El Consell Comarcal del Maresme ha celebrat el Dia Internacional de la Dona amb la lectura per part de Neus Serra, Consellera Delegada de Benestar Social i Educació, de la Declaració Institucional del 8 de març. El manifestet, elaborat per l’Institut Català de la Dona, ha estat llegit a les portes del CCM, a la plaça Miquel Biada de Mataró.
Podeu accedir a la Declaració Institucional clicant sobre la imatge:
Sensibilitzar les dones sobre la importància de no casar les filles en una edat molt jove ni forçar-les a casar-se
Introducció al casament precoç
Visualització d’un cas
Debat en relació a l’edat de casament de les filles de forma precoç i en l’escala de valors associades a aquest fet
Explicació de la normativa legal al país d’acollida, de la mudawana, què passa si es detecta un casament forçat i recursos existents per demanar ajut per solucionar el conflicte
Visualització del curtmetratge “Casament a la platja” en amazic subtitulat en català
Debat
Exposició de la normativa
Entre 1:50 i 2 hores
Asmaa Aouattah, Tècnica de gènere i interculturalitat del Consell Comarcal del Maresme
Gratuït
L’obra va tenir el seu origen a Ciudad Juárez (Mèxic) l’any 2009 amb la finalitat que fos un crit multitudinari per donar veu a les dones assassinades o desaparegudes. Des de llavors recorre el món amb l’objectiu de despertar consciències i solidaritat contra la violència masclista. L’autora, Elina Chauvet, va afirmar que el vermell en la cultura mexicana significa alegria i, per aquest motiu, vol que les sabates es pintin d’aquest color per enviar un missatge d’esperança i il·lusió.
Des de la seva realització a Mèxic, la instal·lació es va portar a diferents ciutats del món.
Enguany, per commemorar el Dia Internacional contra la Violència Masclista, les entitats Si Dona (de Sant Andreu de Llavaneres), Intgrem Malgrat (de Malgrat de Mar) i l’Assemblea feminista (de Vilassar de Mar) han realitzat l’acció en diferents dies.
Abans de l’exposició de les sabates es realitza un treball de recollida de sabates i tallers per pintar-les de color vermell. Es considera una de les accions que més impacte té en la ciutadania.
En el marc de les 34na jornades de Joves i Polítiques Locals i en commemoració del Dia Internacional per l’El·liminació de la Violència Masclista, l’ajuntament de Canet de Mar organitza una jornada el dia 20 d’octubre del 2016.
Tot sobre aquesta jornada aquí
Avui amb motiu del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia (que s’escau el 17 de maig), entrevistem a Heidi Perez, la més que coneguda mataronina per la seva lluita a favor dels drets del col·lectiu LGTBI, una lluita necessària i que va conquerint a poc a poc espai i reconeixement.
Des del gener del 2019, l’ajuntament de Mataró ha posat en funcionament el SAI, Servei d’Atenció Integral al Col·lectiu LGTBI, Amb la Heidi parlem d’això i de moltes altres coses.
Qui és la Heidi Perez?
Sóc la Heidi Pérez Pérez. Vaig nèixer a Santa Coloma de Gramanet fa 44 anys, però porto vivint a Mataró des de l’any 2002. Sóc llicenciada en Economia per la UB i CEO a una empresa de distribució de papers pintats per a les parets. Sóc feminista i activista pels drets del col·lectiu LGTBI
El teu activisime és conegut a la ciutat de Mataró, perquè a banda de la teva lluita pel col·lectiu LGTBI, estàs involucrada en moltes altres mogudes, oi?
La meva participació associativa a Mataró va començar amb el Grupo H de la Vocalia de Dones Laia l’Arquera, on fèiem teatre social i de denúncia de les injustícies socials, especialment envers les dones.
També col·laboro en programes de ràdio com el programa Planeta Lletra de l’associació Planeta Lletra i condueixo actes organitzats per altres entitats.
Com comença el projecte de defensa del col·lectiu LGTBI?
La idea de crear una associació que defensés els drets del col·lectiu LGTBI em rodava pel cap des de l’any 2017, ja que trobava a faltar un espai de trobada i debat a una ciutat com Mataró que, tot i ser capital de comarca, no disposava de cap associació que recollís les demandes de les persones del col·lectiu. Hem d’assumir que la proximitat amb Barcelona, amb tot el seu potencial i tots els seus recursos, atreu a molta gent del col·lectiu que també valora l’anonimat que això comporta, però per a mi, mancava aquest espai a dins de la meva ciutat per a totes aquelles persones que no volíem anar cap a Barcelona.
Després d’un breu temps de fer projeccions de pel·lícules i debats sota el paraigües de la Vocalia de Dones de Laia l’Arquera, a qui estic enormement agraïda, em vaig trobar que l’Ajuntament començava a fer actes en el marc del Dia contra la LGTBIfòbia (17 de maig) i la festa De tots els colors pel dia 28 de juny. I va ser precisament una sol·licitud de millora d’aquesta festa per part d’en Xevi Noya la que va fer que ens possesim en contacte per parlar sobre la possibilitat de crear una associació propia amb persones LGTBI de la ciutat.
