Inici Medi ambient i canvi climàtic

Medi ambient i canvi climàtic

Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca

Xerrada a Argentona sobre mesures d’autoprotecció en cas d’incendi forestal

 

El Consell Comarcal del Maresme, en col·laboració amb l’ajuntament d’Argentona, ha organitzat una xerrada per informar sobre les mesures de protecció dels habitatges i les persones en cas d’incendi forestal. La xerrada, que tindrà lloc el 14 de maig a la biblioteca municipal, està destinada principalment a les persones que viuen en urbanitzacions o cases properes a terrenys forestals

 

Data: 2019-05-14

Lloc: Biblioteca Municipal d’Argentona

Ho organitza: Consell Comarcal del Maresme i Ajuntament d’Argentona amb la col·laboració de la Federació d’ADF del Maresme i Argentona és cultura

El Maresme en alerta pel perill d’incendis forestals

Queden prohibides les cremes a l’entorn de terrenys forestals

 


El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ha activat el nivell 2 del Pla Alfa davant l’augment del risc d´incendi forestal motivat pel forts vents que ens afecten i per la situació de sequera. L’activació d’aquest nivell del Pla de prevenció d’incendis implica la prohibició d’efectuar cremes en terrenys forestals i en la franja de 500 metres que els envolta.


Aquesta mesura, en principi, es perllongarà fins el divendres, 7 de març. El departament de Medi Ambient, actualitza a diari el mapa del Pla Alfa. Hi podeu accedir,
clicant aquí

Sessió informativa sobre la nova llei d’integració de les persones treballadores de la llar en règim general de la Seguretat Social

Aquesta sessió donarà a conèixer als professionals de la comarca la nova regulació de la relació laboral que s’estableix arran de la contractació de persones treballadores de la llar i les noves obligacions que se’n deriven respecte a la seguretat social.

INSCRIPCIONS: fins el 23 de maig, emplenant el formulari que trobareu CLICANT AQUÍ

El passat 17 de novembre es publicà al BOE el Reial Decret 1620/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar. Aquest decret és d’aplicació des de l’1 de gener de 2012 i suposa la integració de les persones treballadores del servei domèstic al règim general de la Seguretat Social.

Aquest fet suposa l’equiparació de drets i deures amb la resta de treballadors/es assalariats/des i nous requisits de contractació i de relació amb la Seguretat Social.

Es consideren persones treballadores de la llar aquelles que són contractades per la persona titular de la llar, com a persona empleadora, i realitza tasques domèstiques, té cura o atenció de membres de la família, feines de guarderia, jardineria, conducció de vehicles, etc., de forma retribuïda a l’àmbit de la llar familiar. No tenen aquesta consideració les tasques domèstiques fetes mitjançant contractes mercantils o civils o ETT ni les de professionals o no professionals de l’atenció a persones amb dependència a la llar, ni les relacions entre familiars o a títol d’amistat o veïnatge.

L’objectiu de la sessió és donar a conèixer als professionals de la comarca la nova regulació de la relació laboral que s’estableix arran de la contractació de persones treballadores de la teva llar, i les noves obligacions que se’n deriven respecte a la seguretat social.

Data: 2012-05-25

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró. Entrada per Avda Maresme cantonada amb Avda Jaume Recoder)

Ho organitza: Consell Comarcal del Maresme (serveis d’Atenció a les Dependències, Promoció Econòmica i Pla Territorial de Ciutadania i Immigració)

Preguntes freqüents sobre contaminació acústica


La contaminació acústica: on estem?
La contaminació acústica és un dels fenòmens que pren una importància destacada en la nostra qualitat de vida. Vivim en una societat que genera contaminació acústica i que la pateix al mateix temps. La relació entre el progrés econòmic i l´increment de soroll és molt estreta, fins al punt que s´ha arribat a tolerar un cert grau de pol·lució acústica quan en realitat existeixen solucions que podrien pal·liar aquesta mena d´intrusió. A més, existeixen estudis que demostren que nivells alts de contaminació acústica provoquen augments dels nivells d´adrenalina a la sang i això augmenta les possibilitats de patir infarts de miocardi.

Per tant, és necessari intervenir sobre la contaminació acústica per minimitzar els seus efectes i augmentar la qualitat de vida. I per aconseguir-ho, cal un marc regulatori que estableixi els límits màxims assumibles i que defineixi els procediments d´actuació en front aquesta intrusió.

