El Maresme manté un saldo migratori positiu gràcies a l’arribada de població provinent d’altres comarques catalanes

El Maresme és la segona comarca que registra un saldo migratori més elevat de Catalunya, segons l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades referents a l’estadística de variacions residencials publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya. El saldo migratori relaciona els moviments d’immigració i d’emigració d’un territori. En el cas del Maresme, les dades són en positiu donat que rep més població de la que perd. Aquest guany de població es deu a l’arribada de persones provinents d’altres comarques de Catalunya.

Les dades fan referència als moviments migratoris produïts el 2014, un any en el qual el Maresme va registrar una entrada de 15.807 nous residents i una sortida de 14.364 ciutadans el que dóna un resultat positiu de 1.443 persones. Aquesta xifra només la supera el Barcelonès que va tenir un saldo migratori positiu de 3.940 persones. En tercer lloc queda Osona amb un saldo net de 320.

L’anàlisi pormenoritzat dels moviments migratoris en el Maresme evidencia que el guany de població es deu a les migracions internes dins de Catalunya. L’any passat, vam rebre 9.751 catalans mentre 8.223 maresmencs es van traslladar a viure a altres comarques catalanes. El resultat, per tant, és d’un saldo migratori positiu de 1.528 persones.

Pel que fa als moviments migratoris generats amb la resta d’Espanya, registrem un saldo negatiu de 43 persones. 2.471 ciutadans van marxar del Maresme cap a altres indrets d’Espanya i vam rebre 2.428 ciutadans provinents d’altres punts de l’Estat.

Les migracions externes, els moviments residencials de les quals tenen com a destinació i/o origen l’estranger, també donen un saldo negatiu. A la comarca es van registrar 3.628 immigracions i 3.670 emigracions. Les entrades de població més nombroses són les del continent americà (751) seguides de les d’altres països de la Unió Europea (594). Pel que fa a emigracions, el destí majoritari dels maresmencs i maresmenques han estat països de la resta de la Unió Europa (491) i d’Amèrica (382).

Una dada curiosa és la feminització. El 72,1% del saldo migratori maresmenc correspon a dones.

Pel que fa a les dades a nivell municipal, només registren un saldo migratori negatiu 7 municipis: Premià de Mar (-138); Santa Susanna (-35); Sant Andreu de Llavaneres (-34), Malgrat de Mar (-28); Sant Cebrià de Vallalta (-16); Òrrius (-4) i Cabrera de Mar (-1). La xifra de municipis amb saldo migratori negatiu s’ha reduït respecte a l’anterior en el qual eren 11 els municipis maresmencs que van registrar més sortides que entrades de pobalció

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de moviments migratoris al Maresme durant 2014 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme: