L’Ajuntament d’Argentona posa més contenidors per millorar la recollida selectiva
Aquests contenidors s´usaran per a reforçar algunes àrees d´aportació de selectiva i per crear-ne de noves als carrers i barris de nova creació o als que hi ha mancança del servei.
Amb això esperem poder millorar els serveis de recollida selectiva de la brossa al municipi , per tant, els serveis a les persones del municipi.
Atentament
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació.
la Diputació de Barcelona redactarà el projecte d’un nou cementiri a Canyamars
En aquesta reunió també es va parlar dels treballs que es realitzen des de la Diputació per tirar endavant la urbanització de can Canyamars, de qüestions derivades dels plans de prevenció d´incendis, de la redacció del projecte executiu de l´enllumenat del campanar de Dosrius, així com d´altres col·laboracions que es van posar sobre la taula, per tal d´anar-ne parlant en el transcurs d´aquest mandat i així anar tirant endavant les necessitats que el municipi de Dosrius pugui tenir.
Josep Jo i Munné
Alcalde
El Museu de Mataró exhibirà 40 aranyes gegants vives
“Taràntules en acció…” és una exposició de l’obra social de Caja Madrid i està realitzada per l’empresa Microfauna exposiciones, el comissari de la mostra és Pedro Velasco.
Les aranyes, que s’exhibeixen en terraris que reprodueixen el seu hàbitat natural, són de les espècies més espectaculars que existeixen i procedeixen de totes les zones tropicals del planeta, algunes d’elles fins i tot són verinoses. Tots els exemplars de la mostra són nascuts en captivitat. Algunes de les aranyes exhibides tenen 20 cm de diàmetre i es poden alimentar de cries d’ocell, petits rèptils i rosegadors.
A més dels terraris amb els animals, l’exposició es complementarà amb imatges de vídeo que expliquen els hàbits i costum de les taràntules, la seva morfologia, la manera com s’alimenten, com construeixen els nius i fan les terenyines, la reproducció i la perillositat dels seus verins i mossegades.
El Museu de Mataró (El Carreró, 17-19) està obert de dimarts a divendres de 18 a 21 h i els dissabtes, diumenges i festius d’11 a 14 h i de 18 a 21 h.
Es faran visites escolars i de grups de dimarts a divendres de 9 a 14 h.
La sinistralitat laboral a la comarca del Maresme va augmentar un 9,3% l’any 2006

L’any 2006 es van registrar a la comarca del Maresme 524 accidents laborals més que l’any anterior. Concretament, es van comptabilitzar 6.147 davant dels 5.623 de l’any 2005. El 99,1% dels accidents van provocar ferides de pronòstic lleu als treballadors i treballadores afectades, el 0,8% van ser greus i el 0,1% mortals. En comparació amb les xifres de 2005, els accidents lleus van experimentar un increment del 9,9%, mentre que els greus van disminuir un 30,1% i els mortals es van reduir d’un 40%. Seguint la tendència d’anys anteriors, la major part dels accidents va tenir lloc en activitats del sector serveis (40,6%). El 30,2% es va produir a la construcció, el 27,1% a la indústria i el 2,1% a l’agricultura. Fent la comparació amb el 2005, s’observa que la construcció ha registrat el major augment de la sinistralitat amb un increment relatiu del 20,9%. També hi ha hagut un increment en els serveis (7,8%) i en la indústria (1,5%). En canvi, l’agricultura ha experimentat una reducció del 3,1%.
El secretari de Mitjans de Comunicació informa sobre el procés d´encesa de la TDT al Maresme
Roda de premsa sobre l´encesa de la TDT al Maresme
El secretari de Mitjans de Comunicació, Carles Mundó, i el director del Programa d’Impuls de la Transició a la TDT, Daniel Condeminas, oferiran una roda de premsa el proper dimecres, 17 de desembre, per informar sobre el procés d´encesa de la Televisió Digital Terrestre (TDT) a la comarca del Maresme i explicar els principals elements que ha de tenir en compte la ciutadania per afrontar amb èxit l’apagada analògica.
Data: 2008-12-17
Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)
Ho organitza: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat
El DPTOP i el Consell Comarcal signen un document de bases per a la millora de la mobilitat al Maresme
El document de bases per a la millora de la mobilitat a la comarca signat inclou un conjunt de mesures que giren al voltant de les millores en les infraestructures i serveis de transport públic, la reforma de la xarxa viària i l´aplicació d´una nova política de peatges com a element regulador de la mobilitat. El document respon a un pacte consensuat, tant a nivell local com a nivell nacional, que inclou actuacions que ja es duran a terme aquest any, així com previsions a més llarg termini, necessàries per a respondre a les necessitats de mobilitat actuals i de futur a la comarca. El Maresme té una població d´uns 420.000 habitants i està integrada per 30 municipis. La seva morfologia, que la divideix en dues parts, el vessant oriental de la Serralada Litoral i la plana davant el litoral, ha marcat el seu desenvolupament urbanístic i econòmic i el seu sistema d´infraestructures. En els últims anys, els canvis en la mobilitat de la ciutadania han comportat un increment dels desplaçaments i una major complexitat en la gestió de la mobilitat. El document de bases pretén donar resposta a aquest repte amb polítiques globals que, afavorint el transport públic, també abastin les necessitats de desplaçaments en vehicle privat. En aquest sentit, aquest document s´emmarca en els recents traspassos a la Generalitat per part de l´Estat de la gestió de Rodalies i de l´N-II al seu pas pel Maresme, dues peces clau en la mobilitat i configuració d´aquesta comarca. XARXA VIÀRIA Actualment, la mobilitat viària al Maresme es canalitza bàsicament per l´autopista C-32 i l´N-II, que recullen tant el trànsit de llarg recorregut com el trànsit local i comarcal, amb una mitjana que supera, respectivament, els 100.000 i els 40.000 vehicles diaris en alguns punts. Aquesta situació requereix la formació d´un nou sistema viari que permeti una especialització funcional de la xarxa de carreteres de la comarca i en millori el nivell de servei i la seguretat. El document que avui s’ha signat té com atecedent el passat 29 de desembre de 2009, quan el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el ministre de Foment, José Blanco, van signar a Madrid el conveni de col·laboració per al traspàs de l´N-II al seu pas pel Maresme i la construcció d´una vialitat alternativa per a la millora de la mobilitat en aquesta comarca. Així, el document establia que l´Estat cediria a la Generalitat un tram de 50 quilòmetres de l´N-II, entre Montgat i Tordera, i aportaria 400 milions d´euros per al desenvolupament d´aquesta via, dels quals ja ha fet una primera aportació de 97,4 MEUR. Així, el document presentat inclou com a principals actuacions a la xarxa viària del Maresme la construcció de la nova Ronda del Maresme, que absorbeixi gran part del trànsit de curt i mitjà recorregut que ara circula per l´N-II i la transformació d´aquesta última en una via més urbana i integrada, que reculli exclusivament el trànsit més local. En paral·lel, es proposa el reforçament de l´autopista C-32, amb actuacions de millora del nivell de servei i accessibilitat. Pel que fa a la Ronda del Maresme, es preveu que enguany ja comencin les obres de la Ronda de Mataró i està en redacció l´estudi del tram corresponent al Baix Maresme. Així mateix, aquest any s´iniciaran les obres de la variant d´Arenys de Mar. Nova Ronda del Maresme: Aquesta nova ronda s´estructura com un dels principals elements del sistema viari que servirà d´alternativa a l´N-II. En aquesta infraestructura, ara s´impulsen dos trams: {.D}Ronda de Mataró: Durant aquest any es licitaran i s´iniciaran les obres de millora de l´accessibilitat de la C-32 a Mataró (Ronda de Mataró), que comportaran una inversió de 110 MEUR. Els treballs consistiran en la formació de calçades laterals de la C-32 a la variant de Mataró. L´actuació es licitarà en dues fases, la primera durant aquesta primavera, per un valor de 77 MEUR.
