Inici Documents Entrevistes

Marcel Iturrieta: el somni de tatuador fet realitat amb l’Ajut d’Autoocupació

 

Format com a tatuador a l’Escola Europea de Tatuatge i Piercing de Barcelona (EETP) l’any 2013.

– Quan vas començar a fer tatuatges?

Vaig començar amb l’aventura dels tatuatges cap a l’any 2010, comprant un quit bàsic amb el que tenia estalviat.

– En quin moment saps que t’has professionalitzat? 

El món dels tatuatges és molt més complex que altres oficis. 

En aquests moments encara no està considerat com un ofici (des de diferents entitats i organismes s’està gestionant poder-ho canviar), per tant no és gens fàcil formar-se. Aquesta situació fa que sigui molt difícil trobar un lloc de treball o que t’agafin com a aprenent, i la majoria de cursos no reglats són bàsics en el seu contingut, i no surts format com a tatuador.

Es requereix molt de sacrifici, esforç i constància.

Jo vaig saber que m’havia professionalitzat quan vaig poder deixar de treballar en dues feines al mateix temps que tatuava.

 

– L’any 2018 et van concedir l’Ajut d’autoocupació que promou el Dept. de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Et va ajudar a tirar endavant el teu negoci?

En aquell moment, feia temps que tenia clar que volia muntar el meu propi negoci de tatuatges. I sabia que per fer-ho necessitava preparar un pla d’empresa.

Cercant ajuda per realitzar el pla d’empresa vaig anar al Servei d’Emprenedoria del Consell Comarcal del Maresme, on em van assessorar de tots els tràmits i gestions per fer realitat la meva idea.

Allà em van informar de l’ajut econòmic per l’autoocupació i em van acompanyar en el tràmit de sol·licitud. El resultat va ser favorable i vaig rebre l’ajut de 9.900 eur per invertir en el meu projecte de tatuatges.

– Com has decidit invertir l’import de l’ajut?

Una part l’he invertit en material i accessoris de tatuatges, una altra part en formació per ampliar els meus coneixements i especialitzar-me, i una tercera part la reservo, per quan tingui una cartera de clients més extensa, poder obrir el meu propi estudi.

Per què és important tenir nocions econòmiques en una professió artística? Com et va ajudar el Consell Comarcal del Maresme?

Bé, crec que tenir nocions econòmiques és important independentment de la professió a què et dediquis.

Portar un bon control dels comptes, emetre correctament les factures, revisar les factures rebudes, les compres de material i fer que els números quadrin és important per a tots.

– Què creus que necessita un bon tatuador?

Sobretot una bona base, bona tècnica i moltíssimes ganes de superar-se, creativitat i ganes d’evolucionar.

– De ben segur que en alguna ocasió t’han demanat un disseny estrambòtic, ens pots explicar alguna anècdota?

Si, en tinc unes quantes, però no crec que les pugui explicar aquí…jejeje.

Però si que us puc explicar una anècdota divertida: en el primer estudi on vaig estar venia molta gent de l’estranger, un dia va venir una donar de no menys de 76 anys, molt presumida i amb alguna operació d’estètica. Em va demanar un tatuatge a la zona del peu, una zona una mica dolorosa, i sorprenentment el va aguantar super bé. En acabar em va demanar si podia fer-li una piga com la de la Marilyn Monroe, va ser una situació un tant estranya, veure aquella dona posar el seu dit a la boca mentre em posava cares de seducció i em preguntava si li quedava bé…

Però en fi, després d’allò tothom que venia amb por, jo els hi explicava la valentia que havia mostrat la dona de 76 anys i s’ho agafaven amb més ganes!

– Quin ha estat el tatuatge que t’ha fet sentir més orgullós?

El tatuatge del què estic més orgullós sempre és l’últim!!! Intento superar-me a cada nou projecte que faig.

– On et podem trobar?

Ara per ara em vaig movent, buscant nous estudis on donar-me a conèixer. On segur em trobareu i veureu part del meu treball és a Instagram @marceliturrieta_tattoo.

Gràcies, un plaer compartir una mica de mi amb vosaltres.

Albert Lladó: «A l’Escola de Cinema de Mataró treballem amb el material més sensible: les persones»

 

L’Albert es dedica a l’ensenyament i a la producció d’audiovisuals i arts escèniques sota les marques Escola de Cinema de Mataró —de la que n’és l’impulsor—, Grupo All Media i Escena Teatre.

Per engegar el projecte, va incorporar-se al Programa d’Emprenedors de l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Maresme.

Ara que l’ECM ja és una realitat, ha tornat per seguir assessorant-se i poder anar creixent.

Em dic ALBERT LLADÓ CAMACHO. Sóc un maresmenc nascut a Granollers, que va descobrir a Ràdio Argentona el món de la tecnologia i dels mitjans de comunicació… i com fer riure a l´oient. He estat candidat als Goya i als Gaudí per «Soneto Nocturno», de F. Alarcon, i personatge d´«Una Comèdia DALÍrant» d´Israel Gutíerrez. Sóc un enamorat de la professió i em sento orgullós de la meva aposta pedagògica.

Com va sorgir l´Escola de Cinema de Mataró?

Per la manca de feina, les ganes d´impulsar un negoci, l´assaig in situ de les meves teories i, sobretot, l´aportació d´un nou sector educatiu i econòmic a la ciutat.

Sobre quins aspectes audiovisuals impartiu cursos?

Tot el que comporta el Setè Art i la cinematografia més pura i artística: fotografia, il·luminació, guió, producció, direcció d´actors, direcció d´art, anàlisi fílmic, muntatge…

Quines competències proporcionen aquests estudis?

Estudiar cinema desenvolupa en l´estudiant els propis conceptes artístics, reforçats amb els tècnics. Aprèn a crear emocions en l´espectador. I actualment les empreses, de qualsevol sector, inclouen en els equips joves perfils artístics i creatius que treballen l´Art de la Imatge com una expressió d´emocions.

En el futur, està previst augmentar l´oferta de cursos?

Volem crear línies d´especialització sobre Pilotatge de Drons o Crítica Cinematogràfica. La intenció és programar formacions on s´involucri la tècnica del cinema i la imatge més artística.

Actualment existeixen estudis de cinema de Grau Superior, Diplomatures Universitàries, Postgraus i Màsters. Com encaixa en aquest ventall el títol que oferiu?

La titulació que s´adquireix, acabats els 2 anys, és Auxiliar en tècniques cinematogràfiques.

Encaixar la titulació entre les competències és ben fàcil: nosaltres no venem un títol; l´ECM ofereix formació professional, aprenentatge, tècnica, nocions, experiències… No és el títol el qui crea al professional, és la persona i el centre qui acaba creant a persones professionals.

Creus que el panorama cinematogràfic català ofereix possibilitats als nous titulats?

Sí. Encara que la producció catalana no sigui present en un 100% a les cases, se´n fa i bastant. Avui llegia un balanç de 2017 que diu que es van enregistrar 3.223 produccions a Barcelona. El futur és clarament d´augment. Els joves evolucionen creant un cinema pur, delicat i cultural que reflecteix la qualitat de la nostra societat, plena de valors i de cultura.

El Programa d´Acció de Mobilitat d´Estudiants a Europa, que s´iniciarà —tenim l´esperança!— al 2019, tindrà com a base la cultura del cinema català i vincularà estudiants de l´ECM amb projectes internacionals de cinema, teatre, projectes culturals o formació bàsica en centres escolars d´arreu d´Europa.

 Quina és la teva funció dins de l´Escola de Cinema de Mataró?

M´encarrego de la direcció dels equips que fan funcionar el centre, de la promoció externa, la gestió de convenis amb empreses, el suport a rodatges i també faig classes. La manca de recursos econòmics fa tenir poc personal.

Per què a Mataró?

És potencial i no l´utilitzem. Hi ha logística, transport, localitzacions de tota mena, allotjament econòmic, sales de teatre, espais culturals… Estem a 30 minuts de Barcelona, tenim la Mataró Film Commission i fins i tot un gran magatzem de materials cinematogràfics a Argentona!

Cal estudiar alguna cosa per crear una Escola de Cinema?

Cal esforç, dedicació i amor al que fas. Evidentment que cal estudiar, molts conceptes i camps tècnics i artístics que ajudin a completar els coneixements de competències empresarials. Jo segueixo estudiant; realitzo infinitat d´entrevistes a professionals del sector empresarial, demano opinions als alumnes, als meus amics i familiars, i ho completo de manera lectiva amb llibres i articles.

