L’Ajuntament de Mataró i els sindicats CCOO i UGT han signat un conveni en el qual es comprometen a vetllar especialment i conjuntament pel compliment de la normativa sobre riscos laborals i salut en el treball en les empreses contractades per l´administració local.
L´acord s´emmarca en les accions del Pacte Local per a l´Ocupació i l´han rubricat, a les 12 del migdia, l´alcalde, Manuel Mas, i els representats de CCOO, Miguel Peláez García, i d´UGT Manuel Gallardo Mendez. L´acte ha tingut lloc a Can Palauet (carrer d´en Palau, 32).
El conveni estableix que els representants dels sindicats prestaran assistència i assessorament als treballadors d´aquestes empreses en matèria laboral i molt especialment en la prevenció de riscos laborals. A la vegada, l´Ajuntament es compromet a establir els mecanismes necessaris per tal que el personal que executi les obres contractades disposi de qualificació adient, treballi en les condicions de seguretat i salut exigides per la normativa vigent i s´eviti la subcontractació en cadena.
Els representants sindicals podran visitar les obres adjudicades per l´administració local i comprovar el grau de compliment de la normativa laboral, especialment en la prevenció dels riscos en el treball. Per la seva part, l´Ajuntament farà inspeccions i seguiment mitjançant el servei de prevenció propi, de manera que es complementa així la tasca de seguiment i control que es realitza des dels propis serveis promotors.
L´Ajuntament destinarà 5.000 euros anuals a cadascuna de les dues centrals sindicals que signen el conveni per fer front a les despeses derivades de les tasques que desenvoluparan els representants de les organitzacions de treballadors.
Els signants de l´acord han establert un període transitori de sis mesos per definir els procediments de treball que se seguiran entre els representants dels sindicats i els tècnics municipals responsables de l´obra o servei i també per reforçar la formació dels tècnic municipals que tenen responsabilitats en l´obra o servei. Per altra banda, per tal de fer el seguiment dels acords del conveni, que té una vigència d´un any prorrogable de mutu acord, es crea una comissió de seguiment formada per representants dels sindicats i de l´Ajuntament que es reuniran periòdicament, i un cop l´any es farà un informe que es presentarà en el marc del Pacte Local per a l´Ocupació.
Preferència per a les empreses amb baixa sinistralitat laboral
Paral·lelament a la signatura del conveni, l´Ajuntament va aprovar en el ple del mes de març la modificació del Plec de clàusules economicoadministratives particulars per a la contractació d´obres, amb l´objectiu de fer prevaler en les adjudicacions aquelles empreses que adoptin bones pràctiques en matèria de prevenció de riscos laborals. Així, tindran preferència als concursos d´adjudicació d´obres les empreses que acreditin un índex de sinistralitat inferior al de la mitjana del sector i/o sistemes de control i avaluació dels procediments de treball en l´àmbit de la prevenció
L’Ajuntament de Mataró dissenya una nova plaça a l´’nterior d’una illa urbana de l´Eixample
El regidor d´Urbanisme i Obres, Arcadi Vilert, ha presentat avui dimarts, 29 d´abril, el projecte d´urbanització de la zona verda que es troba a l´interior de l´illa delimitada pels carrers Llauder i Pizarro, la ronda President Macià i el Camí Ral.
Aquest projecte, que va ser aprovat ahir en comissió de govern, té un àmbit d´actuació de 1.910 m2 i està valorat en 194.500 euros, que aniran a càrrec de la constructora Construcciones Luque-Núñez, que està acabant un edifici d´habitatges a la zona (a tocar del Camí Ral). Està previst que una vegada les obres comencin tinguin una durada de sis mesos.
La nova zona verda
L´illa té forma rectangular, pel costat nord dóna al carrer Llauder, amb una façana de 48 m, i pel costat sud es comunica amb el Camí Ral a través d´un pas de vianants de 18 m de llarg i 10 m d´amplada, que discorre per sota d´un edifici de nova construcció. Entre aquests dos vials hi ha un desnivell d´1,5 m.
