Dos ajuntaments de la comarca, Premià de Dalt i Alella, han confiat al Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme l’elaboració dels mapes de capactiat acústica del seu municipi. Aquests mapes són un instrument de cabal importància perquè, a partir d’una prospecció del territori, detecten els problemes i fan les propostes adients de millora. A més, la legislació vigent obliga a tots els ajuntaments a tenir aprovats els seus mapes de capacitat acústica.
El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme va entrar en funcionament a mitjans de 2005 amb l’objectiu de col·laborar amb els ajuntaments de la comarca en la millora de la qualitat mediambiental i en el compliment de la legislació.
amb l’objectiu d’ajudar els municipis de la comarca a millorar la seva, de recent creació, té com a fita el seguiment de totes aquelles instal.lacions industrials que per la seva situació geogràfica o per la seva tipologia són susceptibles de provocar episodis de contaminació acústica i/o atmosférica. Per realitzar les preceptives medicions, el servei s’ha dotat de la millor tecnologia que existeix actualment al mercat. El Servei de Control Ambiental del CCM elabora els mapes de capacitat acústica d’Alella i Premià de Dalt
Dos ajuntaments de la comarca, Premià de Dalt i Alella, han confiat al Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme l’elaboració dels mapes de capactiat acústica del seu municipi. Aquests mapes són un instrument de cabal importància perquè, a partir d’una prospecció del territori, detecten els problemes i fan les propostes adients de millora. A més, la legislació vigent obliga a tots els ajuntaments a tenir aprovats els seus mapes de capacitat acústica.
El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme va entrar en funcionament a mitjans de 2005 amb l’objectiu de col·laborar amb els ajuntaments de la comarca en la millora de la qualitat mediambiental i en el compliment de la legislació.
amb l’objectiu d’ajudar els municipis de la comarca a millorar la seva, de recent creació, té com a fita el seguiment de totes aquelles instal.lacions industrials que per la seva situació geogràfica o per la seva tipologia són susceptibles de provocar episodis de contaminació acústica i/o atmosférica. Per realitzar les preceptives medicions, el servei s’ha dotat de la millor tecnologia que existeix actualment al mercat. La presència de brutícia a les platges del Maresme es deu a causes alienes als sistemes de sanejament de la comarca
Aquest estiu s´està observant l´existència d´una gran quantitat de sòlids surant a les platges de la comarca, des d´Alella fins a Malgrat de Mar, generant nombroses queixes per part dels banyistes.
Davant d´aquest fet, el Consell Comarcal del Maresme vol informar a la població de que els sistemes de sanejament estan funcionant correctament i que els sòlids surant presents a les aigües de bany no són procedents de cap mal funcionament de les depuradores ni de les xarxes de col·lectors.
D´acord amb les analítiques de les aigües de bany realitzades per l´Agència Catalana de l´Aigua, excepte en les hores posteriors als episodis de pluges, la qualitat microbiològica de les aigües de bany és excel•lent a tota la comarca.
Criteris tècnics a aplicar en mesures acústiques
En el següent power point us presentem tot un seguit de criteris tècnics que s’han de tenir en compte a l’hora de realitzar les mesures acústiques.
Podeu consultar la informació
Cliqueu aquí
Podeu consultar la informació
Cliqueu aquí
El Consell Comarcal demanarà a l’ACA consignació pressupostària per protegir diverses instal·lacions de sanejament
Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.
Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.
Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.
“El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.
La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.
Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.
En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.
Reunió de treball per avançar en la lluita contra el Tomicus
El Consell Comarcal ha convocat el regidors i tècnics de medi ambient municipals, tècnics dels Parcs i ADF’s a una reunió de treball en la qual s’exposaran els darrers treballs realitzats per delimitar les zones de bosc afectades per plagues, en concret la imatge aèria captada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat.
Les dades d´aquest vol han de ser ara contrastades a camp: comprovar que l’afectació és per Tomicus i la georeferenciació dels polígons afectats.
