Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

El 75,5% dels maresmencs mostra una actitud positiva envers el reciclatge, segons una enquesta feta pel Consell Comarcal

La població que menys recicla és la d’entre 26 i 35 anys

 


La consellera delegada de Territori i Medi Ambient, Sílvia Tamayo, ha presentat el balanç de la campanya “Recicla Maresme” que s’ha realitzat a 17 municipis de la comarca amb l’objectiu d’incidir en la correcta separació dels residus domèstics. La divulgació de l’ús correcte de cada contenidor s’ha complementat amb una enquesta realitzada a 1.415 ciutadans per conèixer els hàbits de recollida selectiva de la població.


La campanya s’ha dut a terme als 17 municipis que tenen delegat en el Consell Comarcal del Maresme el servei de recollida selectiva de les fraccions de vidre, envasos i paper/cartró. Aquestes poblacions són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Teià. En total, una població de gairebé 162.000 habitants. La campanya ha consistit en el repartiment de 40.000 tríptics informatius que informen sobre la correcta separació dels residus per garantir la seva màxima recuperació; el bon ús dels contenidors groc, blau i verd per reduir el volum de material impropi que es diposita en ells d’una manera incorrecta; i la millora de la imatge externa de les àrees d’aportació (llocs on són ubicats els contenidors) per evitar problemes al veïnat. A banda de la tasca divulgativa, s’ha realitzat una enquesta per conèixer els hàbits de la població en separació de residus i els principals dubtes que tenen els ciutadans sobre la recollida selectiva. L’estudi fet pels educadors ambientals sobre els hàbits de recollida selectiva mostren que un 75,5% de la població mostra una actitud positiva envers el reciclatge i només l´1,1% expressen dubtes sobre la utilitat de separar els residus. Pel que fa a la percepció de problemes, un 26,9% lamenta que hi ha contenidors massa plens i un 14,1% es queixa que els contenidors estan massa allunyats del seu lloc de residència. L´11,6% es queixa de l´incivisme dels seus veïns que no separen les deixalles o que ho fan d´una manera incorrecta provocant brutícia a l´entorn dels contenidors. A més, els ciutadans tenen un elevat coneixement sobre els conceptes bàsics de la recollida selectiva i saben distingir amb facilitat la funció de cada contenidor. Així, a la pregunta: “Vostè sap dir-me quin tipus de deixalles van a cada contenidor?”, el 66,9% dóna una resposta correcta respecte als envasos, el 70% sap com s´ha de separar i a on va el vidre i el 70,7% té clara la separació del paper i cartró. Els dubtes que s´han plantejat als educadors han fet referència als olis de cuina, el porexpan, els taps i sobre el funcionament de la deixalleria. Les dones reciclen més, però els homes dominen la teoria L´enquesta també emfatitza que, encara que són les dones les que més duen a terme la recollida selectiva (se situen entre 2 i 4 punts per sobre dels homes en separar habitualment els residus), són els homes els que tenen un coneixement teòric més clar de com s´ha de fer. D´entre el col·lectiu de dones, un 50,4% donen una resposta correcta sobre la separació de cada residu, el 32% manifesten no saber-ho o no contesten, el 13,8% s´equivoca en alguna fracció i el 3,7% respon incorrectament. En canvi, en el col·lectiu d´homes enquestats, el 68% responen correctament, el 16,9% no saben o no contesten, el 12,9% s´equivoquen en la resposta sobre alguna fracció i el 2,2% donen una resposta incorrecta. De 26 a 35 anys, els que menys reciclen Contràriament a la idea generalitzada de què els joves son els que més reciclen, els resultats mostren que a mesura que s´incrementa l´edat, es fa més recollida selectiva fins arribar a la franja de la tercera edat, on els percentatges es redueixen substancialment. Tot i això, hi ha un punt d´inflexió important en la franja d´edat compresa entre els 26 i els 35 anys, en què els percentatges dels que afirmen fer recollida selectiva baixen molt, principalment en la separació del paper/cartró. S´ha estudiat la possible influència d´altres factors que expliquin aquest resultat, però no s´ha detectat cap característica diferent en les respostes respecte de les altres edats, ni per tipus d´habitatge de residència, ni per nivell d´estudis, ni per sexe. Podeu accedir als resultats de l’enquesta,  
Clicant aquí El conjunt d´aquestes dades serveix al Consell Comarcal del Maresme per conèixer més de prop els usuaris directes del servei de recollida selectiva i poder anar aplicant aquelles millores que siguin necessàries. De fet, el mes de gener de 2007 ja es van començar a aplicar tot un seguit de millores en el servei que podeu veure,
clicant aquí

El voluntariat de les ADF celebra la XIV Trobada

 

150 voluntaris forestals -acompanyats d’alcaldes i alcaldesses del Maresme, representants del Cos de Bombers i diversos agents implicats en la prevenció i extinció d’incendis- han celebrat a Sant Iscle de Vallalta la trobada anual en el decurs de la qual comparteixen experiències que els ajuden a actuar d’una manera més eficaç. Una reunió que també és un reconeixement a les persones que, d’una manera voluntaria, col·laboren en el manteniment del nostre entorn.

L’acte, que es va celebrar al Poliesportiu de Sant Iscle de Vallalta, va estar organitzat en aquesta XIV edició per la Federació de les ADF del Maresme conjuntament amb l´ADF Vallalta i l´Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. 

S’hi van donar cita el voluntariat de les ADF, el Cos d´Agents Rurals, el Cos de Mossos d´Esquadra, el Cos de Bombers i les entitats que treballen per la prevenció i extinció d´incendis forestals, per a continuar coneixent les persones, les activitats i també per intercanviar idees, maneres de fer i bones pràctiques; així com millorar la participació en la prevenció i extinció d´incendis forestals. Així també s’agraeix la feina voluntària que realitzen les ADF per preservar el nostre territori.
 
Hi van assistir l’alcadessa de Sant Cebrià de Vallalta, l’alcaldessa de Sant Iscle de Vallalta, l’alcaldessa de Sant Pol i el regidor de Medi Ambient de Sant Cebrià de Vallalta. També hi van assistir el Caporal en cap de l’URMA, de la Regió Metropolotana Nord dels Mossos d’Esquadra de Medi Ambient, el Cap dels Agents Rurals del Maresme, el Cap de Bombers de la Regió d’Emergència Metropolitana Nord, Cap de Bombers dels Parc de Mataró i Arenys de Mar, el President i Vice-President de la Federació de les ADF del Maresme així com les ADF que formen part de la comarca: ADF Alella, ADF Alt Maresme, ADF Premià de Dalt, ADF Vilassar de Dalt, ADF Burriac, ADF Serra de Marina, ADF La Conreria, ADF Serralada Montalt, ADF Teià i l’ADF Vallalta, que era l’amfitriona de la XIV Trobada de les AD del Maresme fent que la l’acte fos tot un èxit. En total 150 persones.
 

Un treball de final de grau de la UPC analitza l’eficiència energètica del CCM

 

El president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha rebut l’estudi de final de grau que l’estudiant de Ciències i Tecnologies de l’Edificació, Jesus Aguilar, ha realitzat sobre l’eficiència energètica de les instal·lacions del CCM. El treball analitza tant l’envolvent de l’edifici com les instal·lacions i energies i l’ús que s’en fa. 

L’estudi detalla pormenoritzadament les característiques de l’estructura de l’edici on s’ubiquen les oficines del Consell Comarcal i del Maresme Centre de Negocis i analitza la il·luminació, la climatització i els hàbits d’utilització energètica. Conclou que el CCM té un consum raonable d’energia, però millorable i detalla tot un seguit de propostes de millora amb el corresponent anàlisi de costos i beneficis.

Miquel Àngel Martínez ha agraït a l’estudiant el seu treball i s’ha compromés a estudiar les propostes de millora i aplicar-les en la mesura de les possibilitats de la institució.