Quant al costat oest, aquest nou espai públic dóna accés als habitatges d´un dels blocs de nova construcció que hi ha. Pel que fa al costat est, la plaça està a tocar a un conjunt d´habitatges de certa antiguitat pel que es procedirà a fer un tancament d´obra per aquesta banda per donar un millor acabat al conjunt mentre no s´executi la unitat d´actuació corresponent.
Així, el perímetre de la plaça està delimitat per 3 zones pavimentades (carrer Pizarro, Camí Ral i ronda President Macià) i una altra oberta (carrer Llauder). Els accessos seran pel pas de vianants del Camí Ral i pel costat oest hi haurà un pas d´amplada mitja de 7 m pel carrer Llauder amb una part al nivell del carrer i una altra en pendent per salvar el desnivell existent entre la part nord i sud. Aquest pas té la doble funció de separar la zona verda i els habitatges i també la de connectar el carrer Llauder i el Camí Ral. Aquesta zona pavimentada i el pas de vianants seran de pedra artificial abuixardada.
A la façana del carrer Llauder s´hi construirà una nova vorera més ampla, d´uns 5 m, i s´hi col.locarà una nova fila d´arbrat, que seran 6 arbres de les pagodes (Sophora japonica pyramidalis). Al costat oposat d´aquesta façana, i donant entrada al pas de vianants que ve del Camí Ral, s´hi plantaran 3 palmeres de l´espècie Washingtonia filifera.
Al costat est hi haurà una franja pavimentada de peces de llambordí ceràmic de 3 m que fa la trobada entre el pla de sauló i les tanques de mitgeres veïnals
Interior de la plaça
Pel que fa a l´interior de l´espai, hi haurà una zona d´estada amb sauló de forma rectangular de 40 x 20 m que ocupa la part central. Aquest espai està al mateix nivell que el carrer Llauder i en contacte directe amb ell. Aquesta zona d´estada es complementa amb la col.locació de 9 arbres de l´espècie fals pebrer (Shimus molle), que definirà una zona d´ombra aproximadament de les mateixes dimensions que la zona d´estada.
En aquest espai també s´hi instal.laran diferents elements de joc infantil: un tobogan, un gronxador i jocs de molles distribuïts sota els arbres. També s´hi col.locaran 4 bancs de tipus neoromàntic amb llistons de fusta de teka i estructura de fundició d´alumini a més de 6 bancs del model barana de formigó gris clar.
El desnivell existent entre la zona de sauló i la franja pavimentada de la part sud se salvarà amb un talús vegetal on es combinaran dues espècies arbustives (Leonitis leonorum i Metrosideros excelsus). La comunicació entre els dos nivells de la plaça es completa amb una rampa i una escala. La rampa és de formigó abuixardat de color vermell i divideix en diagonal la zona de talussos. L´escala estarà a l´extrem est de la plaça com a perllongació de la zona pavimentada de llambordí ceràmic.
Aquest projecte, que va ser aprovat ahir en comissió de govern, té un àmbit d´actuació de 1.910 m2 i està valorat en 194.500 euros, que aniran a càrrec de la constructora Construcciones Luque-Núñez, que està acabant un edifici d´habitatges a la zona (a tocar del Camí Ral). Està previst que una vegada les obres comencin tinguin una durada de sis mesos.
La nova zona verda
L´illa té forma rectangular, pel costat nord dóna al carrer Llauder, amb una façana de 48 m, i pel costat sud es comunica amb el Camí Ral a través d´un pas de vianants de 18 m de llarg i 10 m d´amplada, que discorre per sota d´un edifici de nova construcció. Entre aquests dos vials hi ha un desnivell d´1,5 m.
Quant al costat oest, aquest nou espai públic dóna accés als habitatges d´un dels blocs de nova construcció que hi ha. Pel que fa al costat est, la plaça està a tocar a un conjunt d´habitatges de certa antiguitat pel que es procedirà a fer un tancament d´obra per aquesta banda per donar un millor acabat al conjunt mentre no s´executi la unitat d´actuació corresponent.