–Ronda del Baix Maresme (Montgat-Mataró): El DPTOP té en redacció l´estudi informatiu que analitza diferents alternatives per a la construcció d´una ronda al Baix Maresme, el traçat de la qual es consensuarà amb les administracions locals. La nova ronda permetrà absorbir una gran part del trànsit comarcal que ara circula per l´N-II, connectar directament amb les carreteres locals, tot obrint nous accessos al territori, i facilitar l´accessibilitat a l´autopista C-32. La ronda es configurarà com una carretera de quatre carrils, dos per sentit, amb enllaços a nivell, que aprofitarà el corredor de la C-32. {.D}
–Altres millores viàries {.d}Variant d´Arenys de Mar: Aquesta actuació consisteix en la construcció d´un vial, d´un quilòmetre de longitud, que connectarà l´N-II i la C-32, passant per la zona del polígon de Vall de Gata-Draper, a Arenys de Mar. A més de millorar la connexió entre l´N-II i la C-32, aquesta via farà les funcions de variant, ja que permetrà evitar el pas per l´interior del nucli per la travessera de la B-511. Les obres, que es licitaran durant la primavera, començaran aquest any i comptaran amb una inversió prevista de 4,6 MEUR.
–Xarxa local: Paral·lelament a la nova Ronda del Maresme, s´estudiaran també les actuacions necessàries per tal de millorar el nivell de servei de la xarxa local i la seva accessibilitat, per exemple, en poblacions com Cabrils, Teià, Premià de Mar, Premià de Dalt o Llavaneres.
–Transformació de l´actual N-II en via urbana: Els treballs per a la millora de la xarxa viària al Maresme es complementaran amb la transformació de l´actual N-II, traspassada recentment a la Generalitat, en una via urbana, integrada, que permeti compatiblitzar l´ús de la via per part de vianants i vehicles. Les actuacions per a dur a terme aquesta transformació, que s´acordaran conjuntament amb els municipis, es compatibilitzaran amb la resta d´intervencions, tant viàries com de transport públic, que contribuiran a alliberar l´N-II de l´actual trànsit.
–Millores a la C-32: En el marc d´aquest model viari, el document manté l´actual C-32 com a principal via per a respondre als elevats fluxos de vehicles de mitja i llarga distància. En aquest sentit, el document planteja que s´estudiïn les adaptacions necessàries per a modernitzar la infraestructura, millorar-ne la qualitat, nivell de servei i accessibilitat, alhora que proposa un nou model del sistema de peatge.{.d} {N}NOVA POLÍTICA DE PEATGES{N} En aquest sentit, el document presentat avui proposa la reformulació del sistema de peatge a la C-32 amb l´objectiu de transformar-lo en un element regulador de la mobilitat. Així, aquest any es començarà a aplicar un nou model tarifari, com a programa pilot de la nova política de peatges en què està treballant el Grup d´Autopistes, amb bonificacions als peatges troncal i lateral de Vilassar de Dalt per als desplaçaments de mobilitat obligada amb origen o destinació a la comarca, els vehicles menys contaminants i els d´alta ocupació. Aquest programa s´iniciarà durant el segon semestre d´aquest any, amb bonificacions, acumulatives, de fins al 65% en els dies feiners per als vehicles lleugers: 20% per als vehicles ecològics, 20% per als vehicles amb ocupació alta i 25% per als usuaris que facin més de 16 viatges al mes. La quantia dels descomptes s´anirà incrementant en funció del desenvolupament i execució de les obres de la Ronda del Baix Maresme, fins arribar en alguns casos al 100%. Finalment, el document també preveu altres bonificacions específiques per als moviments intracomarcals i per a l´Alt Maresme. {N}TRANSPORT PÚBLIC{N} El document signat entre la Conselleria i el Consell Comarcal del Maresme posa especial èmfasi en la potenciació del transport públic, amb actuacions com la millora de la capacitat de la línia R1, la construcció de noves infraestructures ferroviàries, la formació de plataformes reservades per al transport públic per carretera i la implantació de nous serveis de transport públic col·lectiu. En aquest sentit, pren com a base plans aprovats o en tramitació per part del DPTOP com el Pla d´Infraestructures del Transport Terrestre, Pla Director d´Infraestructures, el Pla de Transports de Viatgers o el Pla Territorial Metropolità. Així mateix, aquest document s´emmarca en el Pacte Nacional per les Infraestructures. Xarxa ferroviària La principal estructura ferroviària al Maresme correspon a la línia R1 de Rodalies de Catalunya, Molins de Rei – Maçanet de la Selva, que compta al seu pas per la comarca amb 18 estacions. Actualment, aquesta línia registra 50.000 viatgers diaris en el conjunt del Maresme i presenta una marcada saturació, especialment en hores punta a l´accés a l´àrea de Barcelona. El document signat avui recull, pel que fa a la millora a la xarxa ferroviària, un seguit d´actuacions, en el marc del Pla de Rodalies, entre les quals ja estan en marxa aquelles adreçades a incrementar la capacitat de l´R1. D´altra banda, cal remarcar la futura
Orbital Ferroviària i el desplaçament de la via del tren cap a l´interior, en fase de tramitació urbanística. {.d}Millora de la capacitat a la línia R1 de Rodalies. Actualment, ja estan en marxa per part d´Adif actuacions de millora a les 18 estacions de l´R1 al Maresme. Així, d´una banda, es duran a terme obres per a remodelar estacions i millorar l´accessibilitat a les instal·lacions i als trens a les persones amb la mobilitat reduïda. També hi ha previst a les estacions d´Ocata, Mataró, Sant Adrià de Besòs, Cabrera de Mar-Vilassar, Premià de Mar i Tordera, el perllongament d´andanes per a la implantació de nous trens de més capacitat. D´altra banda, s´estudiaran actuacions com la construcció d´apartadors, entre Mataró i Barcelona, per tal d´implementar trens semidirectes i escurçar el temps de trajecte.
–
Orbital Ferroviària (tram Mataró-Granollers). El tram Granollers – Mataró de la futura
Orbital Ferroviària tindrà una longitud de 37 quilòmetres, tot de nova construcció i la major part en túnel. Inclourà cinc estacions al Maresme: 1 a Argentona i 4 a Mataró, i una variant ferroviària a Mataró que connectarà amb l´R1. La nova línia dotarà la comarca de noves connexions, sense passar per Barcelona, millorarà els desplaçaments interns al Maresme en transport públic i reforçarà també l´R1. El DPTOP aprovarà definitivament en els pròxims dies el pla director urbanístic d´aquesta línia, que s´inclourà com a prioritària en la revisió del PDI i en el Pla de Rodalies.
–Desplaçament de la via de rodalies per l´interior del Baix Maresme: Es preveu que aquesta primavera s´aprovi definitivament el Pla Territorial Metropolità, que per primer cop dibuixa una proposta concreta de traçat i d´ubicació d´estacions. Aquest pla territorial és el primer pas per a fer realitat aquesta reivindicació històrica, una actuació que permetrà transformar la mobilitat a la comarca i integrar a nivell urbà la línia de la costa.
–Altres actuacions: El document de bases recull que s´estudiaran altres actuacions com els desdoblaments en la línia Arenys de Mar – Blanes, la millora de les connexions ferroviàries amb les comarques gironines, les variants ferroviàries a Badalona i Mataró; i la construcció d´un abaixador a Premià de Mar.{.d}
–Xarxa d´autobusos El document planteja per a la xarxa d´autobusos un conjunt d´actuacions encaminades principalment a ampliar les connexions per mitjà de noves línies, reduir temps de trajectes i millorar la qualitat dels serveis. {.d}Millores en les connexions amb Barcelona i Girona. Es preveuen connexions directes amb Barcelona als municipis del Baix Maresme que no disposen d´estació de tren. Així mateix, s´elaborarà un pla de millora de les connexions amb Barcelona i Girona des de l´Alt Maresme.
–Serveis exprés entre Alella – Teià – Masnou i Barcelona; serveis directes entre aquestes dues poblacions amb una freqüència mínima de 2 expedicions en hora punta i sentit.
–Serveis de vertebració entre Tordera i Blanes, amb una freqüència mínima d´un autobús cada hora per sentit.
–Construcció d´un carril bus a la C-31, entre Montgat i Barcelona. El DPTOP està redactant el projecte constructiu d´un carril bus d´entrada a Barcelona a la C-31, des de Montgat. Aquesta actuació té com a objectiu reduir el temps de trajecte i millorar la competitivitat del transport públic en aquest corredor.{.d}
1.066 nous aturats al Maresme durant el mes de setembre
La taxa d’atur comarcal és del 16,10%
El Maresme no ha estat aliè a la tendència general del mes de setembre. La xifra de persones sense treball ha crescut en 1.066 i ha estat repartida entre tots els grups d’edat i ha afectat a tots els sectors econòmics, si bé han estat els serveis els que han acumulat un increment absolut més elevat. La taxa d’atur al Maresme és del 16,10% i hi ha dos municipis on se supera el 20%: Mataró i Pineda de Mar
Les dades ja s’esperaven, però no per això són menys preocupants. El Report d’Atur que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme constata que setembre ha estat un mes negatiu per a l’ocupació. A tota la comarca s’han registrat 1.066 nous aturats el que dóna una xifra total de persones que cerquen feina de 36.798.
Aquest creixement de l’atur ha afectat més a homes (+731) que a dones (+335) i s’ha repartit per tots els grups d’edat; si bé el col·lectiu d’entre 30 i 44 anys és el que registra un augment absolut més alt (+334). Analitzant les ocupacions, el col·lectiu on es concentra el 43,15% de l’augment és el de treballadores de restauració, personals i venedors.
La desocupació també ha afectat a tots els sectors econòmics, encara que en percentatges diferents. El que ha registrat més pèrdua de llocs de treball ha estat el sector serveis (875), seguit del col.lectiu SOA (sense ocupació anterior), la indústria, l’agricultura i la construcció.
Les dades per municipis
Segons es recull al Report d’atur, 7 municipis del Maresme són els únics on la xifra d’aturats ha disminuit lleugerament: Alella, Arenys de Munt, Cabrils, Montgat, Sant Cebrià de Vallalta, Teià i Vilassar de Mar.
A la resta, tret de Sant Iscle de Vallalta, Òrrius i Premià de Dalt que no han registrat cap variació respecte al mes d’agost, han tingut un creixement que oscil·la entre el 0,21% del Masnou i l’11,89% de Calella.
Mataró amb el 20,56% de taxa d’atur i Pineda de Mar amb el 20,21% són els municipis que tenen un percentatge de desocupació més elevat. També es mantenen per sobre de la mitjana comarcal: Tordera (18,71%), Premià de Mar (17,54%), Calella (16,64%) i Palafolls (16,19%).
Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’atur del mes de setembre:
Els alcaldes del Maresme expressen la necessitat de sumar esforços i mancomunar serveis
Organitzat conjuntament per elpuntavui.cat i alcaldes.eu, s’ha celebrat un esmorzar col·loqui sobre “El Maresme, visions d’una comarca estratègica”. A la taula presidencial, el president del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Miquel Àngel Martínez i Camarasa; l’alcalde de Mataró, David Bote; l’alcalde de Premià de Mar i president de l’ACM, Miquel Buch; l’alcalde de Pineda de Mar i president de la FMC, Xavier Amor; i l’ex-alcalde de Mataró i ex-ministre d’Indústria Joan Majó. Entre el públic, una nodrida representació d’alcaldes i alcaldesses de la comarca, d’entitats i associacions maresmenques. Més de dues hores de reflexió i de posada en comú de propostes per crear dinàmiques de treball que contribueixin a enfortir el territori.
La gran “idea-força” que va planar al llarg de la tertúlia va ser la de la necessitat d’abandonar les visions exclusivament locals, que sovint són molt reduccionistes, i establir dinàmiques de treball col·laboratiu que permetin establir estratègies comuns i actuacions coordinades entre les diferents administracions del Maresme. En paraules de l’alcalde de Mataró “canviar de xip”; “atuar-se a pensar i plantejant reptes conjunts de territori”, va dir Miquel Buch; “trobar estratègies comuns” va corroborar Xavier Amor. “Acabar amb el tòpic de què El Maresme no existeix”, va reblar Miquel Àngel Martínez.
El president del Consell Comarcal va insistir en la necessitat de creure’ns el territori. Som la quarta comarca de Catalunya en pes demogràfic i anem guanyant població perquè estem identificats com una comarca amb “qualitat de vida”, un territori amb una ubicació estratègica privilegiada, entre la gran Barcelona i Girona, amb un clima excel·lent que atrau anualment milions de visitants (l’any passat el nostre parc hoteler va registrar gairebé 1.350.000 pernoctacions). Ara bé, també som un territori fortament castigat per la situació econòmica general i una prova d’això és la nostra taxa d’atur que es troba per sobre de les mitjanes provincials i catalana.
Davant d’això, va dir Miquel Àngel Martínez i Camarasa, cal una reflexió conjunta perquè, contràriament al que es pot pensar, la diversitat de la nostra comarca pot ser un gran actiu a potenciar i ara tenim a sobre de la taula una eina que ens permet treballar plegats i compartir projectes que beneficiaran al conjunt de maresmencs i maresmenques. Es tracta del recentment aprovat Pla Estratègic de Promoció Econòmica que fa una acurada anàlisi de la situació actual del territori, valora les seves debilitats i les seves fortalesses i proposa tot un seguit d’estratègies i línies d’actuació que impliquen tant les polítiques municipals com els actors econòmics.
L’economia va estar ben present al llarg de tot l’acte, però també les polítiques socials i tot allò que contribueix a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Interrompuda la circulació de trens entre Badalona i l’estació del Clot del 5 al 8 de desembre
ADIF executarà, entre el 5 i el 8 de desembre, la darrera fase de les obres de trasllat de les vies de la línia Barcelona-Mataró-Maçanet a l’interior de l’estructura de la futura estació de La Sagrera. Això comportarà, tal i com ja s’havia anunciat, la interrupció del trànsit ferroviari entre les estacions de Badalo a i El Clot.
Segons ha anunciat ADIF, la previsió és que al llarg del dimarts, 8 de desembre, els trens comencin a circular pel nou traçat.
Pla Alternatiu de transport
R1 (l’Hospitalet de Llobregat – Malgrat/Maçanet-Massanes por Mataró)
Els dies 5, 6, 7 i al llarg del 8 de desembre, els trens del Maresme començaran i acabaran el seu recorregut a l’estació de Badalona
- Entre Badalona i Malgrat de Mar: es mantindrà el servei habitual de tren
- Entre Badalona i Clot Aragó: Les persones usuàries hauran d’agafar el Metro i la línia B7 fins a Sant Adrià de Besòs. Des d’aquí disposaran dels serveis de TRAM
- Malgrat – Blanes: servei alternatiu per carretera
Per mantenir una informació actualitzada sobre les modificacions del servei es poden consultar les webs: www.rodaliesdecatalunya.cat, www.renfe.com i www.adif.es
El telèfon d’informació és el 900 41 00 41
Les informacions també es poden seguir a través de les Apps Rodalies de Catalunya i Adif en tu móvil; i a les xarxes socials: @rodalies, @renfe i @infoadif.
La Fundació Crea Dance promou la inclusió social al Maresme a partir de la dansa
Infància, persones amb capacitats diferents, adolèscència i gent gran són els 4 eixos sobre els quals pivota el programa social que s’ha marcat la Fundació Crea Dance Maresme per millorar el benestar personal a partir del moviment del cos. L’entitat, presentada dijous, va més enllà i vol fer del Maresme un referent internacional de les arts escèniques.
Aquesta fundació neix gràcies a la visió de la coreògrafa mataronina Maria Rovira. És una entitat pionera a Catalunya de caràcter publico-privat, amb seu al Maresme, que sorgeix com una eina de transformació social a través de les arts escèniques, especialment la dansa, que vol ajudar en la vertebració del territori i contribuir a la millora de la vida de les persones des d’una postura compromesa amb la comunitat.
El Consell Comarcal del Maresme forma part del patronat de la Fundació a través del Vicepresident 1er Joaquim Arnó i del Conseller de delegat de Serveis a les Persones Marc Bosch. També en formen part les clíniques Fertilab amb la seva fundadora, Marta Antich, com a presidenta.
Joaquim Arnó explica els objectius de la Fundació
La Fundació Crea Dance busca generar una estructura que doni suport a les arts escèniques i a
l’educació i que dinamitzi i humanitzi el panorama social a partir d’una companyia de dansa
de gran qualitat com a motor del projecte, una entitat que s’inspira en models
d’organitzacions culturals i companyies de dansa d’arreu del món que Maria Rovira ha
conegut i en les quals ha treballat al llarg de la seva trajectòria internacional com a
coreògrafa.
En aquest sentit, tal com explica el conseller Marc Bosch, el projecte encaixa amb la línia de projecció i suport cultural que s’ha marcat el Consell Comarcal del Maresme
Un programa social i transformador
El programa social de la Fundació Crea Dance parteix de la dansa com a motor vehicular amb
l’objectiu de millorar el benestar de les persones. Un ambiciós projecte que, mitjançant la
incorporació d’aliances amb les diferents entitats locals referents vol donar visibilitat a la
societat i al territori. Les quatre línies d’actuació del programa són la infància, l’adolescència,
les persones amb capacitats diferents i la gent gran.
En aquest sentit ja s’ha iniciat el primer programa. La Crea Dance està col·laborant amb la Fundació Maresme i les ballarines i ballarins de la companyia ofereixen activitats a les persones amb diferents capacitats. Ho explica la directora artística Maria Rovira
En el cas de la infància, l’objectiu és fer arribar el llenguatge de la dansa mitjançant tallers on
es treballa amb el cos, el moviment, la música i també l’espai a través d’experiències
artístiques per als petits i les seves famílies. Per al col·lectiu dels adolescents es dotarà
d’eines i valors als joves perquè puguin créixer personalment com a individus únics, facilitant
la seva integració al grup i la societat tot reforçant la seva autoestima i fomentant els
intercanvis entre generacions.
Pensant especialment en la gent gran, la Fundació Crea Dance organitzarà sessions de treball
corporal, teatral i de dansa en equipaments públics o residències amb la finalitat d’apropar
la música i la dansa al col·lectiu sènior que té dificultats a l’hora de desplaçar-se i que tinguin
un espai propi en el seu dia a dia per a connectar amb el grup i amb la creativitat. També a
través de tallers per les persones cuidadores; des de com carregar pesos correctament,
aprendre a reduir l’estrès, com cuidar-se emocional i mentalment a un mateix, etc.
Crea Dance Company
La Crea Dance Company és una companyia resident a Mataró amb la coreògrafa Maria
Rovira com a Directora Artística. La darrera producció ha estat Odissea, un viatge trepidant a
través de les imatges amb una creació visual on el treball físic i a la vegada poètic ens porten
la idea d’absència, de supervivència i de la petjada palpable del sentiment, que tot just s’ha
representat al Teatre Monumental de Mataró després de l’èxit del Mercat de les Flors, qui
n’és coproductor juntament amb Los Teatros del Canal.
El Rèquiem de Mozart és una obra que parla de la vida, de la mort i de la injustícia dels
jutges. Una obra espiritual que ens connecta amb la nostra ànima que es va estrenar el 2019
en coproducció amb la Factoria Cultural de Terrassa i en col·laboració amb l’Orquestra
Simfònica del Vallès i que va guanyar el Premi Butaca 2020 al “Millor espectacle de Dansa” i
el “Premio del Público del Teatro de las Rojas de Toledo” el 2021.
Carmina Burana és un producció basada en poemes medievals que van estar amagats durant
segles per la seva contraposició als valors religiosos de l’època, uns versos que parlen del
plaer de la vida terrenal. Evangelium és una obra de dansa-teatre creada per a quatre
intèrprets masculins que es va estrenar el 2010 i que s’ha actualitzat i reprès el 2021, que
reflexiona sobre la naturalesa humana i els seus sentiments atàvics.



