El parc de bombers de Mataró ha establert un dispositiu especial de coordinació dels efectius de vigilància i extinció d´incendis de la zona centre de la comarca davant l´alt risc de possibles focs forestals. L´objectiu d´aquesta actuació, promoguda pel servei de Protecció Civil de l´Ajuntament de Mataró, és aconseguir una eficaç gestió del control de vehicles i personal disponible per donar una resposta immediata a una situació d´emergència provocada per un incendi.
El dispositiu especial coordina els efectius de les agrupacions de defensa forestal (ADF), dels bombers de Mataró i de voluntaris de la Creu Roja i disposa també d´una Unitat de Cures Intensives (UCI). En concret, els vehicles disponibles són:
11 vehicles de les agrupacions de defensa forestal (ADF) distribuïts pel territori
3 vehicles d´aigua del parc de bombers de Mataró
2 vehicles de salvament del parc de bombers de Mataró
1 vehicle de comandament del parc de bombers de Mataró
1 Unitat de Cures Intensives ubicada al parc de bombers de Mataró
Equips distribuïts pel territori
Les ADF que estan coordinades des del parc de bombers de Mataró són les de Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Burriac (que aplega els municipis de Cabrera i Cabrils), Serra de Marina (que agrupa els municipis de Dosrius, Argentona i Mataró) i Montalt (que dóna servei a Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt). Els vehicles de les ADF estan repartits pel territori per donar una resposta ràpida davant un possible incendi. La ubicació dels vehicles contra incendis és:
-Premià de Dalt: 2 vehicles
-Vilassar de Dalt: 2 vehicles
-Cabrera: 1 vehicle
-Cabrils: 1 vehicle
-Dosrius: 1 vehicle
-Argentona: 1 vehicle
-Mataró: 1 vehicle
-Sant Andreu de Llavaneres: 1 vehicle
-Sant Vicenç de Montalt: 1 vehicle
Pel que fa al personal operatiu, el parc de Mataró destina quinze bombers al dispositiu, Creu Roja aporta mitja dotzena de voluntaris i la UCI, amb el personal oportú, i les ADF disposen de més d´una vintena de voluntaris i els 11 vehicles.
A banda d´aquest equip i personal, el parc de bombers de Mataró treballa coordinadament amb els parcs de Premià de Mar i Arenys de Mar. La disposició d´equip i personal en aquests parcs és d´un vehicle d´aigua i sis bombers a Premià i de tres vehicles i 15 efectius a Arenys de Mar.
Es constitueix el Consorci de la DO Alella
El Consell regulador de la DO Alella i 15 municipis del Maresme i del Vallès Oriental han constituit el Consorci Regulador de la Denominació d’Origen Alella que té com a objectiu promocionar els vins i fomentar el turisme enològic.Podeu ampliar informació consultant la nota de premsa:
Clic aquí per a pdf El sector Serveis genera més de tres quartes parts del Producte Interior Brut del Maresme
Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis amb un PIB per habitant més elevat
El Maresme és la cinquena comarca catalana en Producte Interior Brut (PIB), però es troba a la cua en PIB per càpita. Aquestes són algunes de les dades que aporta l’informe sobre el Producte Interior Brut comarcal i municipal elaborat per l’Obsrvatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme a partir de les darreres publicades per l’IDESCAT.
Les estimacions provisionals corresponents a 2021 indiquen que el Maresme va generar 9.743,3 milions d’euros (el 4% del PIB català) després d’haver augmentat de 702,3 milions d’euros i un 7,8% en termes relatius respecte a 2020.
Les xifres situen el Maresme com la cinquena comarca en aportació al PIB català. Es troba darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. Aquesta posició capdavantera es trasllada a la cua en el PIB per càpita que va ser de 21.300€, una de les xifres més baixes de Catalunya. El Maresme només es troba per davant del Montsià (20.500€), el Garraf (19.400€), el Priorat (18.900€) i el Baix Penedès (17.500€). Molt lluny de la mitjana catalana (31.600 € per càpita) i, encara més, dels 62.400€/càpita de la Ribera d’Ebre, la comarca catalana amb el PIB per habitant més elevat.
