Es constitueix el Comitè científic que avalarà les estratègies en emergència climàtica al Maresme

El Consell Comarcal del Maresme comença l’any posant fil a l’agulla en matèria d’emergència climàtica. Amb l’estudi “L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme” sobre la taula, s’ha constituït un Comitè científic format per especialistes que aportaran la seva expertesa en diferents matèries com boscos, inundacions, geologia, hidrogeologia, urbanisme, economia circular, ordenació del litoral, meteorologia, ecologia…..

El Comitè científic està format inicialment per 33 professisonals que, a més, tenen un elevat coneixement de les singularitats del Maresme. La xifra, però, s’incrementarà perquè hi ha més experts que han mostrat el seu interès en participar-hi.

De moment, en formen part: Josep Maria Aguirre, Enric Badosa, Mireia Banqué, Oriol Bassa, Elisa Berdalet, Lorenzo Chelleri, Xavier Garcia Martínez, Andrea Alejandra Guerrero, Sònia Llorens, Anna Marín, Xavier Martin Tost, Josep Mas Pla, Eduard Pla Ferrer, Diana Puigserver, Xavier Quintana, Manel Riera, Enric Sagristà, Rafael Sardà, Sandra Saura, Joaquim Serra, Carles Tobella, Roger Urgeles, Albert Pelachs, Jordi Solé, Javier Martín Vide, Carolina Martí, Carme Llasat, Maria del Mar Isla, Jofre Herrero, Marc Diego, Josep Maria Carmona, Jordi Bartrolí i Aaron Alorda. Podeu veure la seva trajectetòria professional en aquest enllaç.

Les seves funcions seran donar suport, proposar i avalar les estratègies que s’adoptin a la comarca i aportar una visió interdisciplinar i holística en la seva adaptació a l’àmbit local.

El Comitè científic ja ha començat a treballar. La setmana passada va mantenir la primera reunió -en format virtual a causa de les restriccions- en el decurs de la qual i amb l’assessorament del Centre de Recerca Ecològica i Aplicació Forestal (CREAF) es va acordar la metodologia de treball i es va establir l’agenda de reunions.

L’objectiu és disposar en 4 mesos d’un llistat d’accions concretes enfocades a la realitat del Maresme per iniciar després un procés participatiu amb els ajuntaments de la comarca que acabi concretant la priorització d’actuacions per arribar al 2030 havent assolit els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, increment de l’ús de les energies renovables i augment de la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme marca el full de ruta fins al 2030

L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme lliurada per la Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Maresme identifica les principals vulnerabilitats de la comarca i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030. La finalitat és acomplir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen. 

Les darreres projecccions climàtiques elaborades el 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya mostren un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista en projeccions anteriors que, en el cas del Maresme, oscil·len entre un augment de l’1,5ºC i els 2.5ºC el 2050. Apunten, a més, a un increment de més de 10 dies de les anomenades nits tòrrides (aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25ºC) amb l’impacte negatiu que aquesta situació té sobre la salut.

Pel que fa a la projecció de precipitacions, el conjunt de la comarca té un comportament diferenciat. La zona sud segueix la tendència general a Catalunya d’una disminució general de la precipitació mitjana anual al voltant del 10%. A l’Alt Maresme, en canvi, s’eixampla la forquilla abarcant des d’una disminució de les precipitacions del 10% a un increment del 5%. El que queda clar és que les precipitacions cada vegada seran més intenses provocant riuades i destrosses.

Partint d’aquestes projeccions, el Pla avalua el grau de vulnerabilitat de la comarca i planteja un conjunt d’accions fins a 2030 per millorar la resiliència del territori destacant que no dur a terme una actuació planificada representa uns costos associats de més de 5.400 milions d’euros en el conjunt del Maresme.

En aquest marc, es plantegen tota una sèrie d’accions per aconseguir que el Maresme aconsegueixi i, fins i tot superi els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.

Reducció de les emissions del Maresme

El 70% de l’energia consumida al Maresme és d’origen fòssil, el 25% nuclear i només un 5% renovable. De fet, ens trobem entre les 3 comarques de la província amb menys producció renovable local. En aquest marc es plantegen tota una sèrie d’acions per aconseguir que el Maresme compleixi i, fins i tot superi, els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica.

Per aconseguir-ho es marquen 4 línies estratègiques:

1.- Generació d’energia renovable local per reduir les emissions de l’edificació en global i possibilitar una transició de la mobilitat sostenible verda.

2.- Eficiència energètica en edificis per tal de reduir les emissions de l’edificació i el consum d’energia final, atenent a les possibles mesures de rehabilitació energètica.

3.- Mobilitat sostenible i desmaterialitzada que permeti reduir el consum energètic i les emissions associades al volum del transport que ocupen gairebé el 50% de les emissions de la comarca.

4.- Gestió de la transició energètica

Els objectius són aconseguir el 2030 una reducció del 67% de les emissions (la UE marca un 55%); un 33% de reducció de l’energia final total respecte 2018 (la UE estableix un 32%); un 38% d’energia renovable en el total d’energia final (l’objectiu de la UE és el 32,5%); un 64% d’energia renovable en el consum d’energia elèctrica i un grau d’autoabastiment d’energia renovable del 25%.

Les vulnerabilitats del Maresme

Grau de vulnerabilitat del Maresme i accions – Pla d’adaptació al canvi climàtic del Maresme

L’anàlisi de les vulnerabilitats específiques del Maresme es gradua en baix, mitjà i alt el risc i estableix els objectius a 9 anys vista per reduir l’impacte actual. En aquests moments destaca l’elevat risc que per al territori tindran les sequeres i la disponibilitat d’aigua (per consum, però també per l’agricultura i el verd urbà), els efectes sobre els boscos (amb plagues per l’arbrat i risc d’incendis), les tempestes i pluges torrencials (amb inundacions i riuades) i la pujada del nivell del mar (desaparició de platges, afectació a serveis bàsics i impacte sobre el sector turístic).

El Pla estableix 8 eixos d’acció a escala comarcal i municipal:

1.- Governança per a l’adaptació i la resiliència. Promou l’actuació coordinada per part de les administracions implicades en l’adaptació al canvi climàtic, els agents econòmics, socials i les institucions de recerca. Inclou el seguiment de l’evolució dels efectes del canvi climàtic a la comarca, la presa de dicisions amb base experta i la prevenció del risc.

2.- Gestió integrada del cicle de l’aigua. Aquest eix aglutina l’actuació per reduir la dependència dels recursos hídrics disponibles actualment, a través del consum eficient, la disponibilitat de fonts alternatives i la reducció del risc de les infraestructures

3.- Gestió forestal sostenible. Impulsa accions a escala comarcal que permetin incrementar el valor dels boscos del Maresme per millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal sostenible i preservar els valors econsistèmics que proveeixen

4.- Reducció de la incidència d’inundacions i rierades. L’actuació coordinada entre administracions ha de reduir els danys dels episodis de rierades i preservar i recuperar els valors naturals dels espais associats a rieres i torrents

5.- Conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. Planifica actuacions per reduir la pèrdua de superfície de les platges i posa en valor els projectes de naturalització de platges i passejos en espais d’oportunitat

6.- Preservació de la biodiversitat. Preservació dels espais naturals existents a la comarca, fent compatible la seva protecció amb la convivència amb activitats econòmiques i socials

7.- Preservació del sòl agrícola i dinamització d’espais agraris. S’impulsa l’adaptació dels espais de la comarca als efectes del canvi climàtic, suport al desenvolupament de l’activitat i posada en valor dels productes de la comarca

8.- Suport a un model turístic resilient i responsable. Es promou un model turístic que posi en valor estratègies empresarials ambientalment sostenibles.

Les línies generals del Pla es van presentar als ajuntaments del Maresme el passat 3 de desembre.

Recepció del Pla d’Adaptació i Mitigació al Canvi Climàtic al Maresme

(ACTE AJORNAT)

El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, lliurarà oficialment al Consell Comarcal del Maresme el Pla d’Adaptació i Mitigació al Canvi Climàtic del Maresme.

L’estudi, encarregat pel Consell Comarcal a la Diputació, serà recepcionat pel president Damià del Clot i la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido.

L’acte es farà dimarts 30 de novembre a les 9:00h al Consell Comarcal del Maresme

Jornada: Maresme i Canvi Climàtic. Arriba el moment d’actuar

 













PROGRAMA:














































































































9:00hACREDITACIONS
9:15h

BENVINGUDA



a càrrec del President del Consell Comarcal del Maresme, Josep Triadó, i del regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Mataró, Miquel Àngel Vadell




9:30h

CANVI CLIMÀTIC: DE LES DADES A LES CONSEQÜÊNCIES




  • Javier Martín Vide, expert en climatologia i coordinador del Tercer Informe de Canvi Climàtic a Catalunya




10:15h

RESILIÈNCIA I SOSTENIBILITAT EN UN MÓN FINIT




  • Lorenzo Chelleri, director de la Xarxa Internacional d’Investigació sobre Resiliència Urbana (URNet) i Professor a la UIC




10:45h

PAESC I LLEI CATALANA DE CANVI CLIMÀTIC




  • Ramon Ravella (Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona)

  • Gabriel Borràs, responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic




11.30h

PAUSA-CAFÈ




11.50h

EL MARESME, UNA COMARCA MOLT VULNERABLE FRONT EL CANVI CLIMÀTIC




  • Jordi Vayreda, investigador del CREAF i expert en pertorbacions sobre els boscos

  • Josep Mas-Pla, professor de recerca de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua

  • Francesc Giró, director de Planificació estratègica de l’ARC

  • V. García, professor agregat del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC




13.10h

EXPERIÈNCIA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC. ACTUANT DES DEL MUNICIPI




  • Josep Subirana, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Avià

  • Annelies Broekman, investigadora del CREAF i directora del projecte ISAAC




13.40H

TAULA RODONA AMB TOTS ELS PONENTS




14:00h

CLOENDA















 























___________________________________________________________________________________________________
ORGANITZA:COL.LABORA:
 
 
 

El Consell Comarcal del Maresme opta a revalidar el segell Biosphere

El Consell Comarcal del Maresme manté el seu compromís amb la sostenibilitat i aquest any també aspira a complir els requeriments del segell Biosphere i revalidar aquesta distinció.

Biosphere és un reconeixement als esforços sostenibles d’empreses, serveis i entitats públiques que contribueixen al compliment dels requisits i principis de sostenibilitat i millora contínua. Reconeix les bones pràctiques basades en els 17 objectius de desenvolupament sostenible de la ONU integrats en l’Agenda 2030 i promou un turisme sostenible i respectuós amb el Planeta.

A la província de Barcelona es va posar en marxa l’any 2017, moment en el qual la Diputació de Barcelona es va distingir a través de les marques turístiques. D’aquesta manera, les empreses del territori poden participar-hi sota el seu lideratge. A la comarca, qui gestiona el certificat és el Consorci de Tursime Costa de Barcelona-Maresme.


El Consell Comaral del Maresme opta a revalidar el sello Biosphere

El Consell Comarcal del Maresme mantiene su compromiso con la sostenibilidar y este añi también aspira a cumplir los requerimientos del sello Biosphere y revalidar esta distinción.

Biosphere es un reconocimiento a los esfuerzos sostenibles de empresas, servicios y entidades públicas que contribuyen al cumplimiento de los requisistos y principios de sostenibilidad y mejora contínua. Reconoce las buenas prácticas basadas en los 17 objetivos de desarrolo sostenible de la ONU integrados en la Agenda 2030 y promueve un turismo sostenible y respetuoso con el Planeta.

En la província de Barcelona se puso en marcha en 2017, momento en el cual la Diputación de Barcelona se distinguió a través de las marcas turísticas. De esta manera, las empresas del territorio pueden participar bajo su liderazgo. En la comarca, quién gestiona el certificado es el Consorci de Turisme Cosa de Barcelona-Maresme.

El Consell Comarcal, a la Fira de Calella i l’Alt Maresme

Ahir es va inaugurar la Fira de Calella i l’Alt Maresme i en aquesta 41 edició el Consell Comarcal del Maresme hi és present amb dos estands. D’una banda, es facilita informació als visitants sobre els ajuts Next Generation destinats a la rehabilitació energètica dels edificis i de l’altra, s’informa dels serveis comarcals relacionats amb medi ambient, amb una especial atenció al canvi climàtic i les línies d’actuació previstes per mitigar els seus efectes al Maresme.

Pel que fa a l’estand sobre les ajudes Next Generation per millorar l’eficiència energètica dels edificis, es fa conjuntament amb la delegació del Maresme del Col·legi d’Arquitectes i la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró.

L’objectiu és facilitar informació a tots els visitants sobre l’oportunitat que ofereixen aquests fons econòmics europeus per millorar els edificis en clau energètica i sobre tots els recursos que tenen al seu abast per tramitar-los.

Com és habitual, la Fira de Calella i l’Alt Maresme està instal·lada al Passeig de Manuel Puigvert de Calella i mantindrà les seves portes obertes fins al 25 de setembre

L’horari de divendres i dissabte és d’11h a 14.30h i de 17h a 22h i el diumenge es podrà visitar entre les 11 i les 14.30h i de 17h a 21h.

El Consell Comarcal reprèn les xerrades sobre l’emergència climàtica als instituts del Maresme

L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 localitats arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar.

En aquest context, una de les línies de sensibilització que havia engegat el Consell Comarcal i que va quedar en suspens arran de la pandèmia és el de la sensibilització de les noves generacions a partir de xerrades als centres docents de la comarca. Ara s’ha recuperat aquesta iniciativa que havia rebut molt bona valoració per part dels centres que l’havien sol·licitat.

Les xerrades adreçades als cursos de batxillerat s’imparteixen fomentant la participació de l’alumnat, les seves reflexions individuals i el debat grupal sobre el canvi climàtic, les seves causes, les evidències que tenim avui dia d’aquest fenòmen, els seus efectes a la nostra comarca i què hi podem fer. Finalment, es faciliten eines per poder calcular la petjada de carboni de cadascú i del conjunt del grup.

Els centres docents que hi estiguin interessats poden sol·licitar aquestes xerrades enviant al Consell Comarcal del Maresme AQUEST FORMULARI.

La pandèmia del coronavirus redueix les emissions de CO2 al Maresme al voltant del 30%

 


Les causes principals són la dràstica reducció de la mobilitat terrestre, la reducció del consum d’energia elèctrica i la reducció del consum en general. A aquestes tres cal sumar les emissions dels avions que no s’enlairaran ni amb maresmencs fent turisme ni amb turistes arribant al Maresme.

Recentment, el secretari general de la ONU, Antonio Guterres, va presentar a la OMM el darrer informe sobre les conseqüències de l’escalfament global de 2019. En la seva intervenció, assenyala,” el coronavirus és una malaltia que esperem sigui temporal, amb impactes temporals, el canvi climàtic ha estat aquí per molt anys, es mantindrà aquí per moltes dècades i  requereix d’una acció continua” i afegeix “la humanitat viu un moment crucial en el qual el més urgent és aturar la pandèmia, però desprès haurem de mirar amb retrospectiva, avaluar el que està en joc i posar remei al temps preciós que s’està perdent per frenar l’emergència climàtica.”


Des de un punt de vista científic, Luis Mariano Mateos, director del departament de biologia molecular de León adverteix: “El Canvi Climàtic és un factor essencial per que es produeixi la zoonosi, la transmisió d’animals a humans. Si el Canvi Climàtic promou que aquests animals que es mouen en determinades latituds puguin viure aquí, aquests virus deixen d’estar confinats en llocs allunyats, només caldria imaginar la situació”. Aquestes advertències es confirmen des d’altres investigacions, com les del One Health Institute de la Universidad de California Davis. La autora principal Christine Kreuder Johnson destaca: “”La propagació de virus d’animals és un resultat directe de les nostres accions que involucren la vida silvestre i el seu hàbitat”. I en el mateix sentit s’expressa la University College de Londres (UCL), que ha publicat a la revista ‘Nature‘ on exposa que “un clima global més càlid podria causar pèrdues sobtades i potencialment catastròfiques de biodiversitat en regions de tot el món al llarg del segle XXI”.


Altres veus importants que han posat de relleu el moment excepcional que estem vivint són el propi Papa Francesc que en una entrevista al setmanari catòlic   The Tablet and Commonwealth assegura que la pandèmia del coronavirus “No sé si és venjança de la natura, però sí crec que és una resposta de la natura” als humans que ignoren la crisi ecològica.


La reducció de les emissions al Maresme la tenim principalment en:


Reducció dràstica de la mobilitat local: la principal empresa d’emmagatzematge i distribució de productes petrolífers a Espanya (CLH) ha calculat una baixada del consum del voltant del 70%. Sabem que el 28 % de les emissions de CO2 a Catalunya procedeixen del transport. Al Maresme aquesta xifra s’eleva al 30 % al no tenir en el seu territori grans emissors com podrien ser cimenteres, refineries o industria pesada. Si tenim en compte que aquesta situació de reducció de la mobilitat durarà 3 mesos aproximadament (2 mesos de confinament + 2 mesos de recuperació progressiva), podem calcular que la reducció de les emissions és d’un 21% en aquest període i serà d’entre un 4-5% del total en còmput anual.


– Reducció del consum d’energia elèctrica: Es calcula que la reducció del consum d’energia elèctrica en el mes de març d’aquest any respecte a l’anterior és d’un 9%. Així mateix, l’energia produïda per les energies renovables s’han incrementat (eòlica i fotovoltaica principalment) respecte a l’any anterior. Això ens genera un benefici extra donat que la davallada de consum energètic va aparellat a una davallada de la crema de combustibles fòssils per la producció d’electricitat. La traducció de tot això és una rebaixa de les emissions de CO2 del 30% respecte al març de 2019 en l’àmbit de la producció d’energia elèctrica. Si a Catalunya la producció d’energia suposa un 15% de les emissions, la reducció de les emissions serà del voltant del 5 % en aquest periode i serà d’entre un 1,25% anual.


– Reducció del consum: Si bé el comerç electrònic s’ha incrementat durant el confinament, el consum en general ha disminuït, principalment per la incertesa i la falta d’ingressos de moltes famílies on algun dels membres o tots s’han vist obligats de aturar la seva activitat. Això implica una reducció “de facto” de les emissions de CO2 a l’àmbit local i a nivell global difícilment calculable fins que no sapiguem quan duraran les conseqüències de la crisi de confiança que esdevindrà desprès que aconseguim controlar la pandèmia. Tanmateix, es pot estimar una reducció de les emissions en aquest àmbit del 1-3%.


– Reducció dràstica de la mobilitat aérea: Cal destacar que una de les activitats més contaminants que duem a terme i que moltes persones desconeixen és agafar un avió. Ara, els vols s’han reduir en un 90 % a Espanya i un 55% a tot el món. I són viatges que no es recuperaran i, per tant, són emissions netes que no s’abocaran a l’atmosfera. Podriem estar parlant d’entre un 2-3% més de reducció a nivell global.


Tanmateix, la Organització Mundial de Meteorologia apunta que aquest descens de les emissions és puntual i que tindrà una escassa influència sobre el clima atès que el sistema econòmic no ha canviat i per tant, quan superem la crisi, tot continuarà funcionant de la mateixa manera.


Però ens podem trobar en un escenari pitjor per al clima ja que la recessió econòmica derivada de la Covid-19 centrarà tots els esforços dels governs per superar-la, abocant diners que en un altre escenari s’haguessin destinat a mitigar el Canvi Climàtic i adaptar-nos a les conseqüències. Per advertir d’aquesta tendència, 10 països europeus, entre ells Espanya, han enviat una carta a la Comissió Europea per tal de que utilitzi el New Green Deal com a palanca de recuperació econòmica: “Necessitem ampliar les inversions, especialment en els camps de la mobilitat sostenible, les energies renovables, la rehabilitació d’edificis, la investigació i innovació, la recuperació de la biodiversitat i l’economia circular”.


Curiosament, alguns economistes afirmen que l’economia està entrant en col·lapse per culpa de que els ciutadans només estan consumint el que realment necessiten. Això ens pot fer reflexionar sobre l’oportunitat que se’ns obre per valorar el que és important i necessari o podem esperar a que tot això passi, que passarà, doncs trobarem la vacuna tard o d’hora, per continuar consumint i contaminant i així passem la pilota a les properes generacions, que tindran que afrontar la supervivència a la Terra amb uns desequilibris generats pelsseus antecessors. 



Jordi Bonet


Tècnic en Canvi Climàtic del CCM

El Consell Comarcal del Maresme es constitueix en Entitat Local de l’Aigua

La gestió integrada de l’aigua és una de les 8 línies estratègiques d’adaptació al canvi climàtic que contempla l’Estratègia de transició energètica i canvi climàtic al Maresme. L’informe, elaborat per la Diputació de Barcelona, qualifica d’elevat el risc de vulnerabilitat de la comarca respecte a la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

A la vegada, forma part de les línies estratègiques consensuades pel Comitè Científic davant la tendència a una disminució general de les precipitacions anuals i també hi ha consens entre els ajuntaments sobre la necessitat d’actuar en aquest àmbit ja que l’aigua és un recurs bàsic i fonamental.

En aquesta línia de treball, el Ple celebrat dimarts va aprovar la constitució del Consell Comarcal en Entitat Local de l’Aigua (ELA) per la prestació dels serveis de sanejament en alta i d’abastament d’aigua en alta als municipis del Maresme. Aquesta figura permetrà donar un enfocament integral a la gestió de l’aigua i coordinar actuacions que tinguin en compte la complexitat del sistema d’abastament i sanejament de la comarca i la reutilització d’aigües terciàries. L’objectiu és contemplar en el seu conjunt el cicle de l’aigua i promoure un ús racional d’aquest bé tan escàs i necessari.

La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, ha explicat que la gestió integral del cicle de l’aigua és un dels projectes estratègics incorporats al Pla d’Actuació Comarcal (PAC) 2020-2024 i segueix el full de ruta establert per fer del Maresme “un comarca conscienciada amb la preservació del nostre entorn i dels nostres recursos

Actualment, el Consell Comarcal del Maresme presta el servei supramunicipal d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del Maresme Nord: Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Santa susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. A més, n’és el titular de totes les instal·lacions de captació en alta en aquests municipis.

Paral·lelament, el Consell Comarcal del Maresme té atorgada, per part de l’ACA, la gestió de la depuració d’aigües residuals en alta en tots els municipis, a excepció de Tiana i Montgat, amb un total d’11 depuradores.