La comarca del Maresme és la més afectada per la plaga d’escarabat morrut que produeix danys, sovint irreparables, a diferents espècies de palmeres. Des de la seva detecció a la nostra comarca, ja ha provocat la mort de 2.500 exemplars de palmeres.


Segons fonts de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, es calcula que la plaga d’escarabat morrut ha acabat amb un 40% del total de palmeres del Maresme de les espècies canària i datilera. Els tres municipis on hi ha hagut més exemplars afectats han estat Pineda de Mar (430), Santa Susanna (287) i Vilassar de Mar (245). Tor i això, tots els municipis, excepte Òrrius, apareixen en el llistat de la Generalitat amb exemplars de palmeres afectades: Alella: 49
-Arenys de Mar: 40
-Arenys de Munt: 26
-Argentona: 105
-Cabrera de Mar: 199
-Cabrils: 148
-Caldes d’Estrac: 8
-Calella: 83
-Canet de Mar: 79
-Dosrius: 6
-Malgrat de Mar: 33
-El Masnou: 110
-Mataró: 43
-Montgat: 6
-Palafolls: 43
-Pineda de Mar: 430
-Premià de Dalt: 72
-Premià de Mar: 103
-Sant Andreu de Llavaneres: 43
-Sant Cebrià de Vallata: 19
-Sant Iscle de Vallalta: 16
-Sant Pol de Mar: 44
-Sant Vicenç de Montalt: 20
-Santa Susanna: 287
-Teià: 72
-Tiana: 38
-Tordera: 79
-Vilassar de Dalt: 56
-Vilassar de Mar: 245 Les palmeres, però, no són les úniques espècies afectades per plagues, també ho són les pinedes del Maresme. Es calcula que les plagues han acabat en els últims anys amb el 5% de les pinedes de la comarca i si ens centrem en el Parc de la Serralada Litoral, el percentatge desaparegut s’eleva al 15%. Per debatre aquest greu problema que està minvant el nostre patrimoni natural, demà, divendres 11 de desembre, se celebrarà una jornada per debatre les causes, mesures de prevenció, tractaments i gestió de les plagues de pins i palmeres al Maresme i al Vallès Oriental. Aquesta jornada tècnica ha estat organitzada conjuntament pel Consell Comarcal del Maresme, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la Federació d’ADF’s, el Parc de la Serralada Litoral i Centroplag S.L. Han confirmat la seva assistència 45 tècnics (80% representats d’ajuntaments i el 20% representants d’empreses de jardineria).
Podeu veure el programa, clicant sobre la imatge:
 

Clic aquí per a pdf

diumenge, 10 de febrer a partir de les 10.00h

L’Ajuntament d’Òrrius, el Consell Comarcal del Maresme, l’Agrupació de Defensa Forestal Òrrius i la Federació ADF Maresme, conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, han organitzat per al diumenge, 10 de febrer, una plantada popular d’arbres a Òrrius. Concretament, aquesta activitat es durà a terme a la riera de Riudemeia, entre la Font de Sant Eloi i l’Escola Francesc Macià.


La plantada popular d’arbres es previst que comenci cap a les 10.00h. En total es plantaran 40 freixes i 40 verns, arbres autòctons de ribera. Tot seguit es farà un esmorzar i una sortida de natura per la riera, que anirà guiada pel tècnic naturalista del Consell Comarcal del Maresme Oriol Bassa.

 


Les administracions competents: Generalitat, ajuntaments i Consell Comarcal han sentat les bases per començar a treballar en l’elaboració de la Carta del Paisatge de la Riera d’Argentona, un estudi que haurà de determinar, a través d’un procés participatiu de tots els agents implicats, quines accions cal emprendre per tal de millorar qualitativament l’entorn d’aquest espai.


El Consell Comarcal del Maresme ha estat la seu on els alcaldes de’Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius i Mataró, el Consell Comarcal del Maresme i la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat han signat un conveni de col·laboració per impulsar la Carta de Paisatge de la Vall de la Riera d’Argentona. Es tracta d’elaborar un document que serveixi com a instrument de concertació d’estratègies entre els agents públics i privats amb l’objectiu de mantenir i millorar la qualitat del paisatge de la vall, tot harmonitzant els seus valors paisatgístics naturals, culturals i econòmics i fer-los compatibles amb un desenvolupament econòmic i social sostenible. El pressupost total per a l’elaboració de la Carta del Paisatge és de 30.000 euros, un 50% dels quals seran aportats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el 50% restant el finançarà el Consell Comarcal del Maresme.

 

Tancada la temporada de màxim risc d’incendis forestals toca fer balanç de les incidències registrades i així ho han fet els diferents agents implicats en el dispositiu especial de control, prevenció i extinció d’incendis forestals. Han coincidit a valorar positivament el protocol establert i han expressat la voluntat de mantenir la mateixa dinàmica de funcionament per a la propera temporada. Al Maresme s’han registrat 14 incendis, 10 dels quals han estat causats per negligència i els altres 4 per causes desconegudes.

