Laia Noguera i Clofent

Nascuda l’any 1983 a Calella on viu actualment. És poeta, filològa i músic, llicenciada en Filologia Catalana. Va guanyar diferents premis per les seves obres: Caure (Edicions 62, 2011), premi Ausiàs March 2011; Triomf (Columna, 2009), premi Miquel de Palol 2009; No et puc dir res (Viena, 2007), premi de Poesia Martí Dot 2006; Tel•lúria (dins Bellesa ferotge: Fonoll, 2006), VII Premi Literari Joan Duch 2005; Fuga evasió (Pagès Editors, 2003), XXXXIX Premi de Poesia Recvll 2003 i L’oscultor (Galerada, 2002), XXXVIII premi de poesia Amadeu Oller 2002. 

• Amor total. Santa Coloma de G.: Tanit, 2016.


• Qué extraña ventana (escrit i publicat en castellà). Santa Coloma de G.: La Garúa, 2016.


• Rius soterrats(amb gravats de deu pintors). Cardedeu: Petjades d’Art/edicions, Estudi d’Art Jordi Aligué Anna Bellvehí, 2011.


• Caure. Barcelona: Edicions 62, 2011.


• Parets. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2011.


• L’U(amb fotografies de Fiona Morrison). Tarragona: Erola Editors, 2010.


• Triomf. Barcelona: Columna, 2009.


• Els llops (amb Esteve Plantada i Joan Duran). Santa Coloma de G.: La Garúa, 2009.


• No et puc dir res. Barcelona: Viena, 2007.


• Tel•lúria (dins Bellesa ferotge). Juneda: Fonoll, 2006.


• Incendi. Barcelona: Cafè Central, 2005.


• Fuga evasió. Lleida: Pagès editors, 2003.


• L’oscultor. Cabrera de Mar: Galerada, 2002.

• Ah! Barcelona: Edicions Poncianes, 2013.


• Disputa de l’ase (amb Albert Mestres). Barcelona: ReMa 12, 2009.

COM UN ARBRE

Perquè tot forma part de la vida

i no és necessari decidir.

Pots viure deixant que les coses

es facin, s’expressin.

Et pots desplegar en el paisatge,

el paisatge que ets tu,

que és un miratge de tu,

i no fa falta res més.

Perquè totes les coses són la mateixa:

els altres, el cos, les paraules,

les excuses, els problemes,

els misteris per resoldre,

els rius que passen

i no tornen.

Pots deixar de decidir

què és bo i què és dolent.

A poc a poc.

Cal fer-se a poc a poc.

Com un arbre.