L’EUM posa en marxa sis seminaris per conèixer a fons i estar al dia sobre la reforma fiscal 2003

Els cursos estan adreçats principalment a professionals de la consultoria, responsables de l’àrea comptable de les empreses i regidors d’Hisenda

{]}./ARXIUS/2008/fotos/eumfacana{]}
L’Escola Universitària del Maresme inicia el proper dia 4 de febrer i fins al 7 d’abril sis cursos que, sota el nom de Seminaris Fiscals 2003, pretenen donar un coneixement pràctic de totes les novetats fiscals per l’exercici 2003 i la seva aplicació. Els cursos, que s’impartiran a les instal·lacions de l’EUM, compten amb la col·laboració del Centre de Tecnologia de Mataró-Maresme (CETEMMSA) i de la Xarxa d’Entitats de Formació del Maresme (Xarxa Enforma).


Els seminaris fiscals es composen de diferents mòduls que poden ser cursats en la seva totalitat o bé de forma individual. Els cursos que s’ofereixen són: Marc comptable i fiscal del tancament de l’exercici 2002, La reforma comptable: anàlisi crític i el perquè de la reforma, El nou impost sobre la renda de les persones físiques, La nova tributació de les entitats sense ànim de lucre i incentius al mecenatge, Un nou model de finançament de les hisendes locals i Curs de comptabilitat fiscal. Els cursos estan adreçats principalment als professionals del sector de l’assessoria i consultoria fiscal, gestories, responsables de l’àrea comptable de les empreses, regidors d’Hisenda i tècnics locals en matèria de gestió tributària dels municipis, estudiants de l’EUM i exalumnes.
Per més informació: EUM. Tel.: 93 790 74 44.

DISCURS DE PRESA DE POSSESSIÓ MANDAT 2003 – 2007

Per obtenir el discurs d’investidura de Manuel Mas,  
en format .rtf

SESSIÓ DE CONSTITUCIÓ DEL CONSELL I ELECCIÓ DEL PRESIDENT


Senyors consellers, senyores conselleres, senyors i senyores, amics i amigues, molt bon dia a tothom.

Com correspon a la sessió d´avui, voldria en primer lloc donar el meu sincer agraïment a tots els consellers i conselleres que m´han donat la seva confiança per l´exercici del càrrec de President del Consell Comarcal del Maresme durant aquest mandat, que avui tot just encetem.


Voldria també agrair el to i els aspectes crítics, però constructius, de les intervencions dels grups polítics que si han oposat.

Tant a uns com als altres voldria dir-los que dedicaré tots els meus esforços a que aquesta nou mandat del Consell Comarcal sigui profitós per aquesta corporació, pels municipis del Maresme, pels seus Ajuntaments, pels electes i per descomptat pels seus ciutadans.

Voldria aprofitar aquests primeres paraules per enviar fraternal salutació a tots els electes locals del Maresme, als companys i companyes Alcaldes i Alcaldesses i als regidors i regidores dels Ajuntaments de la comarca que cada dia treballen per la millora dels municipis.

Voldria també saludar a tots els treballadors i col·laboradors del Consell Comarcal, a tots ells dir-los que estic convençut que el nou govern comarcal podrà comptar amb la seva dedicació i professionalitat tal i com hi ha pogut comptar els darrers equips de govern.



Obrim avui una nova etapa del Consell Comarcal, una nova etapa que estarà marcada pels resultats de les eleccions municipals del 25 de maig.
Eleccions que han configurat una nova correlació de forces polítiques i per tant de majories polítiques. Aquest nou mapa electoral del Maresme té també un reflex en la composició del Consell Comarcal.

Una nova etapa política en la que el PSC, ERC i ICV-EUA hem sabut retrobar coincidències polítiques. Algunes fruit de la darrera etapa de govern tripartit i altres de noves i per tant sorgides de l´experiència de govern al Consell però també atenent a la nova situació política i en consideració als nous canvis socials i físics que la nostra comarca i els nostres municipis estem vivint.

