És evident que la base productiva del Maresme s’ha vist substancialment modificada els darrers anys amb un rellevant avanç dels serveis i una reducció dels pes de la indústria. El Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic impulsat pel Consell Comarcal ha analitzat a fons l’evolució de l’economia comarcal amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament de la comarca i dinamitzar la seva activitat econòmica i ocupació. Abans de portar-se a aprovació en el proper Ple comarcal, avui s’han presentat les conclussions al serveis de promoció econòmica dels ajuntaments.
L’activitat econòmica de la comarca es genera fonamentalment a partir dels serveis, la indústria, la construcció i l’agricultura que té encara una presència rellevant en el seu conjunt. Si s’analitza el patró productiu del Maresme i es compara amb el del conjunt de Catalunya s’observen elements comuns; així mateix, es comprova que el pes de la indústria al Maresme és una mica més de quatre punts inferior, i que aquesta diferència és absorbida per la construcció i l’agricultura, que a la comarca té una incidència respectivament de tres i un punt percentuals per sobre de la catalana.
Les anàlisi realitzades revelen que la desacceleració econòmica general que s’ha viscut els darrers anys ha estat més accentuada al Maresme que a la resta de la província de Barcelona i, paral·lelament els simptomes de recuperació són més lents a nivell comarcal. Tot i això i malgrat la situació de crisi existent, hi ha fins a 20 subsectors que han mantingut una evolució positiva en el període 2008-2013. Aquests es concentren en:
- Informació i comunicacions
- Educació
- Aigua, sanejament i gestió de residus
- Activitats sanitàries i serveis socials
- Activitats artístiques i d’entreteniment
- Maresme vida i salut: la salut i qualitat de vida, activitats sanitàries i de serveis socials
- Maresme centre turístic que combina el seu caràcter de destinació de sol i platja amb nous segments d’activitat relatius al turisme actiu, d’interior, cultural i rural, esportiu, accessible, nàutic o enogastronòmic
- Maresme centre comercial, amb especial mirada als productes especialitzats, així com a l’agricultura i la indústria agroalimentària relacionada amb la qualitat de la terra i els productes: Agricultura, turisme rural i gastronomia.
- Maresme capital del tèxtil, que promou la relocalització de les empreses i que se centra en les estratègies d’inovació i en l’aplicació empresarial de noves vies de competitivitat i de diferenciació.
- Maresme marítim, que combina les activitats pesqueres més tradicionals amb noves activitats vinculades al turisme esportiu i nàutic; així com la construcció d’embarcacions i indústries auxiliars; l’activitat comercial i els serveis relacionats amb la pròpia activitat portuària.
- Maresme centre logístic de grans empreses amb un punt nodal a Tordera.
- 1. La necessitat, i el treball conjunt, per un nou projecte territorial es converteix en catalitzador d’una nova marca per al territori.
- 2. Es treballa per la integració del territori, generant un diàleg per projectes i per estratègies econòmiques que trenquen amb la diferenciació costa-interior. El valor del territori -i dels seus municipis- es construeix a partir de la capacitat que tenen per generar dinamisme econòmic liderant o participant en projectes, així com l’atracció de centres de decisió i captació de talents.
- 3. El Maresme té noves perspectives econòmiques amb capacitat per crear noves identitats econòmiques i equilibris territorials.
- 4. L’acció decidida i coordinada dels poders públics permet reforçar el lideratge i definir estratègies territorials que sumen nous actors, atreuen nous projectes i potencien el Maresme com a territori atractiu per a la inversió privada i la generació de projectes que siguin el resultat de polítiques P3.
- 5. La diversitat i asimetria del territori esdevé un factor de riquesa i pluralitat que aconsegueix projectar un territori obert a les noves idees i la innovació: Maresme Territori Lab.
- 6. Els actors tant públics com privats que, sent externs al territori, tenen gran capacitat d’incidir en el seu desenvolupament se sumen a la nova estratègia del Maresme definint els programes i les iniciatives a emprendre des de criteris d’horitzontalitat i apropiació per part del territori.
- 7. Les noves mirades econòmiques són capaces de generar ocupació i marcar una línia de territoris inclusius.
- 8. L’impuls de la formació de nivell superior i ocupacional coordinat amb els nous enclavaments econòmics del Maresme, revaloritzen a les persones, creant millors estàndards de vida, fixant la població iatraient nous talents.
- 9. El Maresme es consolida des de les diferents dimensions que li atorguen el caràcter de territori cohesionat en què convergeix l’aposta per un territori inclusiu, amb dinamisme econòmic, innovador i pensat amb i per a les persones.
- 10. Al Maresme les instàncies de govern estan pensades per oferir serveis adequats a les noves potencialitats econòmiques i acords a un desenvolupament inclusiu. Els actors públics i privats marquen estratègies des dels paràmetres del Govern Obert expressats per les 4 CO: Codecisió, Corecursos, Cogestió, Coresponsabilitat.