25 municipis del Maresme tindran topall en el preu del lloguer d’habitatges

La Generalitat ha anunciat que al llarg del mes de febrer entrarà en vigor la limitació dels preus del lloguer en els 140 municipis catalans declarats com a zona de mercat residencial tensionat. 25 d’aquestes localitats són del Maresme. Només queden fora Òrrius, Dosrius, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta i Tordera.

La limitació dels preus implicarà que la quantia del lloguer dels nous contractes, un cop aplicat l’IPC, no podrà superar la del darrer contracte vigent i que el preu dels pisos que entrin de nou al mercat de lloguer, quan siguin propietat d’un gran tenidor (persona física o jurídica que tingui en propietat almenys cinc immobles), l’establirà l’índex de referència del lloc on estigui ubicat.

El Consell Comarcal celebra aquesta mesura i confia que serveixi per facilitar l’accés a l’habitatge en els municipis altament tensionats on els preus de lloguer han pujat per sobre del poder adquisitiu de la ciutadania.

Les darreres dades de l’Incasòl (Institut Català del Sòl) relatives al primer trimestre de 2023 situen el Maresme com la quarta comarca catalana amb lloguers més elevats (darrera el Barcelonès, el Garraf i el Baix Llobregat). El preu de lloguer mitjà al Maresme a principis d’e 2023 era de 815 euros. Una pujada de 74,98€ respecte a 2022 en què el preu mitjà del lloguer al Maresme se situava en els 740€/mes.

A l’esfera local, 10 dels 20 municipis catalans on el preu mitjà de lloguer supera els 1.000 euros mensuals són maresmencs. Es tracta de:

  • Sant Vicenç de Montalt – 1.559,02 euros
  • Cabrils -1.521,73 euros
  • Cabrera de Mar – 1.347,50 euros
  • Santa Susanna – 1.303,33 euros
  • Alella -1.200,95 euros
  • Caldes d’Estrac – 1.175 euros
  • Premià de Dalt – 1.145,19 euros
  • Tiana – 1.088,87 euros
  • Vilassar de Mar – 1.038,48 euros
  • Montgat – 1.005,96 euros

A més, Sant Vicenç de Montalt i Cabrils encapçalen la llista de municipis catalans amb un lloguer més elevat.

El Consell Comarcal ajuda a consolidar les empreses liderades per joves del Maresme en el marc del Programa “Enlairem el Nostre Projecte”

Iniciar un projecte empresarial no és fàcil, però amb l’ajut de professionals s’aconsegueix. La dificultat real sol arribar a l’hora de mantenir la supervivència del negoci en el temps, principalment quan aquest està impulsat per persones joves que no disposen de prou experiència empresarial.

Amb aquesta constatació, el Consell Comarcal del Maresme -amb el suport de la Diputació de Barcelona- posa en marxa “Enlairem el Nostre Projecte”. És un Programa dissenyat per ajudar a fer créixer i consolidar les activitats econòmiques maresmenques de recent creació impulsades per persones joves menors de 35 anys.

El Programa, que és la primera vegada que s’executa al Maresme, s’estructura en 3 fases que s’aniran desenvolupant de manera simultània. La primera, que es durà a terme entre la segona quinzena d’abril i el mes de maig, inclou 25 hores de formació en gestió empresarial (gestió econòmica i financera, fiscalitat, màrqueting, transformació digital i habilitats directives).

La segona, que es perllongarà fins al mes de setembre, consistirà en un mentoratge especialitzat i individualitzat que ajudarà a millorar els diferents aspectes empresarials i competencials de cada activitat econòmica.

Finalment, les persones participants faran una estada de cap de setmana amb experts en l’àmbit de l’empresa que, mitjançant activitats i dinàmiques de grup, els permetran desenvolupar les seves habilitats directives i, a l’hora, establir sinèrgies i canals de cooperació professional.

Per asssegurar el màxim aprofitament, les places són limitades a 15 empreses que s’escolliran d’entre les interessades en funció de la projecció del negoci, la motivació de la persona emprenedora i la seva possible aportació al grup.

