Protocol per a la detecció de maltractaments i abusos sexuals del Maresme
MARC TEÒRIC
- Primer, del marc de referència conceptual ecosistèmic o de la complexitat.
- Segon, de la teoria de les necessitats infantils.
- Tercer, del ventall de factors, indicadors de risc, de maltractament i els promotors de bon tracte i de resiliència. Aquests últims, correlacionats amb un conjunt de variables, ens permetran valorar si l´infant o adolescent es troba en situació de patir o no un perjudici en el seu desenvolupament i/o benestar, proposar vies d´intervenció i establir un pronòstic de recuperabilitat.
Sempre sota el principi orientador fonamental de l´interès superior de l´infant, cerquem viabilitzar que l´infant sigui atès per la seva família pròpia en primer terme, alhora des del principi de la intervenció mínima i el de possibilitar la màxima participació protagonista de l´infant i la seva família en el procés, harmonitzant els drets de totes les parts.
- 1- MARC DE REFERÈNCIA CONCEPTUAL ECOSISTÈMIC
- 1.1 Una visió constructivista del ésser humà
- 1.2 Una visió global multidimensional o ecosistèmica
- 1.3 El canvi com a procés discontinu
L’apartat del Marc de Referència Conceptual Ecosistèmic ha estat elaborat per Carme Jara de l’Equip Funcional d´Infància nº 7 del Servei Barcelona Comarques de la DGAIA. - 2- LA TEORIA DE LES NECESSITATS INFANTILS
- 3- FACTORS I INDICADORS DE RISC I MALTRACTAMENT I ELS PROMOTORS DE BON TRACTE I RESILIÈNCIA
- 3-1_La desprotecció i els maltractaments infantils, procés valoratiu
- 3.2-. Concepte de resiliència i com promoure-la
- 3.3 factors de resiliència i de protecció en maltractament infantil
- 3-4 concepte de bon tracte i com promoure´l
- ENLLAÇOS D´INTERÈS
- Secretaria d´Infància i Adolescència
- Observatori dels Drets de la Infància
- Observatorio de la Infancia de España
- Web dels Drets de la Infància
- BIBLIOGRAFIA
ABRIL, I; JARA, C.:”La paradoxa del control i de l´ajuda: fer possible la intervenció terapèutica”. Revista Infància, butlletí dels professionals de la infància i l´adolescència nº 11, 2007.
BARUDY,J; DANTAGNAN,M. Los buenos tratos a la infancia: Una lectura ecosistémica del maltrato infantil. Paidós, 1998.
BATESON, G. Verso un´ecologia della mente, Adelphi, Milán ,1976.
COLAPINTO, J. “Disolución del proceso familiar en los servicios sociales: Implicaciones para el tratamiento de las familias negligentes”. Revista Redes, Vol.1, núm.2, 1996.
CORTINA, A. Hasta un pueblo de demonios. Ética pública y sociedad. Taurus, 1998.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Document marc. Model de prevenció i detecció de situacions de risc social a la infància i l´adolescència des dels Serveis Socials Bàsics. Barcelona, novembre 2008.
KEENEY, B. Estética del cambio. Paidós, 1994.
MASLOW, A. El hombre autorrealizado. Paidós, 1968.
LÓPEZ,F. Necesidades de la infancia y protección infantil. Madrid, Ministerio de Asuntos Sociales, 1995
LINARES, J.L, Del abuso y otros desmanes: el maltrato familiar, entre la terapia y el control. Paidós Terapia Familiar, 2002.
MORIN, E. El método, el conocimiento del conocimiento. Catedra Teorema, 1986.
VEGA, S. Instrumentos de trabajo. En COLETTI,M; LINARES,J.L. (compiladors): La intervención sistémica en los Servicios Sociales ante la familia multiproblemàtica. Paidós Terapia Familiar, 1997.
WATZLAWTZH. Cambio. Barcelona, Ed. Herder, 1981
Comunicació de tancament o canvi de referent
Protocol per a la detecció de maltractaments i abusos sexuals del Maresme
Marc Teòric
Considerem el maltractament un fenòmen relacional i a l´infant i la família com a posseïdors de drets i amb capacitats per a exercir-los. Per abordar l´estudi de la família en risc social i/o de desemparament i el procés de valoració del risc i la desprotecció infantil.{J}Partim:Primer, del marc de referència conceptual ecosistèmic o de la complexitat.
–Segon, de la teoria de les necessitats infantils.
–Tercer, del ventall de factors, indicadors de risc, de maltractament i els promotors de bon tracte i de resiliència. Aquests últims, correlacionats amb un conjunt de variables, ens permetran valorar si l´infant o adolescent es troba en situació de patir o no un perjudici en el seu desenvolupament i/o benestar, proposar vies d´intervenció i establir un pronòstic de recuperabilitat.
Sempre sota el principi orientador fonamental de l´interès superior de l´infant, cerquem viabilitzar que l´infant sigui atès per la seva família pròpia en primer terme, alhora des del principi de la intervenció mínima i el de possibilitar la màxima participació protagonista de l´infant i la seva família en el procés, harmonitzant els drets de totes les parts.
{h}1- MARC DE REFERÈNCIA CONCEPTUAL ECOSISTÈMIC{|}http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=6288{H}
-{H}2- LA TEORIA DE LES NECESSITATS INFANTILS{|}http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=6292{H}
-3- FACTORS I INDICADORS DE RISC I MALTRACTAMENT I ELS PROMOTORS DE BON TRACTE I RESILIÈNCIA.
{.D}{H}3-1_La desprotecció i els maltractaments infantils, procés valoratiu{|}http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=6294{H}
-{H}3.2-. Concepte de resiliència i com promoure-la{|}http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=6295{H}
-{H}3.3 factors de resiliència i de protecció en maltractament infantil{|}http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=6296{H}
-{H}3-4 concepte de bon tracte i com promoure´l{|}http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=6297{H}{.D}
-{N}ENLLAÇOS D´INTERÈS{N}
{.D}{H}Secretaria d´Infància i Adolescència{|}http://www.gencat.net/benestar/secretariainfancia/index.htm{H}
-{H}Observatori dels Drets de la Infància{|}http://www.gencat.net/benestar/dgaia/observatori.htm{H}
-{H}Observatorio de la Infancia de España{|}http://www.mtas.es/inicioas/observatoriodeinfancia/{H}
-{H}Web dels Drets de la Infància{|}http://www.bcn.es/infancia/catala/index.html{H}{.d}
-{N}BIBLIOGRAFIA{N}
ABRIL, I; JARA, C.:”La paradoxa del control i de l´ajuda: fer possible la intervenció terapèutica”. Revista Infància, butlletí dels professionals de la infància i l´adolescència nº 11, 2007.
BARUDY,J; DANTAGNAN,M. Los buenos tratos a la infancia: Una lectura ecosistémica del maltrato infantil. Paidós, 1998.
BATESON, G. Verso un´ecologia della mente, Adelphi, Milán ,1976.
COLAPINTO, J. “Disolución del proceso familiar en los servicios sociales: Implicaciones para el tratamiento de las familias negligentes”. Revista Redes, Vol.1, núm.2, 1996.
CORTINA, A. Hasta un pueblo de demonios. Ética pública y sociedad. Taurus, 1998.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Document marc. Model de prevenció i detecció de situacions de risc social a la infància i l´adolescència des dels Serveis Socials Bàsics. Barcelona, novembre 2008.
KEENEY, B. Estética del cambio. Paidós, 1994.
MASLOW, A. El hombre autorrealizado. Paidós, 1968.
LÓPEZ,F. Necesidades de la infancia y protección infantil. Madrid, Ministerio de Asuntos Sociales, 1995
LINARES, J.L, Del abuso y otros desmanes: el maltrato familiar, entre la terapia y el control. Paidós Terapia Familiar, 2002.
MORIN, E. El método, el conocimiento del conocimiento. Catedra Teorema, 1986.
VEGA, S. Instrumentos de trabajo. En COLETTI,M; LINARES,J.L. (compiladors): La intervención sistémica en los Servicios Sociales ante la familia multiproblemàtica. Paidós Terapia Familiar, 1997.
WATZLAWTZH. Cambio. Barcelona, Ed. Herder, 1981{.C}{J}
Recursos Locals en matèria d’infància i adolescència a la comarca del Maresme
La informació relativa als recursos locals que trobareu en aquesta pàgina són els que han facilitat els ajuntaments de cada municipi
- ALELLA
Ajuntament: Plaça de l’Ajuntament, 1
Codi postal: 08328
Telèfon: 93.555.23.39 / 93.555.28.54
Fax: 93.540.03.28
Adreça S.Socials: Torrent de Vallbona, 75-77
Telèfon: 93 540.63.07
A/e S. Socials: ssocials@alella.cat
RECURSOS LOCALS d’ALELLA - ARENYS DE MAR
Ajuntament: Riera del Bisbe Pol, 8
Codi postal: 08350
Telèfon: 93.795 99 00
Fax: 93.795 70 31
Adreça S.Socials: Can Nadal s/n
Telèfon: 93 792 22 64
Fax: 93 792 23 36
RECURSOS LOCALS d’ARENYS DE MAR - ARENYS DE MUNT
Ajuntament: Rbla. Francesc Macià, 59
Codi postal: 08358
Telèfon: 93/793.79.80
Fax: Fax 93/795.06.30
Adreça S.Socials: C/Sant Pau, 2.Edifici Cotxeria.
Telèfon: 937937710
Adreça Electrònica: ssocials@arenysdemunt.cat
RECURSOS LOCALS d’ARENYS DE MUNT - ARGENTONA
Ajuntament: C/Ramon Par, 1
Codi postal: 08310
Telèfon: 93 797 49 00
Fax: 93 797 08 00
Adreça S.Socials: C/ Enric Granados, 5 Edif. Velcro
Telèfon: 93 797.04.86
Fax: 93 756 11 15
RECURSOS LOCALS D’ARGENTONA - CABRERA DE MAR
Ajuntament: Plaça de l’Ajuntament, 5
Codi Postal: 08349
Telèfonn: 93 759 00 91
Fax: 93 750 02 84
Adreça S. Socials:Av.Pare J. Català, 30-36, local 4
Telèfon: 93 750 62 88
Fax: 93 759 06 96
A/e Serveis Socials: asocial@cabrerademar.cat
RECURSOS LOCALS DE CABRERA DE MAR - CABRILS
Ajuntament: Domènec Carles, 1
Codi Postal: 8348
Telèfon: 93 753 96 60
Fax: 93 750 70 30
Adreça S. Socials: Santa Creu, 3
Telèfon: 93 750 94 98 // 93 750 75 80
Fax: 93 750 70 30
A/e Serveis Socials: maynoupc@diba.cat // mestresrp@diba.cat
RECURSOS LOCALS DE CABRILS - CALDES D’ESTRAC
Ajuntament: Plaça de la Vila, s/n
Codi Postal: 08393
Telèfon: 93 791 00 05
Fax: Fax 93 791 05 03
Adreça S. Socials: Plaça de la Vila,s/n, 4a.planta
Telèfon: 93 791 00 05
Fax: 93 791 05 03
RECURSOS LOCALS DE CALDES D’ESTRAC - CALELLA
Ajuntament: Plaça Constitució, 9
Codi Postal: 08370
Telèfon: 93 766 30 30
Fax: 93 766 05 76
Adreça S. Socials: Fàbrica Llobet, Ctra. Sant Jaume 339
Telèfon: 93 766 15 52
Fax: 93 766 19 55
A/e Serveis Socials: aj035.serveissocials@calella.cat
RECURSOS LOCALS DE CALELLA - CANET DE MAR
Ajuntament: Ample, 11
Codi postal: 08360
Telèfon: 93 794 39 40
Fax: 93 794 12 31
Adreça S.Socials: Plaça V. Gabriel Macià, 1
Telèfon: 93 795 46 79
Fax: 93 795 41 26
A/e S. Socials: serveissocials@canetdemar.cat
RECURSOS LOCALS de CANET DE MAR - DOSRIUS
Ajuntament: Sant Antoni, 1
Codi postal: 08319
Telèfon: 93 791 80 14
Fax: 93 791 90 80
Adreça S.Socials: Sant Antoni, 1
Telèfon: 93 791 80 14
Fax: 93 791 90 80
RECURSOS LOCALS de DOSRIUS - EL MASNOU
Ajuntament: Prat de la Riba, 1
Codi postal: 08320
Telèfon: 93 542 47 00
Fax: 93 542 47 47
Adreça S.Socials: C/ J Pujadas Truch, 1 lletra A
Telèfon: 93 540 74 40
Fax: 93 540 74 46
A/e: ebasp@elmasnou.cat
RECURSOS LOCALS del MASNOU - MALGRAT DE MAR
Ajuntament: c/ Carme, 30
Codi postal: 08380
Telèfon: 93 765 33 00
Fax: 93 761 09 93
Adreça S.Socials: C/ Ramon Turró, 47
Telèfon: 93 765 56 80
Fax: 93 765 57 63
A/e: serveissocials@ajmalgrat.es
RECURSOS LOCALS de MALGRAT DE MAR - MONTGAT
Ajuntament: Plaça de la Vila s/n
Codi postal: 08390
Telèfon: 93 469 49 00
Fax: 93 469 13 58
Adreça S.Socials: C/ Pare Claret, 99
Telèfon: 93 469 08 08
Fax: 93 469 35 04
A/e: ebaspmontgat@montgat.org
RECURSOS LOCALS de MONTGAT - ÒRRIUS
Ajuntament: Plaça de L’Esglèsia, 5
Codi postal: 08317
Telèfon: 93 797 14 55
Fax: 93 756 06 73
Adreça S.Socials:
Telèfon:
Fax:
A/e S. Socials:
RECURSOS LOCALS d’ÒRRIUS - PALAFOLLS
Ajuntament: Plaça Major, 11
Codi postal: 08389
Telèfon: 93 762 00 43
Fax: 93 765 22 11
Adreça S.Socials: Francesc Macià, 1 1r
Telèfon: 93 762 00 43 (opció 3)
Fax: 93 762 07 54
A/e S. Socials: torrsax@palafolls.cat puigmj@palafolls.cat
RECURSOS LOCALS de PALAFOLLS - PINEDA DE MAR
Ajuntament: Plaça Catalunya, 1
Codi postal: 08397
Telèfon: 93 767 15 60
Fax: 93 767 12 12
A/e: ajuntament@pinedademar.org
Adreça S.Socials: Carrer Major, 44 i Avda. Mediterrània, 48
Telèfon: 93 767 17 48 // 93 766 56 86
Fax: 93 767 52 54 // 93 766 56 82
RECURSOS LOCALS de PINEDA DE MAR - PREMIÀ DE DALT
Ajuntament: Plaça de la Vila, 1
Codi postal: 08338
Telèfon: 93 752 31 86
Fax: 93 752 33 00
Adreça S.Socials: Plaça Mil·lenari, s/n
Telèfon: 93 751 43 77 // 93 751 07 01
Fax: 93 751 07 01
A/e S. Socials: serveissocials@premiadedalt.cat
RECURSOS LOCALS de PREMIÀ DE DALT - PREMIÀ DE MAR
Ajuntament: Plaça de l’Ajuntament
Codi postal: 08330
Telèfon: 93 741 74 00
Fax:
Adreça S.Socials: Carrer Unió, 40
Telèfon: 93 741 74 04
Fax: 93 741 74 23
A/e S. Socials: oteromp@premiademar.cat
RECURSOS LOCALS de PREMIÀ de MAR - SANT ANDREU DE LLAVANERES
Ajuntament: Plaça de la Vila, 1
Codi postal: 08392
Telèfon: 93 702 36 00
Fax: 93 702 36 37
Adreça S.Socials: V de Montserrat, Ca l’Alfaro
Telèfon: 93/702.36.44
Fax: 93 795 26 30
A/e S. Socials: serveis.socials@llavaneres.es
RECURSOS LOCALS DE SANT ANDREU DE LLAVANERES - SANT CEBRIÀ DE VALLALTA
Ajuntament: Centre, 27
Codi postal: 08396
Telèfon: 93 763 10 24
Fax: 93 763 02 19
Adreça S.Socials: Centre, 27
Telèfon: 93 763 10 24
Fax: 93 763 08 32
A/e S. Socials: ssocialvallalta@diba.cat
RECURSOS LOCALS DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA - SANT ISCLE DE VALLALTA
Ajuntament: Carrer Escoles, 2
Codi postal: 08359
Telèfon: 93 794 61 28
Fax: 93 794 60 48
Adreça S.Socials:
Telèfon: 93 794 61 28
Fax: 93 794 60 48
A/e S. Socials:
RECURSOS LOCALS DE SANT ISCLE DE VALLALTA - SANT POL DE MAR
Ajuntament: Plaça de la Vila, 1
Codi postal: 08395
Telèfon: 93 760 04 51
Fax: 93 760 13 52
Adreça S.Socials: Plaça Antoni Sauleda s/n
Telèfon: 93 760 09 09 // 93 760 04 51
Fax:
A/e S. Socials: maria.penya@santpol.cat
RECURSOS LOCALS de SANT POL DE MAR - SANT VICENÇ DE MONTALT:
Ajuntament: Sant Antoni, 13
Codi postal: 08394
Telèfon: 93 791 05 11
Fax: 93 791 29 61
Adreça S.Socials: Verge de Montserrat, 1
Telèfon: 93 791 21 00 // 93 791 17 49
Fax: 93 791 29 61
A/e S. Socials:
RECURSOS LOCALS de SANT VICENÇ DE MONTALT - SANTA SUSANNA:
Ajuntament: Plaça Catalunya s/n
Codi postal:
Telèfon: 93 767 84 41
Fax: 93 767 87 50
Adreça S.Socials: Plaça Catalunya s/n
Telèfon: 93 767 84 41
Fax: 93 767 87 50
A/e S. Socials: ssocials@stasusanna.org
RECURSOS LOCALS de SANTA SUSANNA - TEIÀ:
Ajuntament: Pere Noguera, 12
Codi postal: 08329
Telèfon: 93 540 93 50
Fax: 93 540 93 52
Adreça S.Socials: Passeig de la Riera, 118
Telèfon: 93 540 61 40
Fax: 93 555 85 31
A/e S. Socials:
RECURSOS LOCALS de TEIÀ - TIANA
Ajuntament: Plaça de la Vila, 1
Codi postal: 08931
Telèfon: 93 395 50 11
Fax: 93.465 75 18
Adreça S.Socials: Avda. Isaac Albèniz, 15
Telèfon: 93 465 75 25
Fax: 93 465 65 59
A/e S. Socials: sstiana@diba.cat
RECURSOS LOCALS de TIANA - TORDERA
Ajuntament: Plaça de l’Esglèsia, 2
Codi postal: 08490
Telèfon: 93 764 37 17
Fax: 93 764 38 53
Adreça S.Socials: P. Concòrdia s/n (antigues Gal. comercials)
Telèfon: 93 764 22 74
Fax: 93 764 26 09
A/e S. Socials: ssocials.tordera@tordera.cat
RECURSOS LOCALS de TORDERA - VILASSAR DE DALT
Ajuntament: Plaça de la Vila, 1
Codi postal: 08339
Telèfon: 93 753 98 00
Fax: 93 750 77 50
Adreça S.Socials: C/ Mestra Viladrosa s/n
Telèfon: 93 750 90 16
Fax: 93 750 97 28
A/e S. Socials: serveissocials@vilassardedalt.cat
RECURSOS LOCALS de VILASSAR DE DALT - VILASSAR DE MAR
Ajuntament: Plaça de l’Ajuntament, 6
Codi postal: 08340
Telèfon: 93 754 24 00
Fax: 93 759 49 50
Adreça S.Socials: Santa Eulàlia 40
Telèfon: 93 754 05 00
Fax: 93 754 05 01
A/e S. Socials: servsocials@vilassardemar.cat
RECURSOS LOCALS de VILASSAR DE MAR
1.- MARC DE REFERÈNCIA CONCEPTUAL ECOSISTÈMIC
L´epistemologia ecològica
{J}També anomenada ecosistèmica o de la complexitat, posa l´accent sobre l´anàlisi formal dels sistemes humans de relació, el context i la complexitat, ultrapassant el model clàssic reduccionista. Presenta connotacions tant holístiques (la persona es concep com un tot indivisible), com també dinàmiques (en el procés dinàmic de la personalitat interessa més posar l´atenció sobre les modalitats a travers de les quals un canvi sorgeix que sobre les causes que van poder donar orígen a una particular configuració de la personalitat de l´individu) i històriques (importància del procés).“Es tracta d´afrontar aquell problema complex en el qual el subjecte del coneixement es converteix en objecte del seu coneixement al mateix temps que segueix sent subjecte…el coneixement és sens dubte un fenòmen multidimensional en el sentit que, de manera inseparable, alhora és físic, biològic, cerebral, mental, psicològic, cultural, social” (Morin, 1986).
“ Bronfenbrenner (1979) ha identificat una sèrie de sistemes en els quals l´infant es troba immers: el microsistema, format per les relacions de l´entorn proper familiar; l´exosistema, format per l´ extensió de les relacions socials com l´escola, el grup d´iguals, la família extensa, etc.; el mesosistema, que són les relacions que s´estableixen entre el microsistema i el exosistema i el macrosistema, format per la cultura, els valors socials, la religió o creences, la legislació, el sistema econòmic i les implicacions en la resta de sistemes” (Diputació de Barcelona, 2008, pàg. 13).
Per això en el procés valoratiu de la desprotecció infantil valorem situacions de necessitat, mai valorem a la persona aïllada del seu context, evitant identificar els problemes socials amb problemes de la persona i així trencar el reduccionisme de la causalitat lineal.
Sempre cercant abastar una visió globalitzadora, és necessari tenir en compte tant a la persona com al medi social en la que aquesta es significa, i a les relacions que s´estableixen entre aquests i els serveis que intervenen, co-construïnt una causalitat circular que ineludiblement els connexiona i retroalimenta.
Si concebem a les famílies com a sistemes autònoms que s´autoorganitzen en constant interacció amb el medi, ” podem concebre el sistema d´intervenció com un entorn a construir en xarxa. Es tracta d´oferir límits i fronteres, de forma temporal, que ajudin i proposin vies de desenvolupament i canvi a les famílies per a capacitar-les en la gestió de les seves necessitats a partir dels seus propis recursos, en un procés de delegació i reapropiació de funcions” (Abril i Jara, 2007, pàg.121)
Per això, la unitat d´anàlisi no només és l´infant en el si de la seva família, en el seu entorn social, s´ha d´ampliar a la interacció entre aquest i el sistema que intervé, inclosos els recursos disponibles. Existeix una relació dinàmica i retroalimentadora, canviant, entre els diferents sistemes en una xarxa complexa d´interaccions.
“És aquella epistemologia no només dels sistemes observats, sinó també dels sistemes observadors, i requereix el poder tractar la interdependència, la multidimensionalitat i la paradoxa” (Morin, 1986).
Colapinto ha posat l´accent sobre el risc de desmembrament que pot patir la família davant intervencions fragmentades dels serveis, per això explica que cal estimular la connexió interfamiliar i resistir a la disolució del sistema familiar dins del sistema d´intervenció…”millor que convertir-se en el límit, els terapeutes i altres operadors socials poden nodrir-lo ajudant a la família diluïda a desenvolupar i mantenir el seu propi límit” (Colapinto, 1996).
El procés de canvi es concep com a una co-responsabilitat i coherència entre la família, els serveis i els professionals.
“Les estratègies d´intervenció que no contemplen degudament l´ecologia dels problemes que procuren modificar, contribueixen a generar ordres més alts de patologia” (Keeney 1994, pág.208)
El marc conceptual d´aquest model parteix dels següents enfocaments generals interrelacionats: una visió constructivista del ésser humà, una visió ecosistèmica dels processos familiars i una comprensió del canvi com a procés discontinu.
1.1 Una visió constructivista del ésser humà
Concebre la noció de realitat humana com a construcció social, implica: per una part, acceptar que aquesta és una perspectiva i no una veritat; i per altre part implica acceptar com a vàlides les construccions socials pròpies de la societat en la que les famílies es mouen, ja que constitueixen el context en el que les seves pautes prenen significat (Cortina, 1998, pág.117).
Tot i això, no vol dir eliminar les consideracions respecte una ètica de mínims, de moralitat que és exigible per a tots els ciutadans, i per sota de la qual no pot caure una societat. Suposa una definició clara de la posició del professional en la construcció de realitats alternatives, la qual cosa obliga al professional a flexibilitzar les seves pròpies nocions de família per a poder intervenir.
També posa l´accent vers la importància per al professional de que es treballi en ell el seu rerefons cultural i ideològic en general, de manera continuada per aconseguir una mirada vers la situació de l´altre no només respectuosa sinó el més eficaç possible.
–1.2 Una visió global multidimensional o ecosistèmica
Es basa en els conceptes de causalitat circular, complexitat i emergència de fenòmens no esperats en els sistemes humans. Així es persegueix establir connexions, interrelacions entre els actors que es troben implicats en un procés d´ajuda i el lloc que ocupa el professional o l´equip, per tal de desbloquejar cadenes inoperants d´intervencions incongruents entre sí i de caràcter crònic (Vega 1997, pàg. 168).
La descripció d´un sistema sempre reflexa la subjectivitat de l´observador, la realitat és més construïda que descoberta per l´observador. Mitjançant la autoobservació el professional es converteix en instrument de la relació terapèutica en un procés de coparticipació amb el sistema familiar necessitat d´una intervenció (Vega, 1997, pàg.175).
Partim de la concepció del sistema de protecció com una xarxa de subsistemes que comença en la pròpia família i de que cada subsistema té el seu encàrrec específic i els seus límits de context, que fan necessaris establir una bona articulació de la xarxa des de la corresponsabilitat i des de la complementarietat per afavorir una intervenció que tingui efectes educatius i terapéutics en les famílies que atenem.
“Aquesta articulació és imprescindible per evitar la fragmentació de la intervenció amb les famílies, ja que comporta el risc de generar multiassistència, que exhaureixi els recursos implementats, sense aconseguir els objectius de canvi. També comporta el risc d´incrementar greument la patologia existent i el maltractament de l´infant quant l´actuació dels diferents operadors socials no s´integra” (Abril, Jara, 2007, pàg.123).
Resulta imprescindible treballar en la unificació de criteris d´intervenció professionals dins d´una una cultura d´acords, però garantint la visió global, evitant les duplicitats de la intervenció i incrementant la qualitat de l´atenció que oferim, si aconseguim un funcionament dels serveis, més enllà que coordinats, integrats.
Per això cal desenvolupar sistemes que permetin avaluar la xarxa (finalitat, agents, temporalitat, metodología…) i el seu impacte, de manera continuada.
Els serveis que intervenen podem concebrel´s com productors de bens relacionals, que són alhora components bàsics, junt amb les prestacions, dels serveis a les persones.
Intercanviar una sèrie de valors i el fet de compartir significats permet anar co-construïnt un llenguatge comú que posa el seu gra de sorra per desenvolupar una cultura ética política de la cura que orienti sobre la base de la corresponsabilitat, una nova organització social del benestar a la vida quotidiana per al infants i les seves famílies i els professionals i els multiserveis.
–1.3 El canvi com a procés discontinu{N}
Implica una concepció del canvi com a procés que es desenvolupa a través de sistemes autoorganitzats que es regeixen per les variables de temps i lloc, això porta a deduir que una intervenció pot obrir el camí cap a una altra nova organització al introduir un desordre nou en un sistema social, però el resultat serà en part impredictible donat que també dependrà de la capacitat autoorganitzadora del sistema. (Vega, 1997, p.169).
És realment imprescindible aprendre a reconèixer i valoritzar els processos de canvi mínims, que poden passar desapercebuts per les característiques d´aquestes famílies, més que focalitzar en el desplegament caleidoscòpic de problemàtiques per poder desenvolupar major atenció als recursos i potencialitats no actualitzades.
En aquesta línia, el concepte unificador de les accions professionals és el de “resiliència”, entesa com “la capacitat de superar a la adversitat de forma creativa, transformant un succés negatiu i potencialment perniciós, en un aprenentatge enriquidor. Suposa derivar a instàncies especialitzades quant sigui necessari i treballant coordinadament amb altres equips, sense deixar de fer relleu de la importància fonamental d´identificar àrees lliures de patologia, dany i disfuncionalitat”.
Carme Jara{n}
Equip Funcional d´Infància nº 7
Servei Barcelona Comarques
DGAIA
Barcelona, desembre de 2009
{J}
2- LA TEORIA DE LES NECESSITATS INFANTILS
Partim del que hauria d´estar garantit per a detectar la seva carència. A més gran desatenció més s´augmenta el risc de patir maltractament.
Definim les necessitats infantils com aquelles que han de tenir satisfetes per assegurar un òptim desenvolupament bio-psico-social, en les diferents etapes evolutives.
{.C}{N}2.1-. detecció de necessitats infantils{N}
Per poder detectar possibles situacions de risc, cal tenir clars quins punts es consideren claus i/o mínims pel correcte desenvolupament dels infants i adolescents. En aquest sentit aquestes llistes són unes guies que poden donar una mica de llum a la detecció de possibles situacions de maltractament.
Necessitats infantils

{.D}{N} Necessitats físiques: {N}
1. Alimentació, vestit adequat, higiene i son
2. Protecció de riscos reals i integritat física
3. Cura adient pel manteniment o el restabliment de la salut.
-{N}Necessitats cognitives:{N}
1. Activitat física exploratòria i estimuladora. Estimulació sensorial. Provisió de noves experiències.
2. Estimulació del desenvolupament evolutiu.
3. Comprensió de la realitat i dels aprenentatges no formals, mitjançant l´observació i l´activitat conjunta amb l´adult.
4. Formació i educació integral
-{N} Necessitats emocionals i socials:{N}
1. Interacció espontània i gratificant amb les figures parentals.
2. Seguretat emocional; recolzament i seguretat emocional en la relació amb els pares.
3. Afecte i aprovació.
4. Disposició de models adults d´actuació i de imitació sans i accessibles.
5. Disposició de figures d´autoritat adients. Disciplina, guia i orientació de la conducta del nen/a.
6. Control consistent i adient a l´edat.
7. Ensenyament adient i progressiu per tal de desenvolupar els límits adaptats al comportament.
8. Ajut per l´adquisició d´hàbits de conducta personal i social.
9. Transmissió de valors.
10. Disposició d´una xarxa de relacions socials, lúdiques i d´interacció amb l´entorn.
11. Participació i autonomia progressives. Oportunitat i reforç per l´adquisició gradual de l´autonomia.
12. Ajut per la resolució de problemes en la socialització.
13. Protecció i resposta adequada davant de les pors subjectives del menor..{.D}{.C}