Inici IGUALTAT Servei d'informació i atenció a les dones (SIAD)

Servei d'informació i atenció a les dones (SIAD)

Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015. Accions i indicadors

El Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015 (PPDM) és resultat del compromís polític i la priorització estratègica del Consell Comarcal del Maresme d´avançar en l´assoliment de la plena igualtat entre dones i homes en tots el àmbits de la societat i de la convicció de que només les intervencions que garanteixen l´aplicació de la perspectiva de gènere i la transversalitat de gènere propicien transformacions reals. Els Plans de Polítiques de Dones es constitueixen com un instrument fonamental de les institucions públiques per abordar la problemàtica de la desigualtat i la discriminació per raó de gènere.

El PPDM constitueix un conjunt ordenat de mesures dirigides a assolir la igualtat efectiva entre dones i homes i adoptades després de realitzar un diagnòstic de situació que ens ha permès identificar les principals necessitats pràctiques i els interessos estratègics de les dones del Maresme.
El PPDM s’ordena en 6 eixos estratègics d’intervenció dins els quals han quedat fixats els objectius específics i els resultats a assolir, així com les accions que han de permetre assolir-los i els indicadors que permetran mesurar el seu grau d’assoliment. Per determinar aquesta lògica d’intervenció, d’una banda, s’ha pres com a referència el Pla de Polítiques de Dones de l’Institut Català de les Dones per al període 2008 a 2011 i els sis eixos d’actuació en base als quals s’articula la definició dels objectius, d’altra, han estat considerades les necessitats i interessos de les dones del Maresme identificades durant el diagnòstic i els àmbits de competència del Consell Comarcal del Maresme. Igualment el PPDM ha permès ordenar i integrar el conjunt accions que des del CCM es duen a terme per transformar i millorar la situació de les dones de la comarca així com articular amb acciones que es desenvolupen des dels ens locals.

Podeu consultar el document d’Accions i Indicadors clicant sobre la imatge:
 

Concurs literari de relats breus de dones

L’Espai Dona Dosrius organitza el 3è concurs literari de relats breus de dones.
El tema d’aquest concurs és “Sumant Talents”.
El concurs s’adreça a tota la ciutadania de Dosrius o bé a totes les persones vinculades al
municipi per motius laborals, d’estudi o motivades en la temàtica literària.

El termini de presentació finalitzarà improrrogablement el 14 de juny de 2013

Més informació en aquest document:  

Presentació del llibre “10 camins i una foguera”

En motiu de la Diada de Sant Jordi, el SIAD Maresme juntament amb l’associació de Dones de la Vallalta, presentaran el llibre:  “10 camins i una foguera” del taller de lectura “Tinta Marinada”, organitzat per l’associació “Dones de la Vallalta”

La presentació anirà a càrrec de:

  • Neus Serra, Consellera Delegada de Benestar i Família del Consell Comarcal del Maresme.
  • Elisabet Bas Pujol presidenta de l’associació “Dones de la Vallalta”.
  • Eva Lleonart, escriptora i professora del taller de lectura.
  • Membres del taller de lectura i autor/es del llibre.


Podeu confirmar l’assistència enviant un missatge a: siad.maresme@ccmaresme.cat

 

 

Data: 2015-04-22

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró) Entrada per carretera Nacional II

Ana Íñiguez i Font














































 
ANA IÑIGUEZ I FONT
 
 

Nascuda a Mataró l’any 1963. Viu actualment a Sant Andreu de Llavaneres. És llicenciada en Filologia Romànica. Exerceix de professora a l’Institut Dosrius, municipi de Dosrius. És autora d’una novel·la: el antepasado del Norte. Anys enrere, havia rebut el premi Caldera de Bifosfat del col·legi de Valldemia per un conte curt.


 



  • El antepasado del Norte. Editorial Chiado, 2013.





 


“Mercedes, mientras veía como el sepulturero echaba paladas de tierra sobre el féretro hundido en una fosa que sería la última morada de Marta, contemplaba al que tenía que haber sido su suegro. Lo vio desesperado, desolado, solo. Comprendió en aquel momento que aquel hombre se había quedado sin familia en medio de una estúpida guerra y sin embargo tenía que seguir viviendo.”


Pensó que, tal vez ella no fuera tan desgraciada. Tenía a su madre que se preocupaba por ella, a su padre postizo que era un buen hombre y la quería, a sus hermanas que le exigían más esfuerzos de los que debieran y un trabajo cuya dueña la apreciaba, la valoraba y había tenido con ella una paciencia de santo.


Tras dar el pésame por última vez al viudo, salió del cementerio y se dirigió sola hacia su casa.  


Mercedes sabía que nunca olvidaría a Joaquim, pero la situación actual no permitía que nadie se columpiara en su dolor. Si las circunstancias del momento no se arreglaban pronto, se vivirían muchísimas tragedias más. Ojalá esto que había empezado no fuera una guerra larga. Mercedes deseó que no hubiera ninguna víctima más, que la contienda se acabara inmediatamente, que los dos bandos se pusieran de acuerdo y firmaran la paz mañana mismo. Lo deseó con todas sus fuerzas, con toda su rabia, mientras lloraba por última vez la muerte de Joaquim.


Sus deseos no se cumplieron.”


 




















 
 
 
ainiguez@institutdosrius.cat

https://www.facebook.com/ana.iniguezfont


https://www.chiadoeditorial.es/libreria/el-antepasado-del-norte


Raquel Gámez Serrano














































 
RAQUEL GÁMEZ SERRANO
 
 

Raquel Gámez Serrano va néixer a Barcelona. És Graduada en Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya, Graduada en estudis immobiliaris i de la construcció per la Facultat d’Econòmiques de Barcelona i és Tècnica especialista en relacions públiques i administració. Va treballar vuit anys com a cap de vendes en una promotora immobiliària i quatre com a professora experta de la Generalitat de Catalunya en un programa de qualificació professional inicial. En l’actualitat treballa com a educadora social en diferents recursos. L’any 2012 publicà Los versos de Cira, l’any 2014 Els contes guerxats, l’any 2016 A la seva pell (Llibres del Delicte), novel·la finalista del Premi Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra com la Trufa, el 2017 Els CIE o la il·legalitat institucional (Llibres del Delicte), i el 2018, No diguis res, novel·la per la qual va guanyar el certàmen València negra 2019. Des de fa tres anys també imparteix cursos d’escriptura creativa i és l’autora del blog EN CLAU DE NEGRE. 


 


  • Los versos de Cira, 2012

  • Els contes guerxats,  2014

  • A la seva pell (Llibres del Delicte), 2016

  • Els CIE o la il·legalitat institucional (Llibres del Delicte), 2017

  • No diguis res, (Llibres del delicte), 2018



 



Fragment de A la seva pell:


“I si no et visiten, ets tu i la trena, tu i el talego, tu i la presó. Cap esperança en forma de notícia que empenyi les hores del dia a córrer més ràpid. Aquest és un dels llocs on la veritat de fora mor perquè neixi una mentida només entrar. Una mentida que em nega. Els murs empresonen o alliberen consciències segons on siguis dins o fora d’ells. Tot és present. Saps que demà i que tota la resta de dies seran semblants. Però que en sigui conscient no vol dir que no esperi res més. Quina edat tindré quan s’acabi el calvari? Cinquanta-cinc, cinquanta amb sort? Ja no tindré fills. Qui els voldrà tenir amb mi? M’han robat el dret. Què n’he de fer, de tota la vida que tinc entre les mans? Què n’he de fer, de la por i dels ulls de ximple que et deixen després d’haver-te violat l’esperit? I és tanta la desesperança que a de vegades penso que fins i tot és preferible la malaltia. La malaltia en general, com un remei contra la mort, perquè t’avisa, el prepara i fins i tot crea una pietat en la teva persona que ni la voldries, de tanta. Però jo sí que l’exigeixo, la pietat, i només veig els ulls de la jutgessa, inexorables, fugint dels meus perquè havia de sentenciar el que s’afigurava d’ella, perquè era tard i l’estaven esperant a casa, perquè va veure davant d’ella un perdedor i no estava disposada a jugar. Ulls rígids com venciments d’hipoteques innegociables. Jocs de paraules quan la partida de la vida te l’han guanyat.”


 

















 
 
 
raquelgserrano@gmail 



https://enclaudenegre.blogspot.com.es/p/els-meus-llibres.html


Vilassar de Mar contra la violència masclista

Dia 25 de novembre 11-13: Exposició de l’alumnat de batxillerat més taller a càrrec del grup feminista Histèrica Lilith (Biblioetca Municipal Ernest Lluch). Dia 26 de novembre 17:30: La Marina i el somni de volar. Teatre a càrrec de la Cia NS danza. Sala Roser carau 19:00: Concert solidari a càrrec de les Violines (Bar de Mar) 30 de novembre 19:00: Concentració contra la violència masclista. Acompanyament musical amb violí a càrrec de Nuria Pinyol. Plaça de l’Ajuntament

Data: 2017-11-25

Maria Planas Camacho














































 
Maria Planas Camacho (Maria Sanplà)
 
 

Nascuda l’any 1965 a Vilassar de Dalt on viu actualment. Té estudis en Filologia catalana. És correctora oral i tipográfica de la Generalitat, traductora jurada de la Generalitat, traductora literària i especialista en conferències sobre autors i professora de recursos literaris. Ha guanat l’Accèsit premi novel•la curta a Andorra. Cercle de les Arts i les lletres 2013, amb Totes les pors que ens habiten les mans. 


 



  • El silenci de les cases. Ed. Pagès.2017





 


Mai no és ahir


“Segona mort d’en Manel


En Manel va tornar al mas del Revolt després d’haver estat presoner un temps. Va tornar malalt, amb els barrots de ferro de la presó clavats al moll de l’os. Al mas i al poble encara es veien les ferides de tants morts i desapareguts.


El seu fill també era mort, havia mort petit com un cuc .


L’Aurora era al mas quan ell va tornar. Tenia la cara pàl•lida i els ulls enfonsats de pena negra. Els cabells eren més clars de com els recordava ell. L’Aurora també havia vist la mort, diferent de la mort de les trinxeres,  la del seu petit.


L’Aurora i en Manel es van conèixer un dissabte i el diumenge la va besar. La va arrambar a la noguera  vella, prop de la porta del mas. Entre la tartana i el carro. Li va sentir el cos jove bategant amb fúria i desig, els pits rodons i joves contra el seu propi pit. 


Els seus cossos sencers quan eren els dos van viure molt de temps partits. Per això, ara, quan torna en Manel, són novament un de sol.


L’Aurora l’acompanya al lloc de la fusta i el poema. Al costat entre les pedres de greny del marge hi ha enterrat el seu fill-cuc. Li parla del poema, li diu que és un plor de l’ànima. Li parla, li explica, li diu i calla. Calla tres vegades. L’Aurora plora, en Manel plora també; plora pel fill no conegut. S’aturen i miren les estepes, les blanques i les roses.


L’Aurora s’asseu a les pedres, en Manel dret al seu costat se la mira i li acaricia els cabells. Després poc a poc la fa aixecar i l’abraça. Pel camí fins al mas s’agafen les mans. A dintre, a l’entrada, en Manel li arromanga les faldilles i ell es descorda els pantalons. La fa estirar al terra i ell s’hi estira al damunt. L’Aurora toca amb les mans les potes de la taula, en Manel panteixa al seu damunt. Mentre els ulls ploren pel seu fill-cuc. Més tard l’Aurora s’asseu, ell també, al seu costat. En Manel s’adona que no és mort i ha tornat a casa. Que l’Aurora existeix, és a casa i l’estava esperant. També existia un fill, un fill que ell no ha arribat a conèixer. En Manel s’aixeca, ajuda l’Aurora a aixecar-se i l’acompanya al camí del safareig. 


S’asseuen al pedrís mentre llencen pedretes a l’aigua. Tot és silenci en la nit quieta, una pedra toca una granota que rauca fugitiva. 


En Manel pensa en el pas del temps, en la manera d’aturar-lo i arrencar els barrots de ferro del seu cos. La plana gran de la vora el bosc serà casa seva. Al costat  nord de la feixa hi ha un greny de pedra rosa, en fa una cova, només per dormir. Aviat s’hi afegiran dos homes més, veïns. Els homes cuiden en Manel, cada dia més feble. L’Aurora  també el cuida d’amagat tant com pot, però no n’hi ha prou.


No triga a baixar a poble a buscar el metge. Mentre els homes amaguen en Manel a pallissa, el metge arriba. A en Manel els ossos se li tornen de pedra de tant de pes. El cos li bull mentre es glaça per dintre i poc a poc s’ofega. 


—Em sap greu Aurora. Sí l’haguéssim pogut tractar abans… —L’Aurora no diu res. En Manel respira amb dificultat. Quan queden sols  li explica amb deteniment com coïa a vermell roent el ferro que li va servir per esgrafiar a la fusta el poema del fill-cuc. En Manel no diu res, no sap si el sent, té els ulls tancats i aquella nit la febre se l’emporta. L’Aurora sent com se li parteix novament el cos”


 

















 
 
 

Facebook Maria Sanplà (amb foto).


Mariasanpla.blogspot.com


twiter






Crida a comerços i farmàcies perquè s’adhereixin a la campanya “Establiment segur contra la violència masclista”

 

L´Institut Català de les Dones (ICD) ha posat en marxa  la campanya Establiment segur contra la violència masclista on col·labora la PG-ME. A través d’aquesta campanya es demana als establiments que estan operatius en aquests dies de confinament que col·laborin amb aquesta iniciativa posant en un lloc visible dels comerços un cartell amb el missatge següent:

“Establiment segur contra la violència masclista“. Si aquests dies de confinament sents que casa teva deixa de ser un espai segur per a tu o els teus fills i filles, aquí truquem per tu al 900 900 120 o al 112. #NoEstàsSola #JoActuo”.

Amb aquest missatge vol ampliar el suport social a les dones que travessen aquestes situacions i que actualment poden estar aïllades. Una dona que s´acosta a un establiment i veu aquest cartell sap que pot comptar amb algú, que serà escoltada i podrà explicar la seva situació i que aquesta persona trucarà per ella al 900900120, per ser assessorada per professionals de l´advocacia, psicologia i l´atenció social, o al 112 en cas d´emergència.

Per contactar amb el SIAD Maresme: 667 182 781  // siad.maresme@ccmaresme.cat

 

L’exposició: “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” arriba a Canet de Mar

Després del seu pas per Calella, l’exposició “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” es podrà visitar a Canet de Mar durant aquest mes d’abril, concretament a la sala d’exposicions Ramon de Capmany (Plaça dels Americanos s/n).

L’exposició, promoguda pel Consell Comarcal del Maresme, aborda les tasques de les cures i la llar des d’una perspectiva de gènere. Són les dones les que majoritàriament fan aquest treball que, tot i ser imprescindible, té poc reconèixement social.

A través de 10 panells, l’exposició posa en valor la feina de les dones cuidadores i reclama un nou model social on imperi la corresponsabilitat entre homes i dones.

L’exposició és itinerant. El Consell Comarcal la posa a disposició dels ajuntaments que hi estiguin interessats.

“Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” es pot visitar a Canet de Mar els següents dies:

  • Divendres 2, 9 i 16 d’abril: de 18h a 20h
  • Dissabtes 3, 10 i 17 d’abril: de 12h a 14h i de 18h a 20h
  • Diumenges 4, 11 i 18 d’abril: de 12h a 14h i de 18h a 20h
  • Dilluns 5 d’abril: de 12h a 14h

El 28 de juny s’obre el termini de presentació d’obres al concurs literari “Relats curts per la Diversitat Sexual i de Gènere”

Coincidint amb la celebració del Dia per l’alliberament Lesbià, Gai, Transexual, Bisexual i Intersexual, el 28 de juny, el Consell Comarcal del Maresme obre el termini de presentació d’obres a la segona edició del concurs de Relats breus per la Diversitat Sexual i de Gènere. Les obres literàries es poden presentar fins les 24 hores del 15 de juliol de manera telemàtica a través d’AQUEST FORMULARI.

Tal i com estableixen les Bases, poden participar-hi totes les persones majors de 18 anys que resideixin en el Maresme i ho poden fer presentant els seus relats curts que hauran de tenir com a tema central la diversitat sexual i de gènere i han de fer alguna referència al Maresme; han d’estar redactades amb un llenguatge inclusiu; no poden excedir d’una pàgina; han de ser inèdites i poden estar escrites en català o en castellà.

Un jurat – format per representants del teixit asosciatiu LGTBI del Maresme, d’entitats de lletres i de persones escriptores de la comarca- serà l’encarregat de determinar les 3 millors obres literàries.

Suport a la restauració i el turisme maresmenc

En suport a la restauració i al turisme del Maresme, els premis consistiran en experiències gastronòmiques i del lleure.

En concret, el primer premi serà una estada de cap de setmana per a dues persones en un hotel de la comarca; el segon serà un àpat de cap de setmana per a dues persones en un restaurant maresmenc i el tercer una entrada per a dues persones en un spa de la comarca.