Àrea que agrupa els serveis que ofereix el Consell Comarcal del Maresme per vetllar del medi ambient i sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic a la comarca
El Consell Comarcal del Maresme ha innovat en la gestió dels fangs que generen les depuradores de la comarca. Ha posat en marxa un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els residus que generen les depuradores del Maresme. El benefici és doble. D’una banda avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 85% les emissions de CO2 a l’atmosfera, i de l’altra incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual de 180.000 euros.
Demà, dimarts, es farà una visita a l’EDAR de l’Alt Maresme Nord per veure sobre el terreny les obres fetes i el funcionament del nou sistema de tractament integrat de fangs.
El President del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i el Conseller Delegat de Medi Ambient, Josep Triadó, explicaran els avantatges d’aquest nou sistema que permet el tractament conjunt dels fangs generats per les 9 estacions depuradores del Maresme.
Avui s’ha inaugurat la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró
El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha inaugurat oficialment la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’EDAR de Mataró. Aquesta instal·lació, que va entrar en funcionament el passat mes de juliol, fa un tractament de l’aigua ja depurada (anomenat terciari). L’aigua resultant no és apta per a consum domèstic, però sí compleix tots els requisits per a altres usos com els industrials, agrícoles, neteja viària, reg de parcs i jardins o la regeneració d’aqüífers.
Tot i que la planta es troba encara en període de proves, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ja ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permís per poder subministrar aigua regenerada als ajuntaments alleugint d’aquesta manera la situació de sequera que patim.
Les analítiques són positives i mostren que l’aigua resultant és d’excel·lent qualitat i compleix tots els requisits sanitaris per a la seva utilització, fins i tot en sectors que requereixen un nivell més alt de puresa com el sector agrari. Es calcula que diariament es podrien subministrar uns 50m3 d’aigua regenerada. Una quantitat, però, insuficient per cobrir les necessitats. És per això que el Consell Comarcal també ha demanat permís a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments l’aigua de la resta d’EDAR’s del Maresme que ja apliquen un tractament addicional a l’aigua depurada i que la fa apta per a reg de parcs i jardins i neteja viària. De fet, actualment aquesta aigua ja s’està utilitzant per cobrir part de les necessitats de funcionament de les pròpies depuradores.
El Consell Comarcal del Maresme està en disposició de subministrar -en el moment que l’ACA ho permeti- un volum d’aigua diari similar al consum d’un municipi de 1.200 habitants i iniciar els treballs necessaris per ampliar aquesta quantiat.
El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduïr dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort Subiranas, també ha assegurat que la regeneració d’aigua “és un eix estratègic de país que posa en valor la feina que fem les administracions per aprofitar tota l’aigua que tenim. Aquesta planta ha de servir per experimentar quin tipus d’aigua volem pels usos que decidim tenir per aquesta aigua regenerada“.
La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró és una instal·lació cofinançada entre l’ACA i el Consell Comarcal del Maresme. El seu cost ha estat de 341.452 euros (iva inclòs). S’ha instal·lat a la depuradora de Mataró perquè és l’EDAR maresmenca que tracta més volum d’aigua residual (25.000m3 al dia). Dona servei als municipis de Mataró, Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt que sumen una població de 192.000 habitants.
El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells. En el primer se li aplica un sistema de fintració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua és conduïda fins a un sistema d’ultrafiltració que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors a 1 NTU, així com els principals paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que pemet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.
La planta pilot de regeneració d’aigua, que es va començar a projectar el desembre de 2022, està impulsada pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operada per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR. Utilitza tecnologies innovadores i sostenibles així com criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn. El seu model podria replicar-se en les depuradores situades en altres municipis del territori.
De fet, el president del Consell Comarcal ja ha avançat que “un objectiu prioritari és replicar aquest model de regeneració d’aigua a les depuradores del Maresme Nord per poder recarregar l’aqüífer de la Tordera que alimenta tant als muncipis del nord de la comarca com de la Selva sud“, un aqüífer que està sobreexplotat, “un bé preuat que hem de protegir de la intrussió de salinització ja que, a més de ser el recurs hídric per a consum domèstic, sosté també l’economia dels municipis a nivell industrial, agrícola o turístic“.
En aquesta línia, el conseller Mascort ha afegit que “En el total d’estacions d’aigua regenerada que estan planificades en el Maresme podriem arribar a recuperar 20Hm3 d’aigua”
Diferents alcaldies, conjuntament amb el director de l’ACA Samuel Reyes, el delegat del Govern a Barcelona Joan Borràs, i càrrecs electes comarcals han asssitit avui a l’acte d’inauguració oficial.
L’aigua al Maresme
El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.
És per això que el Consell Comarcal està implementant un servei integral que contempla totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs la redacció d’un Pla director que contemplarà, entre d’altres, la regeneració de l’aqüífer de la Tordera i l’extensió de la regeneració a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.
Abastament en alta
El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.
Els municipis del Maresme centre i sud reben l’aigua del Ter-Llobregat.
Sanejament en alta
La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.
Abastament i sanejament en baixa
El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població.
Les Agrupacions de Defensa Forestal Burriac i Teià han estat guardonades per la Dipuació de Barcelona en la XII Festa dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals. L’ADF Burriac ha rebut el premi Palestra que es concedeix a les activitats de prevenció o organtizació de l’extinció d’incendis i l’ADF Teià ha obtingut l’accèssit al premi Rossend Montané que valora les activitats realitzades en prevenció.
El premi aconseguit per l’ADF Burriac està dotat amb 8.000 euros. Aquesta entitat agrupa els municipis de Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Cabrils. L’accèssit obtingut per l’ADF Teià té una dotació econòmica de 3.000 euros.
Els premis de prevenció d’incendis forestals de la Diputació de Barcelona, que es lliuren des de 1997, pretenen reconèixer públicament la feina que realitzen durant tot l’any les agrupacions de defensa forestal. El lliurament de distincions de l’edició d’aquest any es va fer dissabte passat al palau municipal d’esports de Sant Feliu de Llobregat.
La contaminació acústica: on estem? La contaminació acústica és un dels fenòmens que pren una importància destacada en la nostra qualitat de vida. Vivim en una societat que genera contaminació acústica i que la pateix al mateix temps. La relació entre el progrés econòmic i l´increment de soroll és molt estreta, fins al punt que s´ha arribat a tolerar un cert grau de pol·lució acústica quan en realitat existeixen solucions que podrien pal·liar aquesta mena d´intrusió. A més, existeixen estudis que demostren que nivells alts de contaminació acústica provoquen augments dels nivells d´adrenalina a la sang i això augmenta les possibilitats de patir infarts de miocardi.
Per tant, és necessari intervenir sobre la contaminació acústica per minimitzar els seus efectes i augmentar la qualitat de vida. I per aconseguir-ho, cal un marc regulatori que estableixi els límits màxims assumibles i que defineixi els procediments d´actuació en front aquesta intrusió.
En aquest aspecte, la Generalitat de Catalunya va publicar a finals de l´any 2009 el decret 176/2009, que desenvolupa la llei 16/2002 contra la contaminació acústica, i que tanca finalment el marc legal necessari per a una completa aplicació de mesures encaminades a intervenir en episodis de contaminació acústica, ja sigui provocada pel transport, les activitats o les accions humanes quotidianes.
Així mateix, la major part dels Ajuntaments del Maresme s´han dotat, o s´estan dotant, de mapes de capacitat acústica i ordenances per actuar de forma eficient front a una millora integral de la qualitat acústica municipal i actuar davant de queixes de particulars.
–Però, què puc fer si pateixo Contaminació Acústica? Cal adreçar-se a l´Ajuntament, ja que és la institució amb potestat en l´àmbit de la contaminació acústica.
A través dels seus serveis tècnics (o d´entitats supramunicipals), l´ajuntament ha de comprovar si es compleix la normativa municipal on s´estableixen els límits màxims admissibles. Cal tenir present que el fet de sentir-se molest per un soroll aliè no és raó suficient per actuar directament contra el causant del soroll, si no que cal comprovar si es respecten els límits màxims permesos.
–Tothom té el mateix límit de contaminació acústica? No, cada zona dins d´un mateix poble és diferent. El Reial decret espanyol 1376/2007 estableix que els límits tolerables de contaminació acústica han d´estar relacionats amb els usos de les zones. O sigui, les zones purament residencials han d´estar menys exposades al soroll que les zones comercials, i aquestes menys exposades que les zones industrials. Es tracta d´una distinció lògica que té molt a veure amb la realitat que vivim. Tots els ciutadans tenim dret a consultar el mapa de capacitat acústica del municipi on s´estableix, carrer a carrer, la classificació que ha establert prèviament l´Ajuntament.
–Això vol dir que si visc en un barri amb botigues haig de suportar el soroll? No, en realitat la diferència entre una zona o una altra, entre una zona amb comerços (zona B1) o una zona residencial (zona A4) no és significativa. Si el soroll que es pateix és clarament audible i pertorba la normal convivència, cal acudir a l´Ajuntament i presentar una queixa.
–Haig de denunciar al meu veí o a l´activitat de sota de casa meva si em provoca molèsties? Jo no vull tenir més problemes. Sempre cal emprendre un primer contacte amb el causant de la contaminació acústica per resoldre els problemes de convivència. La major part de les vegades, els responsables de l´emissió acústica no són conscients de perjudici que estant causant i es pot arribar a una solució sense tenir que recorre a l´ajuntament. Tanmateix, si no s´arriba a una resolució satisfactòria, els ciutadans tenen dret a presentar una queixa davant de l´Ajuntament per determinar si el nivell que es pateix de contaminació sonora està dins dels límits permesos per la normativa local.
–Si el soroll m´arriba des de una activitat que està situada davant o a uns quants metres de casa meva, també puc queixar-me? La normativa estableix límits de contaminació acústica tant si prové d´una activitat situada lluny o en el mateix edifici on està la persona que pateix la intrusió sonora. Tanmateix, la forma de determinar el nivell és diferent: Si l´origen de la contaminació acústica se situa en el propi edifici (un veí, una activitat en els baixos, l´ascensor…) el nivell es determinarà amb les finestres tancades; si l´origen se situa fora del propi edifici (una activitat, el trànsit del carrer o una infraestructura…) el nivell es determinarà amb les finestres obertes. Els nivells són, lògicament, diferents. Mentre que els nivells de contaminació suportables amb les finestres obertes (amb ambient exterior) se situen entre els 50 a 60 decibels (65 en alguns casos), amb les finestres tancades se situen entre els 25 als 35 decibels.
–Si el que em molesta és el soroll d´una autopista o una carretera? En aquest cas, el responsable és el titular de la infraestructura. De tota manera, cal acudir a l´Ajuntament per tal de que trameti la queixa al responsable de la via i així quedi constància del prejudici.
–Què puc fer si l´Ajuntament no actua? Cal tenir present que fins a l´any 2009, el context legal en l´àmbit de la contaminació acústica no estava perfectament definit i alguns Ajuntaments demoraven les actuacions a fi i efecte d´actuar dins de l´empara d´una normativa protocol·litzada. En cas de que l´ajuntament continuï sense realitzar accions encaminades a determinar el soroll sofert o accions per cessar la font de molèstia, els ciutadans poden acudir a la justícia per la inactivitat de l´Administració.
Aquí podeu trobar les ponències que es van presentar a la Jornada Tècnica: Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l’administració local, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme. La sessió es va fer el divendres 9 de maig de 2014
Els efectes de la crisi a la gestió dels riscos ambientals des de l’administració local
Les competències municipals en matèria dels denominats riscos naturals o ambientals
La visió des del municipi
Programa municipal de suport en prevenció d’incendis forestals
Incendis forestals i zones urbanes
Els riscos d’inundació al Maresme
Programa de manteniment i conservació de lleres públiques 2014
Informació sobre l’aplicació a Catalunya de determinats aspectes de la Llei 27/2013
Aquesta setmana s’han incorporat al Consell Comarcal del Maresme 12 joves amb estudis de formació professional de grau mitjà, superior i estudis universitaris. Han estat contractats gràcies al programa Contractació per a persones joves beneficiàries de la Garantia Juvenil– Joves en pràctiques, finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i els Fons Social Europeu, i emmarcat en el Pla Nacional d’Implantació de la Garantia Juvenil.
Les noves treballadores, seleccionades d’entre més d’un centenar de candidatures, treballaran durant un període de 6 mesos a jornqada completa en diferents departaments del Consell Comarcal i de l’Arxiu Comarcal del Maresme fent tasques directament relacionades amb la seva formació acadèmica. L’objectiu és que tinguin un primer contacte amb el món laboral i guanyin experiència per millorar la seva futura ocupabilitat.
En concret, 2 desenvoluparan la seva feina a l’àrea de Promoció Econòmica, 2 a l’àrea d’Equitat i Acció Social, 1 a Medi Ambient i Canvi Climàtic, 4 a Serveis Generals i 3 a l’Arxiu Comarcal del Maresme.
