El proper 17 de desembre, a les 6 de la tarda, els responsables de la biblioteca lliuraran els premis del concurs Súperlectors. Es tracta d´un concurs adreçat a nens i nenes d´entre 6 i 13 anys que té per finalitat que els menuts gaudeixin a través de la lectura i, alhora, participin en un concurs amb obsequis i diplomes per a tots els participants. Com explica el director de la Biblioteca, Xavier Hidalgo, “per cada llibre que els nens agafen en préstec des del 15 d´octubre, i fins el 12 de desembre, omplen voluntàriament una butlleta on només cal que indiquin l´autor, el títol i la seva opinió sobre el llibre”.
A la sala infantil s´han instal·lat tres taules segons els nivells de lectura: blava (fins a 7 anys), vermella (de 8 a 10 anys) i verda (fins els 12-13 anys). A cada taula hi ha un espai per al nom del lector i a continuació tants gomets com llibres llegeixi cada nen/a. El concurs finalitzarà el divendres 12 de desembre, i el dimecres 17 de desembre es lliuraran els premis i diplomes per a tots els participants.
Súperlectors és una de les activitats que la Biblioteca de Premià de Dalt ha organitzat pel mes de desembre. A banda del concurs però, també ha previst L´Horta del Conte, pel dimarts dia 2 a les 6 de la tarda, a càrrec de dues mestres de l´escola bressol que llegiran Un conte de Nadal, i un Taller infantil de Manualitats consistent en decorar la Biblioteca amb motius nadalencs diversos, previst pel divendres 5 de desembre també a les 6 de la tarda.
BIBLIOTECA DE PREMIÀ DE DALT
Riera de Sant Pere, 88 (Can Figueres)
08338 Premià de Dalt
Tel. 937 514 771
b.premiad@diba.es
La Fundació “la Caixa” i l´Ajuntament de Mataró inauguren una exposició sobre els orígens de l´home
Qui van ser els primers habitants del nostre territori? D’on venien? Quins indrets van habitar i a on? Quines eren les seves activitats diàries? Utilitzaven el foc? Què menjaven i com ho obtenien? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta la Fundació “la Caixa” mitjançant l’exposició Humans! Els primers pobladors de Catalunya. La mostra també explica com va arribar a Europa l’Homo antecessor, i com s’hi van desenvolupar l’Homo heidelbergensis i l’Homo neanderthalensis, tres espècies d’homínids que van viure a Catalunya durant el Pleistocè. D’altra banda, l’exposició vol donar a conèixer la feina de l’arqueòleg i les eines que utilitza en el seu treball. Tot a través d’una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d’humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l’entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.
Humans! Els primers pobladors de Catalunya es podrà veure a la carpa instal·lada a la plaça de l’Ajuntament, del 8 de setembre al 19 d’octubre de 2003. L’accés és gratuït.
El primer àmbit de l’exposició tracta de l’evolució humana pròpiament, en què s’introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L’objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.
El segon àmbit està dedicat a la forma de l’habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de’n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s’hi han trobat i s’hi situa una figura humana, pertanyent a l’espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s’hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s’està netejant les dents amb un escuradents, tal com s’ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d’objectes punxants: segurament escuradents. A partir d’aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l’exposició perquè es ténen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d’altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s’escenifica.
El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l’assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d’un rinoceront. Se situa una escena de l’inici de l’escorxament d’aquest animal en què col·laboren dos personatges. S’hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n’han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d’antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d’uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l’espai.
El quart àmbit aprofita la informació de l’Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l’Abric Romaní en què es localitzà el motlle d’un trespeus i s’escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S’introdueix així el tema de la conservació de l’aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d’un tronc, també localitzat a l’Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s’aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s’ofereix la possibilitat d’asseure’s al costat d’aquest nen neandertal i observar amb ell l’escena.
El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l’arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S’ha volgut defugir l’explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S’hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d’una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d’Àfrica. L’escenografia se centra en la producció d’instruments i en les tècniques per a fabricar-los.
El darrer àmbit introdueix les tècniques de l’arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l’Associació Arqueològica de Girona. S’hi refà, com escenografia, una petita àrea de l’excavació del Puig de’n Roca, com a peça clau de la investigació de l’Associació.
