Inici Notícies

Notícies

Més popular

Augmenten un 60% els ajuts a les famílies del Maresme per fer front a les despeses del menjador escolar

El 31 de desembre va finalitzar el termini per presentar les sol·licituds d’ajuts de menjador escolar per al curs 2020-2021. La xifra de peticions s’eleva a 10.274, superant en 748 les del curs anterior. El Consell Comarcal ja ha atorgat més de 6 milions d’euros en ajudes a les famílies i es calcula que s’arribarà als 6,5 MEU en el moment que s’acabin de resoldre totes les peticions.

En termes percentuals, les sol·licituds d’ajuts de menjador escolar han tingut aquest curs un increment del 7,9%, mentre que els recursos destinats a ajudar les famílies a fer front a la despesa ha crescut un 60,4%. El curs passat es van atorgar ajuts per valor de 4.052.530,88 euros i, quan falten per resoldre 497 sol·licituds, ja s’han destinat 6.073.487,22€ a beques de menjador escolar. La previsió és arribar en les properes setmanes a la vora dels 6,5 milions.

Aquest augment s’explica pel canvi de criteris establerts pel Departament. Fins ara, els ajuts ascendien al 50% dels dies lectius. És a dir, l’alumnat que tenia beca de menjador escolar rebien una quantitat econòmica que cobria el cost de 88 dies de menjador. Aquest curs, els ajuts s’incrementen fins al 70%, que suposa la gratuïtat del menjador escolar fins a 123 àpats.

Un baròmetre de la situació econòmica

Les sol·licituds de beques de menjador són un baròmetre de la situació econòmica de la comarca, fortament castigada per la pandèmia de la COVID-19. L’increment de peticions d’ajuts s’ha registrat en tots els municipis a excepció de Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Teià, Sant Vicenç de Montalt i Vilassar de Dalt.

De les 10.274 sol·licituds presentades, el Consell Comarcal ha resolt favorablement 8.063 i estan pendents de la presentació de documentació complementària 497.

El Consell Comarcal, conscient de la tensió pressupostària que suporten les empreses que presten el servei de menjador escolar, les asssociacions de pares i mares i els propis centres educatius, ja va fer -al desembre- un primer pagament corresponent als consums justificats dels mesos de setembre, octubre i novembre per valor de més d’un milió d’euros. La transferència es va fer directament a les escoles de la comarca. En el cas dels centres ubicats en els municipis de Mataró, Cabrera de Mar i Alella, el traspàs es va fer als respectius ajuntaments seguint el conveni signat entre aquestes administracions.

L’objectiu del Consell Comarcal és mantenir al llarg del curs la política de transferències periòdiques.

Busquem històries que donin veu a les persones LGBTIQ+ del Maresme

El Consell Comarcal del Maresme, amb la col·laboració dels ajuntament de Calella i El Masnou, impulsa el projecte “Visibilitzem-nos” que, com el seu nom indica vol contribuir a donar veu a les persones que s’apleguen en els col·lectius denominats LGTBIQ+. Les negociacions amb altres ajuntaments de la comarca estan força avançades i properament s’ampliarà la llista de municipis participants.

L’objectiu és teixir una xarxa comarcal per normalitzar la diversitat sexual i de gènere en la societat en general i paral·lelament combatre la lgtbifòbia treballant conjuntament contra la discriminació que pateixen les persones heteronormatives. Es tracta de posar el focus en el treball social i comunitari ja que la violència exercida cap a les persones amb diversitat afectiva, sexual i de gènere no és un fet puntual ni individual. És una xacra que ens vincula a totes les persones.

“Visibilitzem-nos” recollirà les vivències i reflexions de les persones que hi vulguin participar i elaborarà material audiovisual per divulgar i fer d’altaveu dels drets de les persones LGTBIQ+ que viuen al Maresme.

Primera cita, El Masnou

En col·laboració amb l’ajuntament del Masnou i l’associació Som Masnou, s’ha organitzat el primer espai de debat que se centrarà al voltant de la diversitat sexual i de gènere. Es farà el 6 d’abril a les 19h. Les inscripcions s’han de fer enviant un correu electrònic a igualtat@elmasnou.cat.

Presentació del Protocol per a la prevenció i l’abordatge del matrimoni forçat

El Protocol per a la prevenció i l’abordatge del matrimoni forçat, elaborat per la Generalitat, en base a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista té com a objectiu establir un marc de cooperació i un circuit d’intervenció entre diferents professionals per prevenir, detectar i intervenir davant de situacions de matrimonis forçats i garantir que cap dona que visqui a Catalunya en sigui víctima.

És un tema força complex i cal intervenir-hi, de forma estreta i coordinada, des de diferents àmbits professionals, administracions i entitats.

El Consell Comarcal del Maresme i la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania -amb la col·laboració dels ajuntaments de Pineda de Mar i Premià de Mar- han organitzat una sessió informativa per oferir informació i eines d’intervenció a professionals dels diferents àmbits susceptibles de detectar els casos de matrimonis forçats.

La sessió es farà en format telemàtic el proper 7 de juny a les 10:00h

Objectius:

  • Presentar el Protocol per a la prevenció i l’abordatge dels matrimonis forçats i els seus circuits d’intervenció
  • Oferir informació i eines d’intervenció a professionals
  • Establir el circuit professional d’intervenció a nivell local

Col.lectius als que s’adreça:

  • àmbit educatiu
  • àmbit de la salut
  • àmbit dels cossos de seguretat
  • àmbit dels serveis socials
  • àmbit de l’atenció a les dones: SIAD i SIE
  • àmbit de l’atenció a la infància i a l’adolescència
  • àmbit de la immigració i l’acollida
  • àmbits de l’esport, lleure, joventut…

Programa:

  • Benvinguda i presentació a càrrec de Meritxell Romero Pinet, consellera delegada d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal del Maresme i de Montserrat Solé i Aubia,  Cap de l’Àrea de Programes i Territori de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania

Intervencions tècniques:

  • Marc de presentació del Protocol, a càrrec d’Asmaa Aouttah, referent d’Igualtat del Consell Comarcal del Maresme
  • Intervenció de Víctor Bassas Segura, Pla Comarcal de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal del Maresme
  • Contextualització socioantropològica dels matrimonis forçats, a càrrec de Sònia Parella, CERMigracions UAB.
  • Presentació del Protocol i dels circuits d’intervenció  a càrrec de Kadijatu Dem, referent territorial del Programa de Prevenció de la violència masclista en dones d’origen migrat.

Torn de preguntes i dubtes

INSCRIPCIONS

El Consell Comarcal celebra la fi dels peatges al Maresme i se centra ara en la pacificació de la N-II

Avui ja no cal treure’s el moneder per circular per la C-32. Amb l’aixecamant de les barreres de peatge, el Maresme posa fi a una reclamació històrica centrant ara tots els seus esforços en la pacificació de la N-II a partir de la seva progressiva conversió en via urbana. “L’aixecament de barreres posa la primera pedra i facilita el camí per aconseguir un dels grans reptes que tenim al Maresme que és aconseguir una carretera Nacional II més segura que només absorbeixi el trànsit local i una substancial millora del transport públic que faciliti l’abandonament del vehicle privat” ha dit el president del Consell Comarcal Damià del Clot qui, acompanyat de diferents càrrecs electes, va participar en l’acte organitzat ahir a la nit per celebrar l’aixecament definitiu de l’històric peatge de Vilassar de Dalt, el primer que es va implantar a l’estat ara fa 52 anys.

L’estudi realitzat per la Generalitat, a instàncies del Consell Comarcal, sobre els efectes en la mobilitat de l’alliberament dels peatges que divendres passat va presentar el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, a les alcaldies del Maresme parteix de la base que a partir d’avui la N-II viurà una important descongestió, tot i que serà desigual al llarg del seu traçat.

En el Baix Maresme, es calcula que la circulació per la carretera es reduirà entre un 25% i un 40%, un percentatge que superarà el 50% en el tram Mataró-Sant Andreu de LLavaneres i que s’anirà diluint a mesura que s’apropa a l’Alt Maresme amb valors d’entre el 15% i el 30% segons el tram.

La previsió és que el 85% del trànsit interurbà en el corredor fins a Calella es canalitzi a través de l’autopista i que es reverteixi la situació a l’Alt Maresme on fins ara ha estat la N-II la que ha aglutinat més circulació.

En aquest escenari, que allunya els presagis de col·lapse i defensa que l’autopista té prou capacitat per absorbir el nou trànsit, el govern català preveu la millora de la connectivitat amb la construcció fins el 2026 de sis nous enllaços entre l’autopista i la N-II i completar els de Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar.

El compromís de la Generalitat és invertir 120 milions d’euros entre 2022 i 2026. La meitat destinats a les millores de connectivitat a la C-32 i l’altra a la pacificació de la N-II amb un projecte constructiu per la integració urbana de la carretera al Baix Maresme i diversos projectes per trams per a la pacificació de la N-II a l’Alt Maresme.

BAIX MARESME:

  • S’incorpora un carril bici continu sobre la plataforma viària existent.
  • Es redueix la secció viària deixant un carril per sentit. Reducció de velocitat de la via.
  • Major integració del transport públic i millora de la seva accessibilitat per vianants.
  • Ampliació de voreres i espais de serveis. Creació d’un recorregut per a vianants continu.
  • Millora en les interseccions i fins a 6 noves possibles rotondes.
  • Millora general de la seguretat viària.
  • En breu es licitarà el Projecte Constructiu que determinarà la posició del conjunt d’elements.

ALT MARESME:

  • Conversió de la N-II en una via de trànsit més local, de connectivitat no comarcal.
  • Actuacions adaptades a les singularitats de cada tram.
  • En els trams on la caiguda de trànsit ho permeti, ajustar la capacitat de la via.
  • Millorar la seguretat viària, l’accessibilitat dels vianants i la integració de les parades d’autobús.
  • Millorar la connectivitat de la N-II amb la vialitat municipal amb fins a 10 noves possibles rotondes.
  • Incorporar una via ciclable al corredor contínua des de Mataró fins a Blanes, en continuïtat amb la del Baix Maresme i
  • amb el passeig marítim. Quan sigui possible s’incorporarà una via ciclista a la N-II i en altres casos la continuïtat de
  • la via ciclista serà a través del passeig marítim o altres vials urbans.
  • Es redactaran Projectes Constructius pels diferents trams a actuar.

DOCUMENTS:

Alliberament del peatge a la C-32. Efectes en la mobilitat i propostes d’actuacions

Pacte per la Mobilitat Sostenible al Maresme

Lleu repunt de l’atur al Maresme

Després de 8 mesos consecutius s’ha frenat la tendència. L’atur torna a pujar al Maresme, encara que ho fa lleument. Les oficines d’ocupació de la comarca van comptabilitzar 13 inscripcions més el mes d’octubre el que representa un increment de la desocupació del 0,05% respecte al mes anterior. En canvi, la comparativa interanual marca una substancial recuperació de l’ocupació a la comarca. En concret, al Maresme hi ha un 20,04% menys de persones sense feina que fa un any.

Les dades del mes d’octubre situen en 23.753 el nombre de persones que cerquen feina, 873 menys que durant el mateix període de 2019. La comparativa apunta a la recuperació i, fins i tot millora, dels indicadors del mercat laboral previs a la caiguda provocada per la pandèmia.

L’augment de la desocupació al Maresme s’ha concentrat en els sectors primari i serveis. També s’ha registrat increment en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, hi ha hagut descens en la indústria i la construcció.

Tal i com apunta la sèrie històrica de dades recollides mensualment per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el mal endèmic de la desocupació al Maresme és la llarga i molt llarga durada. Les xifres del mes d’octubre indiquen que 8.519 persones (el 35,8% del total) porten més de 24 mesos cencant feina. A més, el volum de població que es troba en aquesta situació ha crescut tant respecte al mes de setembre com en comparació amb l’any anterior.

D’altra banda, gairebé el 60% del total de persones aturades al Maresme es consideren de llarga durada ja que porten més de 12 mesos inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina.

L’atur als municipis del Maresme

Com és habitual, el comportament dels 30 municipis de la comarca és desigual. En 14 ha baixat, en 15 ha pujat lleugerament i Sant Andreu de Llavaneres manté les xifres del mes de setembre. En canvi, la comparativa interanual és positiva per a tots registrant descensos de l’atur que oscil·len entre el 30,90% de Caldes d’Estrac i el 14,89% de Tordera.

Pel que fa a la taxa d’atur, que a nivell comarcal se situa en l’11,16%, Alella, Cabrera de Mar i Tiana són els municipis que registren un índex més baix (poc més d’un 5%) i Pineda de Mar és la localitat amb la taxa d’atur més elevada de la comarca (16,03%).

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia interactiva:


Puja l’atur al Maresme respecte al mes anterior, però baixa interanualment prop del 25%

Els mesos de gener solen ser negatius per al mercat de treball i aquest 2022 no ha estat cap excepció. L’atur registrat al Maresme ha pujat en 216 persones situant-se en 23.418 el nombre de maresmenques i maresmencs inscrits a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupats. L’actualització de dades col·loca la taxa d’atur maresmenca en l’11%.

Tot i que la comparativa respecte al mes anterior és negativa, l’escenari canvia de to en relació als valors dels mateix període de 2021. Les dades indiquen que al Maresme hi ha 1.432 persones menys en situació d’atur, una xifra que en valors percentuals representa una reducció del 24,80% interanual.

Pel que fa al mes de gener de 2022, l’increment de l’atur s’ha concentrat en el sector serveis i també s’ha comptabilitzat un increment en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA). En canvi, la indústria i la construcció reflecteixen una reducció de la desocupació que percentualment arriba al 0,49% en el cas de la indústria i al 0,85% en la construcció. A l’agricultura no s’ha registrat cap variació respecte al mes anterior.

pel que fa a l’àmbit local, els 30 municipis de la comarca registren descensos d’entre el 18% i el 37% interanualment, en canvi mantenen un comportament diferenciat en la comparativa mensual. En concret, 20 comptabilitzen un augment en la xifra de persones aturades, 9 registren baixades i a Cabrils no es produeix cap variació respecte a desembre de 2021.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El Maresme, cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

5 municipis de la comarca entre els 10 catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2019, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 18.400€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2018. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Caldes d’Estrac que registra una davallada del 8,02%, sent Arenys de Mar la localitat que ha experimentat un creixement superior (+17,82%).

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc catorzé.

A nivell català, en Maresme és la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Vallès Occidental.

Pel que fa a la renda per càpita per municipis, Alella i Cabrils encapçalen el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita (27.600€/habitant), seguides de Cabrera de Mar amb 26.100€/habitant, Teià (25.500€/habitant) i Sant Vicenç de Montalt (25.300 €/habitant). Aquests 5 municipis maresmencs es troben entre els 10 catalans amb major renda per càpita.

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 13.000 euros entre els dos municipis amb valors extrems (Alella i Cabrils – Tordera). Tordera és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.600€/habitant). Per la banda baixa segueix Pineda de Mar (14.800€/habitant), Calella (15.400€/habitant), Malgrat de Mar (15.800€/habitant) i Mataró (16.000€/habitant).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Renda Bruta Familiar Disponible al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

El Maresme és la comarca que atreu més població provinent de la resta de Catalunya

El saldo migratori al Maresme torna a ser positiu amb un guany net de població de gairebé 4.000 persones

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’informe sobre els moviments migratoris que es van registrar a la comarca l’any 2021, un any després de l’esclat de la pandèmia. Les dades reflecteixen que el Maresme continua sent una comarca receptora de població, principalment, provinent de la resta de comarques catalanes. De fet, el seu saldo migratori amb la resta de Catalunya és el més alt.

El saldo migratori es calcula comptabilitzant el nombre de persones que arriben a un territori i les que marxen per situar el seu lloc de residència en un altre comarca, comunitat o país. Diferencia, entre moviments migratoris interns (en un doble vessant: els que es produeixen dins de Catalunya i els relacionats amb la resta d’Espanya) i moviments migratoris externs (els que es produeixen amb altres països).

L’any 2021, el Maresme es va situar com la segona comarca catalana amb un saldo migratori més positiu, darrera del Vallès Occidental. Va tenir un guany net de població de 3.956 persones, xifra que s’extreu de la diferència entre el nombre de persones que van situar el seu nou lloc de residència a la comarca (19.874) i les que van abandonar el Maresme (15.918). I és la que registra un saldo migratori positiu més alt en l’anàlisi de migracions internes dins de Catalunya.

El 65% dels guanys de població fruit de moviments migratoris que ha registrat el Maresme són de persones provinents d’altres comarques catalanes (2.574). Així, el Maresme es col·loca davant del Baix Penedès (2.133) i del Vallès Oriental (1.833).

Les migracions externes -aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a origen o destinació l’estranger- deixen també un saldo positiu de 1.980 persones (van arribar-hi 6.270 i hi van marxar 4.290).

En canvi, el saldo amb la resta d’Espanya és negatiu amb una sortida neta de 598 persones, situant-se el Maresme com la quarta comarca amb una xifra més elevada (hi van marxar 2.691 persones i van arribar-hi 2.093).

Saldos migratoris als municipis

Només 4 dels 30 municipis maresmencs han perdut població com a resultat dels moviments migratoris. Són Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Les dades referents als moviments residencials interns dins de Catalunya són positives en 25 municipis, destacant Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar com els municipis amb guanys poblacionals nets més elevats. En canvi, els resultats són negatius en el Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Centrant l’anàlisi en els canvis residencials amb la resta del territori espanyol, 27 municipis presenten pèrdues de població i 3 en guanyen: Alella, Teià i Sant Cebrià de Vallalta.

Pel que fa als moviments amb l’estranger, tots els municipis -a excepció d’Argentona, Òrrius i Sant Iscle de Vallalta– guanyen més població de la que perden.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Infografia amb les dades més rellevants

L’atur maresmenc creix en 302 persones al mes de gener

El Maresme tanca el mes de gener amb 21.960 persones que cerquen feina. Són 302 més que al desembre.

Les dades mostren que el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació de la comarca com a aturades ha augmentat durant el darrer mes un 1,29%. En canvi, la comparativa interanual de les xifres mostra una reducció de l’atur del 6,23% que es tradueix en 1.458 persones aturades menys.

L’increment de la desocupació registrada el mes de gener s’ha concentrat en el sector Serveis i en la Indústria, però també hi ha hagut un augment notable en el col·lectiu identificat com a SOA (sense ocupació anterior). En canvi, la Construcció i l’Agricultura han registrat un descens de la desocupació.

El comportament municipal no ha sigut homogeni. 19 de les 30 poblacions del Maresme han registrat un increment intermensual de la població desocupada. En canvi, la xifra ha baixat a Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Teià, Tiana i Tordera i s’ha mantingut igual a Òrrius i Sant Andreu de Llavaneres.

Respecte de l’any anterior, l’atur ha disminuït en 21 municipis i ha augmentat en 9 (Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, el Masnou, Teià, Tiana i Vilassar de Mar).

La taxa d’atur mitjana ha estat del 10,18% al Maresme i les taxes municipals es mouen en una forquilla de valors d’entre el 4,99% d’Alella i el 14,77% de Pineda de Mar.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de gener elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Oberta la convocatòria d’ajuts al lloguer per a persones majors de 65 anys

Presentació de sol·lcituds: del 21 de febrer al 21 de març

CONVOCATÒRIA I REQUISITS


PREGUNTES FREQÜENTS

FULL DE SOL·LICITUD

TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA

Avui s’ha obert la convocatòria d’ajuts per facilitar que les persones que a data 31 de gener de 2025 tinguin 65 anys o més puguin fer front a la despesa de lloguer de l’habitatge on viuen habitualment. Per accedir-hi cal que els ingressos en l’exercici fiscal de 2023 de la unitat de convivència no hagin superat els 25.200€ i que el preu màxim del lloguer sigui igual o inferior a 900 euros mensuals, en el cas d’un habitatge, o els 450€/mes si es tracta d’una habitació.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza a les 14h del 21 de març

TRAMITACIÓ

La tramitació es pot fer telemàticament a través de 2 canals:

PRESENCIALMENT

També es pot fer la tramitació presencialment a l’Oficina d’Habitatge del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró) de dilluns a divendres entre les 9:00h i les 1400h o bé en els punts de servei de l’Oficina en els municipis

S’ha d’aportar la SOL·LICITUD DE L’AJUT complimentada juntament amb el contracte de lloguer, tots els rebuts de lloguer pagats de l’any 2024, la sol·licitud de la transferència bancària o document equivalent per a pagaments i la declaració responsable d’ingressos si s’escau.

123...145Pàgina 1 de 145
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats