El DPTOP i el Consell Comarcal signen un document de bases per a la millora de la mobilitat al Maresme

  


El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, han signat el document de bases que recull un conjunt de propostes per a la millora de la mobilitat integral de la comarca. Aquest acord amb el Consell Comarcal permet, entre d’altres actuacions, inciar el procés de tramitació de la Ronda del Baix Maresme com alternativa de l´actual N-II.


El document de bases per a la millora de la mobilitat a la comarca signat inclou un conjunt de mesures que giren al voltant de les millores en les infraestructures i serveis de transport públic, la reforma de la xarxa viària i l´aplicació d´una nova política de peatges com a element regulador de la mobilitat. El document respon a un pacte consensuat, tant a nivell local com a nivell nacional, que inclou actuacions que ja es duran a terme aquest any, així com previsions a més llarg termini, necessàries per a respondre a les necessitats de mobilitat actuals i de futur a la comarca. El Maresme té una població d´uns 420.000 habitants i està integrada per 30 municipis. La seva morfologia, que la divideix en dues parts, el vessant oriental de la Serralada Litoral i la plana davant el litoral, ha marcat el seu desenvolupament urbanístic i econòmic i el seu sistema d´infraestructures. En els últims anys, els canvis en la mobilitat de la ciutadania han comportat un increment dels desplaçaments i una major complexitat en la gestió de la mobilitat. El document de bases pretén donar resposta a aquest repte amb polítiques globals que, afavorint el transport públic, també abastin les necessitats de desplaçaments en vehicle privat. En aquest sentit, aquest document s´emmarca en els recents traspassos a la Generalitat per part de l´Estat de la gestió de Rodalies i de l´N-II al seu pas pel Maresme, dues peces clau en la mobilitat i configuració d´aquesta comarca. XARXA VIÀRIA Actualment, la mobilitat viària al Maresme es canalitza bàsicament per l´autopista C-32 i l´N-II, que recullen tant el trànsit de llarg recorregut com el trànsit local i comarcal, amb una mitjana que supera, respectivament, els 100.000 i els 40.000 vehicles diaris en alguns punts. Aquesta situació requereix la formació d´un nou sistema viari que permeti una especialització funcional de la xarxa de carreteres de la comarca i en millori el nivell de servei i la seguretat. El document que avui s’ha signat té com atecedent el passat 29 de desembre de 2009, quan el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el ministre de Foment, José Blanco, van signar a Madrid el conveni de col·laboració per al traspàs de l´N-II al seu pas pel Maresme i la construcció d´una vialitat alternativa per a la millora de la mobilitat en aquesta comarca. Així, el document establia que l´Estat cediria a la Generalitat un tram de 50 quilòmetres de l´N-II, entre Montgat i Tordera, i aportaria 400 milions d´euros per al desenvolupament d´aquesta via, dels quals ja ha fet una primera aportació de 97,4 MEUR. Així, el document presentat inclou com a principals actuacions a la xarxa viària del Maresme la construcció de la nova Ronda del Maresme, que absorbeixi gran part del trànsit de curt i mitjà recorregut que ara circula per l´N-II i la transformació d´aquesta última en una via més urbana i integrada, que reculli exclusivament el trànsit més local. En paral·lel, es proposa el reforçament de l´autopista C-32, amb actuacions de millora del nivell de servei i accessibilitat. Pel que fa a la Ronda del Maresme, es preveu que enguany ja comencin les obres de la Ronda de Mataró i està en redacció l´estudi del tram corresponent al Baix Maresme. Així mateix, aquest any s´iniciaran les obres de la variant d´Arenys de Mar. Nova Ronda del Maresme: Aquesta nova ronda s´estructura com un dels principals elements del sistema viari que servirà d´alternativa a l´N-II. En aquesta infraestructura, ara s´impulsen dos trams: {.D}Ronda de Mataró: Durant aquest any es licitaran i s´iniciaran les obres de millora de l´accessibilitat de la C-32 a Mataró (Ronda de Mataró), que comportaran una inversió de 110 MEUR. Els treballs consistiran en la formació de calçades laterals de la C-32 a la variant de Mataró. L´actuació es licitarà en dues fases, la primera durant aquesta primavera, per un valor de 77 MEUR.
Ronda del Baix Maresme (Montgat-Mataró): El DPTOP té en redacció l´estudi informatiu que analitza diferents alternatives per a la construcció d´una ronda al Baix Maresme, el traçat de la qual es consensuarà amb les administracions locals. La nova ronda permetrà absorbir una gran part del trànsit comarcal que ara circula per l´N-II, connectar directament amb les carreteres locals, tot obrint nous accessos al territori, i facilitar l´accessibilitat a l´autopista C-32. La ronda es configurarà com una carretera de quatre carrils, dos per sentit, amb enllaços a nivell, que aprofitarà el corredor de la C-32. {.D}
Altres millores viàries {.d}Variant d´Arenys de Mar: Aquesta actuació consisteix en la construcció d´un vial, d´un quilòmetre de longitud, que connectarà l´N-II i la C-32, passant per la zona del polígon de Vall de Gata-Draper, a Arenys de Mar. A més de millorar la connexió entre l´N-II i la C-32, aquesta via farà les funcions de variant, ja que permetrà evitar el pas per l´interior del nucli per la travessera de la B-511. Les obres, que es licitaran durant la primavera, començaran aquest any i comptaran amb una inversió prevista de 4,6 MEUR.
Xarxa local: Paral·lelament a la nova Ronda del Maresme, s´estudiaran també les actuacions necessàries per tal de millorar el nivell de servei de la xarxa local i la seva accessibilitat, per exemple, en poblacions com Cabrils, Teià, Premià de Mar, Premià de Dalt o Llavaneres.
Transformació de l´actual N-II en via urbana: Els treballs per a la millora de la xarxa viària al Maresme es complementaran amb la transformació de l´actual N-II, traspassada recentment a la Generalitat, en una via urbana, integrada, que permeti compatiblitzar l´ús de la via per part de vianants i vehicles. Les actuacions per a dur a terme aquesta transformació, que s´acordaran conjuntament amb els municipis, es compatibilitzaran amb la resta d´intervencions, tant viàries com de transport públic, que contribuiran a alliberar l´N-II de l´actual trànsit.
Millores a la C-32: En el marc d´aquest model viari, el document manté l´actual C-32 com a principal via per a respondre als elevats fluxos de vehicles de mitja i llarga distància. En aquest sentit, el document planteja que s´estudiïn les adaptacions necessàries per a modernitzar la infraestructura, millorar-ne la qualitat, nivell de servei i accessibilitat, alhora que proposa un nou model del sistema de peatge.{.d} {N}NOVA POLÍTICA DE PEATGES{N} En aquest sentit, el document presentat avui proposa la reformulació del sistema de peatge a la C-32 amb l´objectiu de transformar-lo en un element regulador de la mobilitat. Així, aquest any es començarà a aplicar un nou model tarifari, com a programa pilot de la nova política de peatges en què està treballant el Grup d´Autopistes, amb bonificacions als peatges troncal i lateral de Vilassar de Dalt per als desplaçaments de mobilitat obligada amb origen o destinació a la comarca, els vehicles menys contaminants i els d´alta ocupació. Aquest programa s´iniciarà durant el segon semestre d´aquest any, amb bonificacions, acumulatives, de fins al 65% en els dies feiners per als vehicles lleugers: 20% per als vehicles ecològics, 20% per als vehicles amb ocupació alta i 25% per als usuaris que facin més de 16 viatges al mes. La quantia dels descomptes s´anirà incrementant en funció del desenvolupament i execució de les obres de la Ronda del Baix Maresme, fins arribar en alguns casos al 100%. Finalment, el document també preveu altres bonificacions específiques per als moviments intracomarcals i per a l´Alt Maresme. {N}TRANSPORT PÚBLIC{N} El document signat entre la Conselleria i el Consell Comarcal del Maresme posa especial èmfasi en la potenciació del transport públic, amb actuacions com la millora de la capacitat de la línia R1, la construcció de noves infraestructures ferroviàries, la formació de plataformes reservades per al transport públic per carretera i la implantació de nous serveis de transport públic col·lectiu. En aquest sentit, pren com a base plans aprovats o en tramitació per part del DPTOP com el Pla d´Infraestructures del Transport Terrestre, Pla Director d´Infraestructures, el Pla de Transports de Viatgers o el Pla Territorial Metropolità. Així mateix, aquest document s´emmarca en el Pacte Nacional per les Infraestructures. Xarxa ferroviària La principal estructura ferroviària al Maresme correspon a la línia R1 de Rodalies de Catalunya, Molins de Rei – Maçanet de la Selva, que compta al seu pas per la comarca amb 18 estacions. Actualment, aquesta línia registra 50.000 viatgers diaris en el conjunt del Maresme i presenta una marcada saturació, especialment en hores punta a l´accés a l´àrea de Barcelona. El document signat avui recull, pel que fa a la millora a la xarxa ferroviària, un seguit d´actuacions, en el marc del Pla de Rodalies, entre les quals ja estan en marxa aquelles adreçades a incrementar la capacitat de l´R1. D´altra banda, cal remarcar la futura
Orbital Ferroviària i el desplaçament de la via del tren cap a l´interior, en fase de tramitació urbanística. {.d}Millora de la capacitat a la línia R1 de Rodalies. Actualment, ja estan en marxa per part d´Adif actuacions de millora a les 18 estacions de l´R1 al Maresme. Així, d´una banda, es duran a terme obres per a remodelar estacions i millorar l´accessibilitat a les instal·lacions i als trens a les persones amb la mobilitat reduïda. També hi ha previst a les estacions d´Ocata, Mataró, Sant Adrià de Besòs, Cabrera de Mar-Vilassar, Premià de Mar i Tordera, el perllongament d´andanes per a la implantació de nous trens de més capacitat. D´altra banda, s´estudiaran actuacions com la construcció d´apartadors, entre Mataró i Barcelona, per tal d´implementar trens semidirectes i escurçar el temps de trajecte.

Orbital Ferroviària (tram Mataró-Granollers).
El tram Granollers – Mataró de la futura
Orbital Ferroviària tindrà una longitud de 37 quilòmetres, tot de nova construcció i la major part en túnel. Inclourà cinc estacions al Maresme: 1 a Argentona i 4 a Mataró, i una variant ferroviària a Mataró que connectarà amb l´R1. La nova línia dotarà la comarca de noves connexions, sense passar per Barcelona, millorarà els desplaçaments interns al Maresme en transport públic i reforçarà també l´R1. El DPTOP aprovarà definitivament en els pròxims dies el pla director urbanístic d´aquesta línia, que s´inclourà com a prioritària en la revisió del PDI i en el Pla de Rodalies.
Desplaçament de la via de rodalies per l´interior del Baix Maresme: Es preveu que aquesta primavera s´aprovi definitivament el Pla Territorial Metropolità, que per primer cop dibuixa una proposta concreta de traçat i d´ubicació d´estacions. Aquest pla territorial és el primer pas per a fer realitat aquesta reivindicació històrica, una actuació que permetrà transformar la mobilitat a la comarca i integrar a nivell urbà la línia de la costa.
Altres actuacions: El document de bases recull que s´estudiaran altres actuacions com els desdoblaments en la línia Arenys de Mar – Blanes, la millora de les connexions ferroviàries amb les comarques gironines, les variants ferroviàries a Badalona i Mataró; i la construcció d´un abaixador a Premià de Mar.{.d}
Xarxa d´autobusos El document planteja per a la xarxa d´autobusos un conjunt d´actuacions encaminades principalment a ampliar les connexions per mitjà de noves línies, reduir temps de trajectes i millorar la qualitat dels serveis. {.d}Millores en les connexions amb Barcelona i Girona. Es preveuen connexions directes amb Barcelona als municipis del Baix Maresme que no disposen d´estació de tren. Així mateix, s´elaborarà un pla de millora de les connexions amb Barcelona i Girona des de l´Alt Maresme.
Serveis exprés entre Alella – Teià – Masnou i Barcelona; serveis directes entre aquestes dues poblacions amb una freqüència mínima de 2 expedicions en hora punta i sentit.
Serveis de vertebració entre Tordera i Blanes, amb una freqüència mínima d´un autobús cada hora per sentit.
Construcció d´un carril bus a la C-31, entre Montgat i Barcelona. El DPTOP està redactant el projecte constructiu d´un carril bus d´entrada a Barcelona a la C-31, des de Montgat. Aquesta actuació té com a objectiu reduir el temps de trajecte i millorar la competitivitat del transport públic en aquest corredor.{.d}

El Challenge Costa de Barcelona-Maresme escollit com a el millor triatló d’Espanya 2010

El Challenge Costa de Barcelona-Maresme, el triatló internacional que recorre els municipis del Maresme dos cops l’any amb la mitja i amb la llarga distància, ha estat escollit per la Federació Espanyola de Triatló com la millor prova esportiva de 2010.


Les competicions que combinen diferents disciplines estan de moda i cada vegada tenen més seguidors a nivell nacional i internacional. A títol d’exemple, l’any 2010 en el territori espanyol es van disputar mig miler de proves de diferents distàncies i esports (triatló supersprint, esprint, olímpic, half, llarga distància, duatló i aquatló). D’entre aquestes, el Challenge Costa de Barcelona-Maresme que inclou les modalitats de natació, ciclisme i cursa a peu, ha estat reconeguda com a la millor competició d’Espanya 2010.

El Challenge Costa de Barcelona-Maresme, que compta amb el suport de l’ajuntament de Calella  i del Consell Comarcal del Maresme, recollirà el guardó el proper 19 de febrer a la seu del COE (Comitè Olímpic Espanyol) en el decurs de la Gala del Triatló Espanyol 2010.

La propera cita Challenge és el 29 de maig amb la competició de mitja distància per a la qual ja hi ha prop de 800 inscripcions. La llarga distància es disputarà el 2 d’ocotubre.

Assessorament tècnic





















































 


 


 



El servei d’assessorament i consultoria tècnica per part dels professionals especialitzats del Consell Comarcal del Maresme s’ofereix  a les empreses i entitats del sector educatiu, del sector sociosanitari i del sector de la hosteleria i restauració col·lectiva que es vulguin certificar amb el segell QAI10, en aquest espai trobaran un mitjà per fer-nos arribar aquelles consultes i dubtes principalment relacionats amb: 


a)    Compliment de la normativa vigent. 


b)    Concursos i subvencions publicades.


c)    Recursos i serveis públics disponibles a la comarca: medi ambient i residus, habitatge,consum, serveis socials, educació i joventut, promoció econòmica i salut pública. 



 


Les empreses certificades poden fer-nos arribar les seves consultes i/o dubtes a través d’aquestes adreces electròniques


 


Un cop rebem la vostra consulta o dubte en un temps breu us donarem resposta.


 


 


 


 


 


10 municipis del Maresme registren un saldo positiu de població estacional

 

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha fet públic l’anàlisi de les dades de població estacional a la comarca. L’informe, basat en les darreres xifres publicades per l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), corresponents a 2011, reflecteix una evolució favorable  de la població estacional al Maresme tota vegada que s’ha registrat un augment de l’11,49%. Aquest increment es concentra en 10 municipis de la comarca.

Les dades de població estacional mesuren el nombre de persones que hi ha en un territori i serveixen per veure les càrregues reals de població que suporten els municipis. En el càlcul s’hi inclouen les persones que hi resideixen, hi treballen, hi estudien o hi passen algun període de temps (vacances, estiueig, cap de setmana…etc). Segons aquests paràmetres, l’any 2011, el Maresme va registrar una població estacional a temps complet anual (ETCA) de 5.899 persones per dia, el que representa en termes relatius un increment de l’11,49% respecte a 2010.

Dels 30 municipis del Maresme, 10 registren una població estacional ETCA positiva, és a dir, que hi entren més persones (a temps complet anual) de les que en surten: Calella (6.344), seguida de Santa Susanna (4.750), Malgrat de Mar (3.652), Pineda de Mar (2.557), Sant Pol de Mar (804), Cabrera de Mar (537), Tordera (398), Canet de Mar (132), Arenys de Mar (124) i Sant Vicenç de Montalt (83). D’altra banda, hi ha 9 municipis que són indubtables emissors de població donat que la seva població estacional és negativa tots els trimestres de l’any: Alella, El Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt.

Parlant en termes de població ETCA, és a dir, de la població present al municipi tenint en compte la població empadronada i els fluxos d’entrada i sortida del municipi, Santa Susanna arriba a les 8.067 persones, cosa que suposa el 243,2% de la població empadronada. En el costat oposat trobem  Tiana que és el municipi amb una proporció ETCA més baixa en termes relatius (un 87,3% sobre la població empadronada). És a dir, la població present en mitjana anual és un 13% inferior a la població empadronada.

Podeu ampliar la informació consultant l’anàlisi de població estacional elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

  

L’atur puja al Maresme en 1.009 persones, però interanualment es redueix un 1,86%

 
La xifra de persones desocupades al Maresme ha tornat a pujar. El mes d’octubre ha abocat a l’atur 1.009 persones més deixant una taxa d’atur comarcal del 17,5%. La dada positiva, segons el Report d’Atur mensual que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, és que l’índex interanual s’ha recuperat. Tenim un nivell d’atur un 1,86% més baix que fa un any.

Després de la pujada del mes d’octubre, el nombre de persones sense feina al Maresme és de 39.877. L’increment de la desocupació ha afectat tots els grups d’edat, amb més incidència absoluta en els col·lectius d’entre 30 i 44 anys i de  45 i més. I per sectors ha tingut una forta incidència en els serveis (963 persones) i menys en agricultura (76) i Sense Ocupació Anterior (31). En canvi, hi ha hagut un lleuger descens de l’atur entre els treballadors i treballadores de la indústria i de la construcció.

Pel que fa a grups d’edat, l’afectació ha estat en tots ells, sent el grup d’entre 30 i 44 anys i el de 45 i més els col·lectius on més ha colpejat l’augment de l’atur en xifres absolutes.

A nivell municipal només s’ha detectat un descens de l’atur a 5 poblacions: Cabrera de Mar, Cabrils, Montgat, Sant Vicenç de Montalt i Vilassar de Mar.

Es mantenen per sota del 10% d’atur Cabrera de Mar (9,28%), Cabrils (9,32%) i Alella (9,44%). En canvi, superen el 20%: Pineda de Mar (22,80%), Mataró (22,02%) i Tordera (20,41%).

Fent la comparativa amb les dades de fa un any, el percentatge de població aturada s’ha reduit en 20 dels 30 municipis del Maresme: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

  


 

Informes i dades sobre la situació laboral al Maresme






























 

Report d’Atur


Anàlisi mensual de les dades de desocupació al Maresme i als 30 municipis de la comarca


CLIQUEU AQUÍ


 

Informes sociolaborals


Informes Informes trimestrals que analitzen diferents paràmetres com; població activa, ocupació, contractació, atur, estructura productiva…..


CLIQUEU AQUÍ


 

Sinistralitat laboral


Informes trimestrals sobre l’evolució de la sinistralitat laboral a la comarca


CLIQUEU AQUÍ


 

Contractes per ocupacions


Informe anual sobre les contractacions fetes al Maresmer per ocupacions


CLIQUEU AQUÍ


Inscripció al Taller per trobar la teva imatge professional

Data: 6 de juliol de 2016. Inscripcions obertes fins el dia 27 de juny.Ref: imatgeprofessional/juliol’16

Avís legal

Contractacions per subgrups sectorials

 

Els 21 grups sectorials que ara veurem és una classificació creada per la Diputació de Barcelona amb l´objectiu de facilitar l´anàlisi i la interpretació d´algunes dades per activitat econòmica. A partir d´un criteri d´interrelació han reduït les 87 activitats econòmiques en 21 grups sectorials.


D´acord amb aquesta classificació hem elaborat la taula 4.1 que permet resumir de forma clara quins van ser els subsectors econòmics que van generar ocupació i la seva qualitat a priori, prenent com a indicador de qualitat –que pot ser discutible o no- el pes de la contractació indefinida.


Primer, volem veure quines van ser les variacions en relació a l´any anterior. Tot i el creixement de la contractació que va donar-se l´any 2016 en relació a l´any precedent (3,86%) aquest no va reflectir-se en tots els subsectors.


En 12 subsectors la contractació a final d´any va resultar ser més nombrosa que l´any anterior i en les altres 9 va resultar ser inferior.


Els tres creixements més intensos van superar el 20% de creixement interanual; un 32,72% en el cas de la Fusta i moble, un 23,96% en el cas del subsector de les TIC, i un 22,20% en el cas del de l´Edició, cultura i lleure. L´Agroindústria va créixer prop d´un 20% sense arribar-hi (19,77%).


En la banda oposada, és a dir, aquells amb descensos més intensos, trobem les Indústries extractives (-66,67%), els Serveis financers (-52,98%) i l´Administració pública (-28,61%).


Amb independència de les variacions en relació a l´any 2015, veiem que el comportament de la contractació indefinida i/o temporal va variar, també, en la majoria dels casos. La dada més positiva és que en 14 subsectors el pes de la contractació indefinida va augmentar respecte un any abans. En un es va mantenir i en els altres 6 va minvar.









 
Volum de contractes en cada subsector

Els tres subsectors que van generar més contractes l´any 2016 foren els mateixos que vam veure el 2015:



  • Hostaleria i Turisme

  • Comerç  

  • Edició, cultura i lleure. 


Com sabem però, un major volum contractual no pressuposa, en cap cas, una millora absoluta del subsector en sí. Cosa que sí que podríem, més o menys, avalar amb percentatges robustos de contractació indefinida. Perquè pressuposem que és amb aquests que la generació d´ocupació és a més llarg termini i, per tant, de millor qualitat.


Aquest tres subsectors van concentrar 45.996 nous contractes, el 44,27% dels contractes generats l´any 2016 a la comarca. El subsector del l´Hostaleria i turisme en va generar el 20,15%, amb 20.915 contractes. D´aquests però, només –tot i ser-ne molts en valors absoluts- el 14,3% van ser de caràcter indefinit. El Comerç en va formalitzar 13.644, el 13,14% del total, dels quals el 24,4% van ser indefinits, un pes molt millor que l´anterior. I l´Edició, lleure i cultura en va generar 11.437, l´11,02% del total anual comarcal, amb un pes de la contractació indefinida del 12,4%. I aquesta va ser la tònica en tots els sectors: major pes de la contractació temporal.


De fet, en cap dels subsectors la contractació indefinida va assolir el llindar del 50%, si voleu agosarat. O el que és el mateix, el pes de la contractació temporal fou major en tots els subsectors sectorials. Aquell en què el pes va ser major va ser –com ho fou també un any abans i que pel 2016 disminuí- en el subsector de les TIC en què el pes de la contractació indefinida assolí el 43,5%. Els dos altres pesos més elevats es van donar en l´Automoció (36,5%) i en el Tèxtil-confecció (34,1%). En l´extrem oposat, amb un pes inferior del 5%, se situaren l´Administració pública amb un 1,8% de contractes indefinits –en aquest cas les limitacions sobrevingudes per llei hi tenen un efecte demolidor- les Altres manufactures (2,3%), la Química (4,1%) i la Salut (4,8%).




En la taula 4.2 podem veure el volum de contractes per tipus generats per cada subgrup sectorial i per cada activitat econòmica que el composa, de manera que floreix quines activitats tenen presència i/o han contractat a la comarca, quina activitat econòmica té més pes en cada subsector, en quina té més rellevància la contractació indefinida, etc.


Així, a tall d´exemple, en l´Agroindústria l´activitat econòmica amb més contractes va ser la d’Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s´hi relacionen amb 1.646. Va generar el 49,40% dels contractes del subsector, però fou l´activitat de les Indústries de productes alimentaris aquella que va generar, en nombres absoluts, més contractes indefinits i el 51,12% del subsector. A la vegada però, aquella activitat amb un pes més elevat de la contractació indefinida –en relació a la pròpia activitat- va ser la de la Pesca i aqüicultura amb un 72,63%. Pel conjunt del subsector de l´Agroindústria el pes de la contractació indefinida va ser del 18,79%, un valor molt baix que no faria pensar que inclou un pes com el de la Pesca i l´aqüicultura.




Precisament per això, és molt interessant fer aquest exercici amb cada un dels subsectors perquè, com sempre diem, darrera d´informació aregada s´amaguen, sovint, comportaments divergents que cal tenir presents.


 

El Maresme creix en població a un ritme superior a la mitjana catalana

 

La població del Maresme continua augmentant i les darreres xifres oficials, publicades el 29 de desembre de 2017, indiquen que el seu ritme de creixement és superior a la mitjana catalana. L’anàlisi de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal posa de relleu que l’increment demogràfic del Maresme s’ha intensificat els darrers 3 anys en la pràctica totalitat dels municipis de la comarca. En el darrer any, només han perdut habitants 5 municipis.

La xifra oficial de població del Maresme és de 444.046 habitants. En el darrer any ha guanyat 2.541 persones, el que representa un increment del 0,58% respecte a l’any anterior. Aquest percentatge supera el 0,44% registrat per la mitjana catalana. De fet, el Maresme és la vuitena comarca que ha registrat un ritme de creixement més intens. La superen el Baix Penedès, Gironès, Barcelonès, Anoia, Vallès Occidental, Alt Penedès i Osona.

La població del Maresme és força equitativa, tot i que les dones mantenen un pes superior i és el col·lectiu que ha augmentat més el darrer any. Del total de població a la comarca, el 50,64% (224.844) són dones i el 49,36% (219.202) homes.

Els canvis del darrer any no han fet variar el pes poblacional dels municipis. Es mantenen els 5 que superen els 20 habitants: Mataró, Premià de Mar, Pineda de Mar, El Mansou i Vilassar de Mar. Tot i que aquest darrer és un dels 5 municipis que han registrat pèrdua de població. Junt a Vilassar de Mar, han perdut habitants: Alella, Òrrius, Premià de Dalt i Sant Cebrià de Vallalta

El municipi amb un creixement absolut més destacat ha estat Mataró, amb 610 habitants més, seguit de Tordera (184), Premià de Mar (183), El Masnou (169) i Calella (164). En variacions relatives, els increments més intensos s’han produït a Sant Pol de Mar (+2,24%), Caldes d’Estrac (+2,06%), Sant Vicenç de Montalt (+1,46%), Teià (+1,26%) i Tordera (+1,12%). 

Per a més informació, podeu consultar l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local: 

 

Les dades més destacades estan recollides en aquesta infografia: