El Consell Comarcal aprova la Declaració d’emergència climàtica i obrirà un procés participatiu per establir les prioritats d’actuació

El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat la Declaració de situació d’Emergència Climàtica posant sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un canvi profund, radical i necessari de la societat per fer front al major repte que, a hores d’ara, té la humanitat. I és que l’escalfament del planeta ens interpel·la molt directament i ens obliga a repensar de dalt a baix el model actual.

El Maresme és una de les comarques més poblades de Catalunya i, a la vegada, una de les més vulnerables segons coincideixen a assenyalar totes les prediccions i models científics. Davant d’això, el Consell Comarcal considera que no val a badar i cal començar a treballar en un únic camí des de totes les esferes de la societat.

És per això que un dels compromisos adoptats és la constitució d’una Mesa de treball per l’adaptació al Canvi Climàtic. Una fòrmula participativa, inclusiva i transversal amb representació de l’àmbit científic, la societat civil, els agents econòmics i l’administració. El debat ampli ha de servir per establir les prioritats d’acció del territori.

El Consell Comarcal, a més, crearà l’Observatori de Canvi Climàtic del Maresme que concretarà accions i gestions encaminades a disminuir i/o evitar emissions de CO2. També donarà suport als ajuntaments de la comarca en el procés de descarbonització del municipi, gestionarà ajuts i tràmits de subvencions i impulsarà una línia de formació en mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Segons estableix la Declaració de situació d’emergència climàtica, el Maresme és especialment vulnerable per la seva orografia i la seva disposició cap al mar que li confereix unes característiques singulars. Conviuen dues tipologies municipals. D’una banda, 14 municipis amb una important massa forestal malmesa per les recurrents sequeres dels darrers anys i, de l’altra, 16 municipis marítims densament poblats amb escasses proteccions i sense cap mena d’ecosistema natural.

Apunta la necessitat d’intervenir -entre d’altres- sobre les infraestructures, la protecció dels boscos, la reducció del CO2, el model de gestió del litoral i la necessitat de dotar el Maresme de recursos propis i/o alternatius als actuals fons de captació d’aigua donat que aquest recurs essencial serà un dels que patirà més pressió del clima en els propers anys.

Prova pilot de reutilització d’aigua regenerada a la depuradora de Mataró

L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.

Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.

El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.

Aigua regenerada

Actualment, els 9 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.

Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.

El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.

L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.

La depuradora de Mataró

El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.

Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.

El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.

El Comitè científic presenta les estratègies de mitigació i  adaptació al canvi Climàtic que s’haurien de dur a terme al Maresme

Finalitza la primera fase de la Mesa Territorial per l’Adaptació al Canvi Climàtic (METACC) amb la presentació de les conclusions i propostes que, en els darrers 3 mesos, ha elaborat el Comitè Científic impulsat pel Consell Comarcal per estudiar la situació de vulnerabilitat del Maresme davant la situació d’emergència climàtica i el repte d’assolir els compromissos 2030 establerts per la Unió Europea.

El document que es va presentar divendres en el marc de la jornada Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara? parteix de la constatació que l’orografia de la comarca la fa especialment vulnerable al canvi climàtic. De fet, està sent objecte de seguiment per part de diferents estaments europeus.

Els debats científics -amb un enfocament sistèmic- conclouen que només es pot aconseguir una reducció de la vulnerabilitat del territori (erosió del litoral, consum d’aigua, risc d’incendi forestal, inundacions…) amb la recuperació de la funcionalitat dels ecosistemes terrestres i marins i per fer-ho proposen adoptar solucions basades en la natura (NBS) i ajustar les activitats extractives a la capacitat de càrrega del territori, el que suposa una transformació de les activitts econòmiques clau de la comarca: agricultura i turisme principalment. En definitiva,”replantejar la manera de com estem fent les coses” i “millorar els espais de governança” per assegurar accions comunes a tot el territori.

