Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Servei de l´Oficina Tècnica Laboral del Maresme

ESTAT:
Adjudicat

Organisme:
Consell Comarcal del Maresme

Tipus:
Serveis

Procediment d´adjudicació:
Negociat sense publicitat

Adjudicatari:
Comunitat Terapèutica del Maresme – Serveis salut mental

DOCUMENTS:

Adjudicació:


  


 




 

El Consell Comarcal fa un reconeixement a les empreses del Maresme pel seu esforç mediambiental

El Servei de Control d’Abocaments del Consell Comarcal del Maresme ha fet balanç dels seus 10 anys de funcionament i ha elaborat un estudi sobre la qualitat de l’aigua d’ús industrial que s’aboca al clavegueram. En aquests 10 anys s’ha aconseguit controlar el 100% del cabal d’aigua industrial potencialment contaminada i la totalitat de les empreses han ajustat el seu funcionament al Reglament d’aigües residuals. 


El Consell Comarcal del Maresme considera que la qualitat de les aigües de les nostres platges és bo gràcies a l’aplicació del Reglament regulador d’abocaments d’aigües residuals a la Comarca del Maresme, però també a la conscienciació mediambiental i a l’esforç econòmic que han fet les empreses del territori per implantar sistemes de depuració de les aigües que utilitzen en el seu procés industrial.

Al Maresme hi ha 211 empreses que fan servir aigüa en el seu procés industrial i que disposen d’alguna mena de tractament de les aigües residuals, tal i com s’ha pogut comprovar a les inspeccions que realitza el servei d’abocaments del CCM. Val a dir que en els 10 anys que porta funcionant aquest servei, s’han realitzat més de 2.800 inspeccions a empreses per sorpresa i s’han efectuat un total de 2.439 analítiques.

El sector industrial predominant al Maresme consumidor d’aigua (ja sigui de pou o de xarxa) és el del tint, estampació i acabats tèxtils amb 44 empreses (49%), li segueix el sector alimentari amb 13 emprees (14%), el químic i farmacèutic amb 9 empreses (10%), el tractament de superfícies amb 7 empreses (8%), els escorxadors amb 3 empreses (3%), la fabricació de pintures amb 2 empreses (2%) i un grup variat que agrupa bugaderies industrials, parcs aquàtics, foneries, lloguer de maquinària i grans instal·lacions de piscines que representaria el 14%. La resta d’empreses fins arribar a les 211 tenen un consum baix.

Per tal de poder determinar, la inversió econòmica que han realitzat les indústries maresmenques per adequar-se al Reglament regulador d’abocament d’aigües residuals, el CCM ha preparat un estudi en col·laboració amb 32 empreses i amb l’Associació d’Empresaris de Gènere de Punt de Mataró (ASEGEMA). L’objectiu era posar xifres a l’esforç empresarial en matèria mediambiental, una inversió que sovint queda ocult a la ciutadania.

De l’estudi es desprén que el sector químic i farmacèutic ha invertit 2.27 milions d’euros en sistemes de depuració d’aigua el que representa una mitjana de 379.300 euros per empresa. Els escorxadors han fer una inversió mitjana de 243.000 euros per empresa i el sector del tint i l’estampació 60.370 euros per empresa. La mitjana per al sector del tractaments de superfícies és de 59.750 euros. Aquestes xifres són només la inversió inicial, se li haurien de sumar les despeses de manteniment que generen els sistemes de depuració.

Quan el CCM va crear el servei de control d’abocaments, hi havia a la comarca un total de 293 empreses afectades, 10 anys després la xifra d’empreses d’ha reduït com a conseqüència d’una clara deslocalització cap a països on els costos de producció (salaris, preu del sòl i poca o nul·la regulació mediambiental dels processos industrials) són molt més baixos. A més, es corre el perill que la competència deslleial en l’àmbit del mediambient pugui provocar que tots els països relaxin les seves normes ambientals amb el propòsit de perpetuar el model competitiu actual.

