Termini d’inscripció: Fins el 9 de febrer de 2014Ref: Protocol/2014
Taller: Màrqueting i comunicació de la sostenibilitat per empreses turístiques
Taller subvencionat. Data: 13 de maig. Inscripcions obertes.
Objectius Aquest curs t´ajudarà a millorar el teu màrqueting i el producte, aprenent a comunicar com pots millorar la teva ocupació i satisfacció dels clients promocionant la teva autenticitat i esforços sostenibles. Junts prepararem plans d´acció per a cadascun de vosaltres per millorar el vostre màrqueting en 5 passos: A qui li ho dic? Per què ho dic? Què dic? On ho dic? Quan ho dic? Contingut El turisme és un dels sectors més dinàmics de l´economia i, com a tal, està immers en un procés de canvi constant, accentuat amb un creixement de la competència i en la incorporació de noves tecnologies. Cada cop més, prenen rellevància les noves tipologies de consum lligades als nous estils de vida, així com els mitjans d´accés a la venda dels productes turístics. En aquest sentit, s´està dibuixant un nou escenari amb una demanda creixent per satisfer, que obre un ventall molt ampli d´oportunitats per dissenyar i implantar noves metodologies o eines de venda dels productes i destinacions turístiques. Per aquest motiu, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona des del Servei de Turisme i la Diputació de Barcelona des de la Gerència de Serveis de Turisme, duen a terme aquests tallers per facilitar a les empreses i a les entitats gestores del territori les tècniques i eines d´optimització, i contribuir així, a millorar el posicionament de les empreses i destinacions. Referència TallerMarquetingDipu/maig’14 Públic Responsables de marqueting d’empreses turístiques, empresaris turístics. Modalitat Presencial Horari 9’30h a 13’30h Hores 4h Dates: Dimarts 13 de maig de 2014 Lloc Consell Comarcal del Maresme (Pl. Miquel Biada, 1 Mataró, davant estació Renfe) Població Mataró Dates d’inscripció 2014-04-30 Nombre de places Limitat. Requisits d’accés Empresa turística de la provincia de Barcelona. Com s’ha de fer la inscripció Per fer la inscripció cal trucar al telèfon: 902.448.448. Cost Aquest taller és subvencionat. Entitat que realitza la formació U. LEEDS – Xavier Font Contacte Telèfon: 902.448.448 Organitzen i col·laboren: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Diputació de Barcelona des de la Gerència de Serveis de Turisme. Consell Comarcal del Maresme-Consorci de turisme costa del Maresme.Curs introductori a l’Emonutrició (la connexió entre les emocions i els aliments)
Data d’inici: 2 de juny de 2015. Inscripcions obertes.
ObjectiusMitjançant l´Emonutrició li donem a la persona les eines que necessita per empoderar-se sobre la seva salut i trobar i modular les emocions a través de les quals es relaciona amb el seu entorn que li afecten o poden afectar en la seva sensació de benestar.
Així mateix, mostrem la manera de minimitzar i fins i tot solucionar les molèsties que ens ocasionen aquestes alteracions mitjançant l’ús dels aliments i plantes medicinals del nostre entorn de manera personalitzada.
Podeu fer la inscripció al curs a través de l’enllaç següent: http://www.ccmaresme.cat/formulari.php?id=11098
CostAquest curs està subjecte a un Preu Públic de 45€ (segons Ordenança nº22 del CCM).
Forma de pagament Un cop rebuda la inscripció, el CCM farà arribar la carta de pagament via email per a liquidar el Preu Públic. És requisit imprescindible haver abonat el Preu Públic per poder assistir al curs. Entitat que realitza la formació Educa, Escola de professions educatives, socials i culturals- Expert Docent: Josep María Subirà i Vallès Diplomat en Infermeria (Especialista en Medicina del Treball i Salut Laboral) Graduat en Medicina Tradicional Xinesa Tècnic Especialista en Dietètica i Nutrició.Titulat en Dietètica Oriental Natural.Col·laborador del CRESCA (Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari)-UPC i Membre del CIDTA (Centre de Recerca i Desenvolupament de Teràpies Alternatives). ContacteMar Ferrer-Maresme Capacita/Consell Comarcal del Maresme
93 741 11 75
maresmecapacita@ccmaresme.cat
INTRODUCCIÓ: Yin Yang, Sistema Nerviòs, Cinc Moviments, Arquetips, Trastorns Psicoemocionals.
Mètodes de regulació emocional: Psicoteràpia, Tao del Canvi, Tapping dinàmic, constel·lacions familiars,….
Valoració diagnòstica per la llengua.
Malalties relacionades amb cadascun dels òrgans
Propietats dels sabors: salat, amarg, àcid, dolç i picant.
Aliments de temporada: hivern, primavera, estiu, tardor
Aliments especials.
Plantes medicinals.
Inscripció al Taller per trobar la teva imatge professional
Data: 6 de juliol de 2016. Inscripcions obertes fins el dia 27 de juny.Ref: imatgeprofessional/juliol’16
La renda de les famílies maresmenques és 500€ inferior a la catalana
La renda mitjana per habitant al Maresme és de 16.000 euros, 500 € per sota de la mitjana catalana. Segons l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el Maresme ocupa la sisena posició en renda mitjana per càpita. Tot i això, el mapa mostra significatives diferències entre municipis. Fent un recorregut linial pel territori, les poblacions del Baix Maresme són els que presenten unes xifres superiors que es van reduint conforme ens acostem a La Selva.
L’anàlisi territorial de la renda familiar disponible es basa en dades oficials de 2014, les darreres publicades. Indiquen que va ser un any en què la renda va augmentar al Maresme en un percentatge lleugerament inferior al de Catalunya (1,63% a la comarca davant de l’1,68% català). De fet, és un any en què els indicadors econòmics van començar a millorar al registrar-se una devallada en les xifres d’atur i un increment en el nombre de persones ocupades i aquest context, sens dubte, va afavorir l’augment de la renda familiar bruta disponible. Només 4 municipis van registrar una disminució: Canet de Mar (-0,66%), Pineda de Mar (-0,24%), Premià de Mar (-0,31%) i Tordera (-1,47%). En canvi, Argentona va ser la població que va registrar un increment més intens (+6,77%).
La renda mitjana per habitant al Maresme va ser de 16.000€, sent la remuneració salarial el recurs bàsic d’ingressos familiars en un 59,2%. L’excedent brut d’explotació (excedent d’activitats empresarials i professionals d’empreses individuals i societats) va suposar el 21,1% de la renda familiar, mentre que els ingressos de les famílies procedents de les prestacions socials van ser del 19,7%.
Aquestes xifres aporten diferències respecte a la mitjana catalana. El Maresme presenta un percentatge de remuneració salarial lleugerament inferior, un excedent d’explotació superior en gairebé 2 punts i uns ingressos per prestacions socials inferiors (1,2%).
Tot i que la mitjana comarcal és inferior a la catalana, 15 municipis maresmencs la superen i 3 es troben entre els 8 primers del rànquing català. Es tracta de Tiana que amb una renda per càpita de 20.200€ és el quart municipi català amb unes dades més elevades; Cabrils amb una renda de 20.100€ és el cinquè i Teià (19.300) el vuitè.
En el marc comarcal i tenint en compte que no es diposen de dades de 6 municipis ( Òrrius, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna), Pineda de Mar és la població amb menor renda per càpita (13.300€/habitant ), seguida de Tordera (13.700€/habitant) i Calella (13.800€/habitant).
Podeu veure totes les dades passant el cursor per cada municipi en aquest mapa interactiu:
Podeuampliar aquesta informació consultant l’informe sobre renda familiar disponible elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local:
Contractes a dones a l’Alt Maresme
Com dèiem, el 50,71% dels contractes generats a l´Alt Maresme els van formalitzar dones, un total de 19.637. D´aquests, 2.317 van ser indefinits i 17.320 temporals. És a dir, els contractes indefinits van representar l´11,8% i els temporals el 88,2%. Un cop més doncs, la contractació temporal destaca de forma exagerada sobre els contractes indefinits.
En la taula 6.1 hem recollit les 50 ocupacions amb més contractes a dones. Com hem vist per l´agregat de l´àmbit, també en aquest cas l´ocupació amb més contractes va ser la dels cambrers assalariats amb 2.708 contractes, el 8,09% dels quals van ser indefinits. Amb 1.761 contractes la dels peons de les indústries manufactureres ocupà el segon lloc amb un pes de la contractació indefinida baixíssim, de l´1,31%.
Pel que fa als contractes indefinits, les 25 ocupacions amb més contractes indefinits les hem recollides en la taula 6.1.1. Veiem que la dels venedors de botigues i magatzems fou la que més n´aconseguí amb 322, el que va suposar prop del 14% de la contractació indefinida de les dones a l´Alt Maresme. La dels cambrers assalariats en creà 219 i 162 la dels empleats administratius amb tasques d´atenció al públic ncaa.
Però quan mirem el pes de la contractació indefinida veiem que aquella que el va tenir més elevat fou la dels dissenyadors de productes i peces de vestir amb un 71,56%. La seguí la dels agents de compres amb un 60,78%. De fet, cap altra ocupació de les 50 amb més contractes va assolir el 50% de contractació indefinida.
 TAULES: |
| |
| |
 |
El nombre de persones afectades per ERTO al Maresme s’eleva a 29.058
Fins al 14 d’abril s’havien presentat 4.804 Expedients de Regulació Temporal de l’Ocupació al Maresme afectant 29.058 persones treballadores. El 96% d’aquests expedients (4.616), segons recull l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, són per força major i poden atribuir-se a la crisi sanitària de la COVID-19.
Llum verda a la depuradora de la urbanització Terra Brava amb una inversió de gairebé 1.900.000 euros
El Ple, celebrat dimarts, va aprovar la modificació del Projecte constructiu de l’estació depuradora d’aigües residuals i del col·lector en alta de la urbanització Terra Brava de Tordera que incorpora millores, principalment, per a la reducció de sorolls i minimització d’olors.
L’EDAR requerirà una inversió d’1.893.342,297 € (IVA inclòs) i el Consell Comarcal treballa amb l’objectiu de poder licitar les obres l’any vinent.
Amb aquesta instal.lació, més la que donarà servei a la urbanització Àgora Parc (també a Tordera i en projecte) i la incorporació a curt termini dels petits nuclis d’habitatges de Can Palau, Roques Blanques, Les Farreres i Can Domènec, el Maresme arribarà al sanejament total de les seves aigües residuals.
Actualment, els 11 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.
El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Aquest fet, juntament amb la garantia que l’aigua depurada compleix amb la qualitat exigida per la normativa vigent, contribueix a què la qualitat de l’aigua de bany del Maresme obtingui una qualificació d’excel·lent.
Gestió sostenible
El Consell Comarcal, però, va més enllà del tractament de les aigües residuals. L’objectiu és fer que les instal.lacions siguin el més sostenibles possible amb la implantació de noves fonts d’energia verda, un elevat grau d’optimització de la seva eficiència i la reutilització de l’aigua depurada per altres usos (reg de parcs i jardins, per processos industrials, etc.)
En la línia de l’autosostenibilitat, s’està treballant per aconseguir
- El funcionament energètic autosuficient de les estacions depuradores de Mataró i Alt Maresme a partir de la instal·lació de plantes de cogeneració de biogàs que suposen una minimització del consum d’electricitat de font externa.
- La instal·lació de sistemes de plaques fotovoltaiques a les instal·lacions de sanejament amb l’objectiu de subministrar energia verda i reduir el consum d’energia elèctrica convencional.
- La implantació de sistemes de minimització d’impacte de residus procedents dels sobreeixidors dels col·lectors en alta per un augment del cabal en temps de pluja.
Tanmateix i davant la situació d’emergència climàtica en la que ens trobem actualment, des del Consell s’està apostant fermament per nous projectes enfocats a la reutilització de l’aigua depurada per a diversos usos:
- Municipals (indústries, agricultura, urbà, lleure, etc).
- Recàrrega d’aqüífers amb aigua regenerada per a la millora de la qualitat i quantitat dels recursos hídrics del medi (reducció de la contaminació per nitrats d’aqüífers existents, recuperació de zones fluvials i vegetació de ribera pel lleure, etc).
Mapa del sanejament al Maresme
