Aquest curs anirà a càrrec de Anna Morero de l’Associació de Planificació Familiar de Calaunya i Balears. Està dirigit a les dones d’origen estranger de la comarca.
El curs es durà a terme el dimarts 23 i el dijous 25 de juliol d’11:00h a 14:00h a Arenys de Mar, al Centre Cultural Calisay, riera Pare Fita, 31.
Més informació en aquest document:
El Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) del Consell Comarcal del Maresme ha organitzat una conferència-debat a l’entorn de “La salut de les dones”. La psicòloga clínica Gemma Cánovas abordarà els següents continguts: cicles vitals (infància, adolescència, joventut, madures….), la salut, la malaltia i la cura de nosaltres mateixes, l’estrès, l’ansietat, les crisis d’ansietat… etc.
Per a inscripcions, CLIQUEU AQUÍ
El Consell Comarcal del Maresme començarà el proper 23 de setembre el programa “Fes créixer el teu projecte en clau femenina” amb l’objectiu de promoure la incorporació de les dones al món de l’empresa i ajudar-les a aconseguir l’éxit del seu negoci.
Aquest projecte s’adreça a dones que hagin muntat una activitat econòmica recentment o estiguin en una fase avançada de definició del negoci amb el pla d’empresa ja elaborat. A l’hora d’escollir les participants es valorarà la viabilitat del projecte, el seu potencial creixement i el foment de l’ocupació. També es tindrà en compte la motivació de la persona emprenedora.
Les participants rebran, durant 3 mesos, 40 hores de formació gratuïta i eines que les ajudaran a optimitzar el projecte, enfortir la marca personal i treure rendiment al talent femení desenvolupant la millor versió personal i professional.
Les sessions es faran en format online els dijous de 10:00h a 13:00h.
El programa s’estructura en 3 mòduls. El primer gira a l’entorn de l’essència de la dona emprenedora; el segon incorpora diferents qüestions a tenir en compte sobre el disseny del valor del projecte i el tercer està dedicat a la comunicació integral.
Podeu veure el detall de les sessions en aquest PROGRAMA
Les persones interessades a participar cal que facin la inscripció el més ràpid possible tota vegada que les places són limitades.
Sensibilitzar les dones sobre la importància d’educar els nens i nenes per igual i sobre els principis d’igualtat en la diferència
| Breu explicació sobre la diferència entre sexe i gènere |
| Obrir el debat sobre els aspectes en què s’educa d’una manera diferent a nens i nenes |
| Explicar les conseqüències en el futur d’una educació diferenciada i demostrar que es tracta d’una discriminació |
| Desmuntar tòpics i prejudicis entorn “l’ésser dona” i “l’ésser home” i com la coeducació no perjudica els valors humans i els femenins |
| Visualització del material multimèdia: “Dones del nord, dones del sud” |
| Visualització d’imatges de referència |
| Debat |
| Exposició de continguta associats a la coeducació |
Entre 1:50 i 2 hores
Asmaa Aouattah, Tècnica de gènere i interculturalitat del Consell Comarcal del Maresme
Gratuït
 |
| RAQUEL PICOLO BERNÉ |
 |
 |
Nascuda l’any 1961 Cerbi, al cor del Pirineu. Viu actualment a Vilassar de Mar, És doctora en Biologia i formada en guió audiovisual i tècniques editorials. Ha treballat d’investigadora científica, professora universitària i editora de llibres científics. Des del 2001 és escriptora, professora d’escriptura i conductora de clubs de lectura. Va guanyar diferents premis entre ells premis del concurs Vent del Port (2002, 2006, 2008 i 2010), Mercè Rodordera de narrativa breu (2006), Josep Pla, 2004, Marià Vayreda (2005), Mostra Literària de Vilassar de Mar (2005), etc. |
 |
|
 |
“Casa emmordassada” (Cròniques de Kaneai) “Em vaig despertar en mig de l’obscuritat, al llit. Vaig mirar cap al balcó sense incorporar-me, només aixecant una mica el cap. Però no veia res, ni la silueta de les parets, la foscor era absoluta. Pensava que m’havia despertat un soroll, potser un cop als porticons, però per més que forçava l’oïda no sentia res: el silenci era total. Ni un crec de les fustes, ni els roncs familiars del pare a l’habitació del costat. Per les escletxes del balcó no entrava ni una engruna d’aire. Mentre els meus ulls a poc a poc s’anaven acostumant a la nit, la cambra també s’anava dibuixant.” El vell de casa Lluc” (La nit als armaris) “Només les seues petjades trencaven la pau blanca del cementiri. Pobra bèstia! La van haver d’arrencar del vostre costat i s’ha escapat per continuar jaient als vostres peus. Ara les meves petges i les seves es fan companyia. Diuen que no vol menjar ni beure res, però quan m’ha vist ha mossegat una mica de neu. El cel blau i l’aire transparent. Miro el pla d’Esterri, sempre m’ha agradat el maleït pla d’Esterri! Una postal blanca. La primera neu de l’any ha esborrat els colors de la tardor i colga les tombes acabades de guarnir i envoltades de pregàries. Us ho vau fer venir bé perquè el cementiri us rebés amb les millors gales. Fa temps que els anys em passen tots igual, però aquest ha quedat ben senyalat: l’any 1998 sempre serà l’any que va morir pare.” |
 |
 |  |  |
Dones immigrades i membres d’entitats van posar veu divendres a les maresmenques que han nascut fora de l’estat espanyol i que representen el 13% de la població femenina de la comarca. La Jornada “Visibilitzem la dona immigrada” que es va celebrar al Centre Cívic Pla d’En Boet de Mataró va voler exposar, tal i com va dir el Conseller de Benestar Social Jordi Mir, el paper de les dones d’origen estranger en la nostra societat lliure d’estereotips i de victimitzacions.
A la jornada hi van assistir gairebé 80 persones que formen part dels tres públics a qui anava adreçada: societat civil, càrrecs electes i personal tècnic municipal.
La ponència marc va tenir com a protagonista una veterana del tema, Brigitte Vasallo, formadora, escriptora, membre del “Col·lectiu i +” i activista LGTB, amb el títol: “La interseccionalitat com a pràctica quotidiana: dones, raça, classe”, amb el qual ha volgut retre homenatge a Angela Davis, activista afroamericana.
Durant una hora, la ponent va anar explicant què era la interseccionalitat i de quina manera es relacionava amb el fet migratori.
Segons Vasallo, aquest novedós concepte, aparegut als EE.UU. als anys 80, defineix el que som, la nostra manera d’estar al món i també la manera en que se’ns veu, que és sempre canviant. La interseccionalitat és l’oposada a la visió monofocal en la que tendim a encasellar les persones en apartats –calaixos, en va dir ella– que són ficticis perquè no poden explicar la nostra variada realitat. Pel que fa a la dona immigrada, la mirada monofocal cau en l’error de donar per suposades moltes coses que de vegades no són res més que còmodes tòpics racials. En relació a aquest darrer concepte, va assenyalar que preferia parlar de “racialització”, i va explicar l’anècdota de com després dels horrors de la Segona Guerra Mundial, els científics, retractant-se de les seves primeres afirmacions, van decidir que la raça no existeix.
–Però el que està clar –va dir– és que hi ha persones amb un aspecte diferent, un altre color de pell, que provoca sensacions i, de vegades, por, a causa de la diferència.
Per aquest motiu, proposava gestionar aquesta diferència, tot acceptant que vivim en un país en el que, en parlar de plans d’igualtat i integració, mai no ens atrevim a utilitzar la paraula “racisme”.
–Hem d’aprendre a posar-nos les ulleres del racisme, igual que ens posem les del masclisme, i admetre que el racisme no és una decisió individual, sinó que té al darrera tota una estructura. Estem educats en el racisme.
En relació al fet femení, Vasallo va explicar que és un error el concepte de “suma d’opressions” –dona, immigrada, pobra, negra… –, que en realitat no es tracta d’una adició, sinó d’una barreja, perquè les opressions interactuen: com que no tinc feina, no em puc comprar un cotxe; i com que no tinc cotxe, no trobo feina.
Finalment, va concloure que “les dones estem vivint en un estat de guerra permanent, sense adonar-nos-en”.
En el torn de paraula que va seguir a la ponència, va afirmar que el 90 % de les dones està sota situació de racisme, i que per això aquest ha de ser un dels eixos del feminisme. També va assenyalar que els òrgans de l’Estat no serveixen per gestionar ni solucionar aquests problemes i que cal treure els homes masclistes dels llocs de poder.
Tot seguit es va presentar del documental “D’immigrades a ciutadanes, Cinc dones del Maresme”
Ragnhild Hjelmborg, mataronina d’origen danès, músic i cantautora, amant de les llengües i de la música –toca l’orgue a la Basílica de Santa Maria i canta en diverses corals– explica que la seva va ser una experiència de prejudicis positius que ella critica. El mateix afirma Karen Konkle, santpolenca d’origen estadounidense, llicenciada en Estudis de gènere, professora d’arts marcials i d’autodefensa femenina i membre de l’associació Dones de la Vallalta.
–De vegades la gent em fa comentaris sobre immigrants; i quan jo dic: “tu saps que jo sóc immigrant, oi?”, diuen: “ja, però no parlo de tu”.
I afegeix: “Les dones som invisibles, i dels immigrants, només veiem els que fan crims”.
A l’altra extrem del ventall, les dones originàries de països no rics exposen experiències molt diferents.
Ylka Figueredo, premianenca d’origen brasiler, regenta un restaurant on fusiona la cultura i la gastronomia del Brasil amb la sensibilitat d’una dona que va superar la més crua de les experiències: la violència masclista i els prejudicis i rebuig de la societat d’acollida.
Soraya El Farhi, mataronina d’origen marroquí, col•laboradora de Matarò Ràdio (amb el programa Migrades) i membre de l’associació Al Ouahda. Va arribar a Catalunya amb sis anys, explica que, tot i sentir-se habitualment ben acollida, ha notat el canvi en l’actitud del seu entorn envers ella quan va començar a dur el vel. Manifesta la seva inquietud envers l’estigmatització dels fills i filles d’immigrants i la tendència cada cop creixent a relacionar les persones musulmanes amb el terrorisme.
Finalment, Sarjo Dansira, pinedenca d’origen gambià, cantant en un grup de dones i membre de l’associació Banta per Àfrica, diu haver trobat tant gent bona com gent dolenta. I afegeix, sense embuts, que els polítics “quan venen els vots ens busquen a nosaltres, i quan acaba el vot, ja ens envien a la merda”. Serjo Dansira ha forjat relacions d’amistat sòlides amb les dones autòctones del seu municipi i promou l’associacionisme i l’ajuda mútua entre les dones del seu col•lectiu.
La darrera part de la jornada, una taula rodona dinamitzada per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat i mediadora intercultural del SIAD Maresme, va estar protagonitzada per dones que representen entitats i programes que treballen per l’acollida i acomodació de les dones immigrades.
Amb “Fem un cafè de ciutat”, Anna Oliveras i Mercè Juan, del Moviment Educatiu del Maresme, i Laia de Balanzó Aguilar, de l’ajuntament de Mataró, van explicar el seu projecte de cohesió i espai de trobada a l’escola.
–Les famílies immigrades no sentien l’espai escolar dels seus fills com a propi –van explicar–; per això vam convidar-les a participar, especialment les mares, tenint cura de l’acollida, la comunicació i la participació en espais de relació per mitjà d’activitats encaminades a fer conèixer la ciutat, la cultura, els àmbits… i intentar fer caure barreres i estereotips.