Des del Consell Comarcal del Maresme es defensa la necessitat de mantenir una exigència estricta dels controls mediambientals i, a la vegada, un clar reconeixement a les empreses que el compleixen, tota vegada que la seva actuació no només dóna un valor afegit al producte final, sinó que també reverteix en un entorn més saludable i en la preservació de recursos no renovables.

 

El Maresme estalviarà l’any vinent 587.000 euros en la factura elèctrica

Endesa Energia i Gas Natural Fenosa seran les  companyies responsables del subministre elèctric públic al Maresme durant el 2011. El Consell Comarcal ha licitat avui 6 lots de pòlisses de més de 10 KW que tenen contractades 28 ajuntaments i el propi Consell Comarcal. El procediment ha estat la subhasta electrònica.


Dels 6 lots (1.152 pòlisses elèctriques) que han sortit a subhasta, 2 han quedat deserts i els altres 4 han estat adjudicats a Endesa Energia per un valor de 3.215.558,15€. Aquesta quantitat representarà per als ajuntaments un estalvi  en la factura elèctica de 221.426€ respecte a la pagada aquest 2010.

Pel que fa als 2 lots que han quedats deserts, el Consell Comarcal de Maresme s’adherirà a l’Acord Marc de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) perquè sigui Gas Natural Fenosa la companyia comercialitzadora. Aquest canvi de companyia també representarà un estalvi per a les finances municipals. En concret, de 366.368€.

En total l’estalvi en la factura elèctrica per a 28 ajuntaments del Maresme i per al Consell Comarcal serà de 587.794 euros. L’estalvi real, però, serà éncara major donat que l’1 de gener hi haurà un augment en la tarifa elèctrica d’entre un 10 i un 15%.

El Consell Comarcal sol·licita a l’ACA 4.600.000 euros per a millores i noves inversions en el sistema de sanejament

El Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions del Sistema de Sanejament en alta que preveu el Consell Comarcal del Mareme per a 2021 requereix una inversió total a 5 anys vista de 4.673.467,78 euros que ja s’han sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb el corresponent detall de les 141 intervencions planificades. D’aquestes, les actuacions de reposició i millora classificades amb prioritat important ascedeixen a 2.278.301,85 € que s’espera poder executar al llarg de l’any 2021.

A banda de les actuacions de conservació i manteniment de les 11 EDAR (estacions depuradores), els 40 bombaments i els més de 115 quilòmetres de col·lectors que hi ha al Maresme, aquest Pla contempla millores que permetin la gradual incorporació de sistemes que facilitin l’estalvi energètic i una dependència major de les energies verdes.

En aquest sentit, per exemple, es contempla la millora de l’eficiència energètica de l’EDAR de Pineda i la instal·lació de plaques solars a l’EDAR Sant Daniel (Tordera)

També per minimitzar les molèsties que les instal·lacions de depuració d’aigües residuals provoquen en el veïnat, i en línia amb les actuacions que ja s’estan duent a terme en els darrers anys, el Pla incorpora actuacions de desodorització en les EDAR de Pineda i d’Arenys.

La sol·licitud d’atribucions a l’ACA per poder tirar endavant el Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions dels Sistemes de Sanejament en alta va rebre el suport de tots els grups polítics en el Ple celebrat aquesta setmana.

El Ple aprova l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica

El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat “l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur” que planteja 13 línies estratègiques d’actuació per assolir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.

L’Estratègia compta amb l’aval del Comitè Científic que va impulsar el Consell Comarcal per analitzar sobre el terreny les principals vulnerabilitats del Maresme en l’escenari d’emergència climàtica que estem vivint i també dels ajuntaments que han tingut una participació activa en la definició de les prioritats.

Cal tenir en compte que tots els estudis realitzats a diferents àmbits apunten que el Maresme és una comarca altament vulnerable als impactes del Canvi Climàtic que necessita una transició cap a un model sostenible que no posi en risc els recursos ni les oportunitats futures. Aquesta transició s’ha de produir transversalment des del model energètic fins al model de mobilitat, transport i econòmic.

