El Consell Comarcal del Maresme ofereix 12 contractes de pràctiques remunerades

Termini de presentació de currículums: 15 de setembre de 2021

El Consell Comarcal ofereix 12 contractes de pràctiques remunerades a joves menors de 30 anys que resideixin i estiguin empadronats al Maresme, hagin finalitzat els seus estudis en els darrers 5 anys i estiguin inscrits en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil i en el SOC com a demandants d’ocupació no ocupats.

Aquesta oferta laboral s’emmarca en el Programa Joves en pràctiques (JENP) que promou el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb l’objectiu de facilitar la inserció laboral de les persones joves a partir de l’adquisició d’aptituds i competències derivades de la pràctica laboral.

Les persones seleccionades seran contractades a jornada complerta a finals de setembre per un període de 6 mesos i duran a terme la seva feina en diferents departaments del Consell Comarcal del Maresme.

Les persones interessades cal que enviïn fins al 15 de setembre el seu CV per correu electrònic a la següent adreça: xavier.munoz@ccmaresme.cat. Per a qualsevol dubte o consulta, es pot contactar telefònicament: 673 64 38 60 o 674 01 14 73

REQUISITS:

  • Acreditar la possessió d’un títol universitari o de formació professional de grau mig o superior o títols oficialment reconeguts com equivalents, o d’un certificat de professionalitat, que els habilitin per a l’exercici professional
  • Haver obtingut el títol acadèmic en els darrers 5 anys.
  • Ser beneficiàries del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.
  • Estar inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades (DONO) al Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.
  • No haver participat en cap de les dues últimes convocatòries (2019/2020) de contractació en pràctiques de joves inscrits a Garantia Juvenil.
  • Complir els requisits que exigeix la modalitat del contracte de treball en pràctiques.

PERFILS SELECCIONATS:

Tècnic/a de Promoció Econòmica :

S’ofereixen 2 contractes a persones que estiguin en possessió del Grau en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) o Grau en Màrqueting i Investigació de Mercats.

Realitzaran la seva feina a l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Maresme

Educador/a social:

S’ofereix un contracte a persones que tinguin el Grau en Educació Social.

El lloc de treball serà l’Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) del Maresme

Treballador/a social:

S’ofereix un contracte a persones que tiguin el Grau en Treball Social.

El lloc de treball serà l’Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) del Maresme

Tècnic/a en Canvi Climàtic i Medi Ambient

S’ofereix una plaça per a persones amb llicenciatura o grau en Biologia, Química o Ciències Ambientals

Desenvoluparan la seva feina a l’Àrea de Canvi Climàtic i Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme

Arxiver/a Documental

S’ofereixen dues places a persones graduades en Arxius, Documentació o Història. També hi poden accedir les graduades en Història de l’Art o Filologia Catalana o Castellana

Treballaran a l’Arxiu Comarcal del Maresme

Restaurador/a Documental

S’oferta una plaça per a persones que tinguin estudis, prioritàriament, en conservació i restauració patrimonial cultural i/o béns mobles. També poden optar-hi les titulades en Arxius i Gestió Documental, Documentacio o Història.

Desenvoluparan la seva feina a l’Arxiu Comarcal del Maresme

Tècnic/a Auxiliar d’Administració i Finances

Una plaça per a persones que hagin cursat un Cicle Formatiu de Grau Superior en Administració i Finances o similar.

Treballarà a l’Àrea de Serveis Generals del Consell Comarcal del Maresme

Tècnic/a de Serveis Econòmics

Una plaça per a persones graduades en ADE o similars

Treballaran a l’Àrea de Serveis Generals i d’Organització i de Recursos Humans del Consell Comarcal del Maresme

Tècnic/a Auxiliar d’Administració i Gestió

Una plaça per a persones que hagin cursat un Clicle Formatiu de Grau Superior en Administració.

Treballarà a l’Àrea de Serveis Generals i d’Organització i de Recursos Humans del Consell Comarcal del Maresme

Tècnic/a Mig de Gestió Pública

Una plaça per a persones graduades en Gestió i Administració Pública, ADE o similars.

