El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat “l’Estratègia comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur” que planteja 13 línies estratègiques d’actuació per assolir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.
L’Estratègia compta amb l’aval del Comitè Científic que va impulsar el Consell Comarcal per analitzar sobre el terreny les principals vulnerabilitats del Maresme en l’escenari d’emergència climàtica que estem vivint i també dels ajuntaments que han tingut una participació activa en la definició de les prioritats.
Cal tenir en compte que tots els estudis realitzats a diferents àmbits apunten que el Maresme és una comarca altament vulnerable als impactes del Canvi Climàtic que necessita una transició cap a un model sostenible que no posi en risc els recursos ni les oportunitats futures. Aquesta transició s’ha de produir transversalment des del model energètic fins al model de mobilitat, transport i econòmic.
Tal i com s’exposa, l’Estratègia aprovada és “un pla ambiciós quecerca abordar els desafiaments ambientals i climàtics als quals s’enfronta la nostra societat“. A més, es tracta d’una Estratègia “flexible i adaptable a l’entorn canviant, i compta amb la resiliència suficient per afrontar esdeveniments adversos, mantenint-ne la validesa“.
les 13 línies estratègiques d’actuació s’emmarquen en els àmbits de la transició energètica, la mobilitat sostenible, l’adaptació de la costa, les rieres i els boscos, les onades de calor, el cicle de l’aigua, la governança, l’aplicació de les solucions basades en la natura, els espais agrícoles i el turisme sostenible.
Cada línia contempla un conjunt d’accions que es desplegaran de manera estratègica i selectiva tenint en compte factors com l’oportunitat, l’eficiència, la disponibilitat de finançament i la voluntat política.
La gestió integrada de l’aigua és una de les 8 línies estratègiques d’adaptació al canvi climàtic que contempla l’Estratègia de transició energètica i canvi climàtic al Maresme. L’informe, elaborat per la Diputació de Barcelona, qualifica d’elevat el risc de vulnerabilitat de la comarca respecte a la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.
A la vegada, forma part de les línies estratègiques consensuades pel Comitè Científic davant la tendència a una disminució general de les precipitacions anuals i també hi ha consens entre els ajuntaments sobre la necessitat d’actuar en aquest àmbit ja que l’aigua és un recurs bàsic i fonamental.
En aquesta línia de treball, el Ple celebrat dimarts va aprovar la constitució del Consell Comarcal en Entitat Local de l’Aigua (ELA) per la prestació dels serveis de sanejament en alta i d’abastament d’aigua en alta als municipis del Maresme. Aquesta figura permetrà donar un enfocament integral a la gestió de l’aigua i coordinar actuacions que tinguin en compte la complexitat del sistema d’abastament i sanejament de la comarca i la reutilització d’aigües terciàries. L’objectiu és contemplar en el seu conjunt el cicle de l’aigua i promoure un ús racional d’aquest bé tan escàs i necessari.
La consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, ha explicat que la gestió integral del cicle de l’aigua és un dels projectes estratègics incorporats al Pla d’Actuació Comarcal (PAC) 2020-2024 i segueix el full de ruta establert per fer del Maresme “un comarca conscienciada amb la preservació del nostre entorn i dels nostres recursos“
Actualment, el Consell Comarcal del Maresme presta el servei supramunicipal d’abastament d’aigua potable en alta als municipis del Maresme Nord: Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Calella, Pineda de Mar, Santa susanna, Malgrat de Mar i Palafolls. A més, n’és el titular de totes les instal·lacions de captació en alta en aquests municipis.
Paral·lelament, el Consell Comarcal del Maresme té atorgada, per part de l’ACA, la gestió de la depuració d’aigües residuals en alta en tots els municipis, a excepció de Tiana i Montgat, amb un total d’11 depuradores.
L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 municipis arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar. En aquest context, una de les línies de sensibilització que s’ha engegat és el de la sensibilització de les noves generacions oferint xerrades als centres docents de la comarca.
La iniciativa, que es va posar en marxa fa 10 dies, està tenint molt bona acollida per part dels instituts i ja n’hi ha 6 que han contactat amb el Consell Comarcal del Maresme per fixar dia i hora.
La xerrada que ofereix l’administració comarcal se centra en les conseqüències del canvi climàtic al Maresme. El contingut està adaptat per a l’alumnat des de primer d’ESO a 2n de batxillerat. Aporta dades sobre l’emergència climàtica, les característiques que fan de la comarca un territori molt vulnerable i els canvis que cal introduir en els nostres hàbits diaris.
El Consell Comarcal ha posat en marxa aquest cicle de xerrades aprofitant el gran interès que ha despertat el moviment mundial joves contra el canvi climàtic que està impulsant l’activista Greta Thumberg.
