Amb el suport del Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Sant Pol de Mar i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), dimarts 27 de juny es farà una jornada-taller de debat a Sant Pol de Mar per parlar sobre la biomassa forestal de Km0.
La sessió, emmarcada en el projecte BCN Smart Rural, se celebrarà a la Sala Ainaud Lasarte (Plaça de la Vila,1) a les 11h.
La jornada va adreçada a representants d’empreses i propietaris forestals, empreses mantenidores i executores de calderes de biomassa, enginyeries de biomassa representants i tècnics/ques municipals i comarcals relacionats amb la cadena de la biomassa.
És una sessió en què es promourà el debat obert a l’entorn de la gestió de les xarxes de calor en biomassa de les instal·lacions públiques, com reproduir noves iniciatives de bioeconomia local, conèixer quins serveis, recolzament o informació necessita el personoal tècnic municipal o la societat en general, i com enfocar una estratègia de comunicació beneficiosa per tot el sector forestal.
Aquesta activitat està finançada a través de l’operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020.
Les persones interessades han de confirmar l’assistència al correu: biomassa@ctfc.catabans del dia 26 de juny.
Finalitza la primera fase de la Mesa Territorial per l’Adaptació al Canvi Climàtic (METACC) amb la presentació de les conclusions i propostes que, en els darrers 3 mesos, ha elaborat el Comitè Científic impulsat pel Consell Comarcal per estudiar la situació de vulnerabilitat del Maresme davant la situació d’emergència climàtica i el repte d’assolir els compromissos 2030 establerts per la Unió Europea.
El document que es va presentar divendres en el marc de la jornada Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara? parteix de la constatació que l’orografia de la comarca la fa especialment vulnerable al canvi climàtic. De fet, està sent objecte de seguiment per part de diferents estaments europeus.
Els debats científics -amb un enfocament sistèmic- conclouen que només es pot aconseguir una reducció de la vulnerabilitat del territori (erosió del litoral, consum d’aigua, risc d’incendi forestal, inundacions…) amb la recuperació de la funcionalitat dels ecosistemes terrestres i marins i per fer-ho proposen adoptar solucions basades en la natura (NBS) i ajustar les activitats extractives a la capacitat de càrrega del territori, el que suposa una transformació de les activitts econòmiques clau de la comarca: agricultura i turisme principalment. En definitiva,”replantejar la manera de com estem fent les coses” i “millorar els espais de governança” per assegurar accions comunes a tot el territori.
El litoral
Un dels principals reptes que té el Maresme és el de la conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. En aquest punt, el Comitè Científic defensa una estratègia de naturalització de les platges i passejos marítims amb un enfocament que “hauria de contemplar el canvi de traçat de la línia de rodalies del Maresme paral·lela a la costa i la realització d’una auditoria climàtica dels ports” eliminant els que sigui possible així com els espigons i els càmpings que es troben en primera línia de mar.
Tanmateix, defensen la restauració fluvial de la Tordera i de les rieres del Maresme per incrementar la transferència de sediments.
El Comitè Científic també aborda les actuacions que s’haurien de dur a terme en aspectes clau per al Maresme com les rieres, boscos, aigua, energia i mobilitat. Totes elles queden recollides en 34 mesures i 165 accions organitzades en 13 eixos estratègics (4 de mitigació i 9 d’adaptació al canvi climàtic).
La propera fase serà traslladar al debat municipal aquest document tot fomentant la participació activa dels ajuntaments maresmencs.
El Consell Comarcal del Maresme comença l’any posant fil a l’agulla en matèria d’emergència climàtica. Amb l’estudi “L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme” sobre la taula, s’ha constituït un Comitè científic format per especialistes que aportaran la seva expertesa en diferents matèries com boscos, inundacions, geologia, hidrogeologia, urbanisme, economia circular, ordenació del litoral, meteorologia, ecologia…..
El Comitè científic està format inicialment per 33 professisonals que, a més, tenen un elevat coneixement de les singularitats del Maresme. La xifra, però, s’incrementarà perquè hi ha més experts que han mostrat el seu interès en participar-hi.
De moment, en formen part: Josep Maria Aguirre, Enric Badosa, Mireia Banqué, Oriol Bassa, Elisa Berdalet, Lorenzo Chelleri, Xavier Garcia Martínez, Andrea Alejandra Guerrero, Sònia Llorens, Anna Marín, Xavier Martin Tost, Josep Mas Pla, Eduard Pla Ferrer, Diana Puigserver, Xavier Quintana, Manel Riera, Enric Sagristà, Rafael Sardà, Sandra Saura, Joaquim Serra, Carles Tobella, Roger Urgeles, Albert Pelachs, Jordi Solé, Javier Martín Vide, Carolina Martí, Carme Llasat, Maria del Mar Isla, Jofre Herrero, Marc Diego, Josep Maria Carmona, Jordi Bartrolí i Aaron Alorda. Podeu veure la seva trajectetòria professional en aquest enllaç.
Les seves funcions seran donar suport, proposar i avalar les estratègies que s’adoptin a la comarca i aportar una visió interdisciplinar i holística en la seva adaptació a l’àmbit local.
El Comitè científic ja ha començat a treballar. La setmana passada va mantenir la primera reunió -en format virtual a causa de les restriccions- en el decurs de la qual i amb l’assessorament del Centre de Recerca Ecològica i Aplicació Forestal (CREAF) es va acordar la metodologia de treball i es va establir l’agenda de reunions.
L’objectiu és disposar en 4 mesos d’un llistat d’accions concretes enfocades a la realitat del Maresme per iniciar després un procés participatiu amb els ajuntaments de la comarca que acabi concretant la priorització d’actuacions per arribar al 2030 havent assolit els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, increment de l’ús de les energies renovables i augment de la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.
El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat “l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur” que planteja 13 línies estratègiques d’actuació per assolir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.
L’Estratègia compta amb l’aval del Comitè Científic que va impulsar el Consell Comarcal per analitzar sobre el terreny les principals vulnerabilitats del Maresme en l’escenari d’emergència climàtica que estem vivint i també dels ajuntaments que han tingut una participació activa en la definició de les prioritats.
Cal tenir en compte que tots els estudis realitzats a diferents àmbits apunten que el Maresme és una comarca altament vulnerable als impactes del Canvi Climàtic que necessita una transició cap a un model sostenible que no posi en risc els recursos ni les oportunitats futures. Aquesta transició s’ha de produir transversalment des del model energètic fins al model de mobilitat, transport i econòmic.
Tal i com s’exposa, l’Estratègia aprovada és “un pla ambiciós quecerca abordar els desafiaments ambientals i climàtics als quals s’enfronta la nostra societat“. A més, es tracta d’una Estratègia “flexible i adaptable a l’entorn canviant, i compta amb la resiliència suficient per afrontar esdeveniments adversos, mantenint-ne la validesa“.
les 13 línies estratègiques d’actuació s’emmarquen en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, l’adaptació de la costa, les rieres i els boscos, les onades de calor, el cicle de l’aigua, la governança, l’aplicació de les solucions basades en la natura, els espais agrícoles i el turisme sostenible.
Cada línia contempla un conjunt d’accions que es desplegaran de manera estratègica i selectiva tenint en compte factors com l’oportunitat, l’eficiència, la disponibilitat de finançament i la voluntat política.
El Consell Comarcal del Maresme comença avui a utilitzar la mobilitat elèctrica amb la incorporació de 2 vehicles de cotxe compartit. El contracte subscrit amb la cooperativa Som mobilitat facilita que els turismes que farà servir la plantilla del CCM per als seus desplaçaments laborals (de dilluns a divendres de 8h a 15h) puguin ser utilitzats també per la ciutadania fora d’aquest horari.
El Consell Comarcal del Maresme dona així un nou pas cap a la mobilitat sostenible i la reducció de vehicles contaminants al nostres carrers i carreteres. A més, incorpora la filosofia de l’economia col·laborativa que optimitza els recursos avançant cap a la protecció mediambiental.
L’acord amb Som mobilitat té una vigència d’1 any, període en el qual s’avaluarà aquesta modalitat de cotxe compartit i es valorarà la seva ampliació en la progressiva renovació de la flota de vehicles comarcals composada per 9 turismes amb matriculacions superiors als 10 anys.
El Consell Comarcal del Maresme, amb la col·laboració de la Universitat de Girona, ha elaborat el Mapa d’hàbits per a aplicació local de solucions basades en la Natura (SbN), una eina interactiva que facilita als ajuntaments donar resposta a diferents problemàtiques relacionades amb la gestió territorial i urbana a partir d’accions basades en els principis de la natura i de l’ecosistema. Aquests processos s’enfoquen a promoure els valors naturals d’un indret com a peça clau en la mitigació i adaptació al canvi climàtic.
El mapa estableix les àrees del Maresme susceptibles d’aplicació de les SbN a partir de la delimitació d’espais de titularitat pública, amb risc d’inundabilitat o que es troben en un àmbit d’influència, delimitat per una franja de 100 metres, d’algun dels dos criteris anteriors.
Sota aquestes premisses, identifica i localitza en cada terme municipal el tipus de vegetació, analitza el seu potencial per a la conservació de la biodiversitat i especifica si hi ha hàbitats amenaçats. A més, identifica els espais que tenen vegetació d’interès, el grau de biodiversitat vegetal, la seva fragilitat, si es troben amenaçats i el seu valor global d’interès.
La consellera de Medi Natural, Marta Gómez Pons, ha explicat que aquesta eina facilita als ajuntaments avançar en la seva planificació urbanística cap al verd urbà creant espais que potenciïn el benestar de la ciutadania i que segueixin les directrius de la normativa europea de Restauració de la Natura.
Avui s’ha fet a Can Palauet una formació adreçada a personal tècnic dels ajuntaments de la comarca sobre la utilització d’aquesta nova eina.
L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 localitats arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar.
En aquest context, una de les línies de sensibilització que havia engegat el Consell Comarcal i que va quedar en suspens arran de la pandèmia és el de la sensibilització de les noves generacions a partir de xerrades als centres docents de la comarca. Ara s’ha recuperat aquesta iniciativa que havia rebut molt bona valoració per part dels centres que l’havien sol·licitat.
Les xerrades adreçades als cursos de batxillerat s’imparteixen fomentant la participació de l’alumnat, les seves reflexions individuals i el debat grupal sobre el canvi climàtic, les seves causes, les evidències que tenim avui dia d’aquest fenòmen, els seus efectes a la nostra comarca i què hi podem fer. Finalment, es faciliten eines per poder calcular la petjada de carboni de cadascú i del conjunt del grup.
Els centres docents que hi estiguin interessats poden sol·licitar aquestes xerrades enviant al Consell Comarcal del Maresme AQUEST FORMULARI.
El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.
El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.
Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.
En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.
La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.
Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.
Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.
L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme lliurada per la Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Maresme identifica les principals vulnerabilitats de la comarca i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030. La finalitat és acomplir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.
Les darreres projecccions climàtiques elaborades el 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya mostren un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista en projeccions anteriors que, en el cas del Maresme, oscil·len entre un augment de l’1,5ºC i els 2.5ºC el 2050. Apunten, a més, a un increment de més de 10 dies de les anomenades nits tòrrides (aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25ºC) amb l’impacte negatiu que aquesta situació té sobre la salut.
Pel que fa a la projecció de precipitacions, el conjunt de la comarca té un comportament diferenciat. La zona sud segueix la tendència general a Catalunya d’una disminució general de la precipitació mitjana anual al voltant del 10%. A l’Alt Maresme, en canvi, s’eixampla la forquilla abarcant des d’una disminució de les precipitacions del 10% a un increment del 5%. El que queda clar és que les precipitacions cada vegada seran més intenses provocant riuades i destrosses.
Partint d’aquestes projeccions, el Pla avalua el grau de vulnerabilitat de la comarca i planteja un conjunt d’accions fins a 2030 per millorar la resiliència del territori destacant que no dur a terme una actuació planificada representa uns costos associats de més de 5.400 milions d’euros en el conjunt del Maresme.
En aquest marc, es plantegen tota una sèrie d’accions per aconseguir que el Maresme aconsegueixi i, fins i tot superi els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.
Reducció de les emissions del Maresme
El 70% de l’energia consumida al Maresme és d’origen fòssil, el 25% nuclear i només un 5% renovable. De fet, ens trobem entre les 3 comarques de la província amb menys producció renovable local. En aquest marc es plantegen tota una sèrie d’acions per aconseguir que el Maresme compleixi i, fins i tot superi, els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica.
Per aconseguir-ho es marquen 4 línies estratègiques:
1.- Generació d’energia renovable local per reduir les emissions de l’edificació en global i possibilitar una transició de la mobilitat sostenible verda.
2.- Eficiència energètica en edificis per tal de reduir les emissions de l’edificació i el consum d’energia final, atenent a les possibles mesures de rehabilitació energètica.
3.- Mobilitat sostenible i desmaterialitzada que permeti reduir el consum energètic i les emissions associades al volum del transport que ocupen gairebé el 50% de les emissions de la comarca.
4.- Gestió de la transició energètica
Els objectius són aconseguir el 2030 una reducció del 67% de les emissions (la UE marca un 55%); un 33% de reducció de l’energia final total respecte 2018 (la UE estableix un 32%); un 38% d’energia renovable en el total d’energia final (l’objectiu de la UE és el 32,5%); un 64% d’energia renovable en el consum d’energia elèctrica i un grau d’autoabastiment d’energia renovable del 25%.
Les vulnerabilitats del Maresme
Grau de vulnerabilitat del Maresme i accions – Pla d’adaptació al canvi climàtic del Maresme
L’anàlisi de les vulnerabilitats específiques del Maresme es gradua en baix, mitjà i alt el risc i estableix els objectius a 9 anys vista per reduir l’impacte actual. En aquests moments destaca l’elevat risc que per al territori tindran les sequeres i la disponibilitat d’aigua (per consum, però també per l’agricultura i el verd urbà), els efectes sobre els boscos (amb plagues per l’arbrat i risc d’incendis), les tempestes i pluges torrencials (amb inundacions i riuades) i la pujada del nivell del mar (desaparició de platges, afectació a serveis bàsics i impacte sobre el sector turístic).
El Pla estableix 8 eixos d’acció a escala comarcal i municipal:
1.- Governança per a l’adaptació i la resiliència. Promou l’actuació coordinada per part de les administracions implicades en l’adaptació al canvi climàtic, els agents econòmics, socials i les institucions de recerca. Inclou el seguiment de l’evolució dels efectes del canvi climàtic a la comarca, la presa de dicisions amb base experta i la prevenció del risc.
2.- Gestió integrada del cicle de l’aigua. Aquest eix aglutina l’actuació per reduir la dependència dels recursos hídrics disponibles actualment, a través del consum eficient, la disponibilitat de fonts alternatives i la reducció del risc de les infraestructures
3.- Gestió forestal sostenible. Impulsa accions a escala comarcal que permetin incrementar el valor dels boscos del Maresme per millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal sostenible i preservar els valors econsistèmics que proveeixen
4.- Reducció de la incidència d’inundacions i rierades. L’actuació coordinada entre administracions ha de reduir els danys dels episodis de rierades i preservar i recuperar els valors naturals dels espais associats a rieres i torrents
5.- Conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. Planifica actuacions per reduir la pèrdua de superfície de les platges i posa en valor els projectes de naturalització de platges i passejos en espais d’oportunitat
6.- Preservació de la biodiversitat. Preservació dels espais naturals existents a la comarca, fent compatible la seva protecció amb la convivència amb activitats econòmiques i socials
7.- Preservació del sòl agrícola i dinamització d’espais agraris. S’impulsa l’adaptació dels espais de la comarca als efectes del canvi climàtic, suport al desenvolupament de l’activitat i posada en valor dels productes de la comarca
8.- Suport a un model turístic resilient i responsable. Es promou un model turístic que posi en valor estratègies empresarials ambientalment sostenibles.
Les línies generals del Pla es van presentar als ajuntaments del Maresme el passat 3 de desembre.
El Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir per unanimitat una moció sol·licitant al Govern de la Generalitat la tramitació d’emergència que permetria agilitzar els expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries per pal·liar els efectes de la sequera al Maresme. També demana a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la dotació econòmica adient per tirar endavant les obres necessàries.
El Consell Comarcal considera que la situació actual obliga a actuar amb celeritat per assegurar els recursos hídrics al Maresme i planteja dues línies d’actuació partint de la reutilització de les aigües depurades. Una enfocada a recarregar l’aqüífer de la Tordera i evitar la salinització dels pous que abasteixen 11 municipis del Maresme Nord i l’altra focalitzada en el subministrament d’aigua als ajuntaments per a usos municipals, principalment neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.
Per poder reutilitzar l’aigua depurada cal però un tractament de desinfecció posterior que asseguri que aquesta aigua compleix tots els requisits sanitaris per al seu ús.
El Consell Comarcal, que gestiona el sistema de sanejament de tot el Maresme i el subministrament d’aigua en alta a 11 municipis del nord de la comarca, ja porta temps treballant en aquesta línia. La Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró, recentment inaugurada, n’és un exemple igual que el sistema de filtratge habilitat a les depuradores de la comarca que han permès la reutilització d’aigua per a cobrir les necessitats de funcionament de les pròpies EDAR’s.
La persistent sequera que vivim obliga ara a accelerar tots els plans d’expansió dels sistemes de regeneració d’aigua i, en especial, el que permetria recarregar l’aqüífer de la Tordera a partir d’aigua tractada a la depuradora de l’Alt Maresme.
És per això que s’ha sol·licitat al Govern de la Generalitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua la tramitació d’emergència dels expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries de l’àmbit territorial del Consell Comarcal del Maresme. Aquesta mesura permetria actuar el més ràpid possible per intentar mitigar l’impacte que està tenint aquesta sequera a l’aqüífer de la Tordera.
D’altra banda, el Ple celebrat ahir va ratificar la petició que el Consell Comarcal va fer fa unes setmanes a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments aigua tractada a les depuradores per a usos de neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