El seu lloc de feina serà a l’Àrea de Serveis Generals i d’Organització i Recursos Humans del Consell Comarcal del Maresme

Reconeixement al Consell Comarcal del Maresme pel seu impuls al programa SOS Mentoring

El Consell Comarcal del Maresme ha estat l’entitat col·laboradora que més impuls ha donat a SOS Mentoring, el programa d’acompanyament personalitzat i gratuït per a microempreses i persones autònomes promogut per la Fundació Autoocupació i la Diputació de Barcelona per ajudar el món empresarial a afrontar la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

El Servei d’Emprenedoria i Empresa del Consell Comarcal és un dels centres locals col.laboradors i la seva feina ha rebut un reconeixement especial al ser la institució que més mentories ha realitzat i més llocs de treball ha ajudat a salvar. En concret, des del maig de 2020 -quan es va posar en marxa SOS Mentoring- el Consell Comarcal del Maresme ha fomentat 37 relacions de mentoria (el 14,5% de les portades a terme a la província) i ha contribuït a salvar 91 llocs de treball a la comarca (el 16,5% del total assolit per SOS Mentoring).

El reconeixement a la implicació de la institució i als resultats assolits el va recollir dimarts el conseller de Promoció Econòmica, Estanis Fors, en el decurs de la presentació del programa feta en el marc de Biz Barcelona i el Saló de l’Ocupació que s’ha dut a terme entre el 9 i l’11 de novembre a Fira Barcelona. Aquest esdeveniment té com a objectiu promoure la innovació i el talent com a fórmula per impulsar l’emprenedoria, l’activitat de les empreses i l’ocupació.

SOS Mentoring és un programa d’acom­panyament personalitzat i gratuït per a persones del col·lectiu de treballadors autònoms i microempreses, mitjançant el qual persones del món em­presarial i càrrecs directius amb experiència comparteixen el seu coneixement amb els beneficiaris del programa, oferint-los suport per afrontar l’actual situació econòmica deri­vada de la COVID-19.

Les empreses maresmenques o personal autònom que estigui interessat a participar-hi, pot contactat amb el Servei d’Emprenedoria i Empresa del Consell Comarcal del Maresme: emprenedoria@ccmaresme.cat

 

Sessió informativa sobre subvencions per a la contractació

Actualment hi ha diferents convocatòries obertes de subvencions per a la contractació de personal, com ara la contractació de joves (incloses les de període de pràctiques), la de contractació de persones majors de 30 anys o l’ajut a la contractació laboral de persones de 45 anys o més i i de més de 30 anys de persones en situació d’atur de llarga durada.

El Consell Comarcal ha programat una sesió informativa per informar les empreses d’aquestes línies de subvencions, com s’hi poden acollir i com afecta la reforma laboral recentment aprovada en el cas de formalitzar un nou contracte.

La sessió es farà en format telemàtic el dimarts 15 de febrer a les 10:00 hores

Per assistir-hi cal inscripció prèvia

INSCRIPCIONS

 

El Maresme ja disposa d’un Protocol comarcal per a l’abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en els espais públics i en contextos d’oci

El Consell Comarcal del Maresme dóna un nou pas per a la prevenció, detecció i atenció a les víctimes de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb l’elaboració d’un Protocol específic per al seu abordatge en els espais públics i en contextos d’oci. El document, impulsat pels serveis comarcals de Joventut i Igualtat, va ser aprovat per unanimitat en el darrer Ple.

El Protocol, enfocat principalment a la població jove, vol avançar per aconseguir uns espais d’oci al Maresme -especialment nocturns- segurs i lliures de violències i, a la vegada, estableix unes pautes perquè les víctimes d’aquestes agressions coneguin i tinguin al seu abast els canals de denúncia i suport comunitari necessari.

És un document marc que serveix de referència, principalment als municipis que no disposen de protocols propis, a l’hora de planificar esdeveniments d’oci nocturn perquè aquests estiguin lliures de violències masclistes i avançar perquè tothom pugui gaudir de la festa sense patir assetjament, violència física o exhibició de símbols sexistes ofensius.

