El barri de la Fornaca ja té en marxa el nou pla de mobilitat. Per donar-lo a conèixer a tot el veïnat, la regidoria de Via Pública, d’acord amb l’AV del barri, ha editat un tríptic informatiu que s’ha repartit per totes les cases, en el qual es recomana als veïns i veïnes del barri que facin bon ús de les noves zones d’aparcament, i que no aparquin els vehicles damunt de les voreres.
Després d’un període d’adaptació, la policia local vetllarà per tal que es respecti el nou pla viari de la Fornaca. Passat aquest període es procedirà a multar tothom que no compleixi la normativa viària. Des de l’associació de veïns i des de l’Ajuntament es demana la col·laboració i la solidaritat de tots els veïns i veïnes del barri en el seguiment del pla de mobilitat.
OBJECTIUS DEL PLA DE MOBILITAT DE LA FORNACA:
1. Augment de les places d´aparcament al barri en 107 nous espais
senyalitzats adequadament i pròxims als habitatges.
2. Reducció de la velocitat dels vehicles amb motor en els trams
de carrers transversals i verticals del barri.
3. Reestructuració de la senyalització i col·locació de nous
senyals de trànsit, i nova direccionalitat dels carrers
4. Col·locació de nou mobiliari urbà en el camí de Mataró
Arenys de Mar viu la cinquena festa irlandesa, aquest cap de setmana
L’associació arenyenca Tir Na N’og celebra aquest cap de setmana la V Festa Irlandesa a Arenys de Mar. La celebració és amb motiu de la diada de Sant Patrick, el 17 de març, que és patró d’Irlanda per haver convertit el país al cristianisme. Des de fa cinc anys, aquesta entitat acosta les tradicions irlandeses a la nostra comarca a través d’una festa en què no hi falta ni la gastronomia ni la música, entre altres actes culturals. El punt de trobada és el Calisay d’Arenys de Mar, a partir de divendres 19 de març a la nit i fins diumenge 21 de març. La primera proposta arriba divendres a la nit amb un concert de cançons tradicionals irlandeses, que començarà a les 22 hores, i dissabte hi haurà esmorzar, classes de dansa amb professors nadius i ball. La festa irlandesa arenyenca està plenament consolidada i cada any aplega més de 800 assistents. Tir Na N’Og Amics d’Irlanda és una associació sense afany de lucre que té com a objectiu fomentar l’intercanvi cultural entre Irlanda i Catalunya.
Acord per crear una xarxa sense fils a Canet
Un col.lectiu de canetencs interessats en l’aplicació de les noves tecnologies a Canet s’han trobat amb responsables de la Regidoria de Comunicació de l’Ajuntament i han acordat tirar endavant la creació d’una xarxa sense fils a Canet.
Entre d’altres temes, a la trobada es va fer públic l’acord d’ Edicions Els 2 Pins i la Plataforma CANET WIRELESS per coordinar la xarxa sense fils al nostre poble.
Des del passat 28 d´abril, Edicions Els 2 Pins i la Plataforma CANET WIRELESS, han convingut unificar esforços, tot tirant endavant un sol projecte de xarxa sense fils, sota el nom de Canet sense fils.
Els membres dels col.lectius Vilaweb Canet i Canet Wireless Jordi Rossell, Joan Noguera, Jordi Arcas i Lluís Llovet formen, des del dimecres passat, la branca de Noves tecnologies d’Edicions Els 2 Pins.
D´aquesta manera s´aprofita l´estructura de la qual ja disposa Edicions Els Pins i s’amplia amb un grup de joves amb estudis d’informàtica i noves tecnologies molt interessats a aplicar el sense fils a Canet.
La intenció és que en menys d´un any aquesta xarxa ja sigui una realitat. Per aquest motiu s´han tingut contactes amb el regidor de Comunicació Òscar Figuerola, per exposar-li el projecte i que buscar punts de col·laboració amb l´Ajuntament, per aconseguir que sigui realment una xarxa d´utilitat pública, oberta a tothom.
A la reunió d’aquest dijous Figuerola va prendre el compromís de col.laboració institucional en aquest projecte i en d’altres que també li han estat proposats, com ara cursos de formació Linux i va demanar-los l’assessorament en l’àmbit de la Comunicació. El grup s’ha compromès, entre d’altres temes, a valorar aquest web municipal perquè ofereixi el millor servei possible a la població.
Entre d’altres temes, a la trobada es va fer públic l’acord d’ Edicions Els 2 Pins i la Plataforma CANET WIRELESS per coordinar la xarxa sense fils al nostre poble.
Des del passat 28 d´abril, Edicions Els 2 Pins i la Plataforma CANET WIRELESS, han convingut unificar esforços, tot tirant endavant un sol projecte de xarxa sense fils, sota el nom de Canet sense fils.
