El Consell Comarcal es compromet a treballar per assegurar el futur de la pagesia al Maresme

Ens estem quedant sense pagesia perquè no hi ha relleu generacional i cada vegada queden menys espais agrícoles a la comarca” així resumeix el president del Consell Comarcal, Francesc Alemany, la situació del sector primari al Maresme, un territori considerat com “l’horta de Catalunya” per la seva capacitat de nodrir el rebost durant tot l’any. I un sector, a la vegada estratègic, per garantir la sobirania alimentària.

El Consell Comarcal del Maresme no vol restar aliè a la delicada situació que travessa el sector primari i en el Ple celebrat dimarts es va aprovar una moció de solidaritat amb la pagesia en la qual també es demana la implicació, col·laboració i coordinació de les diferents administracions (catalana, espanyola i europea) per trobar les solucions als reptes que afronta el sector primari. .

El text, presentat conjuntament per tots els grups comarcals, a excepció de Vox que hi va votar en contra, posa deures a totes les administracions. Així, estableix que el Consell Comarcal col·laborarà amb els ajuntaments del Maresme i sumarà esforços en el desenvolupament de mesures de suport a la pagesia local.

A més, demana al Govern comarcal promoure les eines necessàries per la recuperació d’espais agraris abandonats i facilitar el relleu de les explotacions agràries actuals.

La moció -presentada conjuntament per Junts, ERC, PSC, PP, En Comú Podem, CUP i APL- considera prioritari actuar, valorar la feina fonamental de produir aliments i posar els mitjans per resoldre els problemes amb què es troba el sector: preus per sota del cost de producció, l’afectació de la sequera i el canvi climàtic als cultius, la dificultat per tenir relleu generacional, l’excessiva burocratització imposada des de les diferents administracions, la falta d’acompanyament per part de les administracions i els danys causants per la fauna cinegètica.

DOCUMENT:

Moció de suport a la pagesia

El Consell Comarcal del Maresme reclama la tramitació urgent de les actuacions necessàries per fer front a la situació de sequera

El Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir per unanimitat una moció sol·licitant al Govern de la Generalitat la tramitació d’emergència que permetria agilitzar els expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries per pal·liar els efectes de la sequera al Maresme. També demana a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la dotació econòmica adient per tirar endavant les obres necessàries.

El Consell Comarcal considera que la situació actual obliga a actuar amb celeritat per assegurar els recursos hídrics al Maresme i planteja dues línies d’actuació partint de la reutilització de les aigües depurades. Una enfocada a recarregar l’aqüífer de la Tordera i evitar la salinització dels pous que abasteixen 11 municipis del Maresme Nord i l’altra focalitzada en el subministrament d’aigua als ajuntaments per a usos municipals, principalment neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.

Per poder reutilitzar l’aigua depurada cal però un tractament de desinfecció posterior que asseguri que aquesta aigua compleix tots els requisits sanitaris per al seu ús.

El Consell Comarcal, que gestiona el sistema de sanejament de tot el Maresme i el subministrament d’aigua en alta a 11 municipis del nord de la comarca, ja porta temps treballant en aquesta línia. La Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró, recentment inaugurada, n’és un exemple igual que el sistema de filtratge habilitat a les depuradores de la comarca que han permès la reutilització d’aigua per a cobrir les necessitats de funcionament de les pròpies EDAR’s.

La persistent sequera que vivim obliga ara a accelerar tots els plans d’expansió dels sistemes de regeneració d’aigua i, en especial, el que permetria recarregar l’aqüífer de la Tordera a partir d’aigua tractada a la depuradora de l’Alt Maresme.

És per això que s’ha sol·licitat al Govern de la Generalitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua la tramitació d’emergència dels expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries de l’àmbit territorial del Consell Comarcal del Maresme. Aquesta mesura permetria actuar el més ràpid possible per intentar mitigar l’impacte que està tenint aquesta sequera a l’aqüífer de la Tordera.

D’altra banda, el Ple celebrat ahir va ratificar la petició que el Consell Comarcal va fer fa unes setmanes a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments aigua tractada a les depuradores per a usos de neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.

DOCUMENT:

MOCIÓ PER LA TRAMITACIÓ URGENT DE LES ACTUACIONS NECESSÀRIES PER FER FRONT A LA SITUACIÓ DE SEQUERA

El 20,6% dels turistes estrangers que van arribar al Maresme el passat mes novembre van triar Mataró

Mataró es va convertir el passat mes de novembre en el municipi maresmenc que va rebre un major volum de turistes estrangers tal com mostra el baròmetre que oferiex als ajuntaments l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme amb actualitzacions mensuals de la xifra de turistes estrangers que visiten cada població maresmenca, així com la seva procedència.

Les darreres dades corresponen al mes de novembre, un mes en què com és habitual es produeix un baixada de visitants en comparació al mes d’octubre, però que reflecteix un increment respecte al mateix període de 2022.

En total, el Maresme va rebre el passat mes de novembre 31.151 visitants procedents d’altres països, 69.364 menys que al mes d’octubre, però 3.215 més que al novembre de 2022.

En relació a l’octubre, el nombre de turistes ha caigut en tots els municipis de la comarca. En canvi, interanualment, el comportament ha estat més heterogeni encara que, majoritàriament, s’han experimentat increments. Així, Tiana és el municipi que, percentualment, ha tingut un creixement relatiu més intens (111,07%) i Mataró la localitat que reflecteix un creixement absolut més destacat (1.479 visitants més que al novembre de 2022). De fet, Mataró ha acollit el 20,6% dels turistes estrangers que el passat mes de novembre van triar el Maresme per a la seva estada. Dels 31.151 visitants, 6.427 van optar per Mataró.

Per ordre, segueix Santa Susanna amb 4.040 visitants (el 13%), Calella amb 2.572 turistes (el 8,3%) i Malgrat de Mar amb 2.191 (el 7%).

França es manté com el principal país de procedència dels visitants estrangers, seguit de Regne Unit i Alemanya.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe interactiu “Turistes estrangers al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local”. Si voleu fer la visualització per mòbil, Cliqueu aquí.

El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat

El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.

Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.

Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.

Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.

Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.

El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)

Els serveis al capdavant del PIB maresmenc

El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.

La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.

En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).

Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.

Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).

Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.

Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)

El Consell Comarcal ofereix als ajuntaments del Maresme aigua regenerada per a la neteja de carrers i reg de parcs i jardins

Avui s’ha inaugurat la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha inaugurat oficialment la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’EDAR de Mataró. Aquesta instal·lació, que va entrar en funcionament el passat mes de juliol, fa un tractament de l’aigua ja depurada (anomenat terciari). L’aigua resultant no és apta per a consum domèstic, però sí compleix tots els requisits per a altres usos com els industrials, agrícoles, neteja viària, reg de parcs i jardins o la regeneració d’aqüífers.

Tot i que la planta es troba encara en període de proves, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ja ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permís per poder subministrar aigua regenerada als ajuntaments alleugint d’aquesta manera la situació de sequera que patim.

Les analítiques són positives i mostren que l’aigua resultant és d’excel·lent qualitat i compleix tots els requisits sanitaris per a la seva utilització, fins i tot en sectors que requereixen un nivell més alt de puresa com el sector agrari. Es calcula que diariament es podrien subministrar uns 50m3 d’aigua regenerada. Una quantitat, però, insuficient per cobrir les necessitats. És per això que el Consell Comarcal també ha demanat permís a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments l’aigua de la resta d’EDAR’s del Maresme que ja apliquen un tractament addicional a l’aigua depurada i que la fa apta per a reg de parcs i jardins i neteja viària. De fet, actualment aquesta aigua ja s’està utilitzant per cobrir part de les necessitats de funcionament de les pròpies depuradores.

El Consell Comarcal del Maresme està en disposició de subministrar -en el moment que l’ACA ho permeti- un volum d’aigua diari similar al consum d’un municipi de 1.200 habitants i iniciar els treballs necessaris per ampliar aquesta quantiat.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduïr dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort Subiranas, també ha assegurat que la regeneració d’aigua “és un eix estratègic de país que posa en valor la feina que fem les administracions per aprofitar tota l’aigua que tenim. Aquesta planta ha de servir per experimentar quin tipus d’aigua volem pels usos que decidim tenir per aquesta aigua regenerada“.

La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró és una instal·lació cofinançada entre l’ACA i el Consell Comarcal del Maresme. El seu cost ha estat de 341.452 euros (iva inclòs). S’ha instal·lat a la depuradora de Mataró perquè és l’EDAR maresmenca que tracta més volum d’aigua residual (25.000m3 al dia). Dona servei als municipis de Mataró, Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt que sumen una població de 192.000 habitants.

