NURIA LÓPEZ GARCIA |
Nascuda a Vilassar de Mar l’any 1962. Actualment viu a Cabrera. És llicenciada en Psicologia per la UB. Lectora editorial i traductora (llibres de no ficció, especialment de psicologia). Escriptora de poesia i prosa (ficció i no ficció). |
POESIA:
PROSA (Contes):
PROSA (No-ficció):
|
Fragment d’Esmorzar – publicat al número especial “Gastronomia” de la revista Planeta Lletra “Ja assegut a la tassa del vàter continua escoltant els sorolls del matí. Pel celobert li arriben els crits d’una mare llevant a la família, les corredisses i rialles dels nens, les queixes d’un home i ves a saber què en àrab. Tanca la finestreta i, per uns minuts, l’únic so que sent és l’aigua caient de la dutxa. La petita habitació ha quedat plena de baf. S’asseca, es torna a calçar les sabatilles i es posa el barnús verd de sempre. Està tant desgastat que se’n hauria de comprar un de nou, pensa. Però mai té temps de fer-ho. Es passa els dits pels cabells. Cada vegada n’hi ha menys. I amb un pentinat mes o menys acceptable surt de la cambra de bany deixant la porta oberta perquè se’n vagi el baf, que més tard haurà d’afaitar-se i pentinar-se en serio. L’espera la cuina, els plats del sopar d’ahir escampats sobre els marbres i la taula de fòrmica. El pa de cada dia. Engega la ràdio que té damunt la nevera i els boleros tapen amb música els sorolls exteriors. Ara els veïns ja saben que ell també s’ha llevat. Tria el got menys brut que troba i es prepara el cafè. Se’l prendrà amb llet i sense sucre. Quan ha anat a buscar sucre al rebost s‘ha adonat que no en quedava. Haurà de deixar un nota a la Dionilda perquè en compri. Ven, que esta noche mi voz va a romper el silencio como la espuma rompe en la roca del mar. Ven, que esta noche será de te quiero a te quiero.” |
http://jardiinfinit.wordpress.com | ||