Els membres dels col.lectius Vilaweb Canet i Canet Wireless Jordi Rossell, Joan Noguera, Jordi Arcas i Lluís Llovet formen, des del dimecres passat, la branca de Noves tecnologies d’Edicions Els 2 Pins.
D´aquesta manera s´aprofita l´estructura de la qual ja disposa Edicions Els Pins i s’amplia amb un grup de joves amb estudis d’informàtica i noves tecnologies molt interessats a aplicar el sense fils a Canet.
La intenció és que en menys d´un any aquesta xarxa ja sigui una realitat. Per aquest motiu s´han tingut contactes amb el regidor de Comunicació Òscar Figuerola, per exposar-li el projecte i que buscar punts de col·laboració amb l´Ajuntament, per aconseguir que sigui realment una xarxa d´utilitat pública, oberta a tothom.
A la reunió d’aquest dijous Figuerola va prendre el compromís de col.laboració institucional en aquest projecte i en d’altres que també li han estat proposats, com ara cursos de formació Linux i va demanar-los l’assessorament en l’àmbit de la Comunicació. El grup s’ha compromès, entre d’altres temes, a valorar aquest web municipal perquè ofereixi el millor servei possible a la població.
Adjudicades les places d’agent de policia local als municipis que han participat en la prova pilot de selecció unificada impulsada pel Consell Comarcal i el Departament d’Interior
Clou amb èxit la prova pilot de selecció unificada d’agents de policia local i el Maresme es converteix en territori pioner en aquesta nova modalitat de cooperació interadministrativa que ha permés, tal com apunta el conseller de Serveis als Municipis Andreu Bosch, “donar resposta a una demanda del món local des d’un model d’eficiència i treball cooperatiu entre administracions “.
La selecció unificada d’agents de policia local ha estat impulsat pel Consell Comarcal del Maresme, el Departament d’Interior i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya amb l’objectiu de facilitar que els municipis puguin cobrir les seves places de policia a partir d’un únic procés selectiu que, a més, genera una borsa de personal interí per cobrir-ne vacants.
Un sistema innovador que, tal com ha anunciat la directora d’Administració de Seguretat, Sònia Andolz, “es replicarà properament en altres territoris de Catalunya que ja s’hi han mostrat interessats“.
En aquesta primera convocatòria s’han ofertat 11 places d’agent de policia local (4 a Calella, 2 al Masnou, 1 a Sant Andreu de Llavaneres, 1 a Sant Vicenç de Montalt, 1 a Teià, 1 a Vilassar de Dalt i 1 a Arenys de Mar) i, una vegada finalitzades totes les proves de selecció, avui s’ha fet l’acte oficial d’adjudicació de places amb l’assistència de les 11 persones que han obtingut millors qualificacions d’entre les 269 que van ser admeses al procés selectiu.
Abans de començar a exercir com a agents, però, hauran de superar el curs de formació bàsica per a policies que imparteix l’Escola de Policia de Catalunya. La directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Marta Roca, ha encoratjat els aspirants a aprofitar la formació que començarà els dies 3 i 4 de gener. “Hem de construir un sistema de seguretat que ens permeti fer front al reptes, cada dia més complexes, que ens planteja la societat” ha dit Roca.
Borsa d’interins
La segona pota de la selecció unificada d’agents és la configuració d’una borsa d’agents interins per cobrir les vacants de 12 municipis de la comarca: els 7 anteriorment esmentats i Caldes d’Estrac, Cabrera de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar i Vilassar de Mar.
La borsa està formada per 44 aspirants i a partir de dilluns el Departament d’Interior contactarà amb els municipis participants per explicar-los el procediment a seguir per sol·licitar l’accés a la borsa.
Festa de Sant Antoni Abat a Vilassar de Dalt
Vilassar de Dalt celebra la festivitat de Sant Antoni Abat el 17 de gener, tal com marca el calendari. Enguany la festa cau en dissabte i com, ja és tradicional, a les 5 de la tarda se celebrarà el concert al cafè de la Massa, i el ball de tarda i el ball de nit a la sala del teatre, que estarà plenament condicionada per a aquest esdeveniment.
Una vegada més ens acompanyarà al llarg de tota la jornada festiva l´Orquestra Principal de la Bisbal, que ens delitarà amb el seu habitual i ampli repertori musical.
PROGRAMA D’ACTES
9 del matí: arribada de l’Orquestra la Principal de la Bisbal a la plaça de la Vila i serenata d’inici de la festa amb presència de les autoritats locals i per a tothom que hi vulgui assistir.
2/4 d’11 del matí: ofici solemne en honor de Sant Antoni Abat
2/4 d’1 del migdia: benedicció de les cavalleries i animals, i tradicionals tres tombs
5 de la tarda: concert al cafè de la Massa
2/4 de 8 de la tarda: ball tarda al teatre de la Massa. Preu 6 euros
2/4 d´11 del vespre: ball nit. Preu 12 euros
Una vegada més ens acompanyarà al llarg de tota la jornada festiva l´Orquestra Principal de la Bisbal, que ens delitarà amb el seu habitual i ampli repertori musical.