Hem volgut que aquestes coincidències, una vegada debatudes i ordenades, prenguin forma d´un nou acord polític signat pels representants comarcals dels tres partits.
Un acord de govern que relaciona un seguit d´objectius pel Consell Comarcal per el mandat 2003 – 2007 i un seguit de propostes d´organització del Consell per poder-los abordar amb èxit.

Volem que aquesta nova etapa sigui de consens polític. És evident que hi ha un majoria política que dona suport al govern, però és també evident que hi ha un segui de temes que el mon local del Maresme tenim sobre la taula que necessita d´amplis acord per ser abordats amb garanties d´èxit. Acord entre les forces polítiques de la comarca, acord entre els Ajuntaments de la comarca i acord entre els institucions públiques que hi tenen coses a dir i a fer.

En el darrer tram del passat mandat del Consell es varen iniciar debats, sota la clau del consens i del treball en comú, sobre un conjunt de problemes que afecten a tots els municipis i a tots els ciutadans i ciutadanes del Maresme.
Un llistat de temes encapçalats per l´estudi i propostes sobre els models de creixement de la comarca i la necessitat de preservació de sòl en al marc d´una política sostenible i seguit per la revisió de la nostra actual xarxa de comunicacions i de transport públic, que han de configurar l´Agenda Estratègica del Maresme.

Agenda Estratègica a la que hem d´afegir-hi altres qüestions avançades també per treballs ja encetats, com l´estudi i propostes sobre la nostra façana marítima, la nostra xarxa d´equipaments públics o les necessàries polítiques de suport per la cohesió social i l´ocupació.

Com Alcalde de Mataró he participat també, a fons, en el debat de la realitat universitària del Maresme. Durant aquest mandat hem d´avançar en el que ja està força embastat: El treball comú de els dues escoles universitàries, la de Mataró i la comarcal, amb l´horitzó de la constitució d´un consorci que millori la gestió dels recursos econòmics humans i doni un horitzó clar i estable a la formació universitària al Maresme.

Com a Alcalde de Mataró he presidit el consorci de tractament de residus…el consorci de la brossa.
Un consorci que ha treballat amb diàleg i acord i que ha abordat el que era un greu problema per als municipis del Maresme. El tractament dels nostres residus. Durant aquesta anys, conjuntament amb els Alcaldes que hem dirigit els treballs del consorci ens hem esforçat en resoldre aquest problema i fer-ho amb els criteris marcats per l´eficàcia i la sostenibilitat.

Continuar el treball dels temes que conformen el que n´anomenem l´Agenda estratègica del Maresme ha requerit i necessitarà de la participació de tothom. El meu compromís és el posar les condicions per el diàleg i l´acord.



El Consell Comarcal no pot ser l´Ajuntament número 31 de la comarca. El Consell Comarcal no pot ser un organisme que digui als ajuntaments el que han de fer o el Consell Comarcal no ha d´endegar polítiques o serveis que ningú a demanat i que a demés acabin pagant els Ajuntaments.
Això han de ser pràctiques d´altres èpoques i que varen provocar moltes crítiques entre elles la meva.

El Consell Comarcal ha des un organisme de mancomunar esforços, per compartir serveis i per impulsar en treball en xarxa del mon local del Maresme.

El Consell Comarcal ha de ser un organisme de trobada les Alcalde i dels electes locals per discutir els problemes i les necessitats de la comarca, dels seus municipis i dels ciutadans i ha d´actuar amb la força dels arguments i de convicció davant de les Administracions que tenen els recursos, les competències o l´autoritat per millorar la nostra qualitat de vida.

Soc Alcalde de Mataró i ara també President del Consell això no ha d´aixecar cap recel als municipis mes petits de la comarca. Al contrari tinc molt clar i avui m´hi comprometo especialment, a que el Consell Comarcal ha de tenir com a prioritat els petits municipis.
A que puguin prestar els serveis públics en condicions d´igualtat a als altres municipis del maresme que per raó dels seus recursos i del seu volum disposen de mes recursos o oportunitats per gestionar els serveis municipals.



El Maresme ha canviat molt en els darrers anys, és una de les comarques de Catalunya que mes ha vist créixer la seva població. Han canviat els nostres sistemes econòmics. Està canviant la procedència de la nostra immigració i estan canviant els hàbits culturals i de lleure.

Saben vostès que jo sempre he mantingut una posició contraria a entendre la comarca com a un element uniforme i estàtic. crec que la comarca és plural. Que es molt diferent l´activitat econòmica al nord del Maresme, a Mataró o al sud del Maresme.
Existeixen diferents pols, tots ells importants, que tiben de l´activitat social i econòmica de la comarca i dels nostres municipis. Uns tiben cap a munt i altres cap avall. Això configura, si mes no, una personalitat socio-economica i cultural diversa al nostre territori.

Crec que tots podem estar d´acord que durant els propers anys haurem de tornar a parlar de l´organització territorial de Catalunya i per tant del paper de la nostra comarca en relació al conjunt del país.

El document conegut com a “informe Roca” encarregat en la breu l´època del Conseller Duran i Lleida com a Conseller de relacions Institucionals i que ara dorm amagat en els calaixos d´algun despatx del govern de Catalunya ja ens avançar algunes propostes, algunes de radicals que estan basades en la diferents realitats que viuen i conviuen al Maresme.

El debat sobre l´organització territorial del país i de les seves administracions, quan arribi, serà de màxima importància per nosaltres. No hem d´abordar aquesta realitat amb tòpics ni amb perjudicis. Ni els que puguin defensar un paper mes “comarcalista” o els que defensem un paper mes metropolità del Maresme. En els seu moment en parlarem i ho farem amb la clau del debat clar i amb la fita de trobar, si és possible, l´acord de tots.



Els nostres municipis també han canviat en els darrers anys. Els problemes que el mon local hem d´abordar avui son en molts casos també nous.
La majoria dels Ajuntaments han resolt els dèficits històrics que arrossegàvem els nostres municipis. Herència de l´època de la dictadura. Un urbanisme sovint fet a “toc de pitu” dels especuladors, la falta de recursos socials o d´equipaments públics i d´altres mancances han estat ,en bona mesura resolts i ara apareixen nous problemes noves situacions que els Ajuntaments hem d´abordar i sovint resoldre sense disposar de les competències i el que és mes habitual i mes greu sense disposar de la capacitat econòmica per fer-ho.

Vostès companys Alcaldes i Regidors ho sabeu prou be. És la contradicció de ser el mes propers a la gent, hem d´entendre de tot, hem de conèixer-ho tot, però no ho podem resoldre tot.

El Consell ha de tenir també un paper en aquestes situacions. El de la reivindicació conjunta, colze a colze amb els Ajuntament, davant de l´Administració o del govern, sigui del color que sigui.



Assumeixo avui la presidència del Consell Comarcal amb voluntat de treball.
Amb voluntat de dedicació a aquesta responsabilitat. Hi posaré el que tinc d´experiència i també la meva il·lusió per servir als ajuntaments i als ciutadans del Maresme.

Ho faré d´acord amb l´acord polític signat entre el PSC, ERC i ICV-EUA. I amb la voluntat de trobar acords amb tothom. Amb les forces polítiques socials i amb les institucions.

A continuació d´aquest ple i d´acord amb els partits signants de l´acord i amb el coneixement dels portaveus de tots els grups polítics. He convocat un ple extraordinari per aprovar i donar compte dels acords necessaris per posar a caminar al Consell i els seus òrgans de direcció política i de gestió tècnica del en aquesta nova etapa.

Moltes gràcies a tothom.

Manuel Mas i Estela

Presentació del document: “Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme”


El dijous, 20 de maig, a les 14:30h, tindrà lloc a la seu del Consell Comarcal del Maresme la presentació en roda de premsa del document: “Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme”. Aquest document, aprovat en el Ple celebrat el passat dimarts, recull un criteri consensuat per totes les forces polítiques amb representació comarcal (CiU, PSC, ERC, PP i ICV) sobre les necessitats de mobilitat de la comarca del Maresme i planteja possibles propostes de millora de les xarxes viàries i ferroviàries. La roda de premsa es farà a les sales 1 i 2 del CCM (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró).

El Conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, presidirà la V Trobada de voluntaris i voluntàries de les ADF del Maresme

 


El proper diumenge, 17 d’abril, tindrà lloc la celebració de la V Trobada de Voluntaris i Voluntàries de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme que aplega un total de 370 persones. Aquest any, la trobada es farà a Santa Susanna i comptarà amb l’assistència del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Salvador Milà, que dirigirà unes paraules als assistents a les 10:30h.


La celebració de la Federació d’ADF’s es farà al restaurant La Siesta, a Can Mas de Dalt de Santa Susanna i suposa un tret de sortida per a la temporada que requereix més vigilància forestal a causa del risc d’incendis. Precisament, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat ja ha anunciat que aquest any està considerat d’alt risc d’incendis forestal a causa de l’escassetat de pluges. Entre els mesos de juny i octubre de l’any 2004 el personal que integra les ADF de la Federació del Maresme va realitzar un total de 14.442 hores de vigilància, tasques de prevenció i d’extinció d’incendis forestals i les patrulles van recórrer 37.320 quilòmetres de terreny forestal. La Federació d’ADF’s la integren 12 Agrupacions que apleguen 27 municipis del Maresme i 7 municipis del Vallès Oriental i el Consell Comarcal del Maresme.

El Consell Comarcal del Maresme presenta a Bremen el projecte “Aplicacions Innovadores de les TIC’s en el Desenvolupament de Territoris Turístics Emergents”

El Consell Comarcal del Maresme participa en la II Trobada de projectes URB-AL que, a partir del 2 de novembre, se celebra a Bremen (Alemanya. El CCM presentarà el projecte Aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el Desenvolupament Turístic. Aquest projecte, que compta amb un pressupost total de 406.000 euros és d’àmbit transnacional i aplega 13 territoris de 9 països (3 europeus i 6 sudamericans). El projecte està liderat pel CCM i té com a objectiu trobar una metodologia comú per a tots els socis que els permeti posicionar-se com a destí turístic a partir de l’aplicació innovadora de les TIC’s.


El projecte està subvencionat amb 250.000 euros per la Xarxa 13 del Programa europeu URB-AL i té com a objectiu promoure el desenvolupament econòmic sostenible de col·lectivitats locals en territoris turístics emergents mitjançant l’aplicació innovadora de els Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC’s).

Els treballs es desenvoluparan en 18 mesos. La setmana passada, el gerent del CCM, Eladi Torres, es va reunir amb els socis de la Diputació de Badajoz i del municipi de Vila Real de Sant Antonio (Portugal) per formalitzar l’adhessió d’aquests dos territoris, i aquest cap de setmana, l’Intendent i la Responsable de Relacions Internacionals de la Municipalitat de Rio Negro (Uruguai)s’han desplaçat al Maresme per reunir-se amb el president i amb el gerent del Consell Comarcal.

Els socis de l’Aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el Desenvolupament Turístic són: el Consell Comarcal del Maresme, que és el coordinador del projecte; la Diputació de Badajoz(Espanya), Vila Real de Santo Antonio (municipi de Portugal, Treviso (provincia d’Itàlia), Pergamino i Junín (municipis d’Argentina), Intendencia Municipal de Río Negro i Municipalidad de Tacuarembó (municipis d’Uruguai), Chorrillos i Municipalidad de Pueblo Libre (municipis de Perú), Choluteca (municipi d’Hondures), Municipalidad de Puerto Montt (municipi de Xile) i Islas de Vieja Providencia y santa Catalina (illes de Colòmbia). A més, el projecte compta amb l’Escola Universitària del Maresme (EUM) com a soci privat expert en temes turístics.

 

El Consell Comarcal del Maresme presenta al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya

 


El Consell Comarcal del Maresme, seguint les indicacions de la Comissió de Mobilitat en la qual hi ha representació de tots els partits comarcals, ha presentat tot un seguit d’al·legacions al Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya presentat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.


Les al·legacions presentades són les següents: XARXA VIÀRIA Eix Maresme II (A2). Trasllat de l’A2 de la línia costanera a l’interior.- El Consell Comarcal entén que el Pla no fixa com a prioritari el trasllat de la N-II cap a l’interior i considera que, atès que la N-II es troba ja totalment saturada i amb un índex de sinistralitat dels més elevats de l’Estat, principalment al seu pas pel Baix Maresme, és imprescindible una actuació urgent, que no por quedar per a una segona fase. Afegeix que {c}Atès que existeix la C-32, seria dubtós que fos necessària una catuació que comportés l’ampliació del corredor al llarg del Maresme amb uns laterals 2+2 tal i com es proposa. Es tracta d’una operació de generació de xarxa, que permeti amb aquesta nova N-II convertida en l’Avinguda del Mig, la carretera dels sis pobles, l’actual N-II reconvertida en el Passeig de Mar, noves connexions a l’autopista i unes vies perpendiculars (mar-muntanya) que facilitin la connexió amb els eixos paral·les al mar, generar una veritable malla de carreteres. Caldria també potenciar l’ús de l’autopista amb descomptes adients, incentivació de vehicles amb més ocupació (2 o 3 persones), arribant a la supressió dels peatges. Es demana doncs un estudi més acurat sobre la proposta dels laterals, emplaçant a estudiar amb el major detall possible altres alternatives de menor impacte que no impliquin una autovia paral:lela a l’autopista.{c}
Arenys de Mar-Sant Celoni (C-61).- El Pla recull la creació de variants a Arenys de Munt i Vallgorguina. El Consell Comarcal considera necessari que inclogui variants a Arenys de Mar per tal de permetre una bona connexió amb l’actual N-II i de la mateixa manera permetre un bon accés a l’autopista des de la N-II
Connexió de la N-II i la C-32 amb l’AP7.- Aquesta connexió, en forma d’autovia, és una llarga reivindicació de la comarca que no queda contemplada en el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya quan, de fet, el Ministerio de Fomento es troba en període de resolució d’al·legacions sobre l´estudi d’impacte ambiental sobre dues alternatives de traçat. Per això, el Consell Comarcal considera que Caldrà tenir en compte, però, que la creació d’aquest tram que connectaria l’AP-7 directament amb al Maresme podria propiciar fluxos de trànsit no desitjables d’entrada/sortida de Barcelona. Si no es modifiqués la política de peatges surt més econòmic passar pel Maresme, convertint l’eix de la C-32 en eix de llarg recorregut cap a Girona i França, alternativa a l’eix prelitoral. CARRIL BUS En quan al Bus, el Consell Comarcal del Maresme considera que la proposta és clarament insuficient. Afegeix: El carril BUS previst és en un tram molt curt i en cap punt es potencien els intercanviadors. Cal recordar que el Maresme és una comarca eminentment lineal, en el que es vertebra tot sobre l’espina dorsal del ferrocarril i l’autopista. És, doncs, imprescindible dotar-lo d’un bon sistema d’aportació que no pot ser d’altre que el BUS –ampliant el carril BUS previst a la C-31 entre Montgat i Glòries, fins a Mataró-, els intercanviadors a les estacions de Tren i els parks&ride, que permetin uns bons fluxos perpendiculars a la costa dels pobles més allunyats. TRANSPORT FERROVIARI Variant Barcelona-Mataró.- Mataró registra una demanda de transport ferroviari molt més alta que la que pot assolir l’estació i el traçat actuals, tant per la seva capacitat, com per la seva ubicació. Al respecte, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un estudi proposta de traçat de la variant ferroviària de Mataró que inclou el pas de la via, de forma soterrada, pel centre urbà, amb tres estacions.
Orbital ferroviària.- La nova línia orbital hauria d´enllaçar amb la línia actual de la costa en una nova estació al centre de Mataró, en relació amb l´exposat anteriorment. Caldria realitzar el projecte de forma conjunta, o, en el supòsit d´iniciar-se primer l´execució de l´orbital ferroviari, caldrà contemplar en el projecte la connexió amb la variant pel centre de Mataró.
Desdoblament Arenys de Mar – Blanes.- El Pla d’Infrastructures del Transport de Catalunya contempla el desdoblament de l’actual via entre Arenys de Mar i Blanes, un tram que suporta un alt volum d’usuaris amb una clara tendència a créixer la demanda de transport ferroviari. En aquest sentit, s’entén que seria convenient estudiar la possibilitat de realitzar soterraments puntuals de la via, almenys al seu pas per les poblacions de Calella i Pineda de Mar, per a poder donar una major cobertura en aquestes localitats.

Els accidents laborals al Maresme es disparen durant el tercer trimestre de 2007

Augmenten el 17% respecte al mateix període de l’any anterior

 


El tercer trimestre de 2007 s’ha trencat l’evolució positiva que des de 2004 havia tingut la sinistralitat laboral a la comarca del Maresme. Fent la comparativa, durant els mesos de juliol, agost i setembre de 2007 s’ha registrat un 17,30% més d’accidents laborals que durant el mateix període de l’any anterior.


L’informe realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme respecte a la sinistralitat laboral a la comarca durant el termer trimestre de 2007 recull que 1.620 treballadors i treballadores s’han vist obligats a agafar la baixa laboral com a conseqüència de les ferides ocasionades per un accident en el lloc de feina. El cas més greu es va registrar el mes d’agost quan un treballador de la construcció va perdre la vida. En els primers 9 mesos de l’any s’han comptabilitzat 3 morts en accidents laborals a la comarca del Maresme. A nivell percentual, els sinistres mortals representen el 0,06%, els greus el 0,68% (11 en total) i els lleus el 99,26% (1.608). Pel que fa a la distribució de la sinistralitat per sectors econòmics, el sector serveis és el que registra la majoria d’accidents amb baixa (796 que representen el 49,13%), seguit de la construcció (425, el 26,23%), la indústria (377, el 23,27%) i l’agricultura ( 22, l’1,35%). Malgrat aquesta distribució sectorial, cal matisar que el sector serveis és el que aplega un major nombre d’assalariats i, per tant, és el sector amb més potencialitat de registrar accidents laborals. Per accedir a l’informe detallat de sinistralitat laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2007,
cliqueu aquí

-Si voleu accedir a l’històric de dades des de 2004,
Cliqueu aquí

Joves i Immigració. Espais d’interrelació

Recull d’informació i documentació presentada a la jornada “Joves i Immigració. Espais d’Interrelació” que, organitzada pel Consell Comarcal del Maresme, es va celebrar el novembre de 2007.


 

Clic aquí per a pdf

El challenge també és cosa de nens

Presentació del “Junior Challenge” i de les activitats complementàries per fomentar l’educació esportiva al Maresme

 


La triatló Challenge que se celebrarà al Maresme l’any vinent també tindrà la seva versió infantil. L’empresa Evolution, amb el suport del Parc Aquàtic Illa Fantasia ha organitzat el “Junior Challenge”, una triatló adaptada per a nens i nenes d’edats compreses entre els 8 i 15 anys que vol fomentar la pràctica i la passió esportiva entre els infants. En aquesta mateixa línia, s’ha preparat de cara al 2009 un programa educatiu adreçat a totes les escoles de la comarca.


La Junior Challenge i el programa educatiu per escolars es presentaran en roda de premsa el proper dimarts, 2 de novembre, a la seu del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró). Hi assistiran el president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo; l’alcalde de Calella i president del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, Josep Maria Juhé, el director general del Grup Evolution, Roberto Mondéjar i el director d’operacions del parc aquàtic Illa Fantasia, Joan Cama.

Data: 2008-12-02

Lloc: Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)