Inici Notícies

Notícies

Més popular

Més de 31.000 persones sense feina al Maresme

Segueix la tendència a l’alça de l’atur. Les oficines d’ocupació del Maresme han comptabilitzat, el mes de gener, 31.142 persones com a demandants de feina. Aquesta xifra representa un increment de l’1,63% respecte al desembre i un augment del 25,32% en la comparativa interanual.

El creixement percentual de la desocupació, tant en valors mensuals com anuals, es troben lleugerament per sota dels registrats a la província (1,88% i 28,76%) i al conjunt català (2,10% i 29,06%).

Les dades, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament del Consell Comarcal, mostren que l’increment intermensual de la desocupació s’ha concentrat en el sector Serveis i en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). En canvi, l’agricultura, la indústria i la construcció reflecteixen una certa recuperació de la ocupació.

En canvi, en la comparativa interanual, tots els serveis apareixen perjudicats amb increments de l’atur que, percentualment, oscil·len entre l’increment del 39,02% en el col·lectiu SOA i el 13,48% en la indústria. L’agricultura ha registrat un increment anual de la desocupació del 33,70%, la construcció del 28,23% i els serveis del 25,95%.

En valors absoluts, el sector serveis és el que aplega el major nombre de persones en situació d’atur. En concret, concentra el 72,27% de les persones sense feina al Maresme.

La crisi econòmica generada per la COVID manté a la comarca un atur fortament feminitzat (el 55,42% de les persones demandants de feina al Maresme són dones) i amb una elevada incidència en les persones majors de 45 anys. El 54,33% de les persones aturades tenen entre 45 i 65 anys.

Si bé, en la comparativa interanual, els 30 municipis del Maresme reflecteixen un important creixement de l’atur, la situació és desigual en la comparativa de les dades intermensuals.

En comparació al mes de desembre, 7 municipis registren lleugers descensos de la desocupació. Són Caldes d’Estrac, Calella, Montgat, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar.

Podeu ampliar aquesta informació consultant aquesta infografia interactiva del Report d’Atur:

“El Maresme desaparegut”, la memòria gràfica dels 30 municipis de la comarca

Molt han canviat els paisatges, els constums i les activitats que marquen el ritme dels pobles i ciutats del Maresme. El llibre “El Maresme desaparegut” fa vista enrera i, a través d’una selecció de fotografies dels 30 municipis de la comarca, ens trasllada al període comprés entre finals del segle XIX i mitjans del XX.

El volum, editat per Efadós en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal i el Consell Comarcal del Maresme, és el primer volum de la col·lecció “Catalunya desapareguda” que abarca un territori comarcal.

Tenen llibre propi Alella (2020), Arenys de Mar (2019), Calella (2020), Pineda de Mar (2020), Malgrat de Mar (2019), Mataró (2017) i Vilassar de Mar (2018), i s’estan preparant els volums específics de Cabrera de Mar i Santa Susanna.

“El Maresme desaparegut”, novetat de Sant Jordi 2021, és un llibre de tapa dura de 184 pàgines que s’articula en tres capítols. El primer comprèn les localitats de l’Alt Maresme, començant per Tordera i Palafolls i arribant fins a Arenys de Munt i Arenys de Mar; el segon, el del Maresme Central –el més proper a Mataró–, comprèn les poblacions de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt fins a Argentona i Cabrera de Mar, i el darrer abasta les localitats del Baix Maresme i engloba les viles situades entre Vilassar de Mar i Cabrils, fins a Montgat i Tiana.

La major part de les imatges provenen dels fons de l’Arxiu Comarcal del Maresme, però també incorpora fotografies conservades en altres arxius públics i privats. La selecció d’imatges, els escrits dels capítols i els peus de foto són obra de l’historiador i director de l’Arxiu Comarcal, Alexis Serrano.

La partipació en el projecte del Consell Comarcal permetrà que “El Maresme desaparegut” arribi a totes les bibliotecas públiques del Maresme. “D’aquesta manera posem a l’abast de tothom la memòria gràfica del nostre territori” ha declarat el conseller delegat de Serveis a les persones, Marc Bosch.