Així, el perímetre de la plaça està delimitat per 3 zones pavimentades (carrer Pizarro, Camí Ral i ronda President Macià) i una altra oberta (carrer Llauder). Els accessos seran pel pas de vianants del Camí Ral i pel costat oest hi haurà un pas d´amplada mitja de 7 m pel carrer Llauder amb una part al nivell del carrer i una altra en pendent per salvar el desnivell existent entre la part nord i sud. Aquest pas té la doble funció de separar la zona verda i els habitatges i també la de connectar el carrer Llauder i el Camí Ral. Aquesta zona pavimentada i el pas de vianants seran de pedra artificial abuixardada.
A la façana del carrer Llauder s´hi construirà una nova vorera més ampla, d´uns 5 m, i s´hi col.locarà una nova fila d´arbrat, que seran 6 arbres de les pagodes (Sophora japonica pyramidalis). Al costat oposat d´aquesta façana, i donant entrada al pas de vianants que ve del Camí Ral, s´hi plantaran 3 palmeres de l´espècie Washingtonia filifera.
Al costat est hi haurà una franja pavimentada de peces de llambordí ceràmic de 3 m que fa la trobada entre el pla de sauló i les tanques de mitgeres veïnals
Interior de la plaça
Pel que fa a l´interior de l´espai, hi haurà una zona d´estada amb sauló de forma rectangular de 40 x 20 m que ocupa la part central. Aquest espai està al mateix nivell que el carrer Llauder i en contacte directe amb ell. Aquesta zona d´estada es complementa amb la col.locació de 9 arbres de l´espècie fals pebrer (Shimus molle), que definirà una zona d´ombra aproximadament de les mateixes dimensions que la zona d´estada.
En aquest espai també s´hi instal.laran diferents elements de joc infantil: un tobogan, un gronxador i jocs de molles distribuïts sota els arbres. També s´hi col.locaran 4 bancs de tipus neoromàntic amb llistons de fusta de teka i estructura de fundició d´alumini a més de 6 bancs del model barana de formigó gris clar.
El desnivell existent entre la zona de sauló i la franja pavimentada de la part sud se salvarà amb un talús vegetal on es combinaran dues espècies arbustives (Leonitis leonorum i Metrosideros excelsus). La comunicació entre els dos nivells de la plaça es completa amb una rampa i una escala. La rampa és de formigó abuixardat de color vermell i divideix en diagonal la zona de talussos. L´escala estarà a l´extrem est de la plaça com a perllongació de la zona pavimentada de llambordí ceràmic.
El Museu de l’estampació de Premià de Mar estrena un cicle estable d’exposicions de gran format
Tres exposicions de gran format: La Vida als Castells, Visions (tèxtils) del Quixot i 1890. El primer 1 de maig i la reivindicació de la jornada de 8 hores, són les propostes del cicle estable d’exposicions al Museu de
l’Estampació de Premià de Mar des de l’11 de juny fins el 5 de gener del 2004.
La vida als castells és la primera proposta expositiva. Es podrà visitar a partir del proper 11 de juny i fins el 13 de juliol a la sala d’exposicions d’aquest museu que es troba a la Fàbrica del Gas de Premià de Mar (Joan XXIII, 2-8).
l’Estampació de Premià de Mar des de l’11 de juny fins el 5 de gener del 2004.
La vida als castells és la primera proposta expositiva. Es podrà visitar a partir del proper 11 de juny i fins el 13 de juliol a la sala d’exposicions d’aquest museu que es troba a la Fàbrica del Gas de Premià de Mar (Joan XXIII, 2-8).
La taxa d’atur al Maresme es del 15,5% després d’un lleuger augment de la desocupació durant el mes de novembre
La borsa de persones sense feina al Maresme ha augmentat el 157 durant el mes de novembre. Segons l’informe mensual elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la xifra de persones que cerquen feina a la comarca és de 35.043. Aquesta xifra situa el Maresme en una taxa d’atur del 15,50%.
