El Maresme amplia la seva oferta de turisme històric i cultural amb la incorporació de la Ruta de La Guerra Civil

Avui s’ha donat el tret de sortida a la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, una aposta del Consell Comarcal per recuperar la memòria històrica i divulgar el paper que els muncipis maresmencs van jugar entre 1936 i 1939. Igual que a la resta del territori, el conflicte bèl·lic va alterar el paisatge i la vida del Maresme amb la reconversió d’edificis en hospitals o llocs d’acollida de refugiats, la construcció de fortificacions defensives a la costa o la confiscació de la seva indústria que va ser posada al servei de la guerra.

El tret singular i diferencial del Maresme és que a partir de 1938 es va convertir en terra d’ambaixades. Les delegacions diplomàtiques, fugint dels bombardeigs a Barcelona van trobar en els municipis maresmencs un indret més segur per establir els seus consolats i ambaixades.

Aquesta singularitat maresmenca és la que ha fet que la inauguració de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme s’hagi fet amb un recorregut per les cases de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt que van ser seus diplomàtiques internacionals.

A la visita han assistit -a banda del president del Consell Comarcal del Maresme Damià del Clot i del conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme Joaquim Arnó– les conselleres d’Acció Exterior i de Justícia, Drets i Memòria (Meritxell Serret i Gemma Ubasart); els alcaldes de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt (Òscar Baró i Víctor Llasera), representants del cos consular i altres autoritats.

Ruta de La Guerra Civil al Maresme

La Ruta de la Guerra Civil al Maresme vol ser principalment una eina de memòria col·lectiva i un element més per recuperar una part de la història recent. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal, ha comptat amb la col·laboració de 10 municipis i de diferents entitats i personalitats que han ajudat a recopilar tota la informació històrica per recuperar un centenenar de vestigis de la Guerra Civil al Maresme.

Tots els elements -classificats en 3 itineraris: La defensa de la costa, Rereguarda i front i Les ambaixades- es poden anar seguint a través d’un mapeig de la Guerra Civil al Maresme i es poden completar amb la informació d’un espai web propi creat pel Consorci de Turisme Costa de Barcelona Maresme.

Del conjunt de vestigis localitzats, se n’han senyalitzat 41 repartits en 10 municipis: Vilassar de Mar, Mataró, Argentona, Santa Susanna, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, Calella i El Masnou. Al costat de cada element s’ha instal·lat un faristol identificatiu amb l’explicació del paper que va jugar durant el conflicte i 2 codis QR que permenten accedir al mapa de localitzacions i a la informació complementària.

El conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme, Joaquim Arnó, ha avançat que l’objectiu és que en una segona fase s’hi pugui ampliar el nombre de senyalitzacions.

Tres itineraris

DEFENSA DE LA COSTA

La comarca del Maresme va ser una de les que va comptar amb més posicions defensives: cinc emplaçaments per a artilleria de costa i 64 nius de metralladores distribuïts al llarg de tot el litoral de la comarca, des de Montgat fins a Malgrat de Mar.

Aquest itinerari proposa fer una ruta per tots els elements que encara es conserven relacionats amb la defensa de la costa: els nius de metralladores, imponents emplaçaments d’artilleria de costa com el de Montgat o el que queda de l’emplaçament artiller de Malgrat de Mar, així com diferents tipus de fortificacions. És un itinerari en què es pot veure, a més, com aquestes fortificacions s’integren al paisatge marítim actual.

EL FRONT I LA REREGUARDA

Les localitats de la comarca del Maresme van romandre a la rereguarda durant gairebé tota la guerra. A les localitats del Maresme es van habilitar hospitals, centres per acollir refugiats i algunes fàbriques van modificar la seva producció per adaptar-la a les necessitats de la guerra. Igual que altres poblacions de Catalunya, les localitats del Maresme van haver de patir bombardeigs aeris, fet que va provocar la construcció de refugis antiaeris per tal de poder protegir la població.

Aquest itinerari convida a visitar els llocs i edificis més emblemàtics que van tenir relació amb la rereguarda i el front al Maresme: indústries recorvertides en fabriques de material de guerra, col·legis transformats en hospitals, l’important refugi antiaeri de Calella, les mines de Malgrat de Mar utilitzades com a polvorí o l’església de Sant Vicenç de Montalt on encara es pot observar un projectil a la façana, entre d’altres.

AMBAIXADES

Aquest itinerari permet descobrir on es van instal·lar les delegacions diplomàtiques dels principals països en la seva fugida dels perills que representava la ciutat de Barcelona. Totes les ambaixades es van concentrar en els termes municipals de Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.

Inauguracions en diferents municipis

Una vegada feta la inauguració oficial de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, diferents ajuntaments programaran activitats per donar a conèixer els elements del seu municipi que en formen part.

Mataró ha programat per dissabte una Ruta guiada pels escenaris de la Guerra Civil de la mà de l’històriador Víctor Ligos


Mediateca

Meritxell Serret, Consellera d’Acció Exterior i Unió Europea

Gemma Ubasart, Consellera de Justícia, Drets i Memòria

Damià del Clot, President del Consell Comarcal del Maresme

Joaquim Arnó, Conseller delegat de Projectes estratègics del Consell Comarcal del Maresme i President del Consorci de Turisme

Olivier Radamour, Cònsul de França

Sofia Geli Stenhammar, Cònsul Honorària de Suècia

Un municipi d’Hondures i un altre de Colòmbia signen la seva participació en el projecte que lidera el CCM sobre TIC’s i Turisme

Choluteca, municipi d’Hondures i Providencia, illa de Colòmbia, han oficialitzat la seva integració en el projecte transnacional: Aplicació Innovadora de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en el desenvolupament de territoris turístics emergents”. Aquest projecte, liderat pel Consell Comarcal del Maresme, forma part del programa europeu URB-AL i compta amb la participació de 13 municipis i territoris de 9 països (3 europeus i 6 sudamericans).


Chuloteca i Providencia han signat la seva participació en aquest programa internacional en el decurs d’unes jornades de treball amb el responsables del projecte, Eladi Torres, gerent del Consell Comarcal del Maresme, i Xavier Cisneros, coordinador de projectes estratègics del CCM.

El projecte, que compta amb un pressupost total de 406.000 euros (250.000 dels quals estan subvencionats per la Xarxa 13 del programa europeu URB-AL), té com a objectiu promoure el desenvolupament econòmic sostenible de col·lectivitats locals en territoris turístics emergents mitjançant l’aplicació innovadora de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s).

Amb la incorporació de Choluteca i Providencia, els socis de l’Aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el Desenvolupament Turístic són: el Consell Comarcal del Maresme, que és el coordinador del projecte; la Diputació de Badajoz(Espanya), Vila Real de Santo Antonio (municipi de Portugal, Treviso (provincia d’Itàlia), Pergamino i Junín (municipis d’Argentina), Intendencia Municipal de Río Negro i Municipalidad de Tacuarembó (municipis d’Uruguai), Chorrillos i Municipalidad de Pueblo Libre (municipis de Perú), Choluteca (municipi d’Hondures), Municipalidad de Puerto Montt (municipi de Xile) i Islas de Vieja Providencia y santa Catalina (illes de Colòmbia). A més, el projecte compta amb l’Escola Universitària del Maresme (EUM) com a soci privat expert en temes turístics.

Els principals experts examinen els problemes de mobilitat de la comarca en el marc dels treballs del Pla Estratègic “Maresme 2015”

 


El Pla Estratègic ‘Maresme 2015´ ha reunit en la seva primera sessió de treball destinada a la mobilitat els principals experts de Catalunya per examinar els problemes de la comarca, des del peatge de l´autopista, fins al ferrocarril de la costa, passant per la nova N-II o la reconversió de l´actual. La reunió, celebrada a la seu de l´Escola Universitària del Maresme, a Mataró, ha estat presidida pel vicepresident del Consell Comarcal, Antoni Soy, i ha comptat amb la presència del secretari per a la mobilitat del govern de la Generalitat, Manel Nadal.


Una trentena d´experts han contrastat els seus punts de vista i s´han plantejat cap on va, al seu entendre, la comarca en un debat moderat per Andreu Ulied, director de la consultora Mcrit, encarregada de l´elaboració del pla ‘Maresme 2015´. Els experts han debatut sobre el creixement de la mobilitat, el peatge de l´autopista, la nova N-II, la reconversió de l´actual N-II, el ferrocarril de la costa, i els serveis de transport urbà i interurbà, La reunió ha comptat amb la intervenció, entre d´altres, de Joan Maria Bigas, cap del servei de planificació de l´Entitat Metropolitana del Transport, Josep Maria Carrera, director de planejament de l´Institut d´Estudis Territorials, Carles Fàbregas, directiu de la consultora Cinesi, Jordi Fuster, tècnic de Barcelona Regional, Marc Garcia, director tècnic de l´Autoritat Metropolitana del Transport, Montse Hosta, arquitecte municipal de l´Ajuntament de Vilassar de Mar, Jordi Julià, director d´Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, Luís Lago, cap del servei de planificació de la Direcció General de Carreteres, Joan Miró, cap del servei de mobilitat de l´Ajuntament de Mataró,Santi Ribas, cap del servei de planificació de la Direcció General de Politica Territorial, Narcís Sala, cap d´operació de l´Empresa Barna Bus – Sagalés, Lluís Serra, Director general d’Acesa, Albert Serratosa, expert de l´Institut d´Estudis Territorials, Josep Solano, assessor d’Abertis, Ole Thorson, expert de la Universitat Politècnica de Catalunya, Joan Maria Vázquez, director de l´empresa Barna – Bus Sagalés, i Juan Luís Zalbidea, cap d´infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona. També hi ha pres part representants dels ajuntaments de Mataró, Premià de Mar, el Masnou, Calella, Vilassar de Mar i Teià. Per accedir al llistat de participants,  
Cliqueu aquí . Els experts han debatut sobre el creixement de la mobilitat, el peatge de l´autopista, la nova N-II, la reconversió de l´actual N-II, el ferrocarril de la costa, i els serveis de transport urbà i interurbà. Es tractava de respondre a qüestions com aquestes: se suprimirà el peatge, s´establiran descomptes pels residents o continuarà pràcticament igual?, es construiran calçades laterals a l´autopista o una avinguda del Mig interurbana de connexió entre l´autopista i els viaris locals? Es construirà una tercera via fins a Mataró, es soterrarà l´actual traçat de Montgat a Mataró pel centre de les poblacions o es doblarà la via entre Arenys de Mar i Blanes?, Com a cloenda d´aquest primer debat, el vicepresident del Consell Comarcal del Maresme, Antoni Soy, ha volgut agrair les aportacions dels experts que ha considerat indispensables perquè el Maresme pugui decidir de manera compartida cap on va en els pròxims anys a través del Pla Estratègic ‘Maresme 2015´. Soy ha posat de manifest l’alt grau de consens que hi ha en molts dels temes tractats, tot i que va assenyalar que resta algun tema important pendent d’acord, especialment si es construeixen calçades laterals a l´autopista o la denominada ‘avinguda del mig´. Maresme 2015 (mireu la seva
pàgina web
és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme que pretén integrar les expectatives, voluntats i capacitats de tots els agents que actuen en el territori tant si són administracions públiques com agents socials i econòmics. Maresme 2015 vol ser una eina de planificació estratègica per identificar les qüestions clau de la comarca i per projectar solucions de futur. Les consultories Mcrit, ERF i GEE s´encarreguen de la realització del Pla estratègic ‘Maresme 2015´.

El secretari de Mitjans de Comunicació informa sobre el procés d´encesa de la TDT al Maresme

Roda de premsa sobre l´encesa de la TDT al Maresme

  


El secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó, i el director del Programa d’Impuls de la Transició a la TDT, Daniel Condeminas, oferiran una roda de premsa el proper dimecres, 17 de desembre, per informar sobre el procés d´encesa de la Televisió Digital Terrestre (TDT) a la comarca del Maresme i explicar els principals elements que ha de tenir en compte la ciutadania per afrontar amb èxit l’apagada analògica.

Data: 2008-12-17

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)

Ho organitza: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat

El DPTOP i el Consell Comarcal signen un document de bases per a la millora de la mobilitat al Maresme

  


El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, han signat el document de bases que recull un conjunt de propostes per a la millora de la mobilitat integral de la comarca. Aquest acord amb el Consell Comarcal permet, entre d’altres actuacions, inciar el procés de tramitació de la Ronda del Baix Maresme com alternativa de l´actual N-II.


El document de bases per a la millora de la mobilitat a la comarca signat inclou un conjunt de mesures que giren al voltant de les millores en les infraestructures i serveis de transport públic, la reforma de la xarxa viària i l´aplicació d´una nova política de peatges com a element regulador de la mobilitat. El document respon a un pacte consensuat, tant a nivell local com a nivell nacional, que inclou actuacions que ja es duran a terme aquest any, així com previsions a més llarg termini, necessàries per a respondre a les necessitats de mobilitat actuals i de futur a la comarca. El Maresme té una població d´uns 420.000 habitants i està integrada per 30 municipis. La seva morfologia, que la divideix en dues parts, el vessant oriental de la Serralada Litoral i la plana davant el litoral, ha marcat el seu desenvolupament urbanístic i econòmic i el seu sistema d´infraestructures. En els últims anys, els canvis en la mobilitat de la ciutadania han comportat un increment dels desplaçaments i una major complexitat en la gestió de la mobilitat. El document de bases pretén donar resposta a aquest repte amb polítiques globals que, afavorint el transport públic, també abastin les necessitats de desplaçaments en vehicle privat. En aquest sentit, aquest document s´emmarca en els recents traspassos a la Generalitat per part de l´Estat de la gestió de Rodalies i de l´N-II al seu pas pel Maresme, dues peces clau en la mobilitat i configuració d´aquesta comarca. XARXA VIÀRIA Actualment, la mobilitat viària al Maresme es canalitza bàsicament per l´autopista C-32 i l´N-II, que recullen tant el trànsit de llarg recorregut com el trànsit local i comarcal, amb una mitjana que supera, respectivament, els 100.000 i els 40.000 vehicles diaris en alguns punts. Aquesta situació requereix la formació d´un nou sistema viari que permeti una especialització funcional de la xarxa de carreteres de la comarca i en millori el nivell de servei i la seguretat. El document que avui s’ha signat té com atecedent el passat 29 de desembre de 2009, quan el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el ministre de Foment, José Blanco, van signar a Madrid el conveni de col·laboració per al traspàs de l´N-II al seu pas pel Maresme i la construcció d´una vialitat alternativa per a la millora de la mobilitat en aquesta comarca. Així, el document establia que l´Estat cediria a la Generalitat un tram de 50 quilòmetres de l´N-II, entre Montgat i Tordera, i aportaria 400 milions d´euros per al desenvolupament d´aquesta via, dels quals ja ha fet una primera aportació de 97,4 MEUR. Així, el document presentat inclou com a principals actuacions a la xarxa viària del Maresme la construcció de la nova Ronda del Maresme, que absorbeixi gran part del trànsit de curt i mitjà recorregut que ara circula per l´N-II i la transformació d´aquesta última en una via més urbana i integrada, que reculli exclusivament el trànsit més local. En paral·lel, es proposa el reforçament de l´autopista C-32, amb actuacions de millora del nivell de servei i accessibilitat. Pel que fa a la Ronda del Maresme, es preveu que enguany ja comencin les obres de la Ronda de Mataró i està en redacció l´estudi del tram corresponent al Baix Maresme. Així mateix, aquest any s´iniciaran les obres de la variant d´Arenys de Mar. Nova Ronda del Maresme: Aquesta nova ronda s´estructura com un dels principals elements del sistema viari que servirà d´alternativa a l´N-II. En aquesta infraestructura, ara s´impulsen dos trams: {.D}Ronda de Mataró: Durant aquest any es licitaran i s´iniciaran les obres de millora de l´accessibilitat de la C-32 a Mataró (Ronda de Mataró), que comportaran una inversió de 110 MEUR. Els treballs consistiran en la formació de calçades laterals de la C-32 a la variant de Mataró. L´actuació es licitarà en dues fases, la primera durant aquesta primavera, per un valor de 77 MEUR.
Ronda del Baix Maresme (Montgat-Mataró): El DPTOP té en redacció l´estudi informatiu que analitza diferents alternatives per a la construcció d´una ronda al Baix Maresme, el traçat de la qual es consensuarà amb les administracions locals. La nova ronda permetrà absorbir una gran part del trànsit comarcal que ara circula per l´N-II, connectar directament amb les carreteres locals, tot obrint nous accessos al territori, i facilitar l´accessibilitat a l´autopista C-32. La ronda es configurarà com una carretera de quatre carrils, dos per sentit, amb enllaços a nivell, que aprofitarà el corredor de la C-32. {.D}
Altres millores viàries {.d}Variant d´Arenys de Mar: Aquesta actuació consisteix en la construcció d´un vial, d´un quilòmetre de longitud, que connectarà l´N-II i la C-32, passant per la zona del polígon de Vall de Gata-Draper, a Arenys de Mar. A més de millorar la connexió entre l´N-II i la C-32, aquesta via farà les funcions de variant, ja que permetrà evitar el pas per l´interior del nucli per la travessera de la B-511. Les obres, que es licitaran durant la primavera, començaran aquest any i comptaran amb una inversió prevista de 4,6 MEUR.
Xarxa local: Paral·lelament a la nova Ronda del Maresme, s´estudiaran també les actuacions necessàries per tal de millorar el nivell de servei de la xarxa local i la seva accessibilitat, per exemple, en poblacions com Cabrils, Teià, Premià de Mar, Premià de Dalt o Llavaneres.
Transformació de l´actual N-II en via urbana: Els treballs per a la millora de la xarxa viària al Maresme es complementaran amb la transformació de l´actual N-II, traspassada recentment a la Generalitat, en una via urbana, integrada, que permeti compatiblitzar l´ús de la via per part de vianants i vehicles. Les actuacions per a dur a terme aquesta transformació, que s´acordaran conjuntament amb els municipis, es compatibilitzaran amb la resta d´intervencions, tant viàries com de transport públic, que contribuiran a alliberar l´N-II de l´actual trànsit.
Millores a la C-32: En el marc d´aquest model viari, el document manté l´actual C-32 com a principal via per a respondre als elevats fluxos de vehicles de mitja i llarga distància. En aquest sentit, el document planteja que s´estudiïn les adaptacions necessàries per a modernitzar la infraestructura, millorar-ne la qualitat, nivell de servei i accessibilitat, alhora que proposa un nou model del sistema de peatge.{.d} {N}NOVA POLÍTICA DE PEATGES{N} En aquest sentit, el document presentat avui proposa la reformulació del sistema de peatge a la C-32 amb l´objectiu de transformar-lo en un element regulador de la mobilitat. Així, aquest any es començarà a aplicar un nou model tarifari, com a programa pilot de la nova política de peatges en què està treballant el Grup d´Autopistes, amb bonificacions als peatges troncal i lateral de Vilassar de Dalt per als desplaçaments de mobilitat obligada amb origen o destinació a la comarca, els vehicles menys contaminants i els d´alta ocupació. Aquest programa s´iniciarà durant el segon semestre d´aquest any, amb bonificacions, acumulatives, de fins al 65% en els dies feiners per als vehicles lleugers: 20% per als vehicles ecològics, 20% per als vehicles amb ocupació alta i 25% per als usuaris que facin més de 16 viatges al mes. La quantia dels descomptes s´anirà incrementant en funció del desenvolupament i execució de les obres de la Ronda del Baix Maresme, fins arribar en alguns casos al 100%. Finalment, el document també preveu altres bonificacions específiques per als moviments intracomarcals i per a l´Alt Maresme. {N}TRANSPORT PÚBLIC{N} El document signat entre la Conselleria i el Consell Comarcal del Maresme posa especial èmfasi en la potenciació del transport públic, amb actuacions com la millora de la capacitat de la línia R1, la construcció de noves infraestructures ferroviàries, la formació de plataformes reservades per al transport públic per carretera i la implantació de nous serveis de transport públic col·lectiu. En aquest sentit, pren com a base plans aprovats o en tramitació per part del DPTOP com el Pla d´Infraestructures del Transport Terrestre, Pla Director d´Infraestructures, el Pla de Transports de Viatgers o el Pla Territorial Metropolità. Així mateix, aquest document s´emmarca en el Pacte Nacional per les Infraestructures. Xarxa ferroviària La principal estructura ferroviària al Maresme correspon a la línia R1 de Rodalies de Catalunya, Molins de Rei – Maçanet de la Selva, que compta al seu pas per la comarca amb 18 estacions. Actualment, aquesta línia registra 50.000 viatgers diaris en el conjunt del Maresme i presenta una marcada saturació, especialment en hores punta a l´accés a l´àrea de Barcelona. El document signat avui recull, pel que fa a la millora a la xarxa ferroviària, un seguit d´actuacions, en el marc del Pla de Rodalies, entre les quals ja estan en marxa aquelles adreçades a incrementar la capacitat de l´R1. D´altra banda, cal remarcar la futura
Orbital Ferroviària i el desplaçament de la via del tren cap a l´interior, en fase de tramitació urbanística. {.d}Millora de la capacitat a la línia R1 de Rodalies. Actualment, ja estan en marxa per part d´Adif actuacions de millora a les 18 estacions de l´R1 al Maresme. Així, d´una banda, es duran a terme obres per a remodelar estacions i millorar l´accessibilitat a les instal·lacions i als trens a les persones amb la mobilitat reduïda. També hi ha previst a les estacions d´Ocata, Mataró, Sant Adrià de Besòs, Cabrera de Mar-Vilassar, Premià de Mar i Tordera, el perllongament d´andanes per a la implantació de nous trens de més capacitat. D´altra banda, s´estudiaran actuacions com la construcció d´apartadors, entre Mataró i Barcelona, per tal d´implementar trens semidirectes i escurçar el temps de trajecte.

Orbital Ferroviària (tram Mataró-Granollers).
El tram Granollers – Mataró de la futura
Orbital Ferroviària tindrà una longitud de 37 quilòmetres, tot de nova construcció i la major part en túnel. Inclourà cinc estacions al Maresme: 1 a Argentona i 4 a Mataró, i una variant ferroviària a Mataró que connectarà amb l´R1. La nova línia dotarà la comarca de noves connexions, sense passar per Barcelona, millorarà els desplaçaments interns al Maresme en transport públic i reforçarà també l´R1. El DPTOP aprovarà definitivament en els pròxims dies el pla director urbanístic d´aquesta línia, que s´inclourà com a prioritària en la revisió del PDI i en el Pla de Rodalies.
Desplaçament de la via de rodalies per l´interior del Baix Maresme: Es preveu que aquesta primavera s´aprovi definitivament el Pla Territorial Metropolità, que per primer cop dibuixa una proposta concreta de traçat i d´ubicació d´estacions. Aquest pla territorial és el primer pas per a fer realitat aquesta reivindicació històrica, una actuació que permetrà transformar la mobilitat a la comarca i integrar a nivell urbà la línia de la costa.
Altres actuacions: El document de bases recull que s´estudiaran altres actuacions com els desdoblaments en la línia Arenys de Mar – Blanes, la millora de les connexions ferroviàries amb les comarques gironines, les variants ferroviàries a Badalona i Mataró; i la construcció d´un abaixador a Premià de Mar.{.d}
Xarxa d´autobusos El document planteja per a la xarxa d´autobusos un conjunt d´actuacions encaminades principalment a ampliar les connexions per mitjà de noves línies, reduir temps de trajectes i millorar la qualitat dels serveis. {.d}Millores en les connexions amb Barcelona i Girona. Es preveuen connexions directes amb Barcelona als municipis del Baix Maresme que no disposen d´estació de tren. Així mateix, s´elaborarà un pla de millora de les connexions amb Barcelona i Girona des de l´Alt Maresme.
Serveis exprés entre Alella – Teià – Masnou i Barcelona; serveis directes entre aquestes dues poblacions amb una freqüència mínima de 2 expedicions en hora punta i sentit.
Serveis de vertebració entre Tordera i Blanes, amb una freqüència mínima d´un autobús cada hora per sentit.
Construcció d´un carril bus a la C-31, entre Montgat i Barcelona. El DPTOP està redactant el projecte constructiu d´un carril bus d´entrada a Barcelona a la C-31, des de Montgat. Aquesta actuació té com a objectiu reduir el temps de trajecte i millorar la competitivitat del transport públic en aquest corredor.{.d}

El Consell Comarcal rep 3 milions d’euros dels fons Next Generation per a accions de turisme i de mobilitat sostenible al Maresme

El projecte presentat per l’Àrea de Projectes Estratègics i Europeus del Consell Comarcal del Maresme en el marc del Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions 2023 rebrà una dotació de 3 milions d’euros. El projecte impulsa l’obertura de nous recorreguts en bicicleta fomentant la mobilitat sostenible del territori.

El nou traçat té com a eix principal la incorporació de la comarca a la xarxa EuroVelo que, actualment, connecta el continent europeu a partir de 17 rutes ciclistes. Una d’aquestes rutes -la número 8- és la Mediterrània i uneix Cadis amb Atenes i Xipre. Al seu pas per Catalunya, es troben alguns trams sense definir. Amb l’ajut dels fons europeus es vol perllongar el recorregut de la ruta al llarg de la costa del Maresme.

L’eix principal està en execució per part del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la pacificació de la N-II, i la inversió que farà el Consell Comarcal complementarà aquest eix principal amb els eixos transversals que uneixen els
territoris d’interior amb els de costa.

El projecte, però, va més enllà del circuit EuroVelo ja que vol contribuir a generar un turisme més sostenible a la comarca i impulsa la transformació de la mobilitat del Maresme aprofitant les oportunitats generades a partir de la supressió del peatge de la C32 i dels projectes de pacificació de la N-II.

A més, promou “l’Estratègia Comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur”, recentment aprovada pel Consell Comarcal, que té com objectiu principal mitigar els efectes del canvi climàtic fomentant la reducció energètica provinent de combustibles fòssils i la transició cap a energies verdes. A més, coincideix amb els objectius que proposa, en matèria de planificació turística, el desplegament del Pla Estratègic de
Turisme del Maresme aprovat l’any passat pel Consorci de Promoció Turística.

En aquest marc, planteja actuacions en camins, rieres, platges i boscos. Espais que donen identitat pròpia al Maresme i que cal preservar des d’una visió respectuosa amb el medi ambient i que tingui en compte les vulnerabilitats del territori davant la situació d’emergència climàtica.

En concret, el Projecte contempla un total de 20 actuacions dins de 4 eixos programàtics (Transició verda i sostenible, Millora de l’eficiència energètica, Transició digital i Competitivitat) que es desenvoluparan en els tres propers anys.

Debat Territorial del Pla Estratègic Maresme 2015 sobre la vall de la Tordera


El Pla Estratègic Maresme 2015 comença els debats territorials a la Vall de la Tordera. Estan convidats a participar els ciutadans i ciutadanes dels municipis de Tordera, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Palafolls i Santa Susanna. L’objectiu d’aquest Pla Estratègic, que impulsa el Consell Comarcal, és integrar en una visió compartida de futur les voluntats, capacitats i expectatives de tots els agents que actuen en el territori, tant administracions públiques com agents socials, econòmics i ciutadania en general. En resum, planificar entre tots el Maresme que volem per al 2015. El debat es farà el dimarts, 6 de juny, a les 19:00h al teatre Clavé (C/ Doctor Trueta s/n de Tordera).

Data: 2006-06-06

La Comissió de Mobilitat del CCM dóna plena vigència a les línies estratègiques aprovades el 2004 per millorar la mobilitat i les infrastructures al Maresme

 


La Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme entén que continuen plenament vigents les línies generals establertes en el document:  
Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme , aprovat el 18 de maig de 2004, en el qual es proposen mesures a curt, a mig i a llarg termini per millorar la mobilitat a la nostra comarca.


A la seva darrera reunió, la Comissió es va ratificar en la prioritat del transport públic, així com en què qualsevol actuació s’ha d’adaptar a les necessitats actuals i futures de mobilitat, que ha de tenir el mínim impacte possible sobre el territori i sobre l’entorn ambiental i que ha de recollir la veu dels municipis afectats. Per tal d’avançar en aquest terreny, la Comissió de Mobilitat del CCM demanarà una reunió conjunta amb el Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, i amb el delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Joan Rangel, per a conèixer en profunditat i de primera mà les actuacions que ambdues administracions preveuen en el camp de les infrastructures de mobilitat al seu pas pel Maresme. L’acord va ser pres per unanimitat de tots els membres de la Comissió, en la qual hi ha representants de CiU, PSC, ERC, PP i ICV.

Un 70% de les llars del Maresme ja estan adaptades per rebre la TDT

El 97% de la població de la comarca ja rep el senyal de TDT a casa seva

  


Un 70% de les llars de la comarca del Maresme ja estan adaptades per rebre el senyal de la Televisió Digital Terrestre (TDT), segons ha explicat avui el secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó, en una roda de premsa sobre el procés d´encesa de la TDT en aquesta comarca.


Pel que fa al percentatge de cobertura, un 97% de la població de la comarca ja rep correctament el senyal de TDT a casa seva. El calendari del Govern preveu que, a finals del 2008, 24 comarques catalanes ja hagin completat la implantació de la TDT: Alt Camp, Alt Empordà, Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Camp, Baix Empordà, Baix Penedès, Barcelonès, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garraf, Gironès, Maresme, Osona, Pla de l’Estany, Pla d’Urgell, Priorat, Segrià, Solsonès, Tarragonès, Urgell i Vallès Oriental. La resta de comarques aniran fent l´encesa progressivament fins el mes de juliol de 2009, abans de l´apagada analògica prevista per al 3 d´abril del 2010. Campanya informativa La Generalitat ha engegat en els darrers mesos la campanya La TDT ha arribat a casa teva. Connecta´t a la TDT, que pretén informar la població de la necessitat d´adaptar-se a la TDT i explicar quins són els passos que s´han de seguir per rebre correctament tota l´oferta de TDT a cada territori. La campanya s´ha anat difonent progressivament en les diferents comarques a mesura que aquestes ja rebien el senyal de TDT. Es tracta d´una acció informativa de proximitat, que s´ha difós a través de televisions locals; emissores locals; publicacions d´àmbit local, comarcal o pluricomarcal; internet, i cartells informatius en estacions de tren i a la via pública. Així mateix, s´han distribuït tríptics informatius en punts d´informació ciutadana i establiments de venda d´electrodomèstics, i s´ha enviat informació sobre el procés als presidents de comunitats de propietaris. Passos per rebre la TDT Per rebre correctament la TDT, els usuaris han d´adaptar la seva antena i disposar d´un televisor amb descodificador, ja sigui extern o bé integrat al propi aparell. Per a una correcta instal·lació de l´antena, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació recomana que els ciutadans s´adrecin a les empreses instal·ladores identificades amb el distintiu ‘Agent TDT´, ja que ofereixen una garantia d´informació i assessorament tècnic en el procés d´adaptació a la TDT. En el cas de les comunitats de veïns, també es pot demanar informació a l´administrador de finques que, juntament amb els seus col·legis professionals, col·labora en el procés de connexió a la TDT. El ciutadà també es pot informar de tot el procés d´adaptació a la TDT a través del telèfon d´informació de la Generalitat de Catalunya, el 012, i del web www.tdt.cat. La TDT: més qualitat, més canals, més pluralisme La TDT serà l’única televisió en obert gratuïta i d’accés universal que existirà a partir del 3 d´abril del 2010. La TDT és un sistema de difusió del senyal de televisió que optimitza l’espectre radioelèctric i permet la multiplicació de l’oferta de canals. La TDT comporta també una considerable millora de la qualitat de la recepció de la imatge, així com del so digital i els subtítols en diverses llengües. Per altra banda, permet l’accés a noves aplicacions i serveis interactius a través de les guies electròniques de programació i altres serveis d´interès públic o comercial. A diferència de les plataformes digitals per satèl·lit o cable, la TDT és en règim obert, és a dir no caldrà subscriure-s’hi, ni pagar cap quota, atès que les emissions són gratuïtes.

Les rutes de la Guerra Civil al Maresme

Les rutes de la Guerra Civil al Maresme ofereixen als visitants l’oportunitat de conèixer els esdeveniments i les localitzacions històriques més rellevants del conflicte al Maresme. Descobreix-los a través dels següents itineraris.

La Defensa de la Costa

Aquesta ruta ens porta a través dels vestigis i les restes de les fortificacions que van ser construïdes durant la Guerra Civil per protegir la costa del Maresme dels atacs marítims. La ruta ens convida a conèixer una part de la història recent del Maresme i a descobrir la importància estratègica que va tenir la costa durant el conflicte.

La Rereguarda i el Front

Descobreix la història de la Guerra Civil al Maresme a través d’una ruta que et portarà pels llocs més emblemàtics de la rereguarda i el front. Coneix les fàbriques de material de guerra , els hospitals, refugis antiaeris…

Les Ambaixades

La ruta de les ambaixades et portarà a través dels pobles del Maresme on es van establir les delegacions diplomàtiques dels principals països durant la Guerra Civil espanyola. Descobreix els edificis que van acollir els diplomàtics en un itinerari que et portarà pels municipis de Caldes d’EstracSant Vicenç de Montalt o Sant Andreu de Llavaneres, entre d’altres.