Baixa la sinistralitat laboral al Maresme, però es dispara entre les dones

Les darreres dades de sinistralitat laboral, corresponents al primer trimestre de l’any, estan marcades per la reducció de l’activitat com a conseqüència de l’impacte de la pandèmia. En aquest marc, és normal comptabilitzar una reducció del nombre d’accidents al lloc de feina. Tot i això, la disminució és lleugera.

Tal i com recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, les xifres mostren una reducció percentual del 0,54% respecte al trimestre anterior i del 0,25% en comparació amb el mateix període de 2020.

La dada significativa és l’increment d’accidents laborals patits per dones. Tot i que són els homes els que tenen més sinistres a la feina, els registres del primer trimestre de l’any marquen una tendència a la baixa en la sinistralitat masculina i un destacat increment en la femenina.

En total, durant els 3 primers mesos de 2021, es van declarar 868 accidents laborals. 559 els van patir homes i 309 dones. La comparativa de les xifres indica una reducció trimestral de la sinistralitat laboral masculina del 7,91% i anual del 10,56%. En canvi, la tendència és a la inversa en la sinistralitat femenina. Reflecteix un increment del 17,06 respecte al trimestre anterior i del 26,12% en comparació amb el mateix període de l’any anterior.

Pel que fa al grau de gravetat dels sinistres, el 98,85% van ser de pronòstic lleu i l’1,15% lleus. En el període gener-març no es va registrar cap víctima mortal.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

7.800 alumnes del Maresme comencen el curs amb ajuts de menjador concedits

Un dels objectius dels Serveis Educatius del Consell Comarcal del Maresme és agilitzar al màxim la resolució de les sol·licituds d’ajuts de menjador escolar i aquest curs 2021-2022 s’ha fet un important salt quantitatiu. El 90,43% de les peticions presentades ja han estat resoltes i en els propers dies s’enviarà la comunicació a les escoles i a les famílies.

El Consell Comarcal del Maresme ha rebut 10.453 sol·licituds d’ajuts de menjador escolar, una xifra superior a la del curs anterior. En concret, s’ha registrat un increment de peticions de l’1,74%.

Del total de sol·licituds rebudes, ja se n’han resolt 9.453 de les quals, 7.800 (el 82,51%) han estat acceptades i 1.653 denegades per diferents factors, sent el més destacat la superació del llindar de renda màxim establert a les Bases de la convocatòria.

Pel que fa als ajuts concedits, més del 92% (7.204) cobreixen el 70% del cost del menjador escolar; 246 alumnes tenen finançat el servei al 100%; 94 rebran el 60%; 244 el 35% i 12 el 50%.

En termes econòmics, el curs 20201-2022 comença al Maresme amb la concesió de 5.983.250,16€ per ajudar les famílies a fer front a les despeses de menjador escolar, una xifra que, segons ha declarat el conseller de Serveis a les Persones Marc Bosch, previsiblement augmentarà i superarà els 6.551.972,71 euros atorgats el curs anterior, en el qual van augmentar un 60% els ajuts a les famílies maremenques.

El conseller també ha manifestat que “els ajuts de menjador escolar són un clar baròmetre de la realitat econòmica d’un territori i en el cas del Maresme, les peticions segueixen una corba ascendent” a més “és especialment preocupant l’increment del nombre d’infants que, segons els informes dels serveis socials muncipals, es troben en risc d’exclusió social“. A falta de revisar 1.000 expedients, el nombre d’alumnes que es troben en aquesta situació ja supera els del curs anterior. En concret, l’any passat eren 1.843 i aquest curs ja se n’han detectat 1.885.

Les famílies que rebin notificació de denegació de l’ajut de menjador escolar, poden presentar reclamació a través d’Instància genèrica a la Seu electrònica del Consell Comarcal del Maresme.

TRANSPORT I MENJADOR ESCOLAR

El Consell Comarcal, a més de la concessió d’ajuts, també gestiona el servei de transport escolar i presta el servei de menjador escolar en aquells centres docents que ho sol·liciten.

Pel que fa al transport escolar, aquest curs s’han establert 40 rutes d’autobús i 37 de taxi per als alumnes d’educació especial que traslladaran 800 estudiants als seus respectius centres educatius.

Quant al menjador, el Consell Comarcal gestionarà el servei de 9 escoles amb una previsió de 80.000 menús al llarg del curs.

Nova convocatòria d’ajuts a persones autònomes i microempreses del Maresme afectades econòmicament per la COVID-19

Les sol·licituds s’han de presentar del 16 de novembre al 26 de novembre

BASES REGULADORES

FORMULARI DE SOL·LICITUD

SOL·LICITUD DE TRANSFERÈNCIA BANCÀRIA

El Consell Comarcal activa una nova línia d’ajut a persones autònomes i microempreses del Maresme que hagin vist alterada la seva activitat econòmica al llarg de 2020 com a conseqüència de la COVID-19.

L’administració comarcal destinarà 30.000 euros a aquesta finalitat.

Poden optar-hi les microempreses i persones autònomes del Maresme que van tenir una facturació d’entre 9.000 i 36.000 euros el 2019 i acreditin un descens superior al 25% el 2020.

En el cas que la reducció de la facturació de 2020 hagi estat d’entre el 25% i el 50%, rebran rebran 500 euros d’ajut. Si el descens ha sigut del 50% o superior, l’ajut serà de 1.000 euros.

Les bases especifiquen que els ajuts es concediran per estricte ordre de presentació fins a exhaurir la partida pressupostària i que no poden optar-hi les empreses o persones autònomes que van ser beneficiàries de l’ajut atorgat en la primera convocatòria publicada pel Consell Comarcal del Maresme el passat estiu.

Les persones interessades han d’enviar la sol·licitud a través d’instància genèrica a la seu electrònica del Consell Comarcal del Maresme adjuntant els fulls de sol·licitud i de transferència bancària corresponentment emplenats.

SOL·LICITAR L’AJUT

L’Oficina Tècnica Laboral del Maresme insereix 53 persones

El confinament, la pèrdua de familiars, la por al contagi, l’allunyament físic del cercle d’amistats, la crisi sociolaboral… i tots els canvis en la societat que ha provocat la COVID-19 han passat factura també a la salut mental de la població fins al punt que les malalties mentals han passat a ser considerades com la “nova onada pandèmica”.

Integrada a la Xarxa d’Oficines Tècniques laborals de la Diputació de Barcelona i gestionada pel Consell Comarcal, l’OTL Maresme té com a missió atendre i prestar serveis a persones amb transtorn de salut mental a fi de facilitar-ne la inserció laboral o millorar la seva ocupació.

En concret, ofereix a les persones usuàries un conjunt de serveis especialitzats orientats a la millora de la seva ocupabilitat. Paral·lelament i complementàriament fa una tasca intensa d’apropament al teixit productiu per captar i identificar ofertes de feina ajustades al perfil, les expectatives i les necessitats específiques de les persones beneficiàries, alhora que facilita a les empreses la implantació de la Responsabilitat Social a través de la contractació dels perfils requerits.

L’any passsat l’Oficina Tècnica Laboral del Maresme va atendre 157 persones i va assessorar 45 empreses de la comarca. Fruit d’això va aconseguir tancar 64 contractes i la inserció laboral de 53 persones.

L’Oficina, que disposa de punts d’atenció a Premià de Mar (Antiga Fàbrica del Gas. c/ Joan XXIII 2-8) i a Pineda de Mar (centre Innova c/Torres Quevedo, 16), atén qualsevol persona del Maresme diagnosticada amb un trastorn de salut mental que estigui en situació d’atur o vulgui millorar la seva ocupació.

Creix la població maresmenca que situa el seu lloc de residència habitual a l’estranger

13.254 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 5,81% respecte a l’any anterior.

Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Calella -un any més- el municipi amb major proporció de població (5,39%) que viu en altres països. La segueixen Caldes d’Estrac (4%), Sant Pol de Mar (3,81%) i Arenys de Mar (3,74%).

