RESULTATS ELECTORALS AL MARESME | |||
| Municipals | Autonòmiques | Estatals | Europees |
| Autonòmiques 2012 | Generals 2011 | Europees 2009 | |
| Autonòmiques 2010 | Generals 2008 | Europees 2014 | |
| Autonòmiques 2006 | Generals 2004 | ||
| Autonòmiques 2003 | |||
Eleccions
la Diputació de Barcelona redactarà el projecte d’un nou cementiri a Canyamars
En una reunió de treball celebrada a la Diputació de Barcelona, entre l´alcalde de Dosrius, Sr. Josep Jo, la regidora de nucli de Canyamars, Sra. Sílvia Garrido, i el Diputat de la Diputació de Barcelona responsable de cooperació local, Sr. Jordi Labòria, es varen tractar diversos temes de possible col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l´Ajuntament de Dosrius, i el diputat Sr. Labòria es va comprometre a fer un estudi del lloc on es podria ubicar el nou cementiri de Canyamars i un cop s´hagi determinat l´indret fer el corresponent projecte executiu.
En aquesta reunió també es va parlar dels treballs que es realitzen des de la Diputació per tirar endavant la urbanització de can Canyamars, de qüestions derivades dels plans de prevenció d´incendis, de la redacció del projecte executiu de l´enllumenat del campanar de Dosrius, així com d´altres col·laboracions que es van posar sobre la taula, per tal d´anar-ne parlant en el transcurs d´aquest mandat i així anar tirant endavant les necessitats que el municipi de Dosrius pugui tenir.
Josep Jo i Munné
Alcalde
En aquesta reunió també es va parlar dels treballs que es realitzen des de la Diputació per tirar endavant la urbanització de can Canyamars, de qüestions derivades dels plans de prevenció d´incendis, de la redacció del projecte executiu de l´enllumenat del campanar de Dosrius, així com d´altres col·laboracions que es van posar sobre la taula, per tal d´anar-ne parlant en el transcurs d´aquest mandat i així anar tirant endavant les necessitats que el municipi de Dosrius pugui tenir.
Josep Jo i Munné
Alcalde
La sinistralitat laboral a la comarca del Maresme va augmentar un 9,3% l’any 2006
L’any 2006 es va tancar amb un total de 6.147 accidents amb baixa laboral a la comarca del Maresme. Aquesta xifra representa un increment de la sinistralitat laboral d’un 9,3% respecte a l’any anterior. Tot i això, la part positiva és la disminució dels accidents mortals. Els 2004 i 2005 van perdre la vida, cada any, 5 treballadors a causa d’un accident laboral. Aquesta xifra es va reduir l’any 2006 i es van registrar 3 víctimes mortals. Aquestes dades de sinistralitat laboral han estat recollides per l’Observatori de desenvolupament local del Consell Comarcal del Maresme L’any 2006 es van registrar a la comarca del Maresme 524 accidents laborals més que l’any anterior. Concretament, es van comptabilitzar 6.147 davant dels 5.623 de l’any 2005. El 99,1% dels accidents van provocar ferides de pronòstic lleu als treballadors i treballadores afectades, el 0,8% van ser greus i el 0,1% mortals. En comparació amb les xifres de 2005, els accidents lleus van experimentar un increment del 9,9%, mentre que els greus van disminuir un 30,1% i els mortals es van reduir d’un 40%. Seguint la tendència d’anys anteriors, la major part dels accidents va tenir lloc en activitats del sector serveis (40,6%). El 30,2% es va produir a la construcció, el 27,1% a la indústria i el 2,1% a l’agricultura. Fent la comparació amb el 2005, s’observa que la construcció ha registrat el major augment de la sinistralitat amb un increment relatiu del 20,9%. També hi ha hagut un increment en els serveis (7,8%) i en la indústria (1,5%). En canvi, l’agricultura ha experimentat una reducció del 3,1%.
Finalitzen les obres de protecció de la via del tren entre Cabrera de Mar i Mataró
Adif ha anunciat la finalització de les obres de protecció del traçat ferroviari en un dels trams més negres de la R1, el que enllaça Cabrera de Mar i Mataró. La proximiat de la via al mar la deixava a l’embat de les onades en episodis de temporal posant en greu perill les persones que realitzaven el trajecte entre aquests dos municipis.
Les obres, considerades actuació prioritària pels reiterats episodis de temporal, han tingut un pressupost de més de 12 milions d’euros i han consistit en la consolidació i reparació de l’escullera, axí com la creació d’una nova franja protectora d’entre 8 i 16 metres d’amplada.
Segons afirma Adif, les actuacions fetes permeten “incrementar els paràmetres de retorn en situacions d’excedir cabals superiors als 5 litres per segon i metre“. Tanmateix, s’han establert mesures peventives addicionals que permeten fixar restriccions del trànsit ferroviari amb caràcter preventiu en base a les alertes meteorològiques.
En total d’ha actuat en 2,2 quilòmetres.
El Maresme arriba als 400.000 habitants, segons els censos municipals de principis d’any
La comarca del Maresme era a punt de superar els 400.000 habitants a 1 de gener de 2005. Segons les dades recollides pel Servei d’Observatoris del Consell Comarcal del Maresme dels padrons municipals, el Maresme tenia a 1 de gener de 2005 399.927 habitants censats. Aquestes són les dades que els ajuntaments van fer arribar a l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i que encara són pendents d’aprovació per part d’aquest organisme.Fent la comparació entre les darreres dades oficials de l’INE, que corresponen a 1 de gener de 2004, i les ofertes pels ajuntaments a 1 de gener de 2005, la comarca del Maresme ha augmentat la seva població en 13.354 habitants. Només hi ha dos municipis: Arenys de Munt i Cabrils que experimenten una lleugera davallada de població. Per consultar les dades de població, municipi per municipi a 1 de gener de 2005
Cliqueu aquí
– Per consultar les dades de població publicades per l’INE a 1 de gener de 2004,
Cliqueu aquí
El Consell Comarcal es constituirà el 7 d’agost
La Generalitat ja ha fixat la nova data de constitució dels consells comarcals. El Ple en el qual prendran possessió del càrrec els 33 consellers i conselleres del nou mandat es farà el proper dijous, 7 d’agost, a les 12:OOh.
Els electes del Consell Comarcal són proposats per les formacions polítiques a partir dels resultats de les eleccions locals al conjunt de municipis de la comarca. Fins ara, s’aplicava la llei de 1987 que establia que dos terços dels consellers comarcals eren proporcionals al nombre de regidors de cada formació, mentre que el terç restant estava relacionat al total de vots. Aquest mandat, però, s’aplicarà la nova normativa aprovada el passat mes d’abril pel Parlament de Catalunya, segons la qual s’inverteixen les quotes: un terç dels consellers proporcional als regidors i dos terços proporcionals als vots obtinguts. El repartiment de forces polítiques al Consell Comarcal del Maresme serà el següent: Federació Convergència i Unió: 11 escons
-Coalició Partit dels Socialistes de Catalunya – Progrés Municipal: 10 escons
-Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal:5 escons
-Partit Popular:4 escons
-Coalició Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal: 3 escons Els membres electes proclamats per la Junta Electoral Provincial són els següents: Federació Convergència i Unió: {.d}Joan Carles Garcia Cañizares (Alcalde Tordera)
-Joan Morell Comas (Alcalde Pineda de Mar)
-Jaume Batlle Garriga (Alcalde Premià de Mar)
-Jaume Borrell Puigvert (Alcalde Sant Cebrià de Vallalta)
-Joan Campolier Montsant (Alcalde Santa Susanna)
-Joan Ramon Vilalta Carrillo (Regidor El Masnou)
-Joaquim Ferrer Tamayo (Regidor Vilassar de Mar)
-Guillem Aresté Lluch (Regidor Cabrera de Mar)
-Montserrat Candini Puig (Regidora Calella)
-Joaquim Fernández Oller (Regidor Mataró)
-Jordi Baldevey Emilio (Regidor Sant Vicenç de Montalt){.d}
–Partit dels Socialistes de Catalunya- Coalició Progrés Municipal: {.d}Manuel Mas Estela (Alcalde Mataró)
-Josep Jo Munné (Alcalde Dosrius)
-Concepció Rodríguez Cara (Regidora Tordera)
-Pere Almera Puiggròs (Alcalde Vilassar de Mar)
-Lluís Bisbal Pujol (Alcalde Sant Vicenç de Montalt)
-Enrich Folch Gallen (Regidor El Masnou)
-Pere Vega Sánchez (Regidor Sant Cebrià de Vallalta)