 


«El Consell Comarcal em pot fer veure on estic fallant.»

 

Com et va ajudar el Programa d´Emprenedors del Consell Comarcal del Maresme?

Doncs en primer lloc, i encara que sembli estrany, escoltant-me. De vegades les persones només s´han d´escoltar, animar i recolzar emocionalment. També vàrem posar en context nocions, opcions i resolució de dubtes burocràtics o tècnics. Estic segur que estareu atents per ajudar-me a estar al 100% en l´evolució de l´ECM. Oi? (riu).

Has anat creixent com a empresa, des que vas iniciar l´aventura?

Sí, però molt lleugerament. Oferir formació als joves és complicat; i més si no tenim repercussió mediàtica i una nul·la ajuda institucional.

Ara has tornat a posar-te en contacte amb el Servei d´Emprenedoria. Per què?

Perquè notava que no podia pilotar el vaixell. No s´ha de tenir por de demanar ajuda. El Consell Comarcal em pot fer veure on estic fallant.

  

«No hi ha res de pel·lícula en uns estudis o en un negoci.»

 

Explica´ns una anècdota sobre l´Escola de Cinema de Mataró…

Veure en Joan Pera o en Boris Ruiz a l´escola, al·lucinats en veure el que tenia muntat, i dient, somrient: «—Quin projecte més maco!» O demanar consells educatius a Daniel Villanueva, just abans de saber que la seva producció, «TimeCode», era nominada a l´Òscar al millor curtmetratge.

I la cosa més curiosa que t´ha passat des de que et dediques a això…

Em van escollir per actuar en una producció de terror. Vaig estar setmanes amb un equip de FX que va recrear sobre el meu rostre un cap gegant d´home llop. Doncs resulta que el director tenia entès que l´actor feia 2 metres d´alçada… Jo faig 1,70… No vaig tenir més remei que actuar sobre unes cadires! Si havia de fer por… imagineu la situació! Allà només eren riures! (riu).

Diries que el teu és un negoci «de pel·lícula», o té alts i baixos?

A l´Escola de Cinema de Mataró treballem amb el material més sensible: les persones. No hi ha res de pel·lícula en uns estudis o en un negoci. La ficció la deixem per als espectadors.

Equip de Centinel: “La imaginació de l’home no té límits”

 


En Jordi i en Miquel són dos socis fundadors d’una empresa que es dedica a treballs tècnics amb drons.

També tenen una acadèmia de formació; formen gent jove per fomentar l’accés al món laboral.

Per estructurar, impulsar i consolidar el seu projecte, es van deixar assessorar pel Servei d’Emprenedoria de l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Maresme.

Avui, CENTINEL DRONE és ja una realitat.

JORDI GUTIÉRREZ GUIU: Vaig néixer a Sta. Coloma de Gramenet. Els meus pares eren funcionaris. M’agraden el submarinisme i els esports d’aventura. Vaig estudiar a l’IES Sant Andreu de Llavaneres i sóc professional de la Seguretat Privada. Vaig formar part d’un cos militar amb l’especialitat d’escortes.

MIQUEL ÀNGEL CARVAJAL DOMÍNGUEZ: Vaig néixer a Girona i vaig passar la meva infantessa a Blanes, on vaig cursar el batxillerat a l’institut Sa Palomera. Sóc tècnic superior en prevenció de riscos professionals i Director de Seguretat Privada. M’agrada l’herpetologia i l’escriptura.

  • L’adaptació a les noves tecnologies serà sempre possible, o creieu que en algun moment la humanitat s’haurà d’aturar?

Crec que la humanitat no té gaires límits i que l’adaptació als canvis és una virtut que fa home a l’home; igual que la necessitat de seguir aprofundint en la recerca del coneixement, ha fet possible noves fites.

  • En què millora la nostra vida un dron?

Es poden programar les coordenades de vol perquè pugui arribar a llocs on l’home no pot arribar. És un fet que ja s’estan fent sevir pel rescat de persones desaparegudes.

«L’adaptació als canvis                    és una virtut que fa home a l’home»
  • Està prou regulada la seva utilització?

La nova llei per pilotar drons ha permès avançar en certs aspectes; però crec que, com tota llei, encara falta cert recorregut per adaptar les seves disposicions.

  • Sobretot pel que fa a la privacitat…

La Llei Orgànica de Protecció de dades de caràcter personal s’ha de respectar. Quan es dona formació, s’explica amb claredat. La nova llei 1036/2017 de 15 desembre per pilotar drons comporta que no tothom ho pugui fer lliurement. Es regula el seu ús en tots els aspectes.

  • Com a professionals, quins perills creieu que té l’ús de drons en espais públics?

Per poder pilotar un dron, s’han de demanar permisos a l’AESA, “Agència Estatal de Seguretat Aèria”, i s’ha de protegir l’espai de vol on es treballi. Tot això fa que no tothom pugui volar, i que hi hagi certes garanties per evitar riscos. Per poc que pesi, un dron no deixa de ser un element que pot fer mal, ja sigui provocant un accident o pel fet de caure al cap d’una persona.

  • És difícil de fer funcionar?

No són aparells complicats, tot i que, depenent del tipus de dron, s’ha de tenir la formació i l’acreditació necessàries. Òbviament, els drons de més de 25 kilograms no es veuen a segons quines feines.

  • Quina aplicació té en el camp de l’agricultura?

Mitjançant diferents software que permeten cobrir grans extensions de terreny i monitoritzar les imatges des d’una base, es poden controlar possibles plagues, com ara bandades d’ocells, o detectar lladres de fruita. També es poden identificar carències, com la manca d’aigua o de nutrients, i realitzar fumigacions de precisió que permeten protegir millor el medi ambient.

  • I quines altres possibles aplicacions?

Prevenció de riscos, emergències, treballs audiovisuals, promoció immobiliària…

Hem desenvolupat un projecte per a la protecció de polígons i urbanitzacions i l’hem presentat a la UPIC, “Unió de Polígons Industrials”, oferint un servei de resposta d’alarmes efectiu i menys costós que l’actual, fent servir la tecnologia dron. Estem esperant l’oportunitat de fer una proba pilot.

  • Expliqueu això de les recerques policials…

Com ja s’ha pogut provar en certes ocasions, el dron és un complement perfecte per fer recerques de persones que s’hagin perdut o accidentat en muntanya, o s’hagin ofegat a la mar. La seva versatilitat i els complements que pot portar afegits, el fan un mitjà molt útil per arribar allà on no pot arribar l’home. CENTINEL DRONE s’ha ofert als ajuntaments del Maresme per col·laborar en aquests supòsits.

L’ús de drons per a situacions de seguretat s’ha convertit en una eina cada cop més demanada pels cossos policials. A curt termini, es donarà prioritat a la formació pràctica per als agents en la seva feina diària, des de controlar un lliurament de droga, amb la detecció de substàncies químiques a l’aire, fins a fer la recerca d’un desaparegut a muntanya fent servir càmeres tèrmiques.

  • Com se us va acudir aquest negoci?

Tots dos venim del món de la seguretat privada, volíem fer arribar als joves dues alternatives laborals que avui van de la mà: la seguretat privada i el pilotatge de drons. La nostra experiència en el sector ens permet posar èmfasi en certs aspectes i aprofundir en diversos continguts. Ja hem tingut experiències formatives amb la policia.

  • I com us ha ajudat a dur-lo a terme el Servei d’Emprenedoria del Consell Comarcal del Maresme?

Ens ha permès explicar la nostra idea, reflectir la nostra inquietud vers el món dels drons i la formació que volem oferir als joves. També ens ha ofert recolzament per aconseguir contactes. Ja hem tingut una entrevista per proposar un dels nostres projectes.

«El Servei d’Emprenedoria ens ha permès      reflectir la nostra inquietud vers el món dels drons»
  • Quan eres petit, t’imaginaves que seria aquesta, la teva professió?

Quan era petit tot era ben diferent de com és ara. El més semblant a un dron ho vaig veure a la pel·lícula Star Wars.

  • Explica’ns una anècdota…

La nostra oportunitat de néixer com a empresa de formació de pilots de dron ens l’ha donat l’empresa que ens va formar. Tot just aprovat l’examen de pilot avançat, es van fixar en nosaltres i els va agradar la nostra proposta.

  • I la cosa més curiosa que heu vist a través d’un dron…

Un esquirol fent un niu mentre treballàvem en un projecte immobiliari.

  • Com diuen els gals d’Astèrix: hem de tenir por que algun dia el cel ens caigui sobre el cap?

La seguretat i la responsabilitat són factors imprescindibles. Si les operacions de vol es fan amb prou seny, no té per què haver-hi cap accident. El cel no caurà mai; però la imaginació de l’home no té límits!

ENTREVISTA A “MURGÓ FORMATGES”

ENTREVISTA A “MURGÓ FORMATGES”

 
“A l’obrador de Murgó Formatges no hi ha una premsa per escòrrer els formatges, elaborem tot els procés manualment i deixem que els formatges perdin el xerigot en el motllo que voltejem varies vegades. Els nostres formatges no són molt secs o asserraïts (eixuts) sino que sempre mantenen un punt fresc o més làctic”

Murgó Formatges és una nova empresa, inagurada a principis d’aquest 2015, que elabora artesanalment formatges de cabra i de vaca ubicada a Sant Iscle de Vallalta. Murgó formatges forma part com a empresa elaboradora a la Xarxa de Productes de la Terra Maresme.

Expliqueu-nos una mica de la vostra història? Quan vau començar? Per què formatges?

Sóc Silvia Rodriguez Murgó, fa 5 anys vaig deixar la meva feina i vaig marzar al Pirineu de Lleida a parendre un altre ofici. La terra, el bestiar i els formatges sempre m’havien atret i he estat aprenent a fer de pastora i de formatgera durant tot aquest temps. Fa un anys aproximadament vaig trobar el lloc perfecte per fer la meva formatgeria, el meu orbrador, al Maresme, a Sant Iscle de Vallalta. La idea de tenir el meu propi projecte formatger sempre havia estat present i des de fa uns 8 mesos elaborem formatges a la Vallalta.

 

Quin tipus de formatges oferiu? Què els distingeix d’altres formatges?

Oferim formatges de cabra i formatges de vaca. Els formatges de cabra són de diverese varietats, semicurat de pell florida, pasta àcida i un curat de 4 mesos en peça de 1,800kg. I a part elaborem formatges de vaca tendres i un formatge de crosta rentada amb cava.

La nostra principal distinció és que al obrador de Murgó Formatges no hi ha una premsa per escòrrer els formatges, elaborem tot els procés manualment i deixem que els formatges perdin el xerigot en el motllo que voltejem varies vegades. D’aquesta manera els nostres formatges no són molt secs o asserraïts (eixuts) sino que sempre mantene un punt fresc o més làctic.

 Quin són els valors que voleu transmetre amb les vostres formatges? Què us voleu oferir amb els vostres formatges?

Els nostres formatges són productes totalment artesanals i elaborats amb processos manuals, volem transmetre aquest volar afegit al consumidor. No agefim cap tipus d’ingredient ni conservant que trenqui o modifiqui el procés natural de maduració dels formatges, són tots elaborats amb llet, quall, ferments i sal.

 

 Què ha significat per a vosaltres està dintre de la Xarxa de Productes de la Terra Maresme?

Crec que la xarxa de productors és un bon punt de referència per obrir una finestra als consumidors de tots els productors i elaboradors de productes de proximitat, de la nostra comarca. Per nosaltres serveix per difondre la nostra formatgeria i per donar un valor afegit, ja que la xarxa “acredita” que són artesans elaboradors.

A on podem trobar els vostres formatges?

Els nostres formatges és poden trobar a diverses botigues i xarcuteries del maresme i a tendes gourmet de la provincia de Barcelona. I des de fa uns setmanes també podeu trobar alguns dels nostres formatges a totes les tendes de Casa Ametller que tenen punt de venda de làctics.

Per altra banda intentem arribar als consumidors i fem fires i mercats per la comarca, que sempre anem informant al nostre facebook.

 

ENTREVISTA A “MELMELADES CALADA”

Entrevista a “Melmelades Calada”

 
La cirera d’arboç va inspirar les primeres melmelades que, com a hobby, va començar a fer la Imma. Aquesta afició es va professionalitzar amb la creació de Melmelades Calada. Amb seu a Sant Pol de Mar, Melmelades Calada elabora melmelades, gelees i chutneys amb un segell propi:”Volem aconseguir fer veure que treballant amb productes de la zona i de bona qualitat surt un producte molt diferent a les melmelades convencionals de supermercat”. Aquesta filosofia de treball l’ha fet formar part de la Xarxa Productes de la Terra Maresme.

