Inici La Comarca

La Comarca

Aleatori

Joan Rangel assegura que abans de final d’any el Ministeri de Foment presentarà una proposta de pacificació de l’actual N-II al seu pas pel Baix Maresme

 


El delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, ha expressat a la Comissió de Mobilitat del CCM i al president d’aquesta administració la voluntat del Ministeri de Foment d’arribar a propostes consensuades entre totes les administracions per solucionar els problemes de mobilitat que pateix la comarca del Maresme. Rangel ha coincidit amb la delegació maresmenca en la necessitat que les noves infrastructures viàries tinguin el mínim impacte territorial i mediambiental.


La Comissió de Mobilitat del CCM, en la qual hi ha representats tots els partits polítics comarcals (CiU, PSC, ERC, PP i ICV) va tornar a transmetre al delegat del govern, Joan Rangel, la necessitat de comptar amb el territori en tots aquells projectes que li afectin. Una visió que Rangel va compartir. El delegat del govern també va informar que el Ministeri estava treballant en l’estudi de la futura variant de la N-II que podria estar enllestit abans de finals d’any per tal de poder començar a redactar el projecte el 2007. En aquest punt, la Comissió de Mobilitat va comunicar a Rangel, igual que havia fet anteriorment amb el Secretari de Mobilitat de la Generalitat Manel Nadal, que el CCM posarà a disposició del Ministeri i de la Generalitat l’estudi que ha encarregat a Barcelona Regional sobre el possible traçat que hauria de tenir la variant de la N-II. Rangel també va comunicar a la delegació maresmenca que el Ministeri està estudiant diferents fórmules per millorar la circulació i pacificar l’actual N-II al seu pas pel Maresme Sud. El Ministeri compta en poder presentar aquestes propostes abans de finals del 2006. La delegació maresmenca ha estat formada per Pere Almera, president del CCM; Antoni Soy, vicepresident 1r i responsable de Mobilitat del CCM; Llorenç Artigas, vicepresident 2n, Monterrat Candini, representant de CiU, Enric Folch, representant del PSC i José Manuel López, representant del PP.

L´Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró realitza un seminari sobre organització i gestió empresarial

L´Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM) organitza demà, 13 de març, un seminari titulat “Organització i Gestió de les Capacitats i Dedicacions en una Empresa de Serveis”, que té per objecte oferir als assistents algunes pautes sobre com fer més efectius els recursos empresarials per tal d´incrementar el grau de satisfacció dels clients.


El seminari es va dissenyar en el marc del programa “Pastilles de coneixement”, que intenta potenciar les empreses instal·lades a la Incubadora.

La jornada tindrà lloc a les instal·lacions de l´IMPEM (carrer Herrera, 70) a partir de les 17.30h i intervindrà com a ponent Jaume Amill Miralles, soci i director de les Àrees de Creació i Dinamització d´Empreses de la consultora D´ALEPH. Es tracta del primer de quatre seminaris del programa “Pastilles de coneixement” que desenvolupa l´organisme municipal i que se centren en l´anàlisi de casos pràctics relacionats amb els temes presentats.

La finalitat dels seminaris de formació que es desenvoluparan durant aquest any és incrementar el valor de les petites i mitjanes empreses de Mataró, per tal de millorar la seva competitivitat i les seves possibilitats de creixement.

L’alcalde de Mataró inaugura el nou Centre Cívic Rocafonda

El dissabte 15 de març, l´alcalde, Manuel Mas, va presidir la inauguració oficial del nou Centre Cívic Rocafonda, un equipament municipal que donarà servei als ciutadans de Rocafonda, El Palau, i l´Escorxador.


L´acte va tenir lloc a les 18 hores, tot i que va haver-hi prop d´una cinquantena d´activitats durant tot el dia per celebrar l´entrada en servei del centre cívic, que s´aixeca sobre l´antic edifici de Can Noè.

Donat que l´obra està inclosa en el Pla Integral Rocafonda-El Palau, s´ha aprofitat l´estrena de l´equipament per presentar una exposició sobre el mateix, amb informació detallada sobre els projectes realitzats i també sobre el procés de participació ciutadana que els està impulsant.

L’Ajuntament inverteix en aquesta obra més de 841.000 euros amb l’objectiu d´aconseguir un centre cívic més modern i funcional que l’existent fins l´any passat: una construcció dels anys cinquanta que estava situada en la cantonada dels carrers Poeta Josep Punsola i Santiago Rusiñol. Mentre han durat les obres, el centre cívic ha estat al carrer Pablo Picasso, 28.

Un disseny modern i funcional

El nou edifici té planta baixa i un sol pis i el seu disseny funcional va ser pensat per oferir a les entitats i veïns del barri unes millors instal˙lacions per desenvolupar les seves activitats cíviques i per millorar també l´atenció ciutadana oferta en aquesta part de la ciutat per part de l´administració.

Una de les particularitats del nou edifici és que té dos accessos independents:

-El del carrer Santiago Rusiñol serveix per entrar a la planta baixa, on hi ha les dependències destinades a l’ús de les entitats i una gran sala d’actes.
-El del carrer Poeta Punsola serveix per accedir al primer pis, on hi ha les noves dependències de l´Oficina d´Atenció Ciutadana.

La distribució de la planta baixa, que té una superfície construïda de 657,10 m2, inclou: una sala de 150 m2 amb possibilitat de subdivisió, tres sales per a cursos de 22, 54 i 45 m2 respectivament, quatre despatxos de 10 i 20 m2, un magatzem i una sala de calderes.

Pel que fa a la planta pis, aquesta disposa de l´esmentada oficina d´atenció ciutadana i de diversos despatxos (responsable del centre, administració, i Unitats Bàsiques d’Assistència Primària), a més d´una consergeria, un rebedor i els serveis sanitaris, que estan tots adaptats per a minusvàlids.

La Fundació “la Caixa” i l´Ajuntament d´Arenys de Munt presenten una exposició que explica els orígens de l´home i dels seus assentaments a Catalunya

Humans! Els primers pobladors de Catalunya

Qui van ser els primers habitants del nostre territori? D´on venien? Quins indrets van habitar i a on? Quines eren les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho obtenien? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta la Fundació “la Caixa” mitjançant l´exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya. La mostra també explica com va arribar a Europa l´Homo antecessor, i com s´hi van desenvolupar l´Homo heidelbergensis i l´Homo neanderthalensis, tres espècies d´homínids que van viure a Catalunya durant el Pleistocè. D´altra banda, l´exposició vol donar a conèixer la feina de l´arqueòleg i les eines que utilitza en el seu treball. Tot a través d´una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d´humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l´entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.


Humans! Els primers pobladors de Catalunya es podrà veure, de l´11 de juny al 20 de juliol de 2003 a la Sala Municipal d´Arenys de Munt (Rambla Francesc Macià, 59).

El primer àmbit de l´exposició tracta de l’evolució humana pròpiament, en què s’introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L’objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.

El segon àmbit està dedicat a la forma de l’habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de’n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s´hi han trobat i s’hi situa una figura humana, pertanyent a l’espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s’hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s’està netejant les dents amb un escuradents, tal com s´ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d’objectes punxants: segurament escuradents. A partir d’aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l´exposició perquè es ténen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d’altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s’escenifica.

El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l´assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d’un rinoceront. Se situa una escena de l’inici de l’escorxament d’aquest animal en què col·laboren dos personatges. S’hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n’han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d’antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d’uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l’espai.

El quart àmbit aprofita la informació de l’Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l’Abric Romaní en què es localitzà el motlle d’un trespeus i s’escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S´introdueix així el tema de la conservació de l’aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d’un tronc, també localitzat a l’Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s´aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s’ofereix la possibilitat d’asseure’s al costat d´aquest nen neandertal i observar amb ell l’escena.

El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l’arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S´ha volgut defugir l’explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S´hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d’una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d’Àfrica. L’escenografia se centra en la producció d’instruments i en les tècniques per a fabricar-los.

El darrer àmbit introdueix les tècniques de l’arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l’Associació Arqueològica de Girona. S´hi refà, com escenografia, una petita àrea de l’excavació del Puig de’n Roca, com a peça clau de la investigació de l’Associació.

Els jaciments dels quals hi ha informació dins l´exposició són:

* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)
* Mas de’n Galí (Medinyà, Gironès)
* Terra Amata (Niça)
* Puig de’n Roca (Girona)
* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)
* Can Rubau (Girona)
* Campdorà (Girona)
* Abric Romaní (Capellades, Anoia)
* l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)

Paral·lelament a l´exposició, s´ha organitzat un taller infantil per a escolars entre els 10 i els 14 anys que es portarà a terme a la carpa que alberga la mostra. Aquesta activitat educativa vol donar a conèixer als nens i nenes els resultats de les investigacions que es porten a terme a Catalunya en l´àmbit del Paleolític. En aquest taller els escolars podran desenvolupar un treball de recerca molt semblant al que normalment realitzen els arqueòlegs. A més, també podran reproduir algunes de les activitats que realitzaven els hominids, com per exemple fer foc.


Humans! Els primers pobladors de Catalunya
De l´11 de juny al 20 de juliol de 2003

Sala Municipal
Rambla Francesc Macià, 59
08358 Arenys de Munt

Inauguració: Dimarts 10 de juny a les 19.30 hores

Horari: de dilluns a divendres d´11 a 13 h i de 18 a 21 h. Dissabtes de 18 a 21 h. Diumenges i festius de 12 a 14 h i de 18 a 21 h.

Visites escolars: prèvia cita al telèfon: 93 793 79 80

ENTRADA GRATUÏTA


Per a més informació podeu adreçar-vos a:
Inés Martínez Ribas. Departament de Premsa de la Fundació “la Caixa”
Tel. 93 – 404 60 73 Fax 93 – 404 61 16/60 80

L’ampliació de l’escola Maragall d’Arenys de Mar guanyarà un espai adjacent i podrà encabir una pista reglamentària

El departament d’Ensenyament de la Generalitat i l’Ajuntament d’Arenys de Mar van tornar a reunir-se ahir per avançar en el projecte d’ampliació de l’escola pública Joan Maragall. La novetat més important és que l’equip de govern i la direcció de l’escola van demanar a Ensenyament que l’ampliació, que ocuparà l’antiga caserna dels bombers i que es destinarà a gimnàs i aula de psicomotricitat, guanyi un espai lliure del pati, que és adjacent a l’antic parc de bombers i que inicialment no s’aprofitava. Això permetria fer-hi una pista poliesportiva amb les mides reglamentàries. La proposta es presentarà avui al consell escolar del CEIP Joan Maragall.



El regidor d’Esports, Zenon Tomàs, que va assistir a la reunió en substitució de la regidora d’Ensenyament, Joana Asensio, i perquè es tracta d’unes noves instal·lacions esportives, destaca que amb la superfície que es guanya amb aquesta operació es podrà aconseguir tenir una pista poliesportiva amb les mides reglamentàries. A la reunió, que es va fer a les instal·lacions de l’escola, hi van assistir també tres representants del departament d’Ensenyament, el director del CEIP Joan Maragall, Baldomer Torrent, i un representant dels Serveis Tècnics Municipals.

Ara, els Serveis Tècnics Municipals enviaran els plànols de tot el sector perquè la Generalitat pugui presentar tot seguit les propostes. Segons ha explicat el regidor d’Esports, s’ha d’acabar de decidir si es farà una construcció d’obra o bé si s’hi instal·larà una construcció prefabricada. Dependrà de les necessitats i de les possibilitats que ofereixi cada opció. Segons s’ha acordat, l’enderroc de l’antiga nau dels bombers anirà a càrrec de l’Ajuntament i la Generalitat es farà càrrec de l’obra. El departament d’Ensenyament no es va comprometre en la data d’execució, tot i que l’Ajuntament va demanar que l’actuació estigui enllestida a principi del pròxim curs escolar.

La Diputació de Barcelona escull el Pla Estratègic Maresme 2015 com a Bona Pràctica

  


El Pla Estratègic Maresme 2015, impulsat pel Consell Comarcal amb el suport dels ajuntaments del Maresme, ha estat incorporat per la Diputació de Barcelona al Banc de Bones Pràctiques (BBP) del Govern Local perquè representa “una aportació innovadora i de qualitat a les polítiques i serveis municipals”


El
Banc de Bones Pràctiques dels governs locals
és un servei impulsat per la Diputació de Barcelona, la Fundació Carles Pi i Sunyer i els ajuntaments de la província de Barcelona que identifica i difon experiències innovadores de govern i gestió de l’àmbit local. El Pla Estratègic Maresme 2015, que es va començar a definir el 2005, té com a principal objectiu conservar i millorar la qualitat de vida dels habitants del Maresme i aconseguir que el territori sigui atractiu tant per als residents com per a les empreses. En la seva marca promocional és “Maresme, estil propi” ja s’intenta reflectir la singularitat del territori i la seva capacitat per afrontar els reptes de futur sense perdre la identitat d’una comarca reconeguda a nivell intern i a nivell extern per les seves bondats (clima, situació geogràfica, capacitat d’empenta…). El punt de partida va ser la fase participativa que va durar 2 anys (fins el 2007). En aquest període de temps, ajuntaments, entitats, agents socials i econòmics i experts van fer una anàlisi de la situació que vivia el Maresme en aquell moment i van redactar un projecte de futur compartit per caminar plegats cap a “El Maresme que volem”. El pla d’actuació del Maresme 2015 es concreta en 7 línies estratègiques en les quals s’hi incorporen els projectes de treball concrets. Aquestes línies són: 1.- Un Maresme AMB Barcelona
-2.- Un Maresme + ACTIU
-3.- Un Maresme novament EMPRENEDOR
-4.- Un Maresme INCLUSIU
-5.- Un Maresme REordenat
-6.- Un Maresme RESTAURAT
-7.- Un Maresme amb ESTIL PROPI Des de la seva implementació el 2008 amb la creació de l’Oficina del Pla Estratègic Maresme 2015, s’han dut a terme o estan el fase d’execució 44 accions de 14 projectes. Destaca l’impuls del Challenge Costa de Barcelona-Maresme que promociona la comarca dins de l’esfera turística esportiva; el disseny, planificació i finançament de l’estesa de fibra òptica pel Maresme; l’elaboració de Cartes del Paisatge, la creació d’un catàleg de patrimoni cultural del Maresme……etc.

El regidor de Participació Ciutadana de Mataró és escollit vocal de la junta del Fons Català de Cooperació

El regidor de Participació Ciutadana, Francesc Melero, ha estat nomenat vocal de la junta directiva com a representant de l’Ajuntament de Mataró del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.


L’entitat va renovar la presidència i la junta executiva en el marc de la XX Assemblea General que es va celebrar a Badalona el passat dijous 2 d’octubre.

L’assemblea va comptar amb 124 assistents dels quals 87 eren d’ajuntaments, 6 representants de consells comarcals i 2 de diputacions.

La nova presidència ha quedat de la següent manera:

. President: Joan Aguado, alcalde de Vilafranca del Penedès

. Vicepresident: Lluís Corominas, alcalde de Castellar del Vallès

. Secretari: Jordi Ausàs, alcalde de la Seu d’Urgell

. Tresorera: Isabel García, alcaldessa de Santa Perpètua de Moguda

. Vocals: 23 en representació de les diferents comarques.

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament va començar l’any 1986 amb 7 ajuntaments, que representaven el 3% de la població de Catalunya, i 3 entitats. En l’actualitat en formen part 240 ajuntaments, 2 diputacions, 13 consells comarcals, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 13 entitats i la Generalitat de Catalunya com a institució protectora del Fons. Els ajuntaments que ara hi són presents suposen un 83% de la població.

Es constitueix el Comitè Executiu del Pla Estratègic Maresme 2015

Aquest 2008 s’impulsaran 7 projectes

 


El Pla Estratègic Maresme 2015 perfila la comarca que volem per al futur integrant, en una visió compartida, les expectatives, voluntats, capacitats i compromisos de tots els agents que actuen al territori: administracions públiques, agents econòmics i socials i ciutadania en general.


El Pla Estratègic està format per 20 projectes d´actuació clau a la comarca del Maresme, agrupats en set línies estratègiques. D´aquests projectes, el Consell d´Alcaldes va decidir que durant aquest 2008 se n’impulsarien des de l’Oficina del Pla els següents: Un Maresme AMB Barcelona: “Creació de l´Oficina del Pla Estratègic del Maresme 2015 al Consell Comarcal del Maresme” . Responsable: Eladi Torres, gerent del Consell Comarcal del Maresme.
–Un Maresme + ACTIU: “Desenvolupament d´una xarxa de centres de negocis de prestigi” . Responsable: Bernat Costas, conseller delegat de Promoció Econòmica i Serveis Educatius
–Un Maresme novament EMPRENEDOR: “Promoció de la marca turística del Maresme com a Costa de Barcelona-Maresme” . Responsable: Josep M. Juhé, alcalde de Calella i president del Consorci de Promoció Turística del Maresme
–Un Maresme INCLUSIU: “Definició d´un model territorial d´atenció per a les persones amb dependència” . Resposable: Neus Serra, Consellera Delegada de Serveis a les Persones
–Un Maresme RE0RDENAT: “Redacció d´un Pla de xarxa viària local i comarcal” . Responsable: Josep Jo, alcalde de Dosrius i president del Consell Comarcal del Maresme
–Un Maresme RESTAURAT: “Redacció de la Carta de Paisatge del Maresme” . Resposable: Sílvia Tamayo, consellera delegada de Territori i Medi Ambient
-{N}Un Maresme amb ESTIL PROP{N}I: “Creació del Catàleg de patrimoni cultural del Maresme” . Responsable: Bernat Costas, conseller delegat de Promoció Econòmica i Serveis Educatius{.C} Per fer el seguiment d’aquests projectes i vetllar per l’execució del Maresme 2015, el Pla s’ha dotat d’un Comitè Executiu que està format per les següents persones: President:Josep Jo i Munné, president del Consell Comarcal del Maresme
-Vicepresidents: {.d}Llorenç Artigas, alcalde de Vilassar de Dalt
–Joan Baliarda, alcalde de Premià de Dalt
–Joan Antoni Barón, alcalde de Mataró
–Andreu Francisco, alcalde d’Alella
–Jose Manuel López, portaveu del Grup Comarcal del PP{.d}
-Vocals: Diputats del Parlament de Catalunya: {.d}Pere Aragonès (ERC)
–Benet Maimí (CIU)
–Joan Morell (CIU)
–Consol Prados (PSC){.d} Representants empresarials: {.d}Pere Merino (CETEMMSA)
–Santiago Sans (Cambra de Comerç){.d} Representant sindicals: {.d}Jose Antonio Alcaide(UGT)
–Jaume Roig (CCOO){.d} Representant universitats: {.d}Jordi Martí (EUM)
–Antoni Uix (Fundació TecnoCampus) Presidents de Comissions Territorials: {.d}Vall de Tordera: Valentí Agustí, alcalde de Palafolls Joan Carles García, alcalde de Tordera
-Maresme Nord: Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar Carles Mora, alcalde d´Arenys de Munt
-Maresme Centre–Mataró: Joaquim Ferrer, alcalde de Vilassar de Mar Bernat Graupera, alcalde de Sant Andreu de Llavaneres
-Baix Maresme: Andreu Bosch, alcalde de Teià Eduard Gisbert, alcalde del Masnou{.d}
-Gerent: Eladi Torres, gerent del Consell Comarcal del Maresme
-Secretari: Javier Cisneros, coordinador de projectes del Pla.
-Tècnica: Alejandra Lara, tècnica de l’Oficina del Pla Estratègic Maresme 2015

La població ETCA del Maresme se situa el 2020 per sota de l’empadronada

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca (ETCA). L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a 2020, reflecteix clarament l’impacte de la pandèmia i les restriccions de moviments que es van implementar l’any passat.

Les xifres de 2020 indiquen que la població ETCA (calculada a partir de la suma de la població empadronada en un territori i les entrades de població no resident menys les sortides de població del territori on consta com a resident) al Maresme es va situar en les 447.540 persones, una xifra inferior a la de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca (458.626).

Les dades indiquen doncs que el Maresme va ser, un any més, un territori emissor de població. És a dir, que la població resident absent de la comarca en temps complet anual va ser major que la població no resident present a temps complet anual. Un fenomen que va intensificar-se respecte dels anys anteriors.

Tal i com es veu en el mapa local, els municipis en què la població present en còmput anual supera l’empadronada són els que compten amb més infraestructura turística. Les xifres, però són inferiors a les d’anys anteriors com a conseqüència de les restriccions de mobilitat imposades per la pandèmia i que han dificultat l’arribada del turisme internacional

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe anual de Població estacional del Maresme corresponent a 2020 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

La nova rotonda de la crta de Vilassar de Dalt enllesteix el seu tram final

El proper dimarts dia 21 i fins el dissabte 25, ambdós inclosos, quedarà tallat el carrer de la Mercè des de Ramon Llull a la crta Vilassar de Dalt. El motiu és la col·locació de nova pavimentació i el repintat del terra d’aquest tram de carrer i de la nova rotonda de la carretera de Vilassar de Dalt que quedarà, d’aquesta manera, enllestida.


El passat mes de setembre la Diputació de Barcelona, conjuntament amb l’Ajuntament de Premià de Mar, van iniciar la construcció d’una rotonda de distribució de trànsit a la carretera de Vilassar de Dalt a l’alçada de la plaça de Calasparra/Torrent Fontsana.

Els motius per a construir-la han estat de seguretat viària. En aquella zona hi havia un important canvi de rasant que ha estat motiu d’accidents de trànsit. La construcció final d’aquesta rotonda permetrà regular la
velocitat de circulació en aquell punt i facilitar l’accés al Barri Cotet i Horta Farrerons -pel Torrent Fontsana- a la zona centre de la vila -pel carrer de la Mercè- i al Pavelló d’Esports pel Camí del Mig. En aquell punt coincideixen tres carrers a més dels dos carrils de la carretera de Vilassar de Dalt.

El cost de l’obra ha estat de 102.034EUR dels quals la Diputació ha finançat un 51% del total mentre l’Ajuntament de Premià de Mar l’ha fet amb el 49% restant.

Mentre estigui tallat el carrer de la Mercè, com a rutes alternatives es permetrà la doble circulació al Torrent Fontsana, pel que fa a la rotonda el trànsit per la crta de Vilassar de Dalt passarà de manera alternativa, per la qual cosa no ha calgut tallar aquest important vial de comunicació.

> Servei de Premsa: cruzcj@premiademar.org
123...71Pàgina 1 de 71
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats