8 ajuntaments de la comarca participaran en el seminari d’avaluació i elaboració de Plans Locals de Joventut

 


L’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal del Maresme ha organitzat un seminari per formar i orientar els ajuntaments sobre com avaluar i com elaborar els Plans Locals de Joventut. El seminari va adreçat als serveis tècnics municipals.


8 ajuntaments de la comarca s’han inscrit a aquest seminari que tindrà lloc al Consell Comarcal del Maresme els dies 19 de setembre, 3 d’octubre, 14 de novembre, 12 de desembre i 30 de gener. En el decurs de les sessions, que es faran de 10 a 14h, es combinarà contingut teòric i treball pràctic sobre tots aquells elements que ajuden a avaluar un Pla Local de Joventut i a elaborar-ne un de nou. Els ajuntaments que ja han confirmat la seva participació són: Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, El Masnou, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar i Sant Andreu de Llavaneres. L’Oficina de Serveis a la Joventut del Consell Comarcal del Maresme, que és qui ha organitzat el seminari, vol ajudar d’aquesta manera els serveis tècnics municipals a tenir enllestit el seu nou Pla Local de Joventut, o l’avaluació del vigent, el gener de 2008. Dels 30 ajuntaments de la comarca, 22 (el 73%) ja tenen Pla Local de Joventut propi. D’aquests, 18 (el 81,8%) van estar impulsats per l’Oficina de Serveis a la Joventut del CCM al llarg de l’anterior mandat.

El Maresme creix en població a un ritme superior a la mitjana catalana

 

La població del Maresme continua augmentant i les darreres xifres oficials, publicades el 29 de desembre de 2017, indiquen que el seu ritme de creixement és superior a la mitjana catalana. L’anàlisi de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal posa de relleu que l’increment demogràfic del Maresme s’ha intensificat els darrers 3 anys en la pràctica totalitat dels municipis de la comarca. En el darrer any, només han perdut habitants 5 municipis.

La xifra oficial de població del Maresme és de 444.046 habitants. En el darrer any ha guanyat 2.541 persones, el que representa un increment del 0,58% respecte a l’any anterior. Aquest percentatge supera el 0,44% registrat per la mitjana catalana. De fet, el Maresme és la vuitena comarca que ha registrat un ritme de creixement més intens. La superen el Baix Penedès, Gironès, Barcelonès, Anoia, Vallès Occidental, Alt Penedès i Osona.

La població del Maresme és força equitativa, tot i que les dones mantenen un pes superior i és el col·lectiu que ha augmentat més el darrer any. Del total de població a la comarca, el 50,64% (224.844) són dones i el 49,36% (219.202) homes.

Els canvis del darrer any no han fet variar el pes poblacional dels municipis. Es mantenen els 5 que superen els 20 habitants: Mataró, Premià de Mar, Pineda de Mar, El Mansou i Vilassar de Mar. Tot i que aquest darrer és un dels 5 municipis que han registrat pèrdua de població. Junt a Vilassar de Mar, han perdut habitants: Alella, Òrrius, Premià de Dalt i Sant Cebrià de Vallalta

El municipi amb un creixement absolut més destacat ha estat Mataró, amb 610 habitants més, seguit de Tordera (184), Premià de Mar (183), El Masnou (169) i Calella (164). En variacions relatives, els increments més intensos s’han produït a Sant Pol de Mar (+2,24%), Caldes d’Estrac (+2,06%), Sant Vicenç de Montalt (+1,46%), Teià (+1,26%) i Tordera (+1,12%). 

Per a més informació, podeu consultar l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local: 

 

Les dades més destacades estan recollides en aquesta infografia: 

 

Diagnosi de la participació sociocultural de les persones grans als municipis de menys de 20.000 habitants del Maresme

El Consell Comarcal del Maresme ha impulsat un estudi per conèixer la realitat de les persones grans en els municipis de menys de 20.000 habitants que servirà com a base per l’elaboració d’un Pla de foment de l’envelliment actiu de la població.

La Diagnosi de la participació sociocultural de les persones grans als municipis de menys de 20.000 habitants del Maresme -elaborada amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona- s’ha fet a partir de l’anàlisi de la demografia i dels equipaments destinats a promoure la participació de les persones grans (casals i equipaments socioculturals, culturals i esportius). A la vegada s’ha recollit també la visió d’ajuntaments i entitats.

El resultat d’aquest treball de camp permet fer una fotografia de la realitat que serveix per plantejar línies estratègiques per millorar les polítiques de gent gran. De fet, per al Consell Comarcal del Maresme és un punt de partida per l’elaboració d’un Pla que ha de servir per planificar polítiques que sintonitzin amb les transformacions socials i reorientin la relació amb la població més gran de 60 anys amb la introducció de l’envelliment actiu com a nou concepte adoptat per l’Organització Mundial de la Salut. Un envelliment actiu que arrenca de la bona gestió de les fases vitals anteriors i que contempla tot tipus d’activitats que es poden seguir desenvolupant (o incorporant-se a la vida diària) d’acord amb l’interès de les persones grans, a partir d’una actitud activa.

De fet, la Diagnosi -presentada dilluns a Arenys de Mar- ja apunta 4 línies estratègiques de treball:

1.- La participació de les persones grans en les polítiques locals de promoció de la participació sociocultural

2.- Les oportunitats de participació sociocultural de les persones grans com a foment de l’envelliment actiu i les relacions intergeneracionals i interculturals.

3.- Els recursos locals per a la promoció de la participació sociocultural de les persones grans i la inclusió social davant problemàtiques especials

4.- La comunicació social sobre la participació sociocultural de les persones grans.

Envelliment demogràfic del Maresme

En els 25 municipis maresmencs de menys de 20.000 habitants hi viuen 56.366 persones majors de 60 anys (són gairebé la meitat -el 49,6%- de la població maresmenca d’aquesta edat). El 46% tenen entre 60 i 69 anys i el 21% tenen 80 o més anys.

En conjunt, hi ha més dones (30.689) que homes (25.677) i la feminització de l’envelliment s’incrementa en els grups d’edat més avançats arribant al 74% en les persones de 90 o més anys.

L’anàlisi de la darrera dècada mostra que el creixement demogràfic de les persones majors de 60 anys ha estat d’un 3% anual i les projeccions fins a 2030 indiquen que es mantindrà aquesta tendència incrementant-se en el grup de persones de 80 o més anys. Per tant, la perspectiva de futur apunta cap a un progressiu envelliment demogràfic de la població maresmenca.

L’àmbit de treball s’ha centrat en els municipis d’Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Tordera i Vilassar de Dalt.


Podeu accedir a la Diagnosi de la participació sociocultural de les persones grans als municipis de menys de 20.000 habitanta del Maresme clicant aquí

Coneixement de la societat Catalana i el seu marc jurídic

Data d’inici: 7 de febrer. Arenys de Mar

Objectius Potenciar l´autonomia de les persones nouvingudes ampliant el seu coneixement, per tal de facilitar la  igualtat de condiciones en l´accès i us dels serveis públics. Contingut Context geogràfic,aprenentatge del català, situació social i política, padró, serveis i recursos municipals (educació,salut, participació, joventut, dona, medi ambient…; tràmits d´estrangeria; drets i deures, costums i tradicions de Catalunya. Públic Ciutadans i ciutadanes nouvinguts a Arenys de Mar Modalitat Presencial Dates: 7,9,14,16,21,23,28 de febrer i 2 de març de 2017. Horari Dimarts i dijous de 18 a 20h. Hores 16 Lloc Centre Cultural Calisay Població Arenys de Mar Dates d’inscripció 2017-01-26 Data fi d’inscripció 2017-02-03 Nombre de places 15 Com s’ha de fer la inscripció

Trucant al 937411616(ext.413) o escrivint a l’adreça del servei, servei.acollida@ccmaresme.cat

Cost Subvencionat Entitat que realitza la formació Consell Comarcal del Maresme Contacte

Trucant al 937411616(ext.413) o escrivint a l’adreça del servei, servei.acollida@ccmaresme.cat

Organitzen i col·laboren: Consell Comarcal del Maresme, Ajuntament d’Arenys de Mar, Generalitat de Catalunya/Fons Social Europeu (Inverteix en el teu Futur).

Les implicacions de la globalització de l’economia en el territori es debaten el 17 de juliol a l’EUM

 


L’Escola Universitària del Maresme, conjuntament amb l’Escola Universitària Politècnica de Mataró i amb la col·laboració de Cetemmsa, l’IMPEM i Tecnocampus Mataró, organitzen per al proper dia 17 de juliol una jornada de reflexió i debat sota el títol “Globalització i internacionalització de l’empresa. Noves estratègies”. El director general del Programa pel seguiment de la globalització de l’economia de la Generalitat, Miquel Rubirola, serà l’encarregat de fer l’obertura de la jornada, que s’inscriu dins els actes de la Universitat d’Estiu Campus Mataró-Maresme. La trobada es farà a les instal·lacions de l’EUM a partir de les 17 hores. L’entrada
és lliure i gratuïta.




L’acte, que té per objectiu reflexionar i debatre sobre les implicacions de la globalització de l’economia en el territori, prestant una especial atenció a les empreses, està previst que compti amb la presència del director del Pla estratègic de Granollers, Ramon Maspons, amb la ponència “La tecnologia com a eina per a la internacionalització. Finançament de projectes de recerca universitat-empresa”; el director general del COPCA (Consorci de Promoció Comercial de Catalunya) del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat, Jordi Serret, amb la ponència “Recursos de finançament i suport a les activitats de comerç internacional”; i el director del Departament d’Electrònica i Automàtica de l’EUPMt i membre del Comitè organitzador de la Universitat d’Estiu, Julián Horrillo, amb la ponència “El procés d’internacionalització de les empreses de Mataró”. Posteriorment es farà una taula rodona sota el títol “Com pot l’administració ajudar a l’empresa a afrontar el problema de la globalització”, en la qual participaran a més de Jordi Serret, el director Industrial de BioIbérica S.A., Francesc Flores, i la directora d’Organització i Sistemes de Dogi International Fabrics, Marisa Engel.

El Consell Comarcal del Maresme elabora un Protocol de violències masclistes i LGTBIQfòbiques en espais públics i d’oci

Tornen les festes i obren els locals d’oci nocturn després d’un llarg període de tancament obligat per la pandèmia. Tothom, i especialment la joventut, té ganes de retrobar-se amb les amistats i ampliar el seu cercle social. La festa, però, ha de ser per gaudir-la tothom.

Sota aquest paradigma, el Consell Comarcal del Maresme està elaborant -amb el suport de la Direcció General de Joventut i l’acompanyament tècnic del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS)- el Protocol Comarcal per l’Abordatge de les Violències Maslistes i lgtbifòbiques als espais públics d’oci. El document, que es presentarà a finals d’aquest any, vol ser una eina perquè professionals i entitats maresmenques puguin treballar perquè tothom pugui gaudir d’unes festes lliures de violències sexistes.

Impulsat pels departaments de Joventut i Equitat del Consell Comarcal del Maresme, el Protocol s’està treballant pluridisciplinarment. Actualment es troba en fase de diagnosi i una de les accions que ha posat en marxa és una enquesta al jovent d’entre 16 i 29 anys de la comarca per detectar tendències i conèixer la seva visió de les agressions sexuals en els espais públics i d’oci.

El Consell Comarcal del Maresme fa una crida a la participació per tal de poder recollir el màxim possible d’opinions. L’enquesta es pot contestar online fins el proper 31 de juliol. Té versió en català i castellà i s’hi pot accedir fàcilment escanejant aquests codis QR:

També es pot fer directament a través dels següents enllaços:

Violències sexistes

En els espais d’oci es poden establir relacions afectivo-sexuals sanes, però també s’hi poden donar comportaments d’assetjament i abús sexual que encara hi ha qui justifica com a “situacions de flirteig”. Són agressions sexuals i cal tallar-les d’arrel.

Es consideren agressió sexual les següents situacions:

  • Assetjament: Qualsevol actitud sexista, verbal, no verbal o física, no desitjada i que incomodi, violenti o no agradi a la persona qui la pateix. S’hi inclouen: floretes indesitjables (“piropos”), invasió de l’espai, mirades persistents, peticions insistents, persecucions dins o fora de l’espai de festa, insults, burles, intimidació, humiliacions, comentaris ofensius i/o degradants o qualsevol altre comportament hostil.
  • Agressió física: Tocaments no consentits amb o sense força, intents d’agressió sexual i les agressions sexuals amb o sense penetració. També la violència física exercida sobre una persona o grup de persones per motius de gènere, orientació sexual o aspecte físic no heteronormatiu.
  • Exhibició de símbols sexistes ofensius i/o d’imatges ofensives o vexatòries de les dones i de les persones LGTBIQ+

El SIAD Maresme (Servei d’Informació i Atenció a la Dona) explica què fer davant d’una situació d’agressió sexual es espais d’oci i a on demanar ajuda.


Nuria Corrales Camps

Inscripció al curs de Gestió de conflictes i eines mediadores per a lideratge d’equips i projectes; Management

Data: 21 de setembre de 2017. Inscripcions obertes fins el dia 20 de setembre.Ref: gestioconflictes/setembre’17

Avís legal

Col·loqui: Assetjament sexual i/o per raó de sexe a la feina

Després del període estival, el Consell Comarcal reactiva el cicle mensual de xerrades amb entitats de dones del Maresme. Aquest mes de setembre, coincidint amb el retorn a la feina, s’abordarà l’assetjament sexual i/o per raó de sexe a l’entorn laboral.

La xerrada, que es fa en col·laboració amb FAGEM (Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme), abordarà amb dades la violència contra les dones, les causes de l’assetjament sexual, les diferències de victimització homes-dones, els rols i la segregació ocupacional, les diferències entre assetjament sexual i per raó de sexe, l’assetjament sexual a l’hostaleria, la violència sexual a l’esport i els protocols per a l’abordatge de l’assetjament sexual.

La sessió es farà en format online el dijous 30 de setembre a les 19h amb el següent programa:

  • Benvinguda a càrrec de Meritxell Romero, consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal del Maresme
  • Xerrada a càrrec de Sílvia Tosca, Agent d’Igualtat de FAGEM
  • Espai de participació de les persones assistents.

Per assistir-hi, cal inscripció prèvia.

INSCRIPCIONS:

AVÍS LEGAL

Abans d’enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

La població ETCA del Maresme representa el 98,6% de les persones empadronades a la comarca

La població estacional a temps complet anual (ETCA) del Maresme durant 2019 ha estat negativa amb un saldo de -6.340 persones per dia. Això implica, tal i com recull l’Informe de Població Estacional elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, que una part de la població empadronada s’ha de traslladar a viure fora del Maresme per qüestions, principalment, de treball o estudis.

Les dades ETCA es calculen comptabilitzant els dies que cada persona ha estat present en un municipi fent el saldo entre les entrades de persones no residents i les sortides de persones empadronades.

En el cas del Maresme, la població equivalent a temps complet anual va ser el 2019 de 446.350 persones amb un increment respecte a 2018 del 0,96%, però per sota del total de persones empadronades a la comarca. Concretament, les dades ETCA representen un 98,6% de les persones empadronades en els 30 municipis de la comarca.

L’únic trimestre en el qual el saldo és positiu és el corresponent al període estival mostrant el potencial turístic i de segona residència del territori. Durant el tercer trimestre de 2019, el Maresme va tenir un saldo positiu de 17.872 persones de mitjana anual per dia.

Santa Susanna, el municipi català amb més població ETCA

La mitjana comarcal, però, té una excepció en 6 municipis on s’ha registrat un saldo positiu anual. Són Santa Susanna (+5.723), Calella (+5.495), Malgrat de Mar (+3.335), Pineda de Mar (+2.305), Cabrera de Mar (+469) i Sant Pol de Mar (+403). En aquestes poblacions han entrat més persones de les que n’han sortit equivalents a temps complet anual.

En dades ETCA (població present al municipi tenint en compte la població empadronada junt amb els fluxos d’entrada i sortida) Santa Susanna apareix com el municipi de la comarca –i també de Catalunya- amb més població ETCA en termes relatius. En aquest municipi la població equivalent a temps complet anual ha estat del 266,1%. És a dir, s’estima que, en mitjana anual, la població del municipi supera en un 166,1% la població empadronada.

En el costat oposat trobem Tiana amb una proporció de població ETCA del 83,1%. És
a dir, la població present en mitjana anual és un 16,9% inferior a la població
empadronada, cosa que significa que al municipi hi ha més sortides que entrades a
temps complet anual.

Document