Expliqueu-nos una mica de la vostra història? Quan vau començar? Per què melmelades?

L’origen de les nostres melmelades, comença fa molts anys amb la cirera d’aborç. Aquesta afició la comença l’Imma, allà on estiuejavem tenim varios cirerers d’arboç, i ella collia les cireres i en feia gelea. Amb el pas del temps li vam parlar de cursos de melmelades i en va fer alguns per pura afició. D’aquí va començar a provar combinacions i com a la família no li agradava gaire les regalava, fins que un dia li vam dir que comences a fer alguna fira per vendre-les. I ara hem creat, l’Imma i la Marta (mare i filla), l’obrador de Melmelades Calada, al centre de Sant Pol de Mar.

 Quin tipus de producte oferiu?

Ara fem tres tipus de productes diferents: melmelades, gelees i chutneys. La diferència entre ells són les següents. La melmelada està feta amb la fruita natural, i el sucre. Hem aconseguit sortir dels gustos més clàssics i fer combinacions molt interessants i amb gran èxit. La gelea surt del suc de la fruita i el sucre. La seva textura és molt més líquida comparada amb la melmelada.


 

Amb les gelees, ja d’entrada hem innovat amb sabors. El Chutney és una melmelada agredolça, poc coneguda a les nostres terres i més típica de Gran Bretanya i França. És la nostra novetat.

 Quin són els valors que voleu transmetre amb les vostres melmelades?

Nosaltres el que volem aconseguir és fer veure que treballant amb productes de la zona i de bona qualitat surt un producte molt diferent a les melmelades convencionals de supermercat. Nosaltres sempre treballem amb productes de la zona, directe del pagès o de cooperatives de la nostra comarca. Amb les nostres combinacions volem que la gent descobreixi que la melmelada no només la pots menjar amb una torrada per esmorzar, sino que tembé la pots fer servir per acompanyar un plat de carn, uns formatges, unes postres, etc.

 Algunes de les vostres melmelades són elaborades amb productes i varietats locals com el pèsol (varietat garrofal i floreta) i les maduixes . Quin valor us proporciona el fet d’elaborar les vostres melmelades amb productes de temporada i de proximitat?

A la nostra comarca tenim uns productes excel·lents, com la maduixa i el pèsol. Aquest any hem volgut aprofitar i fer unes melmelades diferents. Aprofitant que maresme tenim una gran varietat de maduixa, nosaltres hem fet una selecció de les varietats locals més conegudes com ara la varietat Amandine, Charlotte, Pàjaro i Albion.

Pel que fa al pèsol, hem aprofitat la temporada i hem fet una melmelada de pèsol, varietat del garrofal. El fet de treballar amb productes de proximitat i/o KM0 fa que podem fer unes melmelades amb la fruita, com aquell que diu, acabada de collir. La nostra fruita és collida i treballada, i això dona un gust a les melmelades diferent que la fruita treballada fora de temporada.

 

 “Volem aconseguir fer veure que

treballant amb productes de la zona

i de bona qualitat, surt un producte

molt diferent a les melmelades convencionals

de supermercat”


 Què ha significat per a vosaltres està pertànyer a la Xarxa de Productes de la Terra Maresme?

Està dins la Xarxa de Productes de la Terra ens ha ajudat a fer contactes amb productors del territori. També ens ha ajudat molt a nivell formatiu, hem pogut fer el curs de manipulació d’aliments i fer alguns tallers d’innovació en producte. El chutney, surt d’un taller d’innovació en producte que vam fer amb la Xarxa i la Diputació.

 A on podem trobar les vostres melmelades i gelees?

Al Maresme es poden trobar en alguns llocs, evidenment a l’obrador de Sant Pol de Mar al c/ Tobella, 42

 


A Mataró es poden trobar a:

– FORMATGERIA BLANCA de la Plaça de Cuba

– LA IOGURTERIA del Carrer Nou

A Barcelona ciutat també es poden trobar:

 – AL GRÀ del C/Sant Cristòfol de Gràcia

A Mollet del Vallès es poden trobar les melmelades a :

– IOGURTERIA DEL MERCAT, al mercat municipal de Mollet del Vallès

També tenim algunes altres botigues on distribuïm, com ara la zona d´Osona, i Girona.

Assistim també a algunes fires, que es poden consultar a la nostres web www.melmeladescalada.com, on també trobareu la venda online.