Hola, sóc en Pol, un noi de 18 anys de Cabrera de Mar. Fa cosa de set mesos vaig acabar la meva etapa de batxillerat la qual va ser molt estressant i esgotadora, al finalitzar-la em vaig parar a pensar i vaig tenir una de les reflexions que van canviar el meu futur. Realment volia continuar estudiant després de l’any acadèmic més complicat de tota la meva vida? La resposta va estar clara, necessitava un descans. Tot i que tenia moltes ganes de començar els meus estudis com a pilot vaig considerar que era essencial guanyar experiència i maduresa abans de començar dos anys d’estudis que tornarien a ser molt exigents i demandants.

La resposta va estar clara, necessitava un descans. Tot i que tenia moltes ganes de començar els meus estudis com a pilot vaig considerar que era essencial guanyar experiència i maduresa abans de començar dos anys d’estudis

D’aquesta manera va sorgir la idea de marxar, aventurar-me per la meva conta, per tal d’agafar autonomia i començar a tenir les primeres aventures per la meva conta a l’estranger. Al final, en el meu futur la meva feina m’obligarà a estar constantment en altres països i em vaig plantejar que no em vindria malament començar a saber viure per la meva conta sense dependre de ningú i sobretot per reforçar una mica l’anglès.

Després de variar molt les opcions, en conjunt i gràcies a la meva família vam trobar una oportunitat de fer de voluntari a Finlàndia com a entrenador de futbol. Ja ho tenia decidit, si havia de marxar a l’estranger havia de ser fent això. El futbol sempre ha estat en la meva vida des que tinc memòria, una passió innata que no ha vingut heretada de família, però que sempre m’ha corregut per les venes. Per desgràcia el meu punt fort mai havia estat com a jugador, però la meva visió i coneixement del joc em van fer començar a endinsar-me en el món de l’ensenyança ara ja fa 3 anys.

Al principi hi haurà nervis, mai no és fàcil sortir de la nostra zona de confort, però si ho fas, a l’altre costat de túnel t’espera una aventura que estic segur que recordaràs de per vida

Finalment, després de la preparació i aconseguir la confiança per marxar em trobo a Finlàndia, on he conegut gent nova, cultures noves i una manera de funcionar que era completament desconeguda 2 mesos enrere. A part de totes les coses bones també he conegut el fred finlandès, el qual amb el temps, em començo a estar adaptant, ja sigui per les increïbles saunes que tenen o per l’escalfor de tota la gent que ens està acollint de manera increïble.

Ara mateix em trobo escrivint això pujat a un tren que em dirigeix al nord, on m’esperen noves aventures i gent d’altres països a les que podré conèixer gràcies al On Arrival Training, un programa de la Unió Europea que reuneix diferents voluntaris de diferents parts del món. Tot seguit, la setmana vinent marxaré per continuar visitant el nord cap a Rovaniemi (Lapònia) on estic segur de què descobriré nous paisatges espectaculars.

Com podeu observar la meva decisió ha estat tot un encert, a Finlàndia he trobat tot el que buscava i és per això que si tu, que estàs llegint la meva història, tens el dubte de prendre la decisió de marxar, la meva recomanació és, fes-ho. Al principi hi haurà nervis, mai no és fàcil sortir de la nostra zona de confort, però si ho fas, a l’altre costat de túnel t’espera una aventura que estic segur que recordaràs de per vida.