Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El Consell Comarcal comença a Mataró la campanya per frenar la propagació del mosquit tigre

 
El Consell Comarcal del Maresme, en conveni amb l’Ajuntament, ha començat el tractament dels embornals sifònics de Mataró per evitar la proliferació del mosquit tigre aquest estiu. El CCM ha ofert als municipis, per quart any consecutiu, mancomunar i coordinar accions per dificultar l’expansió d’aquest insecte que tants problemes provoca entre la població els mesos de més calor. El Conseller Delegat de Medi Ambient, Antoni Valls, ha visitat avui un dels llocs de la ciutat on s’està actuant.

Les accions que realitza el Consell Comarcal consisteixen en l’aplicació de larvicida que, com el seu nom indica, actua sobre les larves impedint la seva eclosió. Aquest larvicida s’aplica als embornals sifònics (aquells que retenen aigua i que, per les seves característiques, són uns dels llocs triats pels mosquits tigre per a la posta d’ous. L’aigua retinguda facilita el creixement de les larves).

Els treballs han començat per Mataró i a principis del mes de juny es continuarà pels municipis del Maresme que ho sol·licitin. A cada municipi es faran 3 aplicacions per assegurar l’eficàcia del tractament.

La lluita contra el mosquit tigre és cosa de TOTS
Tot i les actuacions que s’estan realitzant a l’espai públic, el Consell Comarcal recorda que per aconseguir frenar l’expansió del mosquit tigre cal la col·laboració ciutadana.

Dins els espais privats hem de buscar tots els petits punts de possible acumulació d’aigua i hem de tenir cura perquè aquesta no estigui acumulada més enllà de 5 dies. Ho podrem fer seguint aquests senzills consells:

  • Posar, sempre que sigui possible, sota cobert tots els petits recipients per evitar que s’omplin d’aigua de pluja.
  • Buidar dos cops per setmana tots els recipients que estiguin a l’aire lliure i que tinguin aigua.

Podeu veure els llocs més habituals de posta d’ous dels mosquits tigres, CLICANT AQUÍ

Jornada tècnica: Canvi climàtic i boscos al Maresme

 












 
  
 


El Maresme, amb un 65% de territori cobert de boscos, és una de les comarques més forestals de tot Catalunya. En els darrers anys, s’ha fet palès els efectes del canvi climàtic sobre aquests boscos, especialment sobre les pinedes de pi pinyer, que han resultat afectades per la sequera i per un insecte que s’ha enfortit amb aquests canvis: el Tomicus.


Això ens està portant a plantejar-nos com actuar per prevenir i controlar els efectes del Canvi Climàtic als nostres Boscos, per evitar la propagació de les plagues, la pèrdua de producció forestal i, especialment, per evitar els incendis forestals i les inundacions.


Amb aquest objectiu hem organitzat una Jornada amb la participació d’experts que ens parlaran dels efectes del canvi Climàtic als nostres Boscos, els del Maresme i els de les comarques veïnes; de com aquesta situació incrementa la vulnerabilitat del risc dels incendis forestals i de les inundacions en un territori sensible, i com actuar per minimitzar els efectes negatius de les noves condicions ambientals als nostres boscos.


 



  • 9.00h.- Acreditacions i lliurament de documentació

  • 9.15h.- Obertura de la Jornada a càrrec de Miquel Àngel Martínez i Camarasa, President del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Sant Vicenç de Montalt, i de  Josep Pena, Director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura a Barcelona 

  • 9.30h.- Aprendre a conviure amb el Canvi Climàtic al Maresme



    • Javier Martín Vide, Catedràtic del Departament de Geografia Física i Anàlisis del Geografia Regional de la Universitat de Barcelona



  • 10.15h.- El canvi climàtic com a factor d’increment del risc d’incendi al Maresme. El cas de les pinedes de pi pinyer



    •  Marc Castellnou, enginyer de forests, Inspector del cos de Bombers i Cap de l’Àrea del Grup d’Actuació Forestal. Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya



  • 11h.-  Pausa – Cafè

  • 11.30h.- Les plagues forestals com a efecte del canvi climàtic al Maresme. Prevenció i control



    • Jorge Agustin Heras, Cap de la Secció de Planificació del Servei de Gestió Forestal del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya





  • 12.15h.- Els Boscos del Maresme, on som i on anem



    • Oriol Bassa, enginyer de forests del Consell Comarcal del Maresme



  • 13h.- Adaptar els boscos al Canvi Climàtic, de Catalunya al Maresme



    • Martí Boada, Doctor en Ciències Ambientals, Geògraf i Naturalista



  • 13.45h.- Clausura de la Jornada a càrrec de Josep Triadó, Conseller de Medi Ambient del Consell Comaral del Maresme, i de Josep Canals, President de l’Associació de Propietaris de Boscos del Maresme





































ORGANITZA:
 
 
 
Amb la col·laboració de: 
 
 
 
Amb el suport de:
 

El Consell Comarcal i la gestió de residus

Des de 1998, per delegació dels municipis, el Consell Comarcal del Maresme gestiona la recollida selectiva, adaptant-se al model escollit per cada municipi (contenidors en superfície, soterrats, porta a porta o mixta) i el transport fins a les plantes de tractament de tres fraccions de residus municipals: envasos/embalatges lleugers, vidre i paper/cartró. D´aquesta manera i aprofitant les economies d´escala, es genera un estalvi pels municipis adherits al sistema.

La recollida selectiva de les tres fraccions esmentades es complementa amb:



  • Dosrius: recollida de rebuig, orgànica, voluminosos i restes vegetals.

  • Santa Susanna: recollida de rebuig i orgànica.

  • Pineda de Mar, Santa Susanna i Palafolls: recollida porta a porta a grans productors de les fraccions paper/cartró i vidre.

  • Palafolls: recollida porta a porta a grans productors de la fracció orgànica.

  • La recollida porta a porta a grans productors incrementa la quantitat i qualitat del residu i evita sobreeiximents a les àrees d’aportació convencionals.




El Consell Comarcal també gestiona, per delegació dels municipis, LES DEIXALLERIES MANCOMUNADES  d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta i la de la Vallalta (Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar).




 


El darrer servei que el Consell Comarcal del Maresme ha posat a disposició dels municipis és la DEIXALLERIA MÒBIL, un camió amb una gran caixa separada interiorment en diferents compartiments per facilitar la recollida selectiva dels residus (aquells pels quals no hi ha un contenidor específic). És un sistema de suport als municipis que no compten amb una deixalleria fixa i, en general, per apropar el servei a tots els ciutadans ja que es pot situar en llocs de pas i de fàcil accés. A més, la deixalleria mòbil no es limita a la recepció de materials, sinó que també informa i dóna resposta als dubtes sobre reciclatge que puguin plantejar els ciutadans. Actualment disposen d’aquest servei els municipis de Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta.


Jornada: Maresme i Canvi Climàtic. Arriba el moment d’actuar

 













PROGRAMA:














































































































9:00hACREDITACIONS
9:15h

BENVINGUDA



a càrrec del President del Consell Comarcal del Maresme, Josep Triadó, i del regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Àngel Vadell




9:30h

CANVI CLIMÀTIC: DE LES DADES A LES CONSEQÜÊNCIES




  • Javier Martín Vide, expert en climatologia i coordinador del Tercer Informe de Canvi Climàtic a Catalunya




10:15h

RESILIÈNCIA I SOSTENIBILITAT EN UN MÓN FINIT




  • Lorenzo Chelleri, director de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre Resiliència Urbana (URNet) i Professor a la UIC




10:45h

PAESC I LLEI CATALANA DE CANVI CLIMÀTIC




  • Ramon Ravella (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona)

  • Gabriel Borràs, responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic




11.30h

PAUSA-CAFÈ




11.50h

EL MARESME, UNA COMARCA MOLT VULNERABLE FRONT EL CANVI CLIMÀTIC




  • Jordi Vayreda, investigador del CREAF i expert en pertorbacions sobre els boscos

  • Josep Mas-Pla, professor de recerca de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua

  • Francesc Giró, director de Planificació estratègica de l’ARC

  • V. García, professor agregat del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC




13.10h

EXPERIÈNCIA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC. ACTUANT DES DEL MUNICIPI