-Xavier Amor Martín (Regidor Pineda de Mar)
-Tomàs Esteban Úbeda (Regidor Premià de Mar)
-Joaquim Colomer Godàs (Alcalde Cabrils){.d}
–Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal: {.d}Antoni Soy Casals (Alcalde Argentona)
-Carles Rocabert Shelly (Alcalde Cabrera de Mar)
-Sebastià Pujol Puig (Regidor Premià de Dalt)
-Bernat Costas Castilla (Regidor Tordera)
-Albert Gallés Villaplana (Regidor Teià){.d}
–Partit Popular: {.d}José Manuel López González (Regidor Mataró)
-Òscar Berman Boldú (Regidor Palafolls)
– Josep Dura Garcia (Regidor Cabrera de Mar)
-Francisco Avilés Salazar (Regidor El Masnou){.d}
–Coalició Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal: {.d}Francesc Xavier Serra Vigil (Regidor El Masnou)
-Maria Carme Cantallops Rosquellas (Regidora Arenys de Munt)
-Llorenç Artigas Planas (Alcalde Vilassar de Dalt){.d}
L’Ajuntament d’Argentona demana subvencions a la Generalitat per a la contractació de personal
L´ajuntament d´Argentona demana una subvenció de més de 7.200 € (més de 1,2 milions de pessetes) al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya per a la contractació de dues persones a través del programa dels nous filons d´ocupació, cofinançat pel Departament de Treball i el Fons Social Europeu.
En concret s´han demanat subvencions per a la contractació per a sis mesos (posteriorment prorrogables) de dues persones. Una pel projecte “Empreses i sostenibilitat” per donar suport i assessorament en temes ambientals a les empreses del municipi. L´altre pel projecte “Argentona: so i imatges digitalitzades” pel que es preveu avançar en la digitalització de la cultura històrica del municipi.
Ara hem d´esperar que, com l´any passat, se´ns concedeixin aquestes subvencions que ens permetran donar més i millors serveis a tothom.
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Ajuntament d´Argentona
En concret s´han demanat subvencions per a la contractació per a sis mesos (posteriorment prorrogables) de dues persones. Una pel projecte “Empreses i sostenibilitat” per donar suport i assessorament en temes ambientals a les empreses del municipi. L´altre pel projecte “Argentona: so i imatges digitalitzades” pel que es preveu avançar en la digitalització de la cultura històrica del municipi.
Ara hem d´esperar que, com l´any passat, se´ns concedeixin aquestes subvencions que ens permetran donar més i millors serveis a tothom.
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Ajuntament d´Argentona
120 milions d’euros per pacificar la N-II i millorar l’accessibilitat a la C-32
Avui s’ha celebrat al Consell Comarcal la reunió del Pacte per la Mobilitat Sostenible del Maresme en el decurs de la qual el secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, ha informat que el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ja ha impulsat els projectes per a pacificar i millorar la integració urbana de l’N-II al Maresme i la millora de l’accessibilitat a la C-32 després de l’alliberament dels peatges. En total s’hi invertiran 120 milions d’euros.
El secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, ha posat de relleu que “avui donem compte de l’actuació que està fent el Departament, fent una avaluació i compartint-la amb la comarca”, per a desenvolupar el Pacte per la Mobilitat, i amb la voluntat de la Generalitat “d’adaptar-la des del diàleg i consensuant al màxim les solucions, amb una visió de mobilitat global”. Gavín ha subratllat com les actuacions que s’esta desenvolupant, com la pacificació de l’N-II, les millores al transport públic, la implantació d’una via ciclista contínua a la comarca o la instal·lació de plaques fotovoltaiques als espais alliberats del peatge de la C-32 s’emmarquen en la política descarbonitzadora i de sostenibilitat del Departament.
El president del Consell Comarcal del Maresme, Damià del Clot, ha manifestat que és un clam del territori la millora de la mobilitat i que, a la vegada, és necessari que qualsevol projecte “sigui pactat amb els municipis ateses les diferents singularitats que conviuen al Maresme”.
En el marc de l’alliberament dels peatges de la C-32 nord –efectiu des de l’1 de setembre passat, el Departament està desenvolupant un pla per a pacificar l’N-II i reconfigurar la C-32. Les millores en aquestes dues vies suposaran una inversió de 120 MEUR i s’executaran a partir d’aquest any i fins al 2026. Així, Territori està treballant en un nou model de mobilitat a la comarca que, a més de convertir l’N-II en una via més local i integrada, millorarà la connectivitat i funcionalitat de la C-32 per a captar el trànsit de pas que utilitzava l’N-II i altres carreteres o vials urbans.
La reconfiguració viària del corredor de la C-32 i la pacificació de l’N-II és un projecte consensuat amb el territori a través del Pacte de Mobilitat del Maresme, subscrit amb el Consell Comarcal i amb la intervenció de diversos agents i municipis de la zona.
Així mateix, té en marxa els projectes per a la construcció de trams de carrils bici que, sumats als que ja estan en desenvolupament o en planificació per part dels municipis, configuraran una via per a ciclistes i vianants contínua a tot el corredor des de Montgat fins a Tordera.
Pacificació de l’N-II
El programa d’actuacions, amb una inversió prevista de 60 MEUR, proposa una integració urbana de l’N-II amb la incorporació d’un carril bici segregat sobre la plataforma viària existent allà on sigui tècnicament possible i l’ampliació de voreres per a facilitar la mobilitat de vianants i d’espais de serveis. Al mateix temps, es reduirà el nombre de carrils de la calçada, es disminuirà la velocitat màxima permesa, es millorarà la connectivitat local i s’aplicaran mesures per afavorir la seguretat. A més, s’aposta per una major integració i accessibilitat del transport públic. Es garantirà la continuïtat de la via ciclista a la comarca principalment mitjançant l’N-II o els passeigs marítims.
Els projectes, que abasten una longitud de més de 40 quilòmetres, concretaran tècnicament les actuacions necessàries i la seva configuració. L’actuació s’ha dividit en 6 projectes: tres garantiran una via ciclista a l’Alt Mareme que doni continuïtat per la carretera als trams del passeig marítim i tres projectes més de pacificació de l’N-II segons trams.
En concret, els projectes inclosos són:
· Integració urbana de l’N-II al Baix Maresme, entre Montgat i Mataró
· Pacificació de l’N-II i carril bici a Mataró
· Pacificació de l’N-II al Mig i Alt Maresme
· Carril bici Maresme. Mataró – Sant Andreu de Llavaneres
· Carril bici Maresme. Sant Pol de Mar – Calella
· Carril bici Maresme. Arenys de Mar i Canet – Sant Pol de Mar
Actualment, la redacció del projecte d’integració urbana de l’N-II al Baix Maresme ja està adjudicada i ja s’ha inicat la redacció dels tres trams de carrils bici al Maresme, que també incorporaran mesures de pacificacio de l’N-II. La resta de treballs de redacció de projectes estan en licitació. Les obres d’algun d’aquests trams podrien començar a finals de 2023.
Una C-32 més accessible
La pacificació de l’N-II està estretament lligada a l’accessibilitat de la C-32; la millora de la seva connectivitat amb els diversos municipis ha de contribuir que el trànsit de pas que encara utilitza l’N-II es reencamini a l’autopista. Així, en paral·lel, el Departament té a licitació la redacció dels estudis informatius i dels primers projectes constructius per a la formació de nous enllaços de la C-32 al seu pas pel Maresme. El conjunt d’actuacions en enllaços comportarà una inversió estimada en 60 MEUR.
Els estudis analitzen la construcció de sis nous enllaços: Alella-Masnou; Teià; Premià de Mar-Premià de Dalt, Cabrils-Vilassar del Mar; Canet i Calella i la compleció dels existents de Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar. També el Departament ha iniciat la licitació del projecte constructiu de la connexió entre l’N-II, la C-32 i el polígon industrial Vall de Gata-Draper, al terme d’Arenys de Mar.
Canvis en la mobilitat al corredor
L’alliberament del peatge el passat setembre ha significat que al Baix Maresme la C-32 ha passat de canalitzar el 75% del trànsit al 82% i a l’Alt Maresme, del 33% del trànsit abans de l’alliberament del peatge al 50% del trànsit del corredor.
En contrast, la baixada del trànsit a l’N-II en benefici de l’autopista al Baix Maresme ha estat de l’entorn del 30%, percentatge que representa prop de 10.000 vehicles diaris. A l’Alt Maresme, hi ha situacions més variables i es registren descensos d’entre el 30% i el 50% de la intensitat de trànsit.
El govern d’Arenys de Mar vol posar fi a les finques i solars bruts del municipi
L’Ajuntament d’Arenys de Mar s’ha dotat de dos protocols d’actuació per agilitzar la detecció i neteja dels solars i finques privats que es trobin en condicions d’abandonament i, en segon lloc, per millorar el seguiment de les obres que requereixen ocupar la via pública. L’alcalde, Miquel Rubirola, va signar ahir al vespre els dos protocols, en què hi han treballat els regidors de Seguretat Ciutadana i Sanitat, Antoni Burcet, d’Urbanisme, Lluís Blanchar, i d’Obres i Serveis, Rosa Zaragoza. Aquests protocols agilitzaran els tràmits i procediments per a la neteja i manteniment de les finques i solars bruts del municipi, d’una banda, i la sol·licitud i atorgament de permís per a l’ocupació d’un carrer, de l’altra. El primer protocol ajudarà a prevenir possibles incendis a solars abandonats i el segon serà una bona eina per detectar les obres que es puguin estar fent sense el corresponent permís.
El govern d’Arenys de Mar ha redactat un protocol d’actuació per posar fi als problemes de brutícia i salubritat de solars i finques del municipi. Es tracta d’agilitzar la detecció d’aquestes propietats i el posterior requeriment als seus titulars perquè procedeixin a la neteja del solar. Es consideren finques o solars bruts aquells que presentin un mal estat de neteja o sanitari (rates o plagues, entre d’altres) o que tinguin descuidat el seu manteniment quant al creixement d’herbes i matolls, tant perquè malmeten l’aspecte com perquè incrementen el perill d’incendi.
El regidor d’Urbanisme, Lluís Blanchar, explica que el protocol es posa en marxa amb la denúncia, que pot fer-la des d’un veí fins al personal de la Brigada d’Obres i Serveis o bé la Policia Local. Per denunciar-ho, només caldrà comunicar-ho a l’Ajuntament o a la Policia Local. Un cop denunciats els fets, els serveis tècnics municipals o bé agents de la Policia visitaran la finca i en faran un informe, que inclourà un reportatge fotogràfic.
Aleshores, l’Ajuntament posarà fil a l’agulla per trobar el titular del solar i requerir-li que el netegi. El regidor d’Urbanisme assenyala que en cas que no reaccioni es farà un segon requeriment. Si torna a desobeir se li aplicarà la sanció corresponent. L’Ajuntament actuarà de manera subsidiària però exigirà immediatament el pagament de la neteja al propietari. La iniciativa pretén marcar el guió dels passos a seguir per posar fi als solars bruts i abandonats.
El segon protocol que acaba d’aprovar l’equip de govern municipal té com a finalitat regular els espais ocupats a la via pública com a conseqüència de les actuacions que s’hi puguin realitzar. S’estableix que per ocupar la via pública s’haurà d’omplir una d’aquestes fitxes. Aquesta comunicació es farà arribar a les corresponents regidories perquè disposin d’un llistat de les obres que hi ha en marxa. S’hauran d’indicar les dades del sol·licitant, del contractista i de l’obra, així com la durada prevista i el tipus d’ocupació de la via pública. També es fixa que qualsevol ocupació s’haurà de sol·licitar 48 hores abans de l’inici de l’actuació. La concessió del permís serà responsabilitat de la Policia Local, per delegació del regidor de Seguretat Ciutadana.
Aquestes fitxes inclouran advertiments a tenir en compte depenent del carrer on es fan les obres: com ara l’amplada de la via, els arbres, els cables elèctrics… L’objectiu és millorar l’organitzacíó del govern municipal: en primer lloc, perquè es disposarà d’una base de dades que permetrà fer un millor seguiment de les obres i, en segon lloc, perquè ajudarà a detectar obres que es portin a terme sense la corresponent llicència, segons conclou el regidor d’Urbanisme, Lluís Blanchar.
El govern d’Arenys de Mar ha redactat un protocol d’actuació per posar fi als problemes de brutícia i salubritat de solars i finques del municipi. Es tracta d’agilitzar la detecció d’aquestes propietats i el posterior requeriment als seus titulars perquè procedeixin a la neteja del solar. Es consideren finques o solars bruts aquells que presentin un mal estat de neteja o sanitari (rates o plagues, entre d’altres) o que tinguin descuidat el seu manteniment quant al creixement d’herbes i matolls, tant perquè malmeten l’aspecte com perquè incrementen el perill d’incendi.
El regidor d’Urbanisme, Lluís Blanchar, explica que el protocol es posa en marxa amb la denúncia, que pot fer-la des d’un veí fins al personal de la Brigada d’Obres i Serveis o bé la Policia Local. Per denunciar-ho, només caldrà comunicar-ho a l’Ajuntament o a la Policia Local. Un cop denunciats els fets, els serveis tècnics municipals o bé agents de la Policia visitaran la finca i en faran un informe, que inclourà un reportatge fotogràfic.
Aleshores, l’Ajuntament posarà fil a l’agulla per trobar el titular del solar i requerir-li que el netegi. El regidor d’Urbanisme assenyala que en cas que no reaccioni es farà un segon requeriment. Si torna a desobeir se li aplicarà la sanció corresponent. L’Ajuntament actuarà de manera subsidiària però exigirà immediatament el pagament de la neteja al propietari. La iniciativa pretén marcar el guió dels passos a seguir per posar fi als solars bruts i abandonats.
El segon protocol que acaba d’aprovar l’equip de govern municipal té com a finalitat regular els espais ocupats a la via pública com a conseqüència de les actuacions que s’hi puguin realitzar. S’estableix que per ocupar la via pública s’haurà d’omplir una d’aquestes fitxes. Aquesta comunicació es farà arribar a les corresponents regidories perquè disposin d’un llistat de les obres que hi ha en marxa. S’hauran d’indicar les dades del sol·licitant, del contractista i de l’obra, així com la durada prevista i el tipus d’ocupació de la via pública. També es fixa que qualsevol ocupació s’haurà de sol·licitar 48 hores abans de l’inici de l’actuació. La concessió del permís serà responsabilitat de la Policia Local, per delegació del regidor de Seguretat Ciutadana.
Aquestes fitxes inclouran advertiments a tenir en compte depenent del carrer on es fan les obres: com ara l’amplada de la via, els arbres, els cables elèctrics… L’objectiu és millorar l’organitzacíó del govern municipal: en primer lloc, perquè es disposarà d’una base de dades que permetrà fer un millor seguiment de les obres i, en segon lloc, perquè ajudarà a detectar obres que es portin a terme sense la corresponent llicència, segons conclou el regidor d’Urbanisme, Lluís Blanchar.
Comencen a desmuntar els mòduls annexes a l’escola Sant Martí d’Arenys de Munt
El divendres de la setmana passada, amb la retirada dels aparells d´aire condicionat, van començar els treballs de desmuntatge dels mòduls o caracoles que, des del curs 1995-96, han estat instal·lats com a annexes de l´escola Sant Martí, tot ocupant una bona part de la Plaça de Catalunya.
El Departament d´Ensenyament de la Generalitat s´encarrega de la retirada de les construccions, de l´enderroc dels fonaments i de la restitució de l´antiga tanca que separava el centre escolar de la plaça pública. Aquesta setmana els mòduls quedaran totalment retirats.
No cal dir que aquesta actuació ha estat possible gràcies a la imminent entrada en servei de la nova Escola Sobirans.
El Departament d´Ensenyament de la Generalitat s´encarrega de la retirada de les construccions, de l´enderroc dels fonaments i de la restitució de l´antiga tanca que separava el centre escolar de la plaça pública. Aquesta setmana els mòduls quedaran totalment retirats.
No cal dir que aquesta actuació ha estat possible gràcies a la imminent entrada en servei de la nova Escola Sobirans.