Aquest primer cap de setmana de maig, Canet participa a la Fira Modernista de Terrassa. De la mà de la Casa museu Domènech i Montaner, que és qui organitza la Ruta Modernista de Canet, des de l’estand de l’Ajuntament és mostrarà el nostre potencial com a destinació de turisme cultural.
A més a més de la parada institucional, una colla d’artesans del poble també hi seran presents. En concret hi haurà vitralls, forja, esmalts, joies, ceràmica … i els pastissers hi faran “Vitralls de Canet” en un obrador portat expressament a la Fira.
La Fira Modernista de Terrassa servirà per començar a donar als visitants el fulletó que engloba totes les possibilitats turístiques de Canet. Aquest fulletó-guia acaba de ser editat des de la regidoria de Turisme i, de manera general, inclou el que després s’especificarà en unes guies més concretes de cada àmbit. Sota el nom de Canet, Modernisme vora el mar, al fulletó hi ha: Visions de Canet, Canet platges, Canet Modernisme, Rutes i senders de Canet, Canet Santuari i un resum de les festes locals.
Una festa medieval servirà de marc per a la celebració de la inauguració de la reforma de la Casa Gòtica (segle XVI) com a nova seu de l’Arxiu Històric Municipal d’Argentona “Jaume Clavell i Nogueras”
A l´acte hi assistiran la Sra. Carme Tort – Martorell, directora general d´Administració Local de la Generalitat de Catalunya; el Cap del Servei d´Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat, Sr. Francesc Olivé; el Cap de l´Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, Sr. Carles Vicente i estarà presidit per l´Alcalde d´Argentona, Sr. Antoni Soy Casals.
Aquest edifici del segle XVI, d´estil gòtic tardà, acollirà també les noves oficines del Museu del Càntir a la segona planta i serà la seu del Centre d´Estudis Argentonins Jaume Clavell. També disposa a la seva planta baixa d´un sala d´actes amb capacitat per unes quaranta persones i la possibilitat de fer-hi petites exposicions. L´arxiu històric (sala de consulta, dipòsit de documents i espai de treball de l´arxiver) estarà situat a la planta primera de l´edifici.
L´exposició “Els boters: un ofici artesà que s´ha perdut” serà la primera que es presentarà en la sala d´actes i exposicions del nou equipament, amb motiu de la seva inauguració. L´exposició ha estat preparada per Joan Oliveras, darrer boter d´Argentona i gran coneixedor d´aquest ofici, avui gairebé desaparegut.
L´edifici i la seva reforma
L´edifici de la Casa Gòtica va ser donat al poble d´Argentona pels fills de Joan Rectoret i Rigola (1895 – 1955) qui l´havia adquirit per salvar-lo del seu estat de ruïna i dedicar-lo a usos culturals. Joan Rectoret i Rigola va morir prematurament i els seus fills el van donar a l´Ajuntament, que el va rehabilitar al llarg dels anys 60 i primers 70. Finalment, l´any 1975 l´immoble va acollir el Museu del Cantir d´Argentona, fins que el 1997 es va tancar al públic en detectar-s´hi al·luminosi en bona part de l´edifici, degut a les bigues utilitzades en la rehabilitació dels anys 70.
El 1998 es va iniciar la redacció del projecte de rehabilitació amb la intenció de destinar la Casa Gòtica a seu definitiva de l´Arxiu Històric Municipal, mentre que el Museu del Cantir, l´any 2000, s´instal·lava en un altre edifici municipal de la Plaça de l´Església. El projecte de reforma i direcció d´obres es va encarregar a l´arquitecte Xavier Petit Vila.
El gener de l´any 2000 es van iniciar les obres de rehabilitació (primera fase), per un import de 40.738 euros (6.778.233 Pts.), a càrrec del mestre d´obres d´Argentona Francesc Alsina. El novembre de 2001 s´inicien les fases segona i tercera, per un import de 200.584 euros (33.374.432 Pts.), a càrrec de l´empresa Servicios y Obras Barcelona. Finalment, el 25 d´abril de 2003 es va iniciar la quarta fase, a càrrec de la mateixa empresa, per un import de 145.862 euros (24.269.395 Pts.) Cal afegir al cost de l´obra el de l´ascensor, (21.000) euros, el mobiliari d´oficina (11.920 euros) i la primera fase dels armaris compactes d´arxiu de documents (9.010 euros)
El cost total de la reforma, entre obra i equipaments, ha estat de 450.114 euros (74.892.668 Pts.), que ha estat finançada per l´Ajuntament d´Argentona, amb un ajut per part de la Generalitat de Catalunya (PUOSC 2001) de 75.126 euros (12.500.000 Pts.), per a les fases 2ª i 3ª de l´obra.
Antecedents i formació de l’arxiu
L’Ajuntament d’Argentona disposa d’un arxiu històric municipal des de finals dels anys cinquanta, en que es varen adquirir nombrosos pergamins, plànols antics, capbreus i altres documents dels segles XIII al XVIII, que fan referència a Argentona i altres poblacions de l’antiga baronia dels senyors del Castell de Burriac.
Progressivament, el fons de l’arxiu s’ha anat ampliant amb noves adquisicions i amb els documents que s’han traslladat des de l’arxiu administratiu municipal. Destaquem els fons de l´associació « Aixernador d´Argentona », que inclou una extensa hemeroteca i els fons del jutjat de Pau d´Argentona amb documentació a partir de finals del segle XIX. També cal destacar un important fons fotogràfic, amb més de 1.000 imatges antigues de la vila.
Durant els darrers anys han estat diversos els investigadors que han realitzat treballs en base als documents de l’Arxiu Històric d’Argentona, dels quals destaquem els de Montserrat Richou sobre l’època medieval, el de Ma. Josep Castillo sobre l’època moderna i el de Margarida Colomer sobre la Segona República i la Guerra Civil, tots ells publicats.
L´arxiu històric d´Argentona té, finalment, una seu definitiva construïda pensant amb les necessitats especifiques d´un equipament d´aquestes característiques, on els estudiosos que hi facin consultes tindran totes les eines al seu abast per treure el màxim profit de la seva consulta.
La correcta conservació i seguretat de la documentació de l´arxiu ha estat un tema prioritari en la concepció de l´edifici. L´accés al dipòsit de documents es fa amb un codi secret i clau, es disposa de detectors d´intrusisme, detectors de fum, vigilància i enregistrament per circuit tancat de televisió i altres mesures de seguretat d´alta tecnologia i eficàcia. A més, la documentació es conserva en armaris compactes, sistema que suposa una protecció suplementària contra el foc i la pols, alhora que permet aprofitar al màxim l´espai disponible.
Aquest edifici del segle XVI, d´estil gòtic tardà, acollirà també les noves oficines del Museu del Càntir a la segona planta i serà la seu del Centre d´Estudis Argentonins Jaume Clavell. També disposa a la seva planta baixa d´un sala d´actes amb capacitat per unes quaranta persones i la possibilitat de fer-hi petites exposicions. L´arxiu històric (sala de consulta, dipòsit de documents i espai de treball de l´arxiver) estarà situat a la planta primera de l´edifici.
L´exposició “Els boters: un ofici artesà que s´ha perdut” serà la primera que es presentarà en la sala d´actes i exposicions del nou equipament, amb motiu de la seva inauguració. L´exposició ha estat preparada per Joan Oliveras, darrer boter d´Argentona i gran coneixedor d´aquest ofici, avui gairebé desaparegut.
L´edifici i la seva reforma
L´edifici de la Casa Gòtica va ser donat al poble d´Argentona pels fills de Joan Rectoret i Rigola (1895 – 1955) qui l´havia adquirit per salvar-lo del seu estat de ruïna i dedicar-lo a usos culturals. Joan Rectoret i Rigola va morir prematurament i els seus fills el van donar a l´Ajuntament, que el va rehabilitar al llarg dels anys 60 i primers 70. Finalment, l´any 1975 l´immoble va acollir el Museu del Cantir d´Argentona, fins que el 1997 es va tancar al públic en detectar-s´hi al·luminosi en bona part de l´edifici, degut a les bigues utilitzades en la rehabilitació dels anys 70.
El 1998 es va iniciar la redacció del projecte de rehabilitació amb la intenció de destinar la Casa Gòtica a seu definitiva de l´Arxiu Històric Municipal, mentre que el Museu del Cantir, l´any 2000, s´instal·lava en un altre edifici municipal de la Plaça de l´Església. El projecte de reforma i direcció d´obres es va encarregar a l´arquitecte Xavier Petit Vila.
El gener de l´any 2000 es van iniciar les obres de rehabilitació (primera fase), per un import de 40.738 euros (6.778.233 Pts.), a càrrec del mestre d´obres d´Argentona Francesc Alsina. El novembre de 2001 s´inicien les fases segona i tercera, per un import de 200.584 euros (33.374.432 Pts.), a càrrec de l´empresa Servicios y Obras Barcelona. Finalment, el 25 d´abril de 2003 es va iniciar la quarta fase, a càrrec de la mateixa empresa, per un import de 145.862 euros (24.269.395 Pts.) Cal afegir al cost de l´obra el de l´ascensor, (21.000) euros, el mobiliari d´oficina (11.920 euros) i la primera fase dels armaris compactes d´arxiu de documents (9.010 euros)
El cost total de la reforma, entre obra i equipaments, ha estat de 450.114 euros (74.892.668 Pts.), que ha estat finançada per l´Ajuntament d´Argentona, amb un ajut per part de la Generalitat de Catalunya (PUOSC 2001) de 75.126 euros (12.500.000 Pts.), per a les fases 2ª i 3ª de l´obra.
Antecedents i formació de l’arxiu
L’Ajuntament d’Argentona disposa d’un arxiu històric municipal des de finals dels anys cinquanta, en que es varen adquirir nombrosos pergamins, plànols antics, capbreus i altres documents dels segles XIII al XVIII, que fan referència a Argentona i altres poblacions de l’antiga baronia dels senyors del Castell de Burriac.
Progressivament, el fons de l’arxiu s’ha anat ampliant amb noves adquisicions i amb els documents que s’han traslladat des de l’arxiu administratiu municipal. Destaquem els fons de l´associació « Aixernador d´Argentona », que inclou una extensa hemeroteca i els fons del jutjat de Pau d´Argentona amb documentació a partir de finals del segle XIX. També cal destacar un important fons fotogràfic, amb més de 1.000 imatges antigues de la vila.
Durant els darrers anys han estat diversos els investigadors que han realitzat treballs en base als documents de l’Arxiu Històric d’Argentona, dels quals destaquem els de Montserrat Richou sobre l’època medieval, el de Ma. Josep Castillo sobre l’època moderna i el de Margarida Colomer sobre la Segona República i la Guerra Civil, tots ells publicats.