El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells. En el primer se li aplica un sistema de fintració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua és conduïda fins a un sistema d’ultrafiltració que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors a 1 NTU, així com els principals paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que pemet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.

La planta pilot de regeneració d’aigua, que es va començar a projectar el desembre de 2022, està impulsada pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operada per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR. Utilitza tecnologies innovadores i sostenibles així com criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn. El seu model podria replicar-se en les depuradores situades en altres municipis del territori.

De fet, el president del Consell Comarcal ja ha avançat que “un objectiu prioritari és replicar aquest model de regeneració d’aigua a les depuradores del Maresme Nord per poder recarregar l’aqüífer de la Tordera que alimenta tant als muncipis del nord de la comarca com de la Selva sud“, un aqüífer que està sobreexplotat, “un bé preuat que hem de protegir de la intrussió de salinització ja que, a més de ser el recurs hídric per a consum domèstic, sosté també l’economia dels municipis a nivell industrial, agrícola o turístic“.

En aquesta línia, el conseller Mascort ha afegit que “En el total d’estacions d’aigua regenerada que estan planificades en el Maresme podriem arribar a recuperar 20Hm3 d’aigua”

Diferents alcaldies, conjuntament amb el director de l’ACA Samuel Reyes, el delegat del Govern a Barcelona Joan Borràs, i càrrecs electes comarcals han asssitit avui a l’acte d’inauguració oficial.

L’aigua al Maresme

El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

És per això que el Consell Comarcal està implementant un servei integral que contempla totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs la redacció d’un Pla director que contemplarà, entre d’altres, la regeneració de l’aqüífer de la Tordera i l’extensió de la regeneració a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.

Abastament en alta

El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Els municipis del Maresme centre i sud reben l’aigua del Ter-Llobregat.

Sanejament en alta

La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Abastament i sanejament en baixa

El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població.

25 municipis del Maresme tindran topall en el preu del lloguer d’habitatges

La Generalitat ha anunciat que al llarg del mes de febrer entrarà en vigor la limitació dels preus del lloguer en els 140 municipis catalans declarats com a zona de mercat residencial tensionat. 25 d’aquestes localitats són del Maresme. Només queden fora Òrrius, Dosrius, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta i Tordera.

La limitació dels preus implicarà que la quantia del lloguer dels nous contractes, un cop aplicat l’IPC, no podrà superar la del darrer contracte vigent i que el preu dels pisos que entrin de nou al mercat de lloguer, quan siguin propietat d’un gran tenidor (persona física o jurídica que tingui en propietat almenys cinc immobles), l’establirà l’índex de referència del lloc on estigui ubicat.

El Consell Comarcal celebra aquesta mesura i confia que serveixi per facilitar l’accés a l’habitatge en els municipis altament tensionats on els preus de lloguer han pujat per sobre del poder adquisitiu de la ciutadania.

Les darreres dades de l’Incasòl (Institut Català del Sòl) relatives al primer trimestre de 2023 situen el Maresme com la quarta comarca catalana amb lloguers més elevats (darrera el Barcelonès, el Garraf i el Baix Llobregat). El preu de lloguer mitjà al Maresme a principis d’e 2023 era de 815 euros. Una pujada de 74,98€ respecte a 2022 en què el preu mitjà del lloguer al Maresme se situava en els 740€/mes.

A l’esfera local, 10 dels 20 municipis catalans on el preu mitjà de lloguer supera els 1.000 euros mensuals són maresmencs. Es tracta de:

  • Sant Vicenç de Montalt – 1.559,02 euros
  • Cabrils -1.521,73 euros
  • Cabrera de Mar – 1.347,50 euros
  • Santa Susanna – 1.303,33 euros
  • Alella -1.200,95 euros
  • Caldes d’Estrac – 1.175 euros
  • Premià de Dalt – 1.145,19 euros
  • Tiana – 1.088,87 euros
  • Vilassar de Mar – 1.038,48 euros
  • Montgat – 1.005,96 euros

A més, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils encapçalen la llista de municipis catalans amb un lloguer més elevat.

El Maresme continua guanyant població i ja suma 467.914 habitants

Tots els municipis, a excepció de Vilassar de Mar, continuen guanyant població i el Maresme, segons les darreres dades oficials corresponents a la revisió dels padrons municipals a 1 de gener de 2023, ja té 467.914 habitants. Durant el darrer any, la comarca ha experimentat un creixement demogràfic de l’1,23% sumant 5.701 persones.

Les dades, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, mostren que Santa Susanna i Dosrius són els municipis amb major creixement demogràfic en percentatges que en el cas de Santa Susanna s’enfilen al 3,52% i a Dosrius arriben al 3,50%. En canvi, Vilassar de Mar recula un 0,06%.

Mataró, amb prop de 130.000 habitants, continua sent el municipi més poblat si bé el seu pes respecte al total de la comarca descendeix al 27,76%. Per la seva banda, Premià de Mar (28.767) es manté en segon lloc encara que seguida molt de prop per Pineda de Mar (28.751). El Masnou (24.181) és el quart municipi maresmenc en població i Vilassar de Mar (21.055) el cinquè.

Dues localitats: Calella (19.862) i Malgrat de Mar (19.213) queden a les portes de formar part del bloc de municipis maresmencs que superen els 20.000 habitants.


La consellera de Territori, Ester Capella, informa les alcaldies del Maresme de la inversió de 384 milions per millorar la mobilitat a la comarca

La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha presentat a les alcaldies del Maresme la inversió de 384 milions d’euros que el Govern destinarà a la millora de les infraestructures del Maresme, en el marc de les encomanes de gestió acordades amb l’Estat. La consellera ha explicat que el conveni que concreta els detalls per l’execució de les obres està redactat, consensuat i en procés de formalització per part d’ambdues administracions.

Les actuacions en infraestructures de la mobilitat al Maresme recollides al protocol tenen el seu antecedent en un acord signat entre el Govern i l’Estat l’any 2009 per al traspàs a la Generalitat de l’N-II entre Montgat i Tordera i per portar a terme obres de millora del corredor. L’Estat va transferir a la Generalitat només 90 dels 400 MEUR previstos a l’acord i l’actual protocol recull aquell deute pendent que ara, actualitzat a l’IPC, es xifra en 384 MEUR.

Els eixos d’actuació que es duran a terme són:

• Millora de connectivitat i accessibilitat de la C-32 i entorn, amb l’execució de nous enllaços i la millora de les connexions amb l’N-II i la resta de la xarxa viària local i municipal.

• Pacificació de l’N-II i creació d’un carril per a bicicletes i vianants.

• Actuacions al corredor viari per millorar la permeabilitat transversal, la integració territorial i les infraestructures de transport públic.

• Descarbonització i digitalització del corredor, afavorint l’eficiència energètica i la reducció dels impactes ambientals.

• Millora de la mobilitat del corredor amb la Selva Marítima, cobrint el dèficit de connectivitat i capacitat.

• Execució d’actuacions, per part de l’ADIF, per a la millora de la línia R1 de Rodalies

El Departament de Territori ja està treballant en els projectes de la major part d’actuacions recollides al protocol, de manera consensuada amb els ajuntaments. En el marc de l’alliberament dels peatges de la C-32 nord, el Govern està desenvolupant un nou model de mobilitat a la comarca que, a més de convertir l’N-II en una via més local i integrada, millorarà la connectivitat i funcionalitat de la C-32 per a captar el trànsit de pas que utilitzava l’N-II i altres carreteres o vials urbans.

Pacificació de l’N-II i carril bici

El programa d’actuacions, amb una inversió estimada en 80 MEUR, proposa una integració urbana de l’N-II amb la incorporació d’un carril bici segregat sobre la plataforma viària existent allà on sigui tècnicament possible i l’ampliació de voreres per a facilitar la mobilitat de vianants i d’espais de serveis. Al mateix temps, es reduirà el nombre de carrils de la calçada, es disminuirà la velocitat màxima permesa, es millorarà la connectivitat local i s’aplicaran mesures per afavorir la seguretat. Es garantirà la continuïtat de la via ciclista a la comarca principalment mitjançant l’N-II o els passeigs marítims.

A més, s’aposta per una major integració i accessibilitat del transport públic. Així, es millorarà el disseny de les parades d’autobús, garantint la seva accessibilitat, incrementant-ne l’espai i implantant noves marquesines per afavorir el servei i confort a les persones usuàries. Addicionalment, en les estacions de tren, es potenciarà la intermodalitat bus-tren amb la creació d’espais que permetin regular l’intercanvi, així com la connectivitat amb les línies de bus de cada àmbit.

Aquesta intervenció integral, que abasta més de 40 quilòmetres de fins a 18 termes municipals, s’ha dividit en 6 projectes: tres garantiran una via ciclista a l’Alt Mareme que doni continuïtat per la carretera als trams del passeig marítim i tres projectes més de pacificació de l’N-II segons trams. Tots els projectes estan en redacció i es preveu aprovar-los progressivament durant el 2024, per a la posterior licitació de les obres corresponents.

Una C-32 més accessible

El Departament té en redacció de l’estudi informatiu que analitza la construcció de nous enllaços i la millora de diversos d’existents, amb la voluntat de sotmetre’l a informació pública el primer trimestre de 2024. Es preveu per aquesta intervenció en els enllaços una inversió estimada en 90 MEUR.

Els nous enllaços han de permetre treure de l’N-II, que actualment registra a l’entorn dels 30.000 vehicles al dia en els trams més transitats, fins a 10.000 vehicles diaris, segons el tram. Els nous enllaços es prioritzaran en funció del seu impacte positiu en la millora de la mobilitat i de la rendibilitat socioeconòmica prevista.

La pacificació de l’N-II i l’accessibilitat de la C-32 estan estretament lligades; la millora de la seva connectivitat amb els diversos municipis ha de contribuir a reencaminar cap a l’autopista el trànsit de pas que encara utilitza l’N-II. Per això, el Departament, en paral·lel i a mesura que va avançant i aprofundint en els projectes i estudis, està analitzant com encaixar i optimitzar l’execució de les diverses obres previstes per causar el mínim impacte possible en la mobilitat de la comarca.

Millores complementàries del conveni

En relació amb la millora de la connectivitat de l’autopista, Territori també està treballant en altres projectes com la conexió amb l’N-II i el polígon industrial Vall de Gata-Draper, la millora de l’enllaç amb la C-60 o la construcció de rotondes a vies d’accés a l’autopista (BP-5002 a Alella, C-61 a Arenys de Mar i Arenys de Munt, o BV-5033 a Sant Andreu de Llavaneres).

Finalment, cal esmentar també les obres per a completar el desmantellament de les antigues àrees de peatge de l’autopista, tant en peatges troncals com en laterals, que s’adjudicaran pròximament i començaran a principis de 2024. En els espais alliberats, el Departament hi preveu, entre d’altres usos complementaris a la xarxa viària, la instal·lació de parcs solars, en el marc del programa per assolir l’autoconsum a la xarxa viària de la Generalitat, tot aprofitant el potencial que ofereix el domini públic de les carreteres. A més, també s’inclou la implantació de plaques fotovoltaiques al túnel de la C-32 de Santa Susanna i al de Parpers de la C-60, que s’executaran durant el 2024.

El 175è aniversari del tren marca l’activitat de l’Arxiu Comarcal durant el mes d’octubre

El 28 d’octubre farà 175 anys que el tren va arribar a la península i ho va fer enllaçant Barcelona i Mataró. Davant d’aquesta important efemèride, l’Arxiu Comarcal del Maresme ha rescatat el seu fons històric i, amb la col·laboració del Consell Comarcal, diverses entitats i personalitats vinculades al món del ferrocarril, ha celebrat al llarg de 2023 activitats que han ajudat a reflexionar sobre el passat, el present i el futur del tren al Maresme.

Com no podia ser d’altra manera, les propostes a l’entorn del ferrocarril i de com aquest mitjà de transport va canviar la vida dels municipis costaners del Maresme sud centraran gairebé en exclusiva l’activitat de l’Arxiu durant el mes d’octubre i primera quinzena de novembre.

Des de l’Arxiu, però, es vol donar una visió del conjunt de la comarca. És per això que també treurà a la llum informació relativa a l’ampliació de la línia fins a Arenys de Mar (1857), Tordera (1859) i l’entroncament per enllaçar amb França (1862).

ACTIVITATS PROGRAMADES

4 d’octubre a les 18h: Conferencia “Viatge a través del temps del Museu del Ferrocarril de Catalunya” a càrrec de Pilar García, directora del Museu del Ferrocarril de Catalunya

LLOC: Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (can Palaue

20 d’octubre a les 20h: Inauguració de l’exposició: “1848 Barcelona-Mataró. El tren del Maresme

LLOC: Arxiu Comarcal del Maresme (can Palauet) i Museu de Mataró (Can Serra)

L’exposició es podrà visitar del 21 d’octubre de 2023 al 26 de maig de 2024

24 d’octubre a les 18:30h: Presentació de la monografia: El primer ferrocarril de la península. 175è aniversari de la Línia Mataró a Barcelona.1848-2023 a càrrec dels autors Manuel Cusachs, Xavier Nubiola de Castellarnau i Alexis Serrano.

LLOC: Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (can Palauet)

4 de novembre a partir de les 9h: Jornada XVI Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Les vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport

LLOC: Sala Albéniz- Ajuntament de Tiana (Av. Isaac Albéniz 8-10)

16 de novembre a les 18h: Presentació de la novel·la “El hechizo del tren” a càrrec del seu autor, l’escriptor franco-espanyol Johari Gautier Carmona, i de membres del Cercle Històric Miquel Biada

LLOC: Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (can Palauet)

El Maresme estrena mandat amb canvis en 13 de les 30 alcaldies

Els 30 consistoris maresmencs es van constituir dissabte (17 de juny) amb la presa de posessió dels 458 electes (4 més que en el mandat 2019-2023) i el nomenament dels alcaldes i alcaldesses.

Aquest mandat s’inicia al Maresme amb 21 alcaldes i 9 alcaldesses. Repeteixen en el càrrec 17 i 13 s’estrenen com a màxim representant del municipi. Són Estanis Fors (Arenys de Mar), Montse Capdevila (Argentona), Òscar Fernández (Cabrera de Mar), Albert Batlle (Caldes d’Estrac), Pere Xirau (Canet de Mar), Andreu Absil (Montgat), Xavier Masgrau (Òrrius), Àlex Neira (Sant Andreu de Llavaneres), Montserrat Garrido (Sant Pol de Mar), Javier Sandoval (Sant Vicenç de Montalt), Gemma Rosell (Teià), Elisabet Megias (Tordera) i Laura Martínez (Vilassar de Mar).

Tot i això, no tots completaran el mandat de 4 anys. Els pactes de govern a Caldes d’Estrac entre Gent d’Estrac i JxCat estableix que a mig mandat l’alcaldia que ara ocupa Albert Batlle (Gent d’Estrac) passarà a mans d‘Elisabeth Segura, cap de llista de Junts per Caldes d’Estrac.

El mateix passarà a Teià. En aquest cas, fruit del pacte entre Gent de Teià i ERC, el mandat comença al municipi amb Gemma Rosell (Gent de Teià) com a alcaldessa i el finalitzarà Èrica Busto (Compromís amb Teià-ERC).

Podeu veure el llistat complet d’alcalides CLICANT AQUÍ

Junts x Cat s’imposa amb 10 alcaldies

Tot i que el PSC va ser la llista més votada al Maresme, JxCat ha assolit un terç de les alcaldies de la comarca (10) mentre els socialistes en tenen 7 igual que ERC. Per la seva banda els Comuns mantenen l’alcaldia de Sant Iscle de Vallalta on Eduard Turón renova càrrec amb la candidatura Som-hi per Sant Iscle. La batllia dels 5 municipis restants: Argentona, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Teià i Tiana està en mans de candidatures locals independents.

Els resultats electorals han facilitat el canvi de color polític en 11 municipis: Arenys de Mar, Argentona, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Montgat, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Vilassar de Mar.

La fotografia dels pactes ha assegurat la presència de JxCat en 14 governs locals. El PSC estarà en 11 governs municipals, igual que ERC; els Comuns en 3 Ara Pacte Local (PdCAT) en 1 la CUP en 1 i el PP també en 1. Aquest repartiment pot variar els propers mesos perquè hi ha municipis on encara s’estan negociant pactes de legislatura que donin més estabilitat al govern local.

A hores d’ara, en 4 municipis hi ha hagut pacte entre JxCat i PSC (Calella, Dosrius, Montgat i Tordera); en 2 muncipis han pactat ERC i PSC (Alella i El Masnou) i en Premià de Mar s’ha signat pacte de govern entre JxCat i ERC. Aquests 2 partits també compartiran govern a Canet de Mar amb Canetencs i Som Canet. L’únic pacte que ha donat entrada al govern municipal a la CUP ha sigut a Arenys de Munt on han arribat a un acord amb ERC.

En 8 municipis no s’han necessitat cap pacte electoral perquè les urnes van donar majories absolutes. Es tracta d’Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tiana.