Tal i com s’exposa, l’Estratègia aprovada és “un pla ambiciós que cerca abordar els desafiaments ambientals i climàtics als quals s’enfronta la nostra societat“. A més, es tracta d’una Estratègia “flexible i adaptable a l’entorn canviant, i compta amb la resiliència suficient per afrontar esdeveniments adversos, mantenint-ne la validesa“.

les 13 línies estratègiques d’actuació s’emmarquen en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, l’adaptació de la costa, les rieres i els boscos, les onades de calor, el cicle de l’aigua, la governança, l’aplicació de les solucions basades en la natura, els espais agrícoles i el turisme sostenible.

Cada línia contempla un conjunt d’accions que es desplegaran de manera estratègica i selectiva tenint en compte factors com l’oportunitat, l’eficiència, la disponibilitat de finançament i la voluntat política.

DOCUMENT

Resum de l’Estratègia Comarcal 22-30 de Transició energètica i adaptació climàtica. Accions per un Maresme amb futur.

El Consell Comarcal exigeix a la Generalitat i a la Diputació ampliar els pressupostos per prevenir incendis forestals

El Consell Comarcal del Maresme ha demanat a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona que s’ampliïn les partides pressupostàries destinades a gestió forestal per prioritzar la prevenció d’incendis. Així mateix, es demana a la mateixa petició que s’incorpori a les bases de les convocatòries un nou criteri que valori les actuacions en boscos -com els maresmencs- amb un servei ecosistèmic en un entorn d’elevada pressió social i zones d’interfície urbà-forestal. També es va acordar fer una crida als propietaris forestals perquè s’associïn, via que facilita actuacions coherents i planificades i accedir a les línies d’ajut econòmic institucionals.

La demanda elevada a Generalitat i Diputació sorgeix d’una sessió de treball d’urgència, celebrada la setmana passada, per a tractar l’estat de decaïment dels boscos del Maresme, on hi van participar associacions de propietaris forestals, els parcs, la Federació d’ADF (Agrupacions de Defensa Forestal) de l’àmbit i el Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquesta sessió arribava, així mateix, després de l’aprovació en el Ple del mes de maig de les mesures davant les conseqüències de la sequera de les masses forestals en la comarca del Maresme. Els assistents van coincidir en la necessitat urgent d’incrementar la gestió forestal com a mesura de prevenció d’incendis forestals que posarien en perill les persones i els béns.

La gestió forestal és mínima a la comarca, bàsicament per les escasses línies de subvenció, l’atomització de la propietat de les finques forestals (més del 65% dels boscos maresmencs són micropropietats privades) i que un elevat percentatge de propietaris no estan associats, no es troben en àrees de gestió prioritària o no tenen plans de gestió, fets que impossibiliten l’accés a fons de finançament.

La consellera de Medi Natural, Marta Gómez Pons, ha defensat la necessitat de treballar d’una forma coordinada ja que “cal que tots plegats sumem esforços i assumim el paper fonamental que juga el bosc a la nostra comarca, així com les conseqüències que tindrà en un futur immediat la inacció“. L’escassa gestió forestal que es fa al territori i les situacions de sequera han provocat que els boscos maresmencs siguin cada cop més vulnerables a patir malalties, plagues (com el Tomicus), incrementar el risc per caigudes i per incendis.

Els boscos són essencials per mantenir la biodiversitat d’un territori i també una peça clau per frenar el canvi climàtic. En el cas del Maresme, a més, juguen un paper crucial en l’aportació de sediments al litoral i actuen com a barrera per evitar les temudes rierades. A això s’afegeix una singularitat que té un doble vessant. D’una banda, la seva proximitat a Barcelona els converteix en un dels pulmons verds de l’àrea metropolitana i alhora espai d’esbarjo d’un territori densament poblat i de l’altra, l’existència d’un elevat nombre d’habitatges, propiciat pel model urbanístic expansiu desenvolupat les darreres dècades, al bell mig de zones forestals.

