Maresmencs i maresmenques al món

😀Mireia

🛫 Premià de Mar

🛬Estats Units

✅ Estudis

Mireia, primer de batxillerat als EEUU

Hola! Em dic Mireia Campmany, tinc 18 anys i sóc de Premià de Mar.

Ara mateix farà dos anys que vaig marxar a Estats Units a estudiar un any, tot primer de batxillerat, i segueixo pensant que ha sigut la millor decisió que he pres mai. Vaig estar a l’estat de Nova Jersey, relativament a prop de Nova York, a un poble molt petit que es diu Hopewell. Recordo arribar a mitjans d’agost i sentir-me sola per dos motius: No coneixia a ningú i encara no tenia prou confiança amb la meva nova família, i tots els meus amics de Barcelona estaven aquí, podent estar junts i gaudint de les vacances.

Dues setmanes després vaig començar l’institut, vaig anar sentint-me part de la família i vaig acabar d’adaptar-me; a partir d’aquí no vaig tornar a sentir-me sola i no volia anar-me’n.

Abans de tot això vaig haver de fer-me el visat (d’estudiant) per anar-hi, i recordo anar a Madrid a fer-lo. De la resta de tràmits se’n va encarregar la meva organització (STEP), ja que hi vaig anar amb aquesta. Les dificultats que vaig trobar no van ser gaires, simplement el que ja he comentat: adaptar-me a una forma de vida tan diferent (nova família, nous amics, horaris…) i aprendre a estar sola.

Estudiar a l’estranger és una decisió en la qual s’ha d’invertir temps i reflexió. Tot i això, personalment recomano a tothom de tot cor que si teniu l’oportunitat d’anar-vos-en a l’estranger i fer alguna cosa així ho feu, perquè és el millor que m’ha passat mai: una experiència única i que mai oblidaré. Aprens moltíssim en tots els aspectes, i òbviament millores a un nivell extrem la llengua (en el meu cas l’anglès). Però és molt més que això; fas nous amics i et lligues a una nova família per sempre, aprens a estar sola i madures molt com a persona, cosa que és essencial per créixer i aprendre a afrontar circumstàncies de la vida.

No dic que tot sigui de color rosa perquè com tot, viure a l’estranger té els seus punts durs. Al principi costa assimilar que estàs sola en un món completament nou, pel teu compte i sabent que tot depèn de tu. Saps que has d’obrir-te a unes persones que al principi són uns desconeguts. Dates especials, com ara el teu aniversari o Nadal poden ser moments sensibles i que fins i tot pot semblar que t’enfonses, però no són més que petits desnivells a superar amb una nova família que estarà al teu costat per ajudar-te a fer-ho. Però sobretot, i per difícil que sembli al principi, has de donar-ho tot de tu en la teva nova vida, canviar el xip i posar els dos peus a terra en el nou país que t’acollirà i deixar-te emportar per viure al màxim l’experiència.

Del dia a dia em van sorprendre els horaris en general: jo dinava a les 11 del matí a l’institut i sopava relativament d’hora comparat amb aquí (entre les 5 com a molt d’hora i 8 com a molt tard de la tarda). També em va sorprendre (positivament) les condicions meteorològiques; on jo estava (New Jersey) a l’hivern feia molt de fred i nevava, fins i tot vam tenir “Snow days” (dies que no podíem anar a l’institut per la neu). A mi això em va agradar molt perquè jo només veig la neu aquí quan vaig a esquiar.

A la tornada quan vaig cursar segon de batxillerat tot va quedar convalidat i no vaig tenir problemes a l’hora de fer la selectivitat. Abans de marxar t’has d’assegurar que l’organització amb què vagis et doni suport amb la convalidació de les assignatures al final de l’estada als Estats Units. En el meu cas vaig haver d’anar a la Tresoreria del meu estat, un notari m’ho va oficialitzar. En tornar em van dir que per convalidar les assignatures a Espanya havia d’escollir unes assignatures d’una llista. Per a fer aquest tràmit em van ajudar a l’institut d’allà (la meva “counselor” m’ho va explicar tot i ella va contactar amb l’agència). També s’ha de tenir dos dits de front, és a dir, si quan tornis tens pensat cursar el científic a segon de batxillerat, lo seu seria escollir física o química, sempre i quan l’assignatura convalidi. Cada organització és un món; no us preocupeu perquè això és un tema que expliquen i insisteixen molt.

Finalment, no puc pensar en una sola paraula que descrigui aquesta experiència, de tantes emocions i moments a viure. Simplement us encoratjo al 100% a posar un peu al món exterior i endinsar-vos en aquesta oportunitat única.

Publicat al Butlletí de setembre de 2018