PROGRAMA D’ACTES
9 del matí: arribada de l’Orquestra la Principal de la Bisbal a la plaça de la Vila i serenata d’inici de la festa amb presència de les autoritats locals i per a tothom que hi vulgui assistir.
2/4 d’11 del matí: ofici solemne en honor de Sant Antoni Abat
2/4 d’1 del migdia: benedicció de les cavalleries i animals, i tradicionals tres tombs
5 de la tarda: concert al cafè de la Massa
2/4 de 8 de la tarda: ball tarda al teatre de la Massa. Preu 6 euros
2/4 d´11 del vespre: ball nit. Preu 12 euros
L´Ajuntament de Mataró presenta el projecte de construcció del Centre d´Art Germans Arenas Clavell
Avui, dilluns 3 de març, la comissió de govern ha aprovat inicialment el projecte bàsic del Centre d´Art Germans Arenas Clavell, que es construirà a la casa que l´artista mataroní Jordi Arenas va deixar com a llegat a la ciutat.
L´immoble està situat al carrer Argentona, 64 i va ser construït el 1895 per l´arquitecte Emili Cabanyes com a habitatge familiar. Ara, per a condicionar-lo com a equipament cultural, el Servei d´Obres de l´Ajuntament ha definit un projecte que preveu la conservació de la façana actual i dels elements nobles de la casa, però que implica la construcció d´un nou edifici, més funcional i adaptat als nous usos. Els paviments, les motllures i els elements de decoració originals que tenen interès artístic es retiraran abans de l´enderroc de l´actual finca i, un cop aconseguit el nou edifici, es tornaran a col·locar per a que els usuaris els puguin veure.
El Centre d´Art Germans Arenas Clavell forma part del Pla d´Equipaments Culturals de Mataró i la iniciativa de construir-lo rau en el compromís adquirit pel Ple de l´Ajuntament, el 7 de març del 2002, quan es va acceptar el llegat de l´artista mataroní i es va decidir que la casa es destinaria a museu i a altres activitats culturals de la ciutat.
Abans no comencin les obres, el projecte ha de superar els tràmits administratius d´exposició pública, aprovació definitiva, licitació i adjudicació de les obres, que estan valorades en 1.019.200 euros.
Descripció de les obres
El projecte d´obres s´ha definit tenint en compte el pla d´usos descrit pel Patronat Municipal de Cultura i els paràmetres urbanístics del Pla General d´Ordenació Urbanística de Mataró i el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, donat que part de la casa està catalogada.
Bàsicament, els treballs consistiran en una ampliació de la planta baixa i en la construcció de dues plantes superiors i l´habilitació d´una planta en soterrani. En total, l´equipament tindrà 705,45 m2 distribuïts de la següent manera:
PLANTA BAIXA. 173,65 m2 de superfície útil.
Hi haurà l´accés principal, el vestíbul, l´ascensor i les escales, dos lavabos, un punt d´informació, 4 sales d´exposicions d´entre 15 i 38 m2, un magatzem i l´accés al pati de darrera, que té capacitat per a unes 100 persones.
PLANTA PRIMERA 173,80 m2 de superfície útil
Gairebé tota la planta serà una gran sala d´exposicions de prop de 150 m2. També hi hauran dos lavabos i els corresponents espais per a vestíbul, l´ascensor i les escales.
PLANTA SEGONA 170,10 m2 de superfície útil.
La major part d´aquesta planta serà l´arxiu fons d´art (116 m2) i a una sala de consulta o taller (29,20 m2). La resta de l´espai l´ocuparan serveis (un sanitari, una petita habitació per neteja…) i el vestíbul amb les escales i l´ascensor.
PLANTA SOTERRANI. 187,90 m2 de superfície útil.
La superfície del soterrani es dividirà bàsicament en dos: un espai de 84 m2 es convertirà en una sala polivalent i un altre de 83,5m2 que es destinarà a magatzem. Des d´aquesta planta, en la qual també hi ha els corresponents vestíbul i zona d´escales i ascensor, és possible també sortir al pati exterior a través d´unes escales.
L´immoble està situat al carrer Argentona, 64 i va ser construït el 1895 per l´arquitecte Emili Cabanyes com a habitatge familiar. Ara, per a condicionar-lo com a equipament cultural, el Servei d´Obres de l´Ajuntament ha definit un projecte que preveu la conservació de la façana actual i dels elements nobles de la casa, però que implica la construcció d´un nou edifici, més funcional i adaptat als nous usos. Els paviments, les motllures i els elements de decoració originals que tenen interès artístic es retiraran abans de l´enderroc de l´actual finca i, un cop aconseguit el nou edifici, es tornaran a col·locar per a que els usuaris els puguin veure.
El Centre d´Art Germans Arenas Clavell forma part del Pla d´Equipaments Culturals de Mataró i la iniciativa de construir-lo rau en el compromís adquirit pel Ple de l´Ajuntament, el 7 de març del 2002, quan es va acceptar el llegat de l´artista mataroní i es va decidir que la casa es destinaria a museu i a altres activitats culturals de la ciutat.
Abans no comencin les obres, el projecte ha de superar els tràmits administratius d´exposició pública, aprovació definitiva, licitació i adjudicació de les obres, que estan valorades en 1.019.200 euros.
Descripció de les obres
El projecte d´obres s´ha definit tenint en compte el pla d´usos descrit pel Patronat Municipal de Cultura i els paràmetres urbanístics del Pla General d´Ordenació Urbanística de Mataró i el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, donat que part de la casa està catalogada.
Bàsicament, els treballs consistiran en una ampliació de la planta baixa i en la construcció de dues plantes superiors i l´habilitació d´una planta en soterrani. En total, l´equipament tindrà 705,45 m2 distribuïts de la següent manera:
PLANTA BAIXA. 173,65 m2 de superfície útil.
Hi haurà l´accés principal, el vestíbul, l´ascensor i les escales, dos lavabos, un punt d´informació, 4 sales d´exposicions d´entre 15 i 38 m2, un magatzem i l´accés al pati de darrera, que té capacitat per a unes 100 persones.
PLANTA PRIMERA 173,80 m2 de superfície útil
Gairebé tota la planta serà una gran sala d´exposicions de prop de 150 m2. També hi hauran dos lavabos i els corresponents espais per a vestíbul, l´ascensor i les escales.
PLANTA SEGONA 170,10 m2 de superfície útil.
La major part d´aquesta planta serà l´arxiu fons d´art (116 m2) i a una sala de consulta o taller (29,20 m2). La resta de l´espai l´ocuparan serveis (un sanitari, una petita habitació per neteja…) i el vestíbul amb les escales i l´ascensor.
PLANTA SOTERRANI. 187,90 m2 de superfície útil.
La superfície del soterrani es dividirà bàsicament en dos: un espai de 84 m2 es convertirà en una sala polivalent i un altre de 83,5m2 que es destinarà a magatzem. Des d´aquesta planta, en la qual també hi ha els corresponents vestíbul i zona d´escales i ascensor, és possible també sortir al pati exterior a través d´unes escales.
L´Ajuntament de Mataró i 8 agrupacions de comerciants acorden un paquet de mesures per garantir la competitivitat del comerç urbà davant la possible implantació d´una “locomotora comercial”
Avui, dimarts 25 de febrer, l´Ajuntament i vuit agrupacions de comerciants i marxants han acordat per escrit treballar conjuntament per garantir la competitivitat del comerç urbà davant la possible implantació d´una “locomotora comercial de gran format” a la trama urbana de la ciutat.
Els acords queden escrits en dos convenis que es convertiran en un annex del Programa d´Orientació per als Equipaments Comercials (POEC), aprovat provisionalment pel Ple de l´Ajuntament a començament de mes. El POEC és una figura d’ordenació comercial recollida en la Llei d’Equipaments Comercials del 2000 que té com a objectiu establir un model comercial i ordenar el creixement de l’oferta amb criteris d’equilibri i sostenibilitat. En el cas de Mataró, el POEC estableix quin és el desenvolupament més convenient per potenciar la capitalitat comercial de la ciutat.
Els dos convenis estableixen un seguit de compromisos davant la possible arribada a la ciutat d´una “locomotora comercial de gran format”. Des de fa uns mesos es debat la idoneïtat i la possibilitat d´implantació d´una “locomotora” a l´entorn de la nova ronda Barceló.
Els subscriptors dels acords
El primer dels convenis de col·laboració recull els acords destinats garantir la competitivitat del comerç urbà presos per l´Ajuntament, la Unió de Botiguers, Comerç Mataró Centre, Cerdanyola Comercial, l´Associació Centre Comercial Plaça de Cuba i Rodalies, l´Associació de Venedors Plaça Gran i Rodalies, La Gran Botiga i l´Associació de Marxants del Maresme. En qualitat d´adherit, també s´ha signat l´acord l´entitat Nou Centre Nou Parc.
El segon dels convenis tracta específicament dels acords destinats a millorar i modernitzar els mercats setmanals de venda no sendentària i, per tant, els signen representants de l´Ajuntament i de l´Associació de Marxants del Maresme.
Per part de l´Ajuntament, a banda dels representants del govern, els dos convenis els subscriu també el grup municipal del PP.
Els acords queden escrits en dos convenis que es convertiran en un annex del Programa d´Orientació per als Equipaments Comercials (POEC), aprovat provisionalment pel Ple de l´Ajuntament a començament de mes. El POEC és una figura d’ordenació comercial recollida en la Llei d’Equipaments Comercials del 2000 que té com a objectiu establir un model comercial i ordenar el creixement de l’oferta amb criteris d’equilibri i sostenibilitat. En el cas de Mataró, el POEC estableix quin és el desenvolupament més convenient per potenciar la capitalitat comercial de la ciutat.
Els dos convenis estableixen un seguit de compromisos davant la possible arribada a la ciutat d´una “locomotora comercial de gran format”. Des de fa uns mesos es debat la idoneïtat i la possibilitat d´implantació d´una “locomotora” a l´entorn de la nova ronda Barceló.
Els subscriptors dels acords
El primer dels convenis de col·laboració recull els acords destinats garantir la competitivitat del comerç urbà presos per l´Ajuntament, la Unió de Botiguers, Comerç Mataró Centre, Cerdanyola Comercial, l´Associació Centre Comercial Plaça de Cuba i Rodalies, l´Associació de Venedors Plaça Gran i Rodalies, La Gran Botiga i l´Associació de Marxants del Maresme. En qualitat d´adherit, també s´ha signat l´acord l´entitat Nou Centre Nou Parc.
El segon dels convenis tracta específicament dels acords destinats a millorar i modernitzar els mercats setmanals de venda no sendentària i, per tant, els signen representants de l´Ajuntament i de l´Associació de Marxants del Maresme.
Per part de l´Ajuntament, a banda dels representants del govern, els dos convenis els subscriu també el grup municipal del PP.
El Maresme amplia la seva oferta de turisme històric i cultural amb la incorporació de la Ruta de La Guerra Civil
Avui s’ha donat el tret de sortida a la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, una aposta del Consell Comarcal per recuperar la memòria històrica i divulgar el paper que els muncipis maresmencs van jugar entre 1936 i 1939. Igual que a la resta del territori, el conflicte bèl·lic va alterar el paisatge i la vida del Maresme amb la reconversió d’edificis en hospitals o llocs d’acollida de refugiats, la construcció de fortificacions defensives a la costa o la confiscació de la seva indústria que va ser posada al servei de la guerra.
El tret singular i diferencial del Maresme és que a partir de 1938 es va convertir en terra d’ambaixades. Les delegacions diplomàtiques, fugint dels bombardeigs a Barcelona van trobar en els municipis maresmencs un indret més segur per establir els seus consolats i ambaixades.
Aquesta singularitat maresmenca és la que ha fet que la inauguració de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme s’hagi fet amb un recorregut per les cases de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt que van ser seus diplomàtiques internacionals.
A la visita han assistit -a banda del president del Consell Comarcal del Maresme Damià del Clot i del conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme Joaquim Arnó– les conselleres d’Acció Exterior i de Justícia, Drets i Memòria (Meritxell Serret i Gemma Ubasart); els alcaldes de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt (Òscar Baró i Víctor Llasera), representants del cos consular i altres autoritats.
Ruta de La Guerra Civil al Maresme
La Ruta de la Guerra Civil al Maresme vol ser principalment una eina de memòria col·lectiva i un element més per recuperar una part de la història recent. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal, ha comptat amb la col·laboració de 10 municipis i de diferents entitats i personalitats que han ajudat a recopilar tota la informació històrica per recuperar un centenenar de vestigis de la Guerra Civil al Maresme.
Tots els elements -classificats en 3 itineraris: La defensa de la costa, Rereguarda i front i Les ambaixades- es poden anar seguint a través d’un mapeig de la Guerra Civil al Maresme i es poden completar amb la informació d’un espai web propi creat pel Consorci de Turisme Costa de Barcelona Maresme.
Del conjunt de vestigis localitzats, se n’han senyalitzat 41 repartits en 10 municipis: Vilassar de Mar, Mataró, Argentona, Santa Susanna, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Premià de Dalt, Calella i El Masnou. Al costat de cada element s’ha instal·lat un faristol identificatiu amb l’explicació del paper que va jugar durant el conflicte i 2 codis QR que permenten accedir al mapa de localitzacions i a la informació complementària.
El conseller de Planificació Estratègica i president del Consorci de Turisme, Joaquim Arnó, ha avançat que l’objectiu és que en una segona fase s’hi pugui ampliar el nombre de senyalitzacions.
Tres itineraris
DEFENSA DE LA COSTA
La comarca del Maresme va ser una de les que va comptar amb més posicions defensives: cinc emplaçaments per a artilleria de costa i 64 nius de metralladores distribuïts al llarg de tot el litoral de la comarca, des de Montgat fins a Malgrat de Mar.
Aquest itinerari proposa fer una ruta per tots els elements que encara es conserven relacionats amb la defensa de la costa: els nius de metralladores, imponents emplaçaments d’artilleria de costa com el de Montgat o el que queda de l’emplaçament artiller de Malgrat de Mar, així com diferents tipus de fortificacions. És un itinerari en què es pot veure, a més, com aquestes fortificacions s’integren al paisatge marítim actual.