El dissabte, 19 de desembre, s’impartirà a Teià un taller pràctic sobre el residu zero i el furoshiki on s’ensenyarà a embolicar regals amb teles de manera creativa seguint aquesta tècnica japonesa que contribueix a generar residus.
Aquesta activitat, impartida per Esther Peñarrubia, s’emmarca en la campanya “Mou-te pel Zero a Teià”.
És gratuïta i tindrà lloc al Casal d’avis de Ca la Cecilia de Teià entre les 11h i les 12.30h.
El Consell Comarcal del Maresme manté el seu compromís amb la sostenibilitat i aquest any també aspira a complir els requeriments del segell Biosphere i revalidar aquesta distinció.
Biosphere és un reconeixement als esforços sostenibles d’empreses, serveis i entitats públiques que contribueixen al compliment dels requisits i principis de sostenibilitat i millora contínua. Reconeix les bones pràctiques basades en els 17 objectius de desenvolupament sostenible de la ONU integrats en l’Agenda 2030 i promou un turisme sostenible i respectuós amb el Planeta.
A la província de Barcelona es va posar en marxa l’any 2017, moment en el qual la Diputació de Barcelona es va distingir a través de les marques turístiques. D’aquesta manera, les empreses del territori poden participar-hi sota el seu lideratge. A la comarca, qui gestiona el certificat és el Consorci de Tursime Costa de Barcelona-Maresme.
El Consell Comaral del Maresme opta a revalidar el sello Biosphere
El Consell Comarcal del Maresme mantiene su compromiso con la sostenibilidar y este añi también aspira a cumplir los requerimientos del sello Biosphere y revalidar esta distinción.
Biosphere es un reconocimiento a los esfuerzos sostenibles de empresas, servicios y entidades públicas que contribuyen al cumplimiento de los requisistos y principios de sostenibilidad y mejora contínua. Reconoce las buenas prácticas basadas en los 17 objetivos de desarrolo sostenible de la ONU integrados en la Agenda 2030 y promueve un turismo sostenible y respetuoso con el Planeta.
En la província de Barcelona se puso en marcha en 2017, momento en el cual la Diputación de Barcelona se distinguió a través de las marcas turísticas. De esta manera, las empresas del territorio pueden participar bajo su liderazgo. En la comarca, quién gestiona el certificado es el Consorci de Turisme Cosa de Barcelona-Maresme.
L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.
Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.
El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.
Aigua regenerada
Actualment, els 11 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.
El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.
Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.
El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.
L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.
La depuradora de Mataró
El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.
Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.
El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.
L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme lliurada per la Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Maresme identifica les principals vulnerabilitats de la comarca i planteja les accions que cal dur a terme a escala comarcal i municipal per reduir els impactes del canvi climàtic en l’horitzó 2021-2030. La finalitat és acomplir els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, incrementar l’ús de les energies renovables i augmentar la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.
Les darreres projecccions climàtiques elaborades el 2020 pel Servei Meteorològic de Catalunya mostren un increment de la temperatura mitjana anual superior a la prevista en projeccions anteriors que, en el cas del Maresme, oscil·len entre un augment de l’1,5ºC i els 2.5ºC el 2050. Apunten, a més, a un increment de més de 10 dies de les anomenades nits tòrrides (aquelles en les quals la temperatura mínima no baixa dels 25ºC) amb l’impacte negatiu que aquesta situació té sobre la salut.
Pel que fa a la projecció de precipitacions, el conjunt de la comarca té un comportament diferenciat. La zona sud segueix la tendència general a Catalunya d’una disminució general de la precipitació mitjana anual al voltant del 10%. A l’Alt Maresme, en canvi, s’eixampla la forquilla abarcant des d’una disminució de les precipitacions del 10% a un increment del 5%. El que queda clar és que les precipitacions cada vegada seran més intenses provocant riuades i destrosses.
Partint d’aquestes projeccions, el Pla avalua el grau de vulnerabilitat de la comarca i planteja un conjunt d’accions fins a 2030 per millorar la resiliència del territori destacant que no dur a terme una actuació planificada representa uns costos associats de més de 5.400 milions d’euros en el conjunt del Maresme.
En aquest marc, es plantegen tota una sèrie d’accions per aconseguir que el Maresme aconsegueixi i, fins i tot superi els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i millora de l’eficiència energètica.
Reducció de les emissions del Maresme
El 70% de l’energia consumida al Maresme és d’origen fòssil, el 25% nuclear i només un 5% renovable. De fet, ens trobem entre les 3 comarques de la província amb menys producció renovable local. En aquest marc es plantegen tota una sèrie d’acions per aconseguir que el Maresme compleixi i, fins i tot superi, els objectius europeus per a 2030 de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, d’implantació d’energies renovables i de millora de l’eficiència energètica.
Per aconseguir-ho es marquen 4 línies estratègiques:
1.- Generació d’energia renovable local per reduir les emissions de l’edificació en global i possibilitar una transició de la mobilitat sostenible verda.
2.- Eficiència energètica en edificis per tal de reduir les emissions de l’edificació i el consum d’energia final, atenent a les possibles mesures de rehabilitació energètica.
3.- Mobilitat sostenible i desmaterialitzada que permeti reduir el consum energètic i les emissions associades al volum del transport que ocupen gairebé el 50% de les emissions de la comarca.
4.- Gestió de la transició energètica
Els objectius són aconseguir el 2030 una reducció del 67% de les emissions (la UE marca un 55%); un 33% de reducció de l’energia final total respecte 2018 (la UE estableix un 32%); un 38% d’energia renovable en el total d’energia final (l’objectiu de la UE és el 32,5%); un 64% d’energia renovable en el consum d’energia elèctrica i un grau d’autoabastiment d’energia renovable del 25%.
Les vulnerabilitats del Maresme
Grau de vulnerabilitat del Maresme i accions – Pla d’adaptació al canvi climàtic del Maresme
L’anàlisi de les vulnerabilitats específiques del Maresme es gradua en baix, mitjà i alt el risc i estableix els objectius a 9 anys vista per reduir l’impacte actual. En aquests moments destaca l’elevat risc que per al territori tindran les sequeres i la disponibilitat d’aigua (per consum, però també per l’agricultura i el verd urbà), els efectes sobre els boscos (amb plagues per l’arbrat i risc d’incendis), les tempestes i pluges torrencials (amb inundacions i riuades) i la pujada del nivell del mar (desaparició de platges, afectació a serveis bàsics i impacte sobre el sector turístic).
El Pla estableix 8 eixos d’acció a escala comarcal i municipal:
1.- Governança per a l’adaptació i la resiliència. Promou l’actuació coordinada per part de les administracions implicades en l’adaptació al canvi climàtic, els agents econòmics, socials i les institucions de recerca. Inclou el seguiment de l’evolució dels efectes del canvi climàtic a la comarca, la presa de dicisions amb base experta i la prevenció del risc.
2.- Gestió integrada del cicle de l’aigua. Aquest eix aglutina l’actuació per reduir la dependència dels recursos hídrics disponibles actualment, a través del consum eficient, la disponibilitat de fonts alternatives i la reducció del risc de les infraestructures
3.- Gestió forestal sostenible. Impulsa accions a escala comarcal que permetin incrementar el valor dels boscos del Maresme per millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal sostenible i preservar els valors econsistèmics que proveeixen
4.- Reducció de la incidència d’inundacions i rierades. L’actuació coordinada entre administracions ha de reduir els danys dels episodis de rierades i preservar i recuperar els valors naturals dels espais associats a rieres i torrents
5.- Conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. Planifica actuacions per reduir la pèrdua de superfície de les platges i posa en valor els projectes de naturalització de platges i passejos en espais d’oportunitat
6.- Preservació de la biodiversitat. Preservació dels espais naturals existents a la comarca, fent compatible la seva protecció amb la convivència amb activitats econòmiques i socials
7.- Preservació del sòl agrícola i dinamització d’espais agraris. S’impulsa l’adaptació dels espais de la comarca als efectes del canvi climàtic, suport al desenvolupament de l’activitat i posada en valor dels productes de la comarca
8.- Suport a un model turístic resilient i responsable. Es promou un model turístic que posi en valor estratègies empresarials ambientalment sostenibles.
Les línies generals del Pla es van presentar als ajuntaments del Maresme el passat 3 de desembre.
El Consell Comarcal del Maresme comença l’any posant fil a l’agulla en matèria d’emergència climàtica. Amb l’estudi “L’Estratègia de transició energètica i acció climàtica del Maresme” sobre la taula, s’ha constituït un Comitè científic format per especialistes que aportaran la seva expertesa en diferents matèries com boscos, inundacions, geologia, hidrogeologia, urbanisme, economia circular, ordenació del litoral, meteorologia, ecologia…..
El Comitè científic està format inicialment per 33 professisonals que, a més, tenen un elevat coneixement de les singularitats del Maresme. La xifra, però, s’incrementarà perquè hi ha més experts que han mostrat el seu interès en participar-hi.
De moment, en formen part: Josep Maria Aguirre, Enric Badosa, Mireia Banqué, Oriol Bassa, Elisa Berdalet, Lorenzo Chelleri, Xavier Garcia Martínez, Andrea Alejandra Guerrero, Sònia Llorens, Anna Marín, Xavier Martin Tost, Josep Mas Pla, Eduard Pla Ferrer, Diana Puigserver, Xavier Quintana, Manel Riera, Enric Sagristà, Rafael Sardà, Sandra Saura, Joaquim Serra, Carles Tobella, Roger Urgeles, Albert Pelachs, Jordi Solé, Javier Martín Vide, Carolina Martí, Carme Llasat, Maria del Mar Isla, Jofre Herrero, Marc Diego, Josep Maria Carmona, Jordi Bartrolí i Aaron Alorda. Podeu veure la seva trajectetòria professional en aquest enllaç.
Les seves funcions seran donar suport, proposar i avalar les estratègies que s’adoptin a la comarca i aportar una visió interdisciplinar i holística en la seva adaptació a l’àmbit local.
El Comitè científic ja ha començat a treballar. La setmana passada va mantenir la primera reunió -en format virtual a causa de les restriccions- en el decurs de la qual i amb l’assessorament del Centre de Recerca Ecològica i Aplicació Forestal (CREAF) es va acordar la metodologia de treball i es va establir l’agenda de reunions.
L’objectiu és disposar en 4 mesos d’un llistat d’accions concretes enfocades a la realitat del Maresme per iniciar després un procés participatiu amb els ajuntaments de la comarca que acabi concretant la priorització d’actuacions per arribar al 2030 havent assolit els objectius de la Unió Europea de reducció de les emissions de CO2, increment de l’ús de les energies renovables i augment de la resiliència de la comarca als nous escenaris climàtics que es plantegen.
El projecte presentat per l’Àrea de Projectes Estratègics i Europeus del Consell Comarcal del Maresme en el marc del Programa Extraordinari de Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions 2023 rebrà una dotació de 3 milions d’euros. El projecte impulsa l’obertura de nous recorreguts en bicicleta fomentant la mobilitat sostenible del territori.
El nou traçat té com a eix principal la incorporació de la comarca a la xarxa EuroVelo que, actualment, connecta el continent europeu a partir de 17 rutes ciclistes. Una d’aquestes rutes -la número 8- és la Mediterrània i uneix Cadis amb Atenes i Xipre. Al seu pas per Catalunya, es troben alguns trams sense definir. Amb l’ajut dels fons europeus es vol perllongar el recorregut de la ruta al llarg de la costa del Maresme.
L’eix principal està en execució per part del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la pacificació de la N-II, i la inversió que farà el Consell Comarcal complementarà aquest eix principal amb els eixos transversals que uneixen els territoris d’interior amb els de costa.
El projecte, però, va més enllà del circuit EuroVelo ja que vol contribuir a generar un turisme més sostenible a la comarca i impulsa la transformació de la mobilitat del Maresme aprofitant les oportunitats generades a partir de la supressió del peatge de la C32 i dels projectes de pacificació de la N-II.
A més, promou “l’Estratègia Comarcal 22-30 de Transició Energètica i Adaptació Climàtica. Accions per un Maresme amb futur”, recentment aprovada pel Consell Comarcal, que té com objectiu principal mitigar els efectes del canvi climàtic fomentant la reducció energètica provinent de combustibles fòssils i la transició cap a energies verdes. A més, coincideix amb els objectius que proposa, en matèria de planificació turística, el desplegament del Pla Estratègic de Turisme del Maresme aprovat l’any passat pel Consorci de Promoció Turística.
En aquest marc, planteja actuacions en camins, rieres, platges i boscos. Espais que donen identitat pròpia al Maresme i que cal preservar des d’una visió respectuosa amb el medi ambient i que tingui en compte les vulnerabilitats del territori davant la situació d’emergència climàtica.
En concret, el Projecte contempla un total de 20 actuacions dins de 4 eixos programàtics (Transició verda i sostenible, Millora de l’eficiència energètica, Transició digital i Competitivitat) que es desenvoluparan en els tres propers anys.
Després de l’interès que va despertar el curs passat, el Consell Comarcal del Maresme torna a oferir als instituts xerrades sobre la situació d’emergència climàtica que vivim, quina afectació té sobre el nostre entorn més immediat i què tenim al nostre abast per mitigar-ne els efectes.
Les xerrades, impusades des del Servei de Canvi Climàtic, van adreçades a l’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat i fomenten una dinàmica participativa per potenciar la reflexió i enfortir la sensibilització mediambiental del jovent.
La situació d’emergència climàtica que vivim és prou coneguda, però sovint es desconeixen els efectes que l’escalfament planetari està tenint i tindrà en els propers anys sobre el Maresme, una de les comarques més vulnerables segons tots els estudis i projeccions científiques.
Els centres docents del Maresme que hi estiguin interessats, han d’enviar al Consell Comarcal AQUESTA SOL·LICITUD:
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