L´arxiu històric d´Argentona té, finalment, una seu definitiva construïda pensant amb les necessitats especifiques d´un equipament d´aquestes característiques, on els estudiosos que hi facin consultes tindran totes les eines al seu abast per treure el màxim profit de la seva consulta.
La correcta conservació i seguretat de la documentació de l´arxiu ha estat un tema prioritari en la concepció de l´edifici. L´accés al dipòsit de documents es fa amb un codi secret i clau, es disposa de detectors d´intrusisme, detectors de fum, vigilància i enregistrament per circuit tancat de televisió i altres mesures de seguretat d´alta tecnologia i eficàcia. A més, la documentació es conserva en armaris compactes, sistema que suposa una protecció suplementària contra el foc i la pols, alhora que permet aprofitar al màxim l´espai disponible.
Malgrat de Mar
MALGRAT DE MAR | |||
MUNICIPI: Extensió: 9,1 KM2 HABITANTS: 18.295 (Font: INE 1/1/2016) | AJUNTAMENT: ADREÇA: Carme, 30 C.P.: 08380 TEL.: 93 7653300 FAX:93 7610993 WEB: www.ajmalgrat.cat
| ||
MUNICIPALS 2015 | ALCALDESSA: Carme Ponsa Monge (JxM) | ||
El servei de formació ocupacional de Vilassar de Mar aconsegueix el certificat de qualitat ISO 9001:2000
El servei de formació ocupacional de l´Ajuntament de Vilassar de Mar ha aconseguit el certificat en Sistema de Gestió de Qualitat segons la norma UNE-EN-ISO 9001: 2000. D´aquesta manera es converteix en el primer servei municipal que aconsegueix aquesta certificació. La ISO 9001:2000 estableix un sistema de gestió de la formació que reverteix directament en l´atenció que rep l´usuari. D´una banda, el certificat assegura una qualitat del servei pel que fa al funcionament intern. De l´altra, garanteix a l´usuari atenció i qualitat en els cursos, establint uns objectius anuals i uns indicadors de seguiment que s´avaluen periòdicament.
El servei de formació ocupacional haurà de passar cada any una auditoria per renovar el certificat ISO, la qual cosa implica una continuïtat dels procediments assolits.
El Servei de formació ocupacional va entrar en funcionament l´any 1994. Des d´aleshores fins el 2003 s´han realitzat un total de 18 cursos de formació ocupacional on s´han format aproximadament unes 275 persones. Els cursos estan subvencionats pel Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya i enguany per primera vegada n´ha augmentat considerablement els nombre de cursos atorgats: dels 1 ó 2 que es concedien normalment s´han passat als 4 que s´estan fent aquest any.
L´objectiu del servei de formació ocupacional és planificar i gestionar accions per potenciar les competències dels treballadors en situació d´atur o en actiu i afavorir la inserció laboral a través de la formació.
El servei de formació ocupacional haurà de passar cada any una auditoria per renovar el certificat ISO, la qual cosa implica una continuïtat dels procediments assolits.
El Servei de formació ocupacional va entrar en funcionament l´any 1994. Des d´aleshores fins el 2003 s´han realitzat un total de 18 cursos de formació ocupacional on s´han format aproximadament unes 275 persones. Els cursos estan subvencionats pel Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya i enguany per primera vegada n´ha augmentat considerablement els nombre de cursos atorgats: dels 1 ó 2 que es concedien normalment s´han passat als 4 que s´estan fent aquest any.
L´objectiu del servei de formació ocupacional és planificar i gestionar accions per potenciar les competències dels treballadors en situació d´atur o en actiu i afavorir la inserció laboral a través de la formació.
La Diputació i els ajuntaments de Mataró, Vilafranca, Sant Cugat, Terrassa i L’Hospitalet signen una declaració conjunta sobre civisme
Els ajuntaments de Mataró, Vilafranca del Penedès, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, L´Hospitalet de Llobregat, i la Diputació de Barcelona ha acordat avui, 4 de març, una declaració conjunta sobre civisme. Per la seva banda, l’Ajuntament de Sabadell està pendent de sumar-se a l’acord.
La declaració conjunta és fruit d´una jornada de treball que ha tingut lloc durant tot el matí a la sala d´actes de Can Palauet (carrer d´en Palau, 32. Mataró), destinada a intercanviar experiències i iniciatives municipals en l´àmbit del civisme.
El document ha estat signat pel diputat de Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, Pere Alcober; el regidor de Participació Ciutadana i Polítiques Sectorials de L´Hospitalet, Mario Sanz; la regidora d´Acció Cívica, Comunicació i Projectes Audiovisuals de Terrassa, Helena Royes; la regidora de Participació, Promoció de la Ciutat i Comunicació de Sant Cugat, Marta Subirà; el regidor de Comunicació, Participació Ciutadana i Coordinador del Pla Transversal i del Projecte Jove de Vilafranca del Penedès, Marcel Esteve; i la regidora de Joventut i Dona i responsable del Pla d´Acció pel Civisme de Mataró, Alícia Romero.
El text de la declaració conjunta
“A l’entrada del segle XXI són molts els canvis que s’estan produint en la nostra societat. La globalització és avui el concepte que millor reflecteix gran part d’aquests canvis. Aquesta pot ser entesa de moltes maneres i sota gran diversitat de prismes, però en tots ells destaquen clarament dos fenòmens. D’una banda, el trasllat de la presa de decisions a òrgans cada cop més allunyats dels ciutadans. De l’altra, l’emergència de les ciutats com a espai de proximitat i de relació entre els ciutadans.
