El Consell Comarcal aprova la Declaració d’emergència climàtica i obrirà un procés participatiu per establir les prioritats d’actuació

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat la Declaració de situació d’Emergència Climàtica posant sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un canvi profund, radical i necessari de la societat per fer front al major repte que, a hores d’ara, té la humanitat. I és que l’escalfament del planeta ens interpel·la molt directament i ens obliga a repensar de dalt a baix el model actual.

El Maresme és una de les comarques més poblades de Catalunya i, a la vegada, una de les més vulnerables segons coincideixen a assenyalar totes les prediccions i models científics. Davant d’això, el Consell Comarcal considera que no val a badar i cal començar a treballar en un únic camí des de totes les esferes de la societat.

És per això que un dels compromisos adoptats és la constitució d’una Mesa de treball per l’adaptació al Canvi Climàtic. Una fòrmula participativa, inclusiva i transversal amb representació de l’àmbit científic, la societat civil, els agents econòmics i l’administració. El debat ampli ha de servir per establir les prioritats d’acció del territori.

El Consell Comarcal, a més, crearà l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme que concretarà accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2. També donarà suport als ajuntaments de la comarca en el procés de descarbonització del municipi, gestionarà ajuts i tràmits de subvencions i impulsarà una línia de formació en mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Segons estableix la Declaració de situació d’emergència climàtica, el Maresme és especialment vulnerable per la seva orografia i la seva disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars. Conviuen dues tipologies municipals. D’una banda, 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys i, de l’altra, 16 municipis marítims densament poblats amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural.

Apunta la necessitat d’intervenir -entre d’altres- sobre les infraestructures, la protecció dels boscos, la reducció del CO2, el model de gestió del litoral i la necessitat de dotar el Maresme de recursos propis i/o alternatius als actuals fons de captació d’aigua donat que aquest recurs essencial serà un dels que patirà més pressió del clima en els propers anys.

Declaració d’Emergència Climàtica

Aprovada per unanimitat en el Ple del Consell Comarcal del Maresme del 16 de març de 2021


El Canvi Climàtic és el major repte de la humanitat per a les properes dècades. Hi ha un ampli consens en la necessitat de que les emissions de CO2 tendeixin a 0 fins a meitat de segle i cal estar preparats per afrontar aquesta transició energètica i organitzativa de la societat que comportarà canvis substancials en tots els àmbits. Per altra banda, l’augment de la temperatura del planeta per raons antropogèniques és una evidència científica que influeix significativament en la meteorologia i els ecosistemes. A més, encara que reduïm de forma dràstica les emissions, la inèrcia dels gasos d’efecte hivernacle continuarà incrementant l’escalfament mitjà de tot el planeta. Necessitem adaptar-nos a les noves realitats que ens aboquen els models predictius, on els efectes climàtics extrems seran cada cop més freqüents (onades de calor, temporals, incendis, sequera, espècies invasores…) i els recursos naturals cada cop més escassos.

La Comarca del Maresme

La comarca del Maresme és una de les més poblades de Catalunya i a l’hora una de les més vulnerables segons totes les prediccions i models científics. Tenim una orografia i una disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars: 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys; i 16 municipis molt poblats front del mar amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural. Tenim, per tant, dos tipologies de territoris dins d’una mateixa comarca que comparteixen les mateixos riscos front el canvi climàtic. 

Dins d’aquests riscos climàtics, cal destacar l’aigua com un dels recursos essencials que patirà més pressió per culpa del Canvi Climàtic, especialment al Maresme. S’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat del 10-15%, que tensionarà la demanda i pot generar conflictes territorials. Cal preparar, per tant, a la comarca amb recursos propis i/o alternatius als actuals.

Els boscos del Maresme són un altre recurs ecològic de la comarca que ja està en un seriós perill, tant per l’atac biòtics per culpa de les sequeres (27 dels últims 32 estius han sigut més secs del normal a l’Observatori Fabra de Barcelona) com per la manca de gestió forestal que incrementa enormement el risc d’incendi. Un risc que pot esdevenir en danys personals si no s’actua amb una alçada de mires suficient com per poder emprendre actuacions que tinguin el compte el Canvi Climàtic com a element fonamental en la gestió d’aquest recurs. 

L’augment del nivell del mar (el nou mapa elaborat per la Nasa preveu una pujada de 24 cm a la costa catalana en 10 anys) i els temporals cada cop més intensos seran nous riscos associats al Canvi Climàtic que obliguen a preparar i adaptar les infraestructures actuals així com repensar el model de gestió actual de la costa, amb les repercussions derivades cap al turisme i, per tant, cap a l’economia.

No menys important és la necessitat, dictada ja per Europa com a política prioritària, de disminuir les emissions de CO2. Es pot realitzar des de la gestió i política municipal, com podria ser la disminució de les emissions de gasos derivades de la incompleta separació dels Residus, increment en la instal·lació d’energies renovables, increment de la mobilitat sostenible i de proximitat o increment de la consciència ciutadana vers al Canvi Climàtic amb efectes positius per a les properes generacions. 

En relació a la conscienciació de la població, el resum executiu del Tercer Informe del Canvi Climàtic a Catalunya elaborat per la Generalitat (amb la participació de més de cent quaranta autors i quaranta revisors, tots científics i experts tècnics rellevants) en parla àmpliament i li confereix una importància cabdal, qualificant-lo com a objectiu essencial, ja que les mesures que s’han de prendre o es prendran afectaran l’àmbit personal i, per tant, sense aquesta consciència sobre el repte del canvi climàtic difícilment es podran implantar. 

En tots aquests aspectes, el Consell Comarcal del Maresme té una llarga trajectòria en la gestió d’infraestructures supramunicipals i és el punt de referència per molts ajuntaments en Sanejament, Recollida de Residus, Boscos, Inspecció, Meteorologia, Control d’espècies invasores i Energia. A l’any 2016, el Consell Comarcal del Maresme va aprovar en el seu ple com a línia estratègica la implicació de la institució en l’àmbit del Canvi Climàtic ja que respon a aquest caràcter supramunicipal i a l’hora som bons coneixedors del territori, els ecosistemes, el teixit social i les infraestructures, a més de comptar amb la proximitat dels polítics que formen part del Consell Comarcal del Maresme i dels Ajuntaments. 

El Consell Comarcal del Maresme està preparat i pot contribuir de la millor forma per acompanyar als ajuntaments, ja sigui de forma individual i de forma conjunta, en les seves polítiques de mitigació i adaptació aportant recursos tècnics, de gestió o establint ponts amb altres administracions que sumin, i d’aquesta forma s’aconsegueixi una implantació efectiva i pràctica de les estratègies per augmentar la resiliència de la comarca. Com a mostra del compromís de la institució, el Consell Comarcal va adherir-se als compromisos derivats de la 1ª Cimera d’Acció Climàtica organitzada per la Generalitat de Catalunya en el ple de l’octubre de 2020, establint una sèrie d’accions en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, la neutralitat en carboni, economia circular, divulgació i coneixement de l’impacte ecològic.

I per tot això, S’ ACORDA: 

Declarar la situació d’emergència climàtica per tal d’assolir els objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic establerts a la Llei 16/2017, de l’1 d’agost i aconseguir una comarca més adaptada als nous escenaris climàtics que esdevindran. 

Amb aquesta finalitat, el Consell Comarcal del Maresme, assumeix els compromisos següents

  1. Iniciar els tràmits per la creació de l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme, quines funcions principals es dirigiran a concretar accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2, mesures adaptatives a les conseqüències de Canvi Climàtic, comunicació dels efectes, formació en mitigació i adaptació, promoció d’acords en l’àmbit públic, gestió d’ajuts i tràmits de subvencions, suport als Ajuntaments en el procés de transició en la descarbonització de seu territori i augment de la resiliència i altres que es considerin oportunes. 

2. Creació d’una Mesa de treball per d’adaptació al Canvi Climàtic de la comarca del Maresme com a fórmula participativa, inclusiva i transversal de la societat civil, els actors econòmics, l’àmbit científic i l’administració en la configuració de prioritats d’acció front els futurs esdeveniments adversos i el clima canviant.

3. Comunicar a la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, així com a d’altres organismes i entitats relaciones amb l’emergència climàtica, del contingut i els compromisos d’aquesta moció. 

El Consell Comarcal se suma al “Dia Mundial de l’Aigua” amb el compromís de promoure’n un ús més eficient

El Consell Comarcal del Maresme s’adhereix a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua promogut per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. El Ple, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat el compromís institucional de fomentar un ús més eficient dels recursos hídrics i, a la vegada, promoure l’adaptació del territori als efectes del canvi climàtic.

Tal i com s’especifica a la Declaració d’Emergència Climàtica, també aprovada en el passat Ple, l’aigua és un dels recursos essencials del Maresme que patirà més pressió per culpa del canvi climàtic. Entre d’altres efectes, s’espera un descens de la disponibilitat a tot el sistema Ter-Llobregat d’entre el 10 i el 15%, fet que tensionarà la demanda.

Davant d’aquestes alertes, el Consell Comarcal activarà dues línies d’actuació. La primera s’encamina a dotar el Maresme d’alternatives que facilitin la disposició de recursos hídrics propis i/o alternatius als actuals i la segona se centra en incentivar polítiques d’estalvi i millora de l’eficiència per tal que no es malbarati cap gota d’aigua.

El Consell Comarcal gestiona el subministrament d’aigua potable en alta a onze municipis de l’Alt Maresme (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Tordera, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar). Aquest servei inclou la captació d’aigua del riu Tordera, la seva potabilització a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Palafolls, la recepció d’aigua de la instal·lació de Tractament d’Aigua Marina del Delta de la Tordera, l’enmagatzematge en dipòsits reguladors generals i el transport fins al subministrament dels municipis perquè aquests la distribueixin a partir de les seves pròpies xarxes en baixa.

Així mateix, també El Consell Comarcal del Maresme té les competències en matèria de sanejament d’aigües residuals en alta. Gestiona11 sistemes (Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Teià, Arenys de Mar, Dosrius, Pineda de Mar i Tordera), els quals inclouen estacions depuradores, pretractaments, bombejaments, col·lectors i emissaris submarins.

#water2me #AiguaXmi

El Dia Mundial de l’Aigua (World Water Day) se celebra el proper dilluns (22 de març). L’edició d’aquest any gira a l’entorn del significat de l’aigua per a les persones. Jugant amb el llenguatge de les xarxes socials, el lema triat és #water2me o #AiguaXmi i vol que la ciutadania s’hi impliqui reflexionant sobre el veritable valor de l’aigua i de com podem protegir millor aquest recurs vital.

El Consell Comarcal adopta els compromisos d’Acció Climàtica impulsats per la Generalitat

El Maresme, per la seva orografia, és una de les comarques catalanes més vulnerables als efectes dels canvi climàtic i cal començar a prendre mesures encaminades a la seva mitigació i adaptació.

En aquesta línia el Ple del Consell Comarcal, celebrat ahir, va aprovar per unanimitat l’adhesió del Consell Comarcal als compromisos d’Acció Climàtica impulsats a principis d’any per la Generalitat.

És un acord mitjançant el qual l’administració comarcal es compromet a emprendre mesures dins del seu àmbit d’actuació per contribuir a assolir la neutralitat de les emissions de carboni abans de 2050. La primera serà avaluar l’impacte de la seva activitat en l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i posar les mesures per anar-los reduïnt.

Tanmateix, el Consell Comarcal es compromet a impulsar, en un termini màxim de 5 anys, la transició energètica tant en il·lumicació com en climatització i en l’activitat productiva. A la vegada, fa una aposta pels principis de l’economia circular i per reduir l’impacte climàtic de la mobilitat que genera.

A més d’avançar cap a la renovació de la flota de vehicles per altres d’emissió zero, es compromet a obrir camí en fòrmules de treball que redueixin progressivament els desplaçaments, tant de les persones usuàries dels seus serveis com del seu propi personal. Això implica reforçar la tramitació electrònica, promoure les videoconferències i elaborar un pla de teletreball, entre d’altres.

El Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.

Són dades de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona que recull el tècnic comarcal de Canvi Climàtic, Jordi Bonet, en l’article “El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic“.

El teletreball ajuda a frenar la propagació de la COVID19 i contribueix a mitigar els efectes del Canvi Climàtic

L’escenari està canviant a marxes forçades. A finals de 2019, davant de la situació d’emergència climàtica, s’apuntava la necessitat d’introduir el teletreball a les organitzacions laborals per reduir els desplaçaments obligats per raó de feina. Menys desplaçaments igual a menys emissions de CO2.

A l’emergència climàtica s’ha sumat l’emergència sanitària, l’aturada forçosa a la primavera i, aquesta setmana, la obligació de reduir la presencialitat a la feina com a mesura per aturar el nombre de contagis i evitar que a les properes setmanes s’hagin de prendre mesures més dràstiques.

En definitiva, el teletreball ha arribat per quedar-se i, a banda de la valoració positiva o negativa que es pugui fer als entorns laborals, els seus efectes sobre l’ecosistema i el canvi Climàtic són clarament beneficiosos. Deixem milers de cotxes aparcats i sense emetre centenars de tones de CO2 a l’atmosfera.

Segons l’enquesta realitzada per l’IERMB, el Maresme va comptabilitzar l’any passat 207.940 desplaçaments en vehicle privat per motius laborals, tant dins de la comarca com per desplaçar-se a Barcelona o altres comarques. Amb una mitjana de 20 km per recorregut, les maresmenques i maresmencs vam fer 4.158.800 kilometres al dia en vehicle privat, una xifra que equival a l’emissió diària de 482 tones de CO2. Absolutament insostenible si volem avançar en la mitigació del Canvi Climàtic.

No obstant, actualment s’estima que el teletreball al Maresme, al igual que a la resta de Catalunya, està al voltant del 10%. Les fórmules escollides per les empreses son diverses, des d’un teletreball al 100%, a uns dies a la setmana. Això implica que estem deixant d’emetre a l’atmosfera 48 tones de CO2 diàries. El benefici és clar: menys contaminació, menys soroll, més qualitat de vida i un millor entorn.

Ara bé, no n’hi ha prou. Cal fer una aposta decidida per facilitar el trasllat de les persones en transport públic i dissenyar circuits de mobilitat sostenible. En aquest sentit, cal aplaudir la filosofia que mou el Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme aprovat aquest mes per la Mesa de Mobilitat del Maresme.

Planteja 32 actuacions a realitzar amb l’horitzó de 2025. L’objectiu, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, damià Calvet, és passar del 37% d’utilització del transport públic en els desplaçaments a Barcelona al 42%. Aquesta i altres mesures suposaran la reducció del 13% de les actuals emissions de CO2 i al voltant del 25% de les emissions d’òxids de nitrogen i altres partícules.

Tot suma per mitigar els efectes del Canvi Climàtic.


Jordi Bonet

Tècnic del Servei comarcal de Canvi Climàtic

La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.

Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i  requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”

Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.

Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic   The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.

La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:

Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.

– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.

– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.

– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.

Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.

Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.

Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors. 

Jordi Bonet

Tècnic en Canvi Climàtic del Consell Comarcal del Maresme

La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres, cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairen ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant a la comarca.

La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

 


Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.

Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i  requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”


Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.


Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic   The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.


La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:


Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.


– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.


– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.


– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.


Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.


Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.


Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors. 



Jordi Bonet


Tècnic en Canvi Climàtic del CCM

El Consell Comarcal porta el debat sobre el canvi climàtic als instituts del Maresme

 

L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 municipis arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar.  En aquest context, una de les línies de sensibilització que s’ha engegat és el de la sensibilització de les noves generacions oferint xerrades als centres docents de la comarca.

La iniciativa, que es va posar en marxa fa 10 dies, està tenint molt bona acollida per part dels instituts i ja n’hi ha 6 que han contactat amb el Consell Comarcal del Maresme per fixar dia i hora. La xerrada que ofereix l’administració comarcal se centra en les conseqüències del canvi climàtic al Maresme. El contingut està adaptat per a l’alumnat des de primer d’ESO a 2n de batxillerat. Aporta dades sobre l’emergència climàtica, les característiques que fan de la comarca un territori molt vulnerable i els canvis que cal introduir en els nostres hàbits diaris. El Consell Comarcal ha posat en marxa aquest cicle de xerrades aprofitant el gran interès que ha despertat el moviment mundial joves contra el canvi climàtic que està impulsant l’activista Greta Thumberg.