Unes quantes convocatòries obertes a tothom després d’allò, la Mar Romero, en David Domínguez, la Meritxell Calafell, en Jesús Gonzàlez, l’Olga García, en Xevi i jo mateixa, vam posar en funcionament Mataró LGTBI+.
Un projecte que ha començat amb molt bon peu, n’esteu satisfetes?
L’associació es va constituir formalment el 5 de juny de 2018 i ens vam presentar a la ciutat de Mataró el dia 26 de juny a Can Palauet, en un acte per a nosaltres molt emotiu, acompanyats
del president i la vicepresidenta de l’associació LGTB Terrassa i d’en Quim Roqueta, president de Gais Positius i la Plataforma LGTBIcat i mataroní com nosaltres. No ens esperàvem que més de 80 persones fossin allà per conèixer-nos!
En gairebé aquest any de vida de l’associació no podem estar més contents i contentes de la rebuda i acolliment dels mitjans de comunicació, les institucions i la ciutadania en general. Especialment orgullosos estem de l’èxit de la nostra primera campanya #esportamborgull on més de 40 associacions i clubs esportius es van adherir al manifest en contra de la lgtbifòbia a l’esport i on la Regidoria d’Esports es va comprometre a fer formació específica als clubs per conscienciar i eradicar la lgtbifòbia en l’àmbit esportiu.
Quina és la situació que viuen les persones LGTBI en la nostra societat i en Mataró en concret?
Gràcies a la diagnosi portada a terme per part de la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Mataró, Totes i tots som Mataró, hem pogut fer un mapa de la situació actual de les persones del col·lectiu a la nostra ciutat i podem dir, fonamentalment, que les persones que pateixen més discriminació i situacions de més exclusió són les persones trans. Encara hi ha molt desconeixement i prejudicis envers el col·lectiu i, especialment sensibles a aquesta problemática, són les persones trans.
En general, a Mataró, les persones LGTBI no ens sentim lliures d’expressar-nos en la nostra manera d’estimar i de mostrar-nos com som. Som molts i moltes les que ens autocensurem o amaguem aquesta part de la nostra vida. Encara no sentim que l’espai públic sigui per nosaltres, però el més greu segueixen sent les trabes administratives i les discriminacions laborals i socials que pateixen les persones trans. Mataró LGTBI+ neix amb la voluntat de crear un espai de debat i trobada entre les persones LGTBI de la ciutat, de visibilitar-nos i de conscienciar a la resta de la societat sobre la necessitat d’erradicar les discriminacions per motiu d’orientació sexual o identitat de gènere.
Com valoreu la resposta institucional davant de les discriminacions de les persones LGTBI?
En Xavi Tort, coordinador de l’associació, sempre diu que, en política, l’amor es demostra amb pressupost i té tota la raó. Al Parlament de Catalunya es va aprovar el 2014 una Llei pionera al món per la defensa de les persones, gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i bisexuals. Però de res serveix aquesta llei si no es dota de pressupost. Hem d’instar a la Generalitat a que doti els recursos econòmics necessaris per portar a terme polítiques d’igualtat. Per aconseguir avenços en igualtat cal voluntat política, però sobretot, calen recursos que facilitin aquestes polítiques.
Actualment, a Mataró, funciona des de principi d’any, el servei d’atenció integral (SAI) per al col·lectiu LGTBI, un servei molt important per a nosaltres ja que aborda directament els nostres problemes i ens serveix com a referent de consulta, acompanyament i ajuda.
Podríem dir que, si no suficients, sí que hi ha els serveis necessaris. Potser trobem a faltar més acompanyament a famílies de menors trans, tal i com es fa a Trànsit en Barcelona, ja que poder compartir vivències amb famílies que estan vivint una situació semblant, pot ajudar molt a millorar-la.
L’avenç en la lluita pels drets i la dignitat del col·lectiu va en paral·lel amb el canvi social i de mentalitats?
No.
Aconseguir avenços en igualtat és fruit de la lluita de persones oprimides pel sistema heteropatriarcal. És la lluita d’aquestes persones la que provoca un canvi social que, tard o d’hora, es reafirma en la creació o modificació de lleis.
Això no ha d’implicar, malauradament, un canvi en la mentalitat de moltes persones. Només s’ha de veure el ressorgiment d’idees reaccionàries de partits d’extrema dreta, tant a Espanya, com a la resta del món. I, precisament per això, mai hem d’oblidar que perdre tots els drets aconseguits durant anys de lluita pot produir-se d’un dia per a l’altre. La lluita mai s’acaba, perquè quan acaba la de consecució de drets, arriba la del manteniment dels mateixos.