Les agressions viscudes en primera persona, segons es desprén del sondeig realitzat per elaborar la Diagnosi del Protocol, es produeixen dins de l’espai d’oci, però igualment és força elevat el nombre d’agressions que es donen durant els desplaçaments (en la seva majoria quan es fan caminant, però també quan es realitzen en transport públic). Alhora, gairebé un 9% tenen lloc als voltants de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat.

En base a aquestes dades i de cara a configurar els entorns festius des d’una perspectiva feminista caldrà tenir en compte els espais en els quals aquests es realitzen i la mobilitat de la població en els trajectes que faci. Així, alguns dels elements a tenir en compte seran:

Espais: aquests hauran d’estar ben il·luminats, evitant punts foscos o punts morts a la vista, tant pel que fa al mateix espai on s’organitzen les activitats com en els entorns. En aquest sentit, s’haurà d’aplicar la mateixa lògica en la col·locació de lavabos públics, evitant així que estiguin a espais allunyats i/o poc il·luminats. D’aquesta manera s’incrementa la percepció de seguretat i es minimitza el risc d’agressions. Per això resulta d’utilitat comptar amb una bona senyalització de l’espai on les persones puguin saber en tot moment on estan i cap a on es dirigeixen. També es podrà considerar incloure-ho al mapa del programa de la festa, fent-hi constar també les opcions de mobilitat existents i la iniciativa d’acompanyament segur amb les parades liles.


Mobilitat: caldrà considerar de quina manera es fan els desplaçaments, tenint en compte les
particularitats de les joves, que acudeixen a l’esdeveniment i quin tipus de trajectes fan.
Per això es farà difusió de les diferents possibilitats existents a l’hora de desplaçar-se pel
municipi. També es pot considerar aplicar mesures tals com: posar panells informatius a les parades de bus per saber quant temps trigarà en passar o fer que els autobusos nocturns
facin parada a demanda quan dones o persones menors d’edat ho sol·licitin.

El Protocol -elaborat amb una mirada transversal i amb el suport de l’Agència Catalana de la Joventut- planteja també una revisió amb perspectiva de gènere de les polítiques i serveis vinculats als espais d’oci i estableix mecanismes de coordinació i cooperació per desplegar actuacions conjuntes, al’hora que promou el consens de circuits d’atenció clars en relació a les violències masclistes als espais d’oci nocturn.

DOCUMENT:

Protocol Comarcal d’Abordatge de les Violències Masclistes i LGTBIfòbiques a l’espai públic i en contextos d’oci

El Consell Comarcal programa dues sessions informatives sobre els ajuts Next Generation a la rehabilitació energètica dels habitatges

Ara és el moment de rehabilitar els edificis i/o habitatges per reduir el consum energètic, per estalviar en les factures de subministres, per millorar el confort i qualitat de vida, beneficiar-se de les deduccions fiscals i millorar el canvi climàtic  amb les subvencions que formen part dels Ajuts Europeus Next Generation.

En concret hi ha 3 Programes:

PROGRAMA 3:    Ajuts a les actuacions de rehabilitació en l’àmbit de l’edifici

PROGRAMA 4:    Ajuts a les actuacions de millora de l’eficiència energètica en habitatges

PROGRAMA 5:   Ajuts a l’elaboració del Llibre de l’edifici existent per a la rehabilitació i la redacció de projectes de rehabilitació.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 de desembre de 2022.

Per tal de facilitar informació i respondre possibles dubtes, l’Oficina de Rehabilitació del Consell Comarcal ha organitzat dues sessions informatives adreçades a ciutadans que volen sol.licitar els ajuts i a administradors de finques que volen ajudar les comunitats de veïns a treure el màxim profit de les oportunitats que es deriven dels Fons Next Generation.

La primera tindrà lloc a Vilassar de Mar (Sala Galvany) el dimarts 25 d’octubre a les 11h. I la segona es realitzarà a Calella (Auditori Can Saleta) el 3 de novembre a les 11h.

Per veure el programa de les sessions informatives – Fons Next Generation per a la rehabilitació d’habitatges, cliqueu aquí

Les ROJ participaran activament en les fires i jornades d’orientació educativa i professional del Maresme

Diversos ajuntaments del Maresme organitzen fires i jornades per assessorar i orientar el jovent sobre les diferents alterantives que tenen al seu abast en el moment que han de triar el seu itinerari eduactiu i professional.

Amb formats variats, tots persegueixen la mateixa fita: lluitar contra l’abandonament escolar prematur i posar en contacte el jovent amb professionals que els poden guiar en aquesta etapa de transició del món educatiu al món laboral.

La unitat ROJ (Referent d’Ocupació Juvenil) del Consell Comarcal del Maresme estarà present en totes les jornades i fires per aportar els seus coneixements com a servei especialitzat en ocupació juvenil, orientació educativa i assessorament laboral a persones joves.

CONVOCATÒRIES

Fira (In) Forma’t (10 de febrer al Pati Ca N’Humet del Masnou).- Les orientadores del ROJ Maresme estaran a l’estand 8 (entre les 9h i les 14h) informant i realitzant atenció personalitzada a joves i professorat delS centres educatius de la població

1a Fira d’Orientació Laboral i Educativa (14, 15 i 16 de febrer a Premià de Dalt i Vilassar de Dalt).- El ROJ Maresme oferirà la xerrada informativa “Què és el ROJ i els recursos del Maresme” a les 10h a Premià de Dalt i a les 16h a Vilassar de Dalt

Mataró Orienta (del 22 al 25 de març al Centre Cívic Pla d’en Boet de Mataró). Les orientadores del ROJ Maresme assessoraran individualment entre les 9h i les 14h -especialment a persones de fora de Mataró- sobre els recursos dispobibles al Maresme

VI Jornada d’orientació de formació professional Alt Maresme (30 de març a la Fàbrica Llobet Guri de Calella). El ROJ compartirà estand amb el personal tècnic de l’Espai Jove de Calella (entre les 9h i les 14h) per informar sobre els recursos existents a la comarca.

El Consell Comarcal del Maresme ofereix una Guia de llibres amb perspectiva de gènere i LGTBI

La cultura ens facilita un munt d’eines per visibilitzar les mancances que com a societat encara ens afecten i, a la vegada, es converteix en un potent instrument per aconseguir millores i canvis que ens permetin caminar cap a una nova societat més igualitària, respectuosa i lliure.

Al mateix temps, la literatura és un canal molt potent de transmissió i contribueix a crear una concepció del món, de les persones i de les coses, reproduint també rols i estereotips de gènere,
mites i creences. Especialment important és aquest fet quan parlem de literatura infantil i juvenil, ja que ens estem dirigint a un públic “en construcció” i cal tenir molt en compte aquest factor a l’hora de pensar i oferir publicacions i continguts.

És per això que un any més, a les portes de Sant Jordi el Consell Comarcal del Maresme – at través de l’Àrea d’Equitat i Acció Social- ofereix a les biblioteques i al públic en general un repositori de llibres amb perspectiva de gènere i LGTBI.

A banda de la Guia general que recull la importància de les lectures inclusives, les obres seleccionades s’han diferenciat en funció del públic al qual van destinades i es classifiquen en 7 temàtiques:

  • Rols de gènere
  • Noves masculinitats
  • LGBTI+
  • Empoderament i violència masclista
  • Educació sexual i afectiva
  • Dones històriques
  • Diversitat cultural i familiar (+conflictes armats)..

El Maresme estrena mandat amb canvis en 13 de les 30 alcaldies

Els 30 consistoris maresmencs es van constituir dissabte (17 de juny) amb la presa de posessió dels 458 electes (4 més que en el mandat 2019-2023) i el nomenament dels alcaldes i alcaldesses.

Aquest mandat s’inicia al Maresme amb 21 alcaldes i 9 alcaldesses. Repeteixen en el càrrec 17 i 13 s’estrenen com a màxim representant del municipi. Són Estanis Fors (Arenys de Mar), Montse Capdevila (Argentona), Òscar Fernández (Cabrera de Mar), Albert Batlle (Caldes d’Estrac), Pere Xirau (Canet de Mar), Andreu Absil (Montgat), Xavier Masgrau (Òrrius), Àlex Neira (Sant Andreu de Llavaneres), Montserrat Garrido (Sant Pol de Mar), Javier Sandoval (Sant Vicenç de Montalt), Gemma Rosell (Teià), Elisabet Megias (Tordera) i Laura Martínez (Vilassar de Mar).

Tot i això, no tots completaran el mandat de 4 anys. Els pactes de govern a Caldes d’Estrac entre Gent d’Estrac i JxCat estableix que a mig mandat l’alcaldia que ara ocupa Albert Batlle (Gent d’Estrac) passarà a mans d‘Elisabeth Segura, cap de llista de Junts per Caldes d’Estrac.

El mateix passarà a Teià. En aquest cas, fruit del pacte entre Gent de Teià i ERC, el mandat comença al municipi amb Gemma Rosell (Gent de Teià) com a alcaldessa i el finalitzarà Èrica Busto (Compromís amb Teià-ERC).

Podeu veure el llistat complet d’alcalides CLICANT AQUÍ

Junts x Cat s’imposa amb 10 alcaldies

Tot i que el PSC va ser la llista més votada al Maresme, JxCat ha assolit un terç de les alcaldies de la comarca (10) mentre els socialistes en tenen 7 igual que ERC. Per la seva banda els Comuns mantenen l’alcaldia de Sant Iscle de Vallalta on Eduard Turón renova càrrec amb la candidatura Som-hi per Sant Iscle. La batllia dels 5 municipis restants: Argentona, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Teià i Tiana està en mans de candidatures locals independents.

Els resultats electorals han facilitat el canvi de color polític en 11 municipis: Arenys de Mar, Argentona, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Montgat, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Vilassar de Mar.

La fotografia dels pactes ha assegurat la presència de JxCat en 14 governs locals. El PSC estarà en 11 governs municipals, igual que ERC; els Comuns en 3 Ara Pacte Local (PdCAT) en 1 la CUP en 1 i el PP també en 1. Aquest repartiment pot variar els propers mesos perquè hi ha municipis on encara s’estan negociant pactes de legislatura que donin més estabilitat al govern local.

A hores d’ara, en 4 municipis hi ha hagut pacte entre JxCat i PSC (Calella, Dosrius, Montgat i Tordera); en 2 muncipis han pactat ERC i PSC (Alella i El Masnou) i en Premià de Mar s’ha signat pacte de govern entre JxCat i ERC. Aquests 2 partits també compartiran govern a Canet de Mar amb Canetencs i Som Canet. L’únic pacte que ha donat entrada al govern municipal a la CUP ha sigut a Arenys de Munt on han arribat a un acord amb ERC.

En 8 municipis no s’han necessitat cap pacte electoral perquè les urnes van donar majories absolutes. Es tracta d’Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Iscle de Vallalta, Santa Susanna i Tiana.

Curs: “Com aconseguir clients amb publicitat online”

La publicitat online obre un ampli ventall de possibilitats per a qualsevol negoci. Ara bé, com podem aconseguir rendibilitzar-la al màxim per aconseguir clients?. La formació que oferirà el Consell Comarcal, en format online, els propers 24 i 26 d’octubre de les 10h a les 12h se centrarà en aquest tema.

OBJECTIUS DEL CURS: 

  • Conèixer els diferents mitjans que tenim disponibles per fer publicitat i promoció al món digital.
  • Entendre el model de negoci de cada canal i funcionament dels algoritmes que els regulen.
  • Aprendre a utilitzar el contingut com eina promocional.
  • Definir els objectius d’una campanya publicitària i aprendre a dissenyar una estratègia adequada per a aconseguir-los.

PERFIL PARTICIPANTS

Persones autònomes, persones emprenedores i empresàries, personal responsable de màrqueting i vendes així com de webs i botigues online, principalment de micro, petites i mitjanes empreses.

METODOLOGIA:

En primer lloc, veurem els diferents mitjans i canals disponibles per fer publicitat (cercadors, xarxes socials, email, etc.), com funciona cadascun d’ells, i avantatges i inconvenients de cada canal. Posteriorment definirem els objectius en funció de la mena d’activitat (B2C, B2B, etc.). I finalment veurem com triar el canal adequat i quines estratègies utilitzar per aconseguir els objectius.

CONTINGUTS

1- El màrqueting online, diferència entre publicitat i promoció.
2- Introducció a la publicitat online i definició dels objectius.
3- Els cercadors com eina de publicitat SEO i SEM, paraules clau, sistemes de subhastes de preus per clic, pressupost.
4- Xarxes publicitàries de Google: Cerca, Display, Youtube, Shopping, Mobile.
5- Les xarxes socials: segmentació del públic objectiu, formats publicitaris, eines de gestió i seguiment.
6- Publicitat a Facebook, Instagram, Twitter, LinkedIn i altres xarxes publicitàries.
7- Màrqueting de continguts i inbound màrqueting.
8- Email màrqueting, link building, màrqueting d’influencers.

Aquesta formació que ofereix el Consell Comarcal del Maresme està subvencionada al 100%. Per accedir-hi cal enviar aquest formulari:

31.769€ separen els municipis maresmencs amb la renda neta mitjana per llar més elevada i la més baixa

Cabrils és el municipi amb una renda neta mitjana per llar més elevada (61.569€) i Alella la localitat on la renda per persona és més alta (20.889€). No tot el Maresme és mou entre aquestes xifres. Les diferències són substancials en els 30 municipis de la comarca arribant a diferir 8.817€ en el cas de la renda personal (Tordera és el municipi amb una xifra més baixa. 12.072€/persona) i 31.769€ pel que fa a la renda familiar (Pineda de Mar és la població amb una renda familiar més minsa: 29.800€). Són dades que aporta l‘Atles de distribució de la renda de les llars corresponent a 2021 que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

L’informe analitza les xifres de cadascun dels 30 municipis maresmencs i baixa la lupa a les 252 seccions censals de la comarca mostrant que les desigualtats també es donen dins d’una mateixa població. A Mataró, per exemple, hi ha un diferencial de 12.180€ entre la secció amb més renda per persona (19.376€) i la que menys (7.196€) i a Argentona el percentatge de desigualtat s’apropa al 50% entre la secció amb més renda personal (19.866€) i la més baixa (9.901€).

L’Índex de Gini, que és l’indicador que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, identifica clarament que els municipis amb la major renda neta mitjana per habitant i/o per llar són, també, en general, aquells que presenten una major desigualtat entre conciutadans. L’índex per municipis indica que la major desigualtat es dona a Caldes d’Estrac amb un índex del 36,2%. I el segueixen Cabrils (35,8%), Sant Vicenç de Montalt (35,5%) i Alella (35,4%). En canvi, la distribució de la renda és més igualitària en els municipis amb rendes baixes i/o mitjanes-baixes. Així, la major igualtat es dona a Palafolls, amb un índex del 26,2%, seguit per Dosrius (27,4%), Òrrius (27,9%) i Malgrat de Mar (28,1%).

La comparativa 2020-2021 indica un descens de la renda neta mitjana per persona a Alella (-0,1%) i a Santa Susanna (-3,7%) mentre que en la resta de municipis ha incrementat amb intensitats semblants o superiors als d’abans de la pandèmia. Pel que fa a la renda neta mitjana per llar s’observa enla majoria de municipis una evolució a l’alça pel període 2016-2019, amb descensos o menors increments l’any 2020 per l’element disruptiu de la pandèmia i una recuperació l’any 2021. De nou, Santa Susanna (-4,1%) i Alella (-0,6%) experimenten una reducció de la renda per llar.

Renda neta mtjana per llar

Es valors més elevats es troben als municipis del Baix Maresme; Cabrils, amb 61.569€, Alella, amb 59.374€, Tiana, amb 57.562€, i Cabrera de Mar, amb 56.363€. I aquells amb la renda
neta mitjana per llar més baixa es localitzen a l’Alt Maresme; Pineda de Mar, amb 29.800€, Calella, amb 30.196€ i Tordera, amb 31.365.

A Sant Andreu de Llavaneres es troba la secció amb la renda mitjana per llar més elevada de la comarca, amb 69.859€, i a Mataró aquella amb menys renda per llar de mitjana, amb 24.624€.

Les 59 seccions de la comarca amb menys renda per llar es troben a Mataró (28), Pineda de Mar (9), Calella (7), Premià de Mar (4), Tordera (3), Malgrat de Mar (2), Premià de Dalt (2), Argentona (1), Canet de Mar (1), Palafolls (1) i Vilassar de Mar (1). I les 7 amb més renda per llar corresponen, en ordre descendent, a Sant Andreu de Llavaneres, Tiana, Vilassar de Dalt, Teià, Alella, Cabrils i Premià de Dalt.

Renda neta mitjana per persona

El municipi amb una renda neta mitjana per persona més elevada és Alella amb 20.889€. El segueixen Cabrils, amb 20.379€, Cabrera de Mar, amb 20.140€, i Tiana amb 20.069€, tots ells amb rendes superiors als 20.000€ que cap més altre municipi de la comarca assoleix. En el costat oposat se situen, en ordre ascendent, Tordera, amb 12.072€, Pineda de Mar, amb 12.127€, i Calella, amb 12.196€.

En 20 seccions censals de les 252 de la comarca, la renda neta mitjana per persona se situa per sota dels 10.000€. En les 14 seccions on la renda és més migrada aquesta es mou en una forquilla d’entre els 7.196€ i els 9.413. D’aquestes, 13 es troben a Mataró i 1 a Premià de Mar.
En les 37 següents, la renda mitjana per persona se situa entre els 9.752€ i 11.995€. 14
d’aquestes pertanyen a municipis de l’Alt Maresme —Pineda de Mar, Calella, Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls— i la resta a Mataró, Argentona, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Mar.

En el costat oposat, trobem 6 seccions censals corresponents a 5 municipis diferents en què la renda neta mitjana per persona es mou entre els 21.967€ i els 24.064€: Premià de Dalt, Tiana, Sant Andreu de Llavaneres, Teià i Vilassar de Dalt.

Components de la renda bruta

Les fonts d’ingressos de les llars es distribueixen en cinc categories dels components de la renda bruta: salaris, pensions, prestacions per desocupació, altres prestacions i altres ingressos.

En tots els municipis la font d’ingrés majoritària és la del salari que oscil·la en un percentatge d’entre el 54,6% i el 67,4%. El segueixen les pensions que oscil·len en funció del municipi entre el 12,2% i el 23,4%); els altres ingressos que es mouen en una forquilla d’entre el 9,4% i el 25,1%. Les prestacions per desocupació oscil·len entre l’1,4% i el 5,9% i les altres prestacions ballen entre el 2,0% i el 5,7%.

En relació al salari, Montgat, Palafolls i Dosrius són els municipis en què aquest component té un major pes en la renda bruta. En el costat oposat se situen Pineda de Mar, Calella,
Alella i Cabrera de Mar.

Pel que fa les pensions, allà on hi tenen més representació és a Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Calella. I on menys pes tenen és a Cabrils, Sant Vicenç de Montalt i Tiana.

En el cas de les prestacions per desocupació, tenen un pes major a Calella, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I en la franja baixa se situen Alella, Tiana i Teià.

Els municipis en què els ingressos provinents d’altres prestacions són més elevats que la resta són Tordera, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I a Sant Vicenç de Montalt, Alella i Cabrils on hi tenen menys pes.

En darrer lloc, els ingressos de renda bruta provinents d’altres fonts tenen major presència als municipis de Cabrera de Mar, Alella i Cabrils i menys a Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar.

Mapa interactiu de distribució de la renda de les llars 2021