Palafolls i Vilassar de Dalt són els municipis maresmencs amb major producte interior brut per habitant. Els dos municipis, a més, superen la mitjana catalana amb 36.400€/habitant en el cas de Palafolls i 34.700€ en el de Vilassar de Dalt.
Arenys de Mar (21.500€/hab.), Argentona (28.000€/hab.), Dosrius, (22.300€), Mataró (23.300€/hab.) i Vilassar de Mar (23.100€/hab.) són els municipis que superen la mitjana comarcal. En canvi, Tiana (12.600€/hab.) i Premià de Mar (14.100€/hab.) són els que tenen un PIB per càpita més baix. S’ha de tenir en compte que no es disposa d’informació dels municipis de menys de 5.000 habitants, per tant no s’aporten dades de Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Òrrius, St.Cebrià de Vallalta, St.Iscle de Vallalta i Santa Susanna.
El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis maresmencs a excepció de Sant Vicenç de Montalt que va registrar un retrocés del 0,5%. I Dosrius va ser el que va experimentar un increment més intens tant en termes absoluts (+2.900€) com relatius (14,9%)
Els serveis al capdavant del PIB maresmenc
El Maresme és una comarca amb un destacat pes del sector serveis. Aquest sector contribueix en un 76,8% a l’economia comarcal. Un percentatge que a l’àmbit metropolità només es veu superat pel Barcelonès on l’aportació dels serveis arriba al 87,4%. El sector industrial és el segon quant a generació de riquesa arribant al 16% (per sota de la mitjana catalana que arriba al 20,2%). La construcció es troba en el tercer lloc amb un pes del 5,8% i finalment el sector primari amb l’1,4%.
La comparativa amb 2020 mostra que el PIB maresmenc ha augmentat un 7,3% al qual han contribuït tots els sectors econòmics a excepció de la construcció. L’increment més intens s’ha donat en el primari (+12,4%) seguit per la indústria (8,1%) i els serveis (7,8%). En canvi, l’aportació de la construcció ha caigut un 1,7%.
En el conjunt dels municipis maresmencs, Mataró és el municipi de la comarca amb un PIB més elevat (2.993,2 milions d’euros) mentre que Sant Pol de Mar és aquell amb un PIB menor (106,2 milions €). En termes generals, el PIB ha augmentat a tots els municipis maresmencs en comparació a 2020 sent Dosrius el que ha experimentat un increment més destacat (+15,9%) i Palafolls el que ha tingut un augment més discret (+1%).
Pel que fa la riquesa generada per cada sector, el VAB indica que en tots els municipis
de la comarca, menys a Palafolls, el sector amb major aportació és el dels serveis, amb
pesos que oscil·len entre el 52,7% d’Arenys de Munt i Argentona i el 91,7% de Calella. A Palafolls el sector que més aporta al PIB municipal és el de la indústria amb una contribució del 48,8%. El VAB del sector dels serveis en aquest municipi és del 42,8%.
Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB amb un 7,6%, seguit per Vilassar de Dalt (4,1%) i Premià de Dalt (3,6%).
Pel que fa la indústria, Palafolls encapçala el rànquing maresmenc (48,8%). El segueixen Argentona (40%) i Arenys de Munt (39,9%).
La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del 8,3% a Premià de Mar, del 7,9% a Premià de Dalt i del 7,7% a Canet de Mar.
Els municipis on el pes del VAB del sector dels serveis és més elevat són Calella (91,7%), Cabrils (89,1%) i Premià de Mar (88,9%)
El 2010 es tanca amb un lleuger descens de l’atur al Maresme
El mes de desembre es va invertir la tendència a l’alça i el Maresme va aconseguir tancar el 2010 amb un lleuger descens de l’atur, una dada positiva tenint en compte que des del mes de juliol les xifres de persones aturades havien anat augmentat. La disminució, però, és molt minsa i només ha fet baixar la taxa d’atur en un 0,16%, situant-se a nivell comarcal en el 15,47%.
El mes de desembre ha tingut un comportament positiu en matèria d’ocupació i les xifres d’atur han baixat a tot Catalunya, al conjunt de la província de Barcelona i també al Maresme, si bé la tendència a la recuperació de l’ocupació a la comarca ha estat menys perceptible. La reducció de la taxa d’atur al Maresme ha estat del 0,16% mentre a Catalunya ha estat del 0,33% i a la província de Barcelona ha arribat al 0,60%.
Les darreres dades apunten que l’atur afecta a 34.986 maresmencs i maresmenques. Segons l’anàlisi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, la seva incidència entre els homes i les dones és diferent. És el col·lectiu de dones el que té una taxa d’atur més elevada (el 16,84%), però a la vegada, és on el mes de desembre s’ha detectat un major descens de l’atur (197 dones menys) El total de dones que cerquen feina és de 17.068. Entre el col·lectiu masculí, l’atur afecta a 17.918 persones, una xifra que durant el mes de desembre es va incrementar amb 140 nous aturats. La taxa d’atur al Maresme entre el col·lectiu masculí és del 14,36%.
Per sectors, el que ha generat més ocupació ha estat el dels serveis i el de les persones sense ocupació anterior (SOA), seguit de la indústria i l’agricultura. En canvi, la construcció ha continuat generant atur.
Fent l’anàlisi per grups d’edat, la reducció de l’atur es concentra en els joves (dels 16 als 29 anys). En canvi, a partir dels 30 anys es continuen perdent llocs de treball.
Per municipis, la disminució del nombre d’aturats s’ha detectat a la meitat de municipis de la comarca: Alella, Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Tiana i Vilassar de Mar. A la resta es detecta un lleuger ascens i Sant Andreu de Llavaneres no experimenta cap variació.
Podeu ampliar la informació, consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
També podeu consultar l’històric de dades, clicant aquí
La consellera de Territori, Ester Capella, informa les alcaldies del Maresme de la inversió de 384 milions per millorar la mobilitat a la comarca
La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha presentat a les alcaldies del Maresme la inversió de 384 milions d’euros que el Govern destinarà a la millora de les infraestructures del Maresme, en el marc de les encomanes de gestió acordades amb l’Estat. La consellera ha explicat que el conveni que concreta els detalls per l’execució de les obres està redactat, consensuat i en procés de formalització per part d’ambdues administracions.
Les actuacions en infraestructures de la mobilitat al Maresme recollides al protocol tenen el seu antecedent en un acord signat entre el Govern i l’Estat l’any 2009 per al traspàs a la Generalitat de l’N-II entre Montgat i Tordera i per portar a terme obres de millora del corredor. L’Estat va transferir a la Generalitat només 90 dels 400 MEUR previstos a l’acord i l’actual protocol recull aquell deute pendent que ara, actualitzat a l’IPC, es xifra en 384 MEUR.
Els eixos d’actuació que es duran a terme són:
• Millora de connectivitat i accessibilitat de la C-32 i entorn, amb l’execució de nous enllaços i la millora de les connexions amb l’N-II i la resta de la xarxa viària local i municipal.
• Pacificació de l’N-II i creació d’un carril per a bicicletes i vianants.
• Actuacions al corredor viari per millorar la permeabilitat transversal, la integració territorial i les infraestructures de transport públic.
• Descarbonització i digitalització del corredor, afavorint l’eficiència energètica i la reducció dels impactes ambientals.
• Millora de la mobilitat del corredor amb la Selva Marítima, cobrint el dèficit de connectivitat i capacitat.
• Execució d’actuacions, per part de l’ADIF, per a la millora de la línia R1 de Rodalies
El Departament de Territori ja està treballant en els projectes de la major part d’actuacions recollides al protocol, de manera consensuada amb els ajuntaments. En el marc de l’alliberament dels peatges de la C-32 nord, el Govern està desenvolupant un nou model de mobilitat a la comarca que, a més de convertir l’N-II en una via més local i integrada, millorarà la connectivitat i funcionalitat de la C-32 per a captar el trànsit de pas que utilitzava l’N-II i altres carreteres o vials urbans.
Pacificació de l’N-II i carril bici
El programa d’actuacions, amb una inversió estimada en 80 MEUR, proposa una integració urbana de l’N-II amb la incorporació d’un carril bici segregat sobre la plataforma viària existent allà on sigui tècnicament possible i l’ampliació de voreres per a facilitar la mobilitat de vianants i d’espais de serveis. Al mateix temps, es reduirà el nombre de carrils de la calçada, es disminuirà la velocitat màxima permesa, es millorarà la connectivitat local i s’aplicaran mesures per afavorir la seguretat. Es garantirà la continuïtat de la via ciclista a la comarca principalment mitjançant l’N-II o els passeigs marítims.
A més, s’aposta per una major integració i accessibilitat del transport públic. Així, es millorarà el disseny de les parades d’autobús, garantint la seva accessibilitat, incrementant-ne l’espai i implantant noves marquesines per afavorir el servei i confort a les persones usuàries. Addicionalment, en les estacions de tren, es potenciarà la intermodalitat bus-tren amb la creació d’espais que permetin regular l’intercanvi, així com la connectivitat amb les línies de bus de cada àmbit.
Aquesta intervenció integral, que abasta més de 40 quilòmetres de fins a 18 termes municipals, s’ha dividit en 6 projectes: tres garantiran una via ciclista a l’Alt Mareme que doni continuïtat per la carretera als trams del passeig marítim i tres projectes més de pacificació de l’N-II segons trams. Tots els projectes estan en redacció i es preveu aprovar-los progressivament durant el 2024, per a la posterior licitació de les obres corresponents.
Una C-32 més accessible
El Departament té en redacció de l’estudi informatiu que analitza la construcció de nous enllaços i la millora de diversos d’existents, amb la voluntat de sotmetre’l a informació pública el primer trimestre de 2024. Es preveu per aquesta intervenció en els enllaços una inversió estimada en 90 MEUR.
Els nous enllaços han de permetre treure de l’N-II, que actualment registra a l’entorn dels 30.000 vehicles al dia en els trams més transitats, fins a 10.000 vehicles diaris, segons el tram. Els nous enllaços es prioritzaran en funció del seu impacte positiu en la millora de la mobilitat i de la rendibilitat socioeconòmica prevista.
La pacificació de l’N-II i l’accessibilitat de la C-32 estan estretament lligades; la millora de la seva connectivitat amb els diversos municipis ha de contribuir a reencaminar cap a l’autopista el trànsit de pas que encara utilitza l’N-II. Per això, el Departament, en paral·lel i a mesura que va avançant i aprofundint en els projectes i estudis, està analitzant com encaixar i optimitzar l’execució de les diverses obres previstes per causar el mínim impacte possible en la mobilitat de la comarca.
Millores complementàries del conveni
En relació amb la millora de la connectivitat de l’autopista, Territori també està treballant en altres projectes com la conexió amb l’N-II i el polígon industrial Vall de Gata-Draper, la millora de l’enllaç amb la C-60 o la construcció de rotondes a vies d’accés a l’autopista (BP-5002 a Alella, C-61 a Arenys de Mar i Arenys de Munt, o BV-5033 a Sant Andreu de Llavaneres).
Finalment, cal esmentar també les obres per a completar el desmantellament de les antigues àrees de peatge de l’autopista, tant en peatges troncals com en laterals, que s’adjudicaran pròximament i començaran a principis de 2024. En els espais alliberats, el Departament hi preveu, entre d’altres usos complementaris a la xarxa viària, la instal·lació de parcs solars, en el marc del programa per assolir l’autoconsum a la xarxa viària de la Generalitat, tot aprofitant el potencial que ofereix el domini públic de les carreteres. A més, també s’inclou la implantació de plaques fotovoltaiques al túnel de la C-32 de Santa Susanna i al de Parpers de la C-60, que s’executaran durant el 2024.
L’Ajuntament de Vilassar de Mar es queixa a Fecsa-Endesa pel continus talls de llum
L’alcalde de Vilassar de Mar, Pere Almera, ha enviat avui una carta a la companyia Fecsa-Endesa per expressar una queixa formal del servei que està oferint al municipi. La queixa no només ve motivada pels talls de subministrament que ahir diumenge i durant aquest matí han afectat unes 400 persones del barri de la Xinesca sinó per les repetides fallides en el subministrament que s’han anat succeint en els darrers mesos. La setmana passada el nucli antic va ser l’escenari de nous talls de llum.
La carta enviada per l’alcalde s’acompanya d’un informe realitzat per l’enginyer municipal on es detallen les interrupcions repetitives que durant l’estiu s’han produït a Vilassar de Mar. També s’adjunten les propostes per solucionar-ho que a parer de l’enginyer serien les següents:
-garantir les tensions nominals de les xarxes elèctriques.
-procedir a l’estudi real de la demanda i a partir d’aquí redimensionar la xarxa de distribució i estacions transformadores.
-procedir al canvi de totes aquelles línies aèries del nucli antic que poden ser causa de sobretensions dins del sistema elèctric.
La carta no és la primera que amb aquesta intenció s’ha fet arribar a la companyia Fecsa. Al mes de juliol es va enviar una altra missiva per demanar millores i explicacions per diferents problemes amb la xarxa elèctrica que s’havien produït.
La carta enviada per l’alcalde s’acompanya d’un informe realitzat per l’enginyer municipal on es detallen les interrupcions repetitives que durant l’estiu s’han produït a Vilassar de Mar. També s’adjunten les propostes per solucionar-ho que a parer de l’enginyer serien les següents:
-garantir les tensions nominals de les xarxes elèctriques.
-procedir a l’estudi real de la demanda i a partir d’aquí redimensionar la xarxa de distribució i estacions transformadores.
-procedir al canvi de totes aquelles línies aèries del nucli antic que poden ser causa de sobretensions dins del sistema elèctric.
La carta no és la primera que amb aquesta intenció s’ha fet arribar a la companyia Fecsa. Al mes de juliol es va enviar una altra missiva per demanar millores i explicacions per diferents problemes amb la xarxa elèctrica que s’havien produït.
La Policia Local inicia la Campanya de control d’emissions de fums i gasos dels vehicles
La Unitat de Qualitat de Vida de la Policia Local, amb la col.laboració del Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, ha instal.lat una unitat mòbil a la Via Europa, entre la ronda Mossèn Jacint Verdaguer i el carrer Pirineus, on s´analitzen el monòxid de carboni (CO) als vehicles que funcionen amb benzina i l´opacitat als vehicles que utilitzen diesel.
Aquesta acció, que forma part de la Campanya de control d´emissions de fums i gasos dels vehicles, va començar ahir dilluns, 17 de març, i finalitzarà el proper divendres 21. La unitat mòbil està instal.lada des de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda i en ella hi treballen dos agents de la Policia Local.
Una vegada els agents han efectuat els treballs de revisió de les emissions de fums i gasos contaminants als vehicles, lliuraran al conductor una còpia de l´acta. Si la mesura és desfavorable es concedirà el termini d´una setmana perquè es procedeixi a la reparació de l´anomalia. De no fer-ho s´estendrà la denúncia pertinent per la infracció comesa (segons l´article 22 de l´Ordenança Municipal de Circulació).
L´objectiu de la campanya és reduir al màxim el problema dels gasos emesos pels tubs d´escapament que disminueixen la qualitat de l´aire.
Aquesta acció, que forma part de la Campanya de control d´emissions de fums i gasos dels vehicles, va començar ahir dilluns, 17 de març, i finalitzarà el proper divendres 21. La unitat mòbil està instal.lada des de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda i en ella hi treballen dos agents de la Policia Local.
Una vegada els agents han efectuat els treballs de revisió de les emissions de fums i gasos contaminants als vehicles, lliuraran al conductor una còpia de l´acta. Si la mesura és desfavorable es concedirà el termini d´una setmana perquè es procedeixi a la reparació de l´anomalia. De no fer-ho s´estendrà la denúncia pertinent per la infracció comesa (segons l´article 22 de l´Ordenança Municipal de Circulació).