Data: 2016-09-30
Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)
El Consell Comarcal organitza una jornada per informar els ajuntaments sobre la contaminació acústica
L’àrea de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Maresme ha organitzat una jornada, en la qual participaran responsables mediambientals de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona, per informar als ajuntaments maresmencs sobre la normativa vigent en contaminació acústica i sobre les responsabilitats municipals en aquesta matèria. La jornada es farà a la seu del Consell Comarcal (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró) el dimarts 28 de juny. En el decurs de la jornada, el CCM presentarà als municipis del Maresme el servei d’inspecció de la contaminació acústica que l’administració comarcal posa a disposició dels ajuntaments pe tal d’efectuar els controls adients en els seus termes municipals.
Per veure el programa de la jornada, Cliqueu aquí
-Per formalitzar la inscripció a la jornada,
Cliqueu aquí
Llum verda a la depuradora de la urbanització Terra Brava amb una inversió de gairebé 1.900.000 euros
El Ple, celebrat dimarts, va aprovar la modificació del Projecte constructiu de l’estació depuradora d’aigües residuals i del col·lector en alta de la urbanització Terra Brava de Tordera que incorpora millores, principalment, per a la reducció de sorolls i minimització d’olors.
L’EDAR requerirà una inversió d’1.893.342,297 € (IVA inclòs) i el Consell Comarcal treballa amb l’objectiu de poder licitar les obres l’any vinent.
Amb aquesta instal.lació, més la que donarà servei a la urbanització Àgora Parc (també a Tordera i en projecte) i la incorporació a curt termini dels petits nuclis d’habitatges de Can Palau, Roques Blanques, Les Farreres i Can Domènec, el Maresme arribarà al sanejament total de les seves aigües residuals.
Actualment, els 11 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.
El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Aquest fet, juntament amb la garantia que l’aigua depurada compleix amb la qualitat exigida per la normativa vigent, contribueix a què la qualitat de l’aigua de bany del Maresme obtingui una qualificació d’excel·lent.
Gestió sostenible
El Consell Comarcal, però, va més enllà del tractament de les aigües residuals. L’objectiu és fer que les instal.lacions siguin el més sostenibles possible amb la implantació de noves fonts d’energia verda, un elevat grau d’optimització de la seva eficiència i la reutilització de l’aigua depurada per altres usos (reg de parcs i jardins, per processos industrials, etc.)
En la línia de l’autosostenibilitat, s’està treballant per aconseguir
- El funcionament energètic autosuficient de les estacions depuradores de Mataró i Alt Maresme a partir de la instal·lació de plantes de cogeneració de biogàs que suposen una minimització del consum d’electricitat de font externa.
- La instal·lació de sistemes de plaques fotovoltaiques a les instal·lacions de sanejament amb l’objectiu de subministrar energia verda i reduir el consum d’energia elèctrica convencional.
- La implantació de sistemes de minimització d’impacte de residus procedents dels sobreeixidors dels col·lectors en alta per un augment del cabal en temps de pluja.
Tanmateix i davant la situació d’emergència climàtica en la que ens trobem actualment, des del Consell s’està apostant fermament per nous projectes enfocats a la reutilització de l’aigua depurada per a diversos usos:
- Municipals (indústries, agricultura, urbà, lleure, etc).
- Recàrrega d’aqüífers amb aigua regenerada per a la millora de la qualitat i quantitat dels recursos hídrics del medi (reducció de la contaminació per nitrats d’aqüífers existents, recuperació de zones fluvials i vegetació de ribera pel lleure, etc).
Mapa del sanejament al Maresme
El Consell Comarcal reprèn les xerrades sobre l’emergència climàtica als instituts del Maresme
L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 localitats arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar.
En aquest context, una de les línies de sensibilització que havia engegat el Consell Comarcal i que va quedar en suspens arran de la pandèmia és el de la sensibilització de les noves generacions a partir de xerrades als centres docents de la comarca. Ara s’ha recuperat aquesta iniciativa que havia rebut molt bona valoració per part dels centres que l’havien sol·licitat.
Les xerrades adreçades als cursos de batxillerat s’imparteixen fomentant la participació de l’alumnat, les seves reflexions individuals i el debat grupal sobre el canvi climàtic, les seves causes, les evidències que tenim avui dia d’aquest fenòmen, els seus efectes a la nostra comarca i què hi podem fer. Finalment, es faciliten eines per poder calcular la petjada de carboni de cadascú i del conjunt del grup.
Els centres docents que hi estiguin interessats poden sol·licitar aquestes xerrades enviant al Consell Comarcal del Maresme AQUEST FORMULARI.
Preguntes freqüents sobre contaminació acústica
La contaminació acústica: on estem?
La contaminació acústica és un dels fenòmens que pren una importància destacada en la nostra qualitat de vida. Vivim en una societat que genera contaminació acústica i que la pateix al mateix temps. La relació entre el progrés econòmic i l´increment de soroll és molt estreta, fins al punt que s´ha arribat a tolerar un cert grau de pol·lució acústica quan en realitat existeixen solucions que podrien pal·liar aquesta mena d´intrusió. A més, existeixen estudis que demostren que nivells alts de contaminació acústica provoquen augments dels nivells d´adrenalina a la sang i això augmenta les possibilitats de patir infarts de miocardi.
Per tant, és necessari intervenir sobre la contaminació acústica per minimitzar els seus efectes i augmentar la qualitat de vida. I per aconseguir-ho, cal un marc regulatori que estableixi els límits màxims assumibles i que defineixi els procediments d´actuació en front aquesta intrusió.
En aquest aspecte, la Generalitat de Catalunya va publicar a finals de l´any 2009 el decret 176/2009, que desenvolupa la llei 16/2002 contra la contaminació acústica, i que tanca finalment el marc legal necessari per a una completa aplicació de mesures encaminades a intervenir en episodis de contaminació acústica, ja sigui provocada pel transport, les activitats o les accions humanes quotidianes.
Així mateix, la major part dels Ajuntaments del Maresme s´han dotat, o s´estan dotant, de mapes de capacitat acústica i ordenances per actuar de forma eficient front a una millora integral de la qualitat acústica municipal i actuar davant de queixes de particulars.
–Però, què puc fer si pateixo Contaminació Acústica?
Cal adreçar-se a l´Ajuntament, ja que és la institució amb potestat en l´àmbit de la contaminació acústica.
A través dels seus serveis tècnics (o d´entitats supramunicipals), l´ajuntament ha de comprovar si es compleix la normativa municipal on s´estableixen els límits màxims admissibles. Cal tenir present que el fet de sentir-se molest per un soroll aliè no és raó suficient per actuar directament contra el causant del soroll, si no que cal comprovar si es respecten els límits màxims permesos.
–Tothom té el mateix límit de contaminació acústica?
No, cada zona dins d´un mateix poble és diferent. El Reial decret espanyol 1376/2007 estableix que els límits tolerables de contaminació acústica han d´estar relacionats amb els usos de les zones. O sigui, les zones purament residencials han d´estar menys exposades al soroll que les zones comercials, i aquestes menys exposades que les zones industrials. Es tracta d´una distinció lògica que té molt a veure amb la realitat que vivim. Tots els ciutadans tenim dret a consultar el mapa de capacitat acústica del municipi on s´estableix, carrer a carrer, la classificació que ha establert prèviament l´Ajuntament.
–Això vol dir que si visc en un barri amb botigues haig de suportar el soroll?
No, en realitat la diferència entre una zona o una altra, entre una zona amb comerços (zona B1) o una zona residencial (zona A4) no és significativa. Si el soroll que es pateix és clarament audible i pertorba la normal convivència, cal acudir a l´Ajuntament i presentar una queixa.
–Haig de denunciar al meu veí o a l´activitat de sota de casa meva si em provoca molèsties? Jo no vull tenir més problemes.
Sempre cal emprendre un primer contacte amb el causant de la contaminació acústica per resoldre els problemes de convivència. La major part de les vegades, els responsables de l´emissió acústica no són conscients de perjudici que estant causant i es pot arribar a una solució sense tenir que recorre a l´ajuntament. Tanmateix, si no s´arriba a una resolució satisfactòria, els ciutadans tenen dret a presentar una queixa davant de l´Ajuntament per determinar si el nivell que es pateix de contaminació sonora està dins dels límits permesos per la normativa local.
–Si el soroll m´arriba des de una activitat que està situada davant o a uns quants metres de casa meva, també puc queixar-me?
La normativa estableix límits de contaminació acústica tant si prové d´una activitat situada lluny o en el mateix edifici on està la persona que pateix la intrusió sonora. Tanmateix, la forma de determinar el nivell és diferent: Si l´origen de la contaminació acústica se situa en el propi edifici (un veí, una activitat en els baixos, l´ascensor…) el nivell es determinarà amb les finestres tancades; si l´origen se situa fora del propi edifici (una activitat, el trànsit del carrer o una infraestructura…) el nivell es determinarà amb les finestres obertes. Els nivells són, lògicament, diferents. Mentre que els nivells de contaminació suportables amb les finestres obertes (amb ambient exterior) se situen entre els 50 a 60 decibels (65 en alguns casos), amb les finestres tancades se situen entre els 25 als 35 decibels.
–Si el que em molesta és el soroll d´una autopista o una carretera?
En aquest cas, el responsable és el titular de la infraestructura. De tota manera, cal acudir a l´Ajuntament per tal de que trameti la queixa al responsable de la via i així quedi constància del prejudici.
–Què puc fer si l´Ajuntament no actua?
Cal tenir present que fins a l´any 2009, el context legal en l´àmbit de la contaminació acústica no estava perfectament definit i alguns Ajuntaments demoraven les actuacions a fi i efecte d´actuar dins de l´empara d´una normativa protocol·litzada. En cas de que l´ajuntament continuï sense realitzar accions encaminades a determinar el soroll sofert o accions per cessar la font de molèstia, els ciutadans poden acudir a la justícia per la inactivitat de l´Administració.
La contaminació acústica és un dels fenòmens que pren una importància destacada en la nostra qualitat de vida. Vivim en una societat que genera contaminació acústica i que la pateix al mateix temps. La relació entre el progrés econòmic i l´increment de soroll és molt estreta, fins al punt que s´ha arribat a tolerar un cert grau de pol·lució acústica quan en realitat existeixen solucions que podrien pal·liar aquesta mena d´intrusió. A més, existeixen estudis que demostren que nivells alts de contaminació acústica provoquen augments dels nivells d´adrenalina a la sang i això augmenta les possibilitats de patir infarts de miocardi.
Per tant, és necessari intervenir sobre la contaminació acústica per minimitzar els seus efectes i augmentar la qualitat de vida. I per aconseguir-ho, cal un marc regulatori que estableixi els límits màxims assumibles i que defineixi els procediments d´actuació en front aquesta intrusió.
En aquest aspecte, la Generalitat de Catalunya va publicar a finals de l´any 2009 el decret 176/2009, que desenvolupa la llei 16/2002 contra la contaminació acústica, i que tanca finalment el marc legal necessari per a una completa aplicació de mesures encaminades a intervenir en episodis de contaminació acústica, ja sigui provocada pel transport, les activitats o les accions humanes quotidianes.
Així mateix, la major part dels Ajuntaments del Maresme s´han dotat, o s´estan dotant, de mapes de capacitat acústica i ordenances per actuar de forma eficient front a una millora integral de la qualitat acústica municipal i actuar davant de queixes de particulars.
–Però, què puc fer si pateixo Contaminació Acústica?
Cal adreçar-se a l´Ajuntament, ja que és la institució amb potestat en l´àmbit de la contaminació acústica.
A través dels seus serveis tècnics (o d´entitats supramunicipals), l´ajuntament ha de comprovar si es compleix la normativa municipal on s´estableixen els límits màxims admissibles. Cal tenir present que el fet de sentir-se molest per un soroll aliè no és raó suficient per actuar directament contra el causant del soroll, si no que cal comprovar si es respecten els límits màxims permesos.
–Tothom té el mateix límit de contaminació acústica?
No, cada zona dins d´un mateix poble és diferent. El Reial decret espanyol 1376/2007 estableix que els límits tolerables de contaminació acústica han d´estar relacionats amb els usos de les zones. O sigui, les zones purament residencials han d´estar menys exposades al soroll que les zones comercials, i aquestes menys exposades que les zones industrials. Es tracta d´una distinció lògica que té molt a veure amb la realitat que vivim. Tots els ciutadans tenim dret a consultar el mapa de capacitat acústica del municipi on s´estableix, carrer a carrer, la classificació que ha establert prèviament l´Ajuntament.
–Això vol dir que si visc en un barri amb botigues haig de suportar el soroll?
No, en realitat la diferència entre una zona o una altra, entre una zona amb comerços (zona B1) o una zona residencial (zona A4) no és significativa. Si el soroll que es pateix és clarament audible i pertorba la normal convivència, cal acudir a l´Ajuntament i presentar una queixa.
–Haig de denunciar al meu veí o a l´activitat de sota de casa meva si em provoca molèsties? Jo no vull tenir més problemes.
Sempre cal emprendre un primer contacte amb el causant de la contaminació acústica per resoldre els problemes de convivència. La major part de les vegades, els responsables de l´emissió acústica no són conscients de perjudici que estant causant i es pot arribar a una solució sense tenir que recorre a l´ajuntament. Tanmateix, si no s´arriba a una resolució satisfactòria, els ciutadans tenen dret a presentar una queixa davant de l´Ajuntament per determinar si el nivell que es pateix de contaminació sonora està dins dels límits permesos per la normativa local.
–Si el soroll m´arriba des de una activitat que està situada davant o a uns quants metres de casa meva, també puc queixar-me?
La normativa estableix límits de contaminació acústica tant si prové d´una activitat situada lluny o en el mateix edifici on està la persona que pateix la intrusió sonora. Tanmateix, la forma de determinar el nivell és diferent: Si l´origen de la contaminació acústica se situa en el propi edifici (un veí, una activitat en els baixos, l´ascensor…) el nivell es determinarà amb les finestres tancades; si l´origen se situa fora del propi edifici (una activitat, el trànsit del carrer o una infraestructura…) el nivell es determinarà amb les finestres obertes. Els nivells són, lògicament, diferents. Mentre que els nivells de contaminació suportables amb les finestres obertes (amb ambient exterior) se situen entre els 50 a 60 decibels (65 en alguns casos), amb les finestres tancades se situen entre els 25 als 35 decibels.
–Si el que em molesta és el soroll d´una autopista o una carretera?
En aquest cas, el responsable és el titular de la infraestructura. De tota manera, cal acudir a l´Ajuntament per tal de que trameti la queixa al responsable de la via i així quedi constància del prejudici.
–Què puc fer si l´Ajuntament no actua?
Cal tenir present que fins a l´any 2009, el context legal en l´àmbit de la contaminació acústica no estava perfectament definit i alguns Ajuntaments demoraven les actuacions a fi i efecte d´actuar dins de l´empara d´una normativa protocol·litzada. En cas de que l´ajuntament continuï sense realitzar accions encaminades a determinar el soroll sofert o accions per cessar la font de molèstia, els ciutadans poden acudir a la justícia per la inactivitat de l´Administració.
Plantada popular d’arbres a Òrrius
diumenge, 10 de febrer a partir de les 10.00h
L’Ajuntament d’Òrrius, el Consell Comarcal del Maresme, l’Agrupació de Defensa Forestal Òrrius i la Federació ADF Maresme, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, han organitzat per al diumenge, 10 de febrer, una plantada popular d’arbres a Òrrius. Concretament, aquesta activitat es durà a terme a la riera de Riudemeia, entre la Font de Sant Eloi i l’Escola Francesc Macià.La plantada popular d’arbres es previst que comenci cap a les 10.00h. En total es plantaran 40 freixes i 40 verns, arbres autòctons de ribera. Tot seguit es farà un esmorzar i una sortida de natura per la riera, que anirà guiada pel tècnic naturalista del Consell Comarcal del Maresme Oriol Bassa.