El Consell Comarcal del Maresme opta a revalidar el segell Biosphere

El Consell Comarcal del Maresme manté el seu compromís amb la sostenibilitat i aquest any també aspira a complir els requeriments del segell Biosphere i revalidar aquesta distinció.

Biosphere és un reconeixement als esforços sostenibles d’empreses, serveis i entitats públiques que contribueixen al compliment dels requisits i principis de sostenibilitat i millora contínua. Reconeix les bones pràctiques basades en els 17 objectius de desenvolupament sostenible de la ONU integrats en l’Agenda 2030 i promou un turisme sostenible i respectuós amb el Planeta.

A la província de Barcelona es va posar en marxa l’any 2017, moment en el qual la Diputació de Barcelona es va distingir a través de les marques turístiques. D’aquesta manera, les empreses del territori poden participar-hi sota el seu lideratge. A la comarca, qui gestiona el certificat és el Consorci de Tursime Costa de Barcelona-Maresme.


El Consell Comaral del Maresme opta a revalidar el sello Biosphere

El Consell Comarcal del Maresme mantiene su compromiso con la sostenibilidar y este añi también aspira a cumplir los requerimientos del sello Biosphere y revalidar esta distinción.

Biosphere es un reconocimiento a los esfuerzos sostenibles de empresas, servicios y entidades públicas que contribuyen al cumplimiento de los requisistos y principios de sostenibilidad y mejora contínua. Reconoce las buenas prácticas basadas en los 17 objetivos de desarrolo sostenible de la ONU integrados en la Agenda 2030 y promueve un turismo sostenible y respetuoso con el Planeta.

En la província de Barcelona se puso en marcha en 2017, momento en el cual la Diputación de Barcelona se distinguió a través de las marcas turísticas. De esta manera, las empresas del territorio pueden participar bajo su liderazgo. En la comarca, quién gestiona el certificado es el Consorci de Turisme Cosa de Barcelona-Maresme.

El Consell Comarcal del Maresme es constitueix en Entitat Local de l’Aigua

La gestió integrada de l’aigua és una de les 8 línies estratègiques d’adaptació al canvi climàtic que contempla l’Estratègia de transició energètica i canvi climàtic al Maresme. L’informe, elaborat per la Diputació de Barcelona, qualifica d’elevat el risc de vulnerabilitat de la comarca respecte a la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

A la vegada, forma part de les línies estratègiques consensuades pel Comitè Científic davant la tendència a una disminució general de les precipitacions anuals i també hi ha consens entre els ajuntaments sobre la necessitat d’actuar en aquest àmbit ja que l’aigua és un recurs bàsic i fonamental.

En aquesta línia de treball, el Ple celebrat dimarts va aprovar la constitució del Consell Comarcal en Entitat Local de l’Aigua (ELA) per la prestació dels serveis de sanejament en alta i d’abastament d’aigua en alta als municipis del Maresme. Aquesta figura permetrà donar un enfocament integral a la gestió de l’aigua i coordinar actuacions que tinguin en compte la complexitat del sistema d’abastament i sanejament de la comarca i la reutilització d’aigües terciàries. L’objectiu és contemplar en el seu conjunt el cicle de l’aigua i promoure un ús racional d’aquest bé tan escàs i necessari.

La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, ha explicat que la gestió integral del cicle de l’aigua és un dels projectes estratègics incorporats al Pla d’Actuació Comarcal (PAC) 2020-2024 i segueix el full de ruta establert per fer del Maresme “un comarca conscienciada amb la preservació del nostre entorn i dels nostres recursos

Actualment, el Consell Comarcal del Maresme presta el servei supramunicipal d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del Maresme Nord: Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Santa susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. A més, n’és el titular de totes les instal·lacions de captació en alta en aquests municipis.

Paral·lelament, el Consell Comarcal del Maresme té atorgada, per part de l’ACA, la gestió de la depuració d’aigües residuals en alta en tots els municipis, a excepció de Tiana i Montgat, amb un total d’11 depuradores.



El Consell Comarcal presenta al Congreso Nacional de Medio Ambiente (CONAMA) el projecte de la MeTACC

La Mesa de treball per l’adaptació al canvi climàtic (MeTTAC ,constituida pel Consell Comarcal del Maresme per avançar a nivell territorial en l’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic, es presentarà dilluns , com a exemple de bona pràctica, al Congreso Nacional de Medio Ambiente 2022 (CONAMA) que se celebrarà a Madrid.

El tècnic comarcal Jordi Bonet explicarà el camí que s’ha seguit fins ara així com les fases d’execució previstes.

Farà especial menció a la implicació de la ciència a partir de la creació del Comitè científic, l’avaluació que aquest òrgan ha fet sobre la vulnerabilitat climàtica del Maresme, les propostes que ha elaborat i els seu trasllat al món local per ajudar els ajuntaments en la presa de decisions que facilitin una implementació efectiva d’accions que contribueixin a la reducció de gassos efecte hivernacle i a l’increment de la resiliència del territori.

El Congreso Nacional de Medio Ambiente (CONAMA) se celebrarà del 21 al 24 de novembre al Palacio Municipal de Congresos IFEMA de Madrid.

Xerrades als instituts de la comarca sobre el canvi climàtic al Maresme

Després de l’interès que va despertar el curs passat, el Consell Comarcal del Maresme torna a oferir als instituts xerrades sobre la situació d’emergència climàtica que vivim, quina afectació té sobre el nostre entorn més immediat i què tenim al nostre abast per mitigar-ne els efectes.

Les xerrades, impusades des del Servei de Canvi Climàtic, van adreçades a l’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat i fomenten una dinàmica participativa per potenciar la reflexió i enfortir la sensibilització mediambiental del jovent.

La situació d’emergència climàtica que vivim és prou coneguda, però sovint es desconeixen els efectes que l’escalfament planetari està tenint i tindrà en els propers anys sobre el Maresme, una de les comarques més vulnerables segons tots els estudis i projeccions científiques.

Els centres docents del Maresme que hi estiguin interessats, han d’enviar al Consell Comarcal AQUESTA SOL·LICITUD:

SOL.LICITUD DE XERRADA SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

POLÍTICA DE PRIVACITAT

Abans d'enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

El Consell Comarcal, a la Fira de Calella i l’Alt Maresme

Ahir es va inaugurar la Fira de Calella i l’Alt Maresme i en aquesta 41 edició el Consell Comarcal del Maresme hi és present amb dos estands. D’una banda, es facilita informació als visitants sobre els ajuts Next Generation destinats a la rehabilitació energètica dels edificis i de l’altra, s’informa dels serveis comarcals relacionats amb medi ambient, amb una especial atenció al canvi climàtic i les línies d’actuació previstes per mitigar els seus efectes al Maresme.

Pel que fa a l’estand sobre les ajudes Next Generation per millorar l’eficiència energètica dels edificis, es fa conjuntament amb la delegació del Maresme del Col·legi d’Arquitectes i la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró.

L’objectiu és facilitar informació a tots els visitants sobre l’oportunitat que ofereixen aquests fons econòmics europeus per millorar els edificis en clau energètica i sobre tots els recursos que tenen al seu abast per tramitar-los.

Com és habitual, la Fira de Calella i l’Alt Maresme està instal·lada al Passeig de Manuel Puigvert de Calella i mantindrà les seves portes obertes fins al 25 de setembre

L’horari de divendres i dissabte és d’11h a 14.30h i de 17h a 22h i el diumenge es podrà visitar entre les 11 i les 14.30h i de 17h a 21h.

El Comitè científic presenta les estratègies de mitigació i  adaptació al canvi Climàtic que s’haurien de dur a terme al Maresme

Finalitza la primera fase de la Mesa Territorial per l’Adaptació al Canvi Climàtic (METACC) amb la presentació de les conclusions i propostes que, en els darrers 3 mesos, ha elaborat el Comitè Científic impulsat pel Consell Comarcal per estudiar la situació de vulnerabilitat del Maresme davant la situació d’emergència climàtica i el repte d’assolir els compromissos 2030 establerts per la Unió Europea.

El document que es va presentar divendres en el marc de la jornada Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara? parteix de la constatació que l’orografia de la comarca la fa especialment vulnerable al canvi climàtic. De fet, està sent objecte de seguiment per part de diferents estaments europeus.

Els debats científics -amb un enfocament sistèmic- conclouen que només es pot aconseguir una reducció de la vulnerabilitat del territori (erosió del litoral, consum d’aigua, risc d’incendi forestal, inundacions…) amb la recuperació de la funcionalitat dels ecosistemes terrestres i marins i per fer-ho proposen adoptar solucions basades en la natura (NBS) i ajustar les activitats extractives a la capacitat de càrrega del territori, el que suposa una transformació de les activitts econòmiques clau de la comarca: agricultura i turisme principalment. En definitiva,”replantejar la manera de com estem fent les coses” i “millorar els espais de governança” per assegurar accions comunes a tot el territori.

El litoral

Un dels principals reptes que té el Maresme és el de la conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. En aquest punt, el Comitè Científic defensa una estratègia de naturalització de les platges i passejos marítims amb un enfocament que “hauria de contemplar el canvi de traçat de la línia de rodalies del Maresme paral·lela a la costa i la realització d’una auditoria climàtica dels ports” eliminant els que sigui possible així com els espigons i els càmpings que es troben en primera línia de mar.

Tanmateix, defensen la restauració fluvial de la Tordera i de les rieres del Maresme per incrementar la transferència de sediments.

El Comitè Científic també aborda les actuacions que s’haurien de dur a terme en aspectes clau per al Maresme com les rieres, boscos, aigua, energia i mobilitat. Totes elles queden recollides en 34 mesures i 165 accions organitzades en 13 eixos estratègics (4 de mitigació i 9 d’adaptació al canvi climàtic).

La propera fase serà traslladar al debat municipal aquest document tot fomentant la participació activa dels ajuntaments maresmencs.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el document resum de les aportacions del Comitè Científic

34 mesures per l’adaptació del Maresme al Canvi Climàtic

El Comitè Científic, que ha estat treballant els darrers mesos en les estratègies i actuacions que s’haurien de dur a terme al Maresme per crear un territori resilient i sostenible, presentarà els primers resultats el proper divendres, 6 de maig. Es concreten en 34 mesures i un total de 165 accions.

La presentació es farà en el marc de la jornada organitzada pel Consell Comarcal sota el títol de “Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara?. A més d’explicar les conclusions científiques i el procés que a partir d’ara endegarà la Mesa de Treball per l’Adaptació al Canvi Climàtic del Maresme (METACC), hi haurà ponències sobre diferents àmbits que situen el Maresme com a comarca molt vulnerable a l’emergència climàtica.

PROGRAMA

Divendres 6 de maig al Centre Cívic Cabot i Barba de Mataró

10h.- Benvinguda a càrrec de Montserrat Garrido, consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme

10.10h.- Procés de la METACC, a càrrec de Jordi Bonet, tècnic de Medi Ambient i Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme

10.30h.- Ponències del Comitè Científic

Mireia Banqué, experta en resiliència de boscos (CREAF)

11.00h.- Pausa-cafè

11.30h.- Ponències del Comitè Científic

Albert Folch, expert en hidrologia subterrània (UPC-CSIC)

12.00h.- Presentació dels resultats de la primera fase
Annelies Broekman, investigadora de Canvi Climàtic i Governança i portaveu del Comitè Científic

12.15h Debat

En acabar la jornada (a l’entorn de les 13.00h) s’atendrà els mitjans de comunicació que estiguin interessats.


Us podeu descarregar el CARTELL I PROGRAMA DE LA JORNADA en aquest enllaç

Diferents territoris catalans s’interessen per la plataforma centralitzadora de fangs de l’EDAR de l’Alt Maresme

El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.

El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.

En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.

La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.

Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.

Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.

Taller en família Residu Zero i confecció d’esponges vegetals amb Luffa

El proper dissabte, 5 de febrer, es durà a terme a Alella una xerrada sobre el Residu Zero i un taller per aprendre a confeccionar esponges vegetals amb Luffa.

Aquesta activitat s’emmarca en el “Mou.te pel zero Alella” i es realitzarà al Centre Cultural can Lleonart a partir de les 11h

Es constitueix el Comitè científic que avalarà les estratègies en emergència climàtica al Maresme

El Consell Comarcal del Maresme comença l’any posant fil a l’agulla en matèria d’emergència climàtica. Amb l’estudi “L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme” sobre la taula, s’ha constituït un Comitè científic format per especialistes que aportaran la seva expertesa en diferents matèries com boscos, inundacions, geologia, hidrogeologia, urbanisme, economia circular, ordenació del litoral, meteorologia, ecologia…..

El Comitè científic està format inicialment per 33 professisonals que, a més, tenen un elevat coneixement de les singularitats del Maresme. La xifra, però, s’incrementarà perquè hi ha més experts que han mostrat el seu interès en participar-hi.

De moment, en formen part: Josep Maria Aguirre, Enric Badosa, Mireia Banqué, Oriol Bassa, Elisa Berdalet, Lorenzo Chelleri, Xavier Garcia Martínez, Andrea Alejandra Guerrero, Sònia Llorens, Anna Marín, Xavier Martin Tost, Josep Mas Pla, Eduard Pla Ferrer, Diana Puigserver, Xavier Quintana, Manel Riera, Enric Sagristà, Rafael Sardà, Sandra Saura, Joaquim Serra, Carles Tobella, Roger Urgeles, Albert Pelachs, Jordi Solé, Javier Martín Vide, Carolina Martí, Carme Llasat, Maria del Mar Isla, Jofre Herrero, Marc Diego, Josep Maria Carmona, Jordi Bartrolí i Aaron Alorda. Podeu veure la seva trajectetòria professional en aquest enllaç.

Les seves funcions seran donar suport, proposar i avalar les estratègies que s’adoptin a la comarca i aportar una visió interdisciplinar i holística en la seva adaptació a l’àmbit local.

El Comitè científic ja ha començat a treballar. La setmana passada va mantenir la primera reunió -en format virtual a causa de les restriccions- en el decurs de la qual i amb l’assessorament del Centre de Recerca Ecològica i Aplicació Forestal (CREAF) es va acordar la metodologia de treball i es va establir l’agenda de reunions.

L’objectiu és disposar en 4 mesos d’un llistat d’accions concretes enfocades a la realitat del Maresme per iniciar després un procés participatiu amb els ajuntaments de la comarca que acabi concretant la priorització d’actuacions per arribar al 2030 havent assolit els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, increment de l’ús de les energies renovables i augment de la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.