Actualment, la massa forestal arbrada del Maresme ocupa 190,33 km2 de sòl no urbanitzable i l’anàlisi de l’índex de vegetació de diferència normalitzada o NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) i de l’índex diferencial d’aigua normalitzat o NDWI (Normalized Difference Water Index) dels darrers 4 anys mostren com l’estat de la comarca és molt crític i la sequera ha comportat que actualment els boscos esdevinguin un polvorí per a les maresmenques i maresmencs, agreujat per l’ús de lleure.

En la primera setmana del PAP s´ha passat del 7% al 70% de recollida selectiva a Vilassar de Mar

La primera fase d´implantació de la recollida selectiva porta a porta al nucli antic de Vilassar de Mar ha fet que en aquesta zona el percentatge de recollida selectiva hagi pujat del 7% al 70%. El Porta a Porta s´està realitzant des del passat 28 d´abril a 1.350 habitatges i 161 comerços de la zona delimitada pels carrers Colom, riera d´en Cintet, riera de Cabrils i N-II.


Com a aspecte més positiu assenyalar la implicació dels veïns i veïnes de la zona, la bona tria que fan dels materials seleccionats, que no hi ha hagut incidències destacables i que s´estan complint els horaris a l´hora de treure les bosses al carrer.

Les dades de recollida de la primera setmana als habitatges i comerços són les següents: de paper es van recollir 1.160 quilos; de vidre 1.350 quilos; d´envasos, 1.000; de matèria orgànica, 5.880 quilos; i de rebuig incloent els bolquers, 3.905 quilos.

A on van a parar?
El paper recollit s´envia a un recuperador de Sant Celoni, Recumas. Els envasos s´envien a la planta de triatge d´envasos de Mollet, Ecoembes (CESPA), que els tria i els envia als corresponents recicladors. Les restes de menjar es porten a la planta de compostatge de Granoller, concretament al Consorci per a la gestió de residus del Vallès Oriental. Per últim, el vidre va a parar a un recuperador de Mollet, Ecovidrio.

Actuacions de manteniment i conservació de les lleres al Maresme 2003

Actuacions incloses per l’ACA dins el Pla de Manteniment de Rieres del Maresme per al 2003: Torrent de Valldemaniu a Pineda de Mar (1.629,56€)
-Riera de Vallalta a Sant Cebrià de Vallalta (16.821,55€)
-Torrent Sintres Alella (2.825, 33€)
-Coll de Vedrans a Alella (2.249,36€)
-Torrent del Cementiri a Alella (559,75€)
-Torrent de Canyamars a Dosrius (565,14€)
-Riera d’en Font a Montgat (6.909,39€)
-Riera d’Argentona a Cabrera de Mar (15.470,14€)
-Torrent del Molí a Cabrera de Mar (2.249,36€)
-Riera de Cabrera a Cabrera de Mar (7.261,59€)
-Torrent de Maniu a Cabrera de Mar (2.618,62€)
-Rial de Bareu a Arenys de Mar (848,95€)
-Rial Llarg a Arenys de Mar (646,72€)
-Rial del Sepí a Arenys de Mar (1.951,20€)
-Rial de la Planeta a Arenys de Mar (460,36€)
-Torrent de Can Gili a Tiana (2.009,17€)
-Riera de Vallalta a Sant Pol de Mar (25.501,16€)
-Rial Horta de les Flors a Canet de Mar (1.595,74€)
-Riera de Targa a Vilassar de Mar (2.140,31€)
-Torrent Font d’en Colomer a Vilassar de Mar (1288,95€)
-Torrent de Ca l’Olla a Vilassar de Mar (1.255,47€)
-Torrent de Mas Mora a Tordera (8.512,58€)
-Torrent de Sant Daniel a Tordera (8.623,01€)
-Torrent de Sant Berger-psg Castanyer-riera a Teià (737,62€)
-Riera de Teià-autopista NII a Teià (2.696,06€)
-Riera de Teià (casc urbà-autopista NII) a Teià (3.577,20€)
-Riera de Capaspre a Calella (10.359,90€)
-Torrent d’en Lari a Calella (1.288,60€)
-Rec Viver (tram 1) a Palafolls (1.763,25€)
-Rec Viver (tram 2) a Palafolls (1.128,27€)
-Riera de Sant Genís-Can Borrell (tram 2) a Palafolls (935,01 €)
-Riera de Sant Genís (tram 1) a Palafolls (1.208,11€)
-Torrent Amell a Premià de Mar (809,95€)
-Torrent Castell a Premià de Mar (1.411,11€)
-Torrent de la Santa a Vilassar de Mar (601,51€)
-Riera de Cabrils a Vilassar de Mar (5.087,05€)
-Riera de Cabrils a Cabrils (6.653,46€)
-Torrent de Can Xica a Cabrils (1.301,65€)
-Torrent de Llongueres a Cabrils (1.561,72€)
-Torrent de Can Cabot a Cabrils (644,03€)
-Torrent Xaret a Cabrils (1.068,91€)
-Torrent Roldós a Cabrils (3.264,30€)
-Riera de Sant Vicenç a Sant Vicenç de Montalt (2.567,54€)
-Riera de Palafolls a Malgrat de Mar (3.007,55€)
-Riera de la Figuera Major a Mataró (4.272,34€)
-Torrent de les Valls a Mataró (1.757,94€)
-Riera d’Argentona (riab Mataró) a Mataró (15.470,14€)
-Torrent Moragues a Premià de Dalt (1.003,55€)
-Torrent Castells (principal) a Premià de Dalt (1.072,57€)
-Torrent Castells (passada l’autopista) a Premià de Dalt (1.118,12€)
-Torrent Malet a Premià de Dalt (1.224,41€)
-Torrent Santa Anna a Premià de Dalt (1.162,30€)
-Riera de Teià a El Masnou (3.627,69€) Total: 196.447,31€