L’atur al Maresme durant el mes de novembre ha tingut un comportament diferent al de la província de Barcelona i al de Catalunya, on hi ha hagut un lleuger descens en el nombre de persones desocupades. En canvi, en el Maresme les xifres d’atur s’han incrementat en un 0,45% afectant tant al col·lectiu d’homes com al de dones. Per sexes, l’atur afecta més a les dones que tenen una taxa d’atur del 17,04% que al d’homes (14,25%). La mitjana per a la comarca és del 15,50%, una taxa superior a la de la província (14,47%) i a la del conjunt de Catalunya (14,31%).
El sector de treballadors dels serveis de restauració personals, protecció i comerç juntament al de treballadors no qualificats és el que concentra més pèrdues de lloc de treball durant el mes de novembre. En canvi, el de tècnics i científics, el d’operadors d’instal·lacions i maquinària, el de treballadors i artesans qualificats i el de tècnics i profssionals de suport ha experimentat un lleuger descens d’aturats.
Pel que fa a grups d’edat, l’únic que ha tingut un comportament positiu ha estat el del col·lectiu de 25-29 anys.
Municipi a municipi
En 17 dels 30 municipis del Maresme, ha disminuit el nombre de persones aturades: Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, El Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalt, Sant Pol de Mar, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
Pineda de Mar es manté com el municipi maresmenc amb una taxa d’atur més elevada (el 20,46%). També superen la mitjana de la comarca: Mataró (19,23%), Calella (18,30%), Malgrat de Mar (17,76%), Tordera (17,20%) i Premià de Mar (16,24%).
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de novembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del CCM:
El barri Santa Anna de Premià de Dalt celebra la seva Festa Major entre el 14 i el 17 d´agost
L´edició del 2003 de la Festa Major del barri Santa Anna-Tió començarà amb la tradicional trobada d´alcaldes de Premià de Dalt, Joan Baliarda (ciu) i de Premià de Mar, Jaume Batlle (ciu) el dia 14 d´agost, a les 20h. Aquest és l´acte que cada any dóna el tret de sortida de la festa d´aquest barri que el Torrent Santa Anna divideix en dues parts, les quals pertanyen a cadascun dels dos municipis.
La Festa Major l´organitza l´Associació de Festes de Premià de Dalt, amb la col·laboració de la de Premià de Mar i el suport dels ajuntaments dels dos pobles. Entre els actes programats cal destacar la Solemne Missa i l´ofrena floral a la Mare de Déu (15 d´agost), la paella popular i les sevillanes (15 d´agost), la botifarrada popular i l´animació infantil (16 d´agost) i la tradicional festa de l´escuma i havaneres amb rom cremat inclòs (17 d´agost). Els escenaris
La regidora de Festes de l´Ajuntament de Premià de Dalt i membre de la comissió organitzadora, M. Àngels Ferràndex (ciu), explica que “la Festa Major del barri Santa Anna compta amb la col·laboració excepcional de tot un seguit de persones físiques, empreses, comerços, etc. del barri que fan possible la festa”.
El programa de la Festa Major 2003 del barri Santa Anna-Tió és el següent:
Dijous 14 d´agost
20 h Trobada d´alcaldes, al Torrent Santa Anna
23 h Ball amb el grup musical Parfills, al Torrent Santa Anna
Divendres 15 d´agost
11 h Solemne Missa i Ofrena Floral a la Mare de Déu, a l´esglésica de Santa Maria
14 h Paella popular amb el patrocini de Condis Supermercats, a la plaça Ramón i Cajal
18 h Animació infantil amb el grup Tirants, al Torrent Santa Anna
22 h Sevillanes amb Los Amigos i la col·laboració del grup Arco Iris i El Racó de l´Alegria, al Torrent Santa Anna
Dissabte 16 d´agost
18 h Animació infantil amb el grup Tantlifot, al Torrent Santa Anna
19.30 h Botifarrada popular amb el patrocini de la Carnicería Anna, al Torrent Santa Anna
23 h Ball amb el grup musical Bellamar, al Torrent Santa Anna
Diumenge 17 d´agost
11 h Pita y mójate, als carrers del barri
12.30 h Animació infantil i festa de l´escuma, a la plaça del Mil·lenari
19 h Xocolatada popular, al Torrent Santa Anna (Punt d´Informació Juvenil, La Fletxa)
21 h Havaneres i rom cremat amb el grup Els Pescadors de Garbí, al Torrent Santa Anna
Tot seguit TRACA FI DE FESTA
La Festa Major l´organitza l´Associació de Festes de Premià de Dalt, amb la col·laboració de la de Premià de Mar i el suport dels ajuntaments dels dos pobles. Entre els actes programats cal destacar la Solemne Missa i l´ofrena floral a la Mare de Déu (15 d´agost), la paella popular i les sevillanes (15 d´agost), la botifarrada popular i l´animació infantil (16 d´agost) i la tradicional festa de l´escuma i havaneres amb rom cremat inclòs (17 d´agost). Els escenaris
La regidora de Festes de l´Ajuntament de Premià de Dalt i membre de la comissió organitzadora, M. Àngels Ferràndex (ciu), explica que “la Festa Major del barri Santa Anna compta amb la col·laboració excepcional de tot un seguit de persones físiques, empreses, comerços, etc. del barri que fan possible la festa”.
El programa de la Festa Major 2003 del barri Santa Anna-Tió és el següent:
Dijous 14 d´agost
20 h Trobada d´alcaldes, al Torrent Santa Anna
23 h Ball amb el grup musical Parfills, al Torrent Santa Anna
Divendres 15 d´agost
11 h Solemne Missa i Ofrena Floral a la Mare de Déu, a l´esglésica de Santa Maria
14 h Paella popular amb el patrocini de Condis Supermercats, a la plaça Ramón i Cajal
18 h Animació infantil amb el grup Tirants, al Torrent Santa Anna
22 h Sevillanes amb Los Amigos i la col·laboració del grup Arco Iris i El Racó de l´Alegria, al Torrent Santa Anna
Dissabte 16 d´agost
18 h Animació infantil amb el grup Tantlifot, al Torrent Santa Anna
19.30 h Botifarrada popular amb el patrocini de la Carnicería Anna, al Torrent Santa Anna
23 h Ball amb el grup musical Bellamar, al Torrent Santa Anna
Diumenge 17 d´agost
11 h Pita y mójate, als carrers del barri
12.30 h Animació infantil i festa de l´escuma, a la plaça del Mil·lenari
19 h Xocolatada popular, al Torrent Santa Anna (Punt d´Informació Juvenil, La Fletxa)
21 h Havaneres i rom cremat amb el grup Els Pescadors de Garbí, al Torrent Santa Anna
Tot seguit TRACA FI DE FESTA
Viserma ja ha iniciat les obres de la nau de can Robinat de Vilassar de Dalt
Les obres de la futura nau de la brigada i de les dependències de l’empresa municipal Viserma i dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament ja han començat al sector de can Robinat. Els treballs d’edificació van a càrrec de l’empresa Excover i l’execució està prevista en dotze mesos.
El nou equipament estarà destinat a allotjar el magatzem de la brigada municipal i de l’empresa municipal de serveis, dipòsit municipal de vehicles, la seu de l’ADF i, oficines i dependències tant de la pròpia empresa municipal com dels serveis tècnics de l’Ajuntament.
la superfície a construir és de 1.700 m2 dels 5000 m2 que té la finca de propietat municipal. Per tal de fer viable aquesta operació l’Ajuntament constitueix, sobre el terreny que ha d’ocupar el nou equipament, un dret real de superfície a favor de Viserma i per un període de 50 anys, a canvi que sigui l’empresa municipal l’encarregada de fer el projecte i d’executar les obres.
Una vegada enllestit aquest nou equipament es donarà resposta a les necessitats actuals de la Brigada Municipal d’Obres i a la brigada de Viserma, de disposar d’un espai amb millors condicions que les actuals de l’antic escorxador, així com també se soluciona la falta de seu de l’ADF de Vilassar de Dalt. Pel que fa a les oficines i altres serveis complementaris, el projecte contempla dependències per allotjar els serveis tècnics municipals i les oficines administratives de Viserma, així com dutxes i vestidors per als treballadors de la Brigada Municipal i de Viserma.
El nou equipament estarà destinat a allotjar el magatzem de la brigada municipal i de l’empresa municipal de serveis, dipòsit municipal de vehicles, la seu de l’ADF i, oficines i dependències tant de la pròpia empresa municipal com dels serveis tècnics de l’Ajuntament.
la superfície a construir és de 1.700 m2 dels 5000 m2 que té la finca de propietat municipal. Per tal de fer viable aquesta operació l’Ajuntament constitueix, sobre el terreny que ha d’ocupar el nou equipament, un dret real de superfície a favor de Viserma i per un període de 50 anys, a canvi que sigui l’empresa municipal l’encarregada de fer el projecte i d’executar les obres.
Una vegada enllestit aquest nou equipament es donarà resposta a les necessitats actuals de la Brigada Municipal d’Obres i a la brigada de Viserma, de disposar d’un espai amb millors condicions que les actuals de l’antic escorxador, així com també se soluciona la falta de seu de l’ADF de Vilassar de Dalt. Pel que fa a les oficines i altres serveis complementaris, el projecte contempla dependències per allotjar els serveis tècnics municipals i les oficines administratives de Viserma, així com dutxes i vestidors per als treballadors de la Brigada Municipal i de Viserma.
Posicionament del CCM respecte a les diferents propostes d’Ordenació Territorial i Mobilitat que s’estan estudiant
L’anterior mandat, el Consell Comarcal del Maresme va impulsar el debat sobre la mobilitat, el creixement demogràfic i l’ordenació territorial de la comarca. A petició del Consell d’Alcaldes, es van crear dues comissions: una formada per tècnics i una altra integrada per polítics que van mantenir diferents reunions per intentar aconseguir propostes consensuades que marquessin les línies estratègiques a seguir, des de les diferents administracions implicades, per aconseguir un creixement ordenat de la comarca i unes infrastructures viàries capaces d’absorbir les necessitats de mobilitat de la població.La Comissió Tècnica, integrada per tècnics nomenats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, pel Consell Comarcal del Maresme i per cadascuna de les forces polítiques amb representació al CCM (CiU, PSC, ERC, PP i ICV), va elaborar un estudi que es va lliurar al CCM poc abans de les eleccions municipals (maig 2003). Paral.lelament, el mes de juliol, també van concloure l’estudi sobre les infrastructures de transport al Maresme que havia encarregat el Consell Comarcal del Maresme a Barcelona Regional. L’estudi, que arriba a unes conclusions diferents de l’anterior, també analitza la xarxa viària i el transport públic a la comarca del Maresme Les eleccions municipals i el retard amb què es va constituir el Consell Comarcal va obligar a posposar l’anàlisi polític de les conclusions a les quals arriben els dos estudis tècnics. A hores d’ara, els dos treballs s’han lliurat als portaveus dels grups comarcals i pròximament es convocarà una reunió de la Comissió Política per posar en comú els diversos posicionaments i intentar trobar el consens. A hores d’ara i mentre no es reuneixi la Comissió Política, el govern del Consell Comarcal continua assumint la filosofia del document “LA MOBILITAT AL MARESME: ALLAU DE PROPOSTES, POBRES RESULTATS” presentat l’abril de 2002 i aprovat pel Ple cliqueu aquí
, així com la Moció proposada per la Comissió de Mobilitat (PSC, CiU, PP, ERC i IC-V)del CCM per a la implantació d’un descompte del peatge de la C-32 en el tram Alella-Mataró per als usuaris de la comarca del Maresme, Cliqueu aquí
.
La brigada d’Arenys de Mar condicionarà l’aparcament de la primera platja
La Brigada de la regidoria d’Obres i Serveis de l’Ajuntament d’Arenys de Mar portarà a terme demà, divendres 16 de gener, una actuació de condicionament a l’aparcament de sorra de la primera platja. Aquest espai, que és molt utilitzat per la proximitat amb la Riera, presenta molts sots i hi ha zones força impracticables que dificulten la circulació per l’interior de l’estacionament. De fet, l’actuació s’executarà en dues fases: demà es condicionarà el sector dret de l’aparcament, des de l’entrada al pàrquing fins a la Riera, i la setmana que ve es treballarà a l’altra meitat del pàrquing.
La brigada ja ha col·locat tanques i cartells per informar els conductors que demà quedarà prohibit estacionar en aquest sector i adverteix que els vehicles que hi hagi a la banda dreta de l’aparcament hauran de ser retirats per la grua per poder efectuar els treballs de condicionament. Aquests dies ja estan arribant camions carregats de sorra: la feina consistirà en abocar-hi la sorra i aplanar-la amb les màquines excavadores.
La brigada ja ha col·locat tanques i cartells per informar els conductors que demà quedarà prohibit estacionar en aquest sector i adverteix que els vehicles que hi hagi a la banda dreta de l’aparcament hauran de ser retirats per la grua per poder efectuar els treballs de condicionament. Aquests dies ja estan arribant camions carregats de sorra: la feina consistirà en abocar-hi la sorra i aplanar-la amb les màquines excavadores.
La possibilitat de poder disposar d´un institut d´ensenyament secundari al municipi de Dosrius va agafant cos
Durant l´any 2003 des de l´Ajuntament es van començar a fer els passos pertinents per sol·licitar aquest equipament d´ensenyament per donar servei als joves d´entre 12 i 18 anys, ja que actualment s´han de desplaçar a l´institut d´Argentona.
Totes aquestes feines per intentar aconseguir l´institut han donat fruit, ja que el passat dimecres 3 de març, en una reunió que va tenir lloc al Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, entre l´alcalde del municipi de Dosrius, Sr. Josep Jo, el regidor d´Ensenyament, Sr. Josep M. Sagristà i el Delegat Territorial, Sr. Jordi Roca, per parlar de diversos temes relacionats amb el món de l´ensenyament, un dels punts tractats va ser la construcció d´un institut en el nostre municipi i, de paraula, el Sr. Jordi Roca es va comprometre a iniciar tots els processos, per tal que aquest equipament sigui una realitat en un període d´uns 4 – 5 anys.
En aquests moments l´Ajuntament de Dosrius ha ofert els terrenys que estan ubicats a la zona esportiva de can Batlle, concretament les pistes de tennis, per tal que si és procedent i el departament d´Ensenyament ho sol·licita, es pugui fer el traspàs de titularitat. A partir d´aquí, caldrà iniciar el procediment d´encàrrec de projecte i entre la part administrativa, la redacció del mateix i les corresponents exposicions públiques, ens en podríem anar cap als voltants de l´any 2006, per preparar el concurs públic per a l´adjudicació de l´obra.
Per tant, comptant molt a l´engròs, si no hi ha cap entrebanc, al 2008 podria entrar en funcionament l´institut d´ensenyament.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Totes aquestes feines per intentar aconseguir l´institut han donat fruit, ja que el passat dimecres 3 de març, en una reunió que va tenir lloc al Departament d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a Barcelona, entre l´alcalde del municipi de Dosrius, Sr. Josep Jo, el regidor d´Ensenyament, Sr. Josep M. Sagristà i el Delegat Territorial, Sr. Jordi Roca, per parlar de diversos temes relacionats amb el món de l´ensenyament, un dels punts tractats va ser la construcció d´un institut en el nostre municipi i, de paraula, el Sr. Jordi Roca es va comprometre a iniciar tots els processos, per tal que aquest equipament sigui una realitat en un període d´uns 4 – 5 anys.
En aquests moments l´Ajuntament de Dosrius ha ofert els terrenys que estan ubicats a la zona esportiva de can Batlle, concretament les pistes de tennis, per tal que si és procedent i el departament d´Ensenyament ho sol·licita, es pugui fer el traspàs de titularitat. A partir d´aquí, caldrà iniciar el procediment d´encàrrec de projecte i entre la part administrativa, la redacció del mateix i les corresponents exposicions públiques, ens en podríem anar cap als voltants de l´any 2006, per preparar el concurs públic per a l´adjudicació de l´obra.
Per tant, comptant molt a l´engròs, si no hi ha cap entrebanc, al 2008 podria entrar en funcionament l´institut d´ensenyament.
Josep Jo i Munné
Alcalde
El 68% de les empreses de la comarca analitzades per l´Observatori de la Competitivitat Empresarial preveuen expandir-se, però fora de la comarca, en els propers 5 anys
Les empreses maresmenques consideren que la qualitat dels seus productes les situa en una posició competitiva entre bona i molt bona respecte als seus competidors. Tot i això, valoren que el seu posicionament competitiu és mitjà si es té en compta els costos de fabricació. Pel que fa a un futur proper, el 68% preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers 5 anys, mentre que un 46% veu factible fer-ho dins de la pròpia comarca. Aquestes són algunes de les dades recollides al primer informe de l´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Consell Comarcal del Maresme.L´Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme és un servei que ha posat en funcionament el Consell Comarcal del Maresme per conèixer en tot moment quina és la salut econòmica de les empreses del territori. L´Observatori vol ser un instrument informatiu per a les pròpies empreses i una guia per a les administracions a l´hora d´establir les seves polítiques i validar les actuacions. La recollida i anàlisi de les dades les realitzen experts de l´Escola Universitària del Maresme (EUM). Es realitzaran dos informes a l´any de caràcter semestral i un informe anual que permetran veure l´evolució competitiva del teixit empresarial maresmenc. El primer informe, que recull dades relatives al primer semestre de 2005, agafa una mostra d´una trentena d´empreses representatives del dinamisme econòmic de la comarca i de diferents sectors (30% indústria química, 23% indústria tèxtil, 8% construcció, 12% noves tecnologies, 16% altres indústries, 8% turisme i 4% altres serveis). Més del 42% d´aquestes empreses són de capital comarcal al 100%. El primer tret important a remarcar és la forta internacionalització de les empreses. Aproximadament, el 70% venen els seus productes o serveis en el mercat internacional. La resta limiten el seu àmbit d´actuació a Europa, Espanya o Catalunya, però mai exclusivament a la comarca. El 50% de les empreses ven els seus productes/serveis a més de 7 països. El 68% de les empreses de la mostra de l´Observatori preveu expandir el seu negoci fora de la comarca en els propers cinc anys. A la mateixa pregunta, el 46% contesta que veu probable la seva expansió a la mateixa comarca. Respecte a la valoració del nivell de satisfacció de l´emplaçament, les empreses consideren especialment satisfactori de la seva ubicació al Maresme l´accés a proveïdors, a les comunicacions i a la formació contínua. En canvi, valoren negativament el preu del sòl i la pirateria del mercat. Pel que fa al creixement econòmic, més d´un 50% valora el seu negoci en expansió, indicant (el 63%) que les seves vendes en els darrers sis mesos han augmentat per sobre del 15%. Pel que fa a les estratègies empresarials utilitzades per les empreses de la mostra són: la diferenciació del producte i/o servei (utilitzada per més d´un 35%), l´aposta per la qualitat del producte i/o servei (30% de les empreses). Altres estratègies amb una consideració acceptable són: la minimització dels costos i la diferència tecnològica.
L’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme. Número 1. 1r. semestre 2005