Els jaciments dels quals hi ha informació dins l’exposició són:
* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)
* Mas de’n Galí (Medinyà, Gironès)
* Terra Amata (Niça)
* Puig de’n Roca (Girona)
* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)
* Can Rubau (Girona)
* Campdorà (Girona)
* Abric Romaní (Capellades, Anoia)
* l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)
Activitats paral·leles
Evolució humana i ocupació del territori a Catalunya (17 de setembre)
Conferència a càrrec de Robert Sala, professor de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, membre de l’equip d’Atapuerca i comissari de l’exposició Humans. Lloc: Sala d’Actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament).
Hominització i humanització (14 d’octubre)
Conferència a càrrec d’Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i director de l’equip d’Atapuerca. Lloc: Sala d’Actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament).
De la pedra al metall: la Prehistòria del Maresme (23 i 30 de setembre i 7 d’octubre)
Conferència-xerrades organitzades pel Patronat Municipal de Cultura (Museu de Mataró). Lloc: sala d’actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament)
Humans! Els primers pobladors de Catalunya es podrà veure a la carpa instal·lada a la plaça de l’Ajuntament, del 8 de setembre al 19 d’octubre de 2003. L’accés és gratuït.
El primer àmbit de l’exposició tracta de l’evolució humana pròpiament, en què s’introdueixen els fòssils de què es disposa, ja siguin de Catalunya o de territoris pròxims. L’objectiu és mostrar quines espècies visqueren en el que avui es coneix com a Catalunya i quin era el seu comportament.
El segon àmbit està dedicat a la forma de l’habitatge: en cova en llocs com el Cau del Duc i en cabanes, com a Terra Amata i, molt probablement, al Puig de’n Roca. Una escenografia reconstrueix una de les cabanes de Terra Amata, segons les restes que s’hi han trobat i s’hi situa una figura humana, pertanyent a l’espècie Homo heidelbergensis que habità la regió. Aquesta figura té una panera de vegetals en què s’hi observen diferents fruits que existien en la regió durant el Pleistocè mitjà. Es fa èmfasi en els fruits per a desvirtuar una de les visions populars més inexactes: els humans no són carnívors, sinó que, en bona mesura, la seva dieta és a base de fruits. Aquest personatge s’està netejant les dents amb un escuradents, tal com s’ha pogut recuperar a Atapuerca, on moltes dents humanes tenen senyals d’objectes punxants: segurament escuradents. A partir d’aquí els humans ja es presenten vestits en el marc de l’exposició perquè es ténen dades del tractament de la pell per a aquest ús. Com en d’altres àmbits, es presenta informació diversa, procedent no únicament del jaciment que s’escenifica.
El tercer àmbit incideix en la cacera, centrada a l’assentament de Pedra Dreta, on es van localitzar restes d’un rinoceront. Se situa una escena de l’inici de l’escorxament d’aquest animal en què col·laboren dos personatges. S’hi ha deixat una llança clavada per indicar les possibles tècniques de cacera. De llances se n’han trobat extraordinàriament ben conservades a Schöningen (Alemanya) en una època molt anterior: 400.000 anys d’antiguitat. Pedra Dreta en té 90.000, per tant, la tècnica devia estar perfectament establerta. Això modifica la visió d’uns humans que difícilment es defensaven del medi. La concepció actual és considerar els humans com perfectament adaptats i controladors de l’espai.
El quart àmbit aprofita la informació de l’Abric Romaní per mostrar el control i aprofitament del foc per part, almenys, dels neandertals. Els seus avantpassats de centreeuropa demostren haver-ho dominat. Es mostra un fogar de l’Abric Romaní en què es localitzà el motlle d’un trespeus i s’escenifica la situació i funcionalitat possible, usat per fumar menjars. S’introdueix així el tema de la conservació de l’aliment, capacitat molt arcaica. Dos dels personatges al voltant del foc estan parlant, amb la qual cosa es vol mostrar aquesta capacitat en els nostres avantpassats més llunyans, ja que els ancestres directes dels neandertals, Homo heidelbergensis, també devia parlar. Finalment, aquesta escena es completa amb la reproducció d’un tronc, també localitzat a l’Abric Romaní, en el que es troba un neandertal infantil assegut. Aquí s’aconseguirà una implicació del visitant màxima, ja que s’ofereix la possibilitat d’asseure’s al costat d’aquest nen neandertal i observar amb ell l’escena.
