A la riera de Teià, com a la de molts municipis de la comarca del Maresme, els plataners són un element típic que dona entitat pròpia a aquest espai ciutadà. En el cas de Teià, a més, el conjunt de 270 exemplars de centenaris plataners presents al tram urbà de la riera (al passeig de la Riera) estan declarats com a Arbreda Monumental d´Interès Local i, per tant, estan protegits. Per tal de preservar al màxim la seva salut, l’Ajuntament de Teià, assessorat pels tècnics d’entorn urbà del Consell Comarcal del Maresme, ha aplicat una nova modalitat d’esporgada anomenada manteniment de capçada.


Al llarg d’aquesta setmana s’estan esporgant els plataners de la riera de Teià, però en aquesta ocasió la poda serà menys agressiva i seguirà un nou sistema que s’aplica a països centreeuropeus. S’anomena manteniment de capçada i té com a principal objectiu frenar el procés degeneratiu d’alguns exemplars que ha estat observat pels tècnics del CCM. En concret, l’informe al·lerta que alguns arbres pateixen fitopatologies provocades per la poda intensa a la qual han estat sotmesos en els darrers anys. És per això que els tècnics del CCM han aconsellat a l’ajuntament modificar el sistema d’esporgada. La nova modalitat de poda, que implica aplicar una tecnologia punta dins l’àmbit agronòmico-forestal, permet un tractament sostenible de l’arbreda protegida, tot reduint els danys causats a l’arbre, afavorint el tancament de ferides i augmentant la seva resistència a fitopatologies i a les deficiències de nutrients. El nou sistema permetrà mantenir la qualitat paisatgística de l’arbreda, així com la seva capacitat d’ombra. A més, té l’avantatge que permet optimitzar els recursos municipals ja que es preveu un estalvi d’entre un 50 i un 75% a les esporgues anuals, i entre un 70 i un 90% en la reposició d’arbres en mal estat. Justament, aquest any s’hauran de reposar 5 exemplars que, pel seu estat deficient, es considera que són irrecuperables i que mostren perill de caiguda. L’ajuntament de Teià invertirà aquest any 36.000 euros en l’esporgada i conservació de l’arbreda del passeig de la Riera, incloent-hi també els plàtans i les alzines de la BV-5026.

 

El govern del Consell Comarcal presentarà al proper Ple la proposta de sol·licitar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat la Declaració de Zona d’Atenció Urgent als Boscos del Maresme amb coberta vegetal de pi pinyer. “La ràpida extensió de la plaga de Tomicus i l’increment de risc d’incendis per l’acumulació d’arbres morts obliga a una intervenció ràpida” ha dit el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa qui ha afegit que cal destinar-hi més recursos en la gestió forestal dels boscos per “evitar mals majors”.

Els darrers informes tècnics sobre la situació dels boscos del Maresme són alarmants. La sequera i l’atac de diferents plagues han provocat la mort de 800 hectàrees de pins i les expectatives no són gaire optimistes. Sense una política de gestió forestal, en pocs anys haurà desaparegut un 20% de la superfície de boscos de la comarca.

El seu impacte, més enllà de l’ambiental, porta danys associats com l’increment de risc d’aiguats per la desforestació de les capçaleres de conca i l’augment de risc d’incendis.

Aquests temes seran tractats demà a la jornada sobre “Canvi Climàtic i Boscos al Maresme” que ha organitzat el Consell Comarcal.  Prestigiosos ponents de diferents àmbits explicaran com el canvi climàtic està afectant i continuarà canviant el paisatge maresmenc i quines mesures caldria emprendre per mitigar els seus efectes.

150 electes, tècnics mediambientals, propietaris forestals, professors…  assistiran a la Jornada que es farà a Sant Vicenç de Montalt.

 

El 52,5% del territori del Maresme està ocupat per boscos. Aquesta extensió de massa vegetal fa que 20 municipis de la comarca estiguin catalogats com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades. Per implantar mesures de prevenció i evitar que aquest estiu les flames destrueixin la reserva forestal de la comarca, els cossos de seguretat i les administracions s’han reunit per acordar un protocol de coordinació que els permeti actuar d’una manera més eficaç i ràpida davant les emergències (incendis forestals, inundacions, pèrdues de persones…) i optimitzar recursos materials i humans.

A la reunió, celebrada a Cabrera de Mar, van assistir-hi comandaments de la regió metropolitana nord de bombers, el cap de comarca dels agents rurals, la unitat de medi ambient dels mossos d’esquadra, representants de l’oficina de prevenció d’incendis de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal del Maresme, de les 10 Agrupacions de Defensa Forestal i de la Federació d’ADF’s.

Durant aquest estiu, els bombers tindran actius 3 parcs de professionals per cobrir les possibles incidències: Santa Coloma, Mataró i Pineda de Mar; i 3 parcs de voluntaris: Arenys de Mar, Malgrat de Mar i Tordera.

Des de la Diputació de Barcelona s’activen 8 rutes de vigilància i control d’incendis per a les quals s’han contractat 19 persones.

A més, les ADF: Alt Maresme, Teià, Burriac, Òrrius, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Vallalta, La Conreria, Serralada Montalt i Serralada de Marina destinaran 277 voluntaris a la campanya 2012 de prevenció i control d’incendis a la comarca.

 

Només cal una mirada als boscos maresmencs per detectar que quelcom està passant amb el pi pinyer maresmenc. El verd està deixant pas a un malaltís to marronós. La sequera, les onades de calor, les pedregades i els sòls prims, pobres en nutrients i amb poca capacitat de retenció d’aigua, han provocat que els arbres siguin més vulnerables a les plagues. La processisonària, l’escarabat Tomicus i el fong Thyriopsis Halepensis estan fent la resta. El Consell Comarcal del Maresme ha alertat de la situació als Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat i les dues administracions treballaran plegades per fer una diagnosi acurada del problema i cercar-ne sol.lucions.

Un primer estudi pel Consell Comarcal apunta que entre 600 i 800 hectàrees de pi pinyer es troben en una situació difícilment recuperable. S’han trobat afectacions significatives de les masses de pi pinyer a Cabrils, Cabrera de Mar, Argentona, Òrrius, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Canet de Mar i Sant Pol de Mar.

El pi pinyer és l’espècie dominant als boscos del Maresme. Ocupa 6.500 hectàrees de les 24.969 Ha forestals de la comarca (el 26,43%). Aquesta espècie ha sigut molt sensible a les situacions d’estrès hídric generades per les sequeres prolongades i les onades de calor. A més, pateix molt directament la competència de les alzines i roures. La suma de tot això l’ha debilitat i l’ha deixat més vulnerable a l’atac de plagues. S’han detectat afectacions per processionària, per dues espècies d’escarabat Tomicus (Destruens i Pinniperda) i pel fong Thyriopsis Halepensis.

Aquest cúmul de circumstàncies està provocant la mort de centenars de pins pinyers amb la conseqüent pèrdua de valor paisatgístic i de producció forestal (fusta i pinyes) i l’augment de risc d’incendi forestal. A més, el Consell Comarcal alerta que, si no s’actua urgentment, es corre el perill que l’extensió afectada continuï augmentant.

Es dóna la circumstància que les pinedes que s’estan gestionant i ordenant forestalment no han resultat afectades per aquestes plagues. Malhauradament, l’atomització de les propietats forestals al Maresme, amb una gran quantitat de petits propietaris, dificulta econòmicament i tècnica l’ordenació forestal, si no es fa a través de les Associacions de Propietaris que s’han creat al Montnegre Corredor i a la Serralada Litoral.

El Consell Comarcal ha posat en coneixement dels Departaments d’Agricultura i Medi Natural de la Generalitat aquesta preocupació i han acordat treballar conjuntament. Es farà una detallada avaluació de l’estat actual dels boscos maresmencs de pi pinyer per tal de determinar l’abast dels danys i el cost de l’extracció de la fusta. S’estudiarà també com es pot controlar la malaltia i es proposarà treballar conjuntament amb els propietaris, els ajuntaments i la Diputació de Barcelona per posar fre a la situació. 

Del 15 de març al 15 d’octubre

 

El període de prohibició de fer foc al bosc sense autorització comença demà, 15 de març, i es perllongarà fins el 15 d’octubre. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural vol amb aquesta mesura prevenir els incendis forestals. El 51% de Catalunya i el 65% del Maresme són zona forestal, uns percentatges que superen amb escreix el 36% d’Espanya, el 34% de Canadà o el 31% de Suissa.

Al Maresme, amb 24.000 hectàrees de boscos (el 65% del territori),  tenim 23 milions d’arbres o el que és el mateix, 54 arbres per cada habitant.

Aquestes dades ja alerten dels efectes que una guspira podria desencadenar en el territori. Una alarma que es dispara aquest any davant de l’acumulació de fusta morta als boscos pels efectes de la sequera i de l’escarabat Tomicus.

“Aquesta situació i la proximitat dels arbres a zones habitades i  a la línia que marca l’autopista C-32 ens obliga aquest any a ser encara més curosos” ha dit el president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, qui ha afegit que “encara que les prediccions meteorològiques apunten que tindrem una primavera i un estiu una mica més humits de l’habitual, també marquen dies de temperatures elevades i activitat tempestuosa. Tota una acumulació d’elements que ens fan estar molt alerta i vigilants”. Davant d’això, des del Consell Comarcal del Maresme es demana extremar les mesures de prevenció i davant de qualsevol columna de foc, trucar ràpidament al telèfon d’emergències 112.

La prohibició de fer foc en terrenys forestals del 15 de març al 15 d’octubre està  recollida en el Decret 64/1995. La norma afecta tant als terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, com a la franja de 500 metres que els envolta. Especifica que no es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria, ni marges pròxims a zones forestals, sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura. Tampoc no es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura. Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.

També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

El CCM avisa a tots els ciutadans i ciutadanes de la comarca que el fum i les cendres que estan afectant a alguns municipis són fruït de l’incendi que s’està produïnt a l’Alt Empordà (Girona).
El CCM fa una crida a la calma i recorda als ciutadans i ciutadanes que NOMÉS S’HA DE TRUCAR AL 112 EN CASOS D’EMERGÈNCIA. CAL DEIXAR LLIURE LA LÍNIA PER ATENDRE LES URGÈNCIES.

 


125 nens i nenes de l’escola Sant Jordi de Sant Vicenç de Montalt participaran el dimecres, 31 de març, en una acció de naturalització i restauració d’un tram de la platja. El projecte ha estat elaborat pel Consell Comarcal del Maresme i està finançat per l’ajuntament de Sant Vicenç.


L’acció de revegetació es durà a terme davant del Passeig del Marquès de Casa Riera i consisteix en la resforestació d’un tram de 15 metres de llargada i 2 d’amplada. Els nens i nenes de l’escola Sant Jordi dividits en dos grups (un al matí i l’altre a la tarda) seran els encarregats de fer la plantada sota la direcció i supervisió dels tècnics del Consell Comarcal. Els treballs es realitzaran en horari escolar. En total es plantaran prop de 600 unitats de vegetació de platja. A més, la zona quedarà senyalitzada amb rotulació que informarà sobre el projecte i sobre les característiques de les especies vegetals plantades. Tot plegat té un pressupost de 4.262 euros. La vegetació a les platges és un element bàsic per a la protecció del medi natural, l’augment de la biodiversitat i la gestió sostenible i integrada d’aquest ecosistema. És un sistema que ja s’ha aplicat a d’altres punts de l’Estat i d’Europa. En el cas de la comarca del Maresme comptem amb tres experiències de restauració de zones vegetals a platges: Sant Pol (costat de Canet de Mar), Vilassar de Mar (entre el nucli urbà i el terme municipal de Premià de Mar) i Malgrat de Mar (platja de la Pomareda). Aquests indrets, però, ja tenien vegetació autòctona d’interès. L’experiència de Sant Vicenç de Montalt serà la primera que es durà a terme a la comarca pel que fa a restauració directa d’un espai nu de vegetació.