Taller Residu Zero i Furoshiki a Teià

El dissabte, 19 de desembre, s’impartirà a Teià un taller pràctic sobre el residu zero i el furoshiki on s’ensenyarà a embolicar regals amb teles de manera creativa seguint aquesta tècnica japonesa que contribueix a generar residus.

Aquesta activitat, impartida per Esther Peñarrubia, s’emmarca en la campanya “Mou-te pel Zero a Teià”.

És gratuïta i tindrà lloc al Casal d’avis de Ca la Cecilia de Teià entre les 11h i les 12.30h.

Taller Residu Zero i Furoshiki a Argentona

El dissabte, 11 de desembre, s’impartirà a Argentona un taller pràctic sobre el residu zero i el furoshiki on s’ensenyarà a embolicar regals amb teles de manera creativa seguint aquesta tècnica japonesa que contribueix a generar residus.

Aquesta activitat, impartida per Esther Peñarrubia, s’emmarca en la campanya “Mou-te pel Zero a Argentona”.

És gratuïta i tindrà lloc a la Biblioteca Municipal entre les 11h i les 13h.

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme marca el full de ruta fins al 2030

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme lliurada per la Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Maresme identifica les principals vulnerabilitats de la comarca i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030. La finalitat és acomplir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen. 

Les darreres projecccions climàtiques elaborades el 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya mostren un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista en projeccions anteriors que, en el cas del Maresme, oscil·len entre un augment de l’1,5ºC i els 2.5ºC el 2050. Apunten, a més, a un increment de més de 10 dies de les anomenades nits tòrrides (aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25ºC) amb l’impacte negatiu que aquesta situació té sobre la salut.

Pel que fa a la projecció de precipitacions, el conjunt de la comarca té un comportament diferenciat. La zona sud segueix la tendència general a Catalunya d’una disminució general de la precipitació mitjana anual al voltant del 10%. A l’Alt Maresme, en canvi, s’eixampla la forquilla abarcant des d’una disminució de les precipitacions del 10% a un increment del 5%. El que queda clar és que les precipitacions cada vegada seran més intenses provocant riuades i destrosses.

Partint d’aquestes projeccions, el Pla avalua el grau de vulnerabilitat de la comarca i planteja un conjunt d’accions fins a 2030 per millorar la resiliència del territori destacant que no dur a terme una actuació planificada representa uns costos associats de més de 5.400 milions d’euros en el conjunt del Maresme.

En aquest marc, es plantegen tota una sèrie d’accions per aconseguir que el Maresme aconsegueixi i, fins i tot superi els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.

Reducció de les emissions del Maresme

El 70% de l’energia consumida al Maresme és d’origen fòssil, el 25% nuclear i només un 5% renovable. De fet, ens trobem entre les 3 comarques de la província amb menys producció renovable local. En aquest marc es plantegen tota una sèrie d’acions per aconseguir que el Maresme compleixi i, fins i tot superi, els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica.

Per aconseguir-ho es marquen 4 línies estratègiques:

1.- Generació d’energia renovable local per reduir les emissions de l’edificació en global i possibilitar una transició de la mobilitat sostenible verda.

2.- Eficiència energètica en edificis per tal de reduir les emissions de l’edificació i el consum d’energia final, atenent a les possibles mesures de rehabilitació energètica.

3.- Mobilitat sostenible i desmaterialitzada que permeti reduir el consum energètic i les emissions associades al volum del transport que ocupen gairebé el 50% de les emissions de la comarca.

4.- Gestió de la transició energètica

Els objectius són aconseguir el 2030 una reducció del 67% de les emissions (la UE marca un 55%); un 33% de reducció de l’energia final total respecte 2018 (la UE estableix un 32%); un 38% d’energia renovable en el total d’energia final (l’objectiu de la UE és el 32,5%); un 64% d’energia renovable en el consum d’energia elèctrica i un grau d’autoabastiment d’energia renovable del 25%.

Les vulnerabilitats del Maresme

Grau de vulnerabilitat del Maresme i accions – Pla d’adaptació al canvi climàtic del Maresme

L’anàlisi de les vulnerabilitats específiques del Maresme es gradua en baix, mitjà i alt el risc i estableix els objectius a 9 anys vista per reduir l’impacte actual. En aquests moments destaca l’elevat risc que per al territori tindran les sequeres i la disponibilitat d’aigua (per consum, però també per l’agricultura i el verd urbà), els efectes sobre els boscos (amb plagues per l’arbrat i risc d’incendis), les tempestes i pluges torrencials (amb inundacions i riuades) i la pujada del nivell del mar (desaparició de platges, afectació a serveis bàsics i impacte sobre el sector turístic).

El Pla estableix 8 eixos d’acció a escala comarcal i municipal:

1.- Governança per a l’adaptació i la resiliència. Promou l’actuació coordinada per part de les administracions implicades en l’adaptació al canvi climàtic, els agents econòmics, socials i les institucions de recerca. Inclou el seguiment de l’evolució dels efectes del canvi climàtic a la comarca, la presa de dicisions amb base experta i la prevenció del risc.

2.- Gestió integrada del cicle de l’aigua. Aquest eix aglutina l’actuació per reduir la dependència dels recursos hídrics disponibles actualment, a través del consum eficient, la disponibilitat de fonts alternatives i la reducció del risc de les infraestructures

3.- Gestió forestal sostenible. Impulsa accions a escala comarcal que permetin incrementar el valor dels boscos del Maresme per millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal sostenible i preservar els valors econsistèmics que proveeixen

4.- Reducció de la incidència d’inundacions i rierades. L’actuació coordinada entre administracions ha de reduir els danys dels episodis de rierades i preservar i recuperar els valors naturals dels espais associats a rieres i torrents

5.- Conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. Planifica actuacions per reduir la pèrdua de superfície de les platges i posa en valor els projectes de naturalització de platges i passejos en espais d’oportunitat

6.- Preservació de la biodiversitat. Preservació dels espais naturals existents a la comarca, fent compatible la seva protecció amb la convivència amb activitats econòmiques i socials

7.- Preservació del sòl agrícola i dinamització d’espais agraris. S’impulsa l’adaptació dels espais de la comarca als efectes del canvi climàtic, suport al desenvolupament de l’activitat i posada en valor dels productes de la comarca

8.- Suport a un model turístic resilient i responsable. Es promou un model turístic que posi en valor estratègies empresarials ambientalment sostenibles.

Les línies generals del Pla es van presentar als ajuntaments del Maresme el passat 3 de desembre.

Xerrades als instituts de la comarca sobre el canvi climàtic al Maresme

El Maresme és un territori molt vulnerable al canvi climàtic i el jovent, en general, està força sensibilitzat sobre el tema preguntant-se sovint de quina manera podem contribuir, a nivell personal i col·lectiu, per frenar la desfeta del planeta.

El Consell Comarcal del Maresme ofereix als instituts de la comarca xerrades gratuïtes sobre la situació d’emergència climàtica que vivim tot fomentant la participació i implicació dels alumnes.

Aquestes xerrades van adreçades a l’alumnat de batxillerat. Per sol·licitar-les, només cal que ens feu arribar aquest formulari:

POLÍTICA DE PRIVACITAT

Abans d'enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Recepció del Pla d’Adaptació i Mitigació al Canvi Climàtic al Maresme

(ACTE AJORNAT)

El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, lliurarà oficialment al Consell Comarcal del Maresme el Pla d’Adaptació i Mitigació al Canvi Climàtic del Maresme.

L’estudi, encarregat pel Consell Comarcal a la Diputació, serà recepcionat pel president Damià del Clot i la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido.

L’acte es farà dimarts 30 de novembre a les 9:00h al Consell Comarcal del Maresme

Prova pilot de reutilització d’aigua regenerada a la depuradora de Mataró

L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.

Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.

El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.

Aigua regenerada

Actualment, els 11 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.

Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.

El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.

L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.

La depuradora de Mataró

El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.

Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.

El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.

El Consell Comarcal aprova la Declaració d’emergència climàtica i obrirà un procés participatiu per establir les prioritats d’actuació

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat la Declaració de situació d’Emergència Climàtica posant sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un canvi profund, radical i necessari de la societat per fer front al major repte que, a hores d’ara, té la humanitat. I és que l’escalfament del planeta ens interpel·la molt directament i ens obliga a repensar de dalt a baix el model actual.

El Maresme és una de les comarques més poblades de Catalunya i, a la vegada, una de les més vulnerables segons coincideixen a assenyalar totes les prediccions i models científics. Davant d’això, el Consell Comarcal considera que no val a badar i cal començar a treballar en un únic camí des de totes les esferes de la societat.

És per això que un dels compromisos adoptats és la constitució d’una Mesa de treball per l’adaptació al Canvi Climàtic. Una fòrmula participativa, inclusiva i transversal amb representació de l’àmbit científic, la societat civil, els agents econòmics i l’administració. El debat ampli ha de servir per establir les prioritats d’acció del territori.

El Consell Comarcal, a més, crearà l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme que concretarà accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2. També donarà suport als ajuntaments de la comarca en el procés de descarbonització del municipi, gestionarà ajuts i tràmits de subvencions i impulsarà una línia de formació en mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Segons estableix la Declaració de situació d’emergència climàtica, el Maresme és especialment vulnerable per la seva orografia i la seva disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars. Conviuen dues tipologies municipals. D’una banda, 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys i, de l’altra, 16 municipis marítims densament poblats amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural.

Apunta la necessitat d’intervenir -entre d’altres- sobre les infraestructures, la protecció dels boscos, la reducció del CO2, el model de gestió del litoral i la necessitat de dotar el Maresme de recursos propis i/o alternatius als actuals fons de captació d’aigua donat que aquest recurs essencial serà un dels que patirà més pressió del clima en els propers anys.

Declaració d’Emergència Climàtica

Aprovada per unanimitat en el Ple del Consell Comarcal del Maresme del 16 de març de 2021


El Canvi Climàtic és el major repte de la humanitat per a les properes dècades. Hi ha un ampli consens en la necessitat de que les emissions de CO2 tendeixin a 0 fins a meitat de segle i cal estar preparats per afrontar aquesta transició energètica i organitzativa de la societat que comportarà canvis substancials en tots els àmbits. Per altra banda, l’augment de la temperatura del planeta per raons antropogèniques és una evidència científica que influeix significativament en la meteorologia i els ecosistemes. A més, encara que reduïm de forma dràstica les emissions, la inèrcia dels gasos d’efecte hivernacle continuarà incrementant l’escalfament mitjà de tot el planeta. Necessitem adaptar-nos a les noves realitats que ens aboquen els models predictius, on els efectes climàtics extrems seran cada cop més freqüents (onades de calor, temporals, incendis, sequera, espècies invasores…) i els recursos naturals cada cop més escassos.

La Comarca del Maresme

La comarca del Maresme és una de les més poblades de Catalunya i a l’hora una de les més vulnerables segons totes les prediccions i models científics. Tenim una orografia i una disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars: 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys; i 16 municipis molt poblats front del mar amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural. Tenim, per tant, dos tipologies de territoris dins d’una mateixa comarca que comparteixen les mateixos riscos front el canvi climàtic. 

Dins d’aquests riscos climàtics, cal destacar l’aigua com un dels recursos essencials que patirà més pressió per culpa del Canvi Climàtic, especialment al Maresme. S’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat del 10-15%, que tensionarà la demanda i pot generar conflictes territorials. Cal preparar, per tant, a la comarca amb recursos propis i/o alternatius als actuals.

Els boscos del Maresme són un altre recurs ecològic de la comarca que ja està en un seriós perill, tant per l’atac biòtics per culpa de les sequeres (27 dels últims 32 estius han sigut més secs del normal a l’Observatori Fabra de Barcelona) com per la manca de gestió forestal que incrementa enormement el risc d’incendi. Un risc que pot esdevenir en danys personals si no s’actua amb una alçada de mires suficient com per poder emprendre actuacions que tinguin el compte el Canvi Climàtic com a element fonamental en la gestió d’aquest recurs. 

L’augment del nivell del mar (el nou mapa elaborat per la Nasa preveu una pujada de 24 cm a la costa catalana en 10 anys) i els temporals cada cop més intensos seran nous riscos associats al Canvi Climàtic que obliguen a preparar i adaptar les infraestructures actuals així com repensar el model de gestió actual de la costa, amb les repercussions derivades cap al turisme i, per tant, cap a l’economia.

No menys important és la necessitat, dictada ja per Europa com a política prioritària, de disminuir les emissions de CO2. Es pot realitzar des de la gestió i política municipal, com podria ser la disminució de les emissions de gasos derivades de la incompleta separació dels Residus, increment en la instal·lació d’energies renovables, increment de la mobilitat sostenible i de proximitat o increment de la consciència ciutadana vers al Canvi Climàtic amb efectes positius per a les properes generacions. 

En relació a la conscienciació de la població, el resum executiu del Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya elaborat per la Generalitat (amb la participació de més de cent quaranta autors i quaranta revisors, tots científics i experts tècnics rellevants) en parla àmpliament i li confereix una importància cabdal, qualificant-lo com a objectiu essencial, ja que les mesures que s’han de prendre o es prendran afectaran l’àmbit personal i, per tant, sense aquesta consciència sobre el repte del canvi climàtic difícilment es podran implantar. 

En tots aquests aspectes, el Consell Comarcal del Maresme té una llarga trajectòria en la gestió d’infraestructures supramunicipals i és el punt de referència per molts ajuntaments en Sanejament, Recollida de Residus, Boscos, Inspecció, Meteorologia, Control d’espècies invasores i Energia. A l’any 2016, el Consell Comarcal del Maresme va aprovar en el seu ple com a línia estratègica la implicació de la institució en l’àmbit del Canvi Climàtic ja que respon a aquest caràcter supramunicipal i a l’hora som bons coneixedors del territori, els ecosistemes, el teixit social i les infraestructures, a més de comptar amb la proximitat dels polítics que formen part del Consell Comarcal del Maresme i dels Ajuntaments. 