EL FRONT I LA REREGUARDA
Les localitats de la comarca del Maresme van romandre a la rereguarda durant gairebé tota la guerra. A les localitats del Maresme es van habilitar hospitals, centres per acollir refugiats i algunes fàbriques van modificar la seva producció per adaptar-la a les necessitats de la guerra. Igual que altres poblacions de Catalunya, les localitats del Maresme van haver de patir bombardeigs aeris, fet que va provocar la construcció de refugis antiaeris per tal de poder protegir la població.
Aquest itinerari convida a visitar els llocs i edificis més emblemàtics que van tenir relació amb la rereguarda i el front al Maresme: indústries recorvertides en fabriques de material de guerra, col·legis transformats en hospitals, l’important refugi antiaeri de Calella, les mines de Malgrat de Mar utilitzades com a polvorí o l’església de Sant Vicenç de Montalt on encara es pot observar un projectil a la façana, entre d’altres.
AMBAIXADES
Aquest itinerari permet descobrir on es van instal·lar les delegacions diplomàtiques dels principals països en la seva fugida dels perills que representava la ciutat de Barcelona. Totes les ambaixades es van concentrar en els termes municipals de Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.
Inauguracions en diferents municipis
Una vegada feta la inauguració oficial de la Ruta de la Guerra Civil al Maresme, diferents ajuntaments programaran activitats per donar a conèixer els elements del seu municipi que en formen part.
Mataró ha programat per dissabte una Ruta guiada pels escenaris de la Guerra Civil de la mà de l’històriador Víctor Ligos
Mediateca
Meritxell Serret, Consellera d’Acció Exterior i Unió Europea
Gemma Ubasart, Consellera de Justícia, Drets i Memòria
Damià del Clot, President del Consell Comarcal del Maresme
Joaquim Arnó, Conseller delegat de Projectes estratègics del Consell Comarcal del Maresme i President del Consorci de Turisme
Olivier Radamour, Cònsul de França
Sofia Geli Stenhammar, Cònsul Honorària de Suècia
El 91% dels vilassarencs està molt o bastant satisfet de viure a Vilassar de Mar i prop del 50% creu que la ciutat ha millorat en els últims 2 anys i que ho seguirà fent en el futur
Una enquesta telefònica realitzada per l´empresa Opina SA indica que la majoria de vilassarencs estan satisfets de viure al municipi i aproven els serveis municipals. L´enquesta també apunta quines són les qüestions que més preocupen a la ciutadania i que són la massificació (8%), la brutícia (7%), el preu de l´habitatge (6%) i la falta d´aparcament (4,2%).
El treball de camp es va realitzar a 600 persones els dies 19 i 21 de novembre de 2002 per l´empresa homologada Opina, SA, sota la direcció i la supervisió tècnica de la Diputació de Barcelona. El marge d´error és del +/-3,9%.
L´enquesta ha analitzat: la visió de la ciutat, la gestió municipal, la participació en la vida ciutadana i els hàbits de consum, els immigrants no comunitaris i els hàbits informatius i de comunicació.
La visió de la ciutat
El 91% dels entrevistats diu sentir-se molt o bastant satisfet de viure a Vilassar de Mar amb només un 5,7% que manifesta sentir-se´n poc o gens satisfet. Respecte a la percepció sobre l´evolució del municipi en els darrers 2 anys gairebé la meitat dels entrevistats (49,3%) considera que ha millorat i un 52,8% que millorarà en els propers anys.
La brutícia i la neteja de la platja (12%), la massificació de població (8%), el preu de l´habitatge (6%) i la manca d´aparcament (4,2%) són els problemes principals que perceben els entrevistats. També s´esmenten les infraestructures (3,8%), l´urbanisme (3,7%), la immigració (3,2%), la falta d´activitats d´oci (3%), la riera (2,8%), carreteres (2,5%) i la seguretat ciutadana (2%).
Pel que fa a la percepció de determinats factors, la bona comunicació és l´element de Vilassar de Mar que els entrevistats avaluen més positivament. A continuació, destaquen també el nivell cultural i la tranquil·litat. Són els entrevistats més joves els que tendeixen a valorar millor la tranquil·litat i la seguretat, mentre que els grans destaquen la bona comunicació.
La gestió municipal
El conjunt dels entrevistats atorga a l´Ajuntament una nota mitjana de Bé (6,16 punts en una escala del 0 al 10) i només un 10,8% suspèn la gestió municipal.
L´educació amb una nota de 7,1 i els esports amb un 7 són els serveis municipals més ben valorats seguits per la recollida d´escombraries (6,8) i la seguretat ciutadana (6,6). En canvi, els menys valorats són l´aparcament (4,8) que és l´únic que suspèn, la gestió econòmica (5,8) i la circulació (6).