El cinquè àmbit ataca la qüestió de la desaparició dels neandertals amb l’arribada a Europa de la nostra espècie, Homo sapiens. S’ha volgut defugir l’explicació tradicional basada en una pretesa tècnica superior i desenvolupar un discurs més complex, sense oblidar aquella qüestió. S’hi tracta la millor estructura social i la possible incidència d’una baixa resistència immunològica a malalties portades per la nostra espècie des d’Àfrica. L’escenografia se centra en la producció d’instruments i en les tècniques per a fabricar-los.
El darrer àmbit introdueix les tècniques de l’arqueologia i fa un repàs de la feina de recerca de l’Associació Arqueològica de Girona. S’hi refà, com escenografia, una petita àrea de l’excavació del Puig de’n Roca, com a peça clau de la investigació de l’Associació.
Els jaciments dels quals hi ha informació dins l’exposició són:
* Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès)
* Mas de’n Galí (Medinyà, Gironès)
* Terra Amata (Niça)
* Puig de’n Roca (Girona)
* Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
* Pedra Dreta (St. Julià de Ramis)
* Can Rubau (Girona)
* Campdorà (Girona)
* Abric Romaní (Capellades, Anoia)
* l’Arbreda (Serinyà, Pla de l’Estany)
Activitats paral·leles
Evolució humana i ocupació del territori a Catalunya (17 de setembre)
Conferència a càrrec de Robert Sala, professor de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, membre de l’equip d’Atapuerca i comissari de l’exposició Humans. Lloc: Sala d’Actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament).
Hominització i humanització (14 d’octubre)
Conferència a càrrec d’Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i director de l’equip d’Atapuerca. Lloc: Sala d’Actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament).
De la pedra al metall: la Prehistòria del Maresme (23 i 30 de setembre i 7 d’octubre)
Conferència-xerrades organitzades pel Patronat Municipal de Cultura (Museu de Mataró). Lloc: sala d’actes de Can Palauet (plaça de l’Ajuntament)
El Consell Comarcal celebra la fi dels peatges al Maresme i se centra ara en la pacificació de la N-II
Avui ja no cal treure’s el moneder per circular per la C-32. Amb l’aixecamant de les barreres de peatge, el Maresme posa fi a una reclamació històrica centrant ara tots els seus esforços en la pacificació de la N-II a partir de la seva progressiva conversió en via urbana. “L’aixecament de barreres posa la primera pedra i facilita el camí per aconseguir un dels grans reptes que tenim al Maresme que és aconseguir una carretera Nacional II més segura que només absorbeixi el trànsit local i una substancial millora del transport públic que faciliti l’abandonament del vehicle privat” ha dit el president del Consell Comarcal Damià del Clot qui, acompanyat de diferents càrrecs electes, va participar en l’acte organitzat ahir a la nit per celebrar l’aixecament definitiu de l’històric peatge de Vilassar de Dalt, el primer que es va implantar a l’estat ara fa 52 anys.
L’estudi realitzat per la Generalitat, a instàncies del Consell Comarcal, sobre els efectes en la mobilitat de l’alliberament dels peatges que divendres passat va presentar el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, a les alcaldies del Maresme parteix de la base que a partir d’avui la N-II viurà una important descongestió, tot i que serà desigual al llarg del seu traçat.
En el Baix Maresme, es calcula que la circulació per la carretera es reduirà entre un 25% i un 40%, un percentatge que superarà el 50% en el tram Mataró-Sant Andreu de LLavaneres i que s’anirà diluint a mesura que s’apropa a l’Alt Maresme amb valors d’entre el 15% i el 30% segons el tram.
La previsió és que el 85% del trànsit interurbà en el corredor fins a Calella es canalitzi a través de l’autopista i que es reverteixi la situació a l’Alt Maresme on fins ara ha estat la N-II la que ha aglutinat més circulació.
En aquest escenari, que allunya els presagis de col·lapse i defensa que l’autopista té prou capacitat per absorbir el nou trànsit, el govern català preveu la millora de la connectivitat amb la construcció fins el 2026 de sis nous enllaços entre l’autopista i la N-II i completar els de Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar.
El compromís de la Generalitat és invertir 120 milions d’euros entre 2022 i 2026. La meitat destinats a les millores de connectivitat a la C-32 i l’altra a la pacificació de la N-II amb un projecte constructiu per la integració urbana de la carretera al Baix Maresme i diversos projectes per trams per a la pacificació de la N-II a l’Alt Maresme.