L´objectiu de la campanya és reduir al màxim el problema dels gasos emesos pels tubs d´escapament que disminueixen la qualitat de l´aire.
Les obres de protecció de la via del tren entre Cabrera de Mar i Mataró finalitzaran a l’estiu
Les persones usuàries de la R-1 coneixen perfectament el risc que suposa viatjar en tren entre Cabrera de Mar i Mataró en dies de temporal marítim. La proximitat de la via al mar ha provocat diversos episodis de perill quan les onades més virulentes han arribat a impactar contra els convois. Aquestes situacions passaran a formar part de la història amb el reforçament i ampliació de l’escullera que està executant Adif i que, segons ha anunciat la Delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, finalitzaran aquest estiu.
Cunillera ha visitat les obres aquest dimecres acompanyada dels alcaldes de Cabrera de Mar, Jordi Mir, de Mataró, David Bote i del Consell Comarcal del Maresme representat pel vicepresident 1er, Joaquim Arnó. També han assistit el subdelegat del Govern a Barcelona, Carlos Prieto i el director general de Conservació i Manteniment d’Adif, Ángel Contreras.
La intervenció en el tram Cabrera de Mar – Mataró va passar a ser considerada “obra de caràcter prioritari” després del temporal marítim del 23 i 24 d’octubre de 2019 quan es van registrar onades superiors als 3 metres que van afectar greument la infraestructura i les instal·lacions ferroviaries.
Les obres, amb un pressupost superior als 12 milions d’euros, van començar el gener de 2020 i finalitzaran aquest estiu. S’està actuant en un tram de 2,2 quilòmetres reforçant la seguretat de la via a partir d’una franja protectora d’entre 8 i 16 metres d’amplada feta amb la col·locació de 337.000 Tn de pedra extreta de les pedreres de comarques veïnes.
Tot i que els treballs continuaran durant l’estiu, Adif ha pactat amb els ajuntaments un pla de treball que no afecti a la temporada de bany.
Els principals experts examinen els problemes de mobilitat de la comarca en el marc dels treballs del Pla Estratègic “Maresme 2015”
El Pla Estratègic ‘Maresme 2015´ ha reunit en la seva primera sessió de treball destinada a la mobilitat els principals experts de Catalunya per examinar els problemes de la comarca, des del peatge de l´autopista, fins al ferrocarril de la costa, passant per la nova N-II o la reconversió de l´actual. La reunió, celebrada a la seu de l´Escola Universitària del Maresme, a Mataró, ha estat presidida pel vicepresident del Consell Comarcal, Antoni Soy, i ha comptat amb la presència del secretari per a la mobilitat del govern de la Generalitat, Manel Nadal.Una trentena d´experts han contrastat els seus punts de vista i s´han plantejat cap on va, al seu entendre, la comarca en un debat moderat per Andreu Ulied, director de la consultora Mcrit, encarregada de l´elaboració del pla ‘Maresme 2015´. Els experts han debatut sobre el creixement de la mobilitat, el peatge de l´autopista, la nova N-II, la reconversió de l´actual N-II, el ferrocarril de la costa, i els serveis de transport urbà i interurbà, La reunió ha comptat amb la intervenció, entre d´altres, de Joan Maria Bigas, cap del servei de planificació de l´Entitat Metropolitana del Transport, Josep Maria Carrera, director de planejament de l´Institut d´Estudis Territorials, Carles Fàbregas, directiu de la consultora Cinesi, Jordi Fuster, tècnic de Barcelona Regional, Marc Garcia, director tècnic de l´Autoritat Metropolitana del Transport, Montse Hosta, arquitecte municipal de l´Ajuntament de Vilassar de Mar, Jordi Julià, director d´Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, Luís Lago, cap del servei de planificació de la Direcció General de Carreteres, Joan Miró, cap del servei de mobilitat de l´Ajuntament de Mataró,Santi Ribas, cap del servei de planificació de la Direcció General de Politica Territorial, Narcís Sala, cap d´operació de l´Empresa Barna Bus – Sagalés, Lluís Serra, Director general d’Acesa, Albert Serratosa, expert de l´Institut d´Estudis Territorials, Josep Solano, assessor d’Abertis, Ole Thorson, expert de la Universitat Politècnica de Catalunya, Joan Maria Vázquez, director de l´empresa Barna – Bus Sagalés, i Juan Luís Zalbidea, cap d´infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona. També hi ha pres part representants dels ajuntaments de Mataró, Premià de Mar, el Masnou, Calella, Vilassar de Mar i Teià. Per accedir al llistat de participants,
Cliqueu aquí . Els experts han debatut sobre el creixement de la mobilitat, el peatge de l´autopista, la nova N-II, la reconversió de l´actual N-II, el ferrocarril de la costa, i els serveis de transport urbà i interurbà. Es tractava de respondre a qüestions com aquestes: se suprimirà el peatge, s´establiran descomptes pels residents o continuarà pràcticament igual?, es construiran calçades laterals a l´autopista o una avinguda del Mig interurbana de connexió entre l´autopista i els viaris locals? Es construirà una tercera via fins a Mataró, es soterrarà l´actual traçat de Montgat a Mataró pel centre de les poblacions o es doblarà la via entre Arenys de Mar i Blanes?, Com a cloenda d´aquest primer debat, el vicepresident del Consell Comarcal del Maresme, Antoni Soy, ha volgut agrair les aportacions dels experts que ha considerat indispensables perquè el Maresme pugui decidir de manera compartida cap on va en els pròxims anys a través del Pla Estratègic ‘Maresme 2015´. Soy ha posat de manifest l’alt grau de consens que hi ha en molts dels temes tractats, tot i que va assenyalar que resta algun tema important pendent d’acord, especialment si es construeixen calçades laterals a l´autopista o la denominada ‘avinguda del mig´. Maresme 2015 (mireu la seva pàgina web
és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme que pretén integrar les expectatives, voluntats i capacitats de tots els agents que actuen en el territori tant si són administracions públiques com agents socials i econòmics. Maresme 2015 vol ser una eina de planificació estratègica per identificar les qüestions clau de la comarca i per projectar solucions de futur. Les consultories Mcrit, ERF i GEE s´encarreguen de la realització del Pla estratègic ‘Maresme 2015´.
La Direcció General de Costes presenta un Pla per preservar les platges del Maresme
El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a través de la Direcció General de Costes, ha presentat avui a la Generalitat, al Consell Comarcal i als ajuntaments el Pla que ha desenvolupat per intentar frenar la constant pèrdua de sorra de les platges maresmenques. En representació del CCM hi ha assistit el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa.
Aquesta ha estat una primera reunió, en el decurs de la qual s’ha fet una diagnosi de la situació actual i un Pla d’actuacions que s’executaria en 15 anys i comportaria una inversió de 50 milions d’euros. Els treballs passarien per aportacions de sorra recolzades amb la construcció d’espigons per assegurar el seu manteniment. Aquestes actuacions són més costoses a curt termini, però més sostenibles en el temps.
El Ministeri considera que cada any s’hi haurien d’invertir 4,2 milions d’euros amb el compromís que el Govern de l’Estat en destinaria entre 1,5 i 2 milions durant els 15 anys de desplegament del Pla de recuperació i manteniment de les platges maresmenques.
El projecte divideix el litoral maresmenc en 3 zones. La primera estaria compresa entre el delta de la Tordera i el port d’Arenys. La segona enllaçaria el port d’Arenys i el de Mataró i la tercera aniria des del port de la capital maresmenca fins al Besòs.
Les actuacions s’anirien desenvolupant a les zones amb una prioritat més alta atenent criteris socials, mediambientals, econòmics i de seguretat.
El president del Consell Comarcal ha fet una valoració molt positiva de la reunió i ha explicat que aquest és un bon punt de partida per solucionar l’històric problema de degradació del litoral maresmenc.