La definició dels municipis turístics dins la nova legislació del sector

 


“La complexitat que suposa el canvi de model turístic amb la incorporació de les noves tecnologies i la globalitat requereix de nous professionals molt formats i amb il·lusió que facin la revolta necessària per assolir l’èxit.” Amb aquesta contundència s’ha expressat Domènec Biosca, president de l’Associació d’experts d’empreses turístiques, en la seva intervenció dins les Jornades que sobre la Gestió del Turisme han organitzat l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i l’Escola Universitària del Maresme.


Les Jornades han suposat un primer pas en el debat al voltant de la planificació de la gestió del turisme, la qual necessita del consens entre els agents implicats: administracions públiques, privades i consumidors turístics. Conscients d’aquesta necessitat, l’Escola d’Administració Pública i l’Escola Universitària del Maresme s’han compromès a continuar treballant per tal de convertir-se en lloc de trobada per a la reflexió i l’anàlisi de la gestió pública del turisme. Biosca ha exposat que els nous professionals del turisme han de ser “persones molt orientades al medi ambient, detallistes, amb cura de l’estètica, que tinguin molts contactes amb els empresaris per crear complicitats, han de ser honestos i estimar les persones, alhora que han de ser capaços de negociar i dominar la cultura empresarial”. A més dels professionals, Domènec Biosca ha afirmat que els factors clau per tal que un destí turístic tingui èxit són: l’especialització, la promoció, la segmentació, el valor del proper, la informàtica, el tracte personalitzat, la qualitat dels detalls, la seguretat, la comoditat d’accés i reserva i la gastronomia que expressi identitat. La definició i el finançament dels municipis turístics La financiació dels municipis turístics ha estat un dels aspectes al voltant del qual ha girat bona part del debat de les Jornades. La professora d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, Amelia Díaz, ha fet una exposició de la nova Llei de Règim Local, la qual defineix els municipis turístics com aquells que tenen menys de 75.000 habitants i més de 20.000, no són capital de província ni capital de comunitat autònoma i el nombre d’habitatges de segona residència sigui superior al de primera residència. Aquesta definició, que coincideix amb la que fa la nova Llei del Turisme (presentada per la professora de Dret al sector turístic de l’EUM, Anna M.ª Vidal), comporta que poblacions com la de Calella no tinguin aquesta consideració. El seu alcalde, Josep Basart, ha comentat al respecte que “la nova llei de finançament no és bona perquè no beneficia els municipis turístics i la definició que en fa hauria d’atendre als diferents tipus de serveis que dóna el municipi per solucionar les grans deficiències existents”. El professor de l’Escola de Turisme de la Universitat de les Illes Balears, Antoni Sastre, ha defensat impostos finalistes com l’Ecotaxa ja que “els ingressos fiscals no donen per les despeses existents i cal donar sortida a projectes mediambientals que d’una altra manera no es farien”. El vice-president de Zontur i director d’Hotenco, Santiago García-Nieto, creu que “aquest impost és discriminatori ja que són la major part dels hotels els que assumeixen el cost amb la seva compta de resultats i significa molt en un mercat ja de per sí saturat”. Biosca s’ha afegit al debat tot proposant que “en un mercat de demanda es pot posar un impost com l’Ecotaxa però si és d’oferta no. Que paguin els que obtenen plusvàlues a causa del turisme”. La Guerra a l’Iraq La guerra a l’Iraq i el record de la pau han planejat també al llarg de les Jornades. El vice-president de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges, Pere Aliguer, ha destacat en la seva intervenció que “la visió del turisme amb una guerra pel mig no és optimista. És el moment de diversificar les opcions tot buscant el mercat escandinau o el romanès, per exemple”. Ha afegit que cal adequar el producte que dóna una agència de viatges. “El canal de comercialització està canviant i les agències s’han adaptar a les noves maneres de fer com ara Internet.” En aquest sentit, Biosca ha assenyalat que “ara la gent ja no et pregunta on vas per Setmana Santa sinó què faràs per Setmana Santa o fins i tot què fas el cap de setmana”. El sots-director de la Direcció General de Turisme de la Generalitat, Javier Sobrino, va destacar també en el moment de fer la inauguració de les Jornades “el moment complicat i d’incertesa que viu el Turisme, sector estratègic per l’economia, com a conseqüència de la guerra a l’Iraq”. Respecte la nova legislació turística va concloure que “el sector turístic ha anat evolucionant i necessitava un nou marc regulador per donar elements de dinamització al sector”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Malgrat i presidenta del Consorci de Turisme del Maresme, Conxita Campoy, ha destacat en fer la cloenda de les Jornades que “vivim en un món tan movible que no hi ha temps per reflexionar què és el que volem a nivell turístic ni a nivell humà. Si l’administració té la voluntat de fer del nostre un país de serveis, cal que el doti i el potenciï, però no només de paraula”.

El pressupost consolidat del Consell Comarcal per al 2004 augmenta en un 22% respecte a l’any anterior


El pressupost consolidat del CCM per l´any 2004 és de 20.241,155,72€, descomptades les transferències internes, (194.102,42€). 18.830.521,72€ corresponen al CCM i 1.605.938,42€ a l´Organisme Autònom de l´Escola Universitària d´Estudis Empresarials del Maresme. D´aquestes quantitats 2.048.383,95€ són inversions del CCM. Aquestes xifres representen un 22% d´increment en relació al pressupost de l´any anterior. Per a més informació,  
cliqueu aquí

El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme comença a actuar

 


El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme ha començat a funcionar amb una sèrie d’inspeccions acústiques realitzades al municipi de Sant Vicenç de Montalt a petició de l’ajuntament d’aquesta localitat. El Servei, aprovat el mes de maig, té com a funció controlar i inspeccionar les indústries de la comarca en matèria de contaminació atmosfèrica i/o de contaminació acústica.


Al tractar-se d’un Servei delegat pels ajuntaments, els inspectors només actuen en aquells municipis on l’Ajuntament ha delegat les seves competències al Consell Comarcal. Així, en matèria d’inspecció acústica hi ha 17 municipis adherits: Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, El Masnou, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montant, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt. Pel que fa a inspeccions atmosfèriques, 14 són els municipis que s’hi han mostrat interessats: Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Dosrius, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Teià i Vilassar de Dalt. Els inspectors del Servei de Control Ambiental actúen en el moment que un dels ajuntaments adherits ho sol·licita perquè ha detectat en el seu municipi un problema de contaminació acústica i/o atmosfèrica.

ALERTA PER NEU I GEL

Després de les precipitacions que han caigut aquest matí i que han estat en forma de neu a tota la comarca per aquesta propera nit s’espera que torni a nevar a totes les cotes. Aquesta nevada será localment intensa, entre 5 i 10 cm. de neu acumulada, i cuallarà fins i tot a costa.

Aquesta propera matinada es formarán plaques de gel a les carreteres interiors del Maresme, amb temperatures mínimes entre els -3 graus a l’interior de la comarca i de 0 graus a la costa.

Proper comunicat a les 17:00 hores d’avui 28 de febrer del 2004.

El Servei de Control Ambiental del CCM elabora els mapes de capacitat acústica d’Alella i Premià de Dalt

 


Dos ajuntaments de la comarca, Premià de Dalt i Alella, han confiat al Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme l’elaboració dels mapes de capactiat acústica del seu municipi. Aquests mapes són un instrument de cabal importància perquè, a partir d’una prospecció del territori, detecten els problemes i fan les propostes adients de millora. A més, la legislació vigent obliga a tots els ajuntaments a tenir aprovats els seus mapes de capacitat acústica. El Servei de Control Ambiental del Consell Comarcal del Maresme va entrar en funcionament a mitjans de 2005 amb l’objectiu de col·laborar amb els ajuntaments de la comarca en la millora de la qualitat mediambiental i en el compliment de la legislació. amb l’objectiu d’ajudar els municipis de la comarca a millorar la seva, de recent creació, té com a fita el seguiment de totes aquelles instal.lacions industrials que per la seva situació geogràfica o per la seva tipologia són susceptibles de provocar episodis de contaminació acústica i/o atmosférica. Per realitzar les preceptives medicions, el servei s’ha dotat de la millor tecnologia que existeix actualment al mercat.

ALERTA AL MARESME PER PRECIPITACIONS LOCALMENT FORTES

 

{J}El Servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme ha alertat del risc de precipitacions localament fortes a la nostra comarca. L’alerta està activada entre les 12:00h del dimecres 18 d’octubre i les 8:00h del dijous 19 d’octubre.

ALERTA METEOROLÒGICA AL MARESME PER FORTS VENTS

 


La comarca del Maresme està en alerta per l’arribada de forts vents que, segons les previsions, superaran els 74 kilòmetres per hora. Aquesta situació es produirà a partir de les 21.00h d’avui, dimarts 4 de març, i es perllongarà fins a les 24.00h del dimecres, 5 de març. El servei de meteorologia METEOMAR del Consell Comarcal del Maresme ha alertat les policies locals perquè prenguin les mesures de prevenció adients.

La sinistralitat laboral al Maresme es redueix un 11,84% després de dos anys de constant pujada

 


Per primera vegada des de l’any 2006, les dades de sinistralitat laboral al Maresme han trencat l’evolució a l’alça i durant el primer trimestre de 2008 han disminuït un 11,84% respecte al mateix període de l’any anterior. Tot i això, la xifra d’accidents a la feina encara continua sent elevat: 1.511 sinistres durant els tres primers mesos de 2008.

.
Les dades recollides per l’Observatori de desenvolupament local del Maresme, un servei del Consell Comarcal, indiquen que dels 1.511 treballadors que durant el primer trimestre de 2008 van haver d’agafar la baixa laboral després d’haver patit un accident a la feina, 1.497 van patir ferides de pronòstic lleu i 13 van ser diagnosticats de greus. La nota més tràgica va ser la mort d’un treballador del sector industrial durant el mes de febrer. Pel que fa a sectors laborals, els serveis és on es concentra el volum més important d’accidents, concretament el 46%; li segueix la construcció amb un 26%, la indústria amb un 25% i, finalment, l’agricultura amb un 3%. L’evolució interanual de sinistres per sectors incica que els accidents en la construcció han disminuït un 28,80%, en la indústria un 8,11% i un 3,38% en els serveis. Analitzant el tipus de contracte de les persones que han patit accidents, el 61% dels accidents laborals els han patit treballadors amb contracte laboral fix i el 39% restant treballadors amb contractació temporal. D’altra banda, i com ja és habitual, la distribució de la sinistralitat laboral per gènere ha estat ben diferent. La incidència ha estat molt més elevada entre els homes (77,10%), mentre que entre les dones el percentatge se situa en el 22,89%. Fent la comparació amb el mateix període de l’any 2007, es detecta una reducció del 16,24% entre els sinistres patits per homes i un increment del 7,12% entre els accidents que han afectat a dones. Per ampliar aquesta informació, podeu consultar l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local,
clicant aquí

-Per fer una comparativa amb anys anteriors, podeu consultar l’apartat web que el CCM destina a fer un seguiment de les dades de sinistralitat laboral,
clicant aquí

Anna Diviu Moreno