Tots els municipis maresmencs, a excepció d’Alella i Palafolls, han registrat un increment de població resident a l’estranger amb major intensitat en els casos d’Òrrius (50%), Santa Susanna (19,61%), Cabrera de Mar (15,12%), Argentona (13,33%) i Sant Cebrià de Vallalta (13,46%).

El Maresme a 75 països

la distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 75 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.701, una xifra que indica que el 12,81% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.383 persones), seguit d’Alemanya (1.275).

Encara que el 36,63% de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.240).

En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són els Emirats Àrabs Units, Noruega i Regne Unit.

Pel que fa a l’estrucura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 2 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger- 2022)” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Resum de les principals dades

El Consell Comarcal crea el Servei d’atenció psicològica a dones víctimes de violències sexuals

L’atenció presencial es farà a Tordera, Arenys de Mar i Cabrera de Mar

El nou servei va adreçat a dones que han viscut o viuen situacions de violència sexual tant a l’àmbit privat (la llar) com al públic (espais d’oci, àmbit laboral, àmbit digital, contextos de guerra i conflictes armats etc.) i també als seus fills i filles.

Les violències sexuals tenen com a objectiu sotmetre els cossos i la voluntat de les dones i tenen conseqüències greus sobre la salut física, emocional i psíquica de la víctima i dels seus infants. El Servei d’atenció psicològica a dones víctimes de violències sexuals ajudarà i acompanyarà les víctimes en el seu procés de recuperació.

Per facilitar-hi l’accés, el servei neix amb caràcter itinerant i tindrà atenció presencial en els municipis de Tordera, Arenys de Mar i Cabrera de Mar.

Es pot sol·licitat dia i hora contactant amb el SIAD Maresme per telèfon (Tel. 93 741 61 22) o enviant aquest formulari.

Agressions sexuals en situacions de conflicte armat

Tenint en compte l’arribada al Maresme de dones i infants que han fugit del conflicte bèl·lic a Ucraïna, algunes de les quals han patit violències sexuals, el servei del Consell Comarcal incorpora una línia de treball específica per a aquestes víctimes i ha organitzat dues sessions de formació sobre aquestes violències, com es manifesten i com abordar-les.

Les sessions, encara que estan obertes a tothom que hi estigui interessat, estan especialment adreçades a les persones que formen part de la xarxa d’atenció a les dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles de la comarca del Maresme

La formació es realitzarà en format online en dues sessions. La primera, sobre “Agressions sexuals en situacions de conflicte armat” tindrà lloc el 7 de novembre de 9.30h a 11:30h.

La segona se centrarà en el “Tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual” i s’impartirà -també en format online- el 14 de novembre de 9.30h a 11.30h.

Les sessions estaran dirigides per Lorena Garrido Jiménez, professora de Filosofia del dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, i formadora en màsters i postgraus.

Les persones interessades en seguir alguna d’aquestes sessions, s’hi han d’inscriure en AQUEST FORMULARI

El Ple aprova la creació del Servei comarcal del cicle de l’aigua

El Consell Comarcal del Maresme es dota d’un nou servei que li permetrà dur a terme una gestió integral del cicle de l’aigua absorbint els serveis en alta que ja presta (sanejament i abastament d’aigua potable al Maresme Nord), incorporant projectes de reutilització de l’aigua i obrint la porta a la incorporació dels serveis de sanejament i abastament en baixa en aquells municipis que li deleguin la competència.

L’objectiu és doble. D’una banda donar resposta a l’actual context climàtic que obliga a incorporar un enfocament integral tot impulsant la producció i distribució de l’aigua regenerada i de l’altra, incrementar el control públic en la gestió d’aquest bé tan necessari i escàs.