BAIX MARESME:
- S’incorpora un carril bici continu sobre la plataforma viària existent.
- Es redueix la secció viària deixant un carril per sentit. Reducció de velocitat de la via.
- Major integració del transport públic i millora de la seva accessibilitat per vianants.
- Ampliació de voreres i espais de serveis. Creació d’un recorregut per a vianants continu.
- Millora en les interseccions i fins a 6 noves possibles rotondes.
- Millora general de la seguretat viària.
- En breu es licitarà el Projecte Constructiu que determinarà la posició del conjunt d’elements.
ALT MARESME:
- Conversió de la N-II en una via de trànsit més local, de connectivitat no comarcal.
- Actuacions adaptades a les singularitats de cada tram.
- En els trams on la caiguda de trànsit ho permeti, ajustar la capacitat de la via.
- Millorar la seguretat viària, l’accessibilitat dels vianants i la integració de les parades d’autobús.
- Millorar la connectivitat de la N-II amb la vialitat municipal amb fins a 10 noves possibles rotondes.
- Incorporar una via ciclable al corredor contínua des de Mataró fins a Blanes, en continuïtat amb la del Baix Maresme i
- amb el passeig marítim. Quan sigui possible s’incorporarà una via ciclista a la N-II i en altres casos la continuïtat de
- la via ciclista serà a través del passeig marítim o altres vials urbans.
- Es redactaran Projectes Constructius pels diferents trams a actuar.
DOCUMENTS:
Alliberament del peatge a la C-32. Efectes en la mobilitat i propostes d’actuacions
Pacte per la Mobilitat Sostenible al Maresme
El nombre d’autònoms al Maresme disminueix un 2,36%
El Maresme és una de les comarques catalanes més emprenedora
L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’Informe Sociolaboral del Maresme corresponent al primer trimestre de 2009. Aquesta publicació fa una anàlisi pormenoritzada de les dades econòmiques (atur, contractació, cotització i afiliació a la seguretat social…etc) de la comarca i de cadascun dels seu municipis. L’estudi reflecteix com la crisi també ha afectat els autònoms de la comarca. El nombre de treballadors per compte pròpia ha disminuit d’un 2,36%.
En finalitzar el 2008, el nombre de persones autònomes comptabilitzades a la comarca del Maresme era de 36.627. Aquesta xifra s’ha reduit durant el primer trimestre a 35.762, el que representa una disminució del 2,36%.
Tot i això, el Maresme continua sent una de les comarques catalanes més emprenedora tota vegada que el volum de treballadors autònoms suposa el 29,3% de les afiliacions totals donades d’alta a la comarca. Cal tenir en compte que la mitjana catalana se situa en el 18,23%. De fet, el Maresme és la comarca més emprenedora de la província de Barcelona i l’onzena de Catalunya (davant seu passen comarques tarragonines i lleidatanes amb un pes econòmic molt important de la fruita i el vi).
Pel que fa a la distribució sectorial del col·lectiu d’autònoms, és molt similar a la dels treballadors assalariats. Així, el 69,37% treballen en el sector serveis (especialment en el comerç); un 16,82% ho fan en la construcció; el 10,91% treballa a la indústria i el 2,5% restant ho fa a l’agricultura.
Mirant la seva distribució per municipis, hi ha certes curiositats. Per exemple, Òrrius registra el mateix nombre de treballadors assalariats que de treballadors autònoms. També crida l’atenció els casos de Tiana i Cabrils, on hi ha registrats més autònoms que treballadors assalariats. Dades que deixen entreveure que són municipis amb una elevada mobilitat obligada per raons de treball.
Si voleu ampliar informació, podeu consultar l’informe fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme clicant sobre la imatge:
S’enderroca la Nau Blava al Torrent de Vera d’Argentona
Demà dimecres, 16 de juliol de 2003, a les 10 del matí és el moment previst per començar l´enderroc de la Nau Blava al Torrent de Vera d´Argentona.
Desprès de molts anys de lluita legal de l´ajuntament per restaurar la legalitat urbanística d´aquesta nau il·legal, ja s´han escolat tots els tràmits legals i administratius per poder dur a terme l´enderroc.
L´esmentat enderroc és un bon exemple de la voluntat i decisió polítiques de l´ajuntament per fer complir la legalitat urbanística i ha de ser, també, un exemple del que els hi pot passar a les altres construccions il·legals existents al Torrent de Vera.
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
Desprès de molts anys de lluita legal de l´ajuntament per restaurar la legalitat urbanística d´aquesta nau il·legal, ja s´han escolat tots els tràmits legals i administratius per poder dur a terme l´enderroc.
L´esmentat enderroc és un bon exemple de la voluntat i decisió polítiques de l´ajuntament per fer complir la legalitat urbanística i ha de ser, també, un exemple del que els hi pot passar a les altres construccions il·legals existents al Torrent de Vera.
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació
L´Ajuntament de Mataró instal·la a la xarxa viària 15 noves bandes reductores de velocitat
El Servei de Mobilitat ha començat a instal.lar en 10 carrers de la ciutat 15 bandes reductores de velocitat. Les bandes tenen com a finalitat que la velocitat dels vehicles no sobrepassi uns determinats límits, augmentant així la seguretat per als vianants.
L’empresa que està realitzant els treballs és Bor Señalizaciones, SL i tenen un pressupost de 6.243 euros. La instal.lació d’aquestes bandes s’ha començat a fer a principis de setmana i està previst que durin un mes.
La mesura consisteix en la instal.lació d’una banda formada per elements modulars de goma que se situa transversalment al vial. La banda sobresurt per sobre de la calçada fet que provoca la reducció de la velocitat dels vehicles que la travessen. Les bandes se situen prop dels passos de vianants perquè quan els vehicles arribin al pas ja hagin hagut de reduir la velocitat.
Les 15 bandes reductores es col.locaran en els següents carrers:
. Ronda de Mossèn Jacint Verdaguer a l’altura del carrer de Jaume Comas (2)
. Carrer de La Coma (2)
. Carrer de Jaume Isern a l’altura del carrer de Catalunya (1)
. Carrer del Montalt (1)
. Carrer del Berguedà a l’altura del carrer de Sant Josep de Calassanç (1)
. Carrer de Sicília (1)
. Avinguda del Velòdrom (2)
. Carrer de Sant Bonaventura a l’altura amb la Baixada d’En Massot (1)
. Ronda de Francesc Macià a l’altura del carrer de Ciutat Freta (2)
. Camí Ral a l’altura del carrer de Sant Valentí (2).
Mataró comptava fins ara amb 9 bandes reductores de velocitat situades en: el carrer de Galícia (2), ronda de Sant Oleguer (2), carrer de Sant Pelegrí (1), carrer de Pere Bombardó (2) i a la ronda de Francesc Macià a l’altura del carrer d’Alarona (1).
A més d’aquestes bandes reductores de velocitat, a la ciutat hi ha instal.lats 16 passos de vianants de ressalt que tenen la mateixa finalitat: la reducció de la velocitat dels vehicles i augmentar la seguretat dels vianants, a més d’una altra funció que seria la de disminuir les dificultats a les persones amb mobilitat reduïda.
L’empresa que està realitzant els treballs és Bor Señalizaciones, SL i tenen un pressupost de 6.243 euros. La instal.lació d’aquestes bandes s’ha començat a fer a principis de setmana i està previst que durin un mes.
La mesura consisteix en la instal.lació d’una banda formada per elements modulars de goma que se situa transversalment al vial. La banda sobresurt per sobre de la calçada fet que provoca la reducció de la velocitat dels vehicles que la travessen. Les bandes se situen prop dels passos de vianants perquè quan els vehicles arribin al pas ja hagin hagut de reduir la velocitat.
Les 15 bandes reductores es col.locaran en els següents carrers:
. Ronda de Mossèn Jacint Verdaguer a l’altura del carrer de Jaume Comas (2)
. Carrer de La Coma (2)
. Carrer de Jaume Isern a l’altura del carrer de Catalunya (1)
. Carrer del Montalt (1)
. Carrer del Berguedà a l’altura del carrer de Sant Josep de Calassanç (1)
. Carrer de Sicília (1)
. Avinguda del Velòdrom (2)
. Carrer de Sant Bonaventura a l’altura amb la Baixada d’En Massot (1)
. Ronda de Francesc Macià a l’altura del carrer de Ciutat Freta (2)
. Camí Ral a l’altura del carrer de Sant Valentí (2).
