d´abril de 2002 en el qual es comprometia a reduir les entrades a la Planta de Tractament de Residus del Maresme en un 4,36%, tot i que el resultat final ha estat d´un 5% de disminució de les tones entrades.

El resultat, però, de les entrades de tots els municipis de la comarca del Maresme se situa en una reducció global del 0,60%.

El Ple aprova l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica

El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat “l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur” que planteja 13 línies estratègiques d’actuació per assolir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.

L’Estratègia compta amb l’aval del Comitè Científic que va impulsar el Consell Comarcal per analitzar sobre el terreny les principals vulnerabilitats del Maresme en l’escenari d’emergència climàtica que estem vivint i també dels ajuntaments que han tingut una participació activa en la definició de les prioritats.

Cal tenir en compte que tots els estudis realitzats a diferents àmbits apunten que el Maresme és una comarca altament vulnerable als impactes del Canvi Climàtic que necessita una transició cap a un model sostenible que no posi en risc els recursos ni les oportunitats futures. Aquesta transició s’ha de produir transversalment des del model energètic fins al model de mobilitat, transport i econòmic.

Tal i com s’exposa, l’Estratègia aprovada és “un pla ambiciós que cerca abordar els desafiaments ambientals i climàtics als quals s’enfronta la nostra societat“. A més, es tracta d’una Estratègia “flexible i adaptable a l’entorn canviant, i compta amb la resiliència suficient per afrontar esdeveniments adversos, mantenint-ne la validesa“.

les 13 línies estratègiques d’actuació s’emmarquen en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, l’adaptació de la costa, les rieres i els boscos, les onades de calor, el cicle de l’aigua, la governança, l’aplicació de les solucions basades en la natura, els espais agrícoles i el turisme sostenible.

Cada línia contempla un conjunt d’accions que es desplegaran de manera estratègica i selectiva tenint en compte factors com l’oportunitat, l’eficiència, la disponibilitat de finançament i la voluntat política.

DOCUMENT

Resum de l’Estratègia Comarcal 22-30 de Transició energètica i adaptació climàtica. Accions per un Maresme amb futur.

Nova línia de finançament IDAE-ICO per a projectes d’energies renovables

El dia 25 de febrer de 2003, el secretari d´Estat de l´Energia, Desenvolupament Industrial i de la PYME i president de l´Institut per a la Diversificació i Estalvi de l´Energia (IDAE), José Folgado, i el president de l´Institut de Crèdit Oficial (ICO), Ramón Aguirre, van signar la nova línia de finançament per a projectes de energies renovables, per un import de 179,7 milions d´euros. D´aquesta quantitat, 145 milions seran aportats per l´ICO i els 34,7 milions restants per l´IDAE. Ambdós organismes, que pertanyen al Ministeri d´Economia, han renovat un any més la línia de finançament d´inversions en energies renovables i eficiència energètica.
Els 145 milions aportats per l´ICO constitueixen l´import de la línia de crèdit destinada al finançament dels projectes d´eficiència energètica i energies renovables. Per una altra banda, els 34,7 milions d´euros aportats per l´IDAE formen part d´una partida pressupostària destinada tant a la bonificació de tipus d´interès de tota la tipologia de projectes com el suport directe als projectes d´energia solar tèrmica i solar fotovoltaica, de menys de 100 kwp. La novetat principal d´aquest acord, vigent durant el present exercici, radica en el fort impuls institucional que se ha volgut donar al desenvolupament de l´energia solar tèrmica i solar fotovoltaica. Per això s´han integrat en un instrument financer únic, com es aquesta línia, els Programes de recolzament que continuava mantenint l´IDAE per aquestes dues tecnologies. La raó d´aquesta integració ha estat, tant donar resposta a las demandes del sector (tal com facilitar al màxim al usuari) ja sigui en procediments com en terminis, l´accés al suport públics a la energia solar. Aquesta línia de finançament s´emmarca entre les actuacions previstes pel Pla de Foment de les Energies Renovables 2000-2010, i s´intenta aconseguir que al 2010 el 12% de consum d´energia primària a Espanya s´obtingui de fonts de energia renovable. Mitjançant aquest nou acord, vigent fins desembre d´enguany, l´IDAE i l´ICO posen un total de 179,7 milions d´euros a disposició de totes les persones, físiques o jurídiques, de naturalesa pública o privada que vulguin finançar els seus projectes d´energies renovables. La bonificació de tipus d´interès dels préstecs és de fins 3,5 punts percentuals, amb la qual cosa el tipus de interès final per al beneficiari pot arribar a ésser el de EURIBOR – 2,5 punts percentuals, depenent de la naturalesa del projecte. L´interès és variable amb referència a l´Euribor a 6 mesos més un punt percentual. Una vegada aplicada la bonificació de l´IDAE (que pot ésser de 2 o 3,5 punts percentuals, depenent del projecte) el tipus d´interès final per al beneficiari serà d´Euribor -1 o Euribor -2,5. Els fons se facilitaran mitjançant el sistema de mediació es a dir, a través de les entitats financeres que se incorporin al conveni. L´import màxim a finançar serà, amb caràcter general, del 70% del projecte, amb excepció de les tecnologies solars (tèrmica i fotovoltaica de < 100 kwp), que disposaran d´un finançament màxim del 96% i 89%, respectivament. Els préstecs tindran un termini de 5, 7 ó 10 anys, a elecció del beneficiari, amb un màxim de 2 anys de carència. En el cas dels projectes solars, disposen d´un termini únic de 7 anys, sense carència. Cada inversor podrà demanar préstecs per un import màxim anual de 6,3 milions d´euros. A partir de la posada en marxa de la
de Finançament d´Energies Renovables i Eficiència Energètica ICO-IDAE durant l´any 2000 fins el desembre de 2002 s´han formalitzat 99 operacions de préstecs per un import de 92,07 milions d´euros, que han generat una inversió de 332,95 milions d´euros. Per a més informació, consulteu la
plana web de l’idae
,  
correu electrònic , Telf.: 91 456 49 00

El Consell Comarcal i l’ACA pacten una actuació urgent a l’emissari submarí de Pineda de Mar

El Consell Comarcal del Maresme i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) han arribat a un acord sobre les actuacions que s’han de fer amb via d’urgència per tal de millorar les prestacions de l’emissari submarí de Pineda de Mar i evitar que torni a patir noves fuites que malmetin la zona de platja. Les dues administracions: l’ACA, com a entitat responsable de la instal.lació, i el Consell Comarcal, com a administració actuant dels sistemes de sanejamente en alta del Maresme, faran les obres pertinents abans del 15 de juny per assegurar que l’emissari estarà a ple rendiment en la temporada turística.


L’emissari submarí de Pineda de Mar, que es va construir l’any 1980, condueix al mar les aigües residuals, prèviament tractades a la Planta de pretractament de Pineda de Mar,  dels municipis de Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. Aquesta instal.lació que té una longitud de 1.200 metres i un diàmetre de 900 mil.límetres ha patit diversos episodis de trencaments i fuites que han provocat vessaments a zones molt properes a la platja.

Els tècnics del Consell Comarcal del Maresme, conjuntament amb els de l’Agència Catalana de l’Aigua, i després d’haver consultat amb experts en emissaris submarins i amb tècnics de la Delegació de Costes, han arribat a la conclusió que els problemes que pateix aquest emissari provenen de l’entrada d’aire al tub que contribueix a augmentar la seva flotabilitat i per tant el deixa més inestable.

Com a sol.lució d’aquest problema, la darrera actuació que s’hi va fer va consistir en la instal.lació d’una canonada de purga d’aire de l’emissari per conduir-lo al pretactament novament i eliminar així un focus de males olors a la platja. Tot i així,i com  a reforçament, el Consell Comarcal i l’ACA han pactat una nova actuació que estarà enllestida abans del 15 de juny i que consistirà en reforçar el punt d’unió fibrociment-polietilè de l’emissari submarí amb una brida especial feta a mida.

Aquestes obres seran finançades per l’ACA i executades pel CCM.

45 voluntaris de les ADFs del Maresme col·laboren amb els bombers en l’extinció de l’incendi forestal que dimarts es va declarar a Teià

 


El dimarts a la tarda es va declarar al Turó d’en Baldiri de Teià el primer incendi forestal fort de la temporada al Maresme. Les flames, que es van detectar a les 15:30h, van cremar 3,7 hectàrees d’alzines i pi regenerat. Fins les 10 de la nit, hora en la qual es va considerar totalment extingit l’incendi, bombers, voluntaris de 6 Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme i mossos d’esquadra van treballar de manera coordinada.


L’alerta la van donar ciutadans que van veure el fum i els primers a arribar al Turó d’en Baldiri de Teià van ser voluntaris de les ADFs equipats amb kits d’aigua i amb material d’extinció. Immediatament es van activar els protocols d’emergència que faciliten el treball coordinat de tots els cossos i agents antiincendis. Eren les 15:30h de la tarda del dimarts 4 de juliol i es van necessitar gairebé 7 hores per sufocar les flames. Fins el lloc dels fets es van traslladar 12 vehicles d’intervenció immediata de 6 Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme, a més de 24 dotacions terrestres i 3 mitjans aeris dels bombers. Per part de les Agrupacions de Defensa Forestal, van intervenir 45 voluntaris pertanyents a les ADFs Teià, La Conreria, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Serra de Marina i Burriac. Des de la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal, de la qual en forma part el Consell Comarcal del Maresme, es valora molt positivament el treball coordinat que en tot moment van tenir els bombers i els voluntaris de les ADFs. A la vegada que felicita els agents rurals per la rapidesa en què van activar el protocol d’emergències.

Els municipis costaners comencen a treballar per presentar un projecte global de millora de la façana litoral del Maresme

  


El Consell Comarcal del Maresme ha impulsat una comissió de treball dels municipis costaners per abordar els problemes i les mancances que pateix la façana litoral de la comarca. L’objectiu és arribar a un model consensuat que marqui un full de ruta comú a l’entorn de futures actuacions en matèria de platges, passeig marítim i accessos a la franja de mar.


Els municipis costaners pateixen problemes semblants: manteniment, consolidació i estabilitat permanent de la sorra a les platges; millores al passeig marítim i als accessos urbans a les platges; gestió d’usos de la façana marítima….etc. Aquesta realitat comuna és la que ha fet que els alcaldes de les poblacions del litoral del Maresme (de Montgat a Malgrat) es posin a treballar plegats amb el Consell Comarcal per abordar les diferents problemàtiques, establir possibles línies d’actuació i mantenir una única veu d’interlocució amb les administracions competents. Un projecte global del litoral que beneficiï a tota la comarca. Els alcaldes d’aquestes poblacions van mantenir ahir una reunió en la qual es va acordar nomenar una comissió per preparar un primer document de treball. Aquesta comissió la formen el president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, l’alcalde de Cabrera de Mar,
Jaume Borràs, l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron i l’alcalde de Santa Susanna,
Josep Monreal.
123...24Pàgina 1 de 24
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats