El Pla Estratègic Maresme 2015 continua recorrent la comarca per captar l’opinió i expectatives de tots els agents que actuen en el territori i de la ciutadania en general. El proper debat territorial se celebrarà a Pineda de Mar el dimecres 21 de juny i se centrarà en el Maresme Nord.


Els ciutadans dels municipis de Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Canet de Mar, Arenys de Mar i Arenys de Munt estan cridats a participar en el debat territorial que organitza el Consell Comarcal del Maresme en el marc dels treballs del Pla Estratègic Maresme 2015. L’acte, que tindrà lloc a la Sala de Plens de l’ajuntament de Pineda de Mar a les 19:00h, estarà copresidit per Joan Morell, alcalde de Pineda de Mar, i per Andreu Majó, alcalde d’Arenys de Munt. Altres alcaldes de la resta de municipis del Maresme Nord estan confirmant també la seva assistència. Aquest és el segon debat territorial que s’organitza sota el paraigües de Maresme 2015, el pla estratègic que impulsa el Consell Comarcal del Maresme amb l’objectiu de dibuixar una visió de futur de la nostra comarca compartida per les administracions públiques, els agents econòmics, els agents socials i la ciutadania. El debat de la Vall de la Tordera En el primer debat territorial, que es va celebrar la setmana passada a Tordera, alguns dels assistents van expressar el seu escepticisme sobre la utilitat d’aquest Pla. L’ecosociòleg Ramon Folch va explicar que “està en l’essència mateixa de l’acció política, el disposar d’estratègies que guiïn després les tasques d’administració del territori i que estiguin, a més, en sintonia amb uns objectius traçats prèviament per les prioritats dels ciutadans” i va afegir “si no es té un Pla per governar, no s’està fent política, sinó que simplement s’està administrant i gestionant els recursos municipals”. A aquest debat hi van assistir una setantena de persones -entre elles els alcaldes de Tordera, de Palafolls, de Santa Susanna i de Malgrat-. En el decurs de l’acte, es va destacar la manca de coordinació interadministrativa i la poca relació existent entre ajuntaments veïns i es va coincidir en el fet que encara que l’autonomia municipal és un valor que s’ha de conservar, és fonamental aprofundir en obtenir majors quotes de coordinació. “Tenir uns objectius clars, ben estructurats i definits permetrà fer-se fort en moments on toqui reivindicar i poder explicar les demandes del territori a administracions superiors”.

 


Els municipis d´Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar, Calella, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol i Santa Susanna han participat en el primer debat territorial que organitza el Pla Estratègic Maresme 2015 al Maresme Nord. Amb una vuitantena d´assistents, turisme i medi ambient van ser els temes recurrents i a l´entorn dels quals va girar bona part del debat que es va celebrar a la sala de plens de l´ajuntament de Pineda de Mar.


En sintonia amb els objectius del projecte Maresme 2015 que impulsa el Consell Comarcal, administracions locals i agents socials, econòmics i culturals dels 8 municipis del Maresme Nord van abordar els seus objectius de futur en un interessant debat en el qual es va constatar una vegada més la necessitat de treballar plegats i unir esforços com a única via per aconseguir superar els reptes de futur. En paraules de l´economista Pere Lleonart: “si no ni ha consens i lideratge, cap negociació amb administracions superiors podrà tirar endavant”. El turisme i el medi ambient van ser els dos temes estrelles a l´entorn dels quals va girar el debat. L´empresari hoteler Pere Aragonés va posar sobre la taula la manca de sól, un dels principals problemes amb els quals, al seu entendre, es troba el sector a l´hora d´impulsar una renovació de les infrastructures i equipaments turístics que ja han quedat envellits. També va apostar per integrar l´oferta turística del Maresme sota la marca “Costa de Barcelona” o “Platges de Barcelona” per tal d´aprofitar el potencial d´atracció internacional de la ciutat comtal. La directora de l´Escola Universitat del Maresme que imparteix els estudis de turisme, Mar Isla, va aportar un nou element de reflexió: “El turisme no són només els alemanys que venen en autobús; el sol i la platja… hi ha un turisme creixent de cap de setmana que vol una bona qualitat en tota la seva estança. Per tant, s´ha de considerar la qualitat del comerç, dels serveis, dels productes de la terra i, en general, urbanística”. La intervenció dels alcaldes En el debat, els alcaldes de Sant Cebrià i de Sant Pol van incidir en els inconvenients del model turístic de sol i platja i en els avantatges del nou model turístic emergent. Entre d´altres temes, es va plantejar també la conveniència de considerar també municipi turístic a aquells que, tot i no disposar d´oferta hotelera, disposin d´infrastructura i d´atractius turístics. En aquest sentit, l´alcalde de Calella va defensar un canvi radical de visió en relació amb el turisme que, segons va dir, “més que en crisi, es troba en evolució” i va defensar que “per a la promoció d´un determinat municipi és fonamental comptar tant amb els recursos i atractius propis, com amb aquells dels que disposen els municipis veïns”. I l´alcalde d´Arenys de Munt va posar sobre la taula el valor estratègic del sòl, donat que les activitats turístiques de qualitat, i altres, tendeixen a ser extensives i per tant requereixen dotacions importants de sòl. Tot i les limitacions financeres dels municipis, Hem d´invertir per incrementar el patrimoni de sòl públic?, es va preguntar. El president del Consorci Costa del Maresme i alcalde de Cabrera, Carles Rocabert, també va explicar les línies de treball del Consorci per promocionar la comarca i que segueixen algunes de les estratègies apuntades: turisme de qualitat, promoció de l´oferta complementària, turisme de proximitat….etc. Per a més informació, podeu consultar el web
http://www.maresme2015.net

  


El Pla Estratègic Maresme 2015, impulsat pel Consell Comarcal amb el suport dels ajuntaments del Maresme, ha estat incorporat per la Diputació de Barcelona al Banc de Bones Pràctiques (BBP) del Govern Local perquè representa “una aportació innovadora i de qualitat a les polítiques i serveis municipals”


El
Banc de Bones Pràctiques dels governs locals
és un servei impulsat per la Diputació de Barcelona, la Fundació Carles Pi i Sunyer i els ajuntaments de la província de Barcelona que identifica i difon experiències innovadores de govern i gestió de l’àmbit local. El Pla Estratègic Maresme 2015, que es va començar a definir el 2005, té com a principal objectiu conservar i millorar la qualitat de vida dels habitants del Maresme i aconseguir que el territori sigui atractiu tant per als residents com per a les empreses. En la seva marca promocional és “Maresme, estil propi” ja s’intenta reflectir la singularitat del territori i la seva capacitat per afrontar els reptes de futur sense perdre la identitat d’una comarca reconeguda a nivell intern i a nivell extern per les seves bondats (clima, situació geogràfica, capacitat d’empenta…). El punt de partida va ser la fase participativa que va durar 2 anys (fins el 2007). En aquest període de temps, ajuntaments, entitats, agents socials i econòmics i experts van fer una anàlisi de la situació que vivia el Maresme en aquell moment i van redactar un projecte de futur compartit per caminar plegats cap a “El Maresme que volem”. El pla d’actuació del Maresme 2015 es concreta en 7 línies estratègiques en les quals s’hi incorporen els projectes de treball concrets. Aquestes línies són: 1.- Un Maresme AMB Barcelona
-2.- Un Maresme + ACTIU
-3.- Un Maresme novament EMPRENEDOR
-4.- Un Maresme INCLUSIU
-5.- Un Maresme REordenat
-6.- Un Maresme RESTAURAT
-7.- Un Maresme amb ESTIL PROPI Des de la seva implementació el 2008 amb la creació de l’Oficina del Pla Estratègic Maresme 2015, s’han dut a terme o estan el fase d’execució 44 accions de 14 projectes. Destaca l’impuls del Challenge Costa de Barcelona-Maresme que promociona la comarca dins de l’esfera turística esportiva; el disseny, planificació i finançament de l’estesa de fibra òptica pel Maresme; l’elaboració de Cartes del Paisatge, la creació d’un catàleg de patrimoni cultural del Maresme……etc.