Així, les ciutats es converteixen en els nòduls des d’on les persones es troben, es relacionen i hi conviuen. Ciutats que són com una reproducció en petit de les dinàmiques a les quals, avui en dia, s’enfronta tot el món: diversitat, pluralisme, conflicte d’interessos…
El civisme, entès com a conducta correcta i respectuosa entre propis i estranys, o també com a cultura pública de convivència per la qual es regeix una determinada societat, és i ha de ser un valor fonamental mitjançat el qual optimitzar les potencialitats d´aquest nou paper de les ciutats, alhora que ens permet limitar els seus efectes negatius.
Les ciutats avui reunides a Mataró han treballat durant els darrers anys per promoure els valors de civisme entre la ciutadania, entenent que la gestió de la ciutat ha d’anar més enllà dels seus aspectes físics, urbanístics o de gestió, i que ha de tenir com a eix fonamental la consolidació de la ciutat com un espai de relació, convivència, respecte i creixement personal i comunitari.
L’intercanvi d’experiències i la coordinació d’esforços, realitzada mitjançant la trobada d’avui ens ha permès posar en comú els nostres esforços, fruit dels quals declarem:
1)Que les ciutats són l’espai de govern públic més proper al ciutadà, i el millor espai per promoure els valors de respecte, convivència i democràcia.
2)Que les ciutats, enteses com la suma de totes les persones i agents que les composen, són un espai complex, on el civisme ha de regir el conjunt de relacions de veïnatge.
3)Que les administracions municipals han de promoure les accions i els canvis destinats a fer del civisme un valor comú a tots els ciutadans.
4)Que l’administració municipal ha de desenvolupar aquesta tasca des del conjunt de la seva estructura, de forma transversal.
5)Que en aquest camp, els ciutadans i les ciutadanes han de ser un agent actiu i dinàmic, des de les seves pròpies iniciatives i voluntats, i que les administracions públiques han de col·laborar-hi, per tal de facilitar-los aquesta tasca.
6)Que el civisme entès com a valor de respecte i convivència és el millor valor per garantir avui i en el futur unes ciutats respectuoses amb l’entorn, compromeses amb la societat, respectuoses i solidàries amb tots els ciutadans i ciutadanes.”
La declaració conjunta és fruit d´una jornada de treball que ha tingut lloc durant tot el matí a la sala d´actes de Can Palauet (carrer d´en Palau, 32. Mataró), destinada a intercanviar experiències i iniciatives municipals en l´àmbit del civisme.
El document ha estat signat pel diputat de Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona, Pere Alcober; el regidor de Participació Ciutadana i Polítiques Sectorials de L´Hospitalet, Mario Sanz; la regidora d´Acció Cívica, Comunicació i Projectes Audiovisuals de Terrassa, Helena Royes; la regidora de Participació, Promoció de la Ciutat i Comunicació de Sant Cugat, Marta Subirà; el regidor de Comunicació, Participació Ciutadana i Coordinador del Pla Transversal i del Projecte Jove de Vilafranca del Penedès, Marcel Esteve; i la regidora de Joventut i Dona i responsable del Pla d´Acció pel Civisme de Mataró, Alícia Romero.
El text de la declaració conjunta
“A l’entrada del segle XXI són molts els canvis que s’estan produint en la nostra societat. La globalització és avui el concepte que millor reflecteix gran part d’aquests canvis. Aquesta pot ser entesa de moltes maneres i sota gran diversitat de prismes, però en tots ells destaquen clarament dos fenòmens. D’una banda, el trasllat de la presa de decisions a òrgans cada cop més allunyats dels ciutadans. De l’altra, l’emergència de les ciutats com a espai de proximitat i de relació entre els ciutadans.
Així, les ciutats es converteixen en els nòduls des d’on les persones es troben, es relacionen i hi conviuen. Ciutats que són com una reproducció en petit de les dinàmiques a les quals, avui en dia, s’enfronta tot el món: diversitat, pluralisme, conflicte d’interessos…
El civisme, entès com a conducta correcta i respectuosa entre propis i estranys, o també com a cultura pública de convivència per la qual es regeix una determinada societat, és i ha de ser un valor fonamental mitjançat el qual optimitzar les potencialitats d´aquest nou paper de les ciutats, alhora que ens permet limitar els seus efectes negatius.
Les ciutats avui reunides a Mataró han treballat durant els darrers anys per promoure els valors de civisme entre la ciutadania, entenent que la gestió de la ciutat ha d’anar més enllà dels seus aspectes físics, urbanístics o de gestió, i que ha de tenir com a eix fonamental la consolidació de la ciutat com un espai de relació, convivència, respecte i creixement personal i comunitari.
L’intercanvi d’experiències i la coordinació d’esforços, realitzada mitjançant la trobada d’avui ens ha permès posar en comú els nostres esforços, fruit dels quals declarem:
1)Que les ciutats són l’espai de govern públic més proper al ciutadà, i el millor espai per promoure els valors de respecte, convivència i democràcia.
2)Que les ciutats, enteses com la suma de totes les persones i agents que les composen, són un espai complex, on el civisme ha de regir el conjunt de relacions de veïnatge.
