Maresmencs i maresmenques al món

😀Ricardo

🛫Vilassar de Mar

🛬Grècia

✅ Voluntariat

Cooperació en camps de refugiats

En Ricardo és un jove membre i fundador de l’entitat maresmenca Humanity Wings d’ajuda i suport a les persones en cerca de refugi. Ens explica com va ser la seva experiència als camps de Salònica.

“Com és un camp de refugiats?”. Aquesta és la pregunta que ens fèiem abans del nostre primer viatge al camp de Frakapor (Salònica) allà pel juny de l’any passat. Vàrem sortir de casa, amb una motxilla i una barreja interior d’incertesa, por i nervis.

El primer que ens va sorprendre va ser una cosa tan senzilla com el fet d’adonar-nos que, allò que fins al moment havíem vist per televisió, era real. Els refugiats sirians, que fins al moment havien esdevingut una simple xifra estadística per omplir titulars periodístics, eren, de cop i volta, persones com nosaltres, amb pors, desitjos i il·lusions.

En els 8 viatges que hem fet a Grècia, hem anat unes 20 persones en total.

Allà, la nostra tasca va consistir a col·laborar en diferents distribucions de roba i menjar i en la creació d’una petita “escola”. El dia a dia era molt rutinari als dos camps que nosaltres vam anar; Frakapur i Karamanlis la situació no és de les més precàries. Les persones que hi viuen tenen unes condicions més o menys dignes, tot i que disten molt de les ideals. Els refugiats de Karamanlis i Frakapur tenen dutxes i lavabos (portàtils de plàstic) i un plat de menjar calent cada dia. Les tasques a dur cada dia son diverses, entre activitats, jocs, distribucions de roba i menjar… El més important que fèiem al dia era passar una estona amb ells, parlar, i explicar-nos històries. Passar una estona amb gent de la seva edat, pels joves dels campaments era el millor que tenien, i per nosaltres també. Estar amb ells ens va fer deixar de pensar en “refugiats” i començar a parlar d’amics.

Per la nostra part, depèn de cada viatge, que van ser molt diferents, ens allotjaven allà on ens sortís més econòmic: hotel, hostal, apartament… Ja que ningú ens subvencionava, cadascú es va costejar el seu viatge.

Vam trobar l’enllaç per entrar al camp gràcies a dues ONG, una nord-americana: SCM i una suïssa: SwisscrossHelp. Ells ens van donar el suport necessari per estar allà i poder entrar als campaments, ja que sense acreditació d’una ONG autoritzada és impossible anar-hi.

Passats uns dies de fer vida als camps, a mesura que fèiem més amics i quedaven menys dies per marxar, es va apoderar de nosaltres una terrible frustració. Havíem viatjat a Grècia per ajudar i donar el nostre suport, però la situació d’incertesa i desesperança que continuava governant les vides dels nostres amics ens deixava un terrible buit al pit. Ens vam adonar que, tot i els nostres esforços calia fer alguna cosa més: no ens podíem limitar a tornar a casa i oblidar, calia seguir treballant, intentar canviar les coses.

Així, vam acabar fent 7 viatges més. Els 40°C dels dos primers viatges van ser substituïts ràpidament pel fred glacial tan propi dels hiverns al nord de Grècia. La nostra campanya de recaptació de roba i diners entre amics, familiars, gent de la nostra ciutat i l’Escola Pia Santa Anna ens va permetre fer un pas endavant i tornar als camps carregats d’abrics i sabates que permetessin passar un hivern menys devastador als interns del camp. El resultat va ser prou satisfactori, però, és clar, insuficient. Va ser aleshores quan ens vam adonar que la tasca no la podíem fer nosaltres sols, era responsabilitat de tots. I així vam començar a fer xerrades amb la finalitat de donar a conèixer la situació i sensibilitzar a la gent que ens envolta.

A poc a poc, va sorgir l’associació Humanity Wings del Maresme, un grup de joves d’entre 16 i 20 anys que continuen treballant el dia a dia per fer del món un lloc millor (o com a mínim intentar-ho). El nostre pròxim objectiu està a Sèrbia on la situació és encara més crítica, la constant violació dels drets humans sumada a la ineficàcia europea per garantir el dret d’asil de les persones refugiades fa que calgui actuar com més ràpid millor. Animem a tots els joves del Maresme a unir-se a aquest viatge, a prendre consciència i a passar a l’acció. És essencial adonar-nos que està en les nostres mans posar remei a aquesta terrible injustícia!

Per posar-vos en contacte amb l’entitat juvenil Humanity Wings ho podeu fer a través de:

Web: humanitywings.org

Correu: humanitywings@gmail.com

Instagram: @humanity_wings

Twitter: @humanitywings

Facebook: @hwmaresme

Publicat al Butlletí de juliol de 2017