Les persones de menys de 35 anys que hagin posat en funcionament una activitat econòmica al Maresme en els darrers 3 anys i necessitin suport per consolidar el seu negoci ja es poden inscriure al Programa ” Enlairem el Nostre Projecte” emplenant aquest formulari:

 

Els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera es doten d’un Pla per prevenir els usos problemàtics de drogues i pantalles entre el jovent

Els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera a través del servei intermunicipal LA RULA , sota la coordinació del Consell Comarcal del Maresme, fan una aposta per l’abordatge de la promoció de la salut i el benestar d’adolescents i joves a través, principalment, d’accions de prevenció en l’àmbit educatiu, comunitari i de lleure i oci en aquests 4 municipis.

La RULA ha donat un nou pas dotant aquests 4 municipis d’un Pla de prevenció dels usos problemàtics de drogues i pantalles. El Pla, que s’ha presentat avui a Calella, parteix d’una diagnosi, que entre d’altres fonts d’informació, s’ha fet a partir d’entrevistes a la població jove i grups de discussió que apunten, per exemple, que l’inici de consum d’alcohol se situa als 13,5 anys i el de marihuana entre els 14-15 anys i que l’ús de tranquilitzants i del “vaper” està augmentant entre la gent jove, sobretot als instituts.

Pel que fa a l’ús de pantalles, el treball fet a partir d’una mostra de 1.435 alumnes de 1er, 2n, 3er i 4t d’ESO de les quatre poblacions mostra que el 96,7% utilitza les xarxes socials per comunicar-se amb amics, el 90,6% per comunicar-se amb familiars, el 89,9% per buscar informació i un 67,7% per jugar online. Tot i que el 72% de joves enquestats no ha jugat mai diners, els que sí ho han fet es van iniciar en aquestes prèctiques quan tenien 10 anys.

A partir d’aquest treball prospectiu, el Pla de prevenció dels usos problemàtics de drogues i pantalles, que vol ser una eina dinàmica que s’adapti als constants canvis socials, marca 16 objectius emmarcats en 4 eixos estratègics, així com la implementació de 54 actuacions fins a 2027. Totes elles tenen com a fil conductor la prevenció en els seus quatre nivells: prevenció universal (adreçada a la població en general i desenvolupada principalment en el marc escolar, en el de les famílies i en el del lleure; prevenció selectiva (dirigida a grups de risc o subgrups més vulnerables de la població general que estan sotmesos a factors de risc associats al consum de drogues i pantalles); prevenció indicada (dirigida a aquelles persones que ja han iniciat el consum i presenten signes inicials de problemes associats al consum de substàncies i consum d’usos abusius de mòbil, jocs… i problemes de conducta) i prevenció determinada (adreçada als grups de consumidors amb diagnòstic de drogodependència i addicció i/o altres trastorns de salut relacionats).

Els eixos i objectius en els quals s’emmarquen les 54 actuacions són els següents:

EIX 1: COORDINACIÓ, PLANIFICACIÓ I DIFUSIÓ
Aquest eix proposa i desenvolupa la creació de mecanismes de gestió, planificació i avaluació coordinada de les accions en matèria de drogues i pantalles. Alhora garanteix que el propi Pla s’estableixi i es visibilitzi com un referent en l’assessorament per la població del municipi. Es proposen 10 accions per assolir els 3 objectius vinculats a aquest eix:
1- Mantenir l’estratègia comunitària coordinada en l’abordatge dels usos de drogues, pantalles i la promoció dels hàbits saludables.
2- Difondre el Pla i les seves accions a les professionals del territori.
3- Posar en marxa el Grup motor del Pla.

EIX 2: PREVENCIÓ I GESTIÓ DE RISCOS I PLAERS
Des de la premissa que l’activitat preventiva s’ha de contemplar de forma transversal als diversos àmbits d’actuació (familiar, educatiu, comunitari, i de l’oci i el temps de lleure…) i des de la perspectiva de promoció de la salut i de foment d’actituds i d’hàbits saludables, aquest eix aborda, a través de les 18 accions que s’hi recullen, les intervencions centrades en la informació, la prevenció i l’assessorament a partir de les especificitats de cadascun d’ells.
4- Articular i consolidar la tasca de la Rula com a òrgan tècnic del Pla.
5- Oferir assessorament i seguiment adreçat a joves i a famílies respecte als usos de drogues i pantalles.
6- Informar sobre els usos de drogues i pantalles, i altres conductes relacionades, per fer-ne un ús més responsable per la pròpia salut i la dels altres.
7- Explorar estratègies per aproximar-se a les famílies.
8- Fomentar un oci més plaent incentivant la participació de les joves.