El Consell Comarcal ha apostat per crear aquest nou Servei coincidint amb la finalització ,al juny de 2024, de la concessió de l’abastament d’aigua potable en alta a 11 poblacions del Maresme Nord i del servei de sanejament en alta a tots els municipis del Maresme, exceptuant Montgat i Tiana. Actualment, el Consell Comarcal del Maresme gestiona l’abastament d’aigua potable en alta de forma indirecta mitjançant una concessió a l’empresa Sorea; i el sanejament a través de l’empresa mixta SIMMAR (20% pública i 80% privada).

La forma de gestió del nou Servei comarcal del cicle de l’aigua reverteix aquesta situació tota vegada que es farà a través d’una empresa mixta amb majoria pública (60% pública i 40% privada) durant un període de 15 anys i revisable a partir del desè.

La creació del nou Servei va ser ampliament debatuda i aprovada inicialment pel Ple celebrat dimarts. Va rebre els vots favorables de l’equip de govern (ERC i JxCat) i del conseller no adscrit Francesc Guillem; per la seva banda, Ciutadans i el conseller Ramir Roger (ERC) es van abstenir i el PSC, CUP, ECG i la consellera Carme Terradas (ERC) van votar-hi en contra.

L’aigua al Maresme

El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

És per això que el Consell Comarcal planteja la necessitat de fer un servei integral que contempli totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs d’execució dues actuacions en matèria d’aigua regenerada: la redacció d’un Pla director i la instal·lació d’una planta pilot a l’EDAR de Mataró per al tractament terciari.

El futur servei comarcal haurà de gestinar de forma integrada les instal·lacions de producció, adducció i distribució d’aigua regenerada en el conjunt de la comarca tancant així el cicle de l’aigua

Abastament en alta

El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Sanejament en alta

La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Abastament i sanejament en baixa

El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població. El nou servei posarà a l’abast dels ajuntaments la possibilitat de delegar aquestes competències al Consell Comarcal.

El Servei mancomunat La Rula comença l’atenció presencial a joves i famílies en els municipis de Malgrat de Mar, Palafolls, Calella i Tordera

La Rula, el Servei intermunicipal d’atenció i prevenció d’usos de drogues i pantalles ha començat aquest mes d’abril l’atenció presencial a adolescents i famílies en els 4 municipis del Maresme Nord que comparteixen servei: Malgrat de Mar, Palafolls, Calella i Tordera.

L’atenció presencial es fa els dimecres de manera itinerant amb el següent calendari:

  • Palafolls: 2n dimecres (des del 12 d’abril)
  • Tordera: 3r dimecres (des del 19 d’abril)
  • Calella: 4t dimecres (a partir del 26 d’abril)
  • Malgrat: 1r dimecres (a partir del 3 de maig)

La Rula és un servei mancomunat que, sota la gestió i coordinació del Consell Comarcal del Maresme, va entrar en funcionament a finals de 2022 amb la finalitat de promoure la salut i prevenir les conductes de risc entre la població d’aquests municipis, especialment entre els i les joves.

Se centra en els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera perquè els ajuntaments d’aquestes poblacions són els que van encomanar al Consell Comarcal la creació del servei.

La RULA enfoca el seu pla d’acció principalment en la prevenció, però també en l’atenció personal a joves i famílies en cadascun dels 4 municipis. Cada població compta des d’aquest mes d’abril d’un espai d’atenció personalitzada al servei de les famílies i joves que necessitin informació o assessorament expert per prevenir conductes de risc en els usos de drogues i pantalles.

La RULA oferix els següents recursos:

  • EN L’ÀMBIT EDUCATIU: tallers de prevenció dels possibles riscos associats als usos de drogues i pantalles per l’alumnat, així com formació i assessorament per a professionals i famílies. Es disposa del Protocol de detecció i intervenció en els usos de drogues i pantalles (TRIC) per a centres educatius.
  • EN L’ÀMBIT D’OCI NOCTURN:coordinació d’ intervencions preventives en les Festes Majors i Populars, amb la vela de salut, un estand d’informació i atenció sobre drogues.
  • EN L’ÀMBIT COMUNITÀRI: espais d’atenció, informació i acompanyament individual, personalitzat i confidencial en aspectes relacionats amb els usos de drogues i pantalles.
123...146Pàgina 1 de 146
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats