Inici Documents MMN_Voluntariat

Maresmencs i maresmenques al món


😀Markel

🛫Vilassar de Dalt / Cabrils

🛬Itàlia

✅Voluntariat

MENÚ


Voluntariat Europeu en col·laboració amb la Creu Roja a Itàlia. L’experiència del Markel de Vilassar de Dalt

Des de fa bastant temps estic convençut que tenim l’obligació moral d’ajudar a fer del món un lloc millor per a tothom. El concepte modern l’individualisme hauria de ser substituït per un sentit d’empatia i col·lectivisme. La humanitat no arribarà gaire més lluny si no comença a adonar-se que en aquest món hi estem tots plegats i que el cercle viciós en què ens trobem que consisteix a utilitzar a altres persones per arribar més amunt en aquesta jerarquia imaginaria, s’esfondrarà. Aquesta és una de les raons que em va impulsar a començar la recerca d’un projecte de voluntariat a l’estranger. Em dic Markel, sóc de Vilassar de Dalt, i en aquest text us explicaré la meva primera (de moltes, espero) experiencia com a voluntari, i, amb sort, aconseguiré animar-vos a fer el mateix.

Fa dos mesos escaig vaig arribar a Cingoli, un petit poble Italià de la regió de Marche, a la provincia de Macerata, a col·laborar amb la creu roja local. És una regió que consta de molts pobles petits dispersos i poc comunicats. La nostra tasca principal consisteix a oferir transport fins als hospitals a les persones (sobretot gent gran) que ho necessiten. És una feina important, sobretot ara que estem en aquesta situació de crisi sanitària.

Originalment, vull dir, abans del CoVid, les activitats que es duien a terme eren més variades, s’organitzaven actes benèfics, per exemple, però com a molts altres llocs, estem limitats per la situació actual. Aquests últims dies, però ha millorat bastant i ens ha permès poder desplaçar-nos per la regió durant el nostre temps lliure i he pogut gaudir del preciós paisatge dels pobles propers.

El que si puc dir és que em sento molt a gust aquí, la gent ha estat d’allò més acollidora i amable amb mi. La dificultat principal, sense cap dubte ha estat l’idioma, és clar que no és un problema gaire gran, molta gent compara aquest tipus de coses a un mur ue s’ha de superar, jo més aviat ho compararia a construir una casa, si bé és cert que és un procés llarg i dificil, un cop acabes tens un recurs perfecte i molt útil, en comptes de simplement un obstacle superat, aquesta llengua et servirà en un futur i tot l’esforç que hi has invertit es quedarà de forma permanent amb tu. Dit això l’italià és molt més fàcil d’aprendre si ets (com jo) algú que parla català i castellà. Hi ha moltíssimes similituds entre els idiomes i això ajuda bastant a aprendre italià, cosa que és indispensable per facilitar la comunicació.

Sens dubte és difícil viatjar durant aquests temps, però també són necessaris voluntaris arreu del món, i ara més que mai, una de les raons que em va impulsar a desplaçar-me ara, en comptes d’esperar que tot torni a la normalitat. Algú ha de fer aquestes coses, si no el món no pot funcionar adequadament, i, si un de sol és molt poca cosa, però tots junts podem canviar el món.


MENÚ

Maresmencs i maresmenques al món


😀Carla

🛫Pineda de Mar

🛬França

✅Voluntariat

MENÚ


“La meva experiència a Frontignan”. El testimoni de la Carla

Bonjour bonjour!!! Ça va bien?

Em dic Carla Martín Camps, tinc 22 anys i soc de Pineda de Mar.

Vaig tenir la gran sort de ser l’escollida per a realitzar un voluntariat de llarga duració, de 9 mesos, a Frontignan, França, amb el projecte de ‘Cos Europeu de Solidaritat’.

La meva missió com a voluntària en el departament de servei a la joventut de l’ajuntament, és l’organització i realització d’activitats de lleure, esportives i culturals, també el suport escolar, i la missió principals, fer la difusió del projecte de voluntariat internacional als joves del poble.

Feta aquesta petita introducció… Us explicaré una mica la meva experiència!

Sempre tenia en ment viatjar i fer un projecte de voluntariat de llarga duració, però mai havia tingut el coratge de dir, sí, me’n vaig; degut a que fa por, por de canviar tot el meu dia a dia, d’anar a un país amb una cultura diferent, de no saber l’idioma, d’anar sola… Vaig sentir mil i una pors.

Però després vaig pensar: ‘De veritat no aniràs a fer un voluntariat de 9 mesos a un altre país per aquestes pors?’ No podia deixar escapar una oportunitat tan gran, així que, amb totes les meves pors (no les vaig deixar de cantó, les vaig convertir petits reptes personals, que havia de superar) , em vaig submergir en aquesta gran aventura.

Vaig arribar l’1 de maig del 2021, i a l’estació de Sète m’esperaven els meus dos tutors, el de voluntariat i el de treball, i també l’altre voluntari, vingut de Vizela, Portugal, i vam anar a conèixer la que seria la nostra casa durant aquests mesos. La veritat és que vaig quedar sorpresa, ja que és una caseta petita, però molt molt equipada, no li falta de res!

La primera setmana va ser una mica d’adaptació i de sortir del ‘shock’, va ser una primera setmana intensa, amb moltes reunions, presentacions, visites… I tot en francès!! El cap m’anava a explotar! Imagineu-vos, primera setmana, a un país on domines el bàsic del seu idioma, escoltar-lo vegada si vegada també i lo millor de tot, haver d’intentar parlar-lo!

Però tot això és normal, la segona setmana ja em sentia casi com a casa, em vaig sorprendre a mi mateixa del gran canvi que havia fet en només una setmana, estava molt i molt còmode.

La relació amb l’altre voluntari era molt bona, realitzava tasques que m’agradaven, coneixia a gent nova… Tot això feia que les pors i l’enyorança no juguessin un paper tant principal.

Els dies han anat passant, massa ràpid, ja porto casi 3 mesos. En aquests tres mesos he pogut viure experiències increïbles i molt enriquidores. M’estic coneixent a mi mateixa, estic fent coses que mai hagués pensat i personalment estic creixent molt.

És una experiència que recomano al 100%. Nois i noies que vulgueu sortir a conèixer món, feu-ho, no ho dubteu ni un moment, sortir de la zona de confort ens fa grans, ens fa viure experiències inoblidables, deixeu de cantó totes aquestes pors internes i sortiu a menjar-vos el món, no som conscients de la nostra grandesa fins que trenquem els nostres límits mentals.

Trenca el teu motlle i viu! Us puc assegurar que no us en penedireu!!!

El convidem a llegir l’entrevista que van fer a la Carla i al seu company de voluntariat a la revista municipal de Frontignan la Peyrade el passat juliol