  • Josep Subirana, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Avià

  • Annelies Broekman, investigadora del CREAF i directora del projecte ISAAC




13.40H

TAULA RODONA AMB TOTS ELS PONENTS




14:00h

CLOENDA















 























___________________________________________________________________________________________________
ORGANITZA:COL.LABORA:
 
 
 

Actuacions de manteniment i conservació de les lleres al Maresme 2003

Actuacions incloses per l’ACA dins el Pla de Manteniment de Rieres del Maresme per al 2003: Torrent de Valldemaniu a Pineda de Mar (1.629,56€)
-Riera de Vallalta a Sant Cebrià de Vallalta (16.821,55€)
-Torrent Sintres Alella (2.825, 33€)
-Coll de Vedrans a Alella (2.249,36€)
-Torrent del Cementiri a Alella (559,75€)
-Torrent de Canyamars a Dosrius (565,14€)
-Riera d’en Font a Montgat (6.909,39€)
-Riera d’Argentona a Cabrera de Mar (15.470,14€)
-Torrent del Molí a Cabrera de Mar (2.249,36€)
-Riera de Cabrera a Cabrera de Mar (7.261,59€)
-Torrent de Maniu a Cabrera de Mar (2.618,62€)
-Rial de Bareu a Arenys de Mar (848,95€)
-Rial Llarg a Arenys de Mar (646,72€)
-Rial del Sepí a Arenys de Mar (1.951,20€)
-Rial de la Planeta a Arenys de Mar (460,36€)
-Torrent de Can Gili a Tiana (2.009,17€)
-Riera de Vallalta a Sant Pol de Mar (25.501,16€)
-Rial Horta de les Flors a Canet de Mar (1.595,74€)
-Riera de Targa a Vilassar de Mar (2.140,31€)
-Torrent Font d’en Colomer a Vilassar de Mar (1288,95€)
-Torrent de Ca l’Olla a Vilassar de Mar (1.255,47€)
-Torrent de Mas Mora a Tordera (8.512,58€)
-Torrent de Sant Daniel a Tordera (8.623,01€)
-Torrent de Sant Berger-psg Castanyer-riera a Teià (737,62€)
-Riera de Teià-autopista NII a Teià (2.696,06€)
-Riera de Teià (casc urbà-autopista NII) a Teià (3.577,20€)
-Riera de Capaspre a Calella (10.359,90€)
-Torrent d’en Lari a Calella (1.288,60€)
-Rec Viver (tram 1) a Palafolls (1.763,25€)
-Rec Viver (tram 2) a Palafolls (1.128,27€)
-Riera de Sant Genís-Can Borrell (tram 2) a Palafolls (935,01 €)
-Riera de Sant Genís (tram 1) a Palafolls (1.208,11€)
-Torrent Amell a Premià de Mar (809,95€)
-Torrent Castell a Premià de Mar (1.411,11€)
-Torrent de la Santa a Vilassar de Mar (601,51€)
-Riera de Cabrils a Vilassar de Mar (5.087,05€)
-Riera de Cabrils a Cabrils (6.653,46€)
-Torrent de Can Xica a Cabrils (1.301,65€)
-Torrent de Llongueres a Cabrils (1.561,72€)
-Torrent de Can Cabot a Cabrils (644,03€)
-Torrent Xaret a Cabrils (1.068,91€)
-Torrent Roldós a Cabrils (3.264,30€)
-Riera de Sant Vicenç a Sant Vicenç de Montalt (2.567,54€)
-Riera de Palafolls a Malgrat de Mar (3.007,55€)
-Riera de la Figuera Major a Mataró (4.272,34€)
-Torrent de les Valls a Mataró (1.757,94€)
-Riera d’Argentona (riab Mataró) a Mataró (15.470,14€)
-Torrent Moragues a Premià de Dalt (1.003,55€)
-Torrent Castells (principal) a Premià de Dalt (1.072,57€)
-Torrent Castells (passada l’autopista) a Premià de Dalt (1.118,12€)
-Torrent Malet a Premià de Dalt (1.224,41€)
-Torrent Santa Anna a Premià de Dalt (1.162,30€)
-Riera de Teià a El Masnou (3.627,69€) Total: 196.447,31€

III Trobada de les ADF del Maresme

Diumenge, 6 d’abril, al Pavelló Poliesportiu de Premià de Dalt

 


