{]}./ARXIUS/2008/fotos/112.gif{]}
A continuació es detallen tot un seguit de consells de prevenció i d’actuació en el cas que ens sorprengui un incendi forestal. Són pautes de comportament difoses pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. I recordeu que el telèfon d’emergències és el 112.
EVITEU ELS INCENDIS
No feu mai foc al bosc ni al voltant.
– No llenceu llumins ni cigarretes, ni feu focs d’artifici en zones properes al bosc.
– No circuleu amb el vehicle fora dels camins autoritzats.
PRENEU PRECAUCIONS
Impulseu que la vostra urbanització disposi de les mesures de seguretat necessàries (Pla d’autoprotecció, franja de protecció, hidrants…).
-Conegueu i assageu el Pla d’autoprotecció.
EN CAS D’INCENDI FORESTAL, ACTUEU RÀPIDAMENT
Truqueu immediatament al 112 i doneu-los la màxima informació.
-Aviseu els veïns
-Actueu segons el que estigui previst al Pla d’autoprotecció.
SI L’INCENDI S’ACOSTA A CASA VOSTRA
Faciliteu als serveis de socors l’entrada a la vostra propietat.
-Remulleu abundantment les parts amenaçades per les flames.
-En cas d’evacuació: tanqueu tota la casa. Desconnecteu els interruptors de llum i gas. Agafeu les coses imprescindibles: documentació, diners i medicaments.
SI L’INCENDI ÉS A LA PORTA DE CASA VOSTRA
Tanqueu-vos a casa vostra amb tota la vostra família i els animals domèstics i no l’abandoneu fins que el foc no hagi passat.
-Tanqueu totes les portes i finestres. Tapeu els forats de ventilació i totes les obertures a l’exterior per evitar que entri material en combustió.
-Desconnecteu tots els subministraments de combustible.
-Ompliu d’aigua la banyera, les piques i, si podeu, traieu les cortines.
-Si el fum penetra a casa vostra: poseu tovalloles mullades sota les portes i ruixeu-les sovint.
-Protegiu-vos amb roba de cotó o llana, amb unes ulleres i un mocador moll a la cara.
-Si el fum és espès, deixeu els llums encesos per facilitar que us trobin.
SI L’INCENDI US SORPRÈN
A camp obert
Allunyeu-vos del front del foc pels costats. És vital fugir en la direcció oposada a l’avanç del foc i del fum.
-Entreu a la zona ja cremada el més aviat possible.
-Reguleu la respiració: feu inspiracions poc profundes i lentes, agafant l’aire de prop de terra, i eviteu inhablar el fum espès.
-Si podeu, mulleu un mocador per tapar-vos la cara i evitar així els efectes nocius del fum.
-Protegiu-vos de la radiació del foc darrere d’una roca o d’una rasa.
-No us refugieu dins de pous ni coves, ja que l’oxigen es pot acabar ràpidament. Eviteu també les zones pendents, els ports de muntanya i les valls estretes.
Al cotxe
Busqueu un lloc arrecerat i atureu-vos. Si el front del foc travessa la carretera no sortiu del vehicle, tanqueu els vidres i enceneu els fars perquè us puguin trobar enmig del fum.
-Estireu-vos al terra del vehicle. Cobriu-vos la pell fins que el foc hagi passat.
Vora el mar
Acosteu-vos a la platja, reagrupeu-vos i, si cal, fiqueu-vos a l’aigua.
PROTEGIU LA VOSTRA LLAR
Elimineu les fulles seques i les branques en contacte amb la façana o la teulada.
-Les tanques verdes o tanques seques (brucs) poden propagar l’incendi: eviteu-ne la continuïtat.
-Situeu a més de 10 metres de la casa tota mena de reserva de combustible (propà, gasoil…) i desu la llenya en un lloc tancat.
-Les obertures a l’exterior de la casa s’han de poder tapar o tancar: tingueu els estris necessaris preparats.
-Aneu amb compte amb la xemeneia. Poseu-hi una tela metàlica per evitar que saltin espurnes o brases.
-Utilitzeu materials no combustibles en finestres, portes i elements exteriors.
-Tingueu a punt eines bàsiques contra incendis (mànegues d’aigua, destrals, serres…) i disposeu d’una reserva d’aigua.
Comunicat del Consell Comarcal sobre la qualitat de l’aigua de bany
En relació a alguns escrits de queixa publicats a les xarxes socials sobre l’aparició de brutícia a les platges i a la qualitat de les aigües de bany del litoral de la comarca, el Consell Comarcal del Maresme vol posar de manifest les següents observacions:
- Els sistemes de sanejament de la comarca, els quals depenen del Consell Comarcal del Maresme: estacions depuradores i xarxes de col·lectors i estacions de bombament, es troben funcionant de forma satisfactòria sense produir cap tipus d’afectació a les platges i alteració de la qualitat de l’aigua de mar.
- La transparència de les aigües de bany és un clar i evident indicador que no hi ha contaminació d’aigües residuals.
- L’Agència Catalana de l’Aigua realitza, com cada any, una campanya d’anàlisi de la qualitat de l’aigua de bany al llarg de tot el litoral català. Els resultats de totes les mostres preses al Maresme indiquen que la qualitat microbiològica de totes les platges del Maresme és excel·lent.
- Les escumes que sovint es veuen surant a la superfície són d’origen natural i no són d’origen antropogènic.
- Els sòlids que arriben arran de platja: plàstics, residus higiènics, envasos, etc. i que a vegades s’observen surant a la superfície, no procedeixen de la xarxa de sanejament del Consell Comarcal. El seu origen està directament relacionat amb la brutícia de lleres i carrers, que quan plou, acaben al mar, i en alguna ocasió, en la falta de civisme dels mateixos usuaris de la platja.
- D’acord amb la informació d’altres administracions, no és un fenomen que afecti només al litoral de la comarca, sinó que sembla ser que tant al nord com al sud del Maresme s’observa el mateix tipus de problema.
La Federació de les ADF del Maresme i els Bombers del GRAF s´uneixen per a parlar de les urbanitzacions, els incendis forestals i les cremes prescrites
El passat 7 de febrer a Argentona, es va realitzar la Jornada “Urbanitzacions, incendis forestals i cremes prescrites” dins de les IV Jornada Tècnica de la Federació de les ADF del Maresme, que van ser organitzades juntament amb el Departament d´Interior de la Generalitat, Direcció General d´Emergències i Seguretat Civil, Divisió Operativa dels GRAF i amb la col·laboració de l´ADF Serra de Marina.En aquesta Jornada, es van tractar temes com el marc legal; la normativa i mesures de prevenció, mesures d´autoprotecció tant en les urbanitzacions com en edificacions aïllades, es va definir que és un incendi de disseny, com funciona el GRAF i es va explicar les experiències de les cremes que es realitzen a Mallorca. En aquesta jornada es va destacar que com una eina més de gestió al bosc, les cremes controlades poden ser solucions molt factibles. En aquest sentit, es va realitzar una crema prescrita al Turó de Cerdanyola, amb l´objectiu de poder rebaixar el combustible i crear discontinuïtat en la massa vegetal per a prevenir els incendis forestals que afecten a aquest Turó cada any en les èpoques de més risc d´incendi. Creiem que aquestes Jornades serveixen per donar a conèixer d´altres actuacions per a gestionar els nostres boscos en la lluita contra els incendis, que potser en la nostra comarca no s´utilitzen gaire, com són les cremes prescrites i així iniciar un debat entre les avantatges i desavantatges que tenen les diverses gestions en el nostre territori per a una millor i eficaç lluita contra els incendis forestals. La Jornada va ser un èxit de participació, unes 90 persones, entre tècnics forestals, professionals forestals, estudiants, membres d´entitats de protecció de la natura, i en la qualitat dels ponents, ja que van participar els tècnics del GRAF: en Miquel López i en Moisès Galán, i en Pep Solivellas i en Tomeu Lorca que són membres de l´IBANAT (Institut Balear Natura) de Mallorca, en Oriol Bassa, enginyer de forests del Consell Comarcal del Maresme, na Antònia Vilella que és l´actual tècnica de medi ambient de la comarca del Maresme i en Miquel Casadesus, President de la Federació de les ADF de l´Anoia. L´acte va ser tancat pel Sr. Jesús Acebedo, Cap de l´Àrea Bàsica d´Emergència del Maresme, el Sr. Antoni Soy, Alcalde d´Argentona, el Sr. Andreu Bosch, President del Parc Serralada Litoral, el Sr. Josep Jo, Conseller de Territori i Sostenibilitat del Consell Comarcal del Maresme i el Sr. Jaume Riera, President de la Federació de les ADF del Maresme. Cabrils, febrer de 2004
Ordre del Dia del Ple que celebrarà el Consell Comarcal del Maresme el 21 de maig a les 19:00h
ORDRE DEL DIA
0.- Aprovació, si s’escau, de l’esborrany de l’Acta de la sessió ordinària del Ple de data 19 de març de 2013.
1.- Pressa de possessió, del Sr. Carlos Fernández Báez com a conseller comarcal del Consell Comarcal del Maresme.
2.- Despatx oficial.
3.- Donar compte, si s’escau, de diversos Decrets de Presidència.
ÀREA DE COOPERACIÓ MUNICIPAL I PLANIFICACIÓ
4.- Aprovació, si s’escau, del tipus d’interès aplicat durant l’exercici 2012 i situació de les inversions finançades per part de la concessionària del Servei d’Abastament d’aigua Potable al Maresme Nord en el període 1996-2011, pendents d’amortitzar a 31/12/2012, amb la tarifa d’inversió.
5.- Aprovació, si s’escau, de la verificació del text refós corresponent al “Pla Especial i Projecte de
elèctrica MT, CTI i
elèctrica BT codi 1872L, per donar subministrament a un centre de telecomunicacions entre els municipis de Sant Pol de Mar i Sant Cebrià de Vallalta”.
6.- Aprovació, si s’escau, de la delegació, de nou, a la Comissió Permanent del Ple, de la competència en matèria d’aprovació de projectes d’obra i de contractació, corresponent a l’expedient del Projecte executiu de la Xarxa Comarcal de Banda Ampla del Maresme, Fase I.
7.- Aprovació, si s’escau, de la sol·licitud a l’Administració Oberta de Catalunya dels serveis de tauler electrònic (e-TAULER) i seu electrònica (SEU-e).
8.- Aprovació, si s’escau, de la declaració de mesures a adoptar per la prevenció i detecció dels casos d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe.
9.- Aprovació, si s’escau, de la renuncia del dret a tempteig i retracte vers l’immoble “Castell de Santa Florentina” situat en el terme municipal de Canet de Mar.
10.- Aprovació, si s’escau, del canvi de qualificació jurídica d’un bé de domini públic que forma part del patrimoni comarcal.
11.- Ratificació, si s’escau, el retorn de la competència relativa a la prestació del servei de recollida selectiva de vidre, paper, cartró i envasos/embalatges lleugers del terme municipal de Teià, delegada per l’Ajuntament de Teià.
12.- Ratificació, si s’escau, del Decret de Presidència núm. 81/13 de data 19 de març sobre l’aprovació de la cinquena addenda al Conveni de col·laboració l’Ajuntament d’Arenys de Mar per a la prestació dels serveis de la borsa de lloguer social i jove de l’Oficina Comarcal d’Habitatge signat en data 31 d’octubre de 2008.
13.- Ratificació, si s’escau, del Decret de Presidència núm. 95/13 de data 4 d’abril sobre l’aprovació del Pla de seguretat i salut en fase d’execució del ““Projecte executiu de la Xarxa Comarcal de Banda Ampla del Maresme. Fase I” i del “Projecte executiu de la Xarxa Comarcal de Banda Ampla del Maresme. Vilassar de Dalt i Arenys de Munt”.
14.- Ratificació, si s’escau, del Decret de Presidència núm. 104/13 de data 10 d’abril sobre la rectificació d’ofici de l’error material de transcripció detectat en el dispositiu segon de l’acord de Ple de data 19 de març de 2013, d’aprovació de noves tarifes d’abastament d’aigua potable en alta del Maresme Nord.
15.- Ratificació, si s’escau, del Decret de Presidència núm. 110/13 de data 17 d’abril sobre informar favorablement de la concessió d’ocupació per a la instal·lació de porteries de futbol i xarxes de vòlei a la platja del Varador de l’Ajuntament de Mataró.
ÀREA DE MEDI AMBIENT
16.- Aprovació, si s’escau, de l’extinció del Conveni de delegació de competències en matèria de recollida, atenció i acollida d’animals domèstics abandonats, amb l’Ajuntament de Sant Pol de Mar.
17.- Aprovació, si s’escau, del Conveni tipus de cooperació entre el Consell Comarcal del Maresme i els ajuntaments de la comarca per a la realització de tractaments amb larvicida enfront el mosquit tigre (Aedes Albopictus) al municipi.
18.- Aprovació, si s’escau, del Conveni de cooperació amb Aigües de Mataró, SA, per a la realització de tractaments amb larvicida enfront el mosquit tigre al municipi de Mataró.
19.- Aprovació, si s’escau, del Conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona i la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal per la participació al Pla d’Informació i vigilància contra els incendis forestals 2013.
20.- Ratificació, si s’escau, del Decret de Presidència núm. 76/13 de data 12 de març sobre l’aprovació del conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Vilassar de Dalt per al suport i assistència tècnica en l’àmbit de l’enginyeria municipal.
21.- Ratificació, si s’escau, del Decret de Presidència núm. 96/13 de data 4 d’abril sobre l’aprovació de l’adhesió al nou acord marc del subministrament d’energia elèctrica amb destinació a les entitats locals de Catalunya del Consorci Català pel Desenvolupament Local.
22.- Ratificació, si s’escau, del Decret de Presidència núm. 117/13 de data 24 d’abril sobre l’aprovació del conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona i la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme pel recolzament a l’execució dels Plans Municipals de Prevenció d’Incendis Forestals (PPI) i del Pla d’Informació i Vigilància contra els Incendis Forestals (PVI) al Maresme.
ÀREA DE BENESTAR SOCIAL I EDUCACIÓ
23.- Aprovació, si s’escau, de l’addenda al Conveni de col·laboració amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Benestar Social i Família en matèria de polítiques de joventut per l’any 2013.
24.- Aprovació, si s’escau, de les Bases de la XXXa Mostra Literària del Maresme i del conveni de col·laboració amb els ajuntaments que participin en la XXXa Mostra Literària del Maresme.
25.- Aprovació, si s’escau, del Conveni de col·laboració amb l’Escola Serra de Miralles (Tordera) per l’adhesió al servei educatiu i social de menjador escolar.
26.- Aprovació, si s’escau, de les bases reguladores de la convocatòria per a la concessió d’ajuts individuals de menjador per necessitats sòcio-econòmiques i geogràfiques per al curs 2013-2014 (beques de menjador).
27.- Ratificació, si s’escau, del Decret de Presidència núm. 79/13 de data 13 de març sobre l’aprovació del Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament d’Arenys de Mar per a la delegació de competències municipals en matèria de prestació del servei d’atenció domiciliària (SAD social i SAD dependència) i la corresponent addenda econòmica.
28.- Ratificació, si s’escau, del Decret de Presidència núm. 91/13 de data 27 de març sobre l’aprovació del Conveni marc d’adhesió a la Xarxa Local de Consum, del Servei de Suport Polítiques de Consum, de l’Àrea d’Atenció a les Persones, de la Diputació de Barcelona.
29.- Ratificació, si s’escau, del Decret de Presidència núm. 119/13 de data 26 d’abril sobre l’aprovació del model de Conveni de cooperació amb diversos ajuntaments de la comarca per la gestió de la contractació conjunta del servei d’Assessoria en Mobilitat Internacional per a joves en aquests municipis.
ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA
30.- Informar, si s’escau, de la proposta referent a la declaració de Sant Vicenç de Montalt com a municipi turístic.
31.- Ratificació, si s’escau, del Decret de Presidència núm. 88/13 de data 25 de març sobre l’aprovació del Conveni de col·laboració amb el Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del programa d’experiència professional per a l’ocupació juvenil a Catalunya “joves per l’ocupació”.
32.- Ratificació, si s’escau, del Decret de Presidència núm. 108/13 de data 17 d’abril de 2013 sobre informar favorablement de la proposta de l’Ajuntament de Mataró relativa a la modificació puntual de la franja horària comercial, per a la realització del Shopping Night el proper 1 de juny de 2013.
33.- Informes, precs i preguntes.
Signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat, el Consell Comarcal i 5 ajuntaments per a la realització de la Carta del Paisatge de la Vall de la Riera d’Argentona
El dijous, 26 d’octubre, a les 11:00h. tindrà lloc a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró) la signatura d’un conveni interadministratiu que permetrà realitzar la Carta del Paisatge de la Vall de la Riera d’Argentona.
Signaran aquest conveni, el director general d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joan Ganyet; l’alcalde d’Argentona, Antoni Soy; l’alcalde de Cabrera de Mar,
Carles Rocabert; l’alcalde de Dosrius, Josep Jo; l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron; l’alcalde d’Òrrius, Francesc de P. Cunill; el president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera i el director de l’Observatori del Paisatge, Joan Nogué.
Data: 2006-10-26
El Consell Comarcal se suma al “Dia Mundial de l’Aigua” amb el compromís de promoure’n un ús més eficient
El Consell Comarcal del Maresme s’adhereix a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua promogut per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. El Ple, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat el compromís institucional de fomentar un ús més eficient dels recursos hídrics i, a la vegada, promoure l’adaptació del territori als efectes del canvi climàtic.
Tal i com s’especifica a la Declaració d’Emergència Climàtica, també aprovada en el passat Ple, l’aigua és un dels recursos essencials del Maresme que patirà més pressió per culpa del canvi climàtic. Entre d’altres efectes, s’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat d’entre el 10 i el 15%, fet que tensionarà la demanda.
Davant d’aquestes alertes, el Consell Comarcal activarà dues línies d’actuació. La primera s’encamina a dotar el Maresme d’alternatives que facilitin la disposició de recursos hídrics propis i/o alternatius als actuals i la segona se centra en incentivar polítiques d’estalvi i millora de l’eficiència per tal que no es malbarati cap gota d’aigua.
El Consell Comarcal gestiona el subministrament d’aigua potable en alta a onze municipis de l’Alt Maresme (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Tordera, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar). Aquest servei inclou la captació d’aigua del riu Tordera, la seva potabilització a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Palafolls, la recepció d’aigua de la instal·lació de Tractament d’Aigua Marina del Delta de la Tordera, l’enmagatzematge en dipòsits reguladors generals i el transport fins al subministrament dels municipis perquè aquests la distribueixin a partir de les seves pròpies xarxes en baixa.
Així mateix, també El Consell Comarcal del Maresme té les competències en matèria de sanejament d’aigües residuals en alta. Gestiona11 sistemes (Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Teià, Arenys de Mar, Dosrius, Pineda de Mar i Tordera), els quals inclouen estacions depuradores, pretractaments, bombejaments, col·lectors i emissaris submarins.
#water2me #AiguaXmi
El Dia Mundial de l’Aigua (World Water Day) se celebra el proper dilluns (22 de març). L’edició d’aquest any gira a l’entorn del significat de l’aigua per a les persones. Jugant amb el llenguatge de les xarxes socials, el lema triat és #water2me o #AiguaXmi i vol que la ciutadania s’hi impliqui reflexionant sobre el veritable valor de l’aigua i de com podem protegir millor aquest recurs vital.
El 75,5% dels maresmencs mostra una actitud positiva envers el reciclatge, segons una enquesta feta pel Consell Comarcal
La població que menys recicla és la d’entre 26 i 35 anys
La consellera delegada de Territori i Medi Ambient, Sílvia Tamayo, ha presentat el balanç de la campanya “Recicla Maresme” que s’ha realitzat a 17 municipis de la comarca amb l’objectiu d’incidir en la correcta separació dels residus domèstics. La divulgació de l’ús correcte de cada contenidor s’ha complementat amb una enquesta realitzada a 1.415 ciutadans per conèixer els hàbits de recollida selectiva de la població.La campanya s’ha dut a terme als 17 municipis que tenen delegat en el Consell Comarcal del Maresme el servei de recollida selectiva de les fraccions de vidre, envasos i paper/cartró. Aquestes poblacions són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Teià. En total, una població de gairebé 162.000 habitants. La campanya ha consistit en el repartiment de 40.000 tríptics informatius que informen sobre la correcta separació dels residus per garantir la seva màxima recuperació; el bon ús dels contenidors groc, blau i verd per reduir el volum de material impropi que es diposita en ells d’una manera incorrecta; i la millora de la imatge externa de les àrees d’aportació (llocs on són ubicats els contenidors) per evitar problemes al veïnat. A banda de la tasca divulgativa, s’ha realitzat una enquesta per conèixer els hàbits de la població en separació de residus i els principals dubtes que tenen els ciutadans sobre la recollida selectiva. L’estudi fet pels educadors ambientals sobre els hàbits de recollida selectiva mostren que un 75,5% de la població mostra una actitud positiva envers el reciclatge i només l´1,1% expressen dubtes sobre la utilitat de separar els residus. Pel que fa a la percepció de problemes, un 26,9% lamenta que hi ha contenidors massa plens i un 14,1% es queixa que els contenidors estan massa allunyats del seu lloc de residència. L´11,6% es queixa de l´incivisme dels seus veïns que no separen les deixalles o que ho fan d´una manera incorrecta provocant brutícia a l´entorn dels contenidors. A més, els ciutadans tenen un elevat coneixement sobre els conceptes bàsics de la recollida selectiva i saben distingir amb facilitat la funció de cada contenidor. Així, a la pregunta: “Vostè sap dir-me quin tipus de deixalles van a cada contenidor?”, el 66,9% dóna una resposta correcta respecte als envasos, el 70% sap com s´ha de separar i a on va el vidre i el 70,7% té clara la separació del paper i cartró. Els dubtes que s´han plantejat als educadors han fet referència als olis de cuina, el porexpan, els taps i sobre el funcionament de la deixalleria. Les dones reciclen més, però els homes dominen la teoria L´enquesta també emfatitza que, encara que són les dones les que més duen a terme la recollida selectiva (se situen entre 2 i 4 punts per sobre dels homes en separar habitualment els residus), són els homes els que tenen un coneixement teòric més clar de com s´ha de fer. D´entre el col·lectiu de dones, un 50,4% donen una resposta correcta sobre la separació de cada residu, el 32% manifesten no saber-ho o no contesten, el 13,8% s´equivoca en alguna fracció i el 3,7% respon incorrectament. En canvi, en el col·lectiu d´homes enquestats, el 68% responen correctament, el 16,9% no saben o no contesten, el 12,9% s´equivoquen en la resposta sobre alguna fracció i el 2,2% donen una resposta incorrecta. De 26 a 35 anys, els que menys reciclen Contràriament a la idea generalitzada de què els joves son els que més reciclen, els resultats mostren que a mesura que s´incrementa l´edat, es fa més recollida selectiva fins arribar a la franja de la tercera edat, on els percentatges es redueixen substancialment. Tot i això, hi ha un punt d´inflexió important en la franja d´edat compresa entre els 26 i els 35 anys, en què els percentatges dels que afirmen fer recollida selectiva baixen molt, principalment en la separació del paper/cartró. S´ha estudiat la possible influència d´altres factors que expliquin aquest resultat, però no s´ha detectat cap característica diferent en les respostes respecte de les altres edats, ni per tipus d´habitatge de residència, ni per nivell d´estudis, ni per sexe. Podeu accedir als resultats de l’enquesta,
Clicant aquí El conjunt d´aquestes dades serveix al Consell Comarcal del Maresme per conèixer més de prop els usuaris directes del servei de recollida selectiva i poder anar aplicant aquelles millores que siguin necessàries. De fet, el mes de gener de 2007 ja es van començar a aplicar tot un seguit de millores en el servei que podeu veure, clicant aquí
Xerrades als instituts de la comarca sobre el canvi climàtic al Maresme
El Maresme és un territori molt vulnerable al canvi climàtic i el jovent, en general, està força sensibilitzat sobre el tema preguntant-se sovint de quina manera podem contribuir, a nivell personal i col·lectiu, per frenar la desfeta del planeta.
El Consell Comarcal del Maresme ofereix als instituts de la comarca xerrades gratuïtes sobre la situació d’emergència climàtica que vivim tot fomentant la participació i implicació dels alumnes.
Aquestes xerrades van adreçades a l’alumnat de batxillerat. Per sol·licitar-les, només cal que ens feu arribar aquest formulari:
La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%
Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.
Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”
Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.
Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.
La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:
– Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.
– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.
– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.
– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.
Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.
Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.
Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors.
Jordi Bonet
Tècnic en Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme
Gairebé 1.300 estudiants maresmencs van participar el curs passat en el programa “L’Aigua del Maresme” impulsat pel Consell Comarcal
L’aigua és un bé escàs. Un recurs natural del qual gaudim i del qual tots i totes hem de tenir cura. Aquest missatge de sensibilització, de respecte i de cura del nostre entorn és el que transmet el programa d’educació ambiental “L’Aigua del Maresme” que el Consell Comarcal posa a disposició dels centres docents del Maresme. Durant el curs passat 54 grups d’escolars hi van participar fent visites guiades a l’estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Palafolls i a l’estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sant Pol de Mar.El programa d´educació ambiental l´Aigua del Maresme vol conscienciar els nens i joves de la comarca de la necessitat de no malbaratar un recurs tan escàs i necessari com és l’aigua. Amb aquesta finalitat posa a disposició dels centres escolars de la comarca el web
./aigua que fa una passejada virtual pel cicle de l´aigua i que aporta tot un seguit de fitxes didàctiques que serveixen com a material de suport i d´aprenentatge. Visites guiades A banda d´aquest recurs on-line que és utilitzat fins i tot per centres docents d´altres comarques, el CCM ofereix als escolars la possibilitat de fer visites guiades a l´estació de Tractament d´Aigua Potable (ETAP) de Palafolls i visites guiades a l´Estació Depuradora d´Aigües Residuals (EDAR) de Sant Pol de Mar. Cadascuna d´aquestes visites té una durada de 2 hores i es poden fer per separat o conjuntament. En el cas de l´ETAP, es mostra als alumnes el camí que segueix l´aigua des de la seva captació fins que surt per l´aixeta de casa i a l´EDAR de Sant Pol de Mar s´expliquen els processos físics i biològics que intervenen en la depuració de l´aigua per tal que quan sigui retornada al mar no produeixi contaminació. Durant el curs 2005-2006, 54 grups (en total 1.264 estudiants) van realitzar aquestes visites. Tot i que el programa educatiu va destinat als alumnes dels centres d´ensenyament de tota la comarca, des de tercer de primària fins a batxillerat, els materials didàctics estan dissenyats especialment per als alumnes de primer i segon d´ESO. Majoritàriament els grups que van seguir les visites a l´ETAP i/o a l´EDAR van ser estudiants d´ESO de segon i de tercer. També però, a petició dels centres docents es van organitzar visites de grups de tercer i de quart de primària. Davant de l´èxit del programa, el Consell Comarcal del Maresme manté aquesta oferta educativa aquest curs. Les escoles que hi estiguin interessades poden demanar més informació al telèfon 618 30 68 20 o enviant un correu electrònic a l´adreça:
aigua.maresme@ccmaresme.cat