“Juntas y revueltas”, a càrrec de Clara Romero Bateman, va exposar com l’associació Mujeres Pa’lante dona recolzament a dones immigrades, especialment sense papers, proporcionant-los ajut psicològic, jurídic i assessoria sociolaboral.
Silvia Llanto Cadenas, amb l’exposició “Migrades”, va parlar del programa de ràdio del mateix nom que comparteix amb Soraya El Farhi. El projecte va néixer el 2016 amb la funció de trencar els estereotips i les teoritzacions paternalistes de les que de vegades són víctimes.
–Li vaig dir a la Soraya: “sempre parlen de nosaltres… per què no parlem nosaltres de nosaltres?, Qui millor per parlar dels nostres problemes?”.
Finalment, Fatima Ahmed, de l’Associació Intercultural Diàleg de Dona, va explicar a “Som Dones… Sóc la teva igual” el projecte de proporcionar eines a les dones immigrades del barri del Raval de Barcelona, per donar-los autonomia.
–Es tracta d’un kit de supervivència perquè puguin moure’s soles –va explicar Ahmed–. Especialment competències lingüístiques; però també temàtiques que tenen a veure amb la quotidianitat: salut, educació, escola, ciutat…
Per tal que resulti més efectiu, l’associació convida professionals de cada tema perquè les assistents puguin saber com funciona la societat que les acull.
–Perquè si eduques a un home, eduques a una persona –va sentenciar–; però si eduques a una dona, eduques a una nació.
Un lema, sens dubte, que es podria haver aplicat a tota la jornada “Visibilitzem la dona immigrada”.
25 de novembre de 2010. CABRERA DE MAR
{N}PROGRAMA{N}
{.C}19.00h.- Cinefòrum amb la pel•lícula- documental: ¿No queríais saber por qué las matan? POR NADA de Mercedes Fernández-Martorell
L’antropòloga i directora, que és una de les principals expertes en violència masclista a Espanya, creu que ha de “repensar-se” la manera en què es tracta actualment als maltractadors i treballar amb ells com si fossin “víctimes de si mateixos”, en ser aquest l’origen de la seva violència.
Una controvertida teoria que donarà de que parlar.
-20.30 hores: Lectura del manifest contra la violència de gènere. A càrrec d’Elisabet Cusí, regidora de Serveis Socials
Lectura dramatitzada T´imagines la vida sense ell? A càrrec del TAC, Teatre d´Aficionats de Cabrera
Data: 2010-11-25
Lloc: Envelat Municipal de Cabrera de Mar
Preu: Gratuït
Tipus d’acte: -5-3-
| |
| MERCÈ ROURA MAS |
 |
| |
Nascuda l’any 1973 a Calella on viu actualment. Llicenciada en Periodisme i màster en Intel·ligència Emocional. Té 17 anys d’experiència en la ràdio i la televisió i és formadora en comunicació, oratòria, llenguatge no verbal i creixement personal. |
| |
|
“No soy plegable, ni me escondo en el bolsillo a la espera de que me llamen. Cuando me necesitan acudo, aunque mejor no abusar porque puedo desvanecerme si tengo la sensación de que se me utiliza. Por mucho que me ignoren no desaparezco. Al contrario, me impaciento, me pongo de mal humor y me siento triste porque creo injusto que los que ahora me piden, luego sean incapaces de dar. Tengo sueños y son tan importantes como los tuyos. No tengo sentimientos intermitentes que me permitan recibir cariño por ráfagas. Me gusta recibir una cantidad de amor constante. Sin exigencias, con respeto. Y esta parte no es negociable. La dignidad no se regatea. Me gusta que me escuchen y me miren cuando hablo. Y espero ser capaz de hacer lo propio. Me equivoco, lo sé. Si algún día dejo de admitirlo, espero que me lo digas y que seas capaz de escucharlo mismo de mis labios sin echar a correr o poner esa cara de niño triste. Decido yo si me complico la vida. Es bueno hacerlo por lo que merece la pena. Si mereces la pena, me la complicaré por ti, mucho si hace falta… Lo sabes, lo he demostrado. Lo haré hasta saciarme de problemas… Hasta meterme en el lodo y arrastrar el carro más pesado colina arriba. No escatimo en lealtad y me gusta que la gente por la que doy la cara tampoco lo haga. Aunque, la verdad, estoy convencida de que gran parte de lo bueno en la vida es sencillo, básico y se explica con una mirada. Me gustan las aventuras, pero pregúntame antes de meterme en ellas y poner la otra mejilla. El trayecto es corto y quiero decidir yo si quiero pasillo o ventanilla. El tren se escapa… No discutamos por memeces. Yo escojo mis retos. Yo decido qué me define, qué me llena, qué ocupa mis pensamientos y qué me mueve. Vivo mi vida y no espero que nadie lo haga por mí, pero si lo necesitas, sé ponerme en tu lugar para comprender tus miedos. Creo que puedes reírte de todo en la vida, sobre todo de ti mismo, pero hay algunas cosas y personas que son sagradas. Que están por encima de cualquier moda, mal momento, crisis o vapuleo que te da la vida.” |
| |
| | | |
| 658 058 829 | https://www.facebook.com/merce.rouramas?ref=br_rs https://www.youtube.com/channel/UC9N2Tep5CBToqVN59kgCOMw | |
Demà divendres dia 07 de febrer a les 12:00 es llegirà el manifest institucional el Dia Internacional de la dona.
La lectura anirà a càrrec de la sr. Neus Serra Consellera Delegada de Benestar i Educació del Consell Comarcal del Maresme.
Lloc: Plaça Miquel Biada, davant del Consell Comarcal del maresme
8 de març Dia Internacional de la Dona
La commemoració del dia internacional de la dona té origen en diferents fets que van tenir lloc a partir del segle XIX i principis del segle XX.
Durant la revolució industrial, moltes dones es van incorporar al treball assalariat en condicions injustes i precàries. Això donà lloc a l’aparició del moviment de dones que reivindicaven millores en les seves condicions laborals: la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de treball de les nenes, la prohibició de l’horari nocturn per a les dones…
A Nova York va tenir lloc una vaga de les obreres tèxtils nord-americanes el 1857 i el 1911 es produí l’incendi de la fàbrica Cotton, on van morir 142 obreres. A Catalunya, l’any 1881, va tenir lloc una vaga que van protagonitzar 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada.
L’any 1848, es fa pública la declaració per reivindicar el dret de vot per part de les dones nord-americanes el 1848. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions.
El 1910, a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin (1857-1933) va proposar establir un Dia Internacional per a les Dones. La seva crida va trobar ressò, així que es va commemorar el primer Dia Internacional de les Dones, l’any 1911. Més d’un milió de dones van prendre-hi part per reivindicar els drets socials i polítics de la dona: el dret a vot, a ocupar càrrecs públics, el dret a treballar, a l’ensenyament i a la no discriminació en l’àmbit laboral…
A finals dels anys seixanta i amb el renaixement del moviment feminista, va tornar a reivindicar-se aquesta celebració. Les Nacions Unides van declarar el 1977 el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona.
Avui dia, la commemoració d’aquest dia continua sent necessària perquè les situacions de desigualtats que viuen les dones tant en la vida social, familiar, laboral i política se segueixen mantenint malgrat la igualtat davant de la llei. Per això cal continuar lluitant per aconseguir una igualtat efectiva.
Manifest Institucional del 8 de març 2014
http://www.gencat.cat/icdones/8m/declaracio_08032014_ICD.pdf