El litoral

Un dels principals reptes que té el Maresme és el de la conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. En aquest punt, el Comitè Científic defensa una estratègia de naturalització de les platges i passejos marítims amb un enfocament que “hauria de contemplar el canvi de traçat de la línia de rodalies del Maresme paral·lela a la costa i la realització d’una auditoria climàtica dels ports” eliminant els que sigui possible així com els espigons i els càmpings que es troben en primera línia de mar.

Tanmateix, defensen la restauració fluvial de la Tordera i de les rieres del Maresme per incrementar la transferència de sediments.

El Comitè Científic també aborda les actuacions que s’haurien de dur a terme en aspectes clau per al Maresme com les rieres, boscos, aigua, energia i mobilitat. Totes elles queden recollides en 34 mesures i 165 accions organitzades en 13 eixos estratègics (4 de mitigació i 9 d’adaptació al canvi climàtic).

La propera fase serà traslladar al debat municipal aquest document tot fomentant la participació activa dels ajuntaments maresmencs.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el document resum de les aportacions del Comitè Científic

El Consell Comarcal posa sobre la taula la necessitat d’una estratègia conjunta de protecció del litoral

El Consell Comarcal recupera el lideratge i promou una Taula interadministrativa per marcar una línia d’acció conjunta en la protecció del litoral maresmenc. La proposta presentada avui al Consell d’Alcaldies ha estat acceptada i en les properes setmanes es constituirà aquest foro de debat.

El president del Consell Comarcal, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat la necessitat de recuperar la unitat i superar les “actuacions tàctiques en moments puntuals” que van a remolc dels diferents episodis climàtics i dels danys que aquests provoquen. Ha afegit que quan el Maresme parla de litoral no es refereix només a platges, “el litoral és la columna vertebral de la comarca i el cordó umbilical entre municipis” ja que afecta a serveis essencials com la via del tren, passejos marítims, la carretera o el sanejament.

El punt de partida serà la preservació del litoral amb actuacions a llarg termini, però sempre mantenint la idiosincràsia de cada municipi. De fet, tots els estudis i prospeccions fetes en els darrers anys han deixat constància que les problemàtiques són diferents al Maresme Nord i al Maresme Sud.

La nova Taula del litoral que es constituirà les properes setmanes recuperarà tots els treballs tècnics que s’han realitzat els darrers anys i, a diferència dels organismes de debat creats en mandats anteriors, incorporarà els municipis de muntanya ja que el seu paper en la regeneració de platges a través de les rieres i rierals també és fonamental.

Jornada: Maresme i Canvi Climàtic. Arriba el moment d’actuar

 













PROGRAMA:














































































































9:00hACREDITACIONS
9:15h

BENVINGUDA



a càrrec del President del Consell Comarcal del Maresme, Josep Triadó, i del regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Àngel Vadell




9:30h

CANVI CLIMÀTIC: DE LES DADES A LES CONSEQÜÊNCIES




  • Javier Martín Vide, expert en climatologia i coordinador del Tercer Informe de Canvi Climàtic a Catalunya




10:15h

RESILIÈNCIA I SOSTENIBILITAT EN UN MÓN FINIT




  • Lorenzo Chelleri, director de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre Resiliència Urbana (URNet) i Professor a la UIC




10:45h

PAESC I LLEI CATALANA DE CANVI CLIMÀTIC




  • Ramon Ravella (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona)

  • Gabriel Borràs, responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic




11.30h

PAUSA-CAFÈ




11.50h

EL MARESME, UNA COMARCA MOLT VULNERABLE FRONT EL CANVI CLIMÀTIC




  • Jordi Vayreda, investigador del CREAF i expert en pertorbacions sobre els boscos

  • Josep Mas-Pla, professor de recerca de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua

  • Francesc Giró, director de Planificació estratègica de l’ARC

  • V. García, professor agregat del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC




13.10h

EXPERIÈNCIA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC. ACTUANT DES DEL MUNICIPI




  • Josep Subirana, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Avià

  • Annelies Broekman, investigadora del CREAF i directora del projecte ISAAC




13.40H

TAULA RODONA AMB TOTS ELS PONENTS




14:00h

CLOENDA















 























___________________________________________________________________________________________________
ORGANITZA:COL.LABORA:
 
 
 

Sessió informativa sobre la plaga del Bernat Marbrejat al Maresme

El Consell comarcal del Maresme, amb la col·laboració de l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), ha organitzat una sessió per informar els ajuntaments sobre la plaga de l’Halymorpha halys, conegut popularment com a Bernat Marbrejat.

Aquest insecte, de procedència asiàtica, es va detectar per primera vegada a Girona l’any 2016 i actualment es troba present a gairebé tota la geografia catalana.

Tot i que és totalment inofensiu per a les persones i animals domèstics, pot causar danys molt greus als cultius i als parcs i jardins.

La seva detecció al Maresme obliga a activar protocols de monitoratge de l’insecte i establir mesures per frenar la seva propagació.

Les pautes a seguir s’explicaran a les regidories de Medi Ambient i Parcs i Jardins a la reunió telemàtica programada per al dimarts 28 de març a les 12h.

Les inscripcions s’han de fer mitjançant AQUEST FORMULARI

El Ple aprova l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica

El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat “l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur” que planteja 13 línies estratègiques d’actuació per assolir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.

L’Estratègia compta amb l’aval del Comitè Científic que va impulsar el Consell Comarcal per analitzar sobre el terreny les principals vulnerabilitats del Maresme en l’escenari d’emergència climàtica que estem vivint i també dels ajuntaments que han tingut una participació activa en la definició de les prioritats.

Cal tenir en compte que tots els estudis realitzats a diferents àmbits apunten que el Maresme és una comarca altament vulnerable als impactes del Canvi Climàtic que necessita una transició cap a un model sostenible que no posi en risc els recursos ni les oportunitats futures. Aquesta transició s’ha de produir transversalment des del model energètic fins al model de mobilitat, transport i econòmic.

Tal i com s’exposa, l’Estratègia aprovada és “un pla ambiciós que cerca abordar els desafiaments ambientals i climàtics als quals s’enfronta la nostra societat“. A més, es tracta d’una Estratègia “flexible i adaptable a l’entorn canviant, i compta amb la resiliència suficient per afrontar esdeveniments adversos, mantenint-ne la validesa“.

les 13 línies estratègiques d’actuació s’emmarquen en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, l’adaptació de la costa, les rieres i els boscos, les onades de calor, el cicle de l’aigua, la governança, l’aplicació de les solucions basades en la natura, els espais agrícoles i el turisme sostenible.

Cada línia contempla un conjunt d’accions que es desplegaran de manera estratègica i selectiva tenint en compte factors com l’oportunitat, l’eficiència, la disponibilitat de finançament i la voluntat política.

DOCUMENT

Resum de l’Estratègia Comarcal 22-30 de Transició energètica i adaptació climàtica. Accions per un Maresme amb futur.

Jornada: Maresme i canvi climàtic. Ha arribat el moment d’actuar






























































































Material de la Jornada:


MARESME I CANVI CLIMÀTIC. HA ARRIBAT EL MOMENT D’ACTUAR


 
 
 
 

 


 


 

 


 


 

 


 



 


 


 

 


 



 


 


 

 


 



 


 



 


 



 


 






































___________________________________________________________________________________________________
ORGANITZA:COL.LABORA:
 
 
 

El Consell Comarcal del Maresme reclama la tramitació urgent de les actuacions necessàries per fer front a la situació de sequera

El Ple del Consell Comarcal va aprovar ahir per unanimitat una moció sol·licitant al Govern de la Generalitat la tramitació d’emergència que permetria agilitzar els expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries per pal·liar els efectes de la sequera al Maresme. També demana a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la dotació econòmica adient per tirar endavant les obres necessàries.

El Consell Comarcal considera que la situació actual obliga a actuar amb celeritat per assegurar els recursos hídrics al Maresme i planteja dues línies d’actuació partint de la reutilització de les aigües depurades. Una enfocada a recarregar l’aqüífer de la Tordera i evitar la salinització dels pous que abasteixen 11 municipis del Maresme Nord i l’altra focalitzada en el subministrament d’aigua als ajuntaments per a usos municipals, principalment neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.

Per poder reutilitzar l’aigua depurada cal però un tractament de desinfecció posterior que asseguri que aquesta aigua compleix tots els requisits sanitaris per al seu ús.

El Consell Comarcal, que gestiona el sistema de sanejament de tot el Maresme i el subministrament d’aigua en alta a 11 municipis del nord de la comarca, ja porta temps treballant en aquesta línia. La Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró, recentment inaugurada, n’és un exemple igual que el sistema de filtratge habilitat a les depuradores de la comarca que han permès la reutilització d’aigua per a cobrir les necessitats de funcionament de les pròpies EDAR’s.

La persistent sequera que vivim obliga ara a accelerar tots els plans d’expansió dels sistemes de regeneració d’aigua i, en especial, el que permetria recarregar l’aqüífer de la Tordera a partir d’aigua tractada a la depuradora de l’Alt Maresme.

És per això que s’ha sol·licitat al Govern de la Generalitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua la tramitació d’emergència dels expedients d’aprovació i contractació de totes les obres i actuacions prioritàries de l’àmbit territorial del Consell Comarcal del Maresme. Aquesta mesura permetria actuar el més ràpid possible per intentar mitigar l’impacte que està tenint aquesta sequera a l’aqüífer de la Tordera.

D’altra banda, el Ple celebrat ahir va ratificar la petició que el Consell Comarcal va fer fa unes setmanes a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments aigua tractada a les depuradores per a usos de neteja viària i de clavegueram i reg de parcs i jardins.

DOCUMENT:

MOCIÓ PER LA TRAMITACIÓ URGENT DE LES ACTUACIONS NECESSÀRIES PER FER FRONT A LA SITUACIÓ DE SEQUERA

Oberta la consulta sobre l’avaluació ambiental del PLATER per a les entitats i administracions locals

La Generalitat posa a disposició de les entitats i administracions públiques locals, la consulta del Document Inicial Estratègic del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya, el PLATER.  

Aquest pla ha d’establir els criteris per a la instal·lació d’energies renovables a Catalunya i ha de facilitar el compliment de les fites necessàries en aquest àmbit per a la transició energètica de la comunitat autònoma cap a un model descarbonitzat l’any 2050 amb la implantació de 23.136 MW i 19.394 MW d’energia eòlica terrestre i solar fotovoltaica a terra, respectivament. Així doncs, és necessari crear un pla territorial que ordeni el desplegament i tingui en compte els criteris de protecció mediambiental, paisatgística i urbanística, entre altres.

Aquest document haurà de determinar les directrius generals de la distribució arreu del territori de les instal·lacions d’aprofitament de les energies renovables, fonamentalment eòlica i fotovoltaica, però també d’altres instal·lacions singulars necessàries per fer efectiva la transició energètica a Catalunya. També haurà d’establir tant les prioritats com els estàndards i normes de distribució territorial necessàries per a la implantació d’energies renovables a Catalunya, incloent-hi mesures per minimitzar els seus impactes. Finalment, haurà de concretar, si s’escau, l’obligació de reserva de sòl per a aquest tipus d’instal·lacions.
Aquesta consulta es tracta d’un espai d’interlocució per a entitats, organitzacions i administracions locals amb la finalitat de fer al·legacions, comentaris i aportacions al Document Inicial Estratègic del PLATER, un informe que pretén proporcionar tota la informació i especificacions establertes a la legislació per tal d’iniciar el procediment d’avaluació del PLATER. La participació estarà oberta fins al 30 de juny i la documentació objecte de la consulta es podrà descarregar en el següent enllaç: document inicial estratègic del PLATER

Les dues vies de consulta són les següents:

– Entitats: a través del Portal de consultes de la Generalitat.

– Administracions locals a través d’EACAT: Inici > Tràmits > Catàleg > ACC Avaluació Ambiental Estratègica > Resposta a la consulta.