El Consell Comarcal demanarà a l’ACA consignació pressupostària per protegir diverses instal·lacions de sanejament

Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.

Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.

Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.

El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.

La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.

En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.

La Diputació de Barcelona premia les ADF del Maresme per la seva tasca en la prevenció d’incendis forestals

 


Les Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme estan d’enhorabona. Dissabte passat, la Diputació de Barcelona va concedir a l’ADF Serra de Marina el premi Rossend Montané per la millor obra de prevenció i a Jaume Riera, president de la Federació d’ADF’s del Maresme, el premi honorífic Joaquim M. de Castellarnau com a reconeixement públic per la seva trajectòria i implicació en les feines forestals i la prevenció d’incendis.


El premi Rossend Montané, que es concedeix a la millor obra de prevenció d’incendis forestals, ha estat atorgada a l’ADF Serra de Marina pel treball d’arranjament de més de 30 quilòmetres de pistes forestals, tot restaurant un punt d’aigua i recuperant diversos camps abandonats per crear les discontinuitats necessàries per evitar la propagació dels incendis forestals. El premi Joaquim M. de Catellarnau ha estat concedit a Jaume Riera com a reconeixement per la seva trajectòria a l’ADF de Premià de Dalt i, en els darrers anys, com a president de la Federació de les ADF del Maresme, càrrec des d’on ha impulsat la promoció de la gestió de boscos de forma associada entre petits propietaris forestals. La Federació d’ADF’s del Maresme entén que aquests premis suposen un important recolzament de la feina que realitza el voluntariat que col·labora amb les Agrupacions de Defensa Forestal. Una feina que ha aconseguit reduir sensiblement el risc d’incendis forestals a comarca del Maresme. A banda d’això, a l’edició d’aquest any dels premis que concedeix la Diputació de Barcelona també hi havia, com a finalistes, l’ADF Burriac i l’ADF Teià, fet que demostra la bona salut de la que gaudeixen les ADF de la comarca. Precisament, l’ADF Teià ja va aconseguir el 1999 el Premi Palestra com a reconeixement a la millor organització de la prevenció, i l’any 2003 el premi Rossend Montané.