Pel que fa a l´atenció rebuda, el 79% dels enquestats considera que els funcionaris municipals l´atenen molt bé o bé quan va a l´Ajuntament a fer algun tràmit o demanar informació.
La Piscina Municipal és l´actuació municipal que més entrevistats recorden com a acció positiva seguida dels jardins, el Mar de Flors i la recollida selectiva. Les ¾ parts no recorden cap actuació municipal que considerin negativa. De les esmentades en aquest aspecte apareix com a principal la platja, només amb un 3,5% dels entrevistats, seguida de la zona blava (2,5%).
Els entrevistats consideren com projectes de futur més necessaris la creació de llocs d´oci pel jovent i de pisos, a més de l´institut i l´arranjament de la platja.
Pel que fa al coneixement de les actuacions fetes per l´Ajuntament la majoria manifesta que les coneix, essent la Piscina Municipal la més ben valorada amb una nota de 7,7.
Respecte als projectes de futur més del 70% els coneix per aquest ordre: nou institut, centre cultural al Patronat, millora del casc antic i aparcament al carrer del Carme.
Més del 70% dels entrevistats diu utilitzar els contenidors d´escombraries de paper i vidre i només un 11% manifesta no usar-los mai.
Activitats i Participació en la vida ciutadana
Els parcs i l´Ajuntament són les instal·lacions més utilitzades pels entrevistats, que també assenyalen que els esdeveniments ciutadans en els quals han participat més són la Festa Major, la cavalcada de Reis, el Carnaval i el Mar de Flors.
Més del 80% dels entrevistats diuen fer esport o anar al metge a Vilassar de Mar i el 70% afirma trobar-se amb els amics al municipi. En canvi, només el 23,65 treballa al poble. Pel que fa al consum, 2/3 parts diuen comprar la majoria del menjar al municipi i en canvi, marxen fora a comprar roba (gairebé el 60%).
Els immigrants no comunitaris
El 64% considera que el immigrants procedents de països no comunitaris són molt o bastant nombrosos. La majoria, però, no percep un efecte sobre el poble de la presència d´immigrants no comunitaris (45,8%) i més d´una quarta part considera que són més aviat beneficiosos (27,2%).
Hàbits informatius i de comunicació
Prop del 50% dels entrevistats considera de forma positiva la informació que rep per part de l´Ajuntament. Gairebé el 70% assenyala que s´informa del que passa a Vilassar de Mar a través del butlletí municipal, seguit de La Clau (53,8%), El Punt (41,2%), Tríptics i fullets (38,8%), Vilassar Ràdio (23,8%), Tribuna Vilassar (23,3%) i Vilassar Televisió (19,8%). Pel que fa al butlletí municipal L´Informatiu i l´emissora municipal Vilassar Ràdio, més de la meitat dels entrevistats els valoren positivament.
El diari més llegit és La Vanguardia i TV3 és la cadena més sintonitzada i alhora preferida pels enquestats.
Pel que fa a l´ús de l´ordinador, més del 70% afirma tenir-ne un a casa i la majoria amb connexió a Internet.
El treball de camp es va realitzar a 600 persones els dies 19 i 21 de novembre de 2002 per l´empresa homologada Opina, SA, sota la direcció i la supervisió tècnica de la Diputació de Barcelona. El marge d´error és del +/-3,9%.
L´enquesta ha analitzat: la visió de la ciutat, la gestió municipal, la participació en la vida ciutadana i els hàbits de consum, els immigrants no comunitaris i els hàbits informatius i de comunicació.
La visió de la ciutat
El 91% dels entrevistats diu sentir-se molt o bastant satisfet de viure a Vilassar de Mar amb només un 5,7% que manifesta sentir-se´n poc o gens satisfet. Respecte a la percepció sobre l´evolució del municipi en els darrers 2 anys gairebé la meitat dels entrevistats (49,3%) considera que ha millorat i un 52,8% que millorarà en els propers anys.
La brutícia i la neteja de la platja (12%), la massificació de població (8%), el preu de l´habitatge (6%) i la manca d´aparcament (4,2%) són els problemes principals que perceben els entrevistats. També s´esmenten les infraestructures (3,8%), l´urbanisme (3,7%), la immigració (3,2%), la falta d´activitats d´oci (3%), la riera (2,8%), carreteres (2,5%) i la seguretat ciutadana (2%).
Pel que fa a la percepció de determinats factors, la bona comunicació és l´element de Vilassar de Mar que els entrevistats avaluen més positivament. A continuació, destaquen també el nivell cultural i la tranquil·litat. Són els entrevistats més joves els que tendeixen a valorar millor la tranquil·litat i la seguretat, mentre que els grans destaquen la bona comunicació.
La gestió municipal
El conjunt dels entrevistats atorga a l´Ajuntament una nota mitjana de Bé (6,16 punts en una escala del 0 al 10) i només un 10,8% suspèn la gestió municipal.
L´educació amb una nota de 7,1 i els esports amb un 7 són els serveis municipals més ben valorats seguits per la recollida d´escombraries (6,8) i la seguretat ciutadana (6,6). En canvi, els menys valorats són l´aparcament (4,8) que és l´únic que suspèn, la gestió econòmica (5,8) i la circulació (6).
Pel que fa a l´atenció rebuda, el 79% dels enquestats considera que els funcionaris municipals l´atenen molt bé o bé quan va a l´Ajuntament a fer algun tràmit o demanar informació.
La Piscina Municipal és l´actuació municipal que més entrevistats recorden com a acció positiva seguida dels jardins, el Mar de Flors i la recollida selectiva. Les ¾ parts no recorden cap actuació municipal que considerin negativa. De les esmentades en aquest aspecte apareix com a principal la platja, només amb un 3,5% dels entrevistats, seguida de la zona blava (2,5%).
Els entrevistats consideren com projectes de futur més necessaris la creació de llocs d´oci pel jovent i de pisos, a més de l´institut i l´arranjament de la platja.
Pel que fa al coneixement de les actuacions fetes per l´Ajuntament la majoria manifesta que les coneix, essent la Piscina Municipal la més ben valorada amb una nota de 7,7.
Respecte als projectes de futur més del 70% els coneix per aquest ordre: nou institut, centre cultural al Patronat, millora del casc antic i aparcament al carrer del Carme.
Més del 70% dels entrevistats diu utilitzar els contenidors d´escombraries de paper i vidre i només un 11% manifesta no usar-los mai.
Activitats i Participació en la vida ciutadana
Els parcs i l´Ajuntament són les instal·lacions més utilitzades pels entrevistats, que també assenyalen que els esdeveniments ciutadans en els quals han participat més són la Festa Major, la cavalcada de Reis, el Carnaval i el Mar de Flors.
Més del 80% dels entrevistats diuen fer esport o anar al metge a Vilassar de Mar i el 70% afirma trobar-se amb els amics al municipi. En canvi, només el 23,65 treballa al poble. Pel que fa al consum, 2/3 parts diuen comprar la majoria del menjar al municipi i en canvi, marxen fora a comprar roba (gairebé el 60%).
Els immigrants no comunitaris
El 64% considera que el immigrants procedents de països no comunitaris són molt o bastant nombrosos. La majoria, però, no percep un efecte sobre el poble de la presència d´immigrants no comunitaris (45,8%) i més d´una quarta part considera que són més aviat beneficiosos (27,2%).
Hàbits informatius i de comunicació
Prop del 50% dels entrevistats considera de forma positiva la informació que rep per part de l´Ajuntament. Gairebé el 70% assenyala que s´informa del que passa a Vilassar de Mar a través del butlletí municipal, seguit de La Clau (53,8%), El Punt (41,2%), Tríptics i fullets (38,8%), Vilassar Ràdio (23,8%), Tribuna Vilassar (23,3%) i Vilassar Televisió (19,8%). Pel que fa al butlletí municipal L´Informatiu i l´emissora municipal Vilassar Ràdio, més de la meitat dels entrevistats els valoren positivament.
El diari més llegit és La Vanguardia i TV3 és la cadena més sintonitzada i alhora preferida pels enquestats.
Pel que fa a l´ús de l´ordinador, més del 70% afirma tenir-ne un a casa i la majoria amb connexió a Internet.
El Consell Comarcal del Maresme i l’ajuntament de Mataró treballaran conjuntament per impulsar projectes de desenvolupament de la comarca
El president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i l’alcalde de Mataró, Joan Mora, han mantingut avui una reunió amb la voluntat de sumar esforços i col•laborar en temes d’interès comú de la comarca.
Mora ha manifestat que “els consells comarcals i els ajuntaments han de treballar conjuntament per millorar l’eficiència dels serveis de cara als ciutadans” ha afegit que “en moments com aquests hem de demostrar que les administracions som capaços de posar-nos d’acord per estalviar diners al ciutadà i donar-li els millors serveis”.
Miquel Àngel Martínez ha posat de relleu “la voluntat de l’Ajuntament de Mataró d’acompanyar el Consell Comarcal. Sumem esforços, caminem en la mateixa direcció i aquesta no és una altra que enfortir el Maresme”. Martínez ha afegit que “Mataró ha de ser la capital generosa que necessita la comarca”
Pel que fa als temes tractats durant la reunió, s’han posat sobre la taula l’antic edifici del Club Nàutic, el projecte Mataró Maresme Marítim, el turisme, el projecte de la mobilitat de la comarca, la sorra i la regeneració de les platges, la compra agregada, la mancomunació de serveis i la promoció econòmica, entre d’altres. Com a exemple de la mancomunitat de serveis l’alcalde ha anomenat l’oferiment de Mataró a la resta de municipis dels serveis professionals d’Urbanisme municipals.