Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El Consell Comarcal del Maresme opta a revalidar el segell Biosphere

El Consell Comarcal del Maresme manté el seu compromís amb la sostenibilitat i aquest any també aspira a complir els requeriments del segell Biosphere i revalidar aquesta distinció.

Biosphere és un reconeixement als esforços sostenibles d’empreses, serveis i entitats públiques que contribueixen al compliment dels requisits i principis de sostenibilitat i millora contínua. Reconeix les bones pràctiques basades en els 17 objectius de desenvolupament sostenible de la ONU integrats en l’Agenda 2030 i promou un turisme sostenible i respectuós amb el Planeta.

A la província de Barcelona es va posar en marxa l’any 2017, moment en el qual la Diputació de Barcelona es va distingir a través de les marques turístiques. D’aquesta manera, les empreses del territori poden participar-hi sota el seu lideratge. A la comarca, qui gestiona el certificat és el Consorci de Tursime Costa de Barcelona-Maresme.


El Consell Comaral del Maresme opta a revalidar el sello Biosphere

El Consell Comarcal del Maresme mantiene su compromiso con la sostenibilidar y este añi también aspira a cumplir los requerimientos del sello Biosphere y revalidar esta distinción.

Biosphere es un reconocimiento a los esfuerzos sostenibles de empresas, servicios y entidades públicas que contribuyen al cumplimiento de los requisistos y principios de sostenibilidad y mejora contínua. Reconoce las buenas prácticas basadas en los 17 objetivos de desarrolo sostenible de la ONU integrados en la Agenda 2030 y promueve un turismo sostenible y respetuoso con el Planeta.

En la província de Barcelona se puso en marcha en 2017, momento en el cual la Diputación de Barcelona se distinguió a través de las marcas turísticas. De esta manera, las empresas del territorio pueden participar bajo su liderazgo. En la comarca, quién gestiona el certificado es el Consorci de Turisme Cosa de Barcelona-Maresme.

El Consell Comarcal posa sobre la taula la necessitat d’una estratègia conjunta de protecció del litoral

El Consell Comarcal recupera el lideratge i promou una Taula interadministrativa per marcar una línia d’acció conjunta en la protecció del litoral maresmenc. La proposta presentada avui al Consell d’Alcaldies ha estat acceptada i en les properes setmanes es constituirà aquest foro de debat.

El president del Consell Comarcal, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat la necessitat de recuperar la unitat i superar les “actuacions tàctiques en moments puntuals” que van a remolc dels diferents episodis climàtics i dels danys que aquests provoquen. Ha afegit que quan el Maresme parla de litoral no es refereix només a platges, “el litoral és la columna vertebral de la comarca i el cordó umbilical entre municipis” ja que afecta a serveis essencials com la via del tren, passejos marítims, la carretera o el sanejament.

El punt de partida serà la preservació del litoral amb actuacions a llarg termini, però sempre mantenint la idiosincràsia de cada municipi. De fet, tots els estudis i prospeccions fetes en els darrers anys han deixat constància que les problemàtiques són diferents al Maresme Nord i al Maresme Sud.

La nova Taula del litoral que es constituirà les properes setmanes recuperarà tots els treballs tècnics que s’han realitzat els darrers anys i, a diferència dels organismes de debat creats en mandats anteriors, incorporarà els municipis de muntanya ja que el seu paper en la regeneració de platges a través de les rieres i rierals també és fonamental.

Prova pilot de reutilització d’aigua regenerada a la depuradora de Mataró

L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.

Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.

El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.

Aigua regenerada

Actualment, els 9 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.

Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.

El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.

L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.

La depuradora de Mataró

El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.

Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.

El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.

El Ple aprova la creació del Servei comarcal del cicle de l’aigua

El Consell Comarcal del Maresme es dota d’un nou servei que li permetrà dur a terme una gestió integral del cicle de l’aigua absorbint els serveis en alta que ja presta (sanejament i abastament d’aigua potable al Maresme Nord), incorporant projectes de reutilització de l’aigua i obrint la porta a la incorporació dels serveis de sanejament i abastament en baixa en aquells municipis que li deleguin la competència.

L’objectiu és doble. D’una banda donar resposta a l’actual context climàtic que obliga a incorporar un enfocament integral tot impulsant la producció i distribució de l’aigua regenerada i de l’altra, incrementar el control públic en la gestió d’aquest bé tan necessari i escàs.

El Consell Comarcal ha apostat per crear aquest nou Servei coincidint amb la finalització ,al juny de 2024, de la concessió de l’abastament d’aigua potable en alta a 11 poblacions del Maresme Nord i del servei de sanejament en alta a tots els municipis del Maresme, exceptuant Montgat i Tiana. Actualment, el Consell Comarcal del Maresme gestiona l’abastament d’aigua potable en alta de forma indirecta mitjançant una concessió a l’empresa Sorea; i el sanejament a través de l’empresa mixta SIMMAR (20% pública i 80% privada).

La forma de gestió del nou Servei comarcal del cicle de l’aigua reverteix aquesta situació tota vegada que es farà a través d’una empresa mixta amb majoria pública (60% pública i 40% privada) durant un període de 15 anys i revisable a partir del desè.

La creació del nou Servei va ser ampliament debatuda i aprovada inicialment pel Ple celebrat dimarts. Va rebre els vots favorables de l’equip de govern (ERC i JxCat) i del conseller no adscrit Francesc Guillem; per la seva banda, Ciutadans i el conseller Ramir Roger (ERC) es van abstenir i el PSC, CUP, ECG i la consellera Carme Terradas (ERC) van votar-hi en contra.

L’aigua al Maresme

El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

És per això que el Consell Comarcal planteja la necessitat de fer un servei integral que contempli totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs d’execució dues actuacions en matèria d’aigua regenerada: la redacció d’un Pla director i la instal·lació d’una planta pilot a l’EDAR de Mataró per al tractament terciari.

El futur servei comarcal haurà de gestinar de forma integrada les instal·lacions de producció, adducció i distribució d’aigua regenerada en el conjunt de la comarca tancant així el cicle de l’aigua

Abastament en alta

El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Sanejament en alta

La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Abastament i sanejament en baixa

El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població. El nou servei posarà a l’abast dels ajuntaments la possibilitat de delegar aquestes competències al Consell Comarcal.

Diferents territoris catalans s’interessen per la plataforma centralitzadora de fangs de l’EDAR de l’Alt Maresme

El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.

El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.

En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.

La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.

Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.

Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.

L’ACA subvenciona actuacions de manteniment i conservació de lleres en zona urbana d’11 municipis del Maresme

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat les subvencions perquè els municipis puguin realitzar actuacions de manteniment i conservació de lleres en zones urbanes.

La subvenció finançarà actuacions en domini públic hidràulic dins de zona urbana que comportin la retirada selectiva de grans densitats de vegetació que obstaculitzin el pas de l’aigua, l’erradicació d’espècies vegetals invasores que redueixen la capacitat de desguàs, la retirada d’arbres morts i caiguts i la retirada i redistribució de sediments.

Al Maresme rebran aquest ajut 17 actuacions presentades per 11 municipis: Mataró, Santa Susanna, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Òrrius, Cabrera de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta amb una inversió total de 370.376 euros.

Les actuacions subvenc¡onades són les següents:

MataróMaresmeRiera Argentona21.553,28 €
Santa SusannaMaresmeRiera de Santa Susanna65.738,42 €
Arenys de MarMaresmeRiera d’Arenys63.149,73 €
CabrilsMaresmeTorrent Can Xinxa1.837,66 €
CabrilsMaresmeTorrent Roldós24.744,55 €
ÒrriusMaresmeRiudemeia17.891,95 €
ÒrriusMaresmeRiudemeia31.428,32 €
Arenys de MarMaresmeRial del Sapí 19.198,54 €
ÒrriusMaresmeTorrent de Can Céllecs19.215,28 €
Cabrera de MarMaresmeTorrent de Ca n’Amat3.399,83 €
Cabrera de MarMaresmeTorrent d’en Meniu30.065,43 €
MasnouMaresmeRiera d’Alella7.377,46 €
MataróMaresmeRiera de Sant Simó64.776,36 €
Sant Vicenç de MontaltMaresmeRiera de Sant Vicenç de Montalt20.942,23 €
Caldes d’EstracMaresmeRiera de Caldes d’Estrac9.230,02 €
Sant Iscle de VallaltaMaresmeRiera Vallalta4.573,89 €
Arenys de MuntMaresmeRiera d’Arenys21.804,33 €

El Consell Comarcal sol·licita a l’ACA 4.600.000 euros per a millores i noves inversions en el sistema de sanejament

El Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions del Sistema de Sanejament en alta que preveu el Consell Comarcal del Mareme per a 2021 requereix una inversió total a 5 anys vista de 4.673.467,78 euros que ja s’han sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb el corresponent detall de les 141 intervencions planificades. D’aquestes, les actuacions de reposició i millora classificades amb prioritat important ascedeixen a 2.278.301,85 € que s’espera poder executar al llarg de l’any 2021.

A banda de les actuacions de conservació i manteniment de les 11 EDAR (estacions depuradores), els 40 bombaments i els més de 115 quilòmetres de col·lectors que hi ha al Maresme, aquest Pla contempla millores que permetin la gradual incorporació de sistemes que facilitin l’estalvi energètic i una dependència major de les energies verdes.

En aquest sentit, per exemple, es contempla la millora de l’eficiència energètica de l’EDAR de Pineda i la instal·lació de plaques solars a l’EDAR Sant Daniel (Tordera)

També per minimitzar les molèsties que les instal·lacions de depuració d’aigües residuals provoquen en el veïnat, i en línia amb les actuacions que ja s’estan duent a terme en els darrers anys, el Pla incorpora actuacions de desodorització en les EDAR de Pineda i d’Arenys.

La sol·licitud d’atribucions a l’ACA per poder tirar endavant el Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions dels Sistemes de Sanejament en alta va rebre el suport de tots els grups polítics en el Ple celebrat aquesta setmana.

Crida a comerços i farmàcies perquè s’adhereixin a la campanya “Establiment segur contra la violència masclista”

L’Institut Català de les Dones (ICD) ha realitzat la campanya Establiment segur contra la violència masclista on col·labora la PG-ME. A través d’aquesta campanya es demana als establiments que estan operatius en aquests dies de confinament que col·laborin amb aquesta iniciativa posant en un lloc visible dels comerços un cartell amb el missatge següent:

“Establiment segur contra la violència masclista“. Si aquests dies de confinament sents que casa teva deixa de ser un espai segur per a tu o els teus fills i filles, aquí truquem per tu al 900 900 120 o al 112. #NoEstàsSola #JoActuo”.

Amb aquest missatge es vol ampliar el suport social a les dones que travessen aquestes situacions i que actualment poden estar aïllades. Una dona que s’acosta a un establiment i veu aquest cartell sap que pot comptar amb algú, que serà escoltada i podrà explicar la seva situació i que aquesta persona trucarà per ella al 900900120, per ser assessorada per professionals de l’advocacia, psicologia i l’atenció social, o al 112 en cas d’emergència.

El Consell Comarcal del Maresme posa a disposició dels ajuntaments un model d’ordenança municipal per regular l’ús de l’aigua en període de sequera

Les reserves d’aigua als embassaments no es recuperen i la situació és força preocupant. El Maresme es troba en fase de preemergència i molt probablement en les properes setmanes passarà a fase d’emergència el que implicarà noves mesures d’estalvi d’aigua. Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal està elaborant un Pla -les línies generals del qual van ser presentades en el darrer Consell d’Alcaldies- per ajudar els municipis del Maresme a afrontar la nova conjuntura.

La primera actuació ha estat facilitar als ajuntaments un model d’ordenança municipal per tal que puguin garantir el servei públic d’abastament en temps de sequera a partir de la regulació dels usos de l’aigua i el foment de l’estalvi.

Cal tenir en compte que en un escenari d’emergència s’estableix una dotació màxima de 200 litres per habitant (10 menys que en l’actual fase de preemergència) i aquesta quantitat podria baixar fins als 160 litres per habitant en cas d’emergència extrema.

Tenint com a base el model genèric d’ordenança municipal elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el document que ha fet arribar el Consell Comarcal als ajuntaments maresmencs intenta adaptar-se a les singularitats dels 30 municipis maresmencs emfatitzant, entre d’altres qüestions, l’obligació de les entitats subministradores a col·laborar-hi i incorporant nous supòsits relacionats amb plans d’estalvi d’aigua d’usuaris industrials, així com la implantació de comptadors de telemesura, un element imprescindible per poder fer un millor control dels cabals consumits.

El model d’ordenança especifica que és l’alcaldia del municipi la que té potestat per adoptar les mesures excepcionals i incorpora noves infraccions relacionades amb l’incompliment de les mesures com ara destinar aigua apta per al consum humà per a altres usos quan s’activi l’escenari d’emergència grau II i III o no presentar i/o incomplir els plans d’estalvi d’aigua requerits per l’Ajuntament.

La proposta del Consell Comarcal manté la categorització dels incompliments en lleus, greus i molt greus així com el règim sancionador presentat per l’ACA que preveu multes oscil·lants entre els 750€ per a les infraccions lleus i els 3.000€ per a les considerades molt greus.

DOCUMENT

Model d’ordenança municipal reguladora de les mesures aplicables a l’abastament d’aigua potable i als usos de l’aigua en situació de sequera presentat pel Consell Comarcal del Maresme als ajuntaments

La Federació d’ADF del Maresme organitza una jornada per tractar sobre els incendis forestals i les cremes prescrites a les urbanitzacions

 


“Urbanitzacions, incendis forestals i cremes prescrites” és el títol de la Jornada Tècnica que el proper dissabte, 7 de febrer, tindrà lloc a Argentona i en el decurs de la qual experts en la matèria presentaran diferents ponències a l’entorn de la normativa i de les mesures de prevenció dels incendis forestals a les urbanitzacions. També s’exposaran sistemes de crema controlada i se n’executarà una al Turó de Cerdanyola, per la vessant d’Argentona.


La Jornada va adreçada a membres de les ADF, tècnics municipals, professionals, propietaris forestals i estudiants i ha estat organitzada per la Federació de les ADF del Maresme, la Generalitat de Catalunya i la Divisió Operativa GRAF. Hi han col.laborat el Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament d’Argentona i les ADF del Maresme. Per consultar el programa de la jornada,  
Cliqueu aquí