El Consell Comarcal del Maresme està preparat i pot contribuir de la millor forma per acompanyar als ajuntaments, ja sigui de forma individual i de forma conjunta, en les seves polítiques de mitigació i adaptació aportant recursos tècnics, de gestió o establint ponts amb altres administracions que sumin, i d’aquesta forma s’aconsegueixi una implantació efectiva i pràctica de les estratègies per augmentar la resiliència de la comarca. Com a mostra del compromís de la institució, el Consell Comarcal va adherir-se als compromisos derivats de la 1ª Cimera d’Acció Climàtica organitzada per la Generalitat de Catalunya en el ple de l’octubre de 2020, establint una sèrie d’accions en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, la neutralitat en carboni, economia circular, divulgació i coneixement de l’impacte ecològic.

I per tot això, S’ ACORDA: 

Declarar la situació d’emergència climàtica per tal d’assolir els objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic establerts a la Llei 16/2017, de l’1 d’agost i aconseguir una comarca més adaptada als nous escenaris climàtics que esdevindran. 

Amb aquesta finalitat, el Consell Comarcal del Maresme, assumeix els compromisos següents

  1. Iniciar els tràmits per la creació de l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme, quines funcions principals es dirigiran a concretar accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2, mesures adaptatives a les conseqüències de Canvi Climàtic, comunicació dels efectes, formació en mitigació i adaptació, promoció d’acords en l’àmbit públic, gestió d’ajuts i tràmits de subvencions, suport als Ajuntaments en el procés de transició en la descarbonització de seu territori i augment de la resiliència i altres que es considerin oportunes. 

2. Creació d’una Mesa de treball per d’adaptació al Canvi Climàtic de la comarca del Maresme com a fórmula participativa, inclusiva i transversal de la societat civil, els actors econòmics, l’àmbit científic i l’administració en la configuració de prioritats d’acció front els futurs esdeveniments adversos i el clima canviant.

3. Comunicar a la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, així com a d’altres organismes i entitats relaciones amb l’emergència climàtica, del contingut i els compromisos d’aquesta moció. 

El Consell Comarcal se suma al “Dia Mundial de l’Aigua” amb el compromís de promoure’n un ús més eficient

El Consell Comarcal del Maresme s’adhereix a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua promogut per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. El Ple, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat el compromís institucional de fomentar un ús més eficient dels recursos hídrics i, a la vegada, promoure l’adaptació del territori als efectes del canvi climàtic.

Tal i com s’especifica a la Declaració d’Emergència Climàtica, també aprovada en el passat Ple, l’aigua és un dels recursos essencials del Maresme que patirà més pressió per culpa del canvi climàtic. Entre d’altres efectes, s’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat d’entre el 10 i el 15%, fet que tensionarà la demanda.

Davant d’aquestes alertes, el Consell Comarcal activarà dues línies d’actuació. La primera s’encamina a dotar el Maresme d’alternatives que facilitin la disposició de recursos hídrics propis i/o alternatius als actuals i la segona se centra en incentivar polítiques d’estalvi i millora de l’eficiència per tal que no es malbarati cap gota d’aigua.

El Consell Comarcal gestiona el subministrament d’aigua potable en alta a onze municipis de l’Alt Maresme (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Tordera, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar). Aquest servei inclou la captació d’aigua del riu Tordera, la seva potabilització a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Palafolls, la recepció d’aigua de la instal·lació de Tractament d’Aigua Marina del Delta de la Tordera, l’enmagatzematge en dipòsits reguladors generals i el transport fins al subministrament dels municipis perquè aquests la distribueixin a partir de les seves pròpies xarxes en baixa.

Així mateix, també El Consell Comarcal del Maresme té les competències en matèria de sanejament d’aigües residuals en alta. Gestiona11 sistemes (Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Teià, Arenys de Mar, Dosrius, Pineda de Mar i Tordera), els quals inclouen estacions depuradores, pretractaments, bombejaments, col·lectors i emissaris submarins.

#water2me #AiguaXmi

El Dia Mundial de l’Aigua (World Water Day) se celebra el proper dilluns (22 de març). L’edició d’aquest any gira a l’entorn del significat de l’aigua per a les persones. Jugant amb el llenguatge de les xarxes socials, el lema triat és #water2me o #AiguaXmi i vol que la ciutadania s’hi impliqui reflexionant sobre el veritable valor de l’aigua i de com podem protegir millor aquest recurs vital.