El tècnic comarcal Jordi Bonet explicarà el camí que s’ha seguit fins ara així com les fases d’execució previstes.
Farà especial menció a la implicació de la ciència a partir de la creació del Comitè científic, l’avaluació que aquest òrgan ha fet sobre la vulnerabilitat climàtica del Maresme, les propostes que ha elaborat i els seu trasllat al món local per ajudar els ajuntaments en la presa de decisions que facilitin una implementació efectiva d’accions que contribueixin a la reducció de gassos efecte hivernacle i a l’increment de la resiliència del territori.
El Congreso Nacional de Medio Ambiente (CONAMA) se celebrarà del 21 al 24 de novembre al Palacio Municipal de Congresos IFEMA de Madrid.
L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.
Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.
El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.
Aigua regenerada
Actualment, els 9 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.
El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.
Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.
El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.
L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.
La depuradora de Mataró
El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.
Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.
El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.
El Maresme, per la seva orografia, és una de les comarques catalanes més vulnerables als efectes dels canvi climàtic i cal començar a prendre mesures encaminades a la seva mitigació i adaptació.
En aquesta línia el Ple del Consell Comarcal, celebrat ahir, va aprovar per unanimitat l’adhesió del Consell Comarcal als compromisos d’Acció Climàtica impulsats a principis d’any per la Generalitat.
És un acord mitjançant el qual l’administració comarcal es compromet a emprendre mesures dins del seu àmbit d’actuació per contribuir a assolir la neutralitat de les emissions de carboni abans de 2050. La primera serà avaluar l’impacte de la seva activitat en l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i posar les mesures per anar-los reduïnt.
Tanmateix, el Consell Comarcal es compromet a impulsar, en un termini màxim de 5 anys, la transició energètica tant en il·lumicació com en climatització i en l’activitat productiva. A la vegada, fa una aposta pels principis de l’economia circular i per reduir l’impacte climàtic de la mobilitat que genera.
A més d’avançar cap a la renovació de la flota de vehicles per altres d’emissió zero, es compromet a obrir camí en fòrmules de treball que redueixin progressivament els desplaçaments, tant de les persones usuàries dels seus serveis com del seu propi personal. Això implica reforçar la tramitació electrònica, promoure les videoconferències i elaborar un pla de teletreball, entre d’altres.
El Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.
Amb el suport del Consell Comarcal del Maresme, l’Ajuntament de Sant Pol de Mar i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), dimarts 27 de juny es farà una jornada-taller de debat a Sant Pol de Mar per parlar sobre la biomassa forestal de Km0.
La sessió, emmarcada en el projecte BCN Smart Rural, se celebrarà a la Sala Ainaud Lasarte (Plaça de la Vila,1) a les 11h.
La jornada va adreçada a representants d’empreses i propietaris forestals, empreses mantenidores i executores de calderes de biomassa, enginyeries de biomassa representants i tècnics/ques municipals i comarcals relacionats amb la cadena de la biomassa.
És una sessió en què es promourà el debat obert a l’entorn de la gestió de les xarxes de calor en biomassa de les instal·lacions públiques, com reproduir noves iniciatives de bioeconomia local, conèixer quins serveis, recolzament o informació necessita el personoal tècnic municipal o la societat en general, i com enfocar una estratègia de comunicació beneficiosa per tot el sector forestal.
Aquesta activitat està finançada a través de l’operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020.
Les persones interessades han de confirmar l’assistència al correu: biomassa@ctfc.catabans del dia 26 de juny.
La gestió integrada de l’aigua és una de les 8 línies estratègiques d’adaptació al canvi climàtic que contempla l’Estratègia de transició energètica i canvi climàtic al Maresme. L’informe, elaborat per la Diputació de Barcelona, qualifica d’elevat el risc de vulnerabilitat de la comarca respecte a la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.
A la vegada, forma part de les línies estratègiques consensuades pel Comitè Científic davant la tendència a una disminució general de les precipitacions anuals i també hi ha consens entre els ajuntaments sobre la necessitat d’actuar en aquest àmbit ja que l’aigua és un recurs bàsic i fonamental.
En aquesta línia de treball, el Ple celebrat dimarts va aprovar la constitució del Consell Comarcal en Entitat Local de l’Aigua (ELA) per la prestació dels serveis de sanejament en alta i d’abastament d’aigua en alta als municipis del Maresme. Aquesta figura permetrà donar un enfocament integral a la gestió de l’aigua i coordinar actuacions que tinguin en compte la complexitat del sistema d’abastament i sanejament de la comarca i la reutilització d’aigües terciàries. L’objectiu és contemplar en el seu conjunt el cicle de l’aigua i promoure un ús racional d’aquest bé tan escàs i necessari.
La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, ha explicat que la gestió integral del cicle de l’aigua és un dels projectes estratègics incorporats al Pla d’Actuació Comarcal (PAC) 2020-2024 i segueix el full de ruta establert per fer del Maresme “un comarca conscienciada amb la preservació del nostre entorn i dels nostres recursos“
Actualment, el Consell Comarcal del Maresme presta el servei supramunicipal d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del Maresme Nord: Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Santa susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. A més, n’és el titular de totes les instal·lacions de captació en alta en aquests municipis.
Paral·lelament, el Consell Comarcal del Maresme té atorgada, per part de l’ACA, la gestió de la depuració d’aigües residuals en alta en tots els municipis, a excepció de Tiana i Montgat, amb un total d’11 depuradores.
L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme lliurada per la Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Maresme identifica les principals vulnerabilitats de la comarca i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030. La finalitat és acomplir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.
Les darreres projecccions climàtiques elaborades el 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya mostren un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista en projeccions anteriors que, en el cas del Maresme, oscil·len entre un augment de l’1,5ºC i els 2.5ºC el 2050. Apunten, a més, a un increment de més de 10 dies de les anomenades nits tòrrides (aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25ºC) amb l’impacte negatiu que aquesta situació té sobre la salut.
Pel que fa a la projecció de precipitacions, el conjunt de la comarca té un comportament diferenciat. La zona sud segueix la tendència general a Catalunya d’una disminució general de la precipitació mitjana anual al voltant del 10%. A l’Alt Maresme, en canvi, s’eixampla la forquilla abarcant des d’una disminució de les precipitacions del 10% a un increment del 5%. El que queda clar és que les precipitacions cada vegada seran més intenses provocant riuades i destrosses.
Partint d’aquestes projeccions, el Pla avalua el grau de vulnerabilitat de la comarca i planteja un conjunt d’accions fins a 2030 per millorar la resiliència del territori destacant que no dur a terme una actuació planificada representa uns costos associats de més de 5.400 milions d’euros en el conjunt del Maresme.
En aquest marc, es plantegen tota una sèrie d’accions per aconseguir que el Maresme aconsegueixi i, fins i tot superi els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.
Reducció de les emissions del Maresme
El 70% de l’energia consumida al Maresme és d’origen fòssil, el 25% nuclear i només un 5% renovable. De fet, ens trobem entre les 3 comarques de la província amb menys producció renovable local. En aquest marc es plantegen tota una sèrie d’acions per aconseguir que el Maresme compleixi i, fins i tot superi, els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica.
Per aconseguir-ho es marquen 4 línies estratègiques:
1.- Generació d’energia renovable local per reduir les emissions de l’edificació en global i possibilitar una transició de la mobilitat sostenible verda.
2.- Eficiència energètica en edificis per tal de reduir les emissions de l’edificació i el consum d’energia final, atenent a les possibles mesures de rehabilitació energètica.
3.- Mobilitat sostenible i desmaterialitzada que permeti reduir el consum energètic i les emissions associades al volum del transport que ocupen gairebé el 50% de les emissions de la comarca.
4.- Gestió de la transició energètica
Els objectius són aconseguir el 2030 una reducció del 67% de les emissions (la UE marca un 55%); un 33% de reducció de l’energia final total respecte 2018 (la UE estableix un 32%); un 38% d’energia renovable en el total d’energia final (l’objectiu de la UE és el 32,5%); un 64% d’energia renovable en el consum d’energia elèctrica i un grau d’autoabastiment d’energia renovable del 25%.
Les vulnerabilitats del Maresme
Grau de vulnerabilitat del Maresme i accions – Pla d’adaptació al canvi climàtic del Maresme
L’anàlisi de les vulnerabilitats específiques del Maresme es gradua en baix, mitjà i alt el risc i estableix els objectius a 9 anys vista per reduir l’impacte actual. En aquests moments destaca l’elevat risc que per al territori tindran les sequeres i la disponibilitat d’aigua (per consum, però també per l’agricultura i el verd urbà), els efectes sobre els boscos (amb plagues per l’arbrat i risc d’incendis), les tempestes i pluges torrencials (amb inundacions i riuades) i la pujada del nivell del mar (desaparició de platges, afectació a serveis bàsics i impacte sobre el sector turístic).
El Pla estableix 8 eixos d’acció a escala comarcal i municipal:
1.- Governança per a l’adaptació i la resiliència. Promou l’actuació coordinada per part de les administracions implicades en l’adaptació al canvi climàtic, els agents econòmics, socials i les institucions de recerca. Inclou el seguiment de l’evolució dels efectes del canvi climàtic a la comarca, la presa de dicisions amb base experta i la prevenció del risc.
2.- Gestió integrada del cicle de l’aigua. Aquest eix aglutina l’actuació per reduir la dependència dels recursos hídrics disponibles actualment, a través del consum eficient, la disponibilitat de fonts alternatives i la reducció del risc de les infraestructures
3.- Gestió forestal sostenible. Impulsa accions a escala comarcal que permetin incrementar el valor dels boscos del Maresme per millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal sostenible i preservar els valors econsistèmics que proveeixen
4.- Reducció de la incidència d’inundacions i rierades. L’actuació coordinada entre administracions ha de reduir els danys dels episodis de rierades i preservar i recuperar els valors naturals dels espais associats a rieres i torrents
5.- Conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. Planifica actuacions per reduir la pèrdua de superfície de les platges i posa en valor els projectes de naturalització de platges i passejos en espais d’oportunitat
6.- Preservació de la biodiversitat. Preservació dels espais naturals existents a la comarca, fent compatible la seva protecció amb la convivència amb activitats econòmiques i socials
7.- Preservació del sòl agrícola i dinamització d’espais agraris. S’impulsa l’adaptació dels espais de la comarca als efectes del canvi climàtic, suport al desenvolupament de l’activitat i posada en valor dels productes de la comarca
8.- Suport a un model turístic resilient i responsable. Es promou un model turístic que posi en valor estratègies empresarials ambientalment sostenibles.
Les línies generals del Pla es van presentar als ajuntaments del Maresme el passat 3 de desembre.
El Consell Comarcal del Maresme s’adhereix a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua promogut per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. El Ple, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat el compromís institucional de fomentar un ús més eficient dels recursos hídrics i, a la vegada, promoure l’adaptació del territori als efectes del canvi climàtic.
Tal i com s’especifica a la Declaració d’Emergència Climàtica, també aprovada en el passat Ple, l’aigua és un dels recursos essencials del Maresme que patirà més pressió per culpa del canvi climàtic. Entre d’altres efectes, s’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat d’entre el 10 i el 15%, fet que tensionarà la demanda.
Davant d’aquestes alertes, el Consell Comarcal activarà dues línies d’actuació. La primera s’encamina a dotar el Maresme d’alternatives que facilitin la disposició de recursos hídrics propis i/o alternatius als actuals i la segona se centra en incentivar polítiques d’estalvi i millora de l’eficiència per tal que no es malbarati cap gota d’aigua.
El Consell Comarcalgestiona el subministrament d’aigua potable en alta a onze municipis de l’Alt Maresme (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Tordera, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar). Aquest servei inclou la captació d’aigua del riu Tordera, la seva potabilització a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Palafolls, la recepció d’aigua de la instal·lació de Tractament d’Aigua Marina del Delta de la Tordera, l’enmagatzematge en dipòsits reguladors generals i el transport fins al subministrament dels municipis perquè aquests la distribueixin a partir de les seves pròpies xarxes en baixa.
Així mateix, també El Consell Comarcal del Maresme té les competències en matèria de sanejament d’aigües residuals en alta. Gestiona11 sistemes (Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Teià, Arenys de Mar, Dosrius, Pineda de Mar i Tordera), els quals inclouen estacions depuradores, pretractaments, bombejaments, col·lectors i emissaris submarins.
#water2me #AiguaXmi
El Dia Mundial de l’Aigua (World Water Day) se celebra el proper dilluns (22 de març). L’edició d’aquest any gira a l’entorn del significat de l’aigua per a les persones. Jugant amb el llenguatge de les xarxes socials, el lema triat és #water2me o #AiguaXmi i vol que la ciutadania s’hi impliqui reflexionant sobre el veritable valor de l’aigua i de com podem protegir millor aquest recurs vital.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat les subvencions perquè els municipis puguin realitzar actuacions de manteniment i conservació de lleres en zones urbanes.
La subvenció finançarà actuacions en domini públic hidràulic dins de zona urbana que comportin la retirada selectiva de grans densitats de vegetació que obstaculitzin el pas de l’aigua, l’erradicació d’espècies vegetals invasores que redueixen la capacitat de desguàs, la retirada d’arbres morts i caiguts i la retirada i redistribució de sediments.
Al Maresme rebran aquest ajut 17 actuacions presentades per 11 municipis: Mataró, Santa Susanna, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Òrrius, Cabrera de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac i Sant Iscle de Vallalta amb una inversió total de 370.376 euros.
El Consell Comarcal del Maresme es dota d’un nou servei que li permetrà dur a terme una gestió integral del cicle de l’aigua absorbint els serveis en alta que ja presta (sanejament i abastament d’aigua potable al Maresme Nord), incorporant projectes de reutilització de l’aigua i obrint la porta a la incorporació dels serveis de sanejament i abastament en baixa en aquells municipis que li deleguin la competència.
L’objectiu és doble. D’una banda donar resposta a l’actual context climàtic que obliga a incorporar un enfocament integral tot impulsant la producció i distribució de l’aigua regenerada i de l’altra, incrementar el control públic en la gestió d’aquest bé tan necessari i escàs.
El Consell Comarcal ha apostat per crear aquest nou Servei coincidint amb la finalització ,al juny de 2024, de la concessió de l’abastament d’aigua potable en alta a 11 poblacions del Maresme Nord i del servei de sanejament en alta a tots els municipis del Maresme, exceptuant Montgat i Tiana. Actualment, el Consell Comarcal del Maresme gestiona l’abastament d’aigua potable en alta de forma indirecta mitjançant una concessió a l’empresa Sorea; i el sanejament a través de l’empresa mixta SIMMAR (20% pública i 80% privada).
La forma de gestió del nou Servei comarcal del cicle de l’aigua reverteix aquesta situació tota vegada que es farà a través d’una empresa mixta amb majoria pública (60% pública i 40% privada) durant un període de 15 anys i revisable a partir del desè.
La creació del nou Servei va ser ampliament debatuda i aprovada inicialment pel Ple celebrat dimarts. Va rebre els vots favorables de l’equip de govern (ERC i JxCat) i del conseller no adscrit Francesc Guillem; per la seva banda, Ciutadans i el conseller Ramir Roger (ERC) es van abstenir i el PSC, CUP, ECG i la consellera Carme Terradas (ERC) van votar-hi en contra.
L’aigua al Maresme
El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.
És per això que el Consell Comarcal planteja la necessitat de fer un servei integral que contempli totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs d’execució dues actuacions en matèria d’aigua regenerada: la redacció d’un Pla director i la instal·lació d’una planta pilot a l’EDAR de Mataró per al tractament terciari.
El futur servei comarcal haurà de gestinar de forma integrada les instal·lacions de producció, adducció i distribució d’aigua regenerada en el conjunt de la comarca tancant així el cicle de l’aigua
Abastament en alta
El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.
Sanejament en alta
La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.
Abastament i sanejament en baixa
El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població. El nou servei posarà a l’abast dels ajuntaments la possibilitat de delegar aquestes competències al Consell Comarcal.
L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 localitats arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar.
En aquest context, una de les línies de sensibilització que havia engegat el Consell Comarcal i que va quedar en suspens arran de la pandèmia és el de la sensibilització de les noves generacions a partir de xerrades als centres docents de la comarca. Ara s’ha recuperat aquesta iniciativa que havia rebut molt bona valoració per part dels centres que l’havien sol·licitat.
Les xerrades adreçades als cursos de batxillerat s’imparteixen fomentant la participació de l’alumnat, les seves reflexions individuals i el debat grupal sobre el canvi climàtic, les seves causes, les evidències que tenim avui dia d’aquest fenòmen, els seus efectes a la nostra comarca i què hi podem fer. Finalment, es faciliten eines per poder calcular la petjada de carboni de cadascú i del conjunt del grup.
Els centres docents que hi estiguin interessats poden sol·licitar aquestes xerrades enviant al Consell Comarcal del Maresme AQUEST FORMULARI.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