EIX 3: DETECCIÓ, INTERVENCIÓ I SEGUIMENT
Un dels aspectes fonamentals del Pla és el de garantir una atenció integral i de qualitat, adaptada a les necessitats de les persones consumidores o amb altres circumstàncies, per a la qual cosa és indispensable l’existència de mecanismes de detecció, atenció i derivació eficaços entre serveis i recursos. L’abordatge comunitari de les intervencions es tracta de forma específica en aquest eix, que es desplega a través d’11 actuacions amb els objectius de:
9- Apropar els diferents dispositius socials i sanitaris a la població en general.
10- Reforçar les Taules preventives municipals.
11- Abordar els usos de drogues i pantalles de forma comunitària.
12- Promoure la implementació del Programa d’Alternatives a la Sanció Administrativa (ASA) de manera comuna als 4 municipis del Pla.

EIX 4: FORMACIÓ
En tant que la formació i la informació continuada dels i les agents socials que intervenen en els diferents àmbits és clau per a proveir-los de les habilitats i competències necessàries a l’hora de prevenir, detectar i intervenir en casos de consum de substàncies o d’usos problemàtics de pantalles, s’ha valorat important donar un pes rellevant a les accions formatives que s’impulsin des del Pla agrupant-les sota un mateix eix. Un total de 13 accions estan incorporades en aquest eix que plateja aquests objectius:
13- Oferir formació als i les agents socioeducatives del territori que participin en la detecció, la prevenció, la intervenció o l’assessorament en relació amb els usos de drogues i pantalles.
14- Elaborar estratègies per fomentar una dispensació responsable d’alcohol.
15- Oferir formació a l’àmbit educatiu.
16- Formar a agents de salut per facilitar l’acció preventiva dins el grup d’iguals.

El Pla que s’ha realitzat amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, esdevé el full de ruta en matèria de prevenció dels ajuntaments de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera, en els àmbits de drogues i pantalles i la Rula serà l’òrgan tècnic per al seu desplegament. Amb l’acte d’avui, s’inicia el camí més públic d’aquest pla amb la intenció que l’abordatge comunitari que proposa per treballar la prevenció sigui una realitat i que mica en mica la mirada compartida pels agents que intervenen en la prevenció dels consums problemàtics de drogues i pantalles es realitzi des de la gestió dels riscos i dels plaers.

Adjudicades les places d’agent de policia local als municipis que han participat en la selecció conjunta impulsada pel Consell Comarcal del Maresme

Argentona, El Masnou, Premià de Dalt, Teià, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar ja tenen cobertes les places vacants de policia municipal per les quals es van adherir al procés de selecció unificada d’agents de policia local impulsat pel Consell Comarcal del Maresme amb la col.laboració del Departament d’Interior i Seguretat Pública i de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

L’acte institucional d’adjudicació de les 11 places vacants ha estat presidit per la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, qui ha felicitat el Consell Comarcal i els ajuntaments maresmencs participants pel nou model de treball conjunt que “ha demostrat ser tot un encert i es pot convertir en una experiència inspiradora per a altres territoris“. Parlon va afegir que “des del Departament, i en concret des de la Direcció General de Coordinació de Policies locals, donarem suport a futurs processos que es duguin a terme al Maresme o a altres territoris“.

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal, Francesc Alemany, ha destacat que el Maresme és territori pioner en aquesta nova modalitat de cooperació interadministrativa que facilita que els ajuntaments puguin cobrir les seves places de policia a partir d’un únic procés selectiu que, a més, genera una borsa de personal interí per cobrir-ne futures vacants. Una fórmula que, com ha dit Alemany, resol una demanda del món local a partir d’un model d’eficiència i treball cooperatiu entre administracions. El president comarcal va afegir que el repte ara és afrontar altres temes que també dificulten la gestió de la policia local per part dels ajuntaments.

Aquest és el segon procés selectiu conjunt d’agents de policia local que es duu a terme arreu Catalunya. El primer, en forma de prova pilot, es va realitzar el 2022 i també es van seleccionar 11 agents de policia per cobrir vacants a Arenys de Mar, Calella, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Vilassar de Mar.