Mataró comptava fins ara amb 9 bandes reductores de velocitat situades en: el carrer de Galícia (2), ronda de Sant Oleguer (2), carrer de Sant Pelegrí (1), carrer de Pere Bombardó (2) i a la ronda de Francesc Macià a l’altura del carrer d’Alarona (1).
A més d’aquestes bandes reductores de velocitat, a la ciutat hi ha instal.lats 16 passos de vianants de ressalt que tenen la mateixa finalitat: la reducció de la velocitat dels vehicles i augmentar la seguretat dels vianants, a més d’una altra funció que seria la de disminuir les dificultats a les persones amb mobilitat reduïda.
8.800 maresmencs van perdre la feina durant el 2008
La comarca del Maresme ha tancat l’any 2008 amb un registre de 26.651 aturats, 8.802 persones sense feina més que l’any anterior. Les dades facilitades pel Servei d’Ocupació de Catalunya i analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, indiquen que la construcció ha estat el sector més castigat.
L’augment de la desocupació es reflecteix en tots els grans sectors econòmics, però el que té un creixement relatiu més important és el de la construcció on la xifra de persones aturades ha crescut un 113,57%. Concretament, el desembre de 2007 hi havia registrats 1.842 aturats. Un any després, el desembre de 2008, la xifra havia crescut fins als 3.934.
En valors absoluts, però, l’atur ha crescut més en el sector serveis. L’any 2007 registrava 9.911 persones aturades, l’any 2008 es va tancar amb 14.279 desocupats en aquest sector.
Pel que fa a la indústria, van ser 1.928 maresmencs els que van perdre la feina durant el 2008, passant el total registrat de 5.256 persones aturades el 2007 a 7.184 el 2008.
A l’agricultura també va haver-hi un substancial increment de pèrdues de lloc de treball. L’any 2007 hi havia resgistrats 282 aturats, xifra que va crèixer fins els 478 el desembre de 2008.
Perfil de les persones aturades
Del total de persones registrades com a desocupades, el 50,9% són homes i és precisament el col·lectiu masculí el que ha experimentat un augment més significatiu. La xifra d’homes aturats el 2007 era de 7.653. Al tancament de 2008, l’atur masculí al Maresme havía pujat fins als 13.576.
En el cas de les dones, les maresmenques sense feina a finals de 2008 era de 13.075 (10.196 el 2007).
Pel que fa a grups d’edat, el col·lectiu que aplega més persones aturades és el de la franja de 30 a 44 anys (10.457 persones), seguit del grup de 45 o més (10.415). Entre 25 i 29 anys hi havia registrats 3.154 aturats; entre 20 i 24 anys, 2.064 i entre 16 i 19 anys, 561.
Els assistents a l’acte de presentació del Pla Estratègic Maresme 2015 valoren positivament la qualitat de vida de la comarca, però consideren que té déficit d’infrastructures
El Pla Estratègic Maresme 2015 que impulsa el Consell Comarcal del Maresme a partir d’una resolució del Consell d’Alcaldes ha començat a caminar. Els treballs que conduiran a projectes concrets que permetin a la comarca afrontar els reptes de futur acabaran el mes de març de 2007. El projecte compta amb un pressupost de 210.000 euros i va ser presentar el dilluns, 14 de novembre, en un acte oficial al qual van assistir més de 200 persones. El convidat d’honor va ser el Conseller de Governació, Joan Carretero.En el decurs de l’acte, iniciant la vocació participativa que té Maresme 2015, es va plantejar als assistents una enquesta per conèixer la seva opinió sobre diferents aspectes definidors del Maresme. Mitjançant un sitema de votació electrònica, van participar a l’enquesta 180 persones que responien al següent perfil: Càrrec electe: 37%
-Directiu/va / tècnic-a: 32%
-Empresari-a/ emprenedor-a : 8%
-Representant social/cívic: 14%
-Altres: 9% La seva procedència geogràfica dels participants era la següent: Maresme Sud: 27%
-Maresme Centre-Mataró: 46%
-Maresme Nord/Vall de la Tordera: 27% Els participants van contestar un conjunt de 15 preguntes a partir de les quals es pot definir un retrat robot inicial de la comarca. Segons aquestes opinions, El Maresme és una comarca bastant unida a Barcelona (61%) i bastant actractiva (56%); però també és una comaarca bastant degradada (39%), bastant insostenible (38%), molt expansiva (55%), bastant desordenada (44%), molt congestionada (54%), molt deficitària (42%), bastant en crisi (30%), amb bastant qualitat de vida (64%), bastant segura (51%), bastant sense capitalitat (31%) i bastant descoordinada pel que fa a les administracions públiques(39%). Per descarregar-se el resultat complert de l’enqueta,
Cliqueu aquí
El Maresme continua guanyant població
La comarca té oficialment 434.897 habitants
Les darreres dades oficials basades en la revisió dels padrons municipals a 1 de gener de 2011 indiquen que la població del Maresme és de 434.897 habitants, 3.900 persones més que un any abans. Percentualment, la població maresmenca ha augmentat un 0,90% respecte a l’any anterior. Aquest increment, però, és el més baix des de 1998.
El Maresme concentra el 5,77% del total de població de Catalunya i es manté com a la quarta comarca més poblada, darrera del Barcelonès, del Vallès Occidental i del Baix Llobregat. Tanmateix, d’entre les 100 poblacions catalanes amb més habitants en trobem 10 del Maresme: Mataró ocupa el vuitè lloc amb un pes poblacional de l’1,643% sobre el total català; Premià de Mar se situa en el lloc 45 amb un 0,375% de l població catalana; Pineda de Mar té el lloc 50 i un pes poblacional del 0,345%; El Masnou ocupa el lloc 58; Vilassar de Mar el 64; Calella el 68; Malgrat de Mar el 70; Tordera el 81; Arenys de Mar el 87 i Canet de Mar el 93.
L’anàlisi de les darreres dades oficials fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal indica que només 5 dels 30 municipis del Maresme han perdut població: Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, El Masnou, Òrrius i Sant Pol de Mar. En canvi, Dosrius, Palafolls, Tiana i Tordera han registrat augments per sobre del 2%.
Per municipis, Mataró concentra el 28,48% de la població total de la comarca i entre la capital, Premià de Mar, Pineda de Mar, El Masnou i Vilassar de Mar sumen la meitat de la població del Maresme (el 50,72%).
La població oficial de la comarca és de 434.897 habitants, el 49,72% dels quals són homes (16.248) i el 50,28% dones (218.649).
Podeu ampliar aquesta informació i veure les dades de cada municipi, consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:
Els argentonins i argentonines votaran el millor projecte de millora de la Font Picant
Vuit equips han presentat les seves idees en el concurs convocat per a la millora de la Font Picant. Avui dijous la Mesa de Contractació ha obert els sobres amb la memòria i els plànols.
Ara, aquestes vuit idees tindran un període d´exposició pública, del 10 al 23 de febrer, i el conjunt de vilatans i vilatanes d´Argentona podran expressar la seva opinió, tot votant per la que més els hi agradi, així com fer els suggeriments que considerin oportuns.
L´exposició de les idees es farà a l´Ajuntament Vell els dies esmentats, de 6 a 9 de la tarda els dies feiners, de 11 a 1 del matí i de 6 a 9 del vespre els dissabtes, i de 11 a 2 del mati els diumenges.
Desprès, tenint en compte, tant l´opinió dels vilatans i vilatanes, d´una banda, i els aspectes tècnics, de l´altre, la Mesa escollirà les millors idees. Posteriorment, s´encarregarà la realització del projecte per a la millora de la Font Picant.
Ben cordialment,
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació.
Ajuntament d´Argentona.
Ara, aquestes vuit idees tindran un període d´exposició pública, del 10 al 23 de febrer, i el conjunt de vilatans i vilatanes d´Argentona podran expressar la seva opinió, tot votant per la que més els hi agradi, així com fer els suggeriments que considerin oportuns.
L´exposició de les idees es farà a l´Ajuntament Vell els dies esmentats, de 6 a 9 de la tarda els dies feiners, de 11 a 1 del matí i de 6 a 9 del vespre els dissabtes, i de 11 a 2 del mati els diumenges.
Desprès, tenint en compte, tant l´opinió dels vilatans i vilatanes, d´una banda, i els aspectes tècnics, de l´altre, la Mesa escollirà les millors idees. Posteriorment, s´encarregarà la realització del projecte per a la millora de la Font Picant.
Ben cordialment,
Antoni Soy
Alcalde i Regidor de Mitjans de Comunicació.
Ajuntament d´Argentona.