En aquest aspecte, la Generalitat de Catalunya va publicar a finals de l´any 2009 el decret 176/2009, que desenvolupa la llei 16/2002 contra la contaminació acústica, i que tanca finalment el marc legal necessari per a una completa aplicació de mesures encaminades a intervenir en episodis de contaminació acústica, ja sigui provocada pel transport, les activitats o les accions humanes quotidianes.

Així mateix, la major part dels Ajuntaments del Maresme s´han dotat, o s´estan dotant, de mapes de capacitat acústica i ordenances per actuar de forma eficient front a una millora integral de la qualitat acústica municipal i actuar davant de queixes de particulars.


Però, què puc fer si pateixo Contaminació Acústica?
Cal adreçar-se a l´Ajuntament, ja que és la institució amb potestat en l´àmbit de la contaminació acústica.

A través dels seus serveis tècnics (o d´entitats supramunicipals), l´ajuntament ha de comprovar si es compleix la normativa municipal on s´estableixen els límits màxims admissibles. Cal tenir present que el fet de sentir-se molest per un soroll aliè no és raó suficient per actuar directament contra el causant del soroll, si no que cal comprovar si es respecten els límits màxims permesos.


Tothom té el mateix límit de contaminació acústica?
No, cada zona dins d´un mateix poble és diferent. El Reial decret espanyol 1376/2007 estableix que els límits tolerables de contaminació acústica han d´estar relacionats amb els usos de les zones. O sigui, les zones purament residencials han d´estar menys exposades al soroll que les zones comercials, i aquestes menys exposades que les zones industrials. Es tracta d´una distinció lògica que té molt a veure amb la realitat que vivim. Tots els ciutadans tenim dret a consultar el mapa de capacitat acústica del municipi on s´estableix, carrer a carrer, la classificació que ha establert prèviament l´Ajuntament.


Això vol dir que si visc en un barri amb botigues haig de suportar el soroll?
No, en realitat la diferència entre una zona o una altra, entre una zona amb comerços (zona B1) o una zona residencial (zona A4) no és significativa. Si el soroll que es pateix és clarament audible i pertorba la normal convivència, cal acudir a l´Ajuntament i presentar una queixa.


Haig de denunciar al meu veí o a l´activitat de sota de casa meva si em provoca molèsties? Jo no vull tenir més problemes.
Sempre cal emprendre un primer contacte amb el causant de la contaminació acústica per resoldre els problemes de convivència. La major part de les vegades, els responsables de l´emissió acústica no són conscients de perjudici que estant causant i es pot arribar a una solució sense tenir que recorre a l´ajuntament. Tanmateix, si no s´arriba a una resolució satisfactòria, els ciutadans tenen dret a presentar una queixa davant de l´Ajuntament per determinar si el nivell que es pateix de contaminació sonora està dins dels límits permesos per la normativa local.


Si el soroll m´arriba des de una activitat que està situada davant o a uns quants metres de casa meva, també puc queixar-me?
La normativa estableix límits de contaminació acústica tant si prové d´una activitat situada lluny o en el mateix edifici on està la persona que pateix la intrusió sonora. Tanmateix, la forma de determinar el nivell és diferent: Si l´origen de la contaminació acústica se situa en el propi edifici (un veí, una activitat en els baixos, l´ascensor…) el nivell es determinarà amb les finestres tancades; si l´origen se situa fora del propi edifici (una activitat, el trànsit del carrer o una infraestructura…) el nivell es determinarà amb les finestres obertes. Els nivells són, lògicament, diferents. Mentre que els nivells de contaminació suportables amb les finestres obertes (amb ambient exterior) se situen entre els 50 a 60 decibels (65 en alguns casos), amb les finestres tancades se situen entre els 25 als 35 decibels.


Si el que em molesta és el soroll d´una autopista o una carretera?
En aquest cas, el responsable és el titular de la infraestructura. De tota manera, cal acudir a l´Ajuntament per tal de que trameti la queixa al responsable de la via i així quedi constància del prejudici.


Què puc fer si l´Ajuntament no actua?
Cal tenir present que fins a l´any 2009, el context legal en l´àmbit de la contaminació acústica no estava perfectament definit i alguns Ajuntaments demoraven les actuacions a fi i efecte d´actuar dins de l´empara d´una normativa protocol·litzada. En cas de que l´ajuntament continuï sense realitzar accions encaminades a determinar el soroll sofert o accions per cessar la font de molèstia, els ciutadans poden acudir a la justícia per la inactivitat de l´Administració.

La Federació d’ADF alerta que l’eruga peluda està afectant greument els boscos del Maresme

La Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) ha alertat que aquest any està sent especialment intensa la defoliació de les alzines, roures, arboços i la major part dels arbustos dels boscos maresmencs. La culpable és la coneguda popularment com a “eruga peluda del suro” (Lymatria dispar).

Aquest insecte, en la seva fase adulta de papallona, va fer saltar les alarmes, principalment de municipis de l’Alt Maresme, a finals de juny de l’any passat quan un gran nombre d’exemplars va envair els nuclis urbans .

Tot i els tractaments preventius aplicats al Montnegre Corredor pel Departament d’Agricultura de la Generalitat, la Federació d’ADF assegura que l’afectació de la coberta vegetal és greu. Ara per ara es troba afectada la zona forestal de diferents municipis del Nord del Maresme i de la zona central de la comarca.

Arenys de Munt, Calella, Pineda de Mar, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta i Tordera són les poblacions més afectades per la defoliació de la Lymantria dispar.

El 75,5% dels maresmencs mostra una actitud positiva envers el reciclatge, segons una enquesta feta pel Consell Comarcal

La població que menys recicla és la d’entre 26 i 35 anys

 


La consellera delegada de Territori i Medi Ambient, Sílvia Tamayo, ha presentat el balanç de la campanya “Recicla Maresme” que s’ha realitzat a 17 municipis de la comarca amb l’objectiu d’incidir en la correcta separació dels residus domèstics. La divulgació de l’ús correcte de cada contenidor s’ha complementat amb una enquesta realitzada a 1.415 ciutadans per conèixer els hàbits de recollida selectiva de la població.


La campanya s’ha dut a terme als 17 municipis que tenen delegat en el Consell Comarcal del Maresme el servei de recollida selectiva de les fraccions de vidre, envasos i paper/cartró. Aquestes poblacions són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Teià. En total, una població de gairebé 162.000 habitants. La campanya ha consistit en el repartiment de 40.000 tríptics informatius que informen sobre la correcta separació dels residus per garantir la seva màxima recuperació; el bon ús dels contenidors groc, blau i verd per reduir el volum de material impropi que es diposita en ells d’una manera incorrecta; i la millora de la imatge externa de les àrees d’aportació (llocs on són ubicats els contenidors) per evitar problemes al veïnat. A banda de la tasca divulgativa, s’ha realitzat una enquesta per conèixer els hàbits de la població en separació de residus i els principals dubtes que tenen els ciutadans sobre la recollida selectiva. L’estudi fet pels educadors ambientals sobre els hàbits de recollida selectiva mostren que un 75,5% de la població mostra una actitud positiva envers el reciclatge i només l´1,1% expressen dubtes sobre la utilitat de separar els residus. Pel que fa a la percepció de problemes, un 26,9% lamenta que hi ha contenidors massa plens i un 14,1% es queixa que els contenidors estan massa allunyats del seu lloc de residència. L´11,6% es queixa de l´incivisme dels seus veïns que no separen les deixalles o que ho fan d´una manera incorrecta provocant brutícia a l´entorn dels contenidors. A més, els ciutadans tenen un elevat coneixement sobre els conceptes bàsics de la recollida selectiva i saben distingir amb facilitat la funció de cada contenidor. Així, a la pregunta: “Vostè sap dir-me quin tipus de deixalles van a cada contenidor?”, el 66,9% dóna una resposta correcta respecte als envasos, el 70% sap com s´ha de separar i a on va el vidre i el 70,7% té clara la separació del paper i cartró. Els dubtes que s´han plantejat als educadors han fet referència als olis de cuina, el porexpan, els taps i sobre el funcionament de la deixalleria. Les dones reciclen més, però els homes dominen la teoria L´enquesta també emfatitza que, encara que són les dones les que més duen a terme la recollida selectiva (se situen entre 2 i 4 punts per sobre dels homes en separar habitualment els residus), són els homes els que tenen un coneixement teòric més clar de com s´ha de fer. D´entre el col·lectiu de dones, un 50,4% donen una resposta correcta sobre la separació de cada residu, el 32% manifesten no saber-ho o no contesten, el 13,8% s´equivoca en alguna fracció i el 3,7% respon incorrectament. En canvi, en el col·lectiu d´homes enquestats, el 68% responen correctament, el 16,9% no saben o no contesten, el 12,9% s´equivoquen en la resposta sobre alguna fracció i el 2,2% donen una resposta incorrecta. De 26 a 35 anys, els que menys reciclen Contràriament a la idea generalitzada de què els joves son els que més reciclen, els resultats mostren que a mesura que s´incrementa l´edat, es fa més recollida selectiva fins arribar a la franja de la tercera edat, on els percentatges es redueixen substancialment. Tot i això, hi ha un punt d´inflexió important en la franja d´edat compresa entre els 26 i els 35 anys, en què els percentatges dels que afirmen fer recollida selectiva baixen molt, principalment en la separació del paper/cartró. S´ha estudiat la possible influència d´altres factors que expliquin aquest resultat, però no s´ha detectat cap característica diferent en les respostes respecte de les altres edats, ni per tipus d´habitatge de residència, ni per nivell d´estudis, ni per sexe. Podeu accedir als resultats de l’enquesta,  
Clicant aquí El conjunt d´aquestes dades serveix al Consell Comarcal del Maresme per conèixer més de prop els usuaris directes del servei de recollida selectiva i poder anar aplicant aquelles millores que siguin necessàries. De fet, el mes de gener de 2007 ja es van començar a aplicar tot un seguit de millores en el servei que podeu veure,
clicant aquí

22 ajuntaments de la comarca i el CCM presentaran conjuntament les seves peticions al Programa de Manteniment de Lleres 2004-2005 que promou la Generalitat

 


El 5 de setembre finalitza el termini perquè els 22 ajuntaments de la comarca que han acordat presentar conjuntament les peticions de manteniment de rieres, rials i torrents al Programa de Manteniment de Lleres Públiques al Maresme 2004-2005, facin arribar al Consell Comarcal les seves propostes. A partir d’aquest recull de sol.licituds, els tècnics del Consell Comarcal prepararan el document conjunt que s’ha de presentar a la Generalitat abans del 15 de setembre.


El manteniment de les rieres i rials de la comarca es fa imprescindible per a mantenir i millorar les condicions de desguàs i, per tant, deixar aquests espais preparats per poder suportar possibles avingudes d’aigua. Aquestes millores, però, han de ser compatibles amb la conservació, protecció i, si s’escau, millora de les condicions ambientals de les rieres amb especial atenció al tipus de sòls, morfologia i vegetació. Per això, cal aplicar-hi tècniques de mínim impacte, cost acceptable i fàcilment integrables al medi natural.

El Consell Comarcal aprova la Declaració d’emergència climàtica i obrirà un procés participatiu per establir les prioritats d’actuació

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat la Declaració de situació d’Emergència Climàtica posant sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un canvi profund, radical i necessari de la societat per fer front al major repte que, a hores d’ara, té la humanitat. I és que l’escalfament del planeta ens interpel·la molt directament i ens obliga a repensar de dalt a baix el model actual.

El Maresme és una de les comarques més poblades de Catalunya i, a la vegada, una de les més vulnerables segons coincideixen a assenyalar totes les prediccions i models científics. Davant d’això, el Consell Comarcal considera que no val a badar i cal començar a treballar en un únic camí des de totes les esferes de la societat.

És per això que un dels compromisos adoptats és la constitució d’una Mesa de treball per l’adaptació al Canvi Climàtic. Una fòrmula participativa, inclusiva i transversal amb representació de l’àmbit científic, la societat civil, els agents econòmics i l’administració. El debat ampli ha de servir per establir les prioritats d’acció del territori.

El Consell Comarcal, a més, crearà l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme que concretarà accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2. També donarà suport als ajuntaments de la comarca en el procés de descarbonització del municipi, gestionarà ajuts i tràmits de subvencions i impulsarà una línia de formació en mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Segons estableix la Declaració de situació d’emergència climàtica, el Maresme és especialment vulnerable per la seva orografia i la seva disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars. Conviuen dues tipologies municipals. D’una banda, 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys i, de l’altra, 16 municipis marítims densament poblats amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural.

Apunta la necessitat d’intervenir -entre d’altres- sobre les infraestructures, la protecció dels boscos, la reducció del CO2, el model de gestió del litoral i la necessitat de dotar el Maresme de recursos propis i/o alternatius als actuals fons de captació d’aigua donat que aquest recurs essencial serà un dels que patirà més pressió del clima en els propers anys.