El procés d’aquest any ha permès cobrir 2 vacants a Argentona, 2 al Masnou, 1 a Premià de Dalt, 1 a Teià, 2 a Vilassar de Dalt i 3 a Vilassar de Mar. Les 11 persones que han obtingut millors qualificacions en el procés selectiu ja tenen la plaça assignada però, abans de començar a exercir com a agents, hauran de superar el curs de formació bàsica per a policies impartit per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya que comença aquest dijous.

Borsa d’interins

La selecció unificada de policies també ha generat una borsa de 39 agents interins per cobrir les vacants que durant 2 anys es puguin produir en els municipis que han subscrit conveni amb el Consell Comarcal del Maresme.

A banda dels 6 municipis que han ofertat plaça (Argentona, El Masnou, Premià de Dalt, Teià, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) podran utilitzar la borsa Caldes d’Estrac, Canet de Mar i Sant Vicenç de Montalt).

En aquest procés selectiu han participat 274 aspirants amb una mitjana d’edat de 38 anys.

Reunió comarcal per abordar els principals reptes de seguretat que té el Maresme

La consellera d’Interior, Núria Parlon, ha presidit aquest matí la primera reunió comarcal que es fa per abordar conjuntament amb les alcaldies, les policies locals i les ABP de mossos d’esquadra els principlas reptes que té el Maresme en matèria de seguretat i marcar un full de ruta per treballar coordinadament i fer més eficient la lluita contra els delictes.

La multireincidència, les ocupacions il·legals d’habitatges que s’estan utilitzant com a plantacions de marihuana, l’impacte que té en els municipis, especialment en el més petits, la mobilitat laboral policial i les necessitats de seguretat dels municipis turístics que arriben a triplicar la seva població en temporada alta han estat els temes principals que s’han tractat.

La consellera ha explicat que les dades comarcals apunten a “una tímida millora” en la comissió de delictes al Maresme, amb l’excepció dels relacionats amb el consum de drogues i l’ocupació il·legal de cases que es destinen a plantacions de marihuana. En aquest cas, ha anunciat que es revisaran els convenis entre mossos i policies locals tenint en compte les singularitats de cada municipi.

Un dels grans reptes que tenim és que Catalunya deixi de ser productor i exportador de marihuana, una problemàtica que està ben diagnosticada i cal abordar-la amb determinació. Per a això requerim tenir més efectius destinats a la investigació i una bona coordinació amb les policies locals per detectar aquestes activitats ilicites i actuar abans que es consolidin en urbanitzacions, segones residències i habitatges disseminats” , ha dit Parlon tot afegint que la coordinació policial és fonamental.

Un altre tema que preocupa a les alcaldies maresmenques és el de l’estabilitat de les plantilles de les policies locals que sovint es veuen sacsejades pel que el president del Consell Comarcal Francesc Alemany ha batejat com a “canibalisme entre ajuntaments“, és a dir la contractació de policies locals per part d’un ajuntament després que un altre hagi assumit les despeses de formació dels agents. La consellera ha anunciat que el Departament està estudiant diferents mesures per fer compatible el dret a la promoció professional i l’amortització de la inversió realitzada per l’ajuntament en formació.

En aquest sentit ha avançat que entre les diferents fòrmules que hi ha sobre la taula es troben una possible modificació puntual de la llei de policies locals, la incorporació d’una clàusula al futur Pla Estratègic de les policies locals o la creació d’una bossa de policies que distribueixin els agents en funció de les necessitats municipals.

D’altra banda, la consellera ha anunciat que la previsió és reactivar aquest any el “Pla Estiu” en els municipis més turístics i intensificar mitjans i recursos preventius i ajudar a incrementar la sensació de seguretat ciutadana.

Un altre dels compromisos és obrir una línia d’ajuts per ajudar els ajuntaments en la instal·lacions de càmeres de seguretat ciutadana.

Francesc Alemany ha fet una valoració postiva d’aquesta primera reunió comarcal de seguretat i ha anunciat que tindrà una periodicitat anual.

El Consell Comarcal informa als maresmencs dels seus drets i de les possibles reclamacions arran de la gran apagada de dilluns

Recuperada la normalitat, apareixen els interrogants. La gran apagada elèctrica de dilluns va deixar a les fosques llars, empreses i transport públic trasbalsant plans i generant danys i pèrdues. En aquesta situació, l’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor (OCIC) informa dels drets de les persones consumidores i de les possibles vies de reclamació.

Per normativa, les companyies de subministraments –llum, aigua, telèfon i internet, etc.– estan
obligades a descomptar en la propera factura el temps que l’abonat hagi estat sense servei. Per tant, cal revisar bé les factures i, si és necessari, reclamar a l’empresa.

En el cas de disposar d’una assegurança multirisc, s’ha de comprovar si la pòlissa cobreix els danys i perjudicis ocasionats pels talls de subministrament. Si és el cas i s’opta per reclamar tant pel tall del servei com per danys en els béns, cal especificar-ho de forma conjunta en el mateix comunicat del sinistre.

Si l’asseguradora o l’empresa de subministrament no atén la demanda, es pot presentar una reclamació a través de l’oficina comarcal d’informació al consumidor o de les oficines municipals.

A banda d’això,

QUÈ ÉS POT FER SI

He patit danys en els béns

Comprova quines assegurances tens contractades –de la llar, de la comunitat de veïns, etc.–, i si cobreixen els danys en aparells, ascensors o aliments fets malbé. Només es podrà aconseguir una indemnització si el bé sinistrat estava assegurat el dia de l’apagada.

Si la pòlissa d’assegurança cobreix els danys, comunica-ho a l’asseguradora dins el termini de 7 dies naturals a partir del moment en què te n’hagis assabentat, excepte que la pòlissa estableixi un termini superior. És recomanable informar del sinistre per algun mitjà que en deixi constància (per exemple, trucant al servei d’atenció al client i demanant un número de referència).

Quan el sinistre és provocat per una causa de força major, com ara una gran apagada elèctrica, l’asseguradora té l’obligació de comunicar el sinistre al Consorci Compensació d’Assegurances, organisme estatal que indemnitza els danys produïts per fenòmens naturals o derivats de fets d’incidència política o social. Per tant, serà aquesta entitat qui es farà càrrec d’indemnitzar els danys, sempre que disposis d’assegurança en vigor.

M’han cancel·lat o he patit retards en un vol

Si t’han cancel·lat un vol, tens dret a triar entre la devolució dels diners o un transport alternatiu. Durant l’espera, la companyia t’ha de donar assistència, és a dir, menjar i
begudes i, si cal, allotjament (inclosos els desplaçaments).

En el cas dels retards, cal tenir en compte que hi ha diferències en funció del temps de retard:

A partir de 2 hores, tens dret a rebre manutenció, és a dir, menjar i beguda.

A partir de 5 hores el retard s’equipara a una cancel·lació, per tant, pots decidir si renuncies a volar i recuperar l’import pagat pel bitllet o bé acceptes un transport alternatiu fins a la destinació final.

Si no es respecten aquests drets, cal presentar una reclamació a la companyia aèria per canals que permetin conservar-ne una prova: full oficial de reclamacions, bústia o formulari en línia, correu electrònic, canal d’atenció al client a les xarxes socials o trucada amb número
d’incidència.

L’empresa disposa d’un termini màxim d’un mes per donar resposta i si aquesta no és satisfactoria es pot presentar reclamació a través del servei públic de consum o de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria.

En el cas que cap de les opcions anteriors doni un resultat satisfactori, es pot recórrer a la via
judicial. En aquest cas, es recomanable contactar amb una organització de persones consumidores registrada a Catalunya o adreçar-se directament al Servei d’Orientació Jurídica de la Generalitat.

M’han cancel·lat o he patit retards en un tren

Cal consultar la política que aplica cada companyia en canvis i anul·lacions i si no hi ha resposta satisfactòria presentar reclamació davant les oficines de consum.

M’han cancel·lat o he patit retards en un viatge en autobús

Si el transportista ha cancel·lat el servei, ha d’oferir una alternativa a l’usuari. O bé un viatge en un altre horari o el reemborsament de l’import pagat.

Davant de qualsevol desavinença per problemes relacionats amb el servei, cal demanar a l’empresa de transports el llibre de reclamacions o contacta-hi per un mitjà que en deixi
constància (formulari web, telèfon amb número d’incidència, etc.).

Si en el termini de 30 dies no s’ha obtingut resposta satisfactòria, es pot adreçar la reclamació a la Junta Arbitral del Transport de Catalunya, l’organisme competent per resoldre les controvèrsies en els serveis de transport terrestre.

M’han cancel·lat o he patit retards en un transport marítim

En cas de cancel·lació del viatge, l’empresa ha d’oferir una alternativa a l’usuari. O bé un viatge en un altre horari o el reemborsament de l’import pagat.

En cas de desavinença amb l’empresa, s’ha d’omplir el full oficial de reclamació i si en el termini de 30 dies no s’ha obtingut resposta satisfactòria, es pot presentar reclamació davant de les oficines comarcal o municipals de consum.

M’han anul·lat un esdeveniment

La cancel·lació d’esdeveniments o activitats dona dret al reemborsament de la totalitat dels pagaments que s’haguessin realitzat. La devolució s’ha de sol·licitar al proveïdor de serveis que
te’ls va vendre. I, en cas de no obtenir resposta satisfactòria, es pot presentar reclamació a les oficines comarcal o municipals de consum.

La Trobada de dones empresàries i emprenedores del Maresme se centrarà en la presa de decisions per progressar

24 d’octubre a l’Hotel Atenea de Mataró

El Consell Comarcal del Maresme, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i l’associació Dona’t un Impuls, organitza una nova edició de la Trobada de dones empresàries i emprenedores del Maresme, que enguany porta per títol “Decidir per progressar: prendre decisions per aprendre i avançar”.

La Trobada reunirà una trentena de dones emprenedores i empresàries de la comarca que al llarg del matí del 24 d’octubre reflexionaran sobre el paper de la presa de decisions en el seu desenvolupament personal i professional. El format de focus group facilitarà compartir experiències i estratègies d’aprenentatge, a la vegada que facilitarà el teixit de noves connexions per enfortir la comunitat emprenedora femenina del Maresme.

Seguint el treball iniciat en edicions anteriors, la Trobada 2025 ajudarà a visibilitzar els reptes específics de les dones en el món empresarial, promoure la formació contínua i impulsar la cooperació com a eina per créixer conjuntament. Entre d’altres, s’abordaran qüestions rellevants per a les empresàries i emprenedores maresmenques com ara la gestió del temps, el meu propòsit, la síndrome de la impostora i la importància del networking i les aliances. També es generaran propostes concretes per abordar les problemàtiques identificades durant les discussiona, es facilitarà l’intercanvi d’experiècies i es fomentarà la col·laboració i le creació de projectes conjunts.

PROGRAMA

9:00 – 9:30h.- Recepció de les assistents

9:30 – 10:00h.-  Distribució de les diferents taules de treball i presentacions

10:00 – 10:15h.-  Benvinguda

10:15 – 10:35h.-  Ponència principal i presentació dels temes a tractar

10:35 – 10:55h.-  1a Taula

10:55 – 11:00h.-  Canvi de Taula

11:00 – 11:20h.- 2a Taula

11:20 – 11:50h.- Cofee break-Networkig

11:50 – 12:15h.- Canvi de Taula

12:15 – 12:35h.- 3a Taula

12:35 – 12:50h.-  Exposició de les conclusions i reflexions finals

12:50 – 13:35h.- Show d’Improvisació !

13:35 – 14:00h.- Comiat i tancament

INSCRIPCIONS

Per assistir-hi cal enviar al Consell Comarcal del Maresme el FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

La definició dels municipis turístics dins la nova legislació del sector

 


“La complexitat que suposa el canvi de model turístic amb la incorporació de les noves tecnologies i la globalitat requereix de nous professionals molt formats i amb il·lusió que facin la revolta necessària per assolir l’èxit.” Amb aquesta contundència s’ha expressat Domènec Biosca, president de l’Associació d’experts d’empreses turístiques, en la seva intervenció dins les Jornades que sobre la Gestió del Turisme han organitzat l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i l’Escola Universitària del Maresme.


Les Jornades han suposat un primer pas en el debat al voltant de la planificació de la gestió del turisme, la qual necessita del consens entre els agents implicats: administracions públiques, privades i consumidors turístics. Conscients d’aquesta necessitat, l’Escola d’Administració Pública i l’Escola Universitària del Maresme s’han compromès a continuar treballant per tal de convertir-se en lloc de trobada per a la reflexió i l’anàlisi de la gestió pública del turisme. Biosca ha exposat que els nous professionals del turisme han de ser “persones molt orientades al medi ambient, detallistes, amb cura de l’estètica, que tinguin molts contactes amb els empresaris per crear complicitats, han de ser honestos i estimar les persones, alhora que han de ser capaços de negociar i dominar la cultura empresarial”. A més dels professionals, Domènec Biosca ha afirmat que els factors clau per tal que un destí turístic tingui èxit són: l’especialització, la promoció, la segmentació, el valor del proper, la informàtica, el tracte personalitzat, la qualitat dels detalls, la seguretat, la comoditat d’accés i reserva i la gastronomia que expressi identitat. La definició i el finançament dels municipis turístics La financiació dels municipis turístics ha estat un dels aspectes al voltant del qual ha girat bona part del debat de les Jornades. La professora d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, Amelia Díaz, ha fet una exposició de la nova Llei de Règim Local, la qual defineix els municipis turístics com aquells que tenen menys de 75.000 habitants i més de 20.000, no són capital de província ni capital de comunitat autònoma i el nombre d’habitatges de segona residència sigui superior al de primera residència. Aquesta definició, que coincideix amb la que fa la nova Llei del Turisme (presentada per la professora de Dret al sector turístic de l’EUM, Anna M.ª Vidal), comporta que poblacions com la de Calella no tinguin aquesta consideració. El seu alcalde, Josep Basart, ha comentat al respecte que “la nova llei de finançament no és bona perquè no beneficia els municipis turístics i la definició que en fa hauria d’atendre als diferents tipus de serveis que dóna el municipi per solucionar les grans deficiències existents”. El professor de l’Escola de Turisme de la Universitat de les Illes Balears, Antoni Sastre, ha defensat impostos finalistes com l’Ecotaxa ja que “els ingressos fiscals no donen per les despeses existents i cal donar sortida a projectes mediambientals que d’una altra manera no es farien”. El vice-president de Zontur i director d’Hotenco, Santiago García-Nieto, creu que “aquest impost és discriminatori ja que són la major part dels hotels els que assumeixen el cost amb la seva compta de resultats i significa molt en un mercat ja de per sí saturat”. Biosca s’ha afegit al debat tot proposant que “en un mercat de demanda es pot posar un impost com l’Ecotaxa però si és d’oferta no. Que paguin els que obtenen plusvàlues a causa del turisme”. La Guerra a l’Iraq La guerra a l’Iraq i el record de la pau han planejat també al llarg de les Jornades. El vice-president de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges, Pere Aliguer, ha destacat en la seva intervenció que “la visió del turisme amb una guerra pel mig no és optimista. És el moment de diversificar les opcions tot buscant el mercat escandinau o el romanès, per exemple”. Ha afegit que cal adequar el producte que dóna una agència de viatges. “El canal de comercialització està canviant i les agències s’han adaptar a les noves maneres de fer com ara Internet.” En aquest sentit, Biosca ha assenyalat que “ara la gent ja no et pregunta on vas per Setmana Santa sinó què faràs per Setmana Santa o fins i tot què fas el cap de setmana”. El sots-director de la Direcció General de Turisme de la Generalitat, Javier Sobrino, va destacar també en el moment de fer la inauguració de les Jornades “el moment complicat i d’incertesa que viu el Turisme, sector estratègic per l’economia, com a conseqüència de la guerra a l’Iraq”. Respecte la nova legislació turística va concloure que “el sector turístic ha anat evolucionant i necessitava un nou marc regulador per donar elements de dinamització al sector”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Malgrat i presidenta del Consorci de Turisme del Maresme, Conxita Campoy, ha destacat en fer la cloenda de les Jornades que “vivim en un món tan movible que no hi ha temps per reflexionar què és el que volem a nivell turístic ni a nivell humà. Si l’administració té la voluntat de fer del nostre un país de serveis, cal que el doti i el potenciï, però no només de paraula”.

El pressupost consolidat del Consell Comarcal per al 2004 augmenta en un 22% respecte a l’any anterior


El pressupost consolidat del CCM per l´any 2004 és de 20.241,155,72€, descomptades les transferències internes, (194.102,42€). 18.830.521,72€ corresponen al CCM i 1.605.938,42€ a l´Organisme Autònom de l´Escola Universitària d´Estudis Empresarials del Maresme. D´aquestes quantitats 2.048.383,95€ són inversions del CCM. Aquestes xifres representen un 22% d´increment en relació al pressupost de l´any anterior. Per a més informació,  
cliqueu aquí