L’ocupació hotelera al Maresme per Setmana Santa ha estat la més alta de la província

 
Acabat el període de vacances de Setmana Santa arriba el moment de fer balanç turístic. Les dades, segons l’enquesta flaix que realitza la Diputació de Barcelona, són força positives pel que fa a ocupació hotelera al Maresme. Les xifres apunten que els hotels de la comarca han sigut els que han registrat una ocupació més elevada de la província de Barcelona, tant els dies festius com els dies laborables.

L’informe elaborat pel Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona recull dades de pernoctació en el període comprés entre el 22 i el 31 de març.  Durant aquestes dates, la mitjana d’ocupació hotelera a la província va ser del 62,97% (inferior en un 0,36% a la registrada l’any passat). Al Maresme, però, la situació ha sigut diferent. L’ocupació mitjana ha estat del 77,41% , superant en un 2,5% la de 2012.  A més a més, ha sigut la més elevada del conjunt de destinacions turístiques de la província de Barcelona. La màxima ocupació es va recollir durant els dies festius (81,39%). Els no festius va ser del 77,44%. Segons informacions facilitades al Consorci de Turisme pel Gremi d’Hostaleria, l’estada mitjana del visitant ha estat de 3 a 4 dies i els principals països d’origen  han estat França, Espanya, Regne Unit i Alemanya. En comparacions a altres anys, s’ha detectat, però una davallada de visitants holandesos. Pel que fa a estades en els càmpigs de la comarca, no hi ha dades concretes perquè l’informe de la Diputació incorpora aquests establiment, igual que els de turisme rural, dins la marca genèrica Costa Barcelona. Tot i això, l’Associació de Càmpings i ciutats de vacances ha informat que l’ocupació per Setmana Santa ha patit una caiguda del 20% respecte a la mateixa temporada de 2012, registrant-se ocupacions d’entre el 50% i el 60% durant els dies festius. A més, també han detectat que les estades han estat més curtes. Consideren que un dels factors que els ha influit negativament han estat les previsions meteorològiques que van fer que molts turistes apostessin per comarques de l’interior, principalment al Pirineu.