El Consell Comarcal ofereix als ajuntaments del Maresme aigua regenerada per a la neteja de carrers i reg de parcs i jardins

Avui s’ha inaugurat la Planta pilot de regeneració d’aigua instal·lada a l’EDAR de Mataró

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha inaugurat oficialment la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’EDAR de Mataró. Aquesta instal·lació, que va entrar en funcionament el passat mes de juliol, fa un tractament de l’aigua ja depurada (anomenat terciari). L’aigua resultant no és apta per a consum domèstic, però sí compleix tots els requisits per a altres usos com els industrials, agrícoles, neteja viària, reg de parcs i jardins o la regeneració d’aqüífers.

Tot i que la planta es troba encara en període de proves, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ja ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) permís per poder subministrar aigua regenerada als ajuntaments alleugint d’aquesta manera la situació de sequera que patim.

Les analítiques són positives i mostren que l’aigua resultant és d’excel·lent qualitat i compleix tots els requisits sanitaris per a la seva utilització, fins i tot en sectors que requereixen un nivell més alt de puresa com el sector agrari. Es calcula que diariament es podrien subministrar uns 50m3 d’aigua regenerada. Una quantitat, però, insuficient per cobrir les necessitats. És per això que el Consell Comarcal també ha demanat permís a l’ACA per poder subministrar als ajuntaments l’aigua de la resta d’EDAR’s del Maresme que ja apliquen un tractament addicional a l’aigua depurada i que la fa apta per a reg de parcs i jardins i neteja viària. De fet, actualment aquesta aigua ja s’està utilitzant per cobrir part de les necessitats de funcionament de les pròpies depuradores.

El Consell Comarcal del Maresme està en disposició de subministrar -en el moment que l’ACA ho permeti- un volum d’aigua diari similar al consum d’un municipi de 1.200 habitants i iniciar els treballs necessaris per ampliar aquesta quantiat.

El president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany Martínez, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduïr dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort Subiranas, també ha assegurat que la regeneració d’aigua “és un eix estratègic de país que posa en valor la feina que fem les administracions per aprofitar tota l’aigua que tenim. Aquesta planta ha de servir per experimentar quin tipus d’aigua volem pels usos que decidim tenir per aquesta aigua regenerada“.

La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró és una instal·lació cofinançada entre l’ACA i el Consell Comarcal del Maresme. El seu cost ha estat de 341.452 euros (iva inclòs). S’ha instal·lat a la depuradora de Mataró perquè és l’EDAR maresmenca que tracta més volum d’aigua residual (25.000m3 al dia). Dona servei als municipis de Mataró, Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt que sumen una població de 192.000 habitants.

El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells. En el primer se li aplica un sistema de fintració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua és conduïda fins a un sistema d’ultrafiltració que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors a 1 NTU, així com els principals paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que pemet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.

La planta pilot de regeneració d’aigua, que es va començar a projectar el desembre de 2022, està impulsada pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operada per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR. Utilitza tecnologies innovadores i sostenibles així com criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn. El seu model podria replicar-se en les depuradores situades en altres municipis del territori.

De fet, el president del Consell Comarcal ja ha avançat que “un objectiu prioritari és replicar aquest model de regeneració d’aigua a les depuradores del Maresme Nord per poder recarregar l’aqüífer de la Tordera que alimenta tant als muncipis del nord de la comarca com de la Selva sud“, un aqüífer que està sobreexplotat, “un bé preuat que hem de protegir de la intrussió de salinització ja que, a més de ser el recurs hídric per a consum domèstic, sosté també l’economia dels municipis a nivell industrial, agrícola o turístic“.

En aquesta línia, el conseller Mascort ha afegit que “En el total d’estacions d’aigua regenerada que estan planificades en el Maresme podriem arribar a recuperar 20Hm3 d’aigua”

Diferents alcaldies, conjuntament amb el director de l’ACA Samuel Reyes, el delegat del Govern a Barcelona Joan Borràs, i càrrecs electes comarcals han asssitit avui a l’acte d’inauguració oficial.

L’aigua al Maresme

El Maresme és una comarca, tal i com constata l’informe d’ Estratègia de transició energètica i acció climàtica elaborat per la Diputació de Barcelona, amb un elevat risc de vulnerabilitat per la reducció de la disponibilitat d’aigua per a l’abastament, la disponibilitat d’aqüífers i l’afectació que pot tenir sobre sectors econòmics estratègics com l’agricultura o el turisme.

És per això que el Consell Comarcal està implementant un servei integral que contempla totes les fases del cicle de l’aigua amb una aposta clara per la regeneració i reutilització. Actualment, l’administració comarcal ja té en curs la redacció d’un Pla director que contemplarà, entre d’altres, la regeneració de l’aqüífer de la Tordera i l’extensió de la regeneració a les diferents depuradores de la comarca, així com el pla d’usos d’aquesta aigua.

Abastament en alta

El Consell Comarcal del Maresme va assumir el 1994 les funcions del control de l’abastament del Maresme Nord. Des de la Planta potabilitzadora de Palafolls s’abasteixen en alta un total d’11 poblacions: Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar i Arenys de Munt.

Els municipis del Maresme centre i sud reben l’aigua del Ter-Llobregat.

Sanejament en alta

La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Sant Daniel (Tordera) i Sant Genís (Palafolls); 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Abastament i sanejament en baixa

El control del sistema de clavegueram és competència municipal així com l’abastament d’aigua potable a les cases de cada població.

El Maresme activa la campanya “Que no et venguin la llauna!” per sensibilitzar el jovent dels riscos del consum de begudes energètiques

Gairebé la meitat dels joves d’entre 14 i 18 anys consumeixen regularment begudes energètiques i, sovint, desconeixen els efectes perjudicials que un consum excessiu pot tenir sobre la seva salut. La moda, la publicitat i les falses creences estan convertint aquestes begudes en un hàbit per a molts adolescents abans de l’entrenament del gimnàs, abans d’un examen i, fins i tot, en moments de lleure barrejades amb alcohol.

En aquest context, i sota la coordinació del Consell Comarcal, l’Oficina Jove del Maresme llança la campanya “Que no et venguin la llauna“. L’objectiu és afavorir els hàbits saludables i despertar l’esperit crític dels i les joves davant dels missatges publicitaris que promouen falsos mites a l’entorn d’aquestes begudes.

Per saber exactament què són les begudes energètiques, els seus components i els seus efectes, s’ha creat la pàgina web: Que no et venguin la llauna. Està pensada perquè tothom pugui accedir a la informació, però també per convertir-se en un recurs pedagògic per a entitats i professionals que treballen amb adolescents i joves.

Així, a més dels diferents espais informatius, s’ha elaborat un vídeo on diferents joves expliquen la seva relació amb les begudes energètiques i plantegen dubtes a un dietista-nutricionista que exposa els efectes d’aquesta “injeccció de cafeïna i sucre” en el cos.

La campanya, que s’inaugurarà oficialment el proper divendres (12 d’abril) a les 18h a l’Espai Jove de Can Jalpí de Pineda de Mar, es complementa amb una exposició que es podrà visitar en aquells municipis del Maresme que hi estiguin interessats.

Els diferents panells que configuren l’exposició aporten informació per apropar-se a les begudes energètiques amb esperit crític i convida a la reflexió sobre la societat de consum, com el mercat genera necessitats i les estratègies de venda.

“Que no et venguin la llauna” vol donar resposta a la necessitat plantejada pels serveis locals de Joventut de la comarca de disposar d’un recurs útil per abordar el treball de prevenció i promoció de la salut entre les persones joves.

Tot el material gràfic i visual de la campanya (video, plafons, cartell, flyer, il·lustracions…) ha estat elaborat per dos joves inscrits al Mapa de Joves Artistes del Maresme: en Rafa Aguilera i la Maria Agüero.

A més del Consell Comarcal del Maresme i l’Ajuntament de Mataró, participen en el projecte: l’Agència Catalana de la Joventut i la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, l’Ajuntament d’Argentona, l’Ajuntament de Pineda de Mar, el Consell Esportiu del Maresme, l’Institut Català de la Salut, la Subdirecció General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepatitis Víriques, i els Ajuntaments de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera, a través del Servei Intermunicipal LA RULA.

Beca per treballar 10 mesos a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El Departament de Cultura de la Generalitat ha obert la convocatòria per a la concessió de beques, en règim de concurrència competitiva, per fer pràctiques remunerades en el propi Departament o en les seves entitats adscrites, entre elles l’Arxiu Comarcal del Maresme.

L’objectiu d’aquestes beques és donar una formació pràctica a aquelles persones que han finalitzat recentment la seva formació acadèmica i facilitar d’aquesta manera la seva incorporació al món laboral en el sector en què han estat formades. Mireu les Bases específiques.

El període de realització de les pràctiques laborals serà entre octubre de 2024 i juliol de 2025 amb una dedicació setmanal de 35 hores en horari de matí (entre les 8h i les 15h) i una remuneració de 1.250€ mensuals.

Les persones interessades poden presentar la seva sol·licitud des d’avui (14 de juny) fins a les 14h del 26 de juny.

La vilassarenca Lali Ribera homenatjada a la IX Trobada d’Escriptores del Maresme

Vilassar de Mar és el municipi que ha acollit la IX Trobada d’escriptores del Maresme que, com és habitual, ha estat marcada per la reivindicació del paper que històricament la dona -sovint invisibilitzada- ha tingut en la literatura i un reconeixement a les maresmenques que avui dia s’expressen a través de l’escriptura. Aquest va ser el fil conductor de les intervencions de l’alcaldessa Laura Martínez, de la consellera de Drets i serveis a les persones Marta Paset i de la consellera de Cultura Marta Rovira.

Amenitzat pel duet femení Dues Monis i com és habitual en aquesta cita anual, s’han promocionat les novetats literàries de les escriptores de la comarca que aquest any han estat especialment prolífiques. Han llegit fragments de les seves obres Ángela Landete Arnal, Anna Cabot Dalmau, Assumpta Mercader, Montse Assens, Raquel Gámez Serrano, Emilia ILlamola Ganduxé, Pilar González-Agàpito, Anna Rossell Ibern, Montserrat Morera Escarré, Laura Téllez Vilà, Imma Romeu Sánchez, Joana Bel Oleart i Elisabet Bas Pujol.

El Maresme és una comarca molt rica en literatura feta per dones, però no sempre les dones tenen les mateixes oportunitats de visibilitzar i promocionar les seves obres. En aquest context s’emmarca la Trobada d’Escriptores del Maresme que impulsa el Consell Comarcal del Maresme amb l’esperit de promocionar la literatura feta amb ulls i mirada de dona. I des de fa 7 anys es ret homenatge a una escriptora.

Lali Ribera Rodergas se suma aquest any a Emilia Illamola, Maria Català Serra, Susana Gil Micó, Carme Colomer Planas, Carme Rovira Ros, Maria Teresa Bertran (la Teresa d’Arenys) i Lola Casas Peña. La vilassarenca Lali Ribera ha trobat en la poesia el seu camí d’expressió amb una marcada precisió i concisió de les paraules. No obstant, és llicenciada en Filologia Catalana i ha dedicat la seva vida a l’ensenyament a l’institut Vilatzara de Vilassar de Mar i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Lali Ribera ha publicat 3 llibres de poesia: Enyors i tornes, Temp(teig) i A punt

GALERIA D’IMATGES

Els ajuts de lloguer tramitats per l’Oficina d’Habitatge del Maresme augmenten un 16% i ascendeixen a 7,5 milions d’euros

L’Oficina d’Habitatge del Maresme augmenta any rere any el volum de les seves actuacions. Ha tancat 2024 havent aconseguit ajuts de lloguer per a 2.937 famílies per un valor total de 7.496.528 euros. Aquesta xifra representa un increment del 16% respecte a 2023, any en què es va donar un repunt interanual de prop de l’11%.

També hi ha hagut un substancial increment del nombre de tramitacions. L’any 2024 van sol·licitar els serveis de l’Oficina d’Habitatge del Maresme 3.726 persones, un 12% més que l’any anterior.

La majoria d’expedients tramitats s’inclouen en les diferents convocatòries d’ajuts al lloguer que promou l’Agència d’Habitatge de Catalunya per ajudar a fer front a les despeses d’arrendament de diferents col·lectius (persones grans, joves, majors de 36 anys….). També, però des de l’Oficina del Consell Comarcal es tramiten prestacions d’especial urgència per atendre situacions puntuals que impedeixen pagar la quota de lloguer o d’amortització hipotecària i situacions de pèrdua d’habitatge per desnonament.

El 80% del total d’expedients tramitats ha arribat a bon port aconseguint l’ajut sol·licitat.

L’Oficina d’Habitatge del Maresme dóna servei al 59% de la població del Maresme. Atén la ciutadania de 25 municipis (tots excepte Mataró, El Masnou, Malgrat de Mar, Calella i Tordera que disposen d’oficina pròpia).

A més de la tramitació d’ajuts al lloguer i de prestacions econòmiques d’especial urgència, el seu àmbit d’actuació també inclou la tramitació de cèdules d’habitabilitat de segona ocupació i d’ajuts per a la rehabilitació.

L’any passat l’Oficina maresmenca va tramitar 3.188 cèdules d’habitabilitat, 215 ajuts Next Generation a la rehabilitació i 1.477 sol·licituds d’habitatge de protecció oficial.

Els premis del IV Concurs de Relats curts per la diversitat sexual i de gènere del Maresme es queden a Tordera, El Masnou i Vilassar de Mar

Els drets costen molt de guanyar i molt poc de perdre“. Aquesta és la proclama que més es va repetir en el decurs de l’acte oficial de lliurament del IV Concurs de Relats curts per la diversitat sexual i de gènere del Maresme que es va fer a l’Auditori del teatre Clavé de Tordera.

Totes les persones que van intervenir van posar el focus en l’auge dels moviments d’extrema dreta i van alertar de la proliferació de discursos d’odi, de la regressió dels drets i de la necessitat de treballar conjuntament en la seva defensa.

En aquest contexte, guanyen encara més pes concursos com el de relats curts per la diversitat sexual i de gènere que esdevenen un canal sense barreres i uns espais inclusius d’expresió lliure que permeten visibilitzar la diversitat de la nostra societat. Aquest és justament l’objectiu que persegueix el Consell Comarcal del Maresme amb el concurs literari que va impulsar l’any 2021.

En aquesta quarta edició, els premis -que en paraules del jurat tenen una gran qualitat literària- s’han quedat a Vilassar de Mar, El Masnou i Tordera. Aquest darrer municipi, d’on són dues de les guanyadores, va ser el que va acollir l’acte oficial de lliurament de guardons.

L’acte va comptar amb una àmplia representació institucional municipal i comarcal, destacant les intervencions de la regidora d’Igualtat, Toñi Garcia; la consellera de Drets i Serveis a les Persones del Consell Comarcal, Marta Paset i l’alcaldessa de la població Elisabet Megias. També va donar suport al concurs de relats curts per la diversitat sexual i de gènere del Maresme la Diputació de Barcelona que va estar representada per la diputada adjunta de l’Àrea de Feminismes i Igualtat, Eva Soler.

PREMIS del IV Concurs de relats curts per la diversitat sexual i de gènere:

Categoria de 12 a 17 anys

Categoria de 18 o més anys

  • Segon premi: “Aliances de Natalia Jaurrieta Casanova, resident a Vilassar de Mar.

FOTOTECA

El Consell Comarcal aprova el nou Pla Territorial de Ciutadania i Immigració per afrontar els reptes actuals i futurs de la diversitat i la cohesió social al Maresme

El Consell Comarcal del Maresme va aprovar dimarts en sessió plenària el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració 2025–2028, un document estratègic que redefineix la planificació de les polítiques d’acollida i interculturalitat a la comarca. El pla, que ha estat elaborat amb la participació dels 30 municipis maresmencs i el suport de la Diputació de Barcelona, va comptar amb els vots favorables de l’equip de Govern (Junts i ERC), PSC, Comuns, Cup i Ara Pacte Local. En canvi, PP i Vox van mostrar el seu rebuig votant en contra.

El nou pla actualitza l’anterior per donar resposta a la transformació dels fluxos migratoris dels darrers vint anys i a la necessitat d’abordar, de manera coordinada i transversal, els nous reptes socials i comunitaris. Defineix així els serveis i actuacions de suport a tots els municipis de la comarca per poder fer front a l’acollida i integració de la població immigrada, generant una xarxa de recursos i projectes en al gestió de la diversitat entre els diferents municipis.

Una realitat migratòria profundament transformada

El Pla Territorial de Ciutadania i Immigració va iniciar-se l’any 2005 amb una primera diagnosi en un moment d’augment històric de l’arribada de població estrangera al Maresme. Des de llavors, la realitat migratòria ha evolucionat notablement: avui la comarca presenta una major diversificació d’orígens, amb presències significatives de població procedent d’Europa de l’Est, Amèrica Llatina, el Magrib, Àfrica subsahariana i Àsia.

Aquesta diversitat, que s’ha consolidat i ampliat amb el pas dels anys, té un impacte directe en múltiples àmbits de la vida local —habitatge, educació, salut, convivència, participació, etc.— i ha fet necessari actualitzar i reorientar l’estratègia comarcal d’acollida i gestió de la diversitat.

Un procés participatiu i compartit

La redefinició del pla s’ha dut a terme amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de personal tècnic de municipis, entitats socials i persones usuàries dels serveis d’acollida.

Aquest procés ha combinat anàlisi de dades, diagnosi qualitativa i participació activa d’agents locals per identificar necessitats i formular línies d’acció consensuades. Les principals necessitats detectades són:

  • Reforçar els serveis d’acollida i regularització administrativa.
  • Ampliar i millorar la cobertura de necessitats bàsiques, especialment en matèria d’habitatge i inserció laboral.
  • Afavorir l’aprenentatge lingüístic com a clau per a la integració.
  • Millorar la coordinació i la transversalitat entre serveis.
  • Impulsar la participació ciutadana i la convivència intercultural.
  • Donar suport específic a col·lectius especialment vulnerables.

Aquest enfocament participatiu garanteix que el pla respongui a les realitats concretes de la comarca i que la seva aplicació sigui compartida entre institucions i societat civil.

Un pla d’acció estructurat en nou àmbits i 28 accions

El nou Pla Territorial de Ciutadania i Immigració 2025–2028 inclou 28 accions distribuïdes en nou àmbits d’actuació:

  1. Recepció i acollida
  2. Regularització administrativa
  3. Cobertura de necessitats bàsiques
  4. Salut
  5. Educació
  6. Formació i ocupació
  7. Llengua
  8. Interculturalitat i participació
  9. Gestió transversal

D’aquestes accions, 4 són continuistes, 7 continuistes amb millores i 17 són noves iniciatives. Totes elles busquen consolidar una estratègia d’acollida més integral, comunitària i transversal, amb un enfocament clar cap a la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

Coordinació institucional i implicació municipal

El pla preveu un model de governança compartida entre el Consell Comarcal i els ajuntaments de la comarca, amb la creació d’espais de seguiment i coordinació per garantir-ne la implementació.

Per aquest motiu, s’ha elaborat també un document d’adhesió perquè els ajuntaments puguin formalitzar el seu compromís amb les accions previstes i participar activament en el seu desplegament.

A més, el pla comptarà amb el suport financer de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i els convenis de col·laboració amb els ajuntaments participants.

Un pas endavant cap a una comarca més inclusiva

L’aprovació del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració 2025–2028 representa un punt d’inflexió en les polítiques d’acollida i interculturalitat a la comarca, i reafirma el compromís institucional d’afrontar els reptes presents i futurs amb una mirada col·lectiva i transformadora.

El 19,4% de les llars del Maresme estan ocupades per persones que viuen soles

 


L’Observatori del Mercat Laboral del Maresme del Consell Comarcal ha extret informació de l’estudi elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre les característiques de les llars de la comarca a partir del cens de 2001. Segons aquestes dades, des de 1996 el nombre de llars al Maresme ha augmentat el 20%. El 2001 hi havia 127.148 habitatges. Mireu la gràfica d’evolució (document excel)  
Cliqueu aquí .


De les més de 127.000 llars, el 27,3% estan formades per 2 membres, i el 22,6% per tres membres. Cal remarcar però, el fet que el 19,4% de les llars a la comarca siguin unipersonals. De fet, la llar unipersonal ha estat la tipologia que ha sofert un major increment des de 1996, passant de representar el 15% al 19% l´any 2001, i registrant una variació del 54% respecte de l´any 1996. Per altra banda, el seu pes varia força d´uns municipis a uns altres; així, mentre a Caldes d´Estrac representen el 28,70%, a Tiana només representen l´11´70%. D’altra banda, el 44% són llars ocupades per tres o quatre membres, i les llars de més de 5 membres representen menys del 3%. Per veure la situació de l’habitatge a cada municipi del Maresme, consulteu la gràfica, (document excel)  
Cliqueu aquí El 81% de les llars al Maresme són en propietat D’altra banda i pel que fa al règim de tinença de l’habitatge, segons les dades del Cens 2001 publicades aquest mes per l´Institut Nacional d´Estadística, el 81% de les llars al Maresme es tenen en propietat (103.285). D´aquestes, el 52% estan totalment pagades, el 42% tenen hipoteca, mentre el 6% han estat heretades. Només el 14% de les llars del Maresme estan llogades. Consulteu la gràfica, municipi per municipi, (document excel)  
Cliqueu aquí .

El nombre d’autònoms al Maresme disminueix un 2,36%

El Maresme és una de les comarques catalanes més emprenedora

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’Informe Sociolaboral del Maresme corresponent al primer trimestre de 2009. Aquesta publicació fa una anàlisi pormenoritzada de les dades econòmiques (atur, contractació, cotització i afiliació a la seguretat social…etc) de la comarca i de cadascun dels seu municipis. L’estudi reflecteix com la crisi també ha afectat els autònoms de la comarca. El nombre de treballadors per compte pròpia ha disminuit d’un 2,36%.


En finalitzar el 2008, el nombre de persones autònomes comptabilitzades a la comarca del Maresme era de 36.627. Aquesta xifra s’ha reduit durant el primer trimestre a 35.762, el que representa una disminució del 2,36%.

Tot i això, el Maresme continua sent una de les comarques catalanes més emprenedora tota vegada que el volum de treballadors autònoms suposa el 29,3% de les afiliacions totals donades d’alta a la comarca. Cal tenir en compte que la mitjana catalana se situa en el 18,23%. De fet, el Maresme és la comarca més emprenedora de la província de Barcelona i l’onzena de Catalunya (davant seu passen comarques tarragonines i lleidatanes amb un pes econòmic molt important de la fruita i el vi).

Pel que fa a la distribució sectorial del col·lectiu d’autònoms, és molt similar a la dels treballadors assalariats. Així, el 69,37% treballen en el sector serveis (especialment en el comerç); un 16,82% ho fan en la construcció; el 10,91% treballa a la indústria i el 2,5% restant ho fa a l’agricultura.

Mirant la seva distribució per municipis, hi ha certes curiositats. Per exemple, Òrrius registra el mateix nombre de treballadors assalariats que de treballadors autònoms. També crida l’atenció els casos de Tiana i Cabrils, on hi ha registrats més autònoms que treballadors assalariats. Dades que deixen entreveure que són municipis amb una elevada mobilitat obligada per raons de treball.

Si voleu ampliar informació, podeu consultar l’informe fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme clicant sobre la imatge:
 

El president del Consell Comarcal del Maresme, Manuel Mas, inaugurarà el 17 de febrer l’estació meteorològica de Mataró

 


El proper dimarts, 17 de febrer, s’inaugurarà l’estació meteorològica de Mataró que forma part de la xarxa de seguiment atmosfèric del Maresme. Amb aquesta nova instal.lació, el Servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme disposarà de set estacions automàtiques distribuïdes per diferents punts de la comarca. L’estació de Mataró, ubicada a les instal.lacions de la depuradora, disposa d’un panell solar que la fa completament autònoma. La nova instal.lació subministrarà dades relatives a la temperatura, la humitat relativa, la velocitat i direcció del vent, la precipitació i la pressió atmosfèrica. L’estació meteorològica de Mataró la inaugurarà el president del Consell Comarcal del Maresme, Manuel Mas, el dimarts, 17 de febrer, a les 12:30h.