Des del 17 de gener i fins l’1 de febrer, Premià de Mar homenatjarà el dibuixant de còmic Jaume Perich (1941-1995), que va estar molt vinculat a la vila. L’Associació d’Artistes Plàstics de Premià de Mar, amb la col·laboració de l’Ajuntament, ha estat la impulsora de la iniciativa, que consistirà en l’exposició “El Perich”, cedida pel Col·legi de Periodistes de Catalunya; una taula rodona sobre el tema “Premià, el Perich i el seu Gat”; i una exposició dels treballs dels finalistes del concurs juvenil d’acudits gràfics convocat entre els alumnes dels instituts Serra de Marina i Cristòfol Ferrer de Premià de Mar. Les exposicions es faran a la sala Premiart (C/Sant Antoni, 3).
La taula rodona, que es farà el mateix dia de la inauguració de l’exposició, el 17 de gener, a les 7 de la tarda al Sindicat Agrícola (Camí Ral, 29), comptarà amb les intervencions de l’esposa de Jaume Perich, Anna Berini; el ninotaire FER;, el guionista Joan Tharrats; i el periodista i presentador Josep M.Bachs.
Arenys de Munt i Arenys de Mar demanen formar una zona d’interès artesanal
Arenys de Munt i Arenys de Mar han sol·licitat al Centre Català d’Artesania de la Generalitat de Catalunya formar una zona d’interès artesanal. La petició la van formular la regidora de Cultura d’Arenys de Munt, Núria Fontbona, l’alcalde d’Arenys de Mar, Miquel Rubirola, i el regidor de Cultura d’Arenys de Mar, Estanis Garcia, en la reunió que van mantenir fa uns dies amb la directora del Centre Català d’Artesania, Montse Galí, i el responsable de l’Àrea de Comunicació i Difusió, Enric Ballbé.
Es tracta d’un distintiu que defineix i promou un producte artesanal que, en el cas dels dos Arenys, es tracta de la punta de ret fi, molt característica de les dues poblacions. La resposta va ser molt positiva i la previsió és que la proposta s’aprovi el pròxim 7 d’abril, durant la reunió de la Comissió d’Artesania de la Generalitat.
És un distintiu que serviria per promoure les microempreses artesanals de les dues poblacions i que també tindria efectes positius en el comerç local, que podria destacar el fet de pertànyer a la zona d’interès artesanal, segons destaca l’alcalde, Miquel Rubrirola. Tant a Arenys de Mar com a Arenys de Munt la tradició de les puntes al coixí i, concretament, d’aquesta tècnica tant peculiar com és el ret fi, continuen molt arrelades socialment. Una bona prova són les associacions de puntaires de les dues viles, així com el Museu Marès de la Punta, ubicat al carrer de l’Església d’Arenys de Mar, que disposa d’una important col·lecció que certifica la llarga tradició artesanal arenyenca.
El Centre Català d’Artesania fa promoció d’aquestes zones d’interès artesanal a través del seu web, que rep una mitjana de 15.000 visites al mes; del butlletí de la institució, amb una tirada de 8.000 exemplars, així com a través de les exposicions, que també es podrien veure al Calisay.
Es tracta d’un distintiu que defineix i promou un producte artesanal que, en el cas dels dos Arenys, es tracta de la punta de ret fi, molt característica de les dues poblacions. La resposta va ser molt positiva i la previsió és que la proposta s’aprovi el pròxim 7 d’abril, durant la reunió de la Comissió d’Artesania de la Generalitat.
És un distintiu que serviria per promoure les microempreses artesanals de les dues poblacions i que també tindria efectes positius en el comerç local, que podria destacar el fet de pertànyer a la zona d’interès artesanal, segons destaca l’alcalde, Miquel Rubrirola. Tant a Arenys de Mar com a Arenys de Munt la tradició de les puntes al coixí i, concretament, d’aquesta tècnica tant peculiar com és el ret fi, continuen molt arrelades socialment. Una bona prova són les associacions de puntaires de les dues viles, així com el Museu Marès de la Punta, ubicat al carrer de l’Església d’Arenys de Mar, que disposa d’una important col·lecció que certifica la llarga tradició artesanal arenyenca.
El Centre Català d’Artesania fa promoció d’aquestes zones d’interès artesanal a través del seu web, que rep una mitjana de 15.000 visites al mes; del butlletí de la institució, amb una tirada de 8.000 exemplars, així com a través de les exposicions, que també es podrien veure al Calisay.
Més de 1.300 treballadors i treballadores van patir accidents laborals a la comarca durant el tercer trimestre de 2005
En el decurs del tercer trimestre de l’any, 1.326 treballadors i treballadores van agafar la baixa laboral al Maresme com a conseqüència de les ferides patides per un accident al lloc de treball. Les dades, recollides pel Consell Comarcal, a través de l’Observatori del Mercat Laboral, indiquen un descens de la sinistrabilitat laboral del 8,4% respecte al mateix període de l’any 2004.Tot i aquesta disminució en el nombre total d’ assalariats/des que van patir accidents laborals durant el tercer trimestre de 2005, les xifres continuen sent elevades i s’ha de lamentar la mort d’un treballador del sector econòmic de la construcció. Les baixes laborals com a conseqüència d’un accident laboral van afectar a 1.326 persones, de les quals 19 van patir ferides de pronòstic greu i 1306 van patir ferides diagnosticades com a lleus. Podeu accedir a les estadístiques per sector i sexe,
Clicant aquí
Alcaldies del Maresme
Mandat 2019 – 2023
| MUNICIPI | ALCALDE / ALCALDESSA | PARTIT |
| Alella | Marc Almendro Campillo | ERC |
| Arenys de Mar | Annabel Moreno i Nogué | ERC |
| Arenys de Munt | Josep Sánchez Camps | ERC |
| Argentona | Eudald Calvo i Català | UNITAT |
| Cabrera de Mar | Jordi Mir i Boix | JUNTSxCAT |
| Cabrils | Maite Viñals Clemente | ERC |
| Caldes d’Estrac | Rosa Pou Baró | ERC |
| Calella | Montserrat Candini Puig | JUNTSxCAT |
| Canet de Mar | Blanca Arbell Brugarola | ERC |
| Dosrius | Sílvia Garrido Galera | PSC |
| El Masnou | Jaume Oliveras Maristany | ERC |
| Malgrat de Mar | Joan Mercader Carbó | PSC |
| Mataró | David Bote Paz | PSC |
| Montgat | Rosa Funtané Vilà | ERC |
| Òrrius | Jordi Rull i Claus | ERC |
| Palafolls | Francesc Alemany Martínez | ERC |
| Pineda de Mar | Xavier Amor Martín | PSC |
| Premià de Dalt | Josep Triadó Bergés | JUNTSxCAT |
| Premià de Mar | Miquel Àngel Méndez Gil | JUNTSxCAT |
| Sant Andreu de Llavaneres | Joan Mora i Buch | ERC |
| Sant Cebrià de Vallalta | Albert Pla Besolí | ERC |
| Sant Iscle de Vallalta | Eduard Turon i Maninat | Som-hi per Sant Iscle – EGC |
| Sant Pol de Mar | Albert Zanca Brossa | ERC |
| Sant Vicenç de Montalt | Javier Sandoval Carrillo | PSC |
| Santa Susanna | Joan Campolier Montsant | JUNTSxCAT |
| Teià | Andreu Bosch Rodoreda | ERC |
| Tiana | Marta Martorell Camps | ERC |
| Tordera | Joan Carles Garcia Cañizares | JUNTSxCAT |
| Vilassar de Dalt | Carola Llauró Sastre | ERC |
| Vilassar de Mar | Damià del Clot Trias | ERC |
L’atur augmenta al Maresme un 4,63% el mes de març
Les dades d’atur a la comarca del Maresme van continuar augmentant el mes de març. Les xifres recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme indiquen que al mes de març hi havia registrats 31.202 aturats a la comarca (1.308 més que el febrer). Pineda de Mar és el municipi amb una taxa d’atur més elevada, mentre Cabrils és el que té una taxa d’atur més baixa.La taxa d’atur al Maresme es va situar el mes de març en el 13.80%, mantenint-se per sobre de la de Catalunya (el 12,23%) i de la mitjana de la província de Barcelona (el 12,34%). Les dades a nivell local indiquen que els municipis que superen la mitjana de la comarca són: Pineda de Mar (18,39%), Tordera (17,20%), Mataró (17,01%), Palafolls (16,07%), Malgrat de Mar (16,34%), Calella (14,49%) i Canet de Mar (14,20%). En canvi, hi ha 12 municipis on la taxa de desocupació no arriba al 10% són: Cabrils (7,10%), Alella (7,28%), Teià (8,05%), Tiana (8,22%), Sant Vicenç de Montalt (8,33%), Sant Pol de Mar (8,37%), Cabrera de Mar (8,46%), Vilassar de Dalt (9,01%) Sant Andreu de Llavaneres (9,06%), Caldes d’Estrac (9,53%), Vilassar de Mar (9,72%) i Òrrius (9,76%). També hi ha però, alguna nota positiva, a Santa Susanna i a Calella s’ha aconseguit reduir, encara que molt poc, la llista d’aturats. L’augment de l’atur ha afectat tant a homes com a dones tot i que amb percentatges diferents. En el cas dels homes, el creixement percentual ha estat més intens (el 5,24%), en canvi en el col·lectiu de dones l’increment respecte al mes de febrer ha estat del 3,99%. En la classificació de les dades del mes de març s’ha incorporat un nou sistema de classificació de les activitats econòmiques que es presenten d’acord amb la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE-2009), això suposa que no es pugui fer una comparativa amb períodes anteriors, tota vegada que la lectura podria sortir esbiaixada. Podeu ampliar informació, consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme,
Clic aquí per a pdf L’índex de sinistralitat laboral al Maresme se situa per sobre del de la província i del de Catalunya
L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal sobre la sinistralitat laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2010 reflecteix un augment en les xifres absolutes d’accidents a la feina. La dada més preocupant, però, és que l’índex d’incidència al Maresme és superior al de la província de Barcelona i al de Catalunya.
L’índex d’incidència és el paràmetre que serveix per mesurar objectivament l’evolució de la sinistralitat laboral tota vegada que relaciona el nombre absolut d’accidents a la feina per cada 100.000 afiliats al règim general de la Seguretat Social. Aquest mètode permet tenir uns valors de referència que no estan distorsionats per la situació econòmica puntual de més o menys activitat laboral.
Segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local, l’índex d’incidència es va situar en el Maresme en 1.261,54 accidents laborals amb baixa per cada 100.000 afiliats. Durant el mateix període de temps, l’índexde la província de Barcelona va ser de 1.002,2 i el de Catalunya de 1.042,72. A més, tant a la província de Barcelona com al conjunt de Catalunya va haver-hi una reducció de la sinistralitat laboral.
En xifres absolutes, durant els mesos de juliol, agost i setembre es van registrar un total de 1.068 accidents laborals. La dada positiva és que no es va haver de lamentar cap víctima mortal i només 7 sinistres van provocar als treballadors ferides de pronòstic greu.
Per sectors, els serveis són els que acumulen una xifra absoluta més elevada d’accidentats laboralment (636), seguit de la construcció (212), la indústria (197) i l’agricultura (27).
Podeu ampliar la informació, consultant l’informe de sinistralitat laboral elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
El Conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila es compromet a pactar amb el territori el model de mobilitat
El Conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila, acompanyat del seu equip, va presidir un Consell d’Alcaldes extraordinari en el qual va explicar l’estat de diferents temes del seu Departament que afecten al Maresme. A la vegada va escoltar les peticions dels alcaldes i alcaldesses. Aquesta trobada es va produir a petició del president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa.
En el decurs de la reunió van sortir diferents temes com ara el Pla d’Usos de les zones agràries, les rieres, la depuració i reutilització de l’aigua, el Pla de Barris…Però van ser les platges i la mobilitat els temes que més van centrar la trobada.
Pel que fa a platges, el Departament va explicar que hi haurà una reunió específica les properes setmanes per explica les propostes del Ministeri per intentar donar una solució definitiva a la constant pèrdua de sorra del litoral maresmenc.
En quant a mobilitat, el Conseller Vila va manifestar que el Maresme “és una comarca estratègica que requereix d’una visió estratègica” i en aquest sentit, va expressar la voluntat del seu Departament de pactar amb el territori el model de mobilitat a seguir. Conscient que aquest és un tema clau i molt sensible, va manifestar que les solucions que es trobin han de tenir una clara projecció de futur i s’han de projectar tenint en compte el conjunt del territori.
Previ al Consell d’Alcaldes, Santi Vila va ser preguntat pels mitjans de comunicació respecte al peatge de la C-32. El Conseller va explicar que el seu Departament és conscient que l’autopista està amortitzada, i que al maresme es pateix una situació injusta, ja que no disposa de cap via ràpida alternativa.
Santi Vila, va deixar constància del seu pas pel Consell Comarcal del Maresme amb la signatura en el Llibre de Visites institucional
Taller per a electes: Què hem de fer el darrer any de mandat?
L’ACM i el Fòrum Comarcal de l’ACM, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Maresme organitzem el proper 12 de juny de 9h a 12h una sessió adreçada als càrrecs electes de la comarca del Maresme.
Es tracta d’una sessió per encarar l’últim any de mandat abans de les eleccions municipals de 2019 amb l’objectiu d’aportar eines, estratègies i propostes per a tots els càrrecs electes que concorrin als comicis. La sessió tindrà tres parts diferenciades i tindrà una durada aproximada de 3 hores. Podeu ampliar la informació i inscriure-us en AQUEST ENLLAÇ
Data: 2018-06-12
Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme
Adreça: Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró
Adreça: de 9:00h a 12:00h
Ho organitza: ACN, Fòrum Comarcal i Consell Comarcal del Maresme
Finalitzen les obres de protecció de la via del tren entre Cabrera de Mar i Mataró
Adif ha anunciat la finalització de les obres de protecció del traçat ferroviari en un dels trams més negres de la R1, el que enllaça Cabrera de Mar i Mataró. La proximiat de la via al mar la deixava a l’embat de les onades en episodis de temporal posant en greu perill les persones que realitzaven el trajecte entre aquests dos municipis.
Les obres, considerades actuació prioritària pels reiterats episodis de temporal, han tingut un pressupost de més de 12 milions d’euros i han consistit en la consolidació i reparació de l’escullera, axí com la creació d’una nova franja protectora d’entre 8 i 16 metres d’amplada.
Segons afirma Adif, les actuacions fetes permeten “incrementar els paràmetres de retorn en situacions d’excedir cabals superiors als 5 litres per segon i metre“. Tanmateix, s’han establert mesures peventives addicionals que permeten fixar restriccions del trànsit ferroviari amb caràcter preventiu en base a les alertes meteorològiques.
En total d’ha actuat en 2,2 quilòmetres.
El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme
Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat
El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.
Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.
Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.
Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.
Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.
El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)
Els serveis al capdavant del PIB maresmenc
El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.
La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.
En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).
Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.
Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).
Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).
La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.
Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)