Proposta


Així com la diagnosi permet situar al lector en el context, la proposta ofereix la guia que ha de permetre activar propostes de treball. En general, és fàcil caure en propostes utòpiques, fruit de l’abundant anàlisi de la documentació existent sobre la Societat de la informació. També és cert que plantejar objectius excessivament limitats, encara que viables, ens pot portar a uns resultats modests a curt termini. La proposta es planteja com objectiu, analitzar i identificar un pla d’acció equilibrat entre els suggeriments d’una visió estratègica i les definicions de línies de treball operatiu i viables d’acord amb els recursos de la comarca. Aquesta característica exigeix una metodologia participativa de treball amb la totalitat dels agents del territori, amb la finalitat d’ajustar les propostes genèriques a actuacions concretes.

Ens pesem que coneixem les directrius que marquen la transformació de la nostra societat a aquest nou model anomenat Societat de la Informació. La importància de la informació i d’un mitjà com és Internet ens fa pensar que el nombre de PC, el volum de web o l’habilitat per endegar projectes empresarials a Internet són un excel·lent indicador de progrés. Si bé és cert que tots aquests indicadors contribueixen a la prosperitat d’un territori, cal analitzar més profundament i no deixar-se emportar per receptes miraculoses de diagnòstic fàcil. Llegir els veritables factors que intervenen en un procés de transformació social, no és gens fàcil quan s’analitzen des d’un paper protagonista. El mes de març de 2000 es va escriure una lliçó d’humilitat per tots aquells que pensaven que havien trobat el camí de l’autèntic progrés en mans de les NTIC. Desprès que el Nasdaq (l’índex de Wall Street que mesura el rendiment de les empreses de noves tecnologies) arribés a un màxim històric, va perdre, en pocs dies, el 35% del seu valor i amb ell la confiança amb moltes de les empreses d’innovació tecnològica. Aquesta caiguda va permetre ajustar el valor real de les empreses d’innovació tecnològica.

La informació és un dels factors claus d’aquest nou model social. Els nostres avantpassats asseguraven que la informació era el poder i la seva raó tenien. La informació crea o destrueix riquesa, proporciona avantatges competitives i és la raó de ser de moltes organitzacions. Els mitjans de comunicació i la indústria informàtica són dos exemples del poder que proporciona la informació, per sobre la productivitat de serveis i productes tradicionalment concebuts. Ara bé actualment la producció d’informació en el món és senzillament espectacular, entre 1 i 2 exabytes (un exabyte són 1.000 milions de Gigabytes) d’informació única a l’any (uns 250 Mbytes per persona). De tota aquesta informació tant sols el 0,003% es suporta en format paper, l’emmagatzematge principal és en suport digital. Per tant, podem dir que som una societat rica en informació, gairebé tenim la informació a cost zero. Podem aconseguir la informació que volem d’una forma extremadament ràpida i tot i això hi ha zones plenament informatitzades que no aconsegueixen valor de la informació disponible. Certament, no és el fet de tenir la informació si no de saber seleccionar la informació que interessa, el que proporciona valor real. Sobre aquest fet poden efectuar una primera reflexió que s’analitza de forma clara en el document “Escenaris de futur per a la Societat de la Informació a Catalunya. Periscopi de Prospectiva i Estratègia. Comissionat per a la societat de la Informació. Generalitat de Catalunya”:

“Dada” és la unitat mínima o bàsica per a transmetre, comunicar i processar qualsevol notícia o declaració. Sovint és la mera representació d’un fet despullat de qualsevol antecedent, conseqüència o circumstància. Pel fet de ser la unitat bàsica, ens aporta la quantitat de comprensió/enteniment més petita i, per si sola, no ens ajuda a comprendre la realitat que ens envolta.

Informació representa l’agregació de més d’una dada per a accedir a un nivell de compressió/enteniment més alt; si les dades són lletres, la informació són paraules. Amb tot, cal adonar-se que una informació només ens permet posar en relació diverses dades, però no ens ajuda a entendre el per què, o fins i tot no ens permet fer cap mena de pronòstic sobre el seu desenvolupament. Per accedir al següent nivell de comprensió/enteniment hem d’arribar al coneixement.

Coneixement és el resultat de relacionar informacions per tal de construir teories. La teoria és l’element que ens permet descriure la realitat que observem, explicar el seu desenvolupament i, fins i tot, pronosticar la seva evolució futura. Significa el deslliurament de l’obsessió per la dada i la informació, perquè implica la creació d’un marc on les dades i informacions s’integren. D’aquesta manera, copsant el marc, hom pot arribar a un nivell de comprensió superior, que permet contextualitzar altres dades i informacions i, sobretot dóna la capacitat de valorar-les críticament.

Per sobre del coneixement només resta la saviesa, que implica un major grau de consciència de l’abast i dels límits del propi coneixement, i una capacitat de contextualització més àmplia, que inclou les preguntes sobre el sentit últim del coneixement.”




Quan parlem de la informació com element catalitzador de progrés ens hem de referir a aspectes de coneixement que és el nivell que aporta veritable valor afegit. El valor diferencial és el coneixement i aquest no s’aconsegueix, tant sols, amb equipaments informàtics ni entrant a grans xarxes d’informació, cal quelcom més que la primera matèria i els instruments de gestió.

Poc a poc podem entendre la complexitat existent darrere d’aquest nou model social, que en certa manera no és nou del tot, si no que és un aiguabarreig entre els models socials que coneixem i una incipient forma de relacionar-nos. No podem definir fronteres, ni tipificacions clares, som en un terreny de matisos on enmig de la confusió i d’incertesa alguns aprofiten noves oportunitats que no tenen, per què basar-se exclusivament sobre les NTIC. La manca de dinamisme en aquest sentit sí que pot provocar una pèrdua de competitivitat que portarà a alguns territoris a una inevitable fractura digital. No es tracta tant de quedar desbancats per una falta de mitjans informàtics com per la falta de capacitat per a produir valor amb el coneixement.

El coneixement es genera en les persones i són les persones les que configuren un nou actiu per les empreses i organitzacions. Sempre s’ha dit que les persones són importants, però en aquest entorn són imprescindibles per a garantir el progrés. Hi ha entorns favorables al desenvolupament humà i d’altres que frenen la iniciativa i creativitat. Vivim, al menys en el primer món, un món de l’abundància on el factor diferencial ja no és el producte o el servei si no el valor afegit que proporciona. En aquesta economia digital la competència pot copiar el nostre producte o servei amb extrema facilitat, podem quedar eclipsats per informació d’altres productes i serveis o saturar al client. Els sentiments i les emocions són valors que en aquesta societat del coneixement contenen un valor apreciat i que, tot i no tenir res a veure amb bits i xips, configuren un element fonamental d’aquest nou model.

En aquest model social, Internet juga un paper protagonista. Les opinions són variades i cobreixen un ventall força ampli, des dels que pensen que tant sols és un mitjà en fase força prehistòrica de desenvolupament, als que pensen que és un nou model social. Sens dubte que Internet és una de les causes claus del que estem analitzant, però no podem deixar-nos enlluernar pels equipaments informàtics i les noves prestacions multimèdia. La indústria informàtica treu grans beneficis de la complexitat i dinamisme que ella mateixa genera, per tant cal saber aprofitar i filtrar les oportunitats que els mitjans informàtics proporcionen.

Per a moltes ciutats, aquests fets passen desapercebuts, d’altres els viuen amb incredulitat i tant sols uns pocs endeguen un procés d’innovació, que sovint resulta agosarat i incomprensible. El Consell Comarcal del Maresme assumeix un paper emprenedor que ha de garantir l’avanç de la comarca. Les administracions públiques estan en una posició de gran responsabilitat que han d’assumir per no desaprofitar noves oportunitats. Aquesta actitud és important. No es tracta tant de disposar de grans recursos econòmics ni informàtics com d’assumir un paper proactiu i responsable.

Les administracions a nivell europeu cerquen fórmules per garantir la competitivitat d’Europa en aquest nou escenari. El desembre de 1999, la Comissió Europea impulsa la proposta eEurope, Amb la finalitat d’accelerar els canvis necessaris i posar els avantatges de la societat de la informació a l’abast de tots els europeus. Els principals objectius d’aquesta iniciativa són: “connectar a la xarxa i portar a l’era digital a cada ciutadà, família, escola, empresa i administració; crear una Europa amb formació digital, basada en l’esperit emprenedor disposat a finançar i desenvolupar noves idees; i vetllar, perquè tot el procés sigui integrador, consolidi la confiança dels consumidors i reforci la cohesió social”. Temes relacionats amb l’educació, les relacions entre administració i administrat, aspectes de promoció econòmica, les ciutats sostenibles, la qualitat de vida son tractades des d’un punt d’observació avançat. No és l’única iniciativa. La majoria de subvencions de projectes d’investigació i desenvolupament dels darrers anys (Programa IST), remarquen la prioritat d’abordar qualsevol projecte amb clau d’aquest nou model social.