3)Que les administracions municipals han de promoure les accions i els canvis destinats a fer del civisme un valor comú a tots els ciutadans.
4)Que l’administració municipal ha de desenvolupar aquesta tasca des del conjunt de la seva estructura, de forma transversal.
5)Que en aquest camp, els ciutadans i les ciutadanes han de ser un agent actiu i dinàmic, des de les seves pròpies iniciatives i voluntats, i que les administracions públiques han de col·laborar-hi, per tal de facilitar-los aquesta tasca.
6)Que el civisme entès com a valor de respecte i convivència és el millor valor per garantir avui i en el futur unes ciutats respectuoses amb l’entorn, compromeses amb la societat, respectuoses i solidàries amb tots els ciutadans i ciutadanes.”
L´Ajuntament de Mataró presenta a la consellera d’Ensenyament l´acord del ple per garantir i millorar l’escolarització
Avui, dimarts 4 de març, l´alcalde, Manuel Mas, presenta a la consellera d´Ensenyament, Carme-Laura Gil, la moció formulada per tots els grups municipals en el darrer Ple que insta a la Generalitat de Catalunya a adoptar una actuació decidida per garantir l´acollida dels nouvinguts a l´escola i la ciutat, i una millor escolarització per a tot l´alumnat.
A l´entrevista amb la consellera hi assistiran també el president de l´Institut Municipal d´Educació, Sergi Bonamusa, i regidors de tots els grups municipals (CiU, PP i ICV).
La moció dóna suport al document presentat al consistori pel Moviment Educatiu del Maresme, la Federació d´Associacions de Pares d´Alumnes de Catalunya, el sindicat USTEC-STEs, i la Unió Territorial del Maresme de CCOO, en què plantegen la necessitat d´adaptar les escoles a les noves necessitats d´educació creades arran l´augment de població que té la ciutat per l´increment de la natalitat i els moviments migratoris.
La moció estima que la matriculació d´alumnes al llarg del curs a les escoles de Mataró fora del període ordinari ha deixat de ser un fenomen excepcional per convertir-se en habitual a causa dels moviments migratoris, el que suposa una nova situació per als centres educatius que els acullen que no té resposta suficient en l´actual marc normatiu. Així, es demana al Departament d´Ensenyament de la Generalitat que planifiqui mesures correctores a curt termini per escolaritzar en les millors condicions i amb la màxima rapidesa possible tots els nois i noies nouvinguts a la ciutat, i que vetlli per evitar l´excessiva concentració de nous alumnes en un sol centre.
En segon lloc, la moció demana establir a cada zona educativa els centres d´educació infantil i primària més adients per acollir nous alumnes en un cicle educatiu, amb la dotació d´un nou mestre que faria l´acollida, el seguiment i el suport als nouvinguts. Pel que fa als centres d´educació secundària se sol·licita la creació a la ciutat d´una nova aula TAE (taller d´adaptació escolar) per atendre els 19 alumnes de llengua no romànica i els 20 de llengua romànica que en l´actualitat no disposen de plaça.
Planificació del proper curs
Pel que fa al proper curs escolar, la moció demana que es reservin a cada centre tres places als cursos de P3 i 1r d´ESO, que inicien els estudis infantils i secundaris respectivament, preveient les noves incorporacions que es faran durant l´any. A la vegada, se sol·licita a la Generalitat que incrementi el nombre d´aules públiques per a l´educació infantil i primària i recuperi les tancades als IES públics. També es considera necessari dotar amb més recursos humans tant els centres d´educació primària com els de secundària per atendre quantitativa i qualitativament en les millors condicions possibles l´alumnat nouvingut i garantir a la vegada una millor escolarització i integració en l´àmbit escolar i social.
A través de la moció s´encarrega a l´Institut Municipal d´Educació la realització i posada en marxa d´un pla d´acollida per a famílies nouvingudes, amb l´objectiu d´orientar-les en la seva arribada a la ciutat, tot coordinant-se amb la Inspecció Educativa, el Servei d´Educació Compensatòria i l´Equip d´Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), depenents del Departament d´Ensenyament de la Generalitat. Finalment, el document recolzat per tots els grups polítics presents al consistori mataroní considera urgent formar els membres dels equips d´orientació dels IES i les persones que han de fer el suport als CEIP per poder desenvolupar correctament les tasques educatives dels nouvinguts.
A l´entrevista amb la consellera hi assistiran també el president de l´Institut Municipal d´Educació, Sergi Bonamusa, i regidors de tots els grups municipals (CiU, PP i ICV).
La moció dóna suport al document presentat al consistori pel Moviment Educatiu del Maresme, la Federació d´Associacions de Pares d´Alumnes de Catalunya, el sindicat USTEC-STEs, i la Unió Territorial del Maresme de CCOO, en què plantegen la necessitat d´adaptar les escoles a les noves necessitats d´educació creades arran l´augment de població que té la ciutat per l´increment de la natalitat i els moviments migratoris.
La moció estima que la matriculació d´alumnes al llarg del curs a les escoles de Mataró fora del període ordinari ha deixat de ser un fenomen excepcional per convertir-se en habitual a causa dels moviments migratoris, el que suposa una nova situació per als centres educatius que els acullen que no té resposta suficient en l´actual marc normatiu. Així, es demana al Departament d´Ensenyament de la Generalitat que planifiqui mesures correctores a curt termini per escolaritzar en les millors condicions i amb la màxima rapidesa possible tots els nois i noies nouvinguts a la ciutat, i que vetlli per evitar l´excessiva concentració de nous alumnes en un sol centre.
En segon lloc, la moció demana establir a cada zona educativa els centres d´educació infantil i primària més adients per acollir nous alumnes en un cicle educatiu, amb la dotació d´un nou mestre que faria l´acollida, el seguiment i el suport als nouvinguts. Pel que fa als centres d´educació secundària se sol·licita la creació a la ciutat d´una nova aula TAE (taller d´adaptació escolar) per atendre els 19 alumnes de llengua no romànica i els 20 de llengua romànica que en l´actualitat no disposen de plaça.
Planificació del proper curs
Pel que fa al proper curs escolar, la moció demana que es reservin a cada centre tres places als cursos de P3 i 1r d´ESO, que inicien els estudis infantils i secundaris respectivament, preveient les noves incorporacions que es faran durant l´any. A la vegada, se sol·licita a la Generalitat que incrementi el nombre d´aules públiques per a l´educació infantil i primària i recuperi les tancades als IES públics. També es considera necessari dotar amb més recursos humans tant els centres d´educació primària com els de secundària per atendre quantitativa i qualitativament en les millors condicions possibles l´alumnat nouvingut i garantir a la vegada una millor escolarització i integració en l´àmbit escolar i social.
A través de la moció s´encarrega a l´Institut Municipal d´Educació la realització i posada en marxa d´un pla d´acollida per a famílies nouvingudes, amb l´objectiu d´orientar-les en la seva arribada a la ciutat, tot coordinant-se amb la Inspecció Educativa, el Servei d´Educació Compensatòria i l´Equip d´Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), depenents del Departament d´Ensenyament de la Generalitat. Finalment, el document recolzat per tots els grups polítics presents al consistori mataroní considera urgent formar els membres dels equips d´orientació dels IES i les persones que han de fer el suport als CEIP per poder desenvolupar correctament les tasques educatives dels nouvinguts.
El Festival de Música del Maresme posa el llistó més alt i programa un concert de l´Orquestra Simfònica Russa pel dijous 14 d´agost
Amb la programació d´aquest concert, el Festival de Música del Maresme, que enguany arriba a la seva 26a edició, fa un salt qualitatiu apostant per una nit musical de caràcter clàssic i alhora de primera línia.{X}
L´Orquestra Simfònica Estatal Russa Voronezh (OSCER) va néixer l´any 1920 i està considerada una de les més emblemàtiques de Rússia. Dotada d´un gran prestigi i renom internacionals, l´Orquestra ha passejat el seu art musical arreu del món, i és tot un luxe que Premià de Dalt pugui gaudir de l´alt nivell dels seus components el proper 14 d´agost, als jardins de Can Figueres (Riera de Premià, 88). Un fet que reflecteix la gran qualitat de l´Orquestra és que al llarg dels més de 75 anys de la seva existència, la majoria dels músics més prestigiosos –Xostakóvitx, Prokófiev, Khatxaturian, Igor Oistrach, Kabalevsky, Ritcher, entre molts d´altres- han actuat amb l´OSCER.
L´OSCER pertany a la institució filharmònica que duu el mateix nom i que aplega diverses agrupacions orquestrals, corals, solistes, grups folklòrics… Formada per més de cent professors, el gran nombre d´intèrprets de què disposa permet a la formació organitzar-se de diferents maneres depenent del tipus de repertori de cada actuació programada.
Concretament, doncs, en el concert que tindrà lloc el 14 d´agost a Premià de Dalt com que serà de caràcter clàssic l´OSCER adopta la formació d´Orquestra Simfònica, composta per una cinquantena de professors.
Els jardins de Can Figueres, doncs, acolliran, en el marc del 26 Festival de Música del Maresme, un concert extraordinari que dirigirà el prestigiós director Ramon Torrelledó i que tindrà com a soprano solista a Zinaida Karandakova. L´Orquestra interpretarà un programa homenatge on es recordarà, de forma especial, els cinquanta anys de la mort de Sergei Prokófiev (1891-1953) i el dos-cents aniversari del naixement d´Héctor Berlioz (1803-1869). Així, la primera part del concert estarà dedicada a la Simfonia núm. 1 Clàssica Op. 25 de Prokófiev i a La mort de Cleopatra de Berlioz, en la versió per a soprano i orquestra. La segona part de l´actuació s´adreçarà, íntegrament, a la Simfonia núm. 5 en do m. Op. 67 de Ludwig van Beethoven.
El Festival l´organitza des de fa vint-i-sis anys el Patronat Pro-Música de Premià de Dalt, amb el suport de l´Ajuntament de Premià de Dalt i l´Escola Municipal de Música; hi col·laboren nou ajuntaments de la comarca, a més del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Maresme, la Diputació de Barcelona, Caixa Laietana i les escoles municipals de música de Pineda de Mar i Sant Vicenç de Montalt.
El següent concert del 26 Festival de Música del Maresme tindrà lloc el 23 d´agost, al jardí Ca l´Alfaro de Sant Andreu de Llavaneres, on actuarà el Quartet de Clarinets Chalumeau, a 2/4 d´11 de la nit.
26 Festival de Música del Maresme
Concert de l´Orquestra Simfònica Russa
Director: Ramon Torrelledó
Soprano solista: Zinaida Karandakova
Dijous 14 d´agost de 2003
A les 10 de la nit, als jardins de Can Figueres
(Riera de Premià, 88. Premià de Dalt)
Venda d´entrades: en el mateix concert
L´Orquestra Simfònica Estatal Russa Voronezh (OSCER) va néixer l´any 1920 i està considerada una de les més emblemàtiques de Rússia. Dotada d´un gran prestigi i renom internacionals, l´Orquestra ha passejat el seu art musical arreu del món, i és tot un luxe que Premià de Dalt pugui gaudir de l´alt nivell dels seus components el proper 14 d´agost, als jardins de Can Figueres (Riera de Premià, 88). Un fet que reflecteix la gran qualitat de l´Orquestra és que al llarg dels més de 75 anys de la seva existència, la majoria dels músics més prestigiosos –Xostakóvitx, Prokófiev, Khatxaturian, Igor Oistrach, Kabalevsky, Ritcher, entre molts d´altres- han actuat amb l´OSCER.
L´OSCER pertany a la institució filharmònica que duu el mateix nom i que aplega diverses agrupacions orquestrals, corals, solistes, grups folklòrics… Formada per més de cent professors, el gran nombre d´intèrprets de què disposa permet a la formació organitzar-se de diferents maneres depenent del tipus de repertori de cada actuació programada.
Concretament, doncs, en el concert que tindrà lloc el 14 d´agost a Premià de Dalt com que serà de caràcter clàssic l´OSCER adopta la formació d´Orquestra Simfònica, composta per una cinquantena de professors.
Els jardins de Can Figueres, doncs, acolliran, en el marc del 26 Festival de Música del Maresme, un concert extraordinari que dirigirà el prestigiós director Ramon Torrelledó i que tindrà com a soprano solista a Zinaida Karandakova. L´Orquestra interpretarà un programa homenatge on es recordarà, de forma especial, els cinquanta anys de la mort de Sergei Prokófiev (1891-1953) i el dos-cents aniversari del naixement d´Héctor Berlioz (1803-1869). Així, la primera part del concert estarà dedicada a la Simfonia núm. 1 Clàssica Op. 25 de Prokófiev i a La mort de Cleopatra de Berlioz, en la versió per a soprano i orquestra. La segona part de l´actuació s´adreçarà, íntegrament, a la Simfonia núm. 5 en do m. Op. 67 de Ludwig van Beethoven.
El Festival l´organitza des de fa vint-i-sis anys el Patronat Pro-Música de Premià de Dalt, amb el suport de l´Ajuntament de Premià de Dalt i l´Escola Municipal de Música; hi col·laboren nou ajuntaments de la comarca, a més del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Maresme, la Diputació de Barcelona, Caixa Laietana i les escoles municipals de música de Pineda de Mar i Sant Vicenç de Montalt.
El següent concert del 26 Festival de Música del Maresme tindrà lloc el 23 d´agost, al jardí Ca l´Alfaro de Sant Andreu de Llavaneres, on actuarà el Quartet de Clarinets Chalumeau, a 2/4 d´11 de la nit.
26 Festival de Música del Maresme
Concert de l´Orquestra Simfònica Russa
Director: Ramon Torrelledó
Soprano solista: Zinaida Karandakova
Dijous 14 d´agost de 2003
A les 10 de la nit, als jardins de Can Figueres
(Riera de Premià, 88. Premià de Dalt)
Venda d´entrades: en el mateix concert
El Maresme posarà en valor el seu patrimoni cultural amb la creació de 6 rutes turístiques i 8 intervencions en equipaments culturals
El Consell Comarcal del Maresme ha aconseguit millorar el finançament dels fons FEDER per al projecte “L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca”. Es tracta d’una iniciativa que vol contribuir a desestacionalitzar el turisme facilitant que els visitants s’acostin al llegat històric i al patrimoni cultural maresmenc a través de la creació de 6 rutes i actuacions de millora en 8 recursos culturals considerats com a singulars. El 50% dels 2.638.954 euros necessaris per dur a terme el projecte seran finalment recursos europeus, la resta l’aportaran els 27 municipis que s’han implicat en el projecte.
Les al·legacions presentades pel Consell Comarcal a la resolució inicial del FEDER han aconseguit millorar el finançament europeu d’aquest projecte maresmenc que vol vertebrar el territori a través d’un producte turístic cultural capaç d’atraure visitants de proximitat durant tot l’any. Finalment, l’aportació dels fons europeus s’ha incrementat en 121.512 euros respecte a la previsió inicial i ascendeix a 1.315.427€.
El projecte “L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca” és una aposta clara de diversificació del model turístic de la comarca que continua depenent en excés dels atractius de sol i platja, un segment caracteritzat per una elevada competència i on, cada cop més, el visitant reclama un turisme més experiencial. A més, l’ampliació de l’oferta turística cultural permetrà superar l’elevada estacionalitat del sector que, tal i com es reflecteix a l’informe “Situació laboral de les activitats turístiques al Maresme” és un dels principals reptes de futur de les activitats turístiques a la comarca.
En aquesta línia, el projecte té tres eixos d’actuació. El primer és el disseny i senyalització de 6 rutes turístiques temàtiques que rescaten la història de la comarca: el llegat Iberoromà; torres de guaita, defenses i fortificacions; modernisme; patriomi indià; indústria tèxtil i el Camí de Sant Jaume. El segon és la difusió, tant d’aquestes rutes com de la resta de productes turístics, amb la creació d’una plataforma digital. I el tercer és el de la intervenció en 8 recursos considerats singulars. En concret, es contempla la creació d’un centre d’interpretació al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i la redacció dels corresponent projecte museogràfic; l’activació arqueològica i turística del Poblat Ibèric de la Cadira del Bisbe de Premià de Dalt; la rehabilitació de la Torre de les Aigües com a centre d’interpretació patrimonial i punt d’informació turístic de Dosrius; l’adequació de l’accessibilitat del clos arqueològic Torre Llauder de Mataró; l’exposició permanent del Museu Municipal i punt d’informació turístic de can Ventura del Vi de Cabrils, la rehabilitació de l’edifici històric de Vil·la Flora de Canet de Mar; la rehabilitació de la Masia de Can Ratés de Santa Susanna com a eqjuipament d’ús cultural i turistic i la recreació 3D del Castell de Burriac de Cabrera de Mar.
“L’herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca”, impulsat pel Consell Comarcal i dissenyat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme. El projecte requerirà d’una inversió total de 2.630.954 euros més IVA. El 50% d’aquest pressupost (1.315.427€) seràn finançats per Fons Europeus de desenvolupament regional (FEDER) i el 50% restant l’aportaran els 27 municipis adherits: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
Diumenge, tall de la N-II a Premià de Mar per recuperar la façana marítima
Diumenge, 25 d’abril, a partir de les 10:00 hores, quedarà tallada la N-II a l’alçada de Premià de Mar, amb motiu de l’acte lúdico-reivindicatiu organitzat per l’Ajuntament i la Plataforma Cívica Camí Ral de Premià de Mar en defensa del trasllat de la N-II i de la gratuïtat de l’autopista C-32.
El tall afectarà el tram comprès entre la Ctra. de Vilassar de Dalt la de Premià de Dalt. Durant tot el matí, a l’alçada de la plaça de Can Manent hi haurà diverses activitats per a la mainada, música, esport, gegants, havaneres, bicicletada i servei de bar. A les, 11:00, es farà un acte insitucional en el que es llegirà un manifest.
El tall afectarà el tram comprès entre la Ctra. de Vilassar de Dalt la de Premià de Dalt. Durant tot el matí, a l’alçada de la plaça de Can Manent hi haurà diverses activitats per a la mainada, música, esport, gegants, havaneres, bicicletada i servei de bar. A les, 11:00, es farà un acte insitucional en el que es llegirà un manifest.
La Biblioteca de Premià de Dalt organitza un concurs per a nenes i nens sota el títol Súperlectors
El proper 17 de desembre, a les 6 de la tarda, els responsables de la biblioteca lliuraran els premis del concurs Súperlectors. Es tracta d´un concurs adreçat a nens i nenes d´entre 6 i 13 anys que té per finalitat que els menuts gaudeixin a través de la lectura i, alhora, participin en un concurs amb obsequis i diplomes per a tots els participants. Com explica el director de la Biblioteca, Xavier Hidalgo, “per cada llibre que els nens agafen en préstec des del 15 d´octubre, i fins el 12 de desembre, omplen voluntàriament una butlleta on només cal que indiquin l´autor, el títol i la seva opinió sobre el llibre”.
A la sala infantil s´han instal·lat tres taules segons els nivells de lectura: blava (fins a 7 anys), vermella (de 8 a 10 anys) i verda (fins els 12-13 anys). A cada taula hi ha un espai per al nom del lector i a continuació tants gomets com llibres llegeixi cada nen/a. El concurs finalitzarà el divendres 12 de desembre, i el dimecres 17 de desembre es lliuraran els premis i diplomes per a tots els participants.
Súperlectors és una de les activitats que la Biblioteca de Premià de Dalt ha organitzat pel mes de desembre. A banda del concurs però, també ha previst L´Horta del Conte, pel dimarts dia 2 a les 6 de la tarda, a càrrec de dues mestres de l´escola bressol que llegiran Un conte de Nadal, i un Taller infantil de Manualitats consistent en decorar la Biblioteca amb motius nadalencs diversos, previst pel divendres 5 de desembre també a les 6 de la tarda.
BIBLIOTECA DE PREMIÀ DE DALT
Riera de Sant Pere, 88 (Can Figueres)
08338 Premià de Dalt
Tel. 937 514 771
b.premiad@diba.es
A la sala infantil s´han instal·lat tres taules segons els nivells de lectura: blava (fins a 7 anys), vermella (de 8 a 10 anys) i verda (fins els 12-13 anys). A cada taula hi ha un espai per al nom del lector i a continuació tants gomets com llibres llegeixi cada nen/a. El concurs finalitzarà el divendres 12 de desembre, i el dimecres 17 de desembre es lliuraran els premis i diplomes per a tots els participants.
Súperlectors és una de les activitats que la Biblioteca de Premià de Dalt ha organitzat pel mes de desembre. A banda del concurs però, també ha previst L´Horta del Conte, pel dimarts dia 2 a les 6 de la tarda, a càrrec de dues mestres de l´escola bressol que llegiran Un conte de Nadal, i un Taller infantil de Manualitats consistent en decorar la Biblioteca amb motius nadalencs diversos, previst pel divendres 5 de desembre també a les 6 de la tarda.
BIBLIOTECA DE PREMIÀ DE DALT
Riera de Sant Pere, 88 (Can Figueres)
08338 Premià de Dalt
Tel. 937 514 771
b.premiad@diba.es