Avui, dilluns 3 de març, la comissió de govern ha aprovat inicialment el projecte bàsic del Centre d´Art Germans Arenas Clavell, que es construirà a la casa que l´artista mataroní Jordi Arenas va deixar com a llegat a la ciutat.
L´immoble està situat al carrer Argentona, 64 i va ser construït el 1895 per l´arquitecte Emili Cabanyes com a habitatge familiar. Ara, per a condicionar-lo com a equipament cultural, el Servei d´Obres de l´Ajuntament ha definit un projecte que preveu la conservació de la façana actual i dels elements nobles de la casa, però que implica la construcció d´un nou edifici, més funcional i adaptat als nous usos. Els paviments, les motllures i els elements de decoració originals que tenen interès artístic es retiraran abans de l´enderroc de l´actual finca i, un cop aconseguit el nou edifici, es tornaran a col·locar per a que els usuaris els puguin veure.
El Centre d´Art Germans Arenas Clavell forma part del Pla d´Equipaments Culturals de Mataró i la iniciativa de construir-lo rau en el compromís adquirit pel Ple de l´Ajuntament, el 7 de març del 2002, quan es va acceptar el llegat de l´artista mataroní i es va decidir que la casa es destinaria a museu i a altres activitats culturals de la ciutat.
Abans no comencin les obres, el projecte ha de superar els tràmits administratius d´exposició pública, aprovació definitiva, licitació i adjudicació de les obres, que estan valorades en 1.019.200 euros.
Descripció de les obres
El projecte d´obres s´ha definit tenint en compte el pla d´usos descrit pel Patronat Municipal de Cultura i els paràmetres urbanístics del Pla General d´Ordenació Urbanística de Mataró i el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, donat que part de la casa està catalogada.
Bàsicament, els treballs consistiran en una ampliació de la planta baixa i en la construcció de dues plantes superiors i l´habilitació d´una planta en soterrani. En total, l´equipament tindrà 705,45 m2 distribuïts de la següent manera:
PLANTA BAIXA. 173,65 m2 de superfície útil.
Hi haurà l´accés principal, el vestíbul, l´ascensor i les escales, dos lavabos, un punt d´informació, 4 sales d´exposicions d´entre 15 i 38 m2, un magatzem i l´accés al pati de darrera, que té capacitat per a unes 100 persones.
PLANTA PRIMERA 173,80 m2 de superfície útil
Gairebé tota la planta serà una gran sala d´exposicions de prop de 150 m2. També hi hauran dos lavabos i els corresponents espais per a vestíbul, l´ascensor i les escales.
PLANTA SEGONA 170,10 m2 de superfície útil.
La major part d´aquesta planta serà l´arxiu fons d´art (116 m2) i a una sala de consulta o taller (29,20 m2). La resta de l´espai l´ocuparan serveis (un sanitari, una petita habitació per neteja…) i el vestíbul amb les escales i l´ascensor.
PLANTA SOTERRANI. 187,90 m2 de superfície útil.
La superfície del soterrani es dividirà bàsicament en dos: un espai de 84 m2 es convertirà en una sala polivalent i un altre de 83,5m2 que es destinarà a magatzem. Des d´aquesta planta, en la qual també hi ha els corresponents vestíbul i zona d´escales i ascensor, és possible també sortir al pati exterior a través d´unes escales.
L’Ajuntament d’Argentona demana subvencions per a la inserció sòcio-laboral de dones immigrants
L´ajuntament d´Argentona ha demanat uns 15.000 € (uns 2,5 milions de pessetes) a la Fundació Un Sol Món de la Caixa de Catalunya per a la inserció socio-laboral de dones i immigrants de procedència exterior a la Unió Europea.
Esperem que se´ns doni aquesta subvenció que va dirigida a col·lectius importants de la borsa de treball del municipi per poder donar uns millors serveis i, al mateix temps, sense utilitzar els recursos propis municipals.
Ben cordialment
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Ajuntament d´Argentona
Esperem que se´ns doni aquesta subvenció que va dirigida a col·lectius importants de la borsa de treball del municipi per poder donar uns millors serveis i, al mateix temps, sense utilitzar els recursos propis municipals.
Ben cordialment
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Ajuntament d´Argentona
El Casal de Joventut de la plaça Espanya de Mataró acollirà durant aquest febrer un Taller de Cooperació pel Desenvolupament
El pròxim divendres, 14 de febrer, comença el “Taller Cooperació pel Desenvolupament”, organitzat per l’Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP) i que ha estat subvencionat per l’Ajuntament de Mataró, a través de la regidoria d’Igualtat i Solidaritat, en la convocatòria de projectes de cooperació en l’apartat de sensibilització social de l’any 2002.
Aquest taller és un curs pràctic d´introducció a la cooperació internacional, on es plantejaran els conceptes teòrics sobre desenvolupament i s´analitzaran les diferents tasques dels projectes de cooperació. Els continguts es treballaran directament amb la formulació d´un projecte, des que es rep la informació de la contrapart, es detecta la seva validesa i viabilitat i es plasma en paper.
El curs es farà els dies 14, 15, 21 i 22 de febrer de 19 a 21 h els divendres i els dissabtes l´horari serà de 10 a 14 h en el Casal de Joventut de la plaça Espanya.
El preu serà de 30 euros i els socis hauran d´abonar 10 euros, tot i que es contempla la possibilitat d´oferir matrícules gratuïtes als que ho precisin.
Les inscripcions es poden fer al telèfon 93 268 14 96, al fax 93 310 57 28 o enviant un correu electrònic a acppbarcelona@acpp.com.
Està previst que l´últim dia es faci una taula rodona on es parlarà de les experiències personals de gent que ha participat en els cursos de cooperació sobre el terreny que cada any organitza Assemblea de Cooperació per la Pau.
Exposició
Al llarg del curs, al Casal de Joves s´hi podrà veure una exposició de fotografies dels cursos de cooperació que van fer 8 joves amb l´ACPP al Marroc, Tunísia, Hondures, República Dominicana i Senegal.
L´objectiu de la mostra és donar a conèixer el treball que l´ONG està fent en aquests països.
Aquest taller és un curs pràctic d´introducció a la cooperació internacional, on es plantejaran els conceptes teòrics sobre desenvolupament i s´analitzaran les diferents tasques dels projectes de cooperació. Els continguts es treballaran directament amb la formulació d´un projecte, des que es rep la informació de la contrapart, es detecta la seva validesa i viabilitat i es plasma en paper.
El curs es farà els dies 14, 15, 21 i 22 de febrer de 19 a 21 h els divendres i els dissabtes l´horari serà de 10 a 14 h en el Casal de Joventut de la plaça Espanya.
El preu serà de 30 euros i els socis hauran d´abonar 10 euros, tot i que es contempla la possibilitat d´oferir matrícules gratuïtes als que ho precisin.
Les inscripcions es poden fer al telèfon 93 268 14 96, al fax 93 310 57 28 o enviant un correu electrònic a acppbarcelona@acpp.com.
Està previst que l´últim dia es faci una taula rodona on es parlarà de les experiències personals de gent que ha participat en els cursos de cooperació sobre el terreny que cada any organitza Assemblea de Cooperació per la Pau.
Exposició
Al llarg del curs, al Casal de Joves s´hi podrà veure una exposició de fotografies dels cursos de cooperació que van fer 8 joves amb l´ACPP al Marroc, Tunísia, Hondures, República Dominicana i Senegal.
L´objectiu de la mostra és donar a conèixer el treball que l´ONG està fent en aquests països.
El jutge dóna la raó a l’Ajuntament de Premià de Mar en el cobrament d’una fiança de Movilma sobre l’aparcament de la Sardana
L’Ajuntament de Premià de Mar podrà executar una garantia de 77.738,25EUR que va dipositar com a aval la companyia d’assegurances Compañía Española de Seguros y Reaseguros de Crédito y Caución, a l’empresa Movilma, per les obres de l’aparcament de la Sardana. La sentència va ser emesa el 12 de febrer pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
El març de 1995 l’Ajuntament de Premià de Mar va adjudicar les obres de construcció de l’aparcament de la Sardana, urbanització de la plaça i gestió de la concessió a l’empresa Movilma, però l’empresa va fer suspensió de pagaments el novembre d’aquell mateix any, moment en què
també va aturar les obres deixant un gran forat al terreny, situat al centre de la vila.
Movilma havia dipositat, un cop adjudicades les obres, una fiança del 4% del valor total de les obres, és a dir 77.738,25EUR (12.934.555 ptes) d’un total d’1.610.712,43EUR (268 milions de ptes). Amb la suspensió de les obres l’Ajuntament va decidir resoldre el contracte i demanar, mitjançant Acord de Ple amb data 16 de setembre de 1998, la fiança, de la qual s’havia de fer càrrec la companyia d’assegurances. Aquesta companyia però, va presentar una demanda contra aquest acord.
La sentència emesa pel jutge considera que no hi ha fonament per la demanda i que, per tant, la companyia ha d’ingressar a la tresoreria municipal els 77.738, 43EUR que indicava la fiança de la garantia, aquesta quantitat però ja va ser pressupostada pel propi ajuntament per la qual cosa, la sentència confirma que no s’haurà de retornar aquesta quantitat.
El jutge també indica que contra aquesta sentència no es pot interposarcap recurs més.
De la mateixa forma una sentència del 26 d’abril de 2001 del TSJC declarava la inadmissible d’un recurs presentat per Movilma on demanava que l’Ajuntament pagués la valoració de l’obra feta fins a la fallida de l’empresa i que suposava prop de 541.000EUR (90 milions de ptes). Contra
aquesta sentència la representació de Movilma ha presentat recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Aquestes sentències han significat un important estalvi per l’Ajuntament que, finalment, va haver d’assumir la construcció de l’aparcament al gener de 1998.
Servei de Premsa: 93 741 74 28 / 74 12 659 59 24 53 cruzcj@premiademar.org
El març de 1995 l’Ajuntament de Premià de Mar va adjudicar les obres de construcció de l’aparcament de la Sardana, urbanització de la plaça i gestió de la concessió a l’empresa Movilma, però l’empresa va fer suspensió de pagaments el novembre d’aquell mateix any, moment en què
també va aturar les obres deixant un gran forat al terreny, situat al centre de la vila.
Movilma havia dipositat, un cop adjudicades les obres, una fiança del 4% del valor total de les obres, és a dir 77.738,25EUR (12.934.555 ptes) d’un total d’1.610.712,43EUR (268 milions de ptes). Amb la suspensió de les obres l’Ajuntament va decidir resoldre el contracte i demanar, mitjançant Acord de Ple amb data 16 de setembre de 1998, la fiança, de la qual s’havia de fer càrrec la companyia d’assegurances. Aquesta companyia però, va presentar una demanda contra aquest acord.
La sentència emesa pel jutge considera que no hi ha fonament per la demanda i que, per tant, la companyia ha d’ingressar a la tresoreria municipal els 77.738, 43EUR que indicava la fiança de la garantia, aquesta quantitat però ja va ser pressupostada pel propi ajuntament per la qual cosa, la sentència confirma que no s’haurà de retornar aquesta quantitat.
El jutge també indica que contra aquesta sentència no es pot interposarcap recurs més.
De la mateixa forma una sentència del 26 d’abril de 2001 del TSJC declarava la inadmissible d’un recurs presentat per Movilma on demanava que l’Ajuntament pagués la valoració de l’obra feta fins a la fallida de l’empresa i que suposava prop de 541.000EUR (90 milions de ptes). Contra
aquesta sentència la representació de Movilma ha presentat recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Aquestes sentències han significat un important estalvi per l’Ajuntament que, finalment, va haver d’assumir la construcció de l’aparcament al gener de 1998.
Servei de Premsa: 93 741 74 28 / 74 12 659 59 24 53 cruzcj@premiademar.org
El Torrent Fontsana de Premià de Mar es torna a obrir al trànsit
Ja es pot circular pel Torrent Fontsana de Premià de Mar. La
Brigada Municipal va realitzar les obres d’urgència per a reparar el paviment malmès d’aquest vial de circulació. Hores d’ara l’ajuntament espera que l’Agència Catalana de l’Aigua iniciï les obres de consolidació del paviment d’aquest torrent, tal i com ha indicat als serveis tècnics
municipals. El Torrent Fontsana ocupa territori tant de Premià de Mar com de Premià de Dalt.
Servei de Premsa: 93 741 74 28 / 74 12 659 59 24 53 cruzcj@premiademar.org
Brigada Municipal va realitzar les obres d’urgència per a reparar el paviment malmès d’aquest vial de circulació. Hores d’ara l’ajuntament espera que l’Agència Catalana de l’Aigua iniciï les obres de consolidació del paviment d’aquest torrent, tal i com ha indicat als serveis tècnics
municipals. El Torrent Fontsana ocupa territori tant de Premià de Mar com de Premià de Dalt.
Servei de Premsa: 93 741 74 28 / 74 12 659 59 24 53 cruzcj@premiademar.org
Suport per al Servei d’Informació Juvenil i pel Pla Director de Joventut d’Argentona
L´ajuntament d´Argentona rep noves subvencions per a la política de joventut al municipi. En total uns 6.200 €, més de 1 milió de pessetes.
Més concretament, s´han rebut un total de 2.000 EUROS (unes 330.000 pessetes), de la secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya per tal de desenvolupar el Pla Director de Joventut del municipi, i més de 4.200 € (unes 700.000 pessetes) de la Diputació de Barcelona per donar suport al Servei d´Informació Juvenil i també al Pla Director de Joventut a la Vila.
Ben cordialment
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Ajuntament d´Argentona
Més concretament, s´han rebut un total de 2.000 EUROS (unes 330.000 pessetes), de la secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya per tal de desenvolupar el Pla Director de Joventut del municipi, i més de 4.200 € (unes 700.000 pessetes) de la Diputació de Barcelona per donar suport al Servei d´Informació Juvenil i també al Pla Director de Joventut a la Vila.
Ben cordialment
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Ajuntament d´Argentona
La Fundació “la Caixa” i l´Ajuntament d´Arenys de Munt presenten una exposició que explica els orígens de l´home i dels seus assentaments a Catalunya
Humans! Els primers pobladors de Catalunya
Qui van ser els primers habitants del nostre territori? D´on venien? Quins indrets van habitar i a on? Quines eren les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho obtenien? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta la Fundació “la Caixa” mitjançant l´exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya. La mostra també explica com va arribar a Europa l´Homo antecessor, i com s´hi van desenvolupar l´Homo heidelbergensis i l´Homo neanderthalensis, tres espècies d´homínids que van viure a Catalunya durant el Pleistocè. D´altra banda, l´exposició vol donar a conèixer la feina de l´arqueòleg i les eines que utilitza en el seu treball. Tot a través d´una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d´humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l´entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya es podrà veure, de l´11 de juny al 20 de juliol de 2003 a la Sala Municipal d´Arenys de Munt (Rambla Francesc Macià, 59).
El primer àmbit de l´exposició tracta de l’evolució humana pròpiament, en què s’introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L’objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.
El segon àmbit està dedicat a la forma de l’habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de’n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s´hi han trobat i s’hi situa una figura humana, pertanyent a l’espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s’hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s’està netejant les dents amb un escuradents, tal com s´ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d’objectes punxants: segurament escuradents. A partir d’aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l´exposició perquè es ténen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d’altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s’escenifica.
El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l´assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d’un rinoceront. Se situa una escena de l’inici de l’escorxament d’aquest animal en què col·laboren dos personatges. S’hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n’han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d’antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d’uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l’espai.
El quart àmbit aprofita la informació de l’Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l’Abric Romaní en què es localitzà el motlle d’un trespeus i s’escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S´introdueix així el tema de la conservació de l’aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d’un tronc, també localitzat a l’Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s´aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s’ofereix la possibilitat d’asseure’s al costat d´aquest nen neandertal i observar amb ell l’escena.
El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l’arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S´ha volgut defugir l’explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S´hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d’una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d’Àfrica. L’escenografia se centra en la producció d’instruments i en les tècniques per a fabricar-los.
El darrer àmbit introdueix les tècniques de l’arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l’Associació Arqueològica de Girona. S´hi refà, com escenografia, una petita àrea de l’excavació del Puig de’n Roca, com a peça clau de la investigació de l’Associació.
Els jaciments dels quals hi ha informació dins l´exposició són:
* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)
* Mas de’n Galí (Medinyà, Gironès)
* Terra Amata (Niça)
* Puig de’n Roca (Girona)
* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)
* Can Rubau (Girona)
* Campdorà (Girona)
* Abric Romaní (Capellades, Anoia)
* l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)
Paral·lelament a l´exposició, s´ha organitzat un taller infantil per a escolars entre els 10 i els 14 anys que es portarà a terme a la carpa que alberga la mostra. Aquesta activitat educativa vol donar a conèixer als nens i nenes els resultats de les investigacions que es porten a terme a Catalunya en l´àmbit del Paleolític. En aquest taller els escolars podran desenvolupar un treball de recerca molt semblant al que normalment realitzen els arqueòlegs. A més, també podran reproduir algunes de les activitats que realitzaven els hominids, com per exemple fer foc.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya
De l´11 de juny al 20 de juliol de 2003
Sala Municipal
Rambla Francesc Macià, 59
08358 Arenys de Munt
Inauguració: Dimarts 10 de juny a les 19.30 hores
Horari: de dilluns a divendres d´11 a 13 h i de 18 a 21 h. Dissabtes de 18 a 21 h. Diumenges i festius de 12 a 14 h i de 18 a 21 h.
Visites escolars: prèvia cita al telèfon: 93 793 79 80
ENTRADA GRATUÏTA
Per a més informació podeu adreçar-vos a:
Inés Martínez Ribas. Departament de Premsa de la Fundació “la Caixa”
Tel. 93 – 404 60 73 Fax 93 – 404 61 16/60 80
Qui van ser els primers habitants del nostre territori? D´on venien? Quins indrets van habitar i a on? Quines eren les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho obtenien? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta la Fundació “la Caixa” mitjançant l´exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya. La mostra també explica com va arribar a Europa l´Homo antecessor, i com s´hi van desenvolupar l´Homo heidelbergensis i l´Homo neanderthalensis, tres espècies d´homínids que van viure a Catalunya durant el Pleistocè. D´altra banda, l´exposició vol donar a conèixer la feina de l´arqueòleg i les eines que utilitza en el seu treball. Tot a través d´una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d´humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l´entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya es podrà veure, de l´11 de juny al 20 de juliol de 2003 a la Sala Municipal d´Arenys de Munt (Rambla Francesc Macià, 59).
El primer àmbit de l´exposició tracta de l’evolució humana pròpiament, en què s’introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L’objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.
El segon àmbit està dedicat a la forma de l’habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de’n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s´hi han trobat i s’hi situa una figura humana, pertanyent a l’espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s’hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s’està netejant les dents amb un escuradents, tal com s´ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d’objectes punxants: segurament escuradents. A partir d’aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l´exposició perquè es ténen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d’altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s’escenifica.
El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l´assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d’un rinoceront. Se situa una escena de l’inici de l’escorxament d’aquest animal en què col·laboren dos personatges. S’hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n’han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d’antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d’uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l’espai.
El quart àmbit aprofita la informació de l’Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l’Abric Romaní en què es localitzà el motlle d’un trespeus i s’escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S´introdueix així el tema de la conservació de l’aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d’un tronc, també localitzat a l’Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s´aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s’ofereix la possibilitat d’asseure’s al costat d´aquest nen neandertal i observar amb ell l’escena.
El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l’arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S´ha volgut defugir l’explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S´hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d’una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d’Àfrica. L’escenografia se centra en la producció d’instruments i en les tècniques per a fabricar-los.
El darrer àmbit introdueix les tècniques de l’arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l’Associació Arqueològica de Girona. S´hi refà, com escenografia, una petita àrea de l’excavació del Puig de’n Roca, com a peça clau de la investigació de l’Associació.
Els jaciments dels quals hi ha informació dins l´exposició són:
* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)
* Mas de’n Galí (Medinyà, Gironès)
* Terra Amata (Niça)
* Puig de’n Roca (Girona)
* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)
* Can Rubau (Girona)
* Campdorà (Girona)
* Abric Romaní (Capellades, Anoia)
* l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)
Paral·lelament a l´exposició, s´ha organitzat un taller infantil per a escolars entre els 10 i els 14 anys que es portarà a terme a la carpa que alberga la mostra. Aquesta activitat educativa vol donar a conèixer als nens i nenes els resultats de les investigacions que es porten a terme a Catalunya en l´àmbit del Paleolític. En aquest taller els escolars podran desenvolupar un treball de recerca molt semblant al que normalment realitzen els arqueòlegs. A més, també podran reproduir algunes de les activitats que realitzaven els hominids, com per exemple fer foc.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya
De l´11 de juny al 20 de juliol de 2003
Sala Municipal
Rambla Francesc Macià, 59
08358 Arenys de Munt
Inauguració: Dimarts 10 de juny a les 19.30 hores
Horari: de dilluns a divendres d´11 a 13 h i de 18 a 21 h. Dissabtes de 18 a 21 h. Diumenges i festius de 12 a 14 h i de 18 a 21 h.
Visites escolars: prèvia cita al telèfon: 93 793 79 80
ENTRADA GRATUÏTA
Per a més informació podeu adreçar-vos a:
Inés Martínez Ribas. Departament de Premsa de la Fundació “la Caixa”
Tel. 93 – 404 60 73 Fax 93 – 404 61 16/60 80
El Ple de l’Ajuntament d’Argentona accepta les noves subvencions per al Poliesportiu i per a l’escola Bressol Municipal
El Ple de juliol de l´ajuntament es va celebrar el passat divendres, i va estar marcat per l´acceptació de noves subvencions pel Polisportiu i L´Escola Bressol Municipal i per l´aprovació de canvis en l´organigrama municipal.
Es varen acceptar les subvencions pel Polisportiu, procedent del Consell Català de l´Esport, per 435.133 € (més de 72,5 milions de pessetes), així com per a l´escola Bressol Municipal, procedent de la Conselleria d´Ensenyament, per 28.675 € (quasi 4,8 milions de pessetes).
També és varen aprovar diferents canvis en l´organigrama funcional de l´ajuntament, tant a l´àmbit dels treballadors com al dels regidors del govern, amb l´objectiu d´anar millorant el funcionament de l´ajuntament i de donar més i millors serveis a les persones de la Vila.
Antoni Soy
Alcalde d´Argentona i Regidor de Mitjans de Comunicació.
Es varen acceptar les subvencions pel Polisportiu, procedent del Consell Català de l´Esport, per 435.133 € (més de 72,5 milions de pessetes), així com per a l´escola Bressol Municipal, procedent de la Conselleria d´Ensenyament, per 28.675 € (quasi 4,8 milions de pessetes).
També és varen aprovar diferents canvis en l´organigrama funcional de l´ajuntament, tant a l´àmbit dels treballadors com al dels regidors del govern, amb l´objectiu d´anar millorant el funcionament de l´ajuntament i de donar més i millors serveis a les persones de la Vila.
Antoni Soy
Alcalde d´Argentona i Regidor de Mitjans de Comunicació.
Ajuts per treballar per l´estalvi d´energia elèctrica a Dosrius
L´institut Català d´Energia ha comunicat a l´Ajuntament Dosrius la concessió d´una subvenció de 6.000 € pels treballs que està realitzant, amb l´objectiu d´estalviar energia elèctrica en l´enllumenat del nostre municipi.
Des de fa tres anys, s´està realitzant un gran esforç amb l´objectiu de canviar els fanals d´enllumenat públic perquè el seu consum es redueixi i per l´altra banda la qualitat d´il·luminació sigui la mateixa.
Des dels inicis d´aquest objectiu ambiciós s´ha anat demanat ajuts a les administracions superiors amb competències, i arrel d´aquesta sol-licitud l´Institut Català d´Energia ha concedit l´esmentat ajut.
Esperem que en un curt termini de temps tots els fanals del municipi tinguin un consum reduït i per altra banda puguin funcionar tots correctament.
Josep Jo i Munné
Alcalde
Des de fa tres anys, s´està realitzant un gran esforç amb l´objectiu de canviar els fanals d´enllumenat públic perquè el seu consum es redueixi i per l´altra banda la qualitat d´il·luminació sigui la mateixa.
Des dels inicis d´aquest objectiu ambiciós s´ha anat demanat ajuts a les administracions superiors amb competències, i arrel d´aquesta sol-licitud l´Institut Català d´Energia ha concedit l´esmentat ajut.
Esperem que en un curt termini de temps tots els fanals del municipi tinguin un consum reduït i per altra banda puguin funcionar tots correctament.
Josep Jo i Munné
Alcalde
El Barri del Remei de Premià de Dalt celebra la seva Festa Major entre el 10 i el 12 d´octubre
La Festa Major del Barri del Remei l´organitza l´Associació de Veïns d´aquest barri de Premià de Dalt amb el suport de l´Ajuntament. La programació inclou activitats pels més menuts, un envelat que acollirà actuacions diverses i la tradicional missa en honor a la Verge del Remei.
El programa de la Festa Major d´enguany és el següent:
Divendres 10 d´octubre
23h Ball amb l´orquestra Montecarlo
A l´envelat de la plaça del Remei
Dissabte 11 d´octubre
17h Tarda infantil, inflables
A la petanca
23h Ball amb l´orquestra Juniors
A l´envelat de la plaça del Remei
Diumenge 12 d´octubre
12h Missa en honor a la Verge del Remei
A l´envelat de la plaça del Remei
13h Cercavila amb majorettes
Pels carrers del barri
14h Gran vermut popular
A l´envelat de la plaça del Remei
17h Festival infantil amb Lluís Pinyot i les seves gresques mundials
A l´envelat de la plaça del Remei
El programa de la Festa Major d´enguany és el següent:
Divendres 10 d´octubre
23h Ball amb l´orquestra Montecarlo
A l´envelat de la plaça del Remei
Dissabte 11 d´octubre
17h Tarda infantil, inflables
A la petanca
23h Ball amb l´orquestra Juniors
A l´envelat de la plaça del Remei
Diumenge 12 d´octubre
12h Missa en honor a la Verge del Remei
A l´envelat de la plaça del Remei
13h Cercavila amb majorettes
Pels carrers del barri
14h Gran vermut popular
A l´envelat de la plaça del Remei
17h Festival infantil amb Lluís Pinyot i les seves gresques mundials
A l´envelat de la plaça del Remei