Èxit en la III Trobada de Voluntaris de les ADF del Maresme

 


El passat 6 d´abril, al Pavelló Esportiu de Premià de Dalt, va tenir lloc la III Trobada de voluntaris ADF del Maresme i es va celebrar amb un esmorzar. En aquesta Trobada també van assistir una representació dels Bombers de Mataró, del Parc de Bombers de Malgrat de Mar i el d´Arenys; una representació dels Agents Rurals del Vallès Oriental i del Maresme , una representació del Parc Serralada Litoral, el representant de la Federació del Vallès Oriental, que és de nova creació, una representació del Secretariat de les Federacions de les ADF de Catalunya i les 12 ADF del Maresme. L´acte va ser presidit per l´Alcalde de Premià de Dalt, el Sr. Joan Baliarda i el Director de General de Prevenció de Riscos del Medi Natural, el Sr. Josep Escorihuela. En total es van trobar unes 160 persones de diversos sectors per a la prevenció i extinció d´incendis forestals.

Les anteriors Trobades de les ADF s´han realitzat a Cabrils i a Sant Cebrià de Vallalta i sempre amb un gran nombre d´assistents, consolidant així una de les trobades amb més èxit d´assistència d´entre les entitats, els cossos, autoritats i voluntariat, relacionats amb la prevenció i extinció d´incendis.


Imatges de la Trobada
 
Foto 1

– 
Foto 2

– 
Foto 3

La Diputació de Barcelona premia les ADF del Maresme per la seva tasca en la prevenció d’incendis forestals

 


Les Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme estan d’enhorabona. Dissabte passat, la Diputació de Barcelona va concedir a l’ADF Serra de Marina el premi Rossend Montané per la millor obra de prevenció i a Jaume Riera, president de la Federació d’ADF’s del Maresme, el premi honorífic Joaquim M. de Castellarnau com a reconeixement públic per la seva trajectòria i implicació en les feines forestals i la prevenció d’incendis.


El premi Rossend Montané, que es concedeix a la millor obra de prevenció d’incendis forestals, ha estat atorgada a l’ADF Serra de Marina pel treball d’arranjament de més de 30 quilòmetres de pistes forestals, tot restaurant un punt d’aigua i recuperant diversos camps abandonats per crear les discontinuitats necessàries per evitar la propagació dels incendis forestals. El premi Joaquim M. de Catellarnau ha estat concedit a Jaume Riera com a reconeixement per la seva trajectòria a l’ADF de Premià de Dalt i, en els darrers anys, com a president de la Federació de les ADF del Maresme, càrrec des d’on ha impulsat la promoció de la gestió de boscos de forma associada entre petits propietaris forestals. La Federació d’ADF’s del Maresme entén que aquests premis suposen un important recolzament de la feina que realitza el voluntariat que col·labora amb les Agrupacions de Defensa Forestal. Una feina que ha aconseguit reduir sensiblement el risc d’incendis forestals a comarca del Maresme. A banda d’això, a l’edició d’aquest any dels premis que concedeix la Diputació de Barcelona també hi havia, com a finalistes, l’ADF Burriac i l’ADF Teià, fet que demostra la bona salut de la que gaudeixen les ADF de la comarca. Precisament, l’ADF Teià ja va aconseguir el 1999 el Premi Palestra com a reconeixement a la millor organització de la prevenció, i l’any 2003 el premi Rossend Montané.

La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.

Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i  requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”

Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.

Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic   The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.

La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:

Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.

– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.

– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.

– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.

Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.

Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.

Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors. 

Jordi Bonet

Tècnic en Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme

L’EDAR de Mataró incorpora un sistema que li permet generar energia per a autoconsum

 

L’Estació depuradora d’aigües residuals de Mataró (EDAR) ha donat un nou pas cap a la sostenibilitat. El Consell Comarcal del Maresme ha construit una planta que transforma en energia elèctrica i energia tèrmica el biogàs que es produeix en el procès de tractament de l’aigua. Actualment ja genera el 37% de l’energia que necessita l’EDAR i, l’any vinent, arribarà al 55%, amb l’ampliació de 4 a 6 microturbines.

La planta de cogeneració instal·lada a la Depuradora de Mataró ha comptat amb un pressupost de 616.198 euros, el 90,5% aportat per un PUOSC i el 9,5% restant pel Consell Comarcal del Maresme. Amb aquesta inversió s’hi han instal·lat 4 microturbines que, a partir del biogàs que es genera en el tractament de les aigües residuals, generen simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica. L’elèctrica s’utilitza per al funcionament de la maquinària de l’EDAR i la tèrmica manté la temperatura que es necessita perquè els microorganismes facin la seva funció de degradació de la matèria orgànica.

 
Aquesta planta és la primera que s’hi instal·la al Maresme i, a banda dels seus beneficis mediambientals, permet reduir la dependència de les companyies elèctriques i estalviar. Les quatre microturbines que ja han entrat en funcionament generen 1.934 MWh a l’any, el 37% del consum de l’EDAR, o el que és el mateix, un estalvi en compra d’electricitat de 72.686 euros anuals.

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha anunciat que després de l’estiu s’ampliarà la planta de cogeneració amb la instal·lació de dues noves microturbines. Amb les 6 unitats a rendiment l’EDAR s’assegurarà el 55% de l’energia que conseumeix i incrementarà l’estalvi fins als 118.718 euros anuals.

Martínez ha avançat que el Consell Comarcal instal·larà també l’any vinent una planta de cogeneració a l’EDAR del Maresme Nord. “Avancem cap a instal·lacions més sostenibles que, amb menys impacte ambiental i amb més estalvi econòmic, facin la mateixa feina” ha dit recordant la recent posada en marxa del tractament integrat de fangs a l’EDAR del Maresme Nord, un sistema pioner que permet una gestió integradora i més eficaç de les depruadores de la comarca.

El conseller de Medi Ambient, Josep Triadó, ha expressat la seva satisfacció pels resultats de la incorporació de la cogeneració a la depuradora de Mataró i ha manifestat que “l’adaptació i mitigació del Canvi Climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques que ens hem marcat com a Consell Comarcal i aquest compromís el posem en pràctica en totes les obres, actuacions i projectes” i ha afegit que “els esforços dels darrers anys han anat destinat a sanejar la pràctica totalitat de les aigües residuals de la comarca, ara toca fer la feina d’una manera més eficaç i sostenible”.

El Consell Comarcal gestiona el sanejament al Maresme amb 10 EDARS, 39 estacions de bombament i 123 kilòmetres de col·lectors.

 

 
 

El Consell Comarcal del Maresme es constitueix en Entitat Local de l’Aigua

La gestió integrada de l’aigua és una de les 8 línies estratègiques d’adaptació al canvi climàtic que contempla l’Estratègia de transició energètica i canvi climàtic al Maresme. L’informe, elaborat per la Diputació de Barcelona, qualifica d’elevat el risc de vulnerabilitat de la comarca respecte a la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

A la vegada, forma part de les línies estratègiques consensuades pel Comitè Científic davant la tendència a una disminució general de les precipitacions anuals i també hi ha consens entre els ajuntaments sobre la necessitat d’actuar en aquest àmbit ja que l’aigua és un recurs bàsic i fonamental.

En aquesta línia de treball, el Ple celebrat dimarts va aprovar la constitució del Consell Comarcal en Entitat Local de l’Aigua (ELA) per la prestació dels serveis de sanejament en alta i d’abastament d’aigua en alta als municipis del Maresme. Aquesta figura permetrà donar un enfocament integral a la gestió de l’aigua i coordinar actuacions que tinguin en compte la complexitat del sistema d’abastament i sanejament de la comarca i la reutilització d’aigües terciàries. L’objectiu és contemplar en el seu conjunt el cicle de l’aigua i promoure un ús racional d’aquest bé tan escàs i necessari.

La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, ha explicat que la gestió integral del cicle de l’aigua és un dels projectes estratègics incorporats al Pla d’Actuació Comarcal (PAC) 2020-2024 i segueix el full de ruta establert per fer del Maresme “un comarca conscienciada amb la preservació del nostre entorn i dels nostres recursos

Actualment, el Consell Comarcal del Maresme presta el servei supramunicipal d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del Maresme Nord: Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Santa susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. A més, n’és el titular de totes les instal·lacions de captació en alta en aquests municipis.

Paral·lelament, el Consell Comarcal del Maresme té atorgada, per part de l’ACA, la gestió de la depuració d’aigües residuals en alta en tots els municipis, a excepció de Tiana i Montgat, amb un total d’11 depuradores.



Formació d’escumes a les platges

 


 


La inversió que en els darrers anys s’ha fet en sanejament al Maresme permet disposar d’una aigua de mar amb una molt bona qualitat. Quan comença la temporada d’estiu, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) realitza controls periòdics per assegurar que tenim una aigua apta per al bany. Tot i això, pot aparèixer una taca d’escuma surant que sol despertar l’alerta dels banyistes. Aquesta escuma, sovint, no és contaminació de les aigües. Es deu a un procés natural. 

 


 



Les escumes es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i la producció vegetal pròpia del medi marí, i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada, majoritàriament, a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. 



De tota manera, però, es poden també produir escumes al mar com a conseqüència d’algunes activitats pròpiament humanes, com per exemple, abocaments directes a mar d’aigües residuals amb detergents, moviments de sorres (obres de construcció d’infrastructures a mar, regeneració de platges), abocaments d’aigües de circuits de refrigeració, etc. 

 

La presència d’escumes al mar és freqüent, tant a les aigües litorals de Catalunya com a les d’arreu del món, inclosos els llocs molt poc humanitzats.  

 

En la formació d’escumes intervenen processos físicoquímics i també biològics. De tots és coneguda la formació d’escumes després de pluges i mala mar, o bé quan trenquen les onades contra la costa. Aquestes escumes es deuen a l’agitació del mar i a la presència de substàncies naturals amb propietats tensioactives (microorganismes, restes vegetals…). Al mar hi ha un nombre extraordinàriament elevat de substàncies amb propietats tensioactives, tant d’origen natural com d’origen humà però, tal i com apunten la majoria de publicacions científiques que versen sobre la formació d’escumes al mar, aquestes es formen per processos naturals propis del medi marí.    

Les aportacions de matèria orgànica des del continent (sobretot en règim de pluges), i els processos biològics propis del medi marí, són els factors que determinen, majoritàriament, la formació d’escumes al mar. El grau de desenvolupament i la permanència de les escumes, dependrà de les condicions meteorològiques i de l’estat de la mar, però habitualment persisteixen durant unes hores.  

 

Per altra banda, però, l’activitat humana també genera aportacions de matèria orgànica i  nutrients al mar que arriben majoritàriament al medi marí a través dels rius, torrents, emissaris, pluvials, etc. Aquestes aportacions de nutrients poden provocar proliferacions vegetals a les aigües litorals i generar, per tant, a posteriori, un increment de matèria orgànica en el medi. Altres substàncies que provenen de l’activitat humana i que són susceptibles de formar escumes al mar per efecte de l’agitació i les onades, són: els detergents i sabons d’ús domèstic i industrial (formulacions tèxtils, floculants, emulsionants, etc.), alguns àcids grassos i també material proteic d’origen fecal. 



També hi ha unes determinades activitats a la costa que poden provocar la formació d’escumes a les aigües litorals i que són principalment: els moviments de sorra que s’efectuen durant les  tasques de regeneració de platges, els dragats del ports, les obres de construcció d’espigons i passeigs marítims… i els abocaments d’aigües de refrigeració d’instal·lacions industrials.

 

Les escumes se situen freqüentment en zones de convergència o contacte entre diferents  masses d’aigua on queden atrapades. Un cop formades, representen un substrat d’aglutinació i concentració de sòlids flotants i per això sovint les escumes porten tot tipus de materials enganxats, tant naturals com artificials (restes vegetals, plàstics…). 



A Catalunya, la presència d’escumes és un fenomen que es coneix i s’observa des de sempre, tant a les platges com a les aigües litorals. Les tasques de vigilància que s’efectuen periòdicament, durant la temporada de bany, han posat de manifest que en els mesos de primavera i tardor, l’aparició  d’escumes és més freqüent  que a l’estiu i a l’hivern.