El 55% del territori del Maresme està ocupat per boscos. Aquesta extensió de massa vegetal fa que 20 municipis de la comarca estiguin catalogats com a termes municipals amb un alt risc d’incendi forestal en condicions de sequera i temperatures elevades. Per implantar mesures de prevenció i evitar, en la mesura del possible, que les flames destrueixin la reserva forestal de la comarca, els cossos de seguretat mantenen des de fa 18 anys un dispositiu d’actuació que els permet actuar coordinadament i d’una manera més eficaç i ràpida davant les emergències  (incendis forestals, inundacions, pèrdues de persones…) i, a la vegada, optimitzar recursos materials i humans.

En aquest operatiu hi participen bombers, agents rurals, mossos d’esquadra, agrupacions de defensa forestal, Federació d’ADF del Maresme, Oficina de Prevenció d’Incendis de la Diputaciño de Barcelona i els Parcs Naturals. Tots ells consideren molt positiu el Control Maresme i han expressat la voluntat de continuar treballant en la mateixa línia.

Les dades d’aquest any són força satisfactòries. Només s’han cremat 2,618 hectàrees del total de 1.534,77Ha que han cremat a Catalunya en el període gener-setembre 2015. En percentatges, els incendis al bosc del Maresme han estat del 0,17% de la totalitat de Catalunya i en xifres totals, s’han registrat 14 incendis, 10 dels quals han estat causats per negligència i els altres 4 per causes desconegudes. 

 

Els boscos espessos del Maresme han començat a ser història. El canvi climàtic i la manca de gestió forestal apunten un escenari, a 30 anys vista, d’una dràstica reducció de les pinedes i les alzines a favor de zones boscoses esclarides i de matollars. Segons apunten els experts, en el 2050, el paisatge forestal del Maresme serà similar al de la zona d’Estepona.

Avui, 21 de març, se celebra el Dia Internacional dels Boscos o Dia Forestal Mundial. Coincidint amb aquesta data, el Consell Comarcal avança alguna de les dades de l’estudi que està realitzant conjuntament amb la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme sobre l’evolució del paisatge forestal. L’enginyer de forest Oriol Bassa, que dirigeix la investigació, està fent una projecció de futur a partir dels escenaris plantejats pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). Les conclusions, que es presentaran en uns mesos, no disten massa de les anunciades pel Catedràtic Javier Martín-Vide a la Jornada “Canvi climàtic i boscos del Maresme” que va organitzar el Consell Comarcal, l’any passat, per parlar de la necessitat d’implementar una gestió forestal sostenible per frenar l’expansió de la plaga de Tomicus que està acabant amb les pinedes de la comarca.

El paisatge actual del Maresme es transformarà en matollars i boscos esclarissats més adaptats a les futures condicions ambientals.Cal tenir en compte, que pel període 2011-2040 es preveu un increment de temperatura d’entre 0,4 i 1,6º i una disminució de la pluviometria de fins el 12%. Això comportarà un increment de la freqüència i intensitat de les sequeres severes i també un incremnt de la freqüència i intensitat dels incendis forestals. A la vegada, aquest canvi paisatgístic comportarà un increment substancial del risc d’inundacions tota vegada que els boscos retenen el 90% de l’aigua de pluja evitant que arribi a les rieres i provoqui el seu desbordament.

Tot aquest procés d’impacte del canvi climàtic als boscos del Maresme, es podria mitigar amb l’aplicació de gestió forestal per adaptar-los a les futures condicions ambientals.

L’estudi s’està duent a terme a tots els espais forestals de la comarca incorporant a la cartografia de referència dades corresponents al canvi climàtic i al desenvolupament urbanístic. I tot això amb el plantejament dels dos escenaris definits pel IPCC. El primer estableix un escenari de transformació moderat i el segon recull paràmetres més severs.

Com a mostra, aquestes són les dades (actuals i projecció de futur) de l’àrea  de la riera d’Argentona, que agrupa els municipis de Mataró, Argentona, Dosrius, Òrrius i Cabrera de Mar.

Figura 1. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, actual Usos i cobertes del sòl Ha % Urbà dens 191,44 2,60% Urbanització 491,24 6,68% Zones industrials i comercials 277,83 3,78% Platges 0,10 0,00% Massa forestal espessa 4966,09 67,51% Massa forestal esclarissada 253,65 3,45% Matollar 403,70 5,49% Erm 120,75 1,64% Conreu herbaci 624,04 8,48% Conreu llenyós 27,43 0,37%

Figura 2. Superfície forestal per usos i cobertes del sòl a la conca de la riera d’Argentona, 2050 (escenari sever) Usos i cobertes del sòl Ha % Urbà dens 1075,15 ha 14,59% Urbanització 81,03 ha 1,10% Zones industrials i comercials 264,13 ha 3,58% Platges 0,00% Massa forestal espessa 656,96 ha 8,92% Massa forestal esclarissada 2877,51 ha 39,05% Matollar 1746,82 ha 23,71% Erm 431,68 ha 5,86% Conreu herbaci 223,26 ha 3,03% Conreu llenyós 12,45 ha 0,17%