La Federació de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme, conjuntament amb l’ADF de Premià de Dalt, ha organitzat per al diumenge 6 d’abril la III Trobada d’ADF del Maresme. Una diada lúdico-festiva a la qual assistiran unes 180 persones entre voluntaris i voluntàries forestals, bombers i agents rurals. També hi assistiran altres entitats, com el Parc Serralada Litoral, i altres Federacions com la d’Osona o la del Vallès Oriental que està en procès de consolidació, així com entitats, cossos, autoritats i volunariat relacionat amb la prevenció i extinció d’incendis forestals i amb la conservació de la natura dels municipis del Maresme i del Vallès Oriental.

L’acte se celebrarà el dimenge 6 d’abril, al Pavelló Poliesportiu de Premià de Dalt, a partir de les 9h.

Municipis del Maresme es veuen afectats per una plaga de papallones Lymantria dispar

 
 

 Es diu Lymantria dispar. També se la coneix com “eruga peluda del suro” o “lagarta peluda”. És una espècie autòctona que neix als boscos d’alzines. Primer és una eruga i quan arriba a la fase adulta es converteix en papallona. La transformació sol produir-se a finals del mes de juliol, però aquest any les condicions climatològiques han fet avançar el procés i augmentar-ne la població fins al punt de ser declarada plaga. La proliferació d’aquestes papallones ha fet saltar les alarmes a molts municipis del Maresme, però tot i la espectacularitat i la molèstia que ocasionen, són inofensives per a l’èsser humà i els experts asseguren que en uns dies es reduirà la seva presència d’una forma natural.

El fenòmen és habitual i se sol detectar una plaga de Lymantria cada 7 / 8 anys en diferents punts del planeta. 

Aquest insecte pot afectar diferents espècies forestals, les més habituals són les alzines sureres i les alzines, encara que també ha arribat a atacar algunes varietats de pins. Les femelles posen  entre 200 i 500 ous al tronc i a les fulles dels arbres i, normalment al maig, neixen les erugues que, tot i ser molt similars a la processionària, no tenen efectes urticants per a les persones o els animals. En dos mesos, aquestes erugues peludes completen el seu desenvolupament transformant-se en les papallones que han arribat a diferents municipis del Maresme, principalment del centre i nord de la comarca.

La majoria d’exemplars detectats en els núclis urbans són mascles. Són els que tenen capacitat de recòrrer grans distàncies. En canvi, les femelles, més grans i més pessades, tenen poca capacitat de vol.

Tenint en compte que és un insecte inofensiu, els experts no aconsellen l’ús de de tractaments químics  i asseguren que la població d’aquests insectes s’anirà reduint de forma natural els propers dies tant pel seu cicle vital com per l’acció dels seus depredadors naturals.

Pel que fa a l’efecte que la plaga està tenint sobre els boscos maresmencs, encara s’ha de fer una avaluació. S’ha de tenir en compte que al Maresme hi ha unes 17.000 alzines i unes 3.000 alzines sureres.

Podeu tenir més informació sobre la Lymantria dispar en aquesta fitxa de plagues forestals publicada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat:

 

Preguntes freqüents sobre contaminació acústica


La contaminació acústica: on estem?
La contaminació acústica és un dels fenòmens que pren una importància destacada en la nostra qualitat de vida. Vivim en una societat que genera contaminació acústica i que la pateix al mateix temps. La relació entre el progrés econòmic i l´increment de soroll és molt estreta, fins al punt que s´ha arribat a tolerar un cert grau de pol·lució acústica quan en realitat existeixen solucions que podrien pal·liar aquesta mena d´intrusió. A més, existeixen estudis que demostren que nivells alts de contaminació acústica provoquen augments dels nivells d´adrenalina a la sang i això augmenta les possibilitats de patir infarts de miocardi.

Per tant, és necessari intervenir sobre la contaminació acústica per minimitzar els seus efectes i augmentar la qualitat de vida. I per aconseguir-ho, cal un marc regulatori que estableixi els límits màxims assumibles i que defineixi els procediments d´actuació en front aquesta intrusió.

En aquest aspecte, la Generalitat de Catalunya va publicar a finals de l´any 2009 el decret 176/2009, que desenvolupa la llei 16/2002 contra la contaminació acústica, i que tanca finalment el marc legal necessari per a una completa aplicació de mesures encaminades a intervenir en episodis de contaminació acústica, ja sigui provocada pel transport, les activitats o les accions humanes quotidianes.

Així mateix, la major part dels Ajuntaments del Maresme s´han dotat, o s´estan dotant, de mapes de capacitat acústica i ordenances per actuar de forma eficient front a una millora integral de la qualitat acústica municipal i actuar davant de queixes de particulars.


Però, què puc fer si pateixo Contaminació Acústica?
Cal adreçar-se a l´Ajuntament, ja que és la institució amb potestat en l´àmbit de la contaminació acústica.

A través dels seus serveis tècnics (o d´entitats supramunicipals), l´ajuntament ha de comprovar si es compleix la normativa municipal on s´estableixen els límits màxims admissibles. Cal tenir present que el fet de sentir-se molest per un soroll aliè no és raó suficient per actuar directament contra el causant del soroll, si no que cal comprovar si es respecten els límits màxims permesos.


Tothom té el mateix límit de contaminació acústica?
No, cada zona dins d´un mateix poble és diferent. El Reial decret espanyol 1376/2007 estableix que els límits tolerables de contaminació acústica han d´estar relacionats amb els usos de les zones. O sigui, les zones purament residencials han d´estar menys exposades al soroll que les zones comercials, i aquestes menys exposades que les zones industrials. Es tracta d´una distinció lògica que té molt a veure amb la realitat que vivim. Tots els ciutadans tenim dret a consultar el mapa de capacitat acústica del municipi on s´estableix, carrer a carrer, la classificació que ha establert prèviament l´Ajuntament.


Això vol dir que si visc en un barri amb botigues haig de suportar el soroll?
No, en realitat la diferència entre una zona o una altra, entre una zona amb comerços (zona B1) o una zona residencial (zona A4) no és significativa. Si el soroll que es pateix és clarament audible i pertorba la normal convivència, cal acudir a l´Ajuntament i presentar una queixa.


Haig de denunciar al meu veí o a l´activitat de sota de casa meva si em provoca molèsties? Jo no vull tenir més problemes.
Sempre cal emprendre un primer contacte amb el causant de la contaminació acústica per resoldre els problemes de convivència. La major part de les vegades, els responsables de l´emissió acústica no són conscients de perjudici que estant causant i es pot arribar a una solució sense tenir que recorre a l´ajuntament. Tanmateix, si no s´arriba a una resolució satisfactòria, els ciutadans tenen dret a presentar una queixa davant de l´Ajuntament per determinar si el nivell que es pateix de contaminació sonora està dins dels límits permesos per la normativa local.


Si el soroll m´arriba des de una activitat que està situada davant o a uns quants metres de casa meva, també puc queixar-me?
La normativa estableix límits de contaminació acústica tant si prové d´una activitat situada lluny o en el mateix edifici on està la persona que pateix la intrusió sonora. Tanmateix, la forma de determinar el nivell és diferent: Si l´origen de la contaminació acústica se situa en el propi edifici (un veí, una activitat en els baixos, l´ascensor…) el nivell es determinarà amb les finestres tancades; si l´origen se situa fora del propi edifici (una activitat, el trànsit del carrer o una infraestructura…) el nivell es determinarà amb les finestres obertes. Els nivells són, lògicament, diferents. Mentre que els nivells de contaminació suportables amb les finestres obertes (amb ambient exterior) se situen entre els 50 a 60 decibels (65 en alguns casos), amb les finestres tancades se situen entre els 25 als 35 decibels.


Si el que em molesta és el soroll d´una autopista o una carretera?
En aquest cas, el responsable és el titular de la infraestructura. De tota manera, cal acudir a l´Ajuntament per tal de que trameti la queixa al responsable de la via i així quedi constància del prejudici.


Què puc fer si l´Ajuntament no actua?
Cal tenir present que fins a l´any 2009, el context legal en l´àmbit de la contaminació acústica no estava perfectament definit i alguns Ajuntaments demoraven les actuacions a fi i efecte d´actuar dins de l´empara d´una normativa protocol·litzada. En cas de que l´ajuntament continuï sense realitzar accions encaminades a determinar el soroll sofert o accions per cessar la font de molèstia, els ciutadans poden acudir a la justícia per la inactivitat de l´Administració.

El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic

L’escenari està canviant a marxes forçades. A finals de 2019, davant de la situació d’emergència climàtica, s’apuntava la necessitat d’introduir el teletreball a les organitzacions laborals per reduir els desplaçaments obligats per raó de feina. Menys desplaçaments igual a menys emissions de CO2.

A l’emergència climàtica s’ha sumat l’emergència sanitària, l’aturada forçosa a la primavera i, aquesta setmana, la obligació de reduir la presencialitat a la feina com a mesura per aturar el nombre de contagis i evitar que a les properes setmanes s’hagin de prendre mesures més dràstiques.

En definitiva, el teletreball ha arribat per quedar-se i, a banda de la valoració positiva o negativa que es pugui fer als entorns laborals, els seus efectes sobre l’ecosistema i el canvi Climàtic són clarament beneficiosos. Deixem milers de cotxes aparcats i sense emetre centenars de tones de CO2 a l’atmosfera.

Segons l’enquesta realitzada per l’IERMB, el Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.

No obstant, actualment s’estima que el teletreball al Maresme, al igual que a la resta de Catalunya, està al voltant del 10%. Les fórmules escollides per les empreses son diverses, des d’un teletreball al 100%, a uns dies a la setmana. Això implica que estem deixant d’emetre a l’atmosfera 48 tones de CO2 diàries. El benefici és clar: menys contaminació, menys soroll, més qualitat de vida i un millor entorn.

Ara bé, no n’hi ha prou. Cal fer una aposta decidida per facilitar el trasllat de les persones en transport públic i dissenyar circuits de mobilitat sostenible. En aquest sentit, cal aplaudir la filosofia que mou el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme aprovat aquest mes per la Mesa de Mobilitat del Maresme.

Planteja 32 actuacions a realitzar amb l’horitzó de 2025. L’objectiu, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, damià Calvet, és passar del 37% d’utilització del transport públic en els desplaçaments a Barcelona al 42%. Aquesta i altres mesures suposaran la reducció del 13% de les actuals emissions de CO2 i al voltant del 25% de les emissions d’òxids de nitrogen i altres partícules.

Tot suma per mitigar els efectes del Canvi Climàtic.


Jordi Bonet

Tècnic del Servei comarcal de Canvi Climàtic

El Consell Comarcal assumeix la gestió de la depuradora de l’Alt Maresme Nord

 
El Consell Comarcal del Maresme assumeix des d’avui la gestió de la Planta Depuradora de l’Alt Maresme Nord després que la Vicepresidenta 1a, Marisa Ferreras, hagi signat l’Acta de Comprovació de les Obres de les instal·lacions que li ha lliurat el Director de l’Àrea de Sanejament d’Aigües Residuals i Director de l’Àrea d’Execució Actuacions (ACA), Josep Maria Obis. L’EDAR, que es troba ubicada a la pedrera de Montpalau, tractarà les aigües de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. El seva posada en funcionament és important perquè  completa el mapa de sanejament de la comarca.

La nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) dóna servei a una població de 150.000 habitants. Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es completa el mapa de sanejament del Maresme de manera que es dóna cobertura de depuració  d’aigües residuals als 30 municipis. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

 
L’EDAR de l’Alt  Maresme Nord, que ha tingut un pressupost de 38.676.019 euros (més IVA), està preparada per fer un tractament biològic de  54.000 m3 d’aigua al dia i té la peculiaritat de mantenir separat el pretractament de la resta de processos. La construcció del pretractament aposta per un model d’instal·lació compacta, semisoterrada i integrada en el medi que l’envolta. El seu disseny està basat en un projecte tècnic i arquitectònic que evita l’impacte paisatgístic i ambiental.

La seva posada en funcionament facilitarà la contractació de 14 treballadors.

El Consell Comarcal, a més de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord, gestiona les depuradores de Teià, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Genís de Palafolls i Tordera i està previst que el mes de febrer de 2013 assumeixi també la gestió de l’EDAR de Can Massuet-El Far (Dosrius). En total el Maresme està connectat amb 42 estacions de bombament i compta amb 98 quilòmetres de col·lectors.