Aquesta convocatòria de contractació en pràctiques remunerades va adreçada a joves menors de 30 anys>; amb una formació, en els darrers 5 anys, de títol universitari o de formació professional de grau; beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil i inscripció com a demandants d’ocupació no ocupades al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.
La subhasta pública es suspén per problemes tècnics i continuarà els propers dies
{
El Consell Comarcal del Maresme ha realitzat aquesta tarda la primera compra agregada d’electricitat. S’ha fet mitjançant una subhasta electrònica en la qual durant prop de tres hores s’han posat a licitació les 2.595 pòlisses de subministrament elèctric que tenen contractades actualment els 30 ajuntaments del Maresme i el Consell Comarcal. La subhasta, però, s’ha hagut de susprendre per problemes tècnics de la plataforma tecnològica quan encara faltaven per licitar-se 2415 pòlisses.
De les 180 pòlisses que s’han subhastat fins el moment de suspendre la licitació, només 6 han quedat desertes. Les 174 restants han estat adjudicades a Factor Energia, una empresa comercialitzadora d’electricitat de capital català. El volum econòmic puja a 1.253.600,76 euros. Una xifra que reduirà la despesa dels ajuntaments i el Consell Comarcal del Maresme d’un 9,79%.
En els propers dies es posaran a licitació les 2.415 pòlisses restants, dividides en 5 blocs, amb un preu de sortida de poc més de 7 milions d’euros.
La liberalització del mercat elèctric des del passat 1 de juliol ha facilitat que els 30 ajuntaments del Maresme i el Consell Comarcal es posessin d’acord per emprendre una nova experiència de compra agregada (com ja es fa amb el paper i amb la telefonia). L’objectiu és aplicar economia d’escala i aconseguir reduir la despesa de les administracions públiques.
L’any 2008, el subministrament elèctric va tenir un cost per als ajuntaments del Maresme i per al Consell Comarcal de 7.552.710 euros pel que fa al terme d’energia i la previsió de despesa amb el mercat liberalitzat per al 2009 és de 8.805.289 euros. Amb la iniciativa del Consell Comarcal d’aplicar la compra agregada, l’estalvi dels ajuntaments en els lots adjudicats ha estat del 9,79% (uns 135.000 euros).
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat les subvencions perquè els municipis puguin realitzar actuacions de manteniment i conservació de lleres en zones urbanes.
La subvenció finançarà actuacions en domini públic hidràulic dins de zona urbana que comportin la retirada selectiva de grans densitats de vegetació que obstaculitzin el pas de l’aigua, l’erradicació d’espècies vegetals invasores que redueixen la capacitat de desguàs, la retirada d’arbres morts i caiguts i la retirada i redistribució de sediments.
Al Maresme rebran aquest ajut 17 actuacions presentades per 11 municipis: Mataró, Santa Susanna, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Òrrius, Cabrera de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta amb una inversió total de 370.376 euros.
El dimecres 8 d’octubre a les 19:30h. se celebrarà la sessió de constitució del nou Consell Plenari del Consorci del Parc Serralada Litoral. L’acte es farà a la sala d’actes del Consorci.
Després de les eleccions municipals celebrades el passat 25 de maig, els nous consistoris han nomenat els seus representants al Consorci del Parc Serralada Litoral, que hauran de prendre possessió en aquest acte. El nou representant del Consell Comarcal serà Josep Jo, Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
Les Agrupacions de Defensa Forestal Burriac i Teià han estat guardonades per la Dipuació de Barcelona en la XII Festa dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals. L’ADF Burriac ha rebut el premi Palestra que es concedeix a les activitats de prevenció o organtizació de l’extinció d’incendis i l’ADF Teià ha obtingut l’accèssit al premi Rossend Montané que valora les activitats realitzades en prevenció. 
El dimecres 8 d’octubre a les 19:30h. se celebrarà la sessió de constitució del nou Consell Plenari del Consorci del Parc Serralada Litoral. L’acte es farà a la sala d’actes del Consorci.
Després de les eleccions municipals celebrades el passat 25 de maig, els nous consistoris han nomenat els seus representants al Consorci del Parc Serralada Litoral, que hauran de prendre possessió en aquest acte. El nou representant del Consell Comarcal serà Josep Jo, Conseller Delegat de Territori i Sostenibilitat.