Maresmencs i maresmenques al món


😀Gemma

🛫 Mataró

🛬Alemanya

✅ Voluntariat

MENÚ


La Gemma ens explica la seva experiència com a voluntària a Alemanya

Gemma Piqué Oliván –de Mataró a Ostfriesland – Rhauderfehn, Alemanya

Com a molts, un cop acabat el batxillerat va arribar el moment d’enfrontar-me a la pregunta que havia estat evitant durant dos anys. Cap a on volia enfocar la meva vida, quina carrera escollir i a quina universitat inscriure’m. No tenia les coses gens clares i vaig contemplar l’opció de fer un any sabàtic, dedicar un any a viure noves experiències, aprendre un nou idioma i donar-me temps per mi i per pensar.

En aquell moment vaig començar a investigar i gràcies a l’assessora del servei de mobilitat internacional jove del Maresme vaig descobrir el Cos Europeu de Solidaritat (EVS). Un programa de voluntariat amb projectes per tot Europa i subvencionat per la Unió Europea. En un primer moment semblava una idea perfecta, totes les despeses estarien cobertes, em donaven un lloc per dormir, diners per comprar menjar, l’oportunitat de fer un curs per aprendre l’idioma del país i podia formar part d’un programa de voluntariat.

Vaig registrar-me a la pàgina oficial, omplint totes les dades personals i preguntes, només em faltava inscriure’m a ofertes concretes per començar el procés de selecció però em vaig deixar endur per l’opinió dels meus pares i ho vaig deixar tot endarrere per començar una carrera universitària.

A la universitat, tot i conèixer a gent meravellosa i tenir assignatures que em van agradar, no sentia que allò que havia escollit m’omplis com per dedicar-m’hi o continuar. Suposo que en el fons no em parava de preguntar com hauria sigut si hagués marxat. Així que finalment vaig decidir inscriure’m a diferents ofertes EVS, tenia la sensació que si no marxava ara potser mai trobaria el temps per fer-ho.

Un dia a finals de Juliol vaig tenir una entrevista per Skype amb l’organització amb la qual estic treballant. Durant la trucada després d’unes preguntes bàsiques per coneixem em van proposar directament si volia formar part del seu equip. Vaig tenir un mes per organitzar-ho tot, no va ser massa feina, només vaig haver de buscar un vol i aconseguir una organització que fes de “sending organisation” per poder firmar el contracte.

Així que vaig arribar a Rhauderfehn, Alemanya, un poble que es troba a una hora de Bremen i al costat de la frontera amb Holanda sense saber molt bé a on anava i que anar a fer. Ara després d’uns quants mesos ja em sento més ubicada, el meu programa de voluntariat està enfocat als joves.

Al matí estic treballant al Gymnasium, una mena d’institut, ajudant als professors quan ens ho demanen, duen a termes diferents petits projectes sobre la Unió Europea i també fent activitats amb els infants durant les hores de pati. A més a més després de dinar els voluntaris ens encarreguem de tres AG que serien com activitats extracurriculars. Fins al moment estem duent a terme dos tallers de cuina on a més d’ensenyar diferents receptes típiques catalanes i espanyoles, estic aprenent cuina italiana, nòrdica i alemanya, gràcies als meus companys. També estem impartint un taller de llengües romàniques ensenyat nocions bàsiques d’italià i castellà, aquest taller però s’acaba en breu i ara ens han permès organitzar un AG des de zero sobre el tema que vulguem.

A part de l ́escola algunes tardes hem d’anar a treballar al “Jugendcafé” del poble, és un cafè que dirigeix l’ajuntament on els joves poden venir a passar l’estona jugant al futbolí, al billar, a la PlayStation… mentres poden demanar menjar i beguda que tenen preus econòmics. A més també estem intentant organitzar esdeveniments i tornejos.

Com podeu imaginar la llengua és un obstacle important, tot i que vaig cursar alemany a l’escola, quan vaig arribar a Alemanya em vaig adonar que em queda molt per aprendre. És una llengua que requereix dedicació, per sort a mi i als altres voluntariats ens han proporcionat un curs. A part d’aprendre alemany també estic millorant i practicant molt més l’anglès, amb els meus companys parlem pràcticament sempre amb anglès i la majoria dels alemanys que hem conegut tenen un molt bon nivell. Tot i que el principi va ser un repte parlar amb anglès ara cada vegada em sento més còmode i amb més fluïdesa.

Un altre obstacle podria ser viure fora de casa aprendre a organitzar-me, cuinar, netejar, arreglar coses, en definitiva ser més independent i autònoma. En general no se m’ha fet difícil, però tots hem hagut d’aprendre és a ser pacients i adaptar-nos a la manera de fer dels altres. Estic treballant i convivint amb les quatre mateixes persones, tots cinc passem la majoria del temps ja sigui laboral o temps lliure junts pel què hem hagut de cooperar per tenir una bona convivència. De moment no hem tingut cap problema i podria dir que compartir aquesta experiència amb cada un d’ells és el més positiu, estic aprenent moltíssim i fent bons amics que després d’aquest any podré anar a visitar.

El que poder ha estat més difícil és trobar coses per fer durant el temps lliure, estic a un poble bastant petit on només hi ha supermercats i cases pel que tot queda molt limitat. A més els diumenges els autobusos no funcionen així que només ens podem moure amb cotxe. Per sort una de les companyes té cotxe cosa que ens ha permès fer una mica de turisme i visitar pobles o i ciutats com Bremen o Groningen. Conèixer gent al principi va ser complicat, ja que aquí la gent està acostumada a quedar a casa amb els amics. Tot i això ara ja coneixem a més joves del poble que ens han convidat a formar part d’alguns dels esdeveniments que organitzen. A més també hem conegut a un altre grup de voluntaris que viuen al poble del costat, el qual es troba a 15 minuts amb bicicleta. Quasi se m’oblidava, a Alemanya tothom va amb bicicleta, es casi imprescindible per poder moure’t i anar d’un lloc a l’altre.

En general podria dir que estic molt contenta amb la meva decisió, aquest any estic adquirint nous coneixements, descobrint nous punts de vista i m’està deixant relaxar-me i tenir temps per planejar i enfocar el proper pas. Si estàs pensant a fer un any sabàtic, t’ho recomano al 100%. Ha sigut una de les millors decisions que he fet; tot no és perfecte però cada petita situació amb la qual t’has d’enfrontar et fa valorar més les coses.

El que sí que us recomanaria si voleu fer un EVS, és fer una bona investigació sobre els diferents projectes i també sobretot el lloc on voleu anar i quines possibilitats ofereix. A més si podeu sempre és bo tenir un coneixement bàsic de la llengua oficial del país, la gent t’ho agrairà.


Publicat al Butlletí de març de 2020