Hi ha moltes persones que creuen que ja no tenim motiu de queixa, que ja hem assolit la igualtat i això no és real. Fins i tot, la vicepresidenta Carmen Calvo va dir que la Constitució Espanyola no recull la igualtat entre homes i dones com sí ho fan, explícitament, d’altres constitucions. Quan la gent diu que la Constitució garanteix la igualtat en l’article 14, els hi dic que això no és veritat. Aquest article diu que els espanyols som iguals davant la llei i que no pot haver-hi discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altre circumstància personal o social, però totes sabem que això és la teoria i que, a la pràctica, sí que hi ha discriminacions per aquests motius.
I això passa perquè no podem tractar la igualtat com un compartiment apart de la resta de polítiques. Mentre no s’apliqui la perspectiva de gènere en tots els àmbits i polítiques, la igualtat real no arribarà. Perquè no té cap sentit tenir un departament o una partida pressupostària en Igualtat, si la resta de departaments no inclouen aquesta visió.
Per arribar a la equitat hem de parlar d’interseccionalitat i adonar-nos que el racisme, el sexisme, la xenofobia, la lgtbifòbia i, en general, tots els prejudicis basats en la intolerància, no es donen de forma independent, sino que aquestes formes d’exclusió estan interrelacionades.
Hem de tenir molt clar que quan es facin les partides pressupostàries, la perspectiva de gènere i la interseccionalitat han de creuar totes i cadascuna d’elles, ja sigui economia, salut, ensenyament, cultura, via pública…
De res servirà augmentar la partida d’igualtat, si no millores el servei d’assistència sanitària a les persones trans, fas formació als funcionaris públics amb aquesta visió o inverteixes en un protocol anti-bullying a les escoles, només per posar uns exemples.
El passat dia 14 de maig es va celebrar a la sala de plens del Consell Comarcal del Maresme la primera sessió informativa sobre el Pacte d’Estat contra la violència de Gènere.
L’acte va comptar amb la participació de professionals de serveis com els Serveis Socials, Cossos de Seguretat, Salut i Igualtat de la comarca.
Es va dividir en dues intervencions, la primera sobre el context del pacte i les seves mesures a càrrec de l’advocada del SIAD Maresme, Jennifer Alvarez i la segona sobre recursos adreçats a víctimes de la Violència de gènere contemplats en el Pacte a càrrec de Elsa Salgado, tècnica en gestió i resolució de prestacions del sistema de la seguretat social, i altres Administracions públiques.
El Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere es presenta com un consens institucional en la lluita contra la violència masclista amb una mirada que amplia el ventall de violències envers les dones més enllà de la violència en l’àmbit de la parella, incloent-hi també les violències exercides cap a les dones trans.
Amb això el pacte s’inspira del conveni d’Istanbul amb la finalitat de millorar i actualitzar la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de Gènere. Tot i que a efectes legals, encara és la llei imperant en l’àmbil judicial i ajuts estatals i recursos estatals. Mentrestant a Catalunya les altres violències masclistes, més enllà de l’àmbit de la parella, venen contemplades en la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.
El Pacte inclou un seguit de mesures/recomanacions distribuïdes en 10 eixos: Sensibilització i prevenció, la millora de la resposta institucional, perfeccionament de l’assistència, ajuda i protecció a les víctimes, l’assistència i protecció dels menors, l’impuls a la formació dels diferents agents, el seguiment estadístic, les recomanacions a les administracions públiques i altres institucions, la visualització i atenció d’altres formes de violència contra les dones, el compromís econòmic i el seguiment del pacte.
Una de les finalitats de l’acte és retornar als municipis la competència que tenien en violència masclista, que la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Adminsitració Local (LRSAL), aprovada el 2013, havia eliminat de la nòmina establerta en l’article 25 de la Llei de Bases de Règim Local. Els Ajuntaments van rebre a començament d’any dotacions econòmiques per dur a teme accions contra la violència masclista als seus municipis.
Com a novetats realcionades amb l’atenció a les dones s’hi troben: el dret al reconeixement de la condició de víctima de violència masclista amb informes dels serveis que atenen la dona sense que hi hagi denúncia, assistència psicològica a menors amb només el consentiment matern, incrementar l’atenció a les víctimes en les zones rurals, entre altres.
I en temes d’ajuts socials per a víctimes de violència de gènere es recullen les següents:
[wpforms id=”77636″ title=”false” description=”false”]
Al Consell Comarcal del Maresme avui vestim de negre. En el dia del “txupinazo” mostrem el nostre rebuig a la sentència judicial del cas de “La Manada” i tornem a dir prou a les agressions masclistes.
Commemoració institucional el dia 28 de juny de 13:00 a 14:30
– Presentació del SAI Maresme
– Show poètic “Este torcido amor” a càrrec de la poeta Txus Garcia